Lo pus bell catalanesc del món
Lentes alzines, maternals figueres,
pollancres cristal·lins, dring de font viva,
esclarissades ombres de l’oliva,
armat esvalot mut de romegueres,
el pomerar pintat, fresques pereres,
arrodonida eufòrbia, pleta freda,
amb flors d’albó com l’engruixada seda,
roques llises, capblaus, esparregueres,
pedra amb un liquen, groc com la moneda
del temps que calla entre les caderneres,
blaus, espigats espígols, llentrisqueres
mates enceses, escanya-rossins,
fua aturada dels cabridencs pins
que s’enfilen amb xiulo a les voreres
d’arran de mar, esmusses carritxeres,
escambuixades penyes, vent gregal,
mar: esperit escènic, fonda sal,
roques brescades, conques salineres...
Ran de rel com llengua romanial
pateix flor el romaní de les caeres.
Blai Bonet
(Santanyí, Mallorca, 1926-1997)
Entrades
11 comentaris:
Que bonito, Joan!!!
Me lembrou Antonio Machado...
"¿Qué tienes tú, negra encina,
campesina,
con tus ramas sin color
en el campo sin verdor,
con tu tronco ceniciento,
sin esbeltez ni altiveza
con tu vigor sin tormento,
y tu humildad que es firmeza?"
Está frio aqui, chove, e estou escutando uma zarzuela, com Placido Domingo: "Amor, vida de mi vida". Tudo romântico... devemos amar a vida, as pessoas, a natureza, ou então que será de nós? Nada!!!
En Blai Bonet degué quedar tant content amb aquesta poesia, que és bella i que descriu l'essencial dels arbres i de la terra, que va relacionar-la amb el català, tant bell i estimat també. El català de Mallorca, tan ben conservat i, però, tant en perill. Certament sense amor... "qui fuig de Deu corre debades". Qui s'aparta de l'amor, de la natura, de la terra, de l'altra gent... corre debades o fa la guerra.
aquestes fotografies encara son mes boniques...
ara el messatge en català: quina càmera utilitzes??
salut y força al canut!
http://perceptores.blogspot.com
Com ja he contestat al teu blog, aquestes fotos estàn fetes amb una senzilla càmara nikon. Aprofitar les oportunitats i emprar qualque truc autodidacta: posar els segons, emprar un petit trípode... sentir-te inspirat, que sé jo? Ja voldria tenir una bona càmara i saber-ne tant com els d'urban nature. Gràcies pel teu comentari. Una abraçada. JV
Preciós el poema de Blai Bonet i molt maques les fotos. Semblen fetes a propòsit per aquest vers.
Jo diria que ha d'ésser difícil aclarir qui ha estat el criminal que ha provocat un foc. De les motivacions jo en podria prescindir: s'hauria d'entrar en allò més tèrbol del culpable.
Més que res potser caldria fomentar l'eficàcia dels investigadors ( ja sabem que d'eficients no ho seran mai).
Curiosament a la ciutat cremen arbres per incendis als contenidors de reciclatge de forma reiterada i no es busca cap solució...
Els de la Policia Científica sé que són molt bons, només cal que el polític qualifiqui l'incendi d'acte criminal i s'hi destinin els recursos que no hi ha.
I jo diria que els militars estan a les ordres del qui mana, i la seva marcialitat no els permet qüestionar-se segons què.A mi m'agraden els militars de carrera, però amb això passa com amb els oficis...
Uf !!! Jo diria que he clicat on no tocava !!
Guapes fotos, si senyor !
El pòema un pèl críptic si no fós pel teu ajut...però molt autèntic.
Hola faig 1rbatx , i tinc un examen de català el dilluns, i no entenc de que va el poema ; m'ho podrieu explicar sisplau ( Pd: Per què Blai Bonet escriu aquest poema, per què decideix posar-li aquest títol?) Gràcies
Jove, si no ho entens, crec que ho tens malament per l'examen. Llegiu en deteniment i veu alta a veure si sura qualque cosa. Els poemes sempre són molt personals. El títol és d'agrair.
Joan Vicenç vete un poco a la mierda ,gilipollas ; seguramente no tienes ni puta idea de nada y me vienes con la escusa de que los poemas son muy personal ajajajajaj sisi... CADET !!
Seria interesante aparte de la recerca cultural una acción efectiva de repoblación del término municipal. Solo plantan árboles los estudiantes del instituto. Y algún obrero del ayuntamiento por encargo. Acaso no se puede replantar de forma efectiva?
Publica un comentari a l'entrada