Les flors de la perera riuen i riuen

Flor de la perera, (Pyrus communis). Foto de .Bambo.

Al·loteta, robadora,
a qui vos compararé?
A la flor de la perera
o a les roses del roser?
A la flor de la perera
jo us comparo per blancor
i a les roses del roser
jo us comparo per l'olor.

(popular)

Flor de la perera, (Pyrus communis). Montoliu de Lleida. Foto de Ferran Turmo Gort

Senyals de març

Hom veu la lluna darrera
de nostra perera en flor;
cada flor de la perera
sembla una gota de plor.
Enllà una donzella espera
d'algun xiuxiueig el so:
molla de la llum lleugera
s'inclina de l'ombra al do.
Un núvol, ans prepotent,
minva, esperonat pel vent,
i cap a la lluna trota.
Hom sent en l'aire embaumat
l'últim plany d'amor del gat
i el primer de la granota.

'Guerau de Liost'
Jaume Bofill i Mates
(Olot, Garrotxa, 30 agost 1878 - Barcelona, Barcelonès, 2 abril 1933)

Perer florit. San Esteban de la Sierra. Foto de Alejandro Espinosa

La flor del perer

Lleu, la flor del perer és una dolça dama,
dreta sobre les fulles com en un prat. I mai
no se'n mou ,amb l'ombrel•la blanca. Si alcés la cama
trobaria l'espai.

Marià Manent i Cisa
(Barcelona, 27 novembre 1898 - 24 novembre 1988)

Ja s'adivinen les primeres peres. Sant Pere de Ribes. Foto de Mª Africa

Cançó després de la pluja

El vent juga amb el molí
i amb la rosa desclosa.
Matinet matí,
no ballis amb la calitja.

A l'escarabat bum bum
les ales li frisen.
Les flors de la perera
riuen i riuen.

Una mica de cel blau,
una mica mica.
El núvol empeny el núvol
i llisca que llisca.

Qui puja a la muntanya?
El caragol que treu banya.
El sol s'encén i s'apaga,
albó, romaní, argelaga.
El sol s'apaga i s'encén,
farigola, romeguer.

El sol és aquí,
entre la rosa i el molí.
Matinet matí,
les bruixes es pentinen.
El sol és aquí.
Ai! Que es menja la calitja!

Bartomeu Rosselló-Pòrcel
(Palma, Mallorca, 1913 - el Brull, Osona, 1938)

Perera amb pera verda. Delta de l'Ebre. Foto de Manel Zaera

Tot és com una dansa

Tot és com una dansa de la vida i la mort:
hi ha l’home i l’ocell i l’herbeta de l’hort,
l’avet, que sembla etern, la margarida,
en el dansar de la mort i la vida.

Mor algun astre, temps enllà,
i la flor de perera al quintà,

i la noia daurada s’oblida
en el dansar de la mort i la vida.

Marià Manent i Cisa
(Barcelona, 27 novembre 1898 - 24 novembre 1988)

Perer. Garciaz, Extremadura. Foto de Iker Cavallé

Tardoral

Pluja d’estels: novetat de setembre.
Ara toquen els afanys de la sembra.
I és confident i gustosa la fembra.

Ara és el temps del profit i l’amor:
aiguabarreig d’escomesa i llangor.

Ara el treball és sedant; no trabalsa.
Ara és el temps de les peres amb salsa.
I la padrina les oques encalça.

Ara és el temps del profit i l’amor:
aiguabarreig d’escomesa i llangor.
Pugna de glavis apar la fageda
tota d’aram. Una boira de seda
la visió de l’exèrcit ens veda.

Ara és el temps del profit i l’amor:
aiguabarreig d’escomesa i llangor.
...

'Guerau de Liost'
Jaume Bofill i Mates
(Olot, Garrotxa, 30 agost 1878 - Barcelona, Barcelonès, 2 abril 1933)

Compartint una pera. Foto de Joan Grífols

La pera

Tinc una pera asseguda
a la vora del meu plat
i dient-me que la tasti
perqué té un sabor genial.

Mossegada a mossegada
feliç me la vaig menjant
i comprobo que la pera
és més dolça que genial.

Menjeu peres empeltades
d'aquesta dolçor especial
que juga fent pessigolles
i el cor ens va perfumant.

Margarita Alejandro i Bello
(El Guinardó, Barcelona)

Pera podrida. Foto de Silvia Bel

Podrir peres

He deixat podrir
una pera a la panera
per poder palpar
la pena de perdre
els colors pintats
pel pas del temps
que tot ho torna negre.

Silvia Bel
(Barcelona, 1982)

Pyrus communis. Albern, Schwechat, Austria. Foto de Hermann Falkner