Mèlia, que ens fas rosaris

Foto de Luc Coekaerts. Melia azedarach, Corfú, Grècia.

Preneu les roses

Mireu, és tan sols un moment. Contempleu

com entra la primavera de sang verda.

Preparo el meu quadern per escriure una estona

sobre aquest fenomen que arriba en silenci.

Potser un vent lleu, potser un mestral

mourà les fulles de les mèlies,

de les moreres i dels avellaners,

portarà el perfum dels jacints a les places,

sobre tombes recents, sobre les oblidades,

i recordarà a vius i morts que en aquest mes de març

hi ha un dia que en diuen dels poetes. De la poesia.

Tolstoi va escriure Resurrecció, la contundent entrada

a la força del viure i a l’ambició dels homes,

tot en una sola pàgina, la primera.

Oh, sí, llegiu-la. Perquè si alguna cosa cal que digui el poeta

és que la vida torna i es fa lloc, i que els homes

lluiten contra tota natura. Contempleu, també,

La primavera, d’Odilon Redon al Museu Puixkin:

la dona rosa i nua sota l’arbre immens,

i no cal dir res més en aquest dia vint-i-u de març.

L’he escrit ja fa molts anys, aquesta primavera,

mentre els llorers creixien i oferien

corones victorioses. Preneu les roses

abans no s’esfullin. Fulles i fulls de llibre

s’abandonen a la fràgil esperança del poeta.

Olga Xirinacs

(Tarragona, 11 maig 1936)

Foto de 11299883. Melia azedarach, Vilafranca del Penedès, Catalunya.

Pell salvatge

El sol ens treu de les cases

i passes creant el paisatge

d'una cala de roca llisa

que et sala la pell salvatge.

Amb els peus fregant-te a la sorra,

surts de l'aigua venint amb l'onatge

i cargoles els cabells per escorre'ls.

Ets el centre de tota la platja.

I el dia desperta alegries.

I el teu para-sol salvavides.

I es banyen i es canten i diuen:

-Un home planeja sobre les onades!

I seuen al festejador,

fa un dia de sol i d'agost.

I al vespre els seus cors es disparen

quan la música sona de fons.

I la perd entre caps i cerveses,

entre mil decibels que bateguen.

Que bonica que està quan es gira

cantant amb tota la resta.

La Júlia plantava una mèlia,

protegint-la amb unes pedretes,

avisant que naixia una vida

i deixaria la seva per veure-la créixer.

El dia desperta alegries,

i el teu para-sol salvavides,

i es banyen i es canten i riuen

i tot a la platja s'atura un moment.

Gracià Pedro

· Cançó de 'Bremen' :

Foto de KUEN-CHERNG DAY.
紅腹鹿子蛾 Euchromia elegantissima formosana & 苦楝 Melia azedarach

Oh, arbre amic,

mèlia, que ens fas rosaris.

ombrel·la alta.

De llunya procedència,

universal n'és l’ombra.

Marisa Olivera

Foto de Shang-fu Dai. 苦楝樹 ~ 綠色隧道 / Mèlies ~ Túnel verd. Taiwan, Formosa.

Record de la Plaça de les Mèlies

Florien ben aviat, les mèlies de la plaça,

escampaven olors de bon temps pressentit,

encara els falciots no xisclaven als vespres,

encara eren ben fresques les tardes i les nits.

Amb el seu blau tan tendre gronxaven el capvespre,

nosaltres érem joves, els fills eren menuts,

cada cap de setmana ens trobàvem a un càmping

amb amics com nosaltres que amb els anys hem perdut.

De vegades m’arriba, mentre passejo amb calma,

la flaire de les mèlies al carrer del record,

ara ja soc una àvia que passeja tranquil•la

i espera que retornin els ocells xiscladors.

Júlia Costa

(Barcelona, 24 abril 1948)

Foto de Forest and Kim Starr.
Melia azedarach, flors i fulles, Molokini, Keokea, Maui, Hawaii.

III. Afrodísies

Sol, nenúfars
i carpes de colors
embruixaven
la tropicalitat
d'aquarel·la,
de llima dolça i verd
de les mèlies,
til·lers i gessamins
que embogien
d'olors afrodisíaques
els tentacles
d'anhels insospitats
de passió.

La calidesa blava
d'una tarda
se'ns esdevingué efímera,
potser massa,
des de l'illa del somni
mar enllà.

[de 'Tres moments i una veu']

Vicenç Ambrós i Besa
(Berga, Berguedà,25 gener 1982)

Foto de Antoni Albalat Salanova.
Factals al campus (Melia azederach). Castellò de la Plana. País Valencià.

Hora perfecta

La llum d’aquest matí

m’ha tornat primitiva,

essencial,

transparent.

Ara

m’assemblo als gats,

a la mèlia

i a les pedres.

Cada cosa callada

respira suaument;

el desig és un cicle

que es consuma lent

i recreant-se

en la fugacitat.

Cada cosa important

—sempre tan invisible—

desperta sense agulles

i va fluint

i va

cremant tranquil•la.

La llum del matí

amb el temps més verd,

m’ha regalat el do

de la carícia.

"Ogigia"

Foto de 11299883. Ocellet a la Mèlia. Can Figueres dels Barrancs, Sant Quintí de Mediona.