Hi havia una vegada un bosc ple de vida meravellosa: hi vivien arbres centenaris al costat d'arbustos joves. El sotobosc era ple de fulles esteses. Adalt, al mig, abaix tot era un córrer d'animals amunt i avall. Hi havia un de ben petit que vivia a les fulles d'un roure centenari. Es deia el cuc màgic. Ell no sabia pas res de per què els seus pares li havien posat aquell nom tan misteriós. El que si sabia era el riure que provocava el seu cos menut i fràgil entre els seus amiguets del bosc. Això li preocupava força i no sabia pas com resoldre la situació. Però vet aquí que un bon dia es va començar a sentir estrany i el seu cos va anar supurant una mena de fil amb el que es va enrotllar i va decidir passar allà un grapat de dies. I quina va ser la seva sorpresa i la de tots els animalets del bosc quan d'aquell capoll va sortir ufanosa i alegre la papallona més bonica del bosc. Tots la van anomenar a partir d'aquell moment papallona màgica, en record del petit cuc que l'havia precedit. Perquè qué n'és de màgic que aquella papallona, després de trobar una altra papallona arribés a produir ous dels que naixeran els cucs, i així, des dels inicis dels temps fins als temps que vindran. Penseu-hi, tots hi podem transformar-nos i transformar el món una miqueta com fan des de sempre totes les papallones del món. Per començar podem ensenyar-los-hi als nostres fills el cicle biològic dels lepidópters amb cucs de seda o amb cucs del tomàquet, com nosaltres estem experimentant aquests dies a casa. Bona transformació.
Dibuix: Nil Codina
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada