dilluns, 9 de març de 2009

Ha calgut sacrificar un pi centenari


Un pi amb el cor de ferro

Ha calgut sacrificar un pi centenari, després que hagués quedat en situació precària com a resultat de la forta ventada de fa uns dies. Tenia la pell recoberta d’heures, un vestit verd crescut amb el mateix arbre, que l’ha embolcallat des de temps que ningú recorda.
Un tall per la base, una forta estrebada per dalt, i ha caigut tan llarg com era, abatut pel meu temor a que tot sol es desplomés i fes mal a algú.
Un cop tallat, ens ha mostrat les entranyes i el conjunt d’anells concèntrics que ens parlen de la seva edat, prop d’un centenar. I un cor de ferro, una anella metàl·lica clavada a l’interior, fins al bell mig del tronc, recoberta per la pell regenerada de l’arbre, i que algú va oblidar fa molts anys al seu interior. Un cor de ferro que, si s’hagués trobat amb la serra mecànica, s’hauria venjat del seu botxí.
· Article de Octavi Rodin publicat a A l'altra banda del mirall.... el 04.03.2009
·

5 comentaris:

Pere Llofriu ha dit...

Doncs la foto corresponent marca uns 40 anells, i la resta no sembla que compensi del fiasco.

Octavi Rodin ha dit...

Tens raó, Pere Llofriu, amb el nombre d'anells. No sé perquè, la persona que va tallar l'arbre en va doblar el nombre, i jo no vaig estar al cas. Sento l'error, en tot cas a mi em va saber greu haver-lo de tallar, sobre tot perquè, pel seu volum, em semblava molt vell.

No sé a que et refereixes amb "el fiasco", però realment havia quedat molt descalçat i amenaçava de caure.

Miquel ha dit...

Hola Octavi,
Bon reportatge.
Curiós això d’aquest ferro incrustat al cor de l’arbre.
Jo tampoc entenc que volen dir amb això del “fiasco”.

Anònim ha dit...

No patiu, hi ha coses que el ni el mateix Perdefecte sap per què les diu...

Pere Llofriu ha dit...

Senyor Rodin, amb tots els meus respectes:

1a. Fiasco: ...mal èxit d’una empresa (Alcover-Moll); donar gat per llebre (vox populi), rebre el 40 per 100 del que hom esperava (ut supra).

1b. “arbre centenari” implica un significat conceptual diferent del d’un arbre qualsevol. Potser per això sembla que darrerament molts periodistes etiqueten de “centenari” de manera abusiva, o frívola. Les publicacions especialitzades haurien de corregir aquests tòpics.


2a. Per confondre 40 amb 100, en principi no passa res, o més ben dit, no hi tinc res a dir, tot i què el professor de matemàtiques que vaig tenir, sí que tenia que dir: entre 4 i 0.

2b. publicar-ho no me sembla correcte. Les revistes analògiques tenen uns filtres que ho impedeixen, amb l’internet és evident que hem perdut els papers.

2c. persistir en l’error... me fa vergonya, i atès que la meva vergonya és meva, agrairia que se’m respectés.

3. Per allà on figuri el meu nom faré el possible per a què no es doni gat per llebre.

4. Atès l’anterior consti en acta el meu vot particular en contra d’aquest, i en el seu cas d’altres, articles que donin gat per llebre.

5. I amb anònims de “palmeros” i posant pals a les rodes dels carros que estirem els altres. Enlloc de “amics arbres”això sembla “el club de la peixateria d’Astèrix”.