dimecres, 13 de juny del 2007

Salvem el Ginjoler

L’article El fin de Barcelona de n’Enrique Vila-Matas (El País, 10 de juny) fa ressò del ginjoler del carrer Arimon i d’una palmera que també perilla a Cardener amb Torrent de les Flors. Al carrer Martí un cedre i el jardinet que l’acollia ja són història...

In dubio pro arbor

La protecció dels
arbres urbans


Ens encomanem a Sant Google per tal de cercar informació sobre com defensar els nostres amics arbres. Després d’unes hores de navegació veiem que hi ha prou informació com per fer parar el carro dels atemptats quotidians contra els arbres.
No acabem d’entendre la veneració que hi ha pels arbres centenaris i la poca atenció que mereixen els arbres que no en són. És de suposar que el canvi climàtic ha de venir acompanyat amb una altre mentalitat respecte els arbres. És evident que un arbre que no tingui l’adequada protecció mai podrà envellir dignament ni entrar en cap categoria de privilegi.
De la pròpia experiència i de l’excursió pel laberint normatiu n’hem pogut extreure unes reflexions, que poden ser objecte de debat, doncs poden estar afectades per la nostre ignorància i la nostre mania conservacionista.
1. No hi ha cultura preventiva en la preservació dels arbres.
2. Hi ha un espoli constant del patrimoni arbori sense que l’Administració faci res per evitar-ho.
3. La mateixa Administració, en tots els seus nivells, atenta contra els arbres.
4. L’arbre no és contemplat com un actor mediambiental sinó com un simple decorat i que sovint genera molèsties.
5. Els municipis consideren l’arbre un objecte més del carrer i no en divulguen la seva importància, el respecte que es mereixen i les intervencions que els calen.
6. Cada cop més hi ha menys sentit comú i més necessitat de denunciar les agressions que pateixen els arbres degut a l’especulació del sòl i el mercat immobiliari.
7. Els professionals del sector no tenen el reconeixement adequat i sovint són simples peons executors d’una política de gestió en funció d’interessos aliens al món de l’arbre.
8. Els ciutadans estem desinformats respecte la gestió dels Ajuntaments i l’accés a la informació és dificultós.
9. La vigilància dels arbres i dels temes mediambientals relacionats està en mans de quatre ignorants que van uniformats a càrrec de les diverses Administracions que suporta el ciutadà. No s’aplica la normativa i la intervenció és nul·la.
Si observem que l’arbre forma part del medi ambient, mitjançant aquest concepte ens acostem a la legislació gràcies a la web de L’Ajuntament de Barcelona: Ordenances medi ambient i arbrat.
Aquestes són algunes de les coses que diu l’ordenança:
És objecte d'aquesta Ordenança la protecció dels elements del medi ambient urbà. Amb el compromís de ciutat sostenible i en àmbit de les seves competències, la política ambiental de l'Ajuntament té els fins següents: Formular i mantenir polítiques adreçades a la preservació, la protecció, la restauració i la millora de la qualitat del medi ambient urbà i natural. .. la protecció de la salut de les persones. La política municipal es basarà en els principis de cautela i d'acció preventiva, de correcció dels atemptats al medi ambient preferentment en la seva font, i de qui contamina paga. Les mesures de protecció del medi ambient s'estableixen sobre .... les d'actuacions públiques o privades que malmetin el paisatge urbà.
Els veïns tenen dret al manteniment i a la millora dels nivells de medi ambient i de qualitat de vida exigibles d’acord amb l’ordenament vigent i d’aquesta Ordenança. Els veïns tenen el dret a la informació ambiental, .. Al mateix temps, tots els veïns tenen el deure de complir les normes contingudes en aquesta Ordenança i de denunciar els incompliments que presenciïn o dels quals tinguin un coneixement cert. L’Ajuntament ha d’atendre les reclamacions, denúncies o suggeriments dels ciutadans, i exercir les accions que en cada cas escaiguin. El present Títol també té com a objectiu la defensa de tota mena de plantacions en vies i places públiques, així com també en espais privats, especialment aquells que hagin estat prèviament catalogats pel seu interès històric o social o per la qualitat dels exemplars vegetals que conté. Comprèn, finalment, aquest Títol, la regulació de les condicions especials, agronòmiques i fitosanitàries que han de complir les plantacions en l'àmbit del terme municipal de Barcelona. ... les obres de construcció o remodelació d'edificis particulars, es faran de manera que ocasionin els menors danys possibles a l'arbrat o a les plantacions de la via pública, a més a més de complir tots els requisits establerts en les ordenances sobre obres i instal·lacions i serveis en el domini públic municipal. .. serà obligatòria la reposició dels arbres i plantacions afectades, després d'haver realitzat el reompliment de la rasa, ... Per garantir aquestes operacions, l'Ajuntament exigirà la constitució d'un dipòsit de garantia abans de la concessió de la llicència a les empreses que afectin espais verds o arbrat per l'import dels treballs de restituir el terreny al seu estat inicial, segons la valoració efectuada per òrgan municipal competent. Quan les obres a realitzar exigeixin la supressió d'un arbre o plantació que representa la seva desaparició del lloc en el qual es troba, haurà d'existir una compensació per part de l'interessat, havent d'abonar una indemnització que pot arribar al triple del valor dels elements vegetals malmesos, afectant, si fos necessari, el dipòsit constituït. Aquest valor serà determinat per Parcs i Jardins de Barcelona, Institut Municipal, i per al cas de l'arbrat es farà mitjançant l’aplicació de la "Norma Granada". No obstant això, l'Ajuntament procurarà, quan sigui possible i en el lloc més proper a la zona perjudicada per la reducció d'espai verd, compensar la pèrdua o disminució d'elements vegetals amb plantacions en nombre similar a les retirades. Totes les obres de jardineria que afectin els espais urbans, bé siguin obra nova o remodelacions, seran realitzades preferentment per Parcs i Jardins de Barcelona i, en cas que siguin fetes per empreses externes, es realitzaran amb la supervisió tècnica d'aquest òrgan. Tots els òrgans municipals que realitzes obres o concedeixin permisos i llicències d'obres que afectin elements vegetals i mobiliari urbà hauran de sol·licitar l'informe preceptiu de Parcs i Jardins de Barcelona, Institut Municipal, així com els comprovants de pagament de l'import de l'afectació o bé dels dipòsits exigits com a garantia.
En els projectes d'edificacions particulars, les entrades i sortides de vehicles s'hauran de preveure en llocs que no afectin l'arbrat i plantacions existents. Així doncs, en els projectes de les obres caldrà assenyalar tots els elements vegetals existents en la via pública, que estiguin al llindar de l'obra a realitzar.
Es respectaran l'arbrat i les plantacions de tota mena. Es prohibeix sacsejar els arbres, trencar o arrencar-ne branques i fulles, gravar o raspar l'escorça, vessar qualsevol mena de líquids, tot i que no siguin perjudicials, en les proximitats dels arbres i en les rases o forats, com també dipositar escombraries, deixalles o residus.
Donat el cas de franca negligència en la conservació de les plantacions i els espais lliures privats, l'Ajuntament podrà obligar el propietari a la realització dels treballs necessaris, o podrà procedir a la seva execució subsidiària, exigint als propietaris el pagament de les despeses causades i de la sanció pertinent. La valoració dels danys i perjudicis causats a l'arbrat, tant públic com privat, es farà mitjançant informe de Parcs i Jardins de Barcelona, d'acord amb el barem de la "Norma Granada". Quan la reforma d'un espai verd o plantació privada requereixi l'arrencament o supressió d'elements vegetals, necessitarà informe de l'òrgan competent de l'Ajuntament.
Podem comprovar que sense anar més enllà de la normativa local hi ha prou feina per fer. D’entrada sobte veure que el sistema d’espais verds – arbres inclosos – no siguin considerats com a elements del medi ambient urbà i en canvi si ho sigui la fauna domèstica.
Potser sigui per això que tots els arbres dels xamfrans estiguin sense protecció i per tant vulnerables i de fet malmesos pels vehicles a l’aparcar.
També es pot donar el cas que sigui per això mateix que cada vegada que arreglen un carrer desapareixen misteriosament els escossells dels arbres i així mateix aquests són inexistents en nombrosos trams davant certs edificis característics d’altres que no ho són.
D’un cop d’ull es pot observar també el fracàs de les noves plantacions a tot arreu. L’estesa d’arbres morts fa palès un problema de gestió evident i no pas atribuïble a causes agronòmiques.
Mentrestant els nous espais verds encara pateixen d’un concepte millorable pel que fa a la sostenibilitat i no hi ha una intervenció decidida en aquest sentit en la fase de disseny.
Certament fa por pensar que si en qüestions tan evidents hi ha aquest descontrol què deu passar en segons quins altres aspectes de Parcs i jardins que n’és l’organisme tècnic de l’Ajuntament?
No cal ser cap gran analista per adonar-se’n que l’Ajuntament de Barcelona fa un política d’aparador inaugurant nous parcs a costa de no mantenir correctament els espais verds i els arbres dels barris. Parcs i Jardins es limita a subsistir, amb uns pressupostos escanyats, sota les directrius d’un consistori que no valora prou bé les necessitats quotidianes del verd urbà.
Un exemple de la competència de Parcs i Jardins en la protecció de l’arbrat el trobem a partir de la darrera modificació de les ordenances del medi ambient:
Qualsevol actuació, pública o privada, sobre els arbres o les plantacions inclosos en el catàleg requereix la prèvia autorització de l’Ajuntament, previ informe de l’Institut Municipal de Parcs i Jardins de Barcelona”.
Algú sap que existeix un Departament de Protecció del Verd ? Gràcies a Sant Google hem trobat un excel·lent treball d’aquest Departament:
Protocol de Catalogació dels Arbres d’Interès Local de la Ciutat de Barcelona: Arxiu pdf.
Està clar que tècnicament els professionals dels espais verds saben molt bé com resoldre la problemàtica de la protecció de l’arbrat d’interès local. El cas és que cal la corresponent dotació pressupostària per a que tot plegat tingui sentit, i replantejar-se què passa amb l’arbrat viari que no desperta l’atenció de ningú.
Sabeu? Som homínids en procés d’humanització. Venim de l’arbre, i l’arbre hem de respectar. El problema està en que el grau de consciència d’aquells que manen no es correspon massa amb el poder que tenen. I això s’ha d’arreglar entre tots plegats, és vital.

Hi ha molta feina a fer, però ara mateix cal salvar el ginjoler del carrer Arimon. Hem de ser més actius. Si us sembla bé, pitgeu aquesta imatge i envieu aquest correu demanant la seva preservació.
*

3 comentaris:

Júlia ha dit...

Em sembla important salvar el ginjoler i tots els arbres que calgui, però el tema, crec, s'ha de 'llegir' en un ampli context de model de ciutat, una ciutat que està perdent botigues, arbres, casetes unifamiliars, tota una sèrie d'elements que caldria considerar en conjunt i portar-nos a plantejar què volem i cap on anem, sembla que avui això 'no toca' i hem vist, en molt poc temps, desaparèxier amb gran brutalitat molt de paisatge urbà, a Barcelona, però també a moltes altres poblacions.

Anònim ha dit...

L’arbrat, i desabrat, viari

Aprofito també per comentar cosa de la presumpta poda de què parlava Guillem Nicolàs (in Lillo/Arbres d’Alaró/La Mèlia).
Aneu bé. El que hom veu pel carrer no té res a veure amb la fisiologia dels arbres i, freqüentment, ni amb el sentit comú més elemental. És una problemàtica, com diuen ara, molt complexa, massa, explicar a tota la població que el que sempre ha vist és fals. A posteriori, ja ho he patit, el problema és on ho publiques i quina repercussió pot tenir en els qui tenen poder decissiu, quasi sempre polítics, o pilotes de polítics, insensibles o insensibilitzables (és condició sine qua non). I tot això en una societat on, a jutjar pels darrers resultats electorals, la corrupció dóna més vots que protegir la natura…
Que generalment, quan excepcionalment arriba el cas i es protegeix alguna cosa, és una petitíssima part del que destruïm i freqüentment no passa d’esser una proclama de bones intencions, amb reportatge fotogràfic, que als arbres ni els va ni els ve. Fins i tot he vist arrassar una garriga per celebrar ben amples, i amb paella, el dia de l’arbre.
Un altre handicap és el “manteniment”, he conegut pocs polítics que ho hagin entès i, d’aquests, pocs ho han duit a terme. El més beneficiós per a un polític és que es reguin els arbres dos dies abans de les festes patronals, maldament sigui a l’hivern... els arbres es moren “de rialles”, però els que voten són els altres.

Els arbres centenaris

Un altre problema, en intentar explicar aquestes coses, és reprimir-se una cosa grossa per a que el sentiment no es sobreposi a les dades tècniques comprovables. en altres paraules, de vegades l’emoció del bosc no ens deixa veure i analitzar els arbres com cal.
Que un ésser viu arribi complir un segle és molt important, si més no perquè són poquíssims els agraciats, aleshores, com a mínim, és notícia. Ara bé, no tot allò que té cent anys ha d’esser protegit i santificat. De fet, que un arbre sigui centenari, monumental, protegit... no té res a veure: són conceptes d’etimologia, semàntica i vida pràctica ben allunyats, que de vegades poden coincidir, però no és freqüent.
A Mallorca tenim el pi d’en Toni i el pi de sa Coma, sobergs i amb 36 metres d’altura cada un: no estan protegits i ara posaria messions que cap funcionari d’Obres Públiques sap de què estam parlant. I no és un problema endèmic: el “Sant Google” diu que a Bergara (Gipuzkoa) hi ha un arbre singular que és una magnòlia que està dins un corral i no sé que més li passa. A l’entrada de Bergara hi ha Usondo Parkea, farcit de gegants, entre d’altres. 2 Quercus rubra i 5 Pseudotsuga d’entre 30 i 44 metres d’altura... No sé si ho sabia, tot això, “Sant Google”.
Per qualificar un arbre com a monumental ens servirem d’una sèrie de paràmetres, ésser centenari és un d’ells, i crec que molt important. De fet, per arbres de creixement mitjà, com Pinus halepensis, generalment és la clau.

En resum

Un arbre monumental, d’interès local, protegit, el ginjoler aquest, la ciutat de la nostra infantesa que se’n va en orris, el metro i la Sagrada Família... poden coincidir en què tot és molt important, però són temes diferents, que no sé si ens convé gaire barrejar-los, però estic segur que no convé enfrontar-los.
Ànim doncs, ja tenim 9 punts que situen el “Via Crucis” dels arbres que els fan fer carrer, si arribem als 100, ja podem presentar el llibre blanc del perquè de tot plegat.

Anònim ha dit...

A “ Sant Google “ no hi trobaràs tampoc les execucions d’arbres centenaris fetes d’amagat del ciutadà. Ni tan sols documentació de les avaluacions fetes. Els dilemes de gestió deixen de ser dilemes quan parlem de la gestió de la no gestió, del tirar pel dret i el ”passa que no et vegin”. Ho mano jo i ja n’hi ha prou.
És evidentíssim que ningú parla de protegir un pobre arbre que pot caure com una immensa bomba vegetal damunt d’algú.
Fa por arribar als 100 punts, però hi estem més aprop dels que ens pensem: tot deixa traça en aquesta vida i cap cas ha arribat al sobreseïment. I pel moment quatre impresentables - per dir-ho finament - negocien el futur dels arbres de la ciutat i la salut dels seus ciutadans.