L’Arbre Sagrat

L’Arbre Sagrat

Quan el van tallar de soca
va quedar sa eterna arrel.
Ja rebrota a ran de roca
amb el temps tocarà al cel.

Procurem que la brancada
pugui lliure respirar.
Res de murs res de teulada
que la privin de pujar.

Que a tots vents s’enrobusteixi,
que esdevingui fort i alt,
que al botxí que s’hi atreveixi
se li osqui la destral.

 
Lletra d'Emili Guanyabens

Tonada popular

Harmonitzada per E. Morera

L’Arbre Sagrat és una antiga cançó
popular, metafòrica, amb doble sentit.

És un cant reivindicatiu, d’esperança,

de llibertat, que se solia cantar en les

èpoques que estava prohibit cantar

Els Segadors i les altres cançons que

parlen clarament dels anhels de

llibertat i de Catalunya.

Si algú vol la partitura sencera

ens ho pot demanar i li enviarem.

*
*