100 anys Màrius Torres (1910-2010)
Homenatge al poeta Màrius Torres
En el centenari del seu naixement
·
Cançó a Mahalta
Corren les nostres ànimes com dos rius paral•lels.
Fem el mateix camí sota els mateixos cels.
No podem acostar les nostres vides calmes:
entre els dos hi ha una terra de xiprers i de palmes.
En els meandres grocs de lliris, verds de pau,
sento, com si em seguís, el teu batec suau
i escolto la teva aigua, tremolosa i amiga,
de la font a la mar --la nostra pàtria antiga--
Màrius Torres
Recita: Victor Torres
Canten: Espiral d'Embulls / Lluís Llach
·
La pregària d’un pregadéu
Oh, Senyor! Perdoneu la primavera
si no guarda un posat massa devot.
És perquè és jove que sembla lleugera;
si ara li demanéssiu de fer-li la preguera,
veuríeu com no pot.
Val més que us espereu. Deixeu que, tendra,
ompli d’aromes el seu quart minvant.
Fins a aquell dia que us podrà comprendre,
jo, que passo tot l’any en dimecres de cendra,
prego pels qui no ho fan.
Perdoneu i espereu, Senyor. Que un dia,
aquests arbres de danses i cançons,
amb el gest despullat d’aquell que s’humilia
enlairaran al cel de l’agonia
branques nues i dretes igual que oracions.
Màrius Torres
·
Bosc
Un capaltard d'octubre, silenciós i clar,
jo vaig lluny, sol, pot ser cantant, boscos enllà....
.....
Màrius Torres
·
Febrer
"Els núvols són més blancs, el cel més pur.
Ara és temps de morir, que la vida es reforça.
El món, altra vegada despert davant l'atzur,
pressent càlidament que ha de tenir un futur
–sempre el somni que precedeix la força!–
Les branques d'ametller senten, sota l'escorça,
un moviment suau i obscur.
El trèvol ja verdeja a la ribera.
Ara és temps de morir, que la mort no és enlloc.
Tremola cada cosa de no saber què espera.
La neu assolellada llisca per la gelera
Els torrents se'n nodreixen a poc a poc.
Tot és tebi i frisós com davançant el foc
De la pròxima primavera.
Daurats migdies dels minvants d'hivern!
Ara és temps de morir, que la vida comença.
Com un foc invisible, meravellós, intern,
sota la terra nua batega el crit etern
de la larva, l'arrel i la semença.
Així els antics, en gerres de rústega faiença,
Guardaven el vi de Falern."
Febrer del 1937
Màrius Torres
·
Tardor, 1942
"Els cels més purs de l'any són els que fan
els capaltards de l'autumne.
Les roses són més nobles, enllaçant
un màrtir fust de columna.
Els arbres seculars fruiten amor:
palmes, oliveres, cedres.
El temps impregna del mateix sabor
les ànimes i les pedres.
–Si al nostre veire, avui, el vi té gust
de vinya bordenca i agra,
l'antic cristall guarda el perfum august
–Pàtria, el perfum que consagra."
Novembre del 1942
Màrius Torres
·
A Joan Sales
La meva Lleida no és la teva. Mes encara,
ara, de lluny la veig, no tan dura i més clara,
la Lleida enlluernada dels cirerers de rosa,
on la primera abella tremola quan si posa.
Dels caminets fondals olorosos i frescos,
dels àgils hortolans, franciscans i morescos;
on les paraules tenen un tornaveu de flautes
i el càvec és la proa dels eterns argonautes.
On guarda cada mà durícies dels seus avis.
Revinguda hortolana amb una rosa als llavis,
generosa i alegre. Vora el riu que bressola,
la seva vida neta de ciutat camperola
coronada de pàmpols i d'oliveres bruna,
també sap, a les nits, fer versos a la lluna.
[1936]
Màrius Torres
·
Molt lluny d'aquí
Hi ha una ciutat, molt lluny d'aquí, dolça i secreta,
on els anys d'alegria són breus com una nit;
on el sol és feliç, el vent és un poeta,
i la boira és fidel com el meu esperit.
L'Orient hi deixà la seva sang de roses,
la mitja lluna càlida del seu minvant etern
i, enllà d'un gran silenci de persianes closes,
un riu profund que corre per una nit d'hivern.
Als antics carrerons, plens de fervor, arriba
jo no sé de quins segles un gris d'amor i encens;
el so de les campanes hi té l'ànima viva
i el seu batec és lliure com el del cor dels nens.
Allí, més bells encara que els parcs en primavera,
els camps humils i alegres s'obren al capaltard;
en el seu gran repòs l'ànima es fa lleugera
com enmig de la vasta paciència del mar.
Res no crida el meu cor amb més tendresa, ara,
que aqueslls camins fondals de xops i de canyars.
El seu record fa un ròssec de recança al meu pas;
torna a la meva espatlla la mà greu del meu pare.
12 de juny, 1939
Màrius Torres
·
Un arbre
Vius entre l'aire.
De nit vas de la terra
a les estrelles.
Quan seràs mort, encara
faràs créixer una flama.
Màrius Torres
·
Fulles del trèmol,
qui tingués com vosaltres
en la ribera
un viure tan sensible,
una mort tan secreta.
Màrius Torres
·
Màrius Torres i Perenya
Lleida, 30 agost 1910 - Sant Quirze Safaja, 29 desembre 1942
·
· Fotos: F. Mas ·
Homenatge al poeta Màrius TorresEn el centenari del seu naixement
·
Cançó a Mahalta
Corren les nostres ànimes com dos rius paral•lels.
Fem el mateix camí sota els mateixos cels.
No podem acostar les nostres vides calmes:
entre els dos hi ha una terra de xiprers i de palmes.
En els meandres grocs de lliris, verds de pau,
sento, com si em seguís, el teu batec suau
i escolto la teva aigua, tremolosa i amiga,
de la font a la mar --la nostra pàtria antiga--
Màrius Torres
Recita: Victor Torres
Canten: Espiral d'Embulls / Lluís Llach
·
La pregària d’un pregadéu
Oh, Senyor! Perdoneu la primavera
si no guarda un posat massa devot.
És perquè és jove que sembla lleugera;
si ara li demanéssiu de fer-li la preguera,
veuríeu com no pot.
Val més que us espereu. Deixeu que, tendra,
ompli d’aromes el seu quart minvant.
Fins a aquell dia que us podrà comprendre,
jo, que passo tot l’any en dimecres de cendra,
prego pels qui no ho fan.
Perdoneu i espereu, Senyor. Que un dia,
aquests arbres de danses i cançons,
amb el gest despullat d’aquell que s’humilia
enlairaran al cel de l’agonia
branques nues i dretes igual que oracions.
Màrius Torres
·
Bosc
Un capaltard d'octubre, silenciós i clar,
jo vaig lluny, sol, pot ser cantant, boscos enllà....
.....
Màrius Torres
·
Febrer
"Els núvols són més blancs, el cel més pur.
Ara és temps de morir, que la vida es reforça.
El món, altra vegada despert davant l'atzur,
pressent càlidament que ha de tenir un futur
–sempre el somni que precedeix la força!–
Les branques d'ametller senten, sota l'escorça,
un moviment suau i obscur.
El trèvol ja verdeja a la ribera.
Ara és temps de morir, que la mort no és enlloc.
Tremola cada cosa de no saber què espera.
La neu assolellada llisca per la gelera
Els torrents se'n nodreixen a poc a poc.
Tot és tebi i frisós com davançant el foc
De la pròxima primavera.
Daurats migdies dels minvants d'hivern!
Ara és temps de morir, que la vida comença.
Com un foc invisible, meravellós, intern,
sota la terra nua batega el crit etern
de la larva, l'arrel i la semença.
Així els antics, en gerres de rústega faiença,
Guardaven el vi de Falern."
Febrer del 1937
Màrius Torres
·
Tardor, 1942
"Els cels més purs de l'any són els que fan
els capaltards de l'autumne.
Les roses són més nobles, enllaçant
un màrtir fust de columna.
Els arbres seculars fruiten amor:
palmes, oliveres, cedres.
El temps impregna del mateix sabor
les ànimes i les pedres.
–Si al nostre veire, avui, el vi té gust
de vinya bordenca i agra,
l'antic cristall guarda el perfum august
–Pàtria, el perfum que consagra."
Novembre del 1942
Màrius Torres
·
A Joan Sales
La meva Lleida no és la teva. Mes encara,
ara, de lluny la veig, no tan dura i més clara,
la Lleida enlluernada dels cirerers de rosa,
on la primera abella tremola quan si posa.
Dels caminets fondals olorosos i frescos,
dels àgils hortolans, franciscans i morescos;
on les paraules tenen un tornaveu de flautes
i el càvec és la proa dels eterns argonautes.
On guarda cada mà durícies dels seus avis.
Revinguda hortolana amb una rosa als llavis,
generosa i alegre. Vora el riu que bressola,
la seva vida neta de ciutat camperola
coronada de pàmpols i d'oliveres bruna,
també sap, a les nits, fer versos a la lluna.
[1936]
Màrius Torres
·
Molt lluny d'aquí
Hi ha una ciutat, molt lluny d'aquí, dolça i secreta,
on els anys d'alegria són breus com una nit;
on el sol és feliç, el vent és un poeta,
i la boira és fidel com el meu esperit.
L'Orient hi deixà la seva sang de roses,
la mitja lluna càlida del seu minvant etern
i, enllà d'un gran silenci de persianes closes,
un riu profund que corre per una nit d'hivern.
Als antics carrerons, plens de fervor, arriba
jo no sé de quins segles un gris d'amor i encens;
el so de les campanes hi té l'ànima viva
i el seu batec és lliure com el del cor dels nens.
Allí, més bells encara que els parcs en primavera,
els camps humils i alegres s'obren al capaltard;
en el seu gran repòs l'ànima es fa lleugera
com enmig de la vasta paciència del mar.
Res no crida el meu cor amb més tendresa, ara,
que aqueslls camins fondals de xops i de canyars.
El seu record fa un ròssec de recança al meu pas;
torna a la meva espatlla la mà greu del meu pare.
12 de juny, 1939
Màrius Torres
·
Un arbre
Vius entre l'aire.
De nit vas de la terra
a les estrelles.
Quan seràs mort, encara
faràs créixer una flama.
Màrius Torres
·
Fulles del trèmol,
qui tingués com vosaltres
en la ribera
un viure tan sensible,
una mort tan secreta.
Màrius Torres
·
Màrius Torres i Perenya
Lleida, 30 agost 1910 - Sant Quirze Safaja, 29 desembre 1942
·
· Fotos: F. Mas ·
Entrades
8 comentaris:
OoooooH!
Quin homenatge tan bonic!
M'ha encantat, de veritat, la combinació de poesies i fotos.
Gràcies per participar!
Homenatge molt complet i treballat. Vaig fer, fa unes setmanes, el comentari al poema L'arbre. Potser t'interessi:
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/173901
Moltíssimes felicitats!!!
És un post preciós.
M'ha agradat molt.
El primer poema és un dels meus preferits.
Molt treballat.
Un bon homenatge.
Una salutació!
Catalunya és terra d'arbres. I no cal dir que Sant Quirze Safaja n'és completament envoltat!
Gràcies per participar en l'homenatge!
Preciós i adient homenatge, fidel al blog, enhorabona, jo també hi sóc, si no donem a l'abast a llegir!
Gràcies amics pels vostres comentaris.
Hem fet el que fem sempre, parlar dels arbres, aquesta vegada amb les emocionants paraules de Màrius Torres.
Volem aprofitar per convidar a tothom a participar en l’homenatge blocaire a Vicent Andrés Estellés el proper 4 de setembre.
A veure si hi força blocaires que s’hi animin.
Acabo de descobrir el vostre bloc després de conèixer durant les vacances el teix d'Otsaportillo, a Navarra, i quedar totalment corpresa per aquest savi supervivent. Utilitzaré a les meves classes el vostre bloc, tant per l'homenatge a Torres com pel magnífic recull de poemes dels arbres, que us agraeixo enormement. Les meves profundes i efusives felicitacions a l'equip.
Ja tinc a punt l'homenatge a V.A. Estellés pel dia 4. Ja podeu comptar-hi! Gràcies per la difusió!
Publica un comentari a l'entrada