dimecres, 8 de setembre del 2010

Arbres fantàstics

El Tamtam

Provava d'entendre això de la coevolució en el cas de la flor i els seus pol·linitzadors, quan vaig descobrir aquest amic fantàstic: el Tamtam.
Leigh van Halen va il·lustrar el concepte coevolució amb l'anomenada “Hipòtesi de la Reina Roja”.
Al llibre d'en Lewis Carroll “A través del mirall i allò que l’Alícia hi va trobar”, al segon capítol (El jardí de les flors vives) la Reina Roja diu:
Cal córrer a tota velocitat per a quedar-se al mateix lloc.
(“It takes all the running you can do just to keep i the same place”).
Traduït al tema que ens ocupa, però igualment d’interès pel que fa a l'epidemiologia mèdica, la patologia botànica i el control biològic (Wiki dixit), vindria a ésser:
“Per a un sistema evolutiu, la millora continua és necessària; ni que sigui per a mantenir el seu ajustament als sistemes amb els quals està coevolucionant.”
I així, cibernètica va cibernètica ve, vaig trobar que el Tamtam vivia al poema Jabberwocky de l'obra citada:

Jabberwocky
Barboterum (*)

Sopora, ja tard, els llefiscvius tovos,
que girosgiraven, l’enllot trepaven;
tots pansívols eren els borogorovos
mentre les garrates mòmiques guiscaven.

“Alerta, fill meu! El Barboterum
barram voraç té i l’urpa salvatge!
I comte amb l’ocell Jubjub, i fuig del
fruniós Bandersnatch!”

El noi va empunyar l’espasa vorpal,
i cercà afanyós l’enemic manxó;
reposà dejús d’un arbre tam-tam:
restà pensarós.

I mentre rumiava enfurificat,
el Barboterum, amb l’esguard encès,
vingué esbufamant pel bosc virolat,
tot barbofegant!

Un, dos! Un i dos! l’espasa vorpal
anà amunt i avall: xip-xap, féu, xip-xap!
El deixà ben mort, i viu, galomfant,
se n’endugué el cap.

“El Barboterum per fi has escapçat?
Et vull abraçar, o fill esplendós!
Oh dia riallós! Caloo! Calai!
Rinflà el vell joiós.

Sopora, ja tard, els llefiscvius tovos,
que girosgiraven, l’enllot trepaven;
tots pansívols eren els borogorovos
mentre les garrates mòmiques guiscaven.

Lewis Carroll
Versió de Víctor Compta
·

Jabberwocky

'Twas brillig, and the slithy toves
Did gyre and gimble in the wabe;
All mimsy were the borogoves,
And the mome raths outgrabe.

"Beware the Jabberwock, my son!
The jaws that bite, the claws that catch!
Beware the Jubjub bird, and shun
The frumious Bandersnatch!"

He took his vorpal sword in hand:
Long time the manxome foe he sought—
So rested he by the Tumtum tree,
And stood awhile in thought.

And as in uffish thought he stood,
The Jabberwock, with eyes of flame,
Came whiffling through the tulgey wood,
And burbled as it came!

One, two! One, two! and through and through
The vorpal blade went snicker-snack!
He left it dead, and with its head
He went galumphing back.

"And hast thou slain the Jabberwock?
Come to my arms, my beamish boy!
O frabjous day! Callooh! Callay!"
He chortled in his joy.

'Twas brillig, and the slithy toves
Did gyre and gimble in the wabe;
All mimsy were the borogoves,
And the mome raths outgrabe.

(1872)

Lewis Carroll
Charles Lutwidge Dodgson
(Daresbury, Cheshire, 27 gener 1832 - Guildford, Surrey, 14 gener 1898)


I més coevolució: casualment el proper dia 14 vindrà a Barcelona en James Lovelock - convocat per la gent del museu de ciències naturals - a parlar de la coevolució de la terra i els seus organismes. De ben segur que l'aportació d'aquest científic serà d'allò més enriquidora !

JD Fernàndez i Brusi

(*) Versió de Víctor Compta inclosa al llibre "Les aventures d’Alícia" (edició conjunta de "Alice’s Adventures in Wonderland" i de "Through the Looking-Glass, and What Alice found there", Editorial Barcanova, Barcelona, 1990.