divendres, 8 de febrer del 2019

El diòxid de carboni és el menjar de les plantes

Els boscos tropicals augmenten la capacitat
de segrestar carboni de la Terra

Un estudi que va publicar el 17 de desembre de 2018 la revista Nature Climate Change confirma que els ecosistemes terrestres han incrementat la seva capacitat d’absorbir CO2 a nivell global en els últims 20 anys (1994 – 2014). A més, remarca la necessitat de protegir els boscos tropicals, doncs són els que més han augmentat el seu segrest darrerament.

Selva nebulosa (o bosc de boira). Font: Pixabay (CC0).
En les últimes dècades, els ecosistemes terrestres han estat absorbint un 15-30% de les emissions de CO2 que fem els humans a l’atmosfera. Un equip internacional d’ecòlegs confirma, per primer cop a escala global i per tots els tipus d’hàbitats terrestres, que la capacitat de segrestar carboni ha anat in crescendo els darrers vint anys. “El diòxid de carboni és el menjar de les plantes per fer la fotosíntesi, per això quant més n’hi ha a l’atmosfera, més actives estan i més n’absorbeixen” explica Marcos Fernández-Martínez, investigador de la Universitat d’Anvers i col·laborador del CREAF. L’estudi també ha comprovat que quant més càlid és el clima, menys diòxid de carboni absorbeixen els ecosistemes a nivell planetari. Així mateix, s’ha descobert que les regions que més han augmentat la seva capacitat de segrestar carboni de l’atmosfera i que tenen, per tant, un rol molt important, són els boscos tropicals.
Els models proposats analitzen la superfície del planeta píxel a píxel i com ha canviat la capacitat de retenir diòxid de carboni durant els últims 20 anys.
Els resultats s’han obtingut a partir de dos models d’inversió atmosfèrica (MACC-II i Jena CarboScope) i 10 models dinàmics de vegetació global (TRENDY). Amb aquests models s’ha analitzat, per una banda, la superfície del planeta píxel a píxel—no només dels boscos, com s’havia fet anteriorment— i per altra banda, com ha canviat la seva capacitat de retenir diòxid de carboni des del 1994 fins al 2014. Amb les dades obtingudes, Fernández-Martínez dóna un toc d’alerta: “No sabem encara quant durarà aquest efecte fertilitzant que té l’increment de diòxid de carboni a l’atmosfera, però creiem que la capacitat d’embornal se saturarà més d’hora que tard, possiblement durant els propers anys, perquè l’augment de temperatures està contrarestant-lo cada cop més”.

Fernández-Martínez, M., Sardans, J., Chevallier, F., Ciais, P., Obersteiner, M., Vicca, S., Canadell, J.G., Bastos, A., Friedlingstein, P., Sitch, S., Piao, S.L., Janssens, I.A., Peñuelas, J. Global trends in carbon sinks and their relationships with CO2 and temperature. Nature Climate Change.
Verónica Couto Antelo
Tècnica de Comunicació del CREAF des de març del 2016.
Graduada en Biologia (UB, 2015) i Màster en Comunicació Científica,
Mèdica i Ambiental (BSM-UPF, 2016).
· Article publicat al BlogCreaf el 18.12.2018

dimecres, 6 de febrer del 2019

Natura és salut

Reptes de futur per a Catalunya

El passat 30 de gener es va celebrar la jornada final "Natura és salut. Reptes de futur per a Catalunya" del Cicle "Salut i Natura". Durant la jornada es va presentar la Declaració sobre la Interdependència entre salut i natura a Catalunya.
El cicle, iniciat el 8 d'octubre, ha posat en valor la contribució de la natura a la salut de les persones i la importància de disposar d’un entorn ben conservat, amb una rica biodiversitat, per garantir un desenvolupament humà més sostenible social, econòmic i ambientalment.

Ha permès reunir experts de referència que han mostrat estudis recents i experiències d’èxit sobre com el contacte amb la natura afavoreix el benestar i la salut, en les tres dimensions constitutives de l’ésser humà: física, psicològica i espiritual. Alhora, ha promogut debats intensos durant tres jornades de treball en àmbits temàtics diversos sobre com generem territoris sans i sostenibles, com garantim l’accés equitatiu a la natura, i com construïm ciutats saludables.

Fruit de tot el treball realitzat durant el cicle, s’ha pogut constituir una Declaració sobre la interdependència entre Salut i Natura a Catalunya, oberta a adhesions i amb el compromís dels sotasignats d’impulsar iniciatives estables de diàleg i col·laboració, com ara una Taula intersectorial “Salut i Natura” de Catalunya, formada per administració, entitats, sector privat i recerca, amb la missió d’afavorir el treball col·lectiu, transversal i transdisciplinari, i consensuar i emprendre una estratègia comuna sobre la interdependència entre la salut de la societat i la de la natura a Catalunya.

Us recomanem que feu una lectura a la Declaració i, si ho creieu convenient, hi doneu suport tot adherint-vos mitjançant el formulari en línia que s’ha creat. Us hi podeu adherir a títol personal o bé adherir l'organització de la qual formeu part.
Declaració sobre la interdependència entre salut i natura a Catalunya
Formulari per adherir-se a la declaració

• Els materials resultants d'aquest cicle de debats es poden consultar a la pàgina web de la Xarxa de Custòdia del Territori.