Un caramull de ximbombades

Bastonades de cec a la Conselleria de Medi Ambient

Que ja han passat els 100 dies? És que ja volia escriure això fa 10 anys... però entre una cosa i l’altra, no trobava el moment, i ara amb el «Llibre gris de protecquè» ja tenim matèria per a un caramull de ximbombades. Vagi per endavant, també, que sé que per aquí hi ha, i han passat, professionals excel·lents, el que cal aclarir, doncs, és per on ens perdem, i em referesc concretament al subdepartamentet d’Arbres, si és que existeix, de la Conselleria de Medi Ambient.

Diu, el llibre gris aquest, que a Menorca tenim un tal «pinastre» que és un exemplar únic. Estant en una altra illa no ho puc comprovar, però segons es desprèn del que ens volen dir, que finalment és ambigu, és el que en altres circumstàncies en dirien una bala perduda o una mòmia, doncs per a la Conselleria és una espècie en perill d’extinció (per decret), i per tant cal fer-ne repoblacions. Justament ara que semblava que la moda era detectar intrusos i invasors. Moltes d’altres espècies amb poblacions molt més estables i nombroses s’estan considerant així. Una espècie que s’ajustaria a aquest perfil, d’intrús, és l’om, del qual el llibre gris no en diu res, però pocs mesos abans encara va tornar a sortir aquell article recurrent que diu que som la reserva europea d’oms... Vés per on, amb una espècie que no s’acaba d’adaptar i una tradició d’arboricultura feresta, on volem anar a parar? Però el més esperpèntic és el catàleg d’Arbres Singulars. Aquest tema ja redolava quan Mateu Castelló era jove i encara no s’ha trobat cap criteri de selecció confessable... la plana web dóna una informació paupèrrima i es confonen els conceptes més bàsics... Entre mopi i espècie en extinció, el pinastre aquell que queda deu ésser l’únic que és únic, és a dir, l’arbre singular per definició... doncs no ho és, el que sí que ho és, és el lledoner del convent de Sant Bartomeu d’Inca, i sabeu per què? aferrau-vos: perquè sor Clara Andreu hi va fermar sa somera... Ah! i que a ningú se li acudeixi de visitar aquests arbres «singulars» sense conèixer algú de la família, no fos cosa que, en lloc d’un arbre singular ens trobem amb un bunyol d’arbre i un ca monumental. Els arbres ens ho donen tot a canvi de res: els devem una gestió més seriosa.

Pere Llofriu. Palma.

Cartes al director

· Carta publicada a Diari de Balears el 22.09.2007

Lledoner del convent de Sant Bartomeu d’Inca
·