diumenge, 30 octubre de 2005

El llorer capà

Llorer Cordia alliodora (Ruiz & Pavon) Oken Familia Boraginaceae

El llorer capà es vesteix d'un nevi plomatge de petites flors, reunides en panícules terminals que constitueixen una excel·lent font de nèctar per a les abelles. Floreix des de gener fins a abril.
Els fruits són nous petites, de color verd, que en madurar es tornen de color cafè, de corol·la persistent, amb una llavor. Els pètals de la corol·la pansida, que semblen ales, volen amb el vent i dispersen les llavors.

Es troba des de Mèxic fins a Argentina i a les Antilles. El llorer capà és un arbre mitjà, assoleix una alçada de 19 metres; el tronc generalment és recte cilíndric i es ramifica des del mixt del tronc. Creix en lloc
s càlids i secs, sovint en els turons; també és conreat per la seva excel·lent fusta, com pal de tanques i com a arbre ornamental; es troba en altituds de zero a 1,300 metres.

La fusta de llorer
capà és de gran valor, flexible, textura fina i compacta, amb línies fosques que fan ressaltar en polir-se; per la seva resistència als tèrmits s'empra a pilars de salons i passadissos, portes i finestres, cadires, escriptoris, llits de lona i caixes de ruscs.
*
“El Salvador. Bajo su sombra”
Árboles de nuestro rincón mágico.
Programa de Fomento Cultural del Banco Agrícola
Octubre de 2003. 200 pàgines.
*
· Article traduit del castellà publicat a La Prensa Gráfica el 30.10.2005
*
Alguns noms comuns :
Llorer Capà. Llorer Negre. Llorer Blanc.
Llorer Kotia. Llorer Ajo ajo. Llorer Alatrique
*
*

divendres, 28 octubre de 2005

La Papallona Màgica


Hi havia una vegada un bosc ple de vida meravellosa: hi vivien arbres centenaris al costat d'arbustos joves. El sotobosc era ple de fulles esteses. Adalt, al mig, abaix tot era un córrer d'animals amunt i avall. Hi havia un de ben petit que vivia a les fulles d'un roure centenari. Es deia el cuc màgic. Ell no sabia pas res de per què els seus pares li havien posat aquell nom tan misteriós. El que si sabia era el riure que provocava el seu cos menut i fràgil entre els seus amiguets del bosc. Això li preocupava força i no sabia pas com resoldre la situació. Però vet aquí que un bon dia es va començar a sentir estrany i el seu cos va anar supurant una mena de fil amb el que es va enrotllar i va decidir passar allà un grapat de dies. I quina va ser la seva sorpresa i la de tots els animalets del bosc quan d'aquell capoll va sortir ufanosa i alegre la papallona més bonica del bosc. Tots la van anomenar a partir d'aquell moment papallona màgica, en record del petit cuc que l'havia precedit. Perquè qué n'és de màgic que aquella papallona, després de trobar una altra papallona arribés a produir ous dels que naixeran els cucs, i així, des dels inicis dels temps fins als temps que vindran. Penseu-hi, tots hi podem transformar-nos i transformar el món una miqueta com fan des de sempre totes les papallones del món. Per començar podem ensenyar-los-hi als nostres fills el cicle biològic dels lepidópters amb cucs de seda o amb cucs del tomàquet, com nosaltres estem experimentant aquests dies a casa. Bona transformació.

Dibuix: Nil Codina

La dona i l’arbre

Del 28 d’octubre al 10 de desembre del 2005
A la Fundació Espais de Girona exposició “Dona-Arbre”

L’exposició uneix el treball de diverses artistes (Monique Baastians, Berlinde de Bruyckere, Mireya Masó, Fina Miralles, Shirin Neshat i Lezli Rubin-Kunda) a partir de la metàfora dona-arbre i de la relació que es pot establir entre els conceptes feminitat/feminisme i natura/ecologia.
D’una banda, es tracta d’un cant tràgic que reflecteix la desvinculació que viu la societat contemporània en relació amb el fet sagrat a causa de la secularització creixent. I de l’altra, és un intent de mostrar, a través de pràctiques artístiques realitzades des del gènere femení, la relació que es pot establir entre feminitat i natura. Dues realitats que, havent estat sotmeses i explotades pel règim patriarcal i el capitalisme, es pretenen reivindicar, des del respecte que es mereixen, com a generadores de la vida. I, per tant, retre culte a la dona i a la natura prenent com a referència un element d’aquesta última: l’arbre. L’arbre com a mediador entre el món terrenal i el món celestial, ja que simbolitza la generació, el creixement, la proliferació i la regeneració de la vida.
En temps llunyans, per explicar el misteri del naixement, de la fecunditat i de la mort, el principi femení s’encarnava en l’arbre. Perquè es creia que, de la mateixa manera que un arbre sortia de la terra i produïa fruits, les criatures sortien del ventre de les mares com un acte d’autoreproducció. Per tant, la fertilitat i la fecunditat seran atributs de la Gran Deessa Mare. Així doncs, la dona es vincula a l’arbre a partir dels tres elements metafísics de la vida: des del subsòl (ctònic/arrels/úter matern), passant per la terra ferma (terrestre/ tronc/ existència) fins a allò eteri (cel/ branques/ transcendentalitat).
La mitologia grega ens ofereix molts referents de la metàfora dona-arbre: Apol·lo i Dafne, Adonis, Caria... La majoria d’aquests mites tenen una funció cosmològica, és a dir, són una manera d’explicar la diversitat arbòria en el paisatge, així com també són restes d’antics cultes relacionats amb la naturalesa. Però, tal com ho presenta Ovidi a la Metamorfosis, sota el domini del regim patriarcal, l’acte de posseir les dones-nimfes contindrà un component de violència cap a les dones, les quals, per poder escapar de l’acte de possessió, es transformen en arbres, com és el cas de Dafne.
Les artistes presents a la mostra pertanyen a diferents cultures i generacions. I totes tracten la relació de la dona amb la natura des de diferents disciplines, establint lligams entre el seu treball i les arrels, el tronc i les branques de l’arbre. En definitiva, posen de manifest la solitud de la dona i com aquesta cerca la seva llibertat d’escollir i decidir. I ho fan a través de símbols que manifesten la seva manera de dialogar amb el món i la natura.
L’exposició, projecte a cura de Marta Pol i Rigau, s‘inaugura el divendres, 28 d’octubre, a les 8 del capvespre, i en l’acte de la inauguració hi haurà una acció de l’artista Lezli Rubin-Kunda.

Fundació Espais d’art contemporani
Pou rodó, 7-9 - Girona
*

El nou Arborètum de Celrà

Celrà vol doblar fins a deu hectàrees l´espai que ocuparà el nou Arborètum

El parc de plantes de viver de Catalunya, que es preveu ubicar a Celrà, doblarà la superfície prevista inicialment i ocuparà un total de deu hectàrees. Per aconseguir-ho, l'Ajuntament del municipi està gestionant un canvi d´ubicació per al parc, en uns terrenys agrícolament millors. S´espera que en un termini de dos mesos es disposi ja de l´emplaçament i es pugui encarregar el projecte executiu. La iniciativa de construir un parc d´aquestes característiques a les comarques gironines va donar-se a conèixer ara fa un any. Aleshores, l´Associació de Viveristes de la demarcació va explicar que la pretensió era la de reunir, en un únic espai, diferents varietats d'arbres i plantes i combinar-ho amb la investigació científica.
El nou parc, que pren el model dels que ja hi ha en alguns països europeus, es preveia ubicar inicialment en uns terrenys d´unes cinc hectàrees. Segons ha concretat l´alcalde de Celrà, Francesc Camps, els nous terrenys on es preveu la nova ubicació se situarien a tocar dels que ja hi havia projectats, en una zona propera a la riera de Palagret. «Penso que és qüestió d'un parell de mesos tenir-ho lligat, fet que ens permetrà encarregar aleshores el projecte executiu de l´Arborètum», ha declarat Francesc Camps.

ACN/DDEG, CELRÀ.
Diari de Girona
· Article publicat al Diari de Girona el 27.10.2005
~

dijous, 27 octubre de 2005

Masquefa estima els arbres?

L’Ajuntament de Masquefa estima els arbres?

Es demana a l’Ajuntament de Masquefa que es respecti i millori l’arbrat urbà

“L’arbre és un element essencial, en els pobles i ciutats, per assolir uns entorns urbans més saludables i més habitables i agradables.
Els arbres proporcionen ombra, desprenen oxigen i eliminen CO2, absorbeixen substàncies contaminats, filtren i minoren la contaminació, ajuden a regular la temperatura i la humitat ambiental, retenen la pols, disminueixen el soroll, apaivaguen les ventades.
Els arbres influeixen positivament en l’ànim de les persones i alegren i embelleixen els espais públics.
L’arbre contribueix a l’arrelament de la cultura en el lloc, propicia espais de sociabilitat i convivència ciutadana.
L’arbre millora substancialment la qualitat de vida dels ciutadans i ajuda a assolir els pobles i els entorns més sostenibles.
Per assolir amb plenitud totes aquestes finalitats cal situar l’arbre en el seu paper bàsic, com a un dels primers recursos ambientals, socials i patrimonials dels pobles i ciutats.
Cal planificar adequadament la plantació, el manteniment i la gestió de l’arbrat urbà, de manera professional i respectuosa amb l’arbre i en condicions de qualitat i dignitat.
Es pot constatar que a Masquefa en els últims anys s’ha portat una gestió de l’arbrat urbà molt poc sensible i molt desafortunada. S’han urbanitzat molts carrers sense deixar-hi espai per posar-hi arbres, en alguns carrers i d’altres llocs ha arrencat arbres esplèndids sense substituir-los o posant-n’hi uns d’esquifits i d’espècies no gens apropiades. S’està fent una poda dràstica i exagerada, mutilant i torturant els arbres, perjudicant greument la seva salut i dificultant els múltiples beneficis que ens proporcionen els arbres urbans.
L’arboricultura ens diu de manera molt clara que els arbres urbans i els ornamental no s’han de tractar mai com si fossin arbres fruiters o arbres per fer llenya, si no que la seva poda a de ser molt prudent, que només cal podar les branques malaltes, les malmeses i les mortes i si s’escau, les branques que facin nosa. A Masquefa s’està fent tot el contrari.”

Amb aquests arguments, en la tardor i l’hivern del 2003 al 2004 es van lliurar a l’Ajuntament de Masquefa varis plecs de signatures, de professionals i treballadors d’activitats relacionades amb el medi natural i el medi ambient i també d’altres ciutadans que estimen els arbres, demanant que s’apliquessin diverses mesures per una gestió més respectuosa dels arbres a Masquefa, també es va parlar amb la Sra. alcaldessa i el regidor de serveis i medi ambient, als quals se’ls va lliurar diversos escrits, articles i documents sobre la poda exagerada dels arbres urbans.
Tot i el temps transcorregut, s’ha pogut constatar que cap de les mesures demanades i proposades s’han portat a terme.

Per tal cosa, en data d’avui, s’ha entrat al registre de l’Ajuntament de Masquefa un altre carta reiterant tot el que es deia i demanant que s’adoptin les mesures que s’havien proposat per a millorar la gestió de l’arbrat urbà :

· Que s’estableixin polítiques i normatives de protecció i respecte a l’arbre.
· Que es planifiqui adequadament la plantació de nous arbres, atenent la idoneïtat amb el carrer o lloc on s’ha de plantar, el seu microclima, la resistència al medi urbà, la diversitat d’espècies, etc.
· Que es porti a terme el manteniment i la gestió de l’arbrat urbà, planificadament, de manera professional i respectuosa amb l’arbre i en condicions de qualitat i dignitat
· Que es plantin arbres a tots els carrers i places on sigui possible.
· Que no s’arrenquin arbres de manera capriciosa, només s’hauria de fer en cas dels arbres morts i en els que sigui un perill cert per la seguretat de les persones i les coses.
· Que en les obres, sobretot les dels carrers i espais públics, es respectin els arbres i s’eviti arrencar-los, cosa que sovint es fa amb l’excusa que fan nosa.
· Que es facin campanyes per difondre, informar i formar als ciutadans en general, als joves i als adults, a les escoles i als diversos col·lectius i grups, sobre la importància essencial de l’arbre en la vida dels pobles i ciutats i de la necessitat de respectar-los i fer-ne una gestió, manteniment i poda correcta i acurada.
I de manera molt especial i urgent :
· Que s’aturi d’immediat la poda agressiva que es fa i es realitzi una poda correcta, respectuosa amb els arbres, d’acord amb les normes tècniques de l’arboricultura i dirigida i efectuada per professionals competents i qualificats per aquesta feina.
· Que en les planificacions urbanístiques, en els carrers i places, es prevegi sempre l’espai necessari per a poder plantar, viure i créixer adequadament nous arbres.

I es demana, també, a la senyora alcaldessa i a tots els senyors i senyores regidors que, cadascú d’acord amb les seves atribucions, prenguin les mesures i iniciatives per assolir una gestió més respectuosa dels arbres a Masquefa.

A més, de manera periòdica, es pensa seguir fent noves propostes encaminades a millorar més l’arbrat de Masquefa.
*

dimecres, 26 octubre de 2005

Plantaria un arbre

~

Si sabés que el món s'ha d'acabar demà,
jo avui encara plantaria un arbre.

Martin Luther King
~

divendres, 21 octubre de 2005

L’olivera grossa de la Vila Joiosa

Fragment del llibre: Llegendes del sud, de Joan Borja

"Per a tornar a la mar, des de les muntanyoles de Relleu, hem de deixar-nos caure carretera avall -sis o set quilòmetres- fins a Orxeta, allà on el riu de Relleu conflueix amb el de Sella, just abans d’embassar-se al pantà de l’Amadòrio. Una volta arribats ací, només hem de seguir el camí que el senyor d’Orxeta feia amb el seu seguici, segons llegenda, cada volta que volia prendre el bany a les platges de la Vila Joiosa.
En un d’aquells delitosos desplaçaments, el senyorial seguici va decidir fer parada de descans -un bon esmorzaret- a l’Olivera Grossa, lloc concorregut i de tractes, a l’altura de l’ermita de Sant Antoni. Quan un temps més tard la comitiva arriba a la platja, una de les donzelles que la integren s’adona que ha perdut l’anell de pedres precioses que, signe de l’herència i la tradició familiar, portava sempre posat. Pensa si potser l’ha perdut a l’Olivera Grossa i, amb nodrida companyia, hi torna per buscar-lo.
Quan arriben a l’Olivera Grossa, veuen de seguida un jove moro que segueix atentament els seus moviments i que alguns testimonis diuen haver vist apropar-se a la donzella quan hi han parat a esmorzar. Aquell jove, de pell bruna i ulls negres com les olives del cuquello -un llum de foc en la mirada-, diu que viu a la torre de dalt, i que no en sap res, de l’anell robat. Tanmateix, acaba sent el principal sospitós del cas i per això, la donzella, d’amagat i en còmplice solitud, intenta més tard negociar amb ell. El resultat no en podia ser un altre, perquè allò semblava escrit en el llibre del destí: s’enamoren, ben tendrament, ell d’ella i ella d’ell..."
*
Aquesta història, aquesta llegenda, es troba recollida al llibre Llegendes del sud de l’escriptor Joan Borja i Sanz, publicat per Edicions del Bullent.
*
Llegendes del sud és un viatge pels espais llegendaris de la geografia valenciana: un viatge circular que comença i acaba a la mar de Dénia i Xàbia (travessant les comarques de La Marina Alta, La Marina Baixa, L'Alacantí, L'alcoià, El Baix Vinalopó, Les Valls del Vianlopó i El Comtat) i que proposa, més enllà del recorregut físic -el llibre ben bé podria fer les funcions d’una guia turística sobre paisatges i paratges espectaculars-, una travessia emocionant cap a la imaginació popular dels valencians.
Pobles, tossals, serres, fonts, barrancs, platges, arbres, bandolers, moriscos, castells, encantades... Són els protagonistes dels vora dos-cents motius llegendaris que teixeixen l’obra: uns motius que recullen, en bona mesura, la capacitat i la voluntat del poble valencià per a interpretar la vida i reinventar-la amb el pebre i la sal -diguem-ho així- d’un cert sentit màgic. Són també el pretext fantàstic per a la recreació de les nostres essències, la nostra mar, les nostres muntanyes i la nostra veu singular en la complexa simfonia de la humanitat.
*
Joan Borja i Sanz (Altea, 1968) és mestre especialitzat en Ciències i filòleg. Treballa com a docent en la Facultat d’Educació de la Universitat d’Alacant. És autor o coautor d’una vintena de llibres i de més d’un centenar d’articles. Entre aquestes publicacions destaquen títols com El llenguatge de les ciències de la salut, Comunicar la ciència, Els aforismes de Joan Fuster, Valencià mitjà, Meleagre o La utopia de la ciència. Amb Llegendes del sud va resultar guanyador del Premi Bernat Capó de difusió de la cultura popular.
*

dijous, 13 octubre de 2005

Dels codonys, del codonyer

Els Codonys Tardorals

Diu l’un amic a l’altre: —Ligea, ta promesa,
té una blancor molt gerda en tot el cos diví,
i corre, embriagada de tanta jovenesa,
i és com el tany que es gronxa en l’aire del matí.

Però ja saps com elles es tornen malgirbades
per fills i feines, o perquè no n’han tingut,
i amb cara tediosa caminen desmarxades
i són codonys, diries, el fruit més boterut—.

I l’altre amic que deia: —Quan fina tot esclat,
nosaltres rondinem, esgarriant les passes,
i flagel·lem el dia amb folles amenaces,
saturns a la memòria del goig mal escampat.

Llavores, el codony, que es féu vell en la branca,
dins el calaix perfuma la nostra roba blanca,
i si l’amorosim al caliu de la llar
i l’acostem als llavis sorruts, és dolç, encar.

Josep Carner
(Barcelona, 1884 - Brusel·les, 1970)
*
*
A Mitjan Setembre

Llarga com la carena, sobre el riu,
cada matí s’adorm la boira clara.
On són els lliris? S’ha tornat esquiu
el sol adesiara.

Però canten aloses cel amunt
i fan les herbes una olor més forta.
La vidiella no és un blanc repunt,
sinó una seda morta.

Amb cent ulls grocs ens mira el codonyer
quan el reflex de l’aigua se’ns apaga.
L’argent de l’albereda té el primer
tremolor d’un or vague.

No veureu a la posta aquells nacrats
dofins del juliol. És grisa i bistre.
La guineu caça vora els espadats
amb un lladruc sinistre.

I les aglans madures, pel camí,
es desprenen del calze. L’avellana
dringa pels sacs. La poma fa venir
el gaig a la solana.

I si l’avellaner duu el fruit vinent
en verdes arracades, és vermella
la pinassa, i les flors, vora el torrent,
es parlen a l’orella.

Marià Manent
(Barcelona, 1898 - 1988)
*
*

Del Codonyer, dels codonys

Quins codonys!
Un regal a l'hort

Il·lustració: JOSEP DUIXANS

Era un noi de casa bona que apreciava els codonys. Pacient a la cuina, cantava una cançó de La Trinca: «La tia Maria codonys collia, tota la vida en va collir, no va voler prendre la medecina i al final es va morir.»
Fa codonyat per beure i codonyat per menjar. Els ofereix per postres, amb formatge i galetes de Camprodon i teules de Santa Coloma. Del fermentat en diu vi i de l'altre no en voldria sentir a dir mai membrillo, paraula que li fa més esgarrifança que menjar un codony cru. I també elabora un untuós allioli de codonys, per acompanyar el tall a la brasa i per escampar a les torrades sense res més.
De tot, en regala als amics, veïns i coneguts. I suposo que a les amigues. Els més macos, sense rastre de corcs, fongs, pedra o plaga vegetal, se'ls guarda per perfumar els armaris dels llençols. Vet aquí que l'Eudald sempre digui que té els codonys tan ben posats. És l'únic rastre de barroerisme d'un nét de pagesos i pastors de Queralbs. Ja li ve d'allà a dalt escalivar un parell de codonys, treure'n la grana i la pela, aixafar-los al morter amb una cabeça d'alls i emulsionar-los amb oli. Diu que aquest allioli una seva àvia també el feia amb els codonys bullits, per fer-ne més via. Així és més neutre, però no té el sabor i la personalitat dels codonys cuits al caliu o al forn.
La bogeria dels codonys l'ha portat a viatjar sovint al País Valencià, a Andalusia, al Marroc, a Turquia i a l'Argentina. I és clar, a Grècia, a on s'hi fan els més vistosos i elegants. És l'únic groc discret, no és ostentós i és més a l'abast que l'or. N'ha escampat un o dos arbres als jardins i horts de tota la família, que no és gens curta. El codonyer és un arbre sofert; només s'ha de procurar asprar les branques massa carregades de codonys grossos perquè no es trenquin. A diferència de la pomera i el perer, la flor -rosa clar subtil- és solitària i no surt en ramets.
L'altre maldecap de l'hereu de can Cunda són les invasions de perforadors del fruit, quan en comencen a sortir de corcats. Perquè no es corquin és necessari collir-los verds o ensulfatar-los amb insecticides, químics o naturals. A més, quan hi ha massa humitat, els fongs els acaben podrint. És un fruit aspre, però tan delicat com la fragància que desprèn. L'aroma ja és virtut destacada el segle XVII: «Lo olorar codony és contrari a tot gènero de verí, y si lo codony és menjat, conforta lo ventrell, y estreny lo flux del cos, y fa bon alè.»
De l'arbre estant, per madurs que siguin, són immenjables, excepte per a l'Eudald. Necessiten elaboració. El codony és fabulós en rostits, platillos i estofats, tant com ho poden ser amb peres, pomes, préssecs o figues. Una recomanació antiga ja des d'Apici, a la Roma antiga, i en tots els llibres clau de la nostra cuina: del Libre del Coch, del Mestre Robert, del 1520, fins a La cuynera catalana, del 1835. Molts anys van ser considerats com una poma. És omnipresent a tots els tractats d'agricultura i botànica: Plini el Vell, Paladi, Dioscòrides, Teofraste, Laguna, Varró o Fra Agustí de Banyoles. I tots els abastarien madurs, en dia serè i en la lluna vella, i els conservarien en mel o en vi, als quals encomana les virtuts. A fe.
CODONY:
Fruit del Cydonia oblonga, arbre de fulla caduca de la família de les rosàcies. Al codonyer se l'havia tingut sempre per una varietat de pomera. Precisament, el mot portuguès marmelo deriva del llatí melimelum -i aquest del grec melímelon-, que significa poma dolça, poma melada. El mot català, en canvi, ve del llatí malum cotoneum. Tot i això, Apici, primer tractadista de cuina, parlava de cydonium, provinent del grec kydónion, és a dir, de la fruita de la ciutat de Cidònia, al nord de Creta.

MELMELADA: D'entre els llegats de Portugal a la humanitat -que són molts i només un banquer anar- quista sabria quantificar sense desassossec- una paraula, marme- lada, en portuguès codonyat, és la més universal de totes i ha estat traslladada a força llengües. Avui, però, melmelada, mermelada, marmelade, marmelata o malmalade és la cocció suau de sucre amb polpa de qualsevol fruita i no pas només de codonys.

SALVADOR GARCIA-ARBÓS
El Punt. 13.10.2005
*
· Article publicat al diari El Punt el 13.10.2005
*

dimarts, 11 octubre de 2005

Els cirerers han tornat a florir

Els cirerers floreixen a principis de la primavera, però ara, en aquesta tardor, molts cirerers han tornat a florir. Hi ha qui es pensa que només és el seu cirerer, però no, cirerers d’arreu s’han posat a florir. Diuen que cada vegada tenim el temps més trasbalsat i que les coses passen cada vegada més sovint quant no toca, ara podem veure que els cirerers no volen ser pas menys i també s’hi han afegit.
I si, els cirerers han tornat a florir.


Dins cada branca

de cirerer florida,
cents de paraules
s'hi troben amagades.
¡Amb miraments tracteu-les!

Fujiwara No Hirosugu ( -740)
Poesia Japonesa: Tankas i Haikús.
Versió de Joan Alegret


~

El sud sembra i el nord recull

Amb els arbres, també, uns sembren i altres recullen
*
*
Amb els arbres, massa sovint,
uns sembren, planten, cultiven
i altres recullen.
*
El sud sembra i el nord recull.
*

dilluns, 10 octubre de 2005

Els arbres als pobles i ciutats

Aquesta bitàcola va d’arbres, de qualsevol cosa que ens sembli d’interès sobre els arbres, i com és diu en el subtítol: ".. sobretot de la seva importància als pobles i ciutats, de com se'ls tracta i de com se'ls hauria de tractar, als arbres amics". I és que hi ha alguns llocs que tracten molt bé els arbres, però son massa nombrosos els llocs que els tracten amb un desdeny esborronador. En aquesta pàgina indexarem, amb el seu corresponent vincle, tots els escrits que parlin de com se'ls tracta i de com se'ls hauria de tractar, als arbres amics.

· Índex d’escrits :

· Molts arbres dels pobles i ciutats es poden erròniament

· Per a salvar els arbres

· Escollir els arbres adequats per millorar l'aire urbà

· A presó per tallar arbres

· Mendoza la ciutat dels arbres

· Tala de pins a Dénia

· La poda d’arbres a Cochabamba

· La bona poda de Tucumán

· Potser val la pena posar un granet de sorra

· Masquefa estima els arbres?

· Pins de Vilafranca

· Els arbres de Sant Feliu de Guíxols

· Les ombres dels arbres

· Arboricidi a Lleó

· Contra les tales massives

· A recollir llavors d’arbres

· A Mataró fan una poda correcta

· Tala d'arbres a Mataró

· Ombú tallat sense misericòrdia

· El dret de l’Arbre a la ciutat

· L'arbre a l'espai urbà

· Plàtans de l'Eixample

· Tala d'una garrofera de 300 anys

· La deixadesa del manteniment de les palmeres de Barcelona

· L’esporga ben feta

· Ontinyent salva una Carrasca

· Arrela’t a Calaf

· Maten 20 Plàtans de l'Aleixar

· Més arbres a l'Alcudia de Crespins

· Un Arbre Ferit

· La mala poda perjudica els plàtans

· Que no tallin els plataners de Palamós

· Aleixar i els arbres

· La Festa de l'Arbre de Guardamar

· També hi havia una Magnòlia

· Mallorca necessita parcs periurbans

· Més plàtans tallats

· Canvis en els criteris de poda

· Planten 85 plàtans al Trabuc

· "Som un arbre maltractat"

· Els pollancres de Maria.

· Dia de l’Arbre a Ontinyent

·

Històries d’arbres

Tots els arbres tenen una història i molts arbres i moltes arbredes tenen una història compartida amb les comunitats i les persones del seu redós, les que hi viuen o hi han viscut, treballat, passejat ... Conèixer aquestes històries també és una manera d’apropar-nos a la natura i apreuar i estimar encara més els arbres. En aquesta pàgina indexarem, amb el seu corresponent vincle, els escrits que anem posant a “Amics arbres · Arbres amics” que expliquin històries dels arbres, boscos i arbredes.

· Índex d’escrits :

· Els arbres també propicien el diàleg.

· Les garroves de la pobresa

· Goethe, Hiroshima i el Ginkgo biloba

· Arbres, llegendes vives

· El Nyire

· El Llor-bord o Llorer-portugès Prunus Lusitànica

· Els arbres transgènics i la salut

· Els boscos de Camagüey

· L'esforç personal per protegir un bosc

· El Quebratxo

· S´estimen els arbres de veritat

· Les alzines de Mallorca

· El llorer capà

· El Castanyer de les Nou Branques de Viladrau

· El pebrer bord de l'Institut Italià de Cultura

· El Roure del Giol

· Lledoner del convent de Sant Bartomeu d’Inca

· L’Alzina Bonica de Sant Llorenç del Munt

· El Suro del Mas Perxés d’Agullana

· L'arbre de la Plaça de Colera

· El Pi de les Tres Branques

· Les tipuanes de la plaça de Sant Felip Neri de Barcelona

· La Ceiba de l'Havana

· Els lledoners de la plaça de Sant Agustí Vell

·

·

·

Arbres emblemàtics

Cada arbre pot ésser emblemàtic per algú o altre i per coses ben diverses. Però alguns arbres, ja sigui per la seva edat, la seva majestuositat, grandària o alçada, pel que simbolitzen, per la seva ubicació o per la seva especial relació amb la gent del seu redós, adquireixen una particularitat més especial. Alguns d’aquests arbres ja tenen algun tipus de consideració i protecció oficial, els arbres declarats arbres monumentals, arbres singulars, arbres d’interès. També hi ha d’altres arbres que, sense tenir cap mena de consideració oficial, no hi ha cap dubte que són arbres emblemàtics. En aquesta pàgina indexarem, amb el seu corresponent vincle, tots els escrits que parlin dels arbres emblemàtics.


· Índex d’escrits :

· Salvem els plataners de l'Aleixar

· Els lledoners de la plaça de Sant Agustí Vell

· El roure de Gernika a Montevideo

· Arbres, llegendes vives

· El castanyer de Campelles

· El roure de Fornells

· La importància dels arbres vells

· Oliveres de les Terres de l'Ebre

· El Castanyer de les Nou Branques de Viladrau:
· Castanyers, d'or i de flama

· El pi de Son Creus de Bunyola, Mallorca:
· El pi de Son Creus, un gegant amagat

· El pi de Mestres de Vilallonga del Camp:
· Salvem el pi de Mestres de Vilallonga del Camp

· El pi ramut de Biniorella:
· El pi ramut ha caigut

· El pebrer bord de l'Institut Italià de Cultura:
· El pebrer bord del jardi
· Volen abatre un fals pebrer

· El ginjoler del carrer Arimon de Barcelona:
· Salvem el Ginjoler
· La Festa del Ginjoler
· Un ginjoler motiu de reflexió ...
· El vell Ginjoler espera la seva sort
· Un ginjoler intens
· Salvarem el ginjoler?
· El ginjoler i els llibres
· El vell i enorme ginjoler

· El Roure del Giol:
· Roure de les muntanyes

· Lledoner del convent de Sant Bartomeu d’Inca:
· Un caramull de ximbombades

· L’Alzina Bonica de Sant Llorenç del Munt:
· L'Alzina del Vent

· El Suro del Mas Perxés d’Agullana:
· De brancam solidari

· L'arbre de la Plaça de Colera:
· L'Arbre de la Llibertat

· El Pi de les Tres Branques:
· Lo Pi de les Tres Branques

· El Pi de la Palanca de Sota-Ribes:
· Un pi sota el cel

· El Roure de les Arenes de Bordils:
· El roure enmig del vers

· La Sequoia monumental de Masjoan d’Espinelves:
· Branques d'un arbre molt alt

· L’Alzina monumental de Mas Querols de Fonollosa:
· Vet aquí una alzina dura

· Faig centenari de Saja (Cantabria):
· Un majestuós faig

· Arbres monumentals de Carcaixent
· Arbres de Carcaixent

· Les tipuanes de la plaça de Sant Felip Neri de Barcelona
· Gràcies Nicolau per la Tipuana

·

·

·

Versos i cançons d’arbres

Joglars i trobadors, poetes i escriptors, rapsodes, cantaires, cantadors, cantants, .. de sempre que han glosat els arbres, les arbredes, els boscos. Ens agraden, delecten, commouen, alegren, aquests versos, aquestes poesies i cançons, per això els anem posant i compartint. En aquesta pàgina anirem indexant, amb el seu corresponent vincle, els poemes i cançons que anem posant a “Amics arbres · Arbres amics”.

Index de poesies i cançons :
~
Acàcia :
· Flora universal, de Valentí Puig.

Àlber :
· Demà serà una cançó, de Vicent Andrés Estellés.
· Postal, de Vicent Andrés Estellés.
· Tan lluny de mi, de Josep-Sebastià Pons.
· Dessota dels àlbers, de Feliu Ventura.
· Ciutat, de Dolors Miquel.
· Coll d'Estenalles, de Miquel Desclot.
· Dring, de Emili Rodríguez-Bernabeu.
· Esquinçat àlber, de Joan-Ignasi Elias i Cruz.
· Ombres, de Joan Llacuna i Carbonell.
· Marxa vespral, de August Stramm.
· L'esgambi de la mort sento com minva, Maria Mercè Marçal i Serra.
· En un País de forta olor boscana ..., de J.V. Foix.
· Si de noiet delia l’hora malva, de J.V. Foix.

Albercoquer :
· Les acaballes de Catul. IX, de Vicent Andrés Estellés.
· Andorra a l'octubre, de Marià Manent.
· Els albercocs i les petites collidores, de Josep Carner.
· Improvisant sota un albercoquer, de Ibn Aixa.
· Els albercocs no maduren, de Miquel Bauçà.
· A la vora del camí, de Josep Munteis Bracons.
· Les flors de l'aubercoquer, de Guerau de Liost.
· Maturus fructus, de Carles Bellsolà.
· Un enamorat entristit per una insensible, de Su Shi.
· Cançó de l'albercoquer, Cançó popular Valenciana.

Alzina :
· Lo plus bell catalanesc del món, de Blai Bonet.
· Vegetant, de Guerau de Liost.
· Ramat, de Joan Vinyoli.
· Me deman si, per ventura, de Bernat Nadal.
· Lluna de gener, de Marià Manent.
· A sota l´alzina, de Jaume Sisa.
· Al murmuri de tes rieres, de Pere Talrich.
· Sense amada i sense amic, de Joaquim Folguera.
· Ha nevat, de Isabel Barriel.
· L'Alzina, de Guerau de Liost.
· El bosc té por, de Vénus Khoury-Ghata.
· Despertar, de Lluís Calvo.
· Esporles, de Maria Antònia Salvà.
· Tot ve per mar, de fosc, a les alzines, de Perejaume.
· Diumenge assolellat, de Jaume Galmés.
· L'alzinar i el pollanc, de Josep Carner.

Alzina surera:
· L'alzina surera, de Isabel Barriel.

Ametller :
· Temps de metles, de Maria Antònia Salvà.
· Mon Ametller, de Josep Gibernau i Clos.
· Ametller florit, de Josep Gibernau i Clos.
· Flor d’Ametller, de Josep Gibernau i Clos.
· L'ametller florit, de Joan Maragall i Gorina.
· Fora bufa el vent, de Jesús M. Tibau Tarragó.
· Febrer, de Màrius Torres.
· Boscos de Vallvidrera, de Joan Maragall.
· Els ametllers del Joan, de Jordi Muntané.
· Història d'una jovençana que es transformà en un arbre, de Gabriel Janer Manila.
· Soledat còndora trista, de Joan Llacuna i Carbonell.

Araucària :
· El crepuscle encén estels, de Miquel Bauçà.

Aranjer :
· Brases, de Ramon Guillem.
· Com si la pàgina de les esqueles portés, de Emili Sánchez-Rubio.

Arboç / arbocer :
· Cireretes d'arboç, de Muntsa Prat.
· Bec glops de vent de pi, de Josep Mèlich i Garcia.
· Cirerer d'arboç, de Carme Rosanas Martí.
· Reconeixença, de Jordi Vintró.
· Tombat vora el safareig, de Guillem Cabrer i Borràs.
· Vinya perduda, de Simona Gay.
· Diari de demà, de Manel Lucio.
· Ones de la mar, de Joan Roca.
· Cibernauta Joan, de Joan Miquel Oliver.

Arbre/s :
· Els boscos del pensament, de Maria del Mar Bonet.
· Tinc un arbre amic
· Pare, de Joan Manuel Serrat.
· L'Arbre Vell, de Marc Granell.
· Arbre, de Lionel G. Fogarty.
· Incendi, de Francesc Rodrigo.
· El Paradís, de Ibn Khafaja d'Alzira.
· L’Arbre Sagrat, d'Emili Guanyabens.
· Un arbre us diu, Cançó infantil.
· Quan mori l'últim arbre, de Hugo Covaro.
· XIII (Bruixa de dol, de Maria-Mercé Marçal.
· Fredes, de Alfons Navarret i Xapa.
· Arbre nu, de Buk.
· Convit, de Josep Gibernau i Clos.
· Desolació, de Joan Alcover.
· L’arbre (Viatger escolta), de Rabindranath Tagore.
· Udazken koloretan, de Benito Lertxundi.
· A Mallorca, durant la guerra civil, de Bartomeu Rosselló-Pòrcel.
· Arbres homes , de Juan Ramón Jiménez.
· Sermó a la gent de la ciutat, de Richard Dehmel.
· Areia Escrita, de Ponç Pons.
· L'Abret Florit, de Francesc Pujols i Morgades.
· El que diuen els arbres, de Feliu Ventura.
· Arbre de la vida, de Lila Downs i Paul Cohen.
· El Distret, de Gabriel Ferrater i Soler.
· Verd+Blau, de Franc Guinart.
· Ve el temps, de Lionel G. Fogarty.
· El museu dels arbres morts, cançó de Sangtraït.
· L'Arbre de la Pau, de Ton Dalmau.
· Per què anar sempre cap a l’aigua?, de Jean Joubert.
· Les festes de l’arbre, de Àngel Daban.
· Arbres postissos de plàstic 'Fake plastic trees', de Radiohead.
· Traient el foc a llum, de Joan Brossa.
· Mare terra, de Joan Brossa.
· Final!, de Joan Brossa.
· Soc, de Anna Brasó i Rius.
· Arbres daurats, de Assumpció Forcada.
· A prop del meu arbre, de Georges Brassens / Miquel Pujadó.
· arbrar-se, de Anna Hernández Turné.
· L'arbre nu, de Francesc Puigcarbó Reixach.
· Tardor dragoniana, de Joan Ubach (Espock).
· Jabberwocky. Barboterum, de Lewis Carroll.
· Serra de Mariola, de Agustí Campos.
· Serra de Mariola, Cançó popular valenciana, adaptació de Paco Muñoz.
· La pregària d’un pregadéu, de Màrius Torres.
· Un arbre, de Màrius Torres.
· Que els arbres tapin les cases, de Pep Mita.
· bosc en silenci, de Buk.
· Els arbres, de Jacques Prévert.
· Arbres d'hivern, de Sylvia Plath.
· Vent i arbres a Donyana, de Josepa Ribera Vallès.
· Amics Arbres, de Jordi Muntané.
· A cuit i amagar, de Oriol Prat.
· Torna Nadal, de Miquel Martí i Pol.
· Fi de tardor, de Joan Vinyoli
· L'arbre de Nadal, de Tomàs Garcés.
· Cançó de Nadal, de Josep Carner.
· Christmas, de Pere Quart.
· Dolça, benigna pau, de Miquel Ferrà.
· L’or fals dels arbres de Nadal, de Óssip Emilevitx Mandelstam.
· L'arbre de l'Esperança, de Josep Carner.
· Vegetació, de Jordi Pere Cerdà.
· Sé que tens secrets, de Jordi Pere Cerdà.
· Tindríem una casa, de Jordi Pere Cerdà.
· Ara que l'hivern..., de Jordi Pere Cerdà.

· Hivern, de Miquel Martí i Pol.
· En aquest Nadal, lliçó d’un vell profeta, de Salvador Espriu.
· Arbre, de Vicent Alonso.
· Nova balada del Cap de Creus, de J.V. Foix.
· Vaig arribar en aquell poble, tothom me saludava ..., de J.V. Foix.
· Les xifres, de J.V. Foix.

Arbre de Judea / arbre de l'amor :
· A prop del meu arbre, de Georges Brassens / Miquel Pujadó.

Arbre d'encens / Olíban :
· Només l'amor pot ofrenar l'encens, de Eduard Sanahuja.
· Els reis, de Joan Maragall.
· Els presents, de Carles Fages de Climent.
· Correspondències, de Charles Baudelaire.
· Enyorança de la pàtria, de Joan Sales.
· Julieta, de Ferran Casas-Mercadé.
· Ritu, de Vicenç Altaió.
· Poema de mitja nit. Blasme del temps, de Ramon Garriga i Boixader.
· Càntic dels càntics (fragment), de Salomó.

Auró :
· Jove auró d'Agde, de Carles Lapont.
· A un auró, de Josep Carner.
· Els meus, de Francesc Parcerisas.
· Sorpresa d'abril, de Melcion Mateu i Adrover.
· Confessions d’un vividor, de Serguei Aleksàndrovitx Iessenin.
· De nit el meu cor, de Georg Trakl.
· Canal de Santa Agnès, de Miquel Desclot.
· Ego Sum, de Núria Esponellà.
· Vesprada, de Ewa Lipska.

Avellaner :
· Quan la muntanya canta..., de Jordi Pere Cerdà.
· Absent, de Antoni Fornes Gomiz.
· A Mitjan Setembre, de Marià Manent.
· Avellaners, de Pere Rovira i Planas.
· El camí que grogueja amunt i avall, de Lluís Solà i Sala.
· L’avellaner, de Marina Antúnez.
· Alquímia del verb, de Arthur Rimbaud.
· IX, de Lena Paüls i Obré.
· L'antiga grandesa, de William Butler Yeats.
· Cavallet de serp, de Guillem d’Efak.
· Petit concert, de Georg Trakl.
· No trenqueu avellanes amb les dents, de Xavier Amorós.

Avet :
· Andorra a l'octubre, de Marià Manent.
· L’arbre de Nadal, de Gianni Rodari.
· El gran amic, de Franc Guinart.
· Els arbres com a catedrals, de Guerau de Liost.
· Avets i faigs, de Guerau de Liost.
· Cant de les Agudes, de Perejaume.
· L'avet vell, de Antoni Navarro i Grauger.
· A la meva filla Maria quan tenia un any en temps de guerra, de Marià Manent.
· Migdia alpí, de Giosuè Carducci.
· Panoramica, de Perejaume.
· La nit, de Georg Trakl.
· Una tela a quatre paisatges, de Ivette Nadal.

Baladre :
· Flors de baladre, de Isidor Marí.

Bananer / Plataner :
· Sonets a Orfeu. Primera part. XIII, de Rainer M. Rilke.
· Bon profit!. Arròs blanc, de Miquel Martí i Pol.

Bedoll :
· Andorra a l'octubre, de Marià Manent.
· De lluny estant, de Josep Carner.
· El bosc té por, de Vénus Khoury-Ghata.
· Estiu, de Attila József.
· Ara et demano, bosc, un bell conte de fades, de Amadeu Vidal Bonafont.
· Els prats, de Aquilino Iglesia Alvariño.
· El bedoll, de Núria Ribot.

Bosc i muntanya :
· Els boscos del pensament, de Maria del Mar Bonet .
· Boscades, de Namaga.
· Pare, de Joan Manuel Serrat.
· El bosc damnat a mort, de Llorenç Riber.
· A Mallorca, durant la guerra civil, de Bartomeu Rosselló-Pòrcel.
· Cor Arcaic 'Aintzinako Bihotz', de Bernardo Atxaga i Mikel Laboa.
· Mendi-gaña [Cim de muntanya], de Lizardi i J.Goia-Aribe.
· La pineda, d'Apel·les Mestres.
· Cançó de la lluna, de Vicent Andrés Estellés.
· Jabberwocky. Barboterum, de Lewis Carroll.
· Serra de Mariola, de Agustí Campos.
· Serra de Mariola, Cançó popular valenciana, adaptació de Paco Muñoz.
· Bosc, de Màrius Torres.
· bosc en silenci, de Buk.
· Els arbres, de Jacques Prévert.
· Boscos de Vallvidrera, de Joan Maragall.
· Onze de setembre, de David Jou i Mirabent.
· El bosc té por, de Vénus Khoury-Ghata.
· Ara et demano, bosc, un bell conte de fades, de Amadeu Vidal Bonafont.
· Rutes, de Jordi Pere Cerdà.
· Flora universal, de Valentí Puig.
· En un País de forta olor boscana ..., de J.V. Foix.

Bruc :
· Tot m'enquimera i tot em dona goig, de Miquel Martí i Pol.
· Camins, de Marià Manent.
· Cançó de l’oblit, de Tomàs Garcés i Miravet.
· L'abella, de Maria Antònia Salvà.
· Cançó del capvespre, de Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau.
· Terra, de Bernat Artola.
· Filius insulae, de Ponç Pons.
· Terra de l'Aspre on gira escoladís, de Josep-Sebastià Pons.
· Quarterades de roca, de Robert Graves.

Castanyer :
· Novembre , de Miquel Martí i Pol.
· Estats del Temps, de Thomas Hardy.
· Al murmuri de tes rieres, de Pere Talrich.
· Lo Retorn, de Dolors Monserdà i Vidal.
· Tarda de tardor, de Francesc Català.
· Bellesa al plat..., de Olga Xirinacs.

Cedre :
· Tardor, 1942, de Màrius Torres.
· Deixa que els mots s’escorrin, de Borís Pasternak.
· Un rossinyol als cedres, de Ricard Permanyer i Luocart.
· Die zauberflöte, de Joan Vinyoli.
· Tardor a Viladrau, de Marià Manent i Cisa.
· 10, de Elizabeth Barrett Browning.
· Nocturn per a acordió, de Joan Salvat-Papasseit.

Cirerer :
· Dins cada branca, de Fujiwara No Hirosugu.
· Minyona, ve l'abril, de Josep Sebastià Pons.
· Lo de fuera, de Extremoduro.
· El Cirerer, Haiku de Llenguacat.
· Sota un cirerer florit, de Joan Manuel Serrat.
· Haiku, de Marisa Olivera.
· Esgarrifança, de Jordi Muntané.
· Cireres, de Josep Gibernau i Clos.
· Oanami 2011, de Iberia Soler.
· Cirerer, de Mercè Bastida.
· Hanami, de Marisa Olivera.
· Camps màgics, de Trini Casas.
· El niu del cirerer, de Rossend Sellarés.
· Amics dels Cirerers, de Pau Vallvé.
· El temps de les cireres, de Jean-Baptiste Clément.

Codonyer :
· Els Codonys Tardorals, de Josep Carner.
· A Mitjan Setembre, de Marià Manent.
· Minyona, ve l'abril, de Josep Sebastià Pons.
· A la primavera, els codonyers, de Íbic.
· Cançonetes i dites del codony i el codonyer, populars.

Eucaliptus :
· Com un bosc d'eucaliptus, de Capdelin.
· Eucaliptus, de Vinyet Panyella.

Faig :
· Sota el faig, de Josep Carner.
· Al murmuri de tes rieres, de Pere Talrich.
· Cançó de la lluna, de Vicent Andrés Estellés.
· Absent, de Antoni Fornes Gomiz.
· Els arbres com a catedrals, de Guerau de Liost.
· Avets i faigs, de Guerau de Liost.
· Baixava de Coll Formic al Brull, i en ésser ..., de J.V. Foix.
· La fageda d'en Jordà, de Joan Maragall.
· Fageda despullada, de Joan Fort i Olivella.
· La Fageda, de Joan Teixidor Comes.
· Mirar el món, de Kirmen Uribe.
· La fageda, de Tomàs Garcés i Miravet.
· Cançó de la natura adversa, de Josep Junyent.
· La fageda, de Carles Duarte i Montserrat.

Festuc / Pistatxo :
· Paraules embolicades, Embarbussament de Bibliopoemes.
· Wa yeah!, de Joan Miquel Oliver. Cançó del grup ‘Antònia Font’.

Figuera :
· La Figuera, de Josep Carner.
· Figuera, de Clementina Arderiu.
· Lo plus bell catalanesc del món, de Blai Bonet.
· A dalt d’una figuera, Popular de Mallorca.
· Davall una figuera, de Pons Ponç.
· Oda en blau de Formentera, de Josep Marí.
· Sensació d’Eivissa, de Marià Villangómez.
· Estiu, de Jaume Pomar.
· Una figa per ser bona, popular de Formentera.
· Si vens an es figueral, popular de Mallorca.
· Sa figuera verda, de Ponç Pons.
· Cançonetes de la figuera i la figa, populars.
· Festa del Sequer, de Mateu Xurí.
· Art per infracció, de Blai Bonet.
· Camí, de Isabel Barriel.
· Soledat còndora trista, de Joan Llacuna i Carbonell.
· Adéu, rius, adéu, fonts, de Rosalía de Castro.

Figuera de moro :
· L’eternitat de la Figuera de Moro, de Mahmud Darwix.

Fleix / Freixe :
· Cobles per anar de ronda, de Gabriel Aresti.
· A l’est, de Georg Trakl.
· A prop del meu arbre, de Georges Brassens / Miquel Pujadó.
· El bosc té por, de Vénus Khoury-Ghata.
· Aquest freixe de fulla gran, de Joan Mercader i Sunyer.
· Paisatge de ventall, de Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau.
· Bell s'aixeca el pi en els vergers, el freixe en les selves, de Virgili.
· Tons neutres, de Thomas Hardy.
· Ítaca, de Llorenç Andreu i Barrachina.
· Retorn, de M. Rosa Font i Massot.

Fulles :
· Fulles Seques, de Mercé Roca i Masgrau.
· Udazken koloretan, de Benito Lertxundi.
· Fulles que retornen, de Arakida Moritake.
· Les fulles seques, de Àngel Guimerà.
· Tardor dragoniana, de Joan Ubach (Espock).
· Les fulles mortes, de Jacques Prévert.

Garrofer :
· Cant a la garrofera, de Francesc Almela i Vives.
· Els estats de connivència, de Miquel Bauçà.
· El noble joc, de Miquel Bauçà.
· Dites i cançons, Populars de Mallorca.
· Xacarrere uo!, de Paco Lluís i Victor.
· Horacianes, de Vicent Andrés Estellés.
· Garrofera Rumbera, Cançó de Bajoqueta Rock.
· L'olor a garrofa, de Remigi Palmero.
· Ara pujava el dia, de Vicent Andrés Estellés.
· Llíria, de Vicent Andrés Estellés.
· Dibuix del fang de Llíria, de Vicent Andrés Estellés.
· Art per infracció, de Blai Bonet.

Gerdera :
· Inconsistència, de Lluís Calvo i Guardiola.
· Multnomah, de Jaume Pérez Montaner.
· Gerds, de Laura Dalmau.
· La de Fontargent, de Jacint Verdaguer i Santaló.

Ginjoler :
· La Paraula, de Blai Bonet.
· Cançons, de Blai Bonet.
· Realitat, de Antoni Defez i Martín.

Ginko Biloba :
· Ginko Biloba, de Goethe.
· Ginko, de Assumpció Forcada.

Grèvol :
· El camí de l'establia, de Tomàs Garcés i Miravet.
· Nadal dels infants, de Tomàs Garcés i Miravet.
· Arços i grèvol, de Salvador Espriu.
· Demà, a trenc d'alba..., de Victor Hugo.
· Libèl•lula en vol, de Pere Vives Sarri.
· Convivència d'aigües, el meu paisatge, de Zoraida Burgos i Matheu.
· Neix, Nen, un altre cop, de Narcís Comadira.

Lledoner :
· A l’ombra del lledoner, de Tomàs Garcés.
· Lo lledoner del meu vilatge..., de Pere Talrich.
· La casa del lledoner, de Jaume Rosselló i Mir.
· Lledoners, de Júlia Costa i Coderch.

Llimoner / Llimera :
· Em quedaria a l'ombra d'uns geranis, de Vicent Andrés Estellés.
· El llimoner, de Will Holt / Josep Maria Andreu.
· Lemon tree, de Will Holt.
· Meu Limão, Meu Limoeiro, de O. Cardoso de Menezes i José Carlos Burle.

Llorer :
· Sol i de dol [fragment], de Josep Vicenç Foix.
· La Dama del Rat Penat, de Víctor Balaguer.
· Quan mori, de Antoni Ibañez.
· Reposa sota les belles frondoses fulles del llorer, de Anite de Tègea.
· Llorer florit, de Imma Cauhé.
· Preferesc el de la siringa i el llorer, de Pere Bessó.
· Llorer, de Jordi Pàmias.
· Pausa de remer, de Joan Elies Adell i Pitarch.
· Retrobament, de Paul Celan.
· Aprofita la joventut, de Abû-Nuwâs.
· Una vegada ensenyaren a Hesíode el do del cant, de Hesíode.
· D’on et ve aquella fosca i vertiginosa veu d’arrap, de Lluís Alpera.

Magnolier :
· Quan mori, de Antoni Ibañez.

Magraner :
· Cestrum Nocturnum (II), de Tomàs Llopis.
· Canço de Fada, de John Keats.
· Teníem brisa i agradositat, de Joan Margarit Consarnau.
· La sesta del pagés, de Pere Vives i Sarri.
· Madona de Sa Cabana, Popular de Mallorca.
· Quan mori, de Antoni Ibañez.
· Primavera secreta, de Jordi Pere Cerdà.
· Soledat còndora trista, de Joan Llacuna i Carbonell.
· Cançonetes i dites de la magrana i el magraner, populars.
· Haikús del magraner, de Francesc Florit Nin.
· Fruit, de Tono Fornes.
· Va de fruites i cors, de Assumpció Costals Puig.
· Trenta de gener, de Jordi Pope.
· Amor eslau, de Jaume Pomar.
· Tardor, de Francesc Almela i Vives.
· L'ombra de l'altre mar, de Joan Margarit Consarnau.
· Càntic dels càntics (Fragment), de Salomó.
· La Barretina, de Jacint Verdaguer i Santaló.

Mimosa :
· Proverbi, de Joan Salvat-Papasseit.
· Celebració, de Franc Guinart i Palet.
· Si miro per la finestra, de Celdoni Fonoll.
· Mimosa, de Celdoni Fonoll.

Moixera :
· El patge Jonàs flaqueja camí de Santa Maria de la Serra, de Jaume Subirana.
· Camí de la Senyora, de Miquel Desclot.
· La Deessa Blanca, de Robert Graves.

Morera :
· Generosament, de Franc Guinart.
· Ara pujava el dia, de Vicent Andrés Estellés.
· Les moreres nues, de Franc Guinart.
· En un País de forta olor boscana ..., de J.V. Foix.
· Baixava de Coll Formic al Brull, i en ésser ..., de J.V. Foix.

Murtra :
· Ramellet de murta tendra, Popular.
· Quan mori, de Antoni Ibañez.

Nesplera, nespler :
· Elogi de la Nesplera, de Jaume Santandreu i Sureda.
· I comencen les fires autumnals, de Miquel Colom i Mateu.

Nesprer :
· El nesprer, de Salvatore Vinyatti.
· Jardí de platja, de Olga Xirinacs.

Noguer :
· El Noguer, de Pere Pena i Jové.
· Art per infracció, de Blai Bonet.
· Pi i noguer, de Met Barran.
· Hi ha un verd, de Isabel Barriel.
· Camí, de Isabel Barriel.
· La caputxa catalana, de Dolors Monserdà i Vidal.
· Soledat còndora trista, de Joan Llacuna i Carbonell.
· El Noguer, de Nazim Hikmet.
· La capsa de rapé, de Joachim Ringelnatz.
· En un País de forta olor boscana ..., de J.V. Foix.

Nou moscada :
· Nadal a Portobello Road, de Lan Tangi.

Olivera :
· L'Olivera Mallorquina, de Josep Lluís Pons i Gallarza.
· La Branca d'Olivera, de Tennessee Williams.
· Olivera Vella, de José Miguel Gràcia Zapater.
· Ulisses i l’estaca d’olivera (L’Odissea), de Homer.
· Tardor, 1942, de Màrius Torres.
· Un arbre ben plantat, de Oliva trencada.
· Soledat còndora trista, de Joan Llacuna i Carbonell.

Om :
· .. l'om a l'espill, de Ram-mar (P.Ramon Martí).
· Adreça, de Josep Planas Pachs.
· L'om, el poeta i la paraula, de Vicent Andrés Estellés.
· Com un replec primer de l’univers, de Susanna Rafart i Corominas.
· has vist algun cop, jordi bonet, ca n'amat a l'ombra, de Blai Bonet.
· Primavera anglesa, de Narcís Comadira.
· Dispars de caçadors, de Màrius Torres i Perenya.
· Estocolm, de Francesc Pi de la Serra.
· Eren dos i volien, de Josep Planaspachs.
· Si he de morir, de Joan Josep Roca Labèrnia.

Palmera :
· Palmera ..., de Josep Carner.
· Havana, de Josep Carner i Ribalta.
· Populars, de Mallorca.
· Sóc home sol, de Joan Vinyoli.
· Primavera alta , de Blai Bonet.
· El silenci de la Palmera, de Blanca Nualart i Barba.
· Tardor, 1942, de Màrius Torres.
· Cançó a Mahalta, de Màrius Torres.
· Natura, de Oriol Prat.
· La palmera, de Marc Granell.
· Quan la palmera suporta el vendaval, de Tomàs Llopis.
· Sota la palmera, de Miquel Plana.
· Palmera / Tazdayt, de Salem Zenia.
· Ses feixes, de Marià Villangómez.
· Com els negres de les illes, de Miquel Bauçà.
· Dóna'm la mà, de Joan Salvat-Papasseit.
· Palmera i tangos, de Miquel Català.
· Desplegable tropical, de Miquel Cardell i Santandreu.
· Epíleg en forma de palmera, de Albert Ràfols-Casamada.

Pebrer Bord / Fals pebrer :
· ens ha despertat, de Anna Montero Bosch.

Perera :
· Les Peres Jovenetes, de Josep Carner.
· Com més te mir, popular de Mallorca.
· La perereta 'Miquel', Cançó popular valenciana de Xàbia.
· Al·loteta, robadora, popular.
· Senyals de març, de Guerau de Liost.
· La flor del perer, de Marià Manent i Cisa.
· Cançó després de la pluja, de Bartomeu Rosselló-Pòrcel.
· Tot és com una dansa, de Marià Manent i Cisa.
· Tardoral, de Guerau de Liost.
· La pera, de Margarita Alejandro i Bello.
· Podrir peres, de Silvia Bel.

Pi
:

· Lo Pi de les Tres Branques, de Jacint Verdaguer.
· Pare, de Joan Manuel Serrat.
· Un Pi, de Pere d’Alcàntara Penya.
· El Pi de Formentor, de Miquel Costa i Llobera.
· Sermó a la gent de la ciutat, de Richard Dehmel.
· La pineda, d'Apel·les Mestres.
· Crit Escrit, de Ponç Pons.
· ARC - EN - CEL, de Josep Maria Junoy.
· La casa de mon pare, de Gabriel Aresti.
· Esclat feréstec, de Marisa Olivera.
· Ha nevat, de Isabel Barriel.
· El rap del pi, de Andreu Galan i Martí.
· El pi de les quatre besses, de Francesc Vila i Plana.
· De lluny estant, de Josep Carner.
· El bosc té por, de Vénus Khoury-Ghata.
· Pi i noguer, de Met Barran.
· Camí, de Isabel Barriel.
· En un País de forta olor boscana ..., de J.V. Foix.

Plàtan :
· Insomni, de Vinyet Panyella.
· Al plàtan, de Paul Valéry.
· El vell Plàtan de Colera, de Balázs Déri.
· Amb els pals els captaires resseguien, de Salvador Espriu.
· Canta Perpinyà, de Jordi Pere Cerdà.

Pollancre / Xop :
· Lo plus bell catalanesc del món, de Blai Bonet.
· Al murmuri de tes rieres, de Pere Talrich.
· El matí i tu, de Joan Fuster.
· Calladament, de Miquel Martí i Pol.
· Collarets de llum, de Miquel Martí i Pol.
· Molt lluny d'aquí, de Màrius Torres.
· Maig, de Jordi Pere Cerdà.
· El rei de Vedrinyans, de Jordi Pere Cerdà.
· Soledat còndora trista, de Joan Llacuna i Carbonell.

Pomelo :
· Enquesta, de Wolf Wondratschek.
· Balls de bastons, de Becari.

Pomera :
· Folk, de Bartomeu Matagalhs.
· Tonada Vermelha, de Bartomeu Matagalhs.
· Mentre la roba s'eixamora, de Joan Salvat-Papasseit.
· Les teves mans, de Joan Brossa.
· Àcida fruita, de Joan Vinyoli.
· Epitalamis 105a, de Safo.
· Cançó àvida, de Marià Manent.
· Si els budells em criden, de Tomeu Dalià.
· Al capdamunt de la branca, de Lluís Solà i Sala.
· Paradís, de Iban L. Llop.

Presseguer :
· Minyona, ve l'abril, de Josep Sebastià Pons.

Prunera :
· Murmuri d'abelles, de Francesc Arnau i Chinchilla .
· Soledat còndora trista, de Joan Llacuna i Carbonell.

Roure :
· Ara ve el temps, de Ricard Torrents.
· Obra d'un home, de Archibald MacLeish.
· Sermó a la gent de la ciutat, de Richard Dehmel.
· El poblet, de Sarah Kirsch.
· Contraventor, de Lluís Calvo.
· Com el roure de les muntanyes, de Miquel López Crespí.
· A prop del meu arbre, de Georges Brassens / Miquel Pujadó.
· El roure de Serrabona, de Josep-Sebastià Pons.
· Flors del cel - Llegenda del Tibidabo -, de Jacint Verdaguer i Santaló.
· Obro la tarda pel finestral dels anys, de Montserrat Altarriba i Vilarasau.
· Antic hivern, de Salvatore Quasimodo.
· Poemes per a Clara, de Eudald Puig.
· Natura de roure, de David Madueño.
· A l'assalt dels jardins... (XIV), de Paul Éluard.

Salze :
· El salze i el xiprer, de Màrius Torres.
· Cor d'arbre, de Aspa.
· El bosc té por, de Vénus Khoury-Ghata.
· Ara et demano, bosc, un bell conte de fades, de Amadeu Vidal Bonafont.
· Les flors de maig, de Josep Anselm Clavé i Camps.
· No fou d'esperit ni ocell..., de Shoshona.
· Els salzes, de Ricard Martínez Pinyol.
· Nocturn amb salzes, de Vinyet Panyella i Balcells.
· Tot i que em creia fort i ferm com una roca, de Ibn Khafâja d'Alzira.
· Cançó, de Lluís Calvo i Guardiola.
· Paisatge, de Eduard J. Verger.
· S'amaga, de Anna Montero i Bosch.
· L'una cosa o l'altra, de Joan Vinyoli.

Saüc, saüquer :
· Noces, de Josep Carner.
· Un baf de primavera, de Brumari.
· De vegades, pel març, de Maria Àngels Anglada.
· El saüquer, de Joana Raspall.
· Abril, de Narcís Comadira.
· Sensació de vent, de Dušan Šarotar.
· Cançó de la tarda, de Georg Trakl.
· Nafra, de Cesc Salamé.
· Currículum vitae, de Concepció G. Maluquer.
· Com es torç una branca de saüc, de Susanna Rafart i Corominas.

Servera :
· No et recordes de les serves, Popular.
· La Servera i jo: Poesia d’un bard, de Iolair Faol.

Tamariu / Tamarell :
· Desolació, de Josep Carner.
· El tamarell vora la mar, de Blai Bonet.
· Tamarell Salat, Cançó de Anegats.

Taronger :
· Avui, de Cèlia Viñas.
· Tarda imprevista, de Ramon Guillem.
· [de Desig de terra], de Vicent Penya.
· Petita Estança, de Maria del Mar Bonet.
· La flor del taronger, de Vicent Andrés Estellés.
· Vora el barranc del Carraixet, de Vicent Andrés Estellés.
· L'amor de les tres taronges, de Gabriel Janer Manila.

Tell / Til·ler :
· [fragment de Sol i de dol], de J.V. Foix.
· Tarda, de Narcís Comadira.
· Banderes de maig, de Arthur Rimbaud.

Trèmol :
· El sol festeja, de Alexandre de Riquer.
· En la fosca de la nit, de Srečko Kosovel.

Vern :
· El rei dels verns, de Miquel Desclot.
· Absent, de Antoni Fornes Gomiz.
· El torrent, de Guerau de Liost.
· L'amor vora el riu, de Màrius Torres.
· Balada dels tres fadrins, de Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau.
· Cançó d’amor, de Carles Hac Mor.
· Les flors de maig, de Josep Anselm Clavé i Camps.
· En un País de forta olor boscana ..., de J.V. Foix.

Xiprer :
· El salze i el xiprer, de Màrius Torres.
· M'estim la nit, de Andreu Vidal Sastre.
· Pensament d'enamorat, de David Jou.
· Estances, de Omar Kayyam.
· Sa figuera verda, de Ponç Pons.
· Xiprer, de Ricard Garcia.
· Al final del camí..., de Lluís Subirana.
· Cançó a Mahalta, de Màrius Torres.
· Llibre de Sinera, de Salvador Espriu.
· Amb els pals els captaires resseguien, de Salvador Espriu.
· Cementiri de Sinera, de Salvador Espriu.
· Per ser cantada en la meva nit, de Salvador Espriu.
· Tots vau nèixer a Florianòpolis, no en dubteu!, de Xènia Dyakonova.
· A un Xiprer, de Marià Aguiló.
· El joc. El plaer d'omplir el temps, de Vicent Penya.
· El xiprer, de Kostis Palamas.
· Dels xiprers, de Josep Sebastià Pons.
· Xiprers, de Montserrat Vayreda i Trullol.
· Paisatge, de Artur Bladé i Desumvila.
· Fandango de la Fresneda, cançó popular del Matarranya.

~