dimarts, 1 d’agost de 2017

Beneficis de l’abandonament de la gestió forestal

Canvi global, Ecologia forestal

La manca de gestió dels boscos mediterranis està accelerant la substitució de pins per alzines

Un estudi del CREAF constata que la colonització d’alzines, i altres arbres de fulla ampla, és molt més ràpida del que s’esperava. Les causes principals són l’abandonament de la gestió forestal i el canvi climàtic.

Fulla d’alzina al Montseny. Autor: Jose Luís Ordóñez
Els arbres de fulla ampla (planifolis) de la península Ibèrica —alzines i roures principalment— s’han mantingut sovint en segon terme sota les capçades de diferents espècies de pins. Però, les sequeres repetides i l’augment del nombre d’incendis, conseqüències del canvi climàtic, han fet que els planifolis agafessin protagonisme enfront les pinedes, perquè s’adapten millor a aquestes pertorbacions. Ara, un estudi publicat a la revista Global Change Biology adverteix que l’abandonament de la gestió forestal també decanta la balança cap als planifolis, especialment els alzinars, que estan colonitzant els boscos mediterranis més ràpid del que s’havia previst. L’estudi s’ha dut a terme amb les dades d’unes 33.000 parcel·les dels Inventaris Forestals Nacionals (IFNs).

Aquesta substitució podria ser considerada, de fet, una reocupació: “L’alzina és una espècie típicament mediterrània que ja fa anys que podria haver ocupat grans extensions de la península. Però amb la gestió forestal i per raons econòmiques s’han afavorit els pins ─en detriment de les alzines─, perquè la fusta es pagava millor”, recorda l’autor principal de l’article, Jordi Vayreda.

"Els boscos del nord i de les muntanyes mitjanes són els més perjudicats per la substitució, ja que podrien no resistir les sequeres previstes en un futur"

Queda per demostrar si aquests canvis en la gestió podrien derivar en un problema per l’estabilitat dels boscos, sobretot al nord d’Espanya. En aquesta regió hi predominen espècies típiques del centre d’Europa i, per tant, menys adaptades al clima mediterrani, com és el cas de les pinedes de pi roig. També aquí s’està donant la substitució i les pinedes estan desapareixent en favor del faig. Les fagedes no estan adaptades a les sequeres acusades i, si es compleixen les prediccions d’aridesa generada pel canvi climàtic, podrien tenir greus problemes per sobreviure.
Pineda de pi roig amb planifolis creixent al sotabosc. Autor: Lluís Comas
Els animals dispersors de llavors i la resistència a l’ombra també afavoreixen els alzinars

L’estudi destaca almenys dos motius més, a banda de l’abandonament forestal, pels quals s’està donant a terme la substitució dels pins per faigs, roures i alzines. El primer és que les llavors dels planifolis es dispersen gràcies a animals, per tant tenen un abast de colonització més gran i més ràpid. I el segon és que la majoria de planifolis poden germinar i créixer en condicions d’ombra, mentre que la major part de pins només poden fer-ho sota condicions de molta llum.

També la temperatura hi té relació. S’ha vist que a més alçada, on el clima és més fred, el ritme de colonització dels planifolis és més ràpid i, en canvi, els pins desapareixen més veloçment de les altituds baixes.

En definitiva, sense l’escalfament global també es produiria aquesta substitució d’espècies, tot i que probablement no tan ràpid com ara. “Aquest estudi posa en relleu, un cop més, la importància de la gestió forestal per adaptar els nostres boscos al canvi climàtic”, conclou Vayreda.
Verónica Couto Antelo
15 de maig 2017
· Articles de referència :
· Al blog del CREAF
· Jordi Vayreda, Jordi Martinez-Vilalta, Marc Gracia, Josep G. Canadell, Javier Retana, 2016). Anthropogenic-driven rapid shifts in tree distribution lead to increased dominance of broadleaf species. Global Change Ecology. 22: 3984-3995. DOI: 10.1111/gcb.13394

diumenge, 30 de juliol de 2017

Paisatge, desenvolupament rural i ciutadania

Document de bones pràctiques de col·laboració ciutadana en la gestió del paisatge

L’Associació pel Desenvolupament Rural Integral de la Zona Nord-Oriental de Catalunya amb l’Observatori del Paisatge de Catalunya, posen a l'abasta de tothom la nova publicació 'Paisatge, desenvolupament rural i ciutadania. Bones pràctiques de col·laboració ciutadana en la gestió del paisatge a Europa'.
Aquest document fa una selecció de deu experiències de col·laboració ciutadana en la gestió i ordenació del paisatge que s’estan duent a terme a Europa. S’analitzen casos de Catalunya, França, Itàlia, Suïssa, Alemanya, Eslovàquia, el Regne Unit i els Països Baixos.
Aquesta publicació, disponible en paper i en digital, s’emmarca dins el projecte de cooperació Col·laboraXPaisatge “Desenvolupament rural a través del paisatge i la col·laboració ciutadana (construccions de pedra seca)”, coordinat per l’Associació pel Desenvolupament Rural Integral de la Zona Nord-Oriental de Catalunya (ADRINOC) amb l’assessorament i el suport tècnic de l’Observatori del Paisatge de Catalunya.

· Es pot accedir al document en format digital aquí.

· Associació pel Desenvolupament Rural Integral de la Zona Nord-Oriental de Catalunya (ADRINOC)
· Observatori del Paisatge de Catalunya

dissabte, 24 de juny de 2017

Sota l’ombra d’una figuera

La bona ombra

És a l’estiu quan els caminaires sabem apreciar encara més la bona companyia del arbres al llarg de les nostres passejades. A ple sol un corriol obert que s’enfila cap al cim amb només matoll envoltant el trajecte ens pot fer suar la cansalada. Si trobem un sender on el brancatge dels arbres redueix la temperatura alguns graus la nostra remuntada esdevé sense dubte menys feixuga.

Per justificar el poema que ve a continuació, aquest passat cap de setmana d’onada de calor vaig reflexionar sobre un aspecte habitual que tenyeix la societat post-moderna: la intolerància a la frustració, la necessitat de revertir situacions desplaents de manera immediata.

Vet aquí com una figuera que em vaig trobar a tocar d’un caminet estret i extraordinàriament assolellat que voreja dues propietats agrícoles va segrestar uns instants el meu temps i la meva atenció.

I va quedar-me ben clar: quan gaudim de l’ombra hauríem d’aprendre a estimar els arbres que ens la donen.
Bon estiu!
Franc Guinart i Palet
19.06.2017 (Capellades)

Assedegat,
amb la cantimplora buida,
sota l’ombra d’una figuera,
espessa, ampla i generosa,
del Sol abrusador vaig amagar-me.
Insuportable, calor!,
si us plau, que torni l’hivern!!,
dels llavis va escapar-se’m.

Les fulles van caure al terra
i un vent de sobte glaçat
la meva pell va fuetejar.
De l’interior de l’arbre
una veu vaig escoltar:
Respira fons, amic meu,
és el teu temps i el teu camí,
per més que ho desitgis
no el pots avançar ni endarrerir.

Una rialla somorta va precedir
la lenta fusió de la gebrada,
les fulles van tornar a les branques
i un vas d’aigua molt fresca,
recollint mil gotes de fantasia,
als meus peus vaig trobar.

Franc Guinart i Palet
Capellades
19-06-2017

dijous, 22 de juny de 2017

Plàtans escalivats vora el solstici d’estiu

(o deixar-s’hi la pell a l’ofici de fer d’arbre)

Aquests dies el planeta festeja de ple amb el sol. A la nostra latitud la radiació és màxima.

Gràcies al prodigi de la llum que el fa créixer, l’arbre no deixa de tocar el cel expandint-se en el seu cicle vital. Fa seva la dita “renovar-se o morir”: ara es descarrega de totes les agressions que pot; les que no, les va compartimentant. Viure per ell és un procés de canvi i adaptació constant, no es pot permetre el luxe de fugir. Quan no pugui més ralentirà la seva vegetació. Sembla que la seva fisiologia estigui adaptada a l’incivisme i ara bé quan toca desprendre’s de moltes nafres gratuïtes i estrenar pell nova.

Així doncs toca d’espellofar-se, purgar fulla atacada per la cendrosa, i esperar que es faci una comissió per a veure si es pot disposar d’una mica més d’aigua…

Finalment i amb una mica de sort -si li ha tocat viure en un escocell lluny d’un contenidor d’escombraries- (*) potser s’escaparà d’anar-se’n escalivat al canyet ara que ve Sant Joan.

(*) En d’altres anotacions podreu trobar més entrebancades amb la dura realitat arborícola :
Incendis urbans
El cromatisme de l’escorça dels plàtans
Arbres cremats, arbres rostits

Joan de Déu Fernàndez i Brusi

dimarts, 20 de juny de 2017

Pamboli amb figues flors albacors i pernil salat

Un plat d'estiu refrescant i deliciós

La figuera Albacor, Albacora o Bacorera fa més de mil anys que es cultiva a la Península Ibèrica i a les Illes Balears. El seu nom prové de l'àrab andalusí Al-Bakurah, que significa la primera fruita, la més primerenca, per les seves figues flors que maduren molt prest a finals de la primavera. Els nostres avantpassats musulmans, dels quals no n'hem d'estar gens envergonyits sino ben orgullosos, parlaven la llengua andalusí a tota la regió anomenada Al-Àndalus, que abarcava el sud de Catalunya i Aragó, tota València (Balansiya, en andalusí), Castella-La Manxa, Extremadura, Murcia (Mursiya, en andalusí) i tota Andalusia i des de l'Algarve portuguès (Al-Garb, en andalusí, que significa l'occident de l'Al-Àndalus) fins a les Illes Balears. Totes les llengües parlades actualment a la Península Ibèrica es vàren enriquir amb milers de paraules del dialecte andalusí que es parlava a Ibèria, que era una barreja d'àrab i llatí vulgar amb fortes influències de les antigues llengues celtibèriques. Paraules tant maques com albacor, emprada sobretot a València i les Illes Balears, són un llegat directe de l'andalusí.

La seva preparació ja no pot ésser més senzilla. Tot seguit us l'explic pas a pas.

Ahir la meva amiga Xesca Roig em va regalar aquestes fantàstiques figues flors albacors, albacores o bacoreres. Al meu hort tenc una figuera d'aquesta antiguíssima varietat, però enguany ha tengut molta peresa i només ha madurades quatre figues flors, mentre que la seva està carregada de fruites grosses i sucoses, com podeu apreciar a la imatge ampliant-la amb un doble clic.

Quan les vaig veure tant apetitoses em va entrar una gola grossa per tastar-les i se me va ocórrer preparar-me un dinar estiuenc de pamboli amb una tomàtiga Raf, figues flors albacors i pernil salat, que a Mallorca anomenam cuixot, tot regat amb un roi generós d'oli d'oliva verge.

Em vaig comprar una barra de pa i en vaig xapar mitja dins un plat llarg.

Per damunt hi vaig distribuir llenques de tomàtiga Raf, que era ben madura i desprenia un flaire deliciós. Tot seguit les vaig salar y regar amb un bon raig d'oli.

Vaig triar les figues flors més madures i les vaig tallar a llenques gruixadetes, distribuint-les per damunt la tomàtiga i regant-les amb un altre roi d'oli. Les figues s'han de menjar sense pelar. Just davall la pell hi concentren una gran quantitat de vitamines i antioxidants antienvelliment i anticancerígens. Ens donen benestar i ens allarguen la vida i no s'han de deixar perdre.

Finalment vaig completar el plat amb mitja dotzena de llenques primetes de cuixot salat.

Us assegur que vaig fer una vega. Vaja quin dinar més bò! N'hagués menjats dos plats. Moltes gràcies, Xesca!

Bon profit, amics!

dimecres, 14 de juny de 2017

La invenció de la Natura

Un curs d'estiu de la Universitat de Girona

Des de fa temps, la societat es pregunta com haurien de ser les relacions entre la societat i la naturalesa, arran, sobretot, dels greus reptes ambientals que ens planteja el planeta.
Els objectius del curs 'La invenció de la Natura' són:
- Entendre com ha evolucionat el concepte de natura des de les cultures primigènies fins a la nostra societat actual.
- Debatre, amb diferents experts, com han de ser les relacions entre la societat i l’entorn natural.
- Presentar una vivència de com connectar-se amb la natura.
En conclusió, volem que l’estudiant que participi en aquest curs d’estiu entengui com ha evolucionat el concepte natura i com han estat, com són i com podrien ser les relacions entre la natura i la societat.
Aquest curs s'adreça a tots els estudiosos de la naturalesa, és a dir, geògrafs, biòlegs, geòlegs, educadors ambientals i gestors d’espais naturals protegits.
La invenció de la Natura

Data inici : 05/07/2017
Data finalització : 07/07/2017
Lloc realització : Facultat de Lletres de la Universitat de Girona, Campus Barri Vell i a la fageda d'en Jordà.
Professorat :
Jordi Pigem. Doctor en Filosofia, professor associat de la Universitat de Barcelona i conferenciant, amb tesi doctoral El pensament de Raimon Panikkar, una filosofia de la interdependència (Premi de Filosofia de l'Institut d'Estudis Catalans).
Josep Maria Mallarach. Consultor ambiental independent. Doctor en Biologia, Màster en Ciències Ambientals i llicenciat en Geologia, amb la tesi doctoral "Millorar l’efectivitat dels espais naturals protegits: identificació, reconeixement i integració dels valors culturals i espirituals als espais naturals protegits d’Europa".
Aïna S. Erice. Biòloga de formació, i escriptora-divulgadora de vocació, especialitzada en la intersecció entre natura (regne vegetal) i cultura humana. Va cursar estudis a la UIB (llicenciatura i màster en biologia de les plantes en condicions mediterrànies).
Joandomènec Ros. Catedràtic des del 1986, i ara catedràtic emèrit, d'ecologia a la Universitat de Barcelona, on va dirigir el Departament d'Ecologia. Especialista en ecologia marina (bentos marí, mol·luscs opistobranquis i conservació de la biodiversitat).
Xenia Ros. Terapeuta Gestalt, professora de Qi Gong i co-creadora de l'Escola de Qi Gong "Ona de Jade" que fonamenta les pràctiques en relació a les estacions com a part curativa d’aquesta medicina ancestral.
Coordinació :
- Josep Gordi i Serrat. Llicenciat en Geografia i Història per la Universitat de Barcelona i doctorat en Geografia per la mateixa universitat; Màster d’Estudis Regionals, Urbans i Metropolitans de la Universitat Autònoma de Barcelona. Professor de Geografia a la Universitat de Girona des del 1990.
Informació i inscripcions : Universitat de Girona, Cursos d'estiu.

dilluns, 5 de juny de 2017

Una palmera del Paral·lel

Una palmera canària

De bon matí hi ha un moment de quietud per a contemplar l’eixerida estampa d’una palmera femella. Benplantada i seductora es proclama irreductible.
Poca gent sap però, que darrera d’aquesta presència hi ha uns quants maldecap. Quan no són les cotorres son les rates i si no el morrut
.
Aquest estípit tan elegant és el resultat de l’eterna poda de les palmes seques. El creixement de la capçada manté constant el nombre de fulles actives, i aquestes cada cop son més lluny del terra. Amb una particularitat: les femelles tenen la forma de la capçada molt rodona en relació els mascles, que son més eixatats a la part superior.

Res millor que una palmera canària per tal d’evocar l’exotisme de la tropicalitat !
Joan de Déu Fernàndez i Brusi

dijous, 25 de maig de 2017

Vegetar d’esquenes al morrut

Una foto i una frase...

"Vegetar d’esquenes al morrut..."
JDFernàndez Brusi

divendres, 19 de maig de 2017

De l'alzinar i dels arbres i dels boscos a Mallorca


Entrevista en el programa “Del camp a la mar”

Ahir dijous dia 18 de maig del 2017, en el programa d'IBb3 ràdio “Del camp a la mar” van convidar en una entrevista a Joan Vicenç Lillo Colomar i a Pere Llofriu per parlar de l'alzinar i sobre arbres i boscos a Mallorca.

En aquesta entrevista del programa “Del camp a la mar” presentat i aconduït per Rafel Gómez, que va durar gairebé 1 hora, es va poder parlar abastament de l'alzinar i sobre arbres i boscos a Mallorca. Si us ve de gust la podeu escoltar en aquest àudio :
 

dilluns, 15 de maig de 2017

El llenyater de Fortaleny

Una rondalla d'Enric Valor

Fa molt de temps, quan els romans encara dominaven les nostres terres, en un llogaret que hui coneixem per Fortaleny, vivia un llenyater que li deien Paulus. La seua dona era molt estalviadora, i gastava el mínim possible. Tant era així que no li comprava mai cols al seu home, i això que per a ell era un deler. El pobre home somiava en una bona platerada de col bullida, tan olorosa, o de floricol fregideta...

Així comença, en l'època romana El llenyater de Fortaleny un personatge simpàtic i espavilat que aconsegueix viure 1400 anys i una de les Primeres Rondalles d'Enric Valor acabades de publicar.

Les quatre rondalles que apareixen publicades la primavera del 2017, compten amb la col·laboració de l'Ajuntament de València i són: 9. El Gegant del Romaní - 10. La mare dels peixos - 11. La rabosa i el corb / Joan Ratot - 12. El llenyater de Fortaleny
Altres rondalles publicades anteriorment a Primeres Rondalles d'Enric Valor són 8 llibres amb 10 rondalles: La crida de la rabosa / Comencilda, Secundina i Acabilda. El rei Astoret. El jugador de Petrer. Nabet. L'albarder de Cocentaina. I queixalets, també!, /El dimoni fumador. El príncep desmemoriat i Història d'un mig pollastre.
Podeu saber més de tota la col·lecció en aquest enllaç.

Aquesta adaptació ha estat realitzada per Jordi Raül Verdú, mestre, contacontes i ha fet animacions lectores a Madrid, Els EUA, Andorra i a la seua terra. El periòdic Ciudad li ha atorgat el premi CAM Medi Ambient 2009, per la defensa i difusió del Medi Ambient. És un compilador de relats populars i autor d'una trentena de llibres de literatura infantil, entre els quals hi ha Els donyets del bosc (1992), El misteri del Montcabrer (1994), El vellet de la Safor (1996), La xiqueta del Benicadell (2001), La velleta refranyera (2010), El pas de la Mort (2011), Les entranyes del Montgó (2012)...

Enric Valor, un dels escriptors actuals més reconeguts del nostre país i Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, va nàixer a Castalla el 1911 i va morir a València el 13 de gener del 2000. Va estar investit Doctor Honoris Causa per diverses universitats, entre elles la Universitat de València i la Universitat Jaume I. Va ser autor d'una nombrosa producció literària, dins la qual ocupen un lloc especial aquestes Rondalles valencianes. Sense elles no hauria estat possible gaudir d'una bona part de les històries que la pervivència oral havia integrat en la nostra memòria col·lectiva. Enric Valor va saber posar-les per escrit amb una riquesa de llenguatge i una qualitat narrativa incomparables.

En aquest vídeo de la Fira del llibre de València Jordi Raül Verdú ens explica alguna cosa més.

diumenge, 30 d’abril de 2017

Un munt d'arbres cauen ràpidament

Exitium

Palplantat al mig del bosc
vaig ser testimoni
de la crueltat de l’excés
i de la follia de la desmesura.

Enormes monstres mecànics
degollaven els meus amics
amb precisió i rapidesa,
tombant la vida que dona vida.

Abatut per la tristesa
vaig aclucar els ulls un instant,
la mirada abans entelada
endevinà un desert inevitable.

Calia dir-ho en paraules,
no podia quedar-me com si res,
podia formar part del desastre
però també d’una alternativa.

Paraules poderoses plenes d’urgència
per invocar el seny i la generositat
aturant la voracitat d’un temps absurd
que el futur dels nostres fills ve robant.

Franc Guinart i Palet
26-04-2017
·
video
L'altre dia vaig rebre aquest arxiu mp4 via whatsApp. Em va sobtar la brutalitat de les imatges i la facilitat en la que es poden rebre, enviar i esborrar des d'un aparell electrònic. A vegades com si no passés res. Fins i tot, si el vídeo és massa llarg, el podem tallar i tan amples. Aquest caràcter efímer de la informació està provocant serioses dificultats pel que fa a la connexió emocional que ens caldria establir amb els fets. En aquest cas, un munt d'arbres cauen ràpidament sota un enginy tecnològic que avança a una velocitat que fa posar la pell de gallina. Aquestes escenes, que corresponen a la tala d’arbres per fabricar pasta de paper, ens haurien de sacsejar una mica i provocar-nos alguna reflexió al voltant d'un abús continuat i sistemàtic exercit sobre el nostre planeta verd. Tan de bo aquest vídeo serveixi per alguna cosa més que per mostrar "l'eficàcia" d'una industria que dels boscos en fa deserts.
F.G.P.

divendres, 21 d’abril de 2017

El trasplantament d'una alzina centenària

Finalitzen amb èxit les tasques
de trasplantament
d'una alzina centenària

Sabeu com es realitza el procés de trasplantament d'un arbre? Us ho expliquem amb un exemple d'èxit: el trasplantament d'una alzina centenària que va començar amb el seu canvi d'ubicació al 2015 i que ha acabat aquesta primavera del 2017, amb la comprovació de la completa adaptació de l'arbre al seu nou espai.

Al carrer Ulldecona, al barri de la Marina del Port, al districte de Sants-Montjuïc, llueix actualment una alzina centenària perfectament adaptada al seu nou espai, després de finalitzar amb èxit el seu trasplantament, iniciat al 2015, i període d’adaptació posterior, de dos anys.

Per tal de realitzar amb èxit el trasplantament de l’arbre, que ja va ser trasplantat en una ocasió anterior, als anys 50 del segle XX, es van tenir que executar diverses tasques prèvies, per tal de maximitzar uns bons resultats en el procés.

Tasques prèvies
Així, primer de tot es va marcar el nord en la base del tronc de l’Alzina, per tal de respectar la mateixa orientació en la nova ubicació; una poda selectiva de només un 30% de la capçada actual, mantenint l’estructura, i l’aplicació de mullant foliar per tal de reduir l’estrès hídric de l’Alzina.
Alhora, es va haver de preparar el terreny, la formació del pa de terra, que és el què envolta les arrels, amb medis mecànics i acabat manual, amb unes dimensions de 3 metres de diàmetre i un metre de profunditat. El pa de terra s’embolcallà de jute i malla metàl·lica.

El forat de plantació de la nova ubicació es va fer entre 150 i 200 centímetres més gran que el pa de terra. Les parets del nou clot de plantació es van gratar mecànicament per afavorir la penetració lateral de les arrels i es van trencar la compactació de les terres.
També es va drenar la base del clot de plantació, amb una capa de graves que connectaven amb l’estrat de graves a través d’un pou de graves.

La plantació
Durant el procés de plantació es va protegir el brancatge, prèviament al desplaçament dirigit de l’exemplar, i es va afegir substrat de plantació, a través del clot. Es va fixar l’interior de l’arbre a la nova ubicació, amb la instal·lació de tensors, i també l’exterior, mitjançant la subjecció del pa de terra de l’alzina.

Per tal d’afavorir l’arrelament en el nou espai, es va realitzar un sistema de reg combinat, amb inundadors i triple anella de degoteig, i reg en profunditat. En aquest sentit era important controlar la humitat del sòl i es va fer mitjançant una sonda manual per comprovar el drenatge a nivell inferior del pa de terra, amb l’objectiu final d’evitar l’entollament d’aigua a nivell radicular.

Durant els dos anys que han transcorregut des del trasplantament s’ha fet un seguiment acurat de l’estat de l’alzina, controlant el seu estat fitosanitari, fitopatològic i biodinàmic; la humitat del sòl i el control de la dosi de reg.

Actualment l’alzina està totalment habituada al seu espai i gaudeix d’un bon estat de salut.
La direcció i seguiment de les tasques realitzades durant aquests dos anys ha anat a càrrec de la Direcció de Conservació i el Departament de Projectes i Obres de la Direcció d’Espais Verds i Biodiversitat.

· Article publicat a lameva.barcelona.cat el 11.04.2017 ·

dijous, 20 d’abril de 2017

El bosc com a espai sagrat

Abraçar els arbres

Un recorregut per les religions i tradicions espirituals del món ens mostra que l’arbre sempre és un element clau de tota cosmovisió 

El llibre 'Arbres i espiritualitat' parla del paper dels arbres en diferents cultures
GETTY MUSEU REZA-YE ABBASI, TEHERAN
La imatge és clara i contundent i la trobem per tot arreu: l’arbre connecta terra i cel, de les arrels més profundes i fosques a les fulles més altes que busquen la llum. Però no és només un símbol. Malgrat que el món actual sembla haver decidit trencar per sempre més amb totes les connexions subtils que ens fan adonar d’una realitat que no es pot mesurar ni posseir, els arbres continuen oferint-nos presència i serenor, lloc de repòs i de retrobament amb un mateix. Ja a l’escola aprenem que els arbres netegen l’aire que respirem, però la neteja també va més endins, és més integral. Hi ha estudis que avalen l’aspecte sanador dels arbres -per exemple, dels pacients en hospitals que es recuperen més aviat si les habitacions tenen accés visual a zones arbrades-, però el seu valor espiritual ve avalat per un altre tipus d’estudi, menys científic si es vol, però més pràctic, transnacional i transtemporal: totes les religions i tradicions espirituals del món han reconegut l’arbre com un element clau en la seva cosmovisió.

Un llibre per aprofundir-hi
Josep Gordi, professor de geografia i degà de la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona, ha publicat recentment el llibre Arbres i espiritualitat (Editorial CPL), precisament per parlar del paper dels arbres en les diferents cultures i religions i demostrar, així, el protagonisme que han tingut i encara tenen. “Alguns arbres i boscos van ser considerats els primers santuaris molt abans que s’aixequessin els primers temples”, recorda Gordi. La mateixa paraula temple, segons el diccionari, és d’origen augural i servia per designar la limitació d’un espai de cel on observar el vol de les aus. D’aquí també prové contemplar : observar el temple. Per als pobles celtes, com explica Gordi, el bosc sagrat s’anomenava Nemeton, que és una paraula gal·la que vol dir santuari.
Aquesta noció de bosc com a espai sagrat continua viva en molts indrets del món, també a Europa, tot i la davallada que ha patit aquesta visió al continent. Una davallada que no cal datar-la en una època recent, on l’empremta de la Il·lustració i la industrialització es poden veure com l’inici de la pèrdua de la sacralitat de l’espai natural. Com recorda Gordi, la cosa ve de lluny: “Quan les legions romanes van endinsar-se per la Gàl·lia, la Bretanya insular i la Germània, van talar alguns dels boscos sagrats per intentar assimilar-los a la cultura i creences de Roma. El poeta hispanoromà Marc Anneu Lucà explica en el poema Farsàlia el cas de la destrucció d’un bosc sagrat prop de Marsella, en què el mateix Cèsar va haver d’agafar la destral davant dels legionaris pel respecte i la temença que generava en ells un indret com aquell”.
Tot i això, el culte popular als boscos com a espais sagrats encara perviu en alguns indrets europeus, com el cas que documenta Gordi dels boscos anomenats “excomunicats” de l’Església ortodoxa, on no es permet cap aprofitament del lloc i, si algú infringeix aquesta norma, és excomunicat. “També hi ha els zapis -explica aquest professor de geografia-, arbres sagrats venerats encara ara com a lloc per hostatjar pregàries, casaments o bateigs. Es creu que els zapis són una herència de la religió precristiana que practicaven els serbis dins la qual es retia culte a l’arbre, tal com feien en molts indrets del centre i nord d’Europa abans de la romanització”. Altres boscos europeus van tornar a recuperar aquest valor sagrat, com l’alzinar sagrat de sant Francesc d’Assís, a uns quilòmetres d’Assís i actualment custodiat per una comunitat de clarisses, “un dels espais forestals italians amb més càrrega espiritual”, en paraules de Gordi, i on l’any 1225 sant Francesc d’Assís va aconseguir el permís per a ell i els altres germans franciscans per poder retirar-se a meditar.

Espai de retrobament i commoció
El bosc en general i alguns arbres en concret ofereixen l’espai idoni perquè les persones meditin, ja sigui asseguts a sota o fins i tot per retirar-se un temps al seu interior, pràctiques habituals des del budisme a l’islam passant per les religions indígenes d’Àfrica, Amèrica i Oceania, i també, lògicament, pel cristianisme. La imatge de Jesús retirant-se a pregar al jardí de Getsemaní (lloc de pelegrinatge encara avui) o el Buda rebent la il·luminació assegut sota un arbre (amb la consegüent veneració budista dels arbres, on es deixen ofrenes o es lliguen cinturons de roba als seus troncs) són exemples que recull Gordi. Molts recintes religiosos (com temples o tombes) també estan envoltats d’arbres significatius, i són moltes les religions mundials que prohibeixen talar-hi arbres o caçar-hi, com l’exemple que trobem al llibre sobre el santuari xintoista a l’illa sagrada de Miyajima (Japó).
Un altre professor de geografia que centra el seu estudi en els arbres i la seva importància per a les comunitats religioses és Eric Ross, professor a la Universitat d’Al Akhawayn a Ifrane (Marroc), i especialitzat principalment en el culte als arbres per part dels musulmans, des de Turquia fins al Senegal passant pel Marroc. Al seu blog (Eric Ross, academic) recull tot aquest treball de camp sobre les diverses comunitats que valoren els arbres, els reverencien i els donen un lloc destacat a l’hora de construir mesquites o tombes de místics musulmans, a més de fer-los servir com a lloc de retir quan els arbres són prou grans (com el baobab africà o el çinar turc, present a tots els indrets d’influència otomana).
L’aspecte simbòlic d’uns arbres en concret també el recull Josep Gordi en el seu llibre, per exemple -i en aquestes dates està més present que mai- la palmera i la fulla de palma al cristianisme, així com les fulles de llorer i olivera.
Ara que per a molta gent la Setmana Santa ha perdut el seu valor sacramental, emergeix també com un anhelat període vacacional. En entorns urbans, dies com aquests possibiliten tenir més contacte amb la natura. Així doncs, per què no, podem recobrar el sentit més íntim i part de la nostra essència gaudint dels aspectes intangibles que ens ofereixen els boscos i, en especial, els arbres.
Dídac P. Lagarriga
· Article publicat a Ara el 12.04.2017

dimecres, 19 d’abril de 2017

La força dels arbres

Una via de connexió amb la Natura

Els arbres, i els vegetals en conjunt, són força presents en els textos bíblics i en molts altres llibres sagrats. En ocasions són simplement una fita, en altres casos el seu creixement i fructificació són la base d’una paràbola i, a vegades, són un símbol de gran transcendència, com l’arbre de la creu o l’arbre de la vida. La vivència plena dels arbres és quelcom que es remunta a l’inici del temps. Aprofundir en el coneixement dels seus múltiples significats pot ser una via de connexió amb la Natura i amb el misteri que atresora, bé sigui a partir de la senzillesa dels seus cicles vitals o simplement enlairant la mirada per admirar el seu cimal. El curs que us oferim vol ser un espai d’apropament als valors simbòlics dels arbres, una descoberta de les formes que tenim de relacionar-nos amb ells a partir de l’observació, la contemplació i la vivència íntima, en el marc incomparable del paisatge agroforestal que envolta el santuari del Miracle.


La força dels arbres
5,6 i 7 de maig de 2017
Al Santuari del Miracle
(Riner, Solsonès)
Coordinació: Josep Gordi
Preu: 200 euros
Inscripció: casespi.miracle@gmail.com
Nombre màxim d’inscrits: 25

Programa

Divendres 5 de maig
Obertura i recepció a partir de les 19,30h
Sopar a les 20.45h
Presentació dels objectius i programa del curs a les 21.45h

Dissabte 6 de maig
Contemplació de la sortida del sol.
Esmorzar a les 9 h
Els arbres a la Bíblia, Ramon Ribera. De 9.45 a 10.45h
El simbolisme dels arbres, Josep Gordi . De 10.45 a 11.45h
Connectar amb els arbres, Josep Gordi. De les 12 a les 14h
Dinar a les 14h i Descans fins les 16 h
Tenir cura de l’espai forestal, Francesc Còrdoba. De 16 a 19h
Contemplació de la posta del sol
La comprensió holística del funcionament de l’arbre, Francesc Còrdoba. De 19.30 a 20.30h
Sopar a les 20,45h.
L’imaginari dels arbres a la vora del foc, F. Còrdoba, M Mercè Bruguera i J. Gordi. De les 22 a les 23h

Diumenge 7 de maig
Contemplació de la sortida del sol.
Esmorzar a les 9 h
Viure el bosc, Josep Gordi. De les 10 a les 12 h.
De les 12 a les 13 Eucaristia o temps lliure
Entendre i viure els arbres a partir de la literatura, M Mercè Bruguera. De les 13 a les 14h.
Dinar a les 14 h.
Entendre i viure els arbres a partir de la literatura, M Mercè Bruguera. De les 16 a les 17h.
Valoració i comiat a les 17h.