dimecres, 28 de juny del 2006

Limantria dispar a Menorca


Propostes a la plaga que afecta als alzinars


Nota informativa 26/06/06

El GOB demana al Govern Balear que estigui atent a l'expansió d'una plaga que afecta els alzinars i ofereix els seus voluntaris per col·laborar en el seu seguiment i la instal·lació de trampes selectives per capturar les papallones, l'únic mètode sense efectes secundaris.

Aquestes setmanes estem observant l'expansió d'una plaga d'erugues que afecta diversos alzinars de Menorca provocant una forta defoliació als arbres. El causant d'aquesta situació és una eruga anomenada Lymantria dispar. Es tracta d'una plaga endèmica, és a dir, pròpia dels alzinars menorquins, a diferència de la processionària que és introduïda. És per açò que cíclicament apareixen episodis d'expansió d'aquesta espècie que es van regulant a través dels depredadors naturals, factors ambientals i paràsits associats. Fa uns 25 anys aquesta plaga va afectar seriosament els alzinars menorquins i el mateix funcionament del bosc la va dominar finalment.

En els darrers anys les campanyes de “neteja” dels boscos, eliminant el sotabosc per evitat incendis forestals, ha debilitat també els alzinars, eliminant reservoris de depredadors naturals de la plaga, com són diversos paràsits i depredadors naturals de les erugues. Hem de tenir també en compte que molts ocells i altres depredadors es beneficien els anys de plaga d'un aliment extra que representa la gran quantitat d'erugues i papallones presents al bosc.

Un problema afegit és que els alzinar menorquins es troben pràcticament al límit sud de la seva àrea de distribució i alguns arbres estan debilitats per l'augment de les temperatures dels darrers anys, fet que facilita l'expansió de diverses plagues (no només la Limantria) que afecten seriosament els alzinars. De fet, després d'una afectació d'una plaga o un incendi, el normal és que les alzines responguin amb força. És ben conegut que al sud d'Espanya, després del pas de la plaga les alzines i alzines sureres produeixen brots forts i aglans més grossos com a resposta.

Davant una expansió tan forta com la d'enguany, i un evident debilitament dels nostres alzinars, és ben justificat prendre mesures per intentar avaluar i limitar els efectes d'aquesta afectació, tot i que és una plaga que podríem anomenar “natural”. En aquests moments estan apareixen als alzinars milers de papallones mascles que intenten aparellar-se i el millor sistema són les trampes d'atracció sexual que poden limitar el nombre de reproductors però que difícilment són efectives en un any com aquest en que el nombre d'exemplars és molt alt. Es preveu que en el futur s'haurà d'intensificar aquest sistema de control, tal vegada no tan efectiu com els productes químics però totalment selectiu.

Les fumigacions amb productes químics o biològics als alzinars s'han de prendre amb molta precaució perquè poden afectar seriosament altres espècies, fins i tot, als seus propis depredadors naturals que conviuen en els alzinars al no ser selectius. En qualsevol cas, s'hauria d'actuar en els primers estadis i en plena primavera, època en la qual molts altres insectes apareixen al bosc, per aquest motiu els tractaments haurien de ser molt localitzats i realitzats manualment amb extrema precaució.

En la situació actual, és possible que algunes alzines morin si es produeix un estiu extremadament sec però destruir amb productes químics o biològics l'equilibri natural del bosc pot ser molt més greu encara.


http://www.gobmenorca.com/


Part Forana

El Govern decidirà en el mes de juliol si fumiga contra la Limantria dispar.

Segons informaren ahir des de la conselleria de Medi Ambient, els tècnics estan realitzant un seguiment de l’evolució de la plaga i l’eficàcia de les trampes. Al juliol o l'agost, depenent del resultat de l’estudi, es decidirà la conveniència o no de fumigar.

Diario de Mallorca 28 de juny de 2006.

Els arbres de la Devesa

Els arbres no parlen

Els arbres no poden parlar però tenen una història i una utilitat que no cal menysprear com últimament fan algunes persones. Si escoltéssim el que es diuen entre ells els arbres de la Devesa potser entendríem algunes coses que ni alguns polítics, ni alguns ecologistes, ni alguns periodistes, ni alguns ciutadans entenen. Diuen entre ells: –Si no ens tracten d'una altra manera ens morirem i en aquesta gran esplanada hi faran cases unifamiliars i zones d'equipaments.

–Jo cada vegada tinc més set.

–Doncs jo no puc respirar per la pols i la pressió a terra dels cotxes que hi circulen.

Un de petit que neix entre els centenaris pensa: sí que em donen expectatives de futur.

N'hi ha alguns que estan alegres quan vénen les Fires, i n'hi ha d'altres que no. Molts a la nit tenen por per falta de seguretat i falta de llum. Els arbres comenten que no hi ha nens a Girona que vinguin a veure'ls a la Devesa.

–L'altre dia –diu un arbre– em van cremar els peus.

–Doncs a mi em van pintar i em van clavar uns claus.

– A mi per posar una piscina durant les Fires em van tallar algunes arrels.

Durant una reunió d'arbres centenaris se sent a dir: –Això ens passa perquè no tenim un full de ruta.

–Sí, però tampoc hem fet una adequació de sistemes.

–Tu què en penses de la mobilitat sostenible?

–Creieu que haurem de compartir espai amb altres espècies exòtiques?

–Tranquils, que potser ens faran trasplantaments o ens portaran a un parc residència o acabarem cremats.

Al final tots junts fan un clam per demanar ajuda però com que no hi ha ressò, tampoc no hi ha lògica i com que els ecologistes estan per altres tasques ningú no els fa cas.
José Luís Lucero
Girona. El lector escriu. El Punt.
· Carta publicada a El Punt del 28.06.2006
*

dilluns, 26 de juny del 2006

Arbres de Carcaixent

Arbres monumentals

Moltes vegades hem passat per davant d’ells, moltes vegades hem quedat sorpresos per la seua grandària i majestuositat, però la majoria, hem passat i ni ens hem fixat. Parle dels arbres monumentals, i més concretament d’aquells que es troben al nostre poble, Carcaixent.
A Carcaixent tenim un bon nombre d’aquests exemplars monumentals. Portaran ja els seus anys aquí, impassibles al pas del temps, sense dir ni pruna i suportant les malifetes dels humans. Jeje!
Recorrent el nostre terme hem pogut fer un xicotet reportatge sobre aquests arbres. Així, hi podem trobar:
Garrofers (Ceratonia siliqua): dels exemplars més grans i vells, destaquem els garrofers del Pont de l’Arcada, el dels Amics i el de la Font de la Parra. En la zona de la Serratella hi ha molts, i un prou gran, a l’entrada de la urbanització Puig Gros.
Carrasques (Quercus ilex ssp rotundifolia): tenim unes quantes carrasques, típiques d’aquesta zona mediterrània. Les podem trobar generalment a les zones de muntanya, encara que també en els caixers dels barrancs i en algun hort n’hem trobat. Cal destacar-ne quatre, que seran les més grans, la situada al Realenc, la de Bonifàcia, la del Barranc del Saragossà i la de l’hort de Carreres. La carrasca del Realenc deu ser l’arbre més vell que hi ha al nostre terme.
Datilers (Phoenix dactylifera): de datilers hi ha molts en tots els horts, destaquem els de l’hort de l’Àliga, l’hort de Bru, l’hort de Ribera, l’hort de Batalla, l’hort de Fornos, l’hort del Marqués, l’hort de Carreres, etc.
Oliveres (Olea europaea): oliveres hi ha per tot arreu, a les zones planes del Realenc, a qualsevol hort, als barrancs, etc. Destacarem l’olivera de la Qüernada, com a un arbre singular i molt conegut a Carcaixent. Així com l’olivera de la Casa Blava, prop de l’hort de l’Ermita.
Xiprers (Cupressus sempervirens): en trobem en molts llocs, generalment per a separar dues finques o per a fer de tanca a l’entrada dels horts, encara que al cementeri en trobem un bon grapat. Per exemple, el de la Pujada de Maseres, a l’entrada de l’hort de Fluvià, els xiprers de l’hort de Cucó, al Barranquet, els del camí de la Pujada de Maseres, en els Abrells o els del camí del Realenc prop de les cases de Ribera.
Pins: al nostre terme hi podem trobar, generalment dos tipus de pins. El pi blanc (pinus halepensis) són els més comuns, trobem grans exemplars a les zones de muntanya del Realenc, la Serratella i el Tossal. Així com a alguns horts, urbanitzacions, i també en els caixers dels barrancs. Destaquem el pi del Reixero, al barranc d’Espanya, el pi del Barranc de Xia, els pins de l’hort del Saragossà, etc. Però també podem trobar el pi pinyoner (pinus pinea) i cal destacar el situat a la dreta del camí del Realenc, en la zona més alta de la Bossarta. Tenim un arbre de la família de les pinàcies especial per la seua bellesa i grandiositat, el cedre de l’Hort del Palaciet (Cedrus libani), en el camí de la Font de la Parra, només passar el barranc de les Príncipes.
Tarongers (Citrus sinensis): de segur que alguna vegada heu vist algun taronger, o no? Jeje! Segons conten, el nostres avantpassats foren els primers en plantar un taronger per a traure benefici. Abans es plantaven com arbres ornamentals en els jardins i no tenien una finalitat econòmica. I el taronger més vell que ens queda té mes de 200 anys i estava en un hort de la partida de Vilella. Avui dia, a causa de les obres l’han trasplantat a l’hort de Carreres.
Magnòlies (Magnolia grandiflora): destaquem la magnòlia de l’Hort de Carreres, un arbre digne de vore.
Lledoners (Celtis australis): destaquem el lledoner que hi ha a la zona de la FEVE i a la casa de Bonastre.
Xops (Populus nigra): en els zones de la Marjal i prop del riu Xúquer trobem aquests exemplars monumentals.
Quin hort no té la seua figuera, quin hort no té el seu anouer, quin no té la seua parra, o llimera o el seu llorer? O el seus arbres fruiters?
De segur sens haurà oblidat algun exemplar monumental, que resta amagat per els nostres horts i barrancs. Però li deixem la feina al MI Ajuntament de Carcaixent, si és que encara no l’ha fet.
Aquests arbres mereixen estar protegits com cal. Així, hi ha una Ordenança Municipal per a la Protecció d’Arbrat d’Interés Local, on es dóna la següent definició d’Arbre d’Interés Local: “aquella planta llenyosa que destaca dins del municipi per una o per diverses característiques de caire biològic, paisatgístic, històric, cultural o social, i que previ el corresponent procediment, es declarat com a tal, i catalogat. Aquestes característiques el fan mereixedor de formar part del patrimoni cultural, cosa que implica que siga d’interés públic la seua protecció i conservació”.
Sense més, esperem us haja agradat el reportatge fotogràfic. També us convidem a visitar aquests arbres i comprovar la seua bellesa i grandiositat. Potser us sorpreneu!
Tarrago
· Article publicat a Perles de Carcaixent el 05.06.2006
~

diumenge, 25 de juny del 2006

Els arbres més vells


Els éssers vius més vells

(...) A diverses places de Segòvia i a l'entrada de l'Alcazar, on hi ha l'Arxiu, hi habiten uns arbres absolutament meravellosos. Hi havien castanys, avets, cedres glauca i uns frondosos i equilibrats cedres del Líban, al capcurull dels quals hi havien nidat unes cigonyes poc esquives que em semblaren blanques com la neu.

Vaig sentir una certa enveja d'aquells arbres que eren amb tota seguretat més vells que jo i que continuarien donant senyoriu a la ciutat, despres que el més jove dels nostres contemporanis hagin desaparegut. Aquesta idea em va empènyer a preguntar-me quins eren els éssers vius més vells que hi ha a la Terra. La recerca a les revistes no va ser tan fàcil com esperava probablement perquè no vaig encertar el camí ni emprar les paraules clau adients. De qualsevol forma he pogut saber que els éssers vius més antics que hi ha en el nostre planeta són arbres i entre ells el més vell de tots és un «Pinus longaeva» que habita les muntanyes de Nevada i que és conegut com el Pi de Bristlecone. Aquest pi té aproximadament cinc mil anys d'edat, la qual cosa vol dir que quan els romans construïren l'aqüeducte, el pi ja en tenia tres mil, d'anys, d'edat. El pi cinc vegades milenari no viu entre cotons ni dins cap hivernacle, sinó a les muntanyes de Nevada on hi ha un clima ben aspre: neu, sol, vent, gelades. Després de Pi de Bristlecone en l'ordre de longevitat dels sers encara vius venen les sequoies, uns arbres que habiten preferentment les serres californianes i de les quals n'hi ha que ja tenen prop de tres mil anys. Despres de les sequoies venen els dragos uns arbres que es troben en alguns vivers i jardins de Mallorca, però que el més vell de tots es troba a Tenerife i és anomenat el drago d'Icod de los vinos. Té prop de mil anys.

Sempre que he intentat posar una mica d'ordre, i els «rankings» ho són, em sembla, una manera d'ordenar, a la realitat biològica m'ha passat es mateix: els bacteris han vengut i s'han posat en primer lloc: quina és l'espècie més abundant? Quins són els sers que més conviuen amb l'home? Quins són els sers que saben viure en condicions més extremes? Quins són els sers més difícils d'exterminar? Sempre, sempre els bacteris es posen al capdavant..

No esperava que aquest pic els bacteris tornassin fer campions. Però ha estat així. Fa pocs anys uns biòlegs de Pennsylvania trobaren un bacteri enviscat a l'interior d'un cristall de roca on havia romàs durant 250 milions d'anys. Havia sobreviscut en forma d'espora, però quan els biòlegs romperen el cristall i posaren l'espora en condicions ambientals adients, el bacteri ressuscità. No sols ressuscità, sinó que es posà en el capcurucull del «ranking» de longevitat. El que no diuen, els biòlegs, si el bacteri va reconèixer els món després de 250 milions d'anys.

Francesc Bujosa, catedràtic de la UIB

· Adreça de l'article publicat a Diari de Balears el 24.06.2006

dijous, 22 de juny del 2006

El árbol amarillo



Detrás de los cristales,

turbios, todos los niños,

ven convertirse en pájaros

un árbol amarillo.




Sale el sol. El jardín desangra en amarillo.

Late sobre el ambiente una pena que ahoga.

Yo siento la nostalgia de mi infancia intranquila,

mi ilusión de ser grande en el amor, las horas

pasadas como ésta contemplando

la lluvia con tristeza nativa.

Caperucita roja

iba por el sendero ....

Se fueron mis historias, hoy medito, confuso,

ante la fuente turbia que del amor me brota.


Federico García Lorca


Tipuana tipu

dimecres, 21 de juny del 2006

La destrucció més gran mai patida


ALS DOS DARRERS ANYS: MÉS CREIXEMENT URBANÍSTIC QUE MAI I 10 MILIONS DE M2 ASFALTATS

El GOB presenta l’Informe: Fotografia de la destrucció més gran mai patida per l’illa de Mallorca

20 de juny de 2006

L'enllaç de l'informe: Gob Mallorca (Pdf. 1.22 MB)

La setmana passada se feien públiques les conclusions d’un estudi elaborat per L’”Observatorio de la Sostenibilidad en España (OSE)”, referit als període comprès entre els anys 1987 i 2000. Entre les dades que aporta aquest estudi cal destacar el fet que al llarg d’aquest 13 anys s’han ocupat un total de 9.130 ha. Globalment les Balears és la segona comunitat autònoma de l’estat quant a percentatge d’ocupació de territori i al llarg d’aquests 13 anys ha crescut un 41’4 %.

Igualment aquest informe assenyala que al cas de els Balears un terç d’aquesta ocupació s’ha produït al litoral i sobretot a l’àrea metropolitana de Palma.

Avui presentam un informe on intentam fer una Fotografia de la realitat urbanística i territorial de Mallorca, referida ja als darrers dos o tres anys. Les conclusions més rellevants d’aquest informes són es següents:

* Els projectes immobiliaris que actualment s’executen (els que varen ser visats en el 2004) representen un rècord absolut. Supera els dels darrers 10 anys, però és que fins i tot supera la mitjana dels anys 70, el moment del boom immobiliari més gran de la història.. Se visaren el 2004, 12.159 cases que representen 36.477 places. Al primer trimestre del 2006 els projecte visats foren 3.400 el que significa mantenir el fort ritme actual.

* Tot i que el litoral segueix experimentant un gran creixement, els municipis de l’interior de l’illa, especialment aquells situats devora els grans vies de comunicació han crescut moltíssim: Campos, Sencelles. Inca, Montuïri...

* El planejament urbanístic de Mallorca segueix essent molt desenvolupista, a pesar del Pla Territorial de Mallorca. ja que permet assolir els 3.380.000 habitants

* El fet més rellevants d’aquests dos darrers anys ha estat la construcció d’autopistes, tant a Mallorca com a Eivissa. Aproximadament en aquesta legislatura s’hauran asfaltat 10 milions de m2 de terreny rústic. En les 5 legislatures anteriors s’havien asfaltat de l’ordre de 6 milions de m2 de terreny.

Les conseqüències de la construcció d’autopistes són:

* un consum i una destrucció brutal de territori

* una aposta pel transport privat en detriment del transport públic

* una despesa econòmica espectacular

* la passa prèvia per un nou “boom” urbanístic, sobretot a les zones properes a les noves vies de comunicació.

* Si aquesta és el present , el futur és igualment preocupant el futur. A l’Informe que avui vos presentam passam revista també als projectes que es troben damunt la taula en aquests moments i que la seva execució representaria un increment de la destrossa territorial i ambiental

* Ampliació aeroport

* Nou equipament sanitari a son Espases

* Parc temàtic a Can Vairet

* Gran equipament esportiu al Sementer de Son Flor

* Polígon de Cotxes de Lloguer

* Més pedreres

* Polígon de cotxes de lloguer a Son Fangos

* Nous ports esportius

* Noves dessaladores, centrals elèctriques, incineradores,

* Nous polígons industrials

* Més camps de golf..

CONCLUSIONS

Aquesta legislatura s’està caracteritzant per un creixement urbanístic com mai , traduït en la construcció de nous habitatges, amb més asfalt que mai (10 milions de m2), en un munt de projectes d’equipaments i infrastructures per possibilitar nous creixements urbanístics.

Tot plegat , es tracta de creixements que duna forma evident posen en perill el futur ambiental, social i econòmic de les Balears i ens allunyen encara més d ela sostenibilitat, tant de mode als darrers anys.

* L'enllaç de l'informe: Gob Mallorca (Pdf. 1.22 MB)

dimarts, 20 de juny del 2006

L'altre dia de pagès

Hola Joan,

T’envií unes fotos que no sé si vares rebre. Les vaig fer a uns tarongers al poble de Nules, Castelló. En aquella zona estan dins d’una marjal tipus la part de ses Veles de s'Albufera (Sa Pobla). Quan l’aigua puja cobreix la terra on estan sembrats els tarongers i pot donar problemes d’asfíxia radicular. Per això desenterren les arrels, donant als tarongers aquest aspecte de "manglar".

També t’envii aquest text que he confeccionat amb les ensenyances d’un homo de Llubí. Parla de tarongers i empelts. Esper que t’agradi, que et sigui de profit en pròxims empelts i si vols el penges a la web.

Una aferrada

Rafel


Doctorat en empelts de taronger

El curs consta de les hores de tota una vida de pagès

L’altre dia de pagès, farà 2 setmanes vaig ser amb l’amo en Sebastià Alomar de la localitat de Llubí. El motiu de la meva visita era recol·lectar brots tendres de taparera (Capparis spinosa) per envinagrar, però xerrant-xerrant pegarem als empelts de taronger. Jo li explicava que havia fet uns empelts de taronger amb mudes de taronger imperial i taronger de sang (sanguina) i li demanava consell. Les recomanacions que em va donar varen ser:

- Convé donar una forta exsecallada (poda) a l’arbre 1 mes i mig abans d’empeltar-lo. Però s’han de deixar algunes branques per permetre a l’arbre “estirar” la saba cap a les fulles i evitar que la saba reculi per avall.

- No regar mai l’arbre quan s’ha fet l’empelt. L’excés de saba fa que les plaques (en cas d’haver usat aquest sistema) no s’aferrin al portaempelt.

- Quan el que es pretén empeltar és una branca de certa gruixa s’ha d’optar per l’empelt amb placa. Si és joveneta es pot fer d’escutet.

- L’empelt convé que estigui fermat durant 25-30 dies. Desfermar-lo abans pot ser perillós si no ha aferrat bé. Convé fermar amb cinta plàstica transparent. No fa res si el brot creix davall del plàstic, quan retirem el plàstic el brot es redreçarà tot sol. Val més no frissar.

- L’empelt s’ha de fer a la cara interior de les branques. Mai a la cara exterior ja que sempre seria dèbil i podria esqueixar fàcilment. Si es fa a l’interior, la branca vella serveix de suport recolzant l’empelt jove, que amb el temps englobarà al vell.

- El primer any després de haver fet l’empelt es pot donar una altra exsecallada eliminant part del brancam perquè l’empelt agafi força, però “el vell” (brancam originari abans de l’empelt) no s’ha de tallar del tot fins al segon any.

- Quan es talli “el vell” s’ha de fer amb un tall de “bec de flauta”, es a dir en bisell. Això evita que s’acumuli aigua sobre el tall, que a la llarga prodeix la fusta. Aquesta podridura pot endinsar-se fins a l’arrel en casos extrems. El tall bisellat permet que la pell torni a tancar completament la ferida i així ens evitam podridures.

També em donà consells de quan s’ha d’exsecallar un taronger. Comentava que als tarongers els sap molt de greu que “els toquin” durant l’estiu. El moment més adient per fer podes és des de mitjan març fins a juny, després correm el risc de que, si el podam amb la calor, ens quedi massa obert i es cremi l’interior. Quan això passa es produeixen unes ferides a la pell que produeixen una espècie de gangrena de la meitat de la pell de la branca (la que queda exposada al sol. La exposició al sol li bofega la pell, “tal com a una persona que va sense camisa a les 3 del migdia a l’agost” em deia en Sebastià. La pell mor i salta, quedant la fusta nua i la ferida dona lloc a podridures que produeixen uns encanalaments terribles a la branca. Llàstima no haver fet unes fotografies.

A l’hivern l’efecte perjudicial pot ser el mateix però amb el fred. Si la poda es lleugera, si se’ls “toca” només una mica, el tarongers s’encarreguen de tornar-se a “tancar” aviat, cobrint els buits que li hem produït, li agrada estar tapat. El meu pare em deia que no s’ha d’alçar mai un taronger de la banda d’on li pega el temps (Nord).

Així el consell de que un arbre que perd la fulla pot ser podat tot l’any, no és del tot correcte, alerta amb el sol i alerta amb les gelades.

Després d’aquest tema, l’amo en Sebastià començà a xerrar de figueres: “S’han de podar amb lluna vella del desembre o gener”; “Aferren de brot si se les sembra per sant Joan”,...de podar arbres que perden la fulla amb lluna vella i podar els que no la perden amb lluna nova… I s’anava fent fosc i no acabàvem la xerrera.

El que més em va sorprendre era que aquest homonet no donava cap importància al gran cúmul de sabiduria que atresora i en canvi se’ns referia a noltros dient: “Voltros que heu estudiat…” sense adonar-se’n que d’algunes coses ell podria donar classes de doctorat.

Rafel Mas, Búger 20 de juny de 2005

La tipuana ens anuncia l'estiu

L'esplèndida florida de la tipuana
La tipuana, "Tipuana tipu" [Fabàcia], és una espècie nativa d'Amèrica del Sud, Argentina, Brasil, Uruguai, Paraguai. Tant el nom "Tipuana" com "tipu" provenen dels seus noms populars indígenes.
Aquest arbre fou introduït a la ciutat de Barcelona pel paisatgista francès Forestier, que el va portar a Barcelona després d'un viatge a Buenos Aires.
L'esplèndida florida de la tipuana ens anuncia l'arribada de l'estiu.

‘A’

dilluns, 19 de juny del 2006

Encara hi ha esperança


Salvem Mallorca

Aquests anys el territori, el medi ambient i els recursos naturals de Mallorca han patit com mai l’agressivitat del Govern i del Consell, decidits a impulsar un model de desenvolupament urbanístic i turístic absolutament desmesurat i insostenible, i ha duit a terme un creixement urbanístic desbocat amb unes infrastructures i uns equipaments sobredimensionats i impactants. Per això s’ha creat una Plataforma per fer front a tanta destrucció, per ajuntar esforços i per aturar aquests projectes impactants

Un creixement urbanístic desbocat i un territori fet malbé
Més creixement urbanístic. L’expansió urbanística de la nostra illa està assolint xifres inimaginables. El Pla Territorial de Mallorca segueix apostant per un fort creixement urbanístic, l’ocupació d’àrees rurals per a usos residencials i turístics, la utilització de les Àrees de Reconversió Territorial per a la creació de nous sòls edificables, etc.

Nous projectes de camps de golf
A més dels 18 camps de golf que es troben en funcionament i tres que es troben en fase de construcció, han iniciat la seva tramitació un total de 14 projectes, molts dels quals incorporen complexos turístics i residencials.

Desprotecció dels Espais naturals
El nou govern ha duit a terme la desprotecció d’espais naturals, ja siguin parcs naturals o Àrees Naturals d’Especial Interès (Península de Llevant i de Cala d'Hort, ANEIS a les Pitiüses, Clínica-hotel vora el Salobrar de Campos i aprovació de la LECO)

Polígons industrials a cada racó
Els darrers anys s’han creat o ampliat polígons a diversos municipis. Amb l’excusa de concentrar les indústries i tallers situats dins els cascs urbans, es recol·loquen les indústries locals i s’atrauen indústries, comerços i fins i tot centres d’ocis nous, amb un consum brutal d’àrees rurals i amb un impacte fortíssim.

Més pedreres al Pla de Mallorca
Actualment el Pla de Mallorca assumeix com a funció dins la Mallorca turística, proveir de matèria prima per fer carreteres i autopistes i per seguir amb el creixement immobiliari desbocat. Nombroses pedreres se pretenen situar al Pla de Mallorca als darrers anys

Infrastructures dimensionades per una Mallorca de 4 milions d’habitants Autopistes
La construcció de 7 noves autopistes implica el consum brutal del territori, la desfiguració dels paisatges rurals, l’aposta decidida pel transport privat en detriment del transport col·lectiu i la preparació de tot l’interior de Mallorca per a un ús urbanístic més intens.

Infrastructures hidràuliques
Es pretén que abans del 2009 estiguin en funcionament 4 noves dessaladores a les Balears. (Alcúdia, Andratx, Santa Eulàlia i Ciutadella) . La dessalació suposa un cost energètic 4 vegades superior a les polítiques d’extracció o reutilització.

Ampliació de l’Aeroport
L’aprovació del Pla Director de l’aeroport de Son Sant Joan preveu un increment de trànsit de passatgers i d’aeronaus, i així poder assolir l’any 2015 un total de 38 milions de passatgers (xifra que duplica l’actual de 15 milions)

Infrastructures energètiques: cable, gasoducte i nova central
Per satisfer la demanda creixent d’energia el Pla Energètic que s’està tramitant proposa incrementar la producció a Son Reus, obrir una nova central a Cas Tresorer (Palma), instal·lar un cable elèctric d’interconnexió amb la península, construir un gasoducte que connecti la península amb les Illes, i la instal·lació de parcs eòlics sobre espais naturals protegits.

Residus: increment de la capacitat d’incineració

La producció de residus sòlids no atura de créixer, tot i que creix igualment el percentatge de reciclatge, el Consell ha decidit duplicar la capacitat d’incineració de Mallorca.

La Llei de Ports obri la porta a la construcció de ‘ports esportius’

L’aprovació de la nova llei de Ports de les Illes Balears pot suposar l’inici de la construcció i l’ampliació de ports esportius al nostre litoral, en concret un increment de 4.500 amarraments a Mallorca.

Els nous equipaments prevists suposen un consum de territori exagerat Hospital a Son Espases
El Govern balear pretén construir el nou hospital de Palma a terrenys rústics de gran valor patrimonial: Son Espases, just devora el Monestir de La Real. El projecte més respectuós amb l’entorn és la reforma de l’actual hospital de Son Dureta, ja que aprofita uns terrenys ja edificats, uns edificis existents, una localització coneguda i integrada, etc.

Can Vairet amenaçat per la construcció d’un parc temàtic
S’impulsa la construcció d’un parc temàtic a una àrea rural molt ben conservada, situada entre Son Ferrer i l’ANEI de Rafaubeig, a la possessió de Can Vairet . Aquest equipament suposaria un consum brutal de recursos naturals, sobretot aigua i un increment exagerat de trànsit de vehicles.

El polígon de cotxes de lloguer previst a Son Fangos, és absolutament exagerat
La possibilitat de convertir 210.000 m2 de sòl rústic de Palma (a Son Fangos) en un polígon de cotxes , implica la possibilitat que hi pugui haver milers de cotxes aparcats, un consum de territori abusiu i la claudicació davant les empreses de lloguer que tenen instal·lacions il·legals.

Un gran equipament esportiu a terrenys verjos de Calvià
Està clar que el Consistori pensa construir en un futur immediat el complex esportiu amb els terrenys que Nigorra té entre El Toro i Son Ferrer: el Sementer de Son Flor. Es tracta d’una zona rural entre el Toro i Son Ferrer de gran interès paisatgístic.

El Parc de les Vies
El projecte de l’Ajuntament de Palma consisteix en substituir les vies de tren (que quedaran soterrades) per un carrer de 4 carrils semblant al Carrer Aragó. En definitiva milers de cotxes, camions o autocars cada hora circulant per un lloc on avui hi passen tres trens cada hora.

1976

diumenge, 18 de juny del 2006

Palmeres i grans infraestructures


La lenta agonia de les palmeres

Imponents, hieràtiques, majestuoses, les palmeres s'han convertit en un element imprescindible del nostre paisatge. Rotondes i zones enjardinades de nova construcció -i n'hi ha a balquena- acullen, aquí i allà, aquests nous símbols de la Mallorca del progrés i de la modernitat. Representen, amb l'exotisme que les caracteritza, l'esperit acollidor i obert de la societat illenca, donant la benvinguda als milions de persones que ens visiten cada dia. Tenen el privilegi de gaudir del marc idíl·lic i incomparable dels voltants i de ser retratades al costat dels polítics en les solemnes inauguracions de carreteres. Simbolitzen l'ostentació i la magnificència, però també les misèries i vileses de les noves infraestructures i la deixadesa dels nostres governants: poc temps després de ser plantades i pomposament inaugurades, davant la passivitat de tothom, acaben reduïdes a secalls, abandonades, en una lenta i dolorosa agonia.

Joan Llull Vives. Sant Llorenç des Cardassar.

· Publicat a Cartes al director del Diari de Balears el 18.06.2006

divendres, 16 de juny del 2006

Sí al Parc de les Vies. Palma s’ho mereix


Manifestació "Sí al Parc de les Vies. Palma s’ho mereix"

30 juny 2006, 20h, Plaça Espanya. Palma

Motius per donar suport a aquesta iniciativa:

* Perquè Palma necessita espais verds per poder passejar, crear vida i comunicació.

* Perquè denunciam la terrible destrucció del Pont des Tren

* Perquè han malgastat els doblers públics destruint el Parc de ses Estacions.

* Perquè en lloc del parc, l'Ajuntament vol construir sobre les vies soterrades una carretera de trànsit massiu innecessària i destructiva.

* Perquè lleven la barrera del tren i volen posar una altra de molt pitjor

* Perquè el Parc que volem permet la comunicació transversal de la ciutat, també pels cotxes.

* Perquè aquest Parc seria el més visitat de tota la ciutat. Començaria al cor de Palma i arribaria a les afores.

* Perquè és fals que omplir de vehicles Jacint Verdaguer i Prevere Rafael Barrera disminueixi el trànsit de cap altre carrer, ni llevi els taps de les entrades o sortides de Palma.

* Perquè les barriades de Son Fortesa, Els Hostalets, Capitol, Son Costa i Son Oliva no mereixen ser més castigades.

* Perquè democràcia és diàleg autèntic i participació ciutadana en les decisions de la nostra ciutat.

* Perquè l’ajuntament ha donat l’esquena a la ciutadania.

* Perquè el Parc de les vies donaria oxigen, llum i futur per a tota la ciutat.

* Perquè Palma s’ho mereix i ho hem d’aconseguir.

* Perquè el Parc de les Vies activaria econòmicament tota la zona.

* Perquè és una promesa electoral del PP i aquesta sí era bona.

* Perquè ......... majors, infants, turistes, tothom gaudiria del parc.

Hi ha centenars de motius que hem anat desgranant al llarg d’aquest dos anys de feina. Ara estam al tram final, Necessitam l’ajuda de tothom. Confiam en la vostra.

Envia aquest e-mail a tothom que puguis.

Ens veim a la manifestació!

Plataforma pel Parc de les Vies i GOB

Tf contacte 651425987

Arrasen l’Amazònia

Arrasen l’Amazònia en nom del progrés (de les multinacionals)

Destrucció de la selva amazònica per l’implantació del monocultiu de la soja

Empreses multinacionals estan devorant l’Amazònia per a plantar soja. I la carn alimentada amb aquesta soja (pollastres, porcs i vaques) acaba als estants dels supermercats europeus i als mostradors d’empreses de menjar ràpid com Kentucky Fried Chicken i Mc Donald’s. En aquest sentit, la nord-americana Cargill no oculta que està ajudant a establir plantacions de soja a l’Amazònia i amb Archer Daniels Midland (AMD) i Bunge, controlen el 60% de la soja brasilera. A més, aquestes tres companyies juntes controlen més de les tres quartes parts de la trituració de soja d’Europa.

La Selva amazònica és la major extensió de bosc primari del planeta, on hi viuen el 50% de les espècies vegetals i animals conegudes i 220.000 indígenes de 180 pobles diferents. Però està desapareixent a un ritme alarmant. Totes les mesures que s’han preses per a aturar aquesta situació s’estan revelant inútils, ja que la taxa de desforestació continua augmentant. Aquest augment es deu, en bona part, a un nou agent de desforestació, que se suma a l’activitat de la tala forestal il·legal, i que s’ha agreujat durant els darrers anys: la plantació de soja transgènica a zones de selva prèviament desforestades.
Per a més àmplia informació:

- Biodiversidad en América Latina
- COIAB Coordinación de las Organizaciones Indígenas de la Amazonia Brasile￱a
- Diario da Amazonia
- Diario Vermelho
- Frente en Defensa de la Amazonia
- Greenpeace Brasil
- GTA - Grupo de Trabajo Amazónico

dijous, 15 de juny del 2006

Les primeres peres


Les Peres Jovenetes

¡Ai la petita Ixena, voluble com l’amor,
que vols que et creguin muda, la boca ben estreta,
i ta mirada xiscla tan fort com l’oreneta
dessota les pestanyes, serrell del teu candor!

Quan obres la finestra, ja tot el món és clar;
l’olor que t’esperava del roserar, tremola;
la llum et pren la cara i pel teu cos rodola
i ta rialla dins un raig de sol se’n va.

I quan el cel és d’or i cada cosa invita
en el camí i el marge i el tros, sobtadament
sents una esgarrifança del goig d’ésser vivent,
l’esguard xipollejant en la llum infinita.

¡Ah si les albes roses i el branquillons d’abril
i el so de l’ocellada i el riu que s’adelera
poguessin lliberar-te, tu sola, tu primera,
de topar mai el dol, Ixena, més gentil

que les primeres peres que es fan acolorades
llavors que tant s’atarda el sol per la vessant:
les peres jovenetes, penjant extasiades
de cabre, justes, dintre la boca d’un infant!

Josep Carner
(Barcelona, 1884 - Brussel·les, 1970)
[Els fruits saborosos]
~

dimecres, 14 de juny del 2006

Divagacions i aplecs sobre la perera


Els arbres d’Alaró

La perera (Pyrus communis)

Les definicions científiques que sovint fan els llibres que parlen dels arbres, solen ser molt útils però també són molt fredes. Manquen, potser, llibres com aquest bloc, que si bé volen ser rigorosos en termes científics, també hi mesclen experiències personals, literatura, fotografia...

Sovint cerc a la meva memòria les primeres relacions amb l’arbre del que parl. El primer contacte és important. En el cas de la perera pens en aquelles peres d’aigua dolça que se’ns fonien a la boca. Les trobàvem quasi sense voler, de vegades entre mig dels ametllers a les darreries de l’estiu, suats i cansats d’una llarga jornada d’espolsar i collir ametles. Poc a poc aquelles grans pereres s’han mort. El tractor en té molt la culpa. Què se’n va fer de la fusta?

Quin procés d’ençà de la creació del món ha fet que cada espècie viva sigui així com és? Quina funció diferent, relacionada amb l’equilibri del sistema natural, pot tenir una perera d’una pomera o d’una figuera, per anar més lluny? N’hi ha tants de viaranys per arribar al que és essencial. Sí poguéssim parlar amb l’esperit d’una perera i contar-li que amb la seva fusta un mestre artesà construí un teler que les mans d’una dona hi teixí les estovalles on la seva filla i posà un plat gros de peres que el seu germà recollí enfilat a la perera que guardava el niu de mel·leres...

Segons el llibre “Árboles de España y Europa” de David Moore i John White. Ed. Omega, La perera comuna, degué aparèixer com a híbrid a Europa i Oest d’Àsia, però quasi totes les pereres “silvestres” que es troben avui en dia són escapades del cultiu i s’han naturalitzat. La perera ja es cultivava en el 700 a. de C. a Nínive, als jardins de Sennacherib. Les primeres varietats registrades amb nom propi foren seleccionades per Jean Robin, arbrista d’Enric III de França, el 1611. John Tradescant en va portar algunes a Anglaterra. L’hort de fruiter de Versalles, a França, va ser una altra font de pereres fructícoles, a partir de 1677. Un origen tan confús ha dificultat la identificació precisa de la perera comuna.

En el llibre “Árboles y arbustos” de Jean-Denis Godet. Plaza & Janés edit. ens conta que Ja durant el Paleolític es recol·lectaven els fruits de la perera silvestre, encara que el cultiu com a fruiter no començà fins una època molt posterior, a Pèrsia i Armènia. D’allà l’arbre va passar a Grècia i més tard a Roma, des d’on es va estendre a la resta d’Europa. La denominació científica del gènere, Pyrus, és el nom amb el que els romans coneixien aquest arbre i, sembla ser que deriva del nom celta de la pera, pir. Actualment es coneixen centenars de races i varietats de cultiu d’aquesta espècie.

Com totes les fruites, les peres destaquen pel seu valor nutritiu. En aquest cas són riques en pectina i fructosa i com a substàncies interessants cal destacar els hidrats de carboni (12’4%), predominant la fructosa, proteína (0’5%), greix (0’3%), fibra (2’8%), sobretot soluble (pectina), potassi, bor, tanins, sorbitol, àcids orgànics (màlic i cítric). És un aliment de fàcil digestió i refrescant. En ser de les fruites menys al·lergèniques s’empra a les “dietes d’exclusió” per a detectar al·lèrgies o intoleràncies alimentàries. La pectina redueix els nivells de colesterol i retarda el pas de la glucosa dels aliments a la sang. El potassi i el bor contribueixen a mantenir la densitat òssia i el risc d’osteoporosi. Convé menjar-la fresca, en macedònies o sucs acabats de fer. En elaborar-los amb pera s’han de sucar ràpidament amb sucs de cítrics per evitar l’oxidació. Els sucs de pera poden produir diarrea (sobretot en nins) degut a la combinació sinèrgica de la fructosa i el sorbitol. Les llavors contenen àcid cianhídric.

Com per a qualsevol arbre, les atencions a la perera han de ser constants. Pel que pugui semblar, aquestes “atencions” no són sinònimes d’intervencionismes i palpaments continuats, sinó més bé al contrari. Mantenir les distàncies que exigeix el respecte; sobretot de maquinàries, fumigacions, maneig d’eines de poda etc. que només li poden arribar de mans humanes i que només, probablement, li faran mal més prest o més tard. Les aportacions de fems de cavall, ovella o compost seran agraïdes per l’arbre. No és bo ni necessari llaurar-hi baix la capçada ni prop de l’arbre, només segant l’herba n’hi pot haver prou, potser qualque entrecavada manual tampoc li farà mal. Deixau que l’endofauna, que són com els nanets bons al·lots del bosc, facin la seva feina de convertir els fems en matèria nutritiva per les arrels. És un arbre que sòl créixer lent als nostre ambient mediterrani, però és molt feiner i ben prest dona fruit, en especial la varietat de la perera de Sant Joan, tan primerenca ella. A pesar de que la perera es sap aclimatar als nostres condicionaments mediterranis, em sembla que viu un cert procés de recessió com a arbre dels nostres horts.

Quan a la seva fusta és molt dura i duradora. Seria una vertadera llàstima emprar la seva fusta per cremar a la xemeneia en lloc d’utilitzar-la en ebenisteria. S’utilitza per a mobles, instruments musicals, regles de dibuix, escales, ventalls, aparells de precisió... Pel fet que també se la pot tractar amb vapor i tenyir de negre, és important en la fabricació de pianos com a substitutiva del banús.

Com més te mir més m'agrades,
ramell de peres madur

més m'estim mirar-te a tu

que quantes Déu n'ha creades


Aplecs sobre la perera

Joan Vicenç Lillo i Colomar
Alaró a 14 de juny de 2006.

~