dimarts, 6 de setembre del 2005

Els arbres transgènics i la salut

Els arbres transgènics i les seves amenaces per a la salut

Els arbres es modifiquen genèticament perquè puguin resistir aplicacions de RoundUp, l'herbicida de Monsanto. En agricultura, l'ús dels cultius anomenats "RoundUp Ready" ("promptes per al RoundUp") ha portat a l'augment desmesurat de l'ús de l'herbicida, de l'ordre de 300 a 600%.

Encara que pràcticament no se’ls ha estudiat, els riscos per a la salut humana associats amb les plantacions d'arbres transgènics són importants i legitimen fins i tot més el reclam d'una prohibició mundial d'arbres producte de l'enginyeria genètica.
Els riscos sanitaris poden dividir-se en les següents categories: exposició a productes químics perillosos (com l'herbicida RoundUp) que s'apliquen a les plantacions; efectes nocius de la inhalació de pol·len d'arbres que produeixen la toxina bacterial Bt; riscos associats amb el consum de fruites d'arbres transgènics; riscos de la utilització de marcadors amb resistència a antibiòtics en la producció d'arbres transgènics.
Els dos trets dels arbres producte de l'enginyeria genètica que són més a prop de ser utilitzats comercialment són també els dos trets els efectes dels quals sobre la salut poden resultar més perillosos: la tolerància a herbicides i la resistència a insectes.
Els arbres es modifiquen genèticament perquè puguin resistir aplicacions de RoundUp, l'herbicida de Monsanto. En agricultura, l'ús dels cultius anomenats "RoundUp Ready" ("promptes per al RoundUp") ha portat a l'augment desmesurat de l'ús de l'herbicida, de l'ordre de 300 a 600%. Mentre que la majoria dels estudis sobre els impactes d'aquest herbicida s'han centrat en el seu ingredient actiu, el glifosat, altres estudis científics han demostrat que els ingredients addicionals del RoundUp el converteixen en un producte el doble de tòxic que el glifosat sol.
L'Institut de la Ciència en la Societat (Institute of Science in Society) va informar el juliol d'aquest any que "un estudi epidemiològic de les poblacions agrícoles d'Ontario va demostrar que l'exposició al glifosat pràcticament duplica el risc d'avortaments espontanis en embarassos avançats". L'informe continua dient que diversos estudis recents "suggereixen una relació entre l'ús de glifosat i el risc de contreure tipus de càncer com la limfoma no Hodgkins... i el mieloma múltiple".
El RoundUp ha demostrat que persisteix en el medi ambient fins a 360 dies en alguns ecosistemes; al seu torn, és comú trobar-ho com a contaminant als rius. Amb tot això sorgeix la inquietud sobre la salut de les persones o animals silvestres que visquin a prop de futures plantacions d'arbres RoundUp Ready. Però els riscos plantejats per la inhalació de l'herbicida són fins i tot més greus. Nombrosos estudis han demostrat que la inhalació del RoundUp és molt més perillosa que la ingestió oral. Es preveu que les plantacions d'arbres transgènics RoundUp Ready serien sotmeses a fumigacions aèries amb RoundUp, el qual s’esparcería a les comunitats properes, que per tant sofririen greus conseqüències sanitàries.
També s'estan manipulant genèticament arbres que produeixin la toxina bacterial Bt a cada una de les seves cèl·lules i d'aquesta manera puguin matar insectes. El Dr. Terje Traavik, de Noruega, informa que a l'illa de Mindanao, Filipines, un poblat sencer proper a blatdemorars transgènics va presentar "reaccions respiratòries, intestinals i dèrmiques, així com febre" durant el període de pol·linització de les plantes de blat de moro. A la sang d'aquestes persones es van trobar anticossos que indiquen una reacció immunològica al pol·len del blat de moro Bt. Quan les persones van abandonar el lloc els seus símptomes van disminuir, però en tornar al poblat els problemes també van tornar.
La modificació genètica dels arbres perquè produeixin la toxina Bt podria ser summament perillosa. Els pins, per exemple, es destaquen per tenir una pol·linització molt abundant. Se sap també que el seu pol·len pot traslladar-se cents de quilòmetres. Les plantacions de pins que produeixen pol·len Bt podrien provocar, així, brots generalitzats de malalties.
El Dr Traavik informa a més que estudis científics han identificat la toxina Bt com "agent activador, que augmenta la susceptibilitat de la persona a altres alergenos i a inmunogenos." Traavik es pregunta si aquest fet pot tenir relació amb l'increïble augment de persones amb símptomes d'al·lèrgia que s'ha vist en els últims anys als països on es consumin aliments transgènics. Una altra preocupació sorgeix d'estudis en animals dels efectes de la toxina Bt, que demostren que aquesta roman activa en els mamífers que l'han ingerit i que de fet podria adherir-se als intestins i provocar "importants pertorbacions estructurals i creixement intestinal".
Altres problemes relatius a les reaccions al·lèrgiques ocasionades pels arbres transgènics deriven del consum de les fruites dels esmentats arbres. A Hawaii i Tailàndia, per exemple, hi ha arbres transgènics de papaia per resistir el devastador virus de la taca anular. Tanmateix, segons un estudi publicat en BioMed Central Structure Biology, aquestes papaies transgèniques contenen una proteïna de coberta del virus de la taca anular que inclou una cadena d'aminoàcids idèntica a la d'un alergeno conegut. En l'Isla Grande de Hawaii les papaies transgèniques n'han contaminat més del 50% dels arbres de papaia silvestres i orgànics, la gent no té forma de saber si la papaia que estan menjant està per la qual cosa contaminada amb aquest alergen potencial.
L'últim problema sanitari que es tractarà en aquest article és el risc que planteja la utilització de marcadors amb resistència a antibiòtics per identificar les plantes modificades genèticament. En enginyeria genètica s'introdueixen marcadors amb resistència a antibiòtics al material genètic que després s'inserirà a l'organisme que es vol modificar. Això permet als científics determinar fàcilment, mitjançant l'aplicació d'antibiòtics, si el material genètic es va incorporar a l'organisme amb èxit. La supervivència de l'organisme significa que conté el material genètic amb el marcador resistent a l'antibiòtic.
L'Associació Mèdica Britànica (BMA, per British Medical Association) va declarar en un informe de novembre de 2002 que "Existeix un alt risc que els marcadors amb resistència a antibiòtics s'incorporin a la cadena alimentària, possiblement dins d'organismes patògens causants de malalties humanes". Els metges ja s'enfronten a les dificultats que planteja l'aparició de virus contagiosos resistents als antibiòtics. La utilització de marcadors amb resistència a antibiòtics en enginyeria genètica amenaça amb exacerbar aquesta situació que ja és perillosa. La BMA continua declarant que "l'ús de marcadors amb resistència als antibiòtics en els aliments genèticament modificats és un risc absolutament inacceptable... i per tant creiem que la utilització de marcadors amb resistència als antibiòtics en els OGM [Organismes Genéticamente Modificats] s'ha de prohibir tot seguit".
L'aclaparadora declaració de l'Associació Mèdica Britànica, que podria aplicar-se a tots els riscs dels arbres OGM abans esmentats, conclou dient: "Creiem que és essencial dur a terme avaluacions de risc més àmplies, en les quals s'incloguin les interaccions entre els transgènics i els efectes a llarg termini sobre la salut i el medi ambient, abans que es continuï avançant amb els assaigs de camp".

Per Anne Petermann
Global Justice Ecology Project
~
· Article traduït del castellà i publicat a EcoPortalNet
. Extractat del Butlletí 97 del (WRM) Moviment Mundial pels Boscos Tropicals
· Global Justice Ecology Project
~