dilluns, 28 de febrer del 2011

Dents de foc, foc a les dents

Un ullastre entre Mortitx i Ariant

Les cabres orades de raça mallorquina.

Fins allà on arriba el coll estirat i on es poden posar ferms els potons.

Bonsais?

Banzai!
Dedicat a en Joan Vicenç i a tots als que volen Muntanya sense cabres.

Rafel Mas, Búger 27 de febrer de 2011

dissabte, 26 de febrer del 2011

Mòrbol, la teranyina mortal

Mòrbol, màrbol o morbo

L’altre dia “de pagès”, en Sentes, un amic me contava que xerrant amb la seva padrina política va sorgir la conveniència de cobrir unes faltes d’arbres que tenien a un finqueta. La padrina va ser clara i contundent: “en aquell redòl de suallà no, que hi ha mòrbol!”.

El mòrbol o màrbol és produït per el fong Armillaria mellea, que en fructificar produeix un bolet comestible, encara que tan sols ho són els exemplars joves i només s’ha de consumir el capell. Algunes persones no el toleren i els produeix problemes intestinals forts. Recomanen que si es vol tastar, es faci primer en petites quantitats per veure si se n’és tolerant. També se l’anomena Alzinoi o Pollancró.

L'Armillaria pot atacar molts de tipus d'arbres fruiters (cítrics, olivera, vinya, garrovers) i també forestals (pins, polls), ornamentals, arbusts i enfiladisses, i també se l’ha trobada fins i tot vora palmeres. Aquest fong produeix rizomorfes luminiscents negra-violats sobre les arrels i les podreix quan les parasita. (J.C.Salom com. Pers.)

Bolet d'Armillaria mellea

Una de les causes de la fatiga del sòl és la presència de fongs que provoquen podridures: Armillaria o mòrbol, i Rossellinia. Aquests dos fongs són molt perjudicials i mals d’eradicar. Els arbres que els pateixen solen començar esgrogueint-se i moren de forma ràpida, quedant les fulles a dalt de l’arbre. És a l’època estival quan més forts són els atacs, que van per redols.

Sobre les arrels es desenvolupa un miceli blanquinós entre l’escorça i la fusta. Els aports d’adobs rics en potassa afavoreixen aquests fongs. En canvi la llum del sol els frena i els mata. Això ho saben ben be el pagesos i la sol·lució per “netejar” un redol infectat és l’exposició als rajos del sòl, excavar be allà on estava sembrat l’arbre, orejant i removent la terra de tan en tant (un pic cada any), eliminant totes les restes d’arrels que hi pugui haver del cultiu anterior, fer un bon clot, ben pregó, i en casos de molta virulència fer-hi un formiguer. El formiguer consisteix en un sanejament de la terra fet cremant un bons caramulls de llenya prima (la de garrover sol ser molt indicada) i cobrir-ho de terra quan encara està el caliu encès i que es doni un a combustió lenta en condicions de poc oxigen, que esterilitzarà la terra.

Si s’observen símptomes en arbres vius és convenient descobrir el coll i la base de les arrels principals i que hi pegui l’aire i el sol.

No replantar a buits deixats per arbres que han mort per aquest fong, ja que els arbrets moririen al cap de 2-3 anys.


Rafel Mas, Búger 26 de febrer de 2011


Més informació a: Jardí Mundani. Armillaria.


Fotografia: J. Bibiloni. Jardí Mundani. (Amb autorització)

Com a curiositat fora de temàtica arbraire, en mallorquí s’empra la paraula Mòrbol per descriure la falta d’higiene íntima...”aquest/a duu mòrbol pes baixos!”

dijous, 24 de febrer del 2011

Una volta per Ses Bassetes i Maçanella



Per camins perduts i cingles salvatges















Crec que va ser ahir que vaig decidir el que faria avui. Tenc una feina, malament està parlar-ne, que hi ha dies que me ve a mida del que m'agrada. O això em pens abans de partir. Així que ahir vaig decidir que avui m'aixecaria prest, posaria fruita a la motxilla i amb el pensament vaig decidir l'itinerari que seguiria: pujaria per la cara sud al puig de Ses Bassetes i una vegada assolit el cim em dirigiria al del Maçanella, la segona més alta de Mallorca, però més guapa que la primera, el Puig Major. Per cert que ahir el congrés espanyol dels diputats va rebutjar amb els vots contraris de PP i PSOE i favorables de CiU i Esquerra amb l'abstenció del PNB, que la base militar que hi ha instal·lada d'ençà 1957 a la seva màxima altura, fos desmantellada. La Proposició era d'Esquerra Republicana a les Illes Balears.

Bé al que anava. Així que avui de matí a tres quarts de set m'he aixecat i m'he dirigit cap als Tossals Verds. Allà, després de saludar alguns companys i rebutjar amablement el cafè que m'oferien, he començat a caminar. Eren quasi les vuit. Quan he arribat al torrent del Prat, he agafat el camí de sa Canaleta i tot d'una he girat a mà esquerra per començar l'ascensió. Em pensava que aniria arreu pels rosts sense camins, però no ha estat així. Tot d'una he trobat un caminoi ben fet que anava de sitja en sitja fins convertir-se en un antic i a trossos ben conservat camí de muntanya. Crec ben segur que antigament aquest camí devia comunicar pobles i possessions i que va ser transitat per jornalers, pastors, carboners i tota mena de gent que feinejava per muntanya. L'he deixat no sense ganes de seguir-lo i he anat ascendint cap a Ses Bassetes.

Ho he comentat altres vegades que jo estim el meu desert. Perquè aquests roquissars i cingles encara vestits de velles i fossilitzades alzines, són i seran un desert. Allà baix, des d'aquest Puig on ara som en torn trobar una guarda, però molt més nombrosa que altres vegades que he visitat la zona. Al llarg del camí d'ençà que he entrat al Tossals Verds n'he observades. Aquí eren “fines”, és a dir una raça autòctona domèstica que es va tornar silvestre i que ara sembla que pot campar arreu dels ecosistemes de muntanya devorant i devastant tota la flora que pot, que no és poca.

No em vull allargar ara a parlar, ja ho vaig fer quan vaig tocar el teix com arbre d'Alaró, en explicar a qui no ho sap que als cims de la Serra de Tramuntana, aquesta que ara volen convertir en Patrimoni de la Humanitat, hi viu confinada una vegetació molt antiga, diferent de la flora endèmica, que és una relíquia d'altres èpoques climàtiques. Em referesc al teix (Taxus baccatta) a la servera o pomera borda de muntanya (Sorbus aria), a l'Amelanchier ovalis, a la Lonicera pyrenaica, a l'Ilex aquifolium.... Espècies que sense la cabra podrien reproduir-se entre el bosc de l'alzinar i els endemismes notables que l'acompanyen. La cabra, també l'autòctona, evidentment, ho impedeixen. Encara que això no és ben bé així, sinó que qui ho impedeix és la gran incompetència de polítics, tècnics, ecologistes, universitaris, botànics etc. que ho permeten i no fan res de res de res per impedir-ho. Ja ho he dit altres vegades, els alzinars a les cotes més altes de la Serra de Tramuntana no tenen regeneració de llavor ni de tanyades tan sols. Estan fossilitzats fins que una sequera persistent d'un parell d'anys amb l'ajuda dels necessaris descomponedors, acabin amb ells. N'esteim a l'espera.

Però res, el cas és que he començat l'ascensió cap al Maçanella, intentant això sí no molestar massa a les cabres amb cabrits, i l'he assolit a les onze i mitja. Ho sé perquè justament a aquesta hora m'ha telefonat la meva estimada i li he demanat l'hora, perquè encara que el mòbil també la dona, he deixat el rellotge i no estic acostumat a mirar-la d'altra manera.

He baixat per la coma de la cara nord del Maçanella cap al Prat. Al torrent hi corria l'aigua i m'he banyat la cara, qui sap les vegades que m'he tornat batiar a aquest indret, sovint com fan els Testimonis de Jehova, de cos sencer. Laicament.

He tornat per sa Coma des Tossals Verds, amb les seves marjades que són el millor exemple d'una obra ben feta d'enginyeria hidràulica.

Qui sap les coses que a hores d'ara, que són les nou i deu del vespre podria contar d'aquesta experiència solitària, però estic cansat i altres obligacions familiars m'acompanyen. Bona nit.














Fotos JV24febr11

dimecres, 23 de febrer del 2011

Poesia sota els ametllers florits a Masquefa

Poesia sota els arbres
"Poesia sota els ametllers florits"

Masquefa
Diumenge 27 de febrer del 2011

A 2/4 d’11 del matí:
Trobada a la Plaça de l’Estació
per anar passejant cap el camp d'ametllers


Al camp d'ametllers, mentre s’esmorza o es fa una mossada,
asseguts sota els arbres:

Recital de poesia sota els ametllers florits
a càrrec dels poetes :

Xènia Dyakonova, Oriol Prat, Marisa Olivera,
Pere Urpí i Jordi Muntané


Està previst que cap a les 12 del migdia
es tornarà passejant cap a casa.


A les 2 del migdia es farà un dinar amb els participants i els assistents que hi vulguin estar. Preu del dinar: 15 euros.
Reserva i compra de tiquets pel
dinar fins el dijous dia 24 a les oficines de L’Alzinar (Tel. 93 772 68 61).

• Es podran comprar poemes dels autors del
recital pel preu simbòlic de 2 euros •


• Pel recital, cadascú s’hauria de portar un entrepà o una mossada i una beguda •
• Com que allà no hi ha lloc per seure, els assistents que ho vulguin es poden portar una estora, catifa, coixí o sac de plàstic per seure a terra o cadiretes plegables •

L’ametller, la flor de l’ametller, l’ametlla
L’ametller és un dels arbres que d’antic més s’han cultivat al mediterrani i que ha contribuït molt significativament a l’alimentació de la gent, per això arreu ha generat al seu voltant una pila de símbols, mites i histories llegendàries.
La florida de l’ametller és el símbol premonitori que ja es comença a superar l’hivern i aviat arribarà la primavera i això ens fa sentir més contents. Per això l’ametller també és símbol de la precocitat i la rapidesa d’acció, de la represa, del rejoveniment i del renaixement de la vida, també simbolitza la fragilitat i la dolçor.
En algunes cultures l’ametller és un arbre màgic i en algunes es representa com una escala de set esglaons pels quals es pot arribar als set cels i les flors simbolitzen els àngels que ascendeixen al cel o descendeixen a la terra. Les vares màgiques i els bastons que atorguen poders i autoritat són o han de ser de fusta d’ametller.
L’ametller és un arbre de vida i juntament amb l’ametlla estan relacionats amb la fertilitat i la fecunditat, es considerava que l’ametlla era la vulva de on sorgia la vida i la llet d’ametlla s’identificava amb la energia creadora i es comparava amb l’ejaculació i l’esperma. Segurament per això en molts llocs era costum repartir confits d’ametlles quan es celebraven casaments i els naixement dels infants.
L’ametlla també simbolitza el secret ben guardat que ha de ser descobert per a poder-se nodrir el cos i l’esperit.
La mitologia ens explica diverses histories relacionades amb l’ametller, la de Zeus, Agdistis, Dionís i Sangarios; la de Attis; la de la filla del rei mitològic de Frígia, Mides; la de Fil•lis i Demofont.
La tradició diu que la contemplació de les flors blanques, primerenques i fràgils de l’ametller ens ajuda a asserenar, alegrar, equilibrar i a ser una mica més feliços.

"Poesia sota els ametllers florits"
Per tot això, volem reprendre aquests recitals de poesia sota els arbres contemplant els ametllers florits, esperant que els poetes ens ajudin a descobrir els secrets ben guardats que han de ser descoberts per a poder nodrir el cos i l’esperit i tot plegat ens ajudi a passar una vetllada plaent i a ser una mica més feliços. Tothom hi està convidat, us hi esperem.

Organitza: Amics arbres · Arbres amics – L’Alzinar, Societat Recreativa i Cultural
Amb la col•laboració de: Els Poetes i Cardús Llopart

diumenge, 20 de febrer del 2011

EAU de llampúdol

El perfum, la flaire, que exhalen mil flors


De vegades em sorprenc a mi mateix rastrejant amb l’olfacte l’estela de perfum present en el vent comprimit que deixa una al·lota en passar. Dissabte em va passar una cosa semblant però era jo el que passava vora una font olorosa i les molècules de perfum que va detectar el meu vomero-nasal corresponien a un ésser de gènere masculí. Un exemplar mascle de Llampúdol (Rhamnus alaternus). La flaire dolça amb que impregnen l’aire, aquests dies, al nostre pas, és deliciós. Però són els mascles, i no les femelles, els que fan la millor olor. Segurament aquesta sigui una adaptació per a “captar” més visites d’insectes que es carregaran de pol·len i després visitaran peus femella que potser tenen flors menys oloroses però amb més nèctar o de millor qualitat. Aquesta és una hipòtesi no comprovada que llenço a l’aire.

El Llampúdol és un arbre-arbust dioic (del grec dy=dues, oikos=cases). La dioècia és l’existència de sexes separats a les plantes, peus mascles, amb flors únicament mascles, i peus femella amb flors exclusivament femella. Les flors mascles del llampúdol tenen 5 pètals, són buides en el seu centre, i tenen només 5 estams amb pol·len al voltant de la corola i les flors femelles, també amb 5 pètals, i només un pistil pistil central amb 3 estils.

Una vegada vaig tastar aquest aire perfumat, vaig fer envant i enrera i no volia partir.

Flors mascle de Llampúdol, a peu mascle
Flors mascle amb els 5 estams
Flors femella i els seus pistils, peu femella


Rafel Mas, 20 de febrer de 2011

L’arbre de la barraca

Arbre de companyia

Alguns constructors de barraques, quan enlairaven una peça acostumaven a plantar-hi al costat un arbre de companyia.
Normalment, en paratges d’interior s’escollia un arbre de fulla caduca, ja que donava ombra a l’estiu i deixava passar els raigs de sol a l’hivern.
Més a prop de la costa l’elegit era un arbre de fulla perenne, com en el cas d’aquesta barraca, de la primera fotografia, que gairebé passa desapercebuda al costat una enorme alzina.
Josep Gironès Descarrega

Article publicat al bloc de Josep Gironès Descarrega el 02.02.2011
Fotos 2 i 3: F.Mas

dijous, 17 de febrer del 2011

Plantada d'arbres a Sant Genís dels Agudells

Plantada d'arbres reivindicativa per a un arborètum a Sant Genís dels Agudells
(als terrenys del Patronat Ribas)
Dissabte, 19 de febrer de 2011, a les 11del matí

Plantada d'arbres reivindicativa. Per un Arborètum a Sant Genís dels Agudells, (als terrenys del Patronat Ribes). Vine a la Festa per reivindicar la dignificació d’un espai infrautilitzat d'aquest barri de Barcelona. S'accepten donacions d'arbres per plantar.

El 30 de juny de l'any passat la vocalia de Cultura de l'Associació de Veïns de Sant Genís dels Agudells va presentar, en una reunió a la seu del Districte, un escrit amb les demandes de la vocalia de Cultura. La primera d'aquestes demandes era: "Inici de la planificació del jardí previst als solars de l'antic Patronat Ribas i la seva realització com a arborètum amb finalitats culturals i didàctiques". Han passat més de sis mesos i no hem obtingut cap resposta a aquesta demanda.
La reivindicació d'un jardí als solars, de propietat municipal, de l'antic Patronat Ribas té més de trenta anys d'història. L'any 1981, un alt càrrec de l'Ajuntament de Barcelona, la senyora Mercè Sala desaparescuda no fa gaire, declarava que els jardins del Patronat Ribas haurien de ser un dels pulmons del Districte. En el projecte presentat com a candidatura de Sant Genís - La Teixonera a la Llei de Barris, l'any passat, es preveien actuacions en els solars de l'antic Patronat Ribas, actual Institut Vall d'Hebron, en l'àrea qualificada com a "parcs i jardins de nova creació de caràcter local" limitada pel carrer Natzaret, residència Azurimar, edifici de l'Institut Vall d'Hebron i el passeig de la Vall d'Hebron. Cal dir que actualment l’Institut Vall d’Hebron utilitza una part d’aquests terrenys per a activitats d’horticultura que no són incompatibles amb el jardí arborètum que es demana.
Per tal de mantenir viva aquesta reivindicació i iniciar un procés participatiu sobre com haurien de ser aquests parcs i jardins de caràcter local als solars de l'antic Patronat Ribas, l'Associació de Veïns de Sant Genís dels Agudells i el Col·lectiu Agudells han organitzat, amb la col·laboració de l’Institut Vall d’Hebron, una plantada popular d'arbres en aquests solars el dissabte ,19 de febrer del 2011, a les 11 h. S'accepten donacions d'arbres per plantar.