En aquestes èpoques de sequera hom hauria d'observar una mica què fa la natura en el món mediterrani. Els arbres com el garric als boscos i l'olivera i l'ametller als conreus ja fa molt i molts anys que han desenvolupat estratègies per protegir-se de la sequera. Unes fulles adaptades a la baixa transpiració, per exemple, formen part de les estratègies que les plantes tenen per superar l'estrés hídric. A l'home però, sembla com si la sequera l'agafés desprevingut, sense eines. Malhauradament la nostra espècie no evoluciona de la forma que seria desitjable, adaptant-se al medi i no pas volent-lo dominar, i així ens va, de mal en pitjor. Hauriem de girar la visió cap a espècies vegetals i animals que han aprés del medi en que viuen i han desenvolupat estratègies exitoses. Elles potser no tindran la nostra intel·ligència, però viuen arrelades al medi i no separades com nosaltres cada cop més de la mare terra.
dissabte, 8 d’octubre del 2005
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada