Entre els pollancres

·
·
* Hi ha més abril als teus ulls
que en aquestes ribes dolces
de la tarda.

* Ara us preguem per Catalunya, oh Déu!

El matí i tu

Ara t'enrioles, i el matí es fa espès
de versos i espígol, de festa i ocelles.
Ara les mans teues esbullen poncelles,
i el matí es pentina amb galtes i oboès.

Ara entre els pollancres hi ha un clam sorprès:
t'has endut llur ombra sota tes parpelles,
i el matí s'hi esquinça, balb de llums novelles.
Oh els teus ulls dolcíssims, on mai no es pon res!

Ara, escuma rossa, entorn dels nostres passos
una primavera antiga es va desfent,
i el matí s'eixampla sobre cérvols lassos.

Tot se m'anuncia com una florida,
com una sang tendra que em cenyís breument.
I et tinc vora els llavis: què més és la vida?

Joan Fuster
(Sueca, La Ribera Baixa, País Valencià, 1922 - 1992)
·
·
Calladament

Des d’aquesta aspra solitud et penso.
Ja no hi seràs mai més quan treguin fulles
els pollancs que miràvem en silenci
des del portal de casa.
Tantes coses
se m’han perdut amb tu que em resta a penes
l’espai de mi mateix per recordar-te.

Però la vida, poderosa, esclata
fins i tot en un àmbit tan estricte.
Tu ja no hi ets i els pollancs han tret fulles,
el verd proclama vida i esperança
i jo visc, i és vivint que puc pensar-te
i fer-te créixer amb mi fins que el silenci
m’engoleixi com t’ha engolit per sempre.

Miquel Martí i Pol
-del Llibre d’absències (1984)-
(Roda de Ter (Osona) 1929 –2003)
·
·
Collarets de llum

Collarets de llum
quan la tarda fina;
Si el rostoll s'adorm
tot és de joguina.

Un estel petit
obre l'ull i parla:
-¿On serà l'amor
que no puc trobar-la?

-On serà l'amor?
-fa la Lluna bruna.
L'he cercat pertot,
que ja n'estic dejuna.

I l'amor ocult
entre satalies
riu que riu content
de ses traïdories.

Collarets de llum
quan la tarda fina;
Si el rostoll s'adorm
tot és de joguina.

Prou l'estel petit
i la Lluna clara
cercaran l'amor
més i més encara.

Se'n riuran els camps
i les ribes pures
i els pollancres i el riu
i el pla i les altures.

Se'n riuran els grills
i els ocells cantaires
i el vent remorós
i els follets rondaires.

I ell, entaforat
entre satalies,
contarà a la nit
noves traïdories.

Collarets de llum
quan la tarda fina;
Si el rostoll s'adorm
tot és de joguina.

Miquel Martí i Pol
(Roda de Ter (Osona) 1929 –2003)
·
Collarets de llum, per 'Paco Muñoz' i per 'Rauxa' :

·
·
· Fotos: [ Peter Nijenhuis ] · [ Batega ] · [ ribera6q ] · [ Ottiper ] · [ katepedley ] ·
·