dilluns, 18 de maig de 2009

D'arbre a arbre


Mario Benedetti


De árbol a árbol


a ambrosio y silvia


Los árboles

¿serán acaso solidarios?

¿digamos el castaño de los campos elíseos

con el quebrancho de entre ríos

o los olivos de jaén

con los sauces de tacuarembó?


¿le avisará la encina de westfalia

al flaco alerce de tirol

que administre mejor su trementina?


y el caucho de pará

o el baobab en las márgenes del cuanza

¿provocarán al fin la verde angustia

de aquel ciprés de la mission dolores

que cabeceaba en frisco

california?


¿se sentirá el ombú en su pampa de rocío

casi un hermano de la ceiba antillana?


los de este parqueo aquella floresta

¿se dirán de copa a copa que el muérdago

otrora tan sagrado entre los galos

ahora es apenas un parásito

con chupadores corticales?


¿sabrán los cedros del líbano

y los caobos de corinto

que sus voraces enemigos

no son la palma de camagüey

ni el eucalipto de tasmania

sino el hacha tenaz del leñador

la sierra de las grandes madereras

el rayo como látigo en la noche?



Mario Benedetti


D’arbre a arbre


a Ambrosio y Silvia


Els arbres

són potser solidaris?


diguem el castany dels camps elisis

amb el quebratxo entre rius

o les oliveres de Jaen

amb els salzes de tacuarembó?


l’avisarà l’alzina de westfalia

al flac alerç de tirol

que administri millor la seva trementina?


i el cautxú de parà

o el baobab a les riberes del cuanza

provocaran a la fi la verda angunia

d’aquell xiprer de la missió dolores

que capcinejava a frisc

califòrnia?


Es sentirà l’ombú a la seva pampa de rocío

quasi un germà de la ceiba antillana?


els d’aquest parc o aquella floresta

es diran de copa a copa que el vesc

antany tan sagrat entre els gals

ara és a penes un paràsit

amb xucladors a l’escorça?


sabran els cedres del líban

i les caobes de corint

que els seus voraços enemics

no són la palma de camagüey

ni l’eucaliptus de tasmània

sinó la destral tenaç del llenyataire

la serra de les grans fusteres

el llamp com a fuet a la nit?