dimarts, 25 de maig de 2021

De la consciència dels arbres

“Les arrels dels arbres senten,
assaboreixen i decideixen”
 
Peter Wohlleben, enginyer forestal

Vaig néixer el 1964. Visc al bosc de Hümmel, Alemanya. Casat, tinc dos fills. Dirigeixo una iniciativa per recuperar els boscos primigenis, necessaris per a la nostra supervivència. Considerar que la crema de fusta sigui una cosa ecològica és erroni. Desitjaria tenir creences espirituals, seria tot més fàcil

El batec de bosc
Va passar més de vint anys treballant com a guarda forestal, gestionant fusta. L'observació i la curiositat el van portar a voler saber més del que passava al bosc i ho va fer a fons. Convertit ja en un gran expert, el seu llibre La vida secreta dels arbres va ser un supervendes i portat a el cinema el 2020. Ara s'edita a Espanya El vincle secret entre l'home i la natura (Obelisc), en el qual explica els últims i sorprenents descobriments científics sobre el comportament dels boscos i sobre el que ens uneix a ells. "Cada vegada descobrim més que encara som part de la natura, aquest sistema meravellós, i que funcionem seguint les mateixes regles que les altres espècies. Quan aquesta idea s'imposi aconseguirem protegir la natura ".

Vostè va començar administrant arbres com a fusta.
Sí, encara avui dia quan estudies per ser guarda forestal t’ensenyen a administrar fusta. Jo he hagut de fer un procés per entendre la grandesa dels arbres.

Què va passar?
El desencadenant va ser un tronc vell talat que continuava donant fulles. Em vaig adonar que la resta d’arbres del seu entorn l’estaven ajudant a mantenir-se viu, l’alimentaven, hi havia col·laboració entre ells, i això em va fascinar.

I va començar a investigar?
Sí, col·laboro amb la universitat, lluito per crear una carrera per poder estudiar el manteniment de l’ecosistema dels boscos, i he creat una acadèmia del bosc.

Parli’m de la vida dels arbres.
Sabem que a les puntes de les arrels hi ha una espècie de cervell. Els arbres mare reconeixen mitjançant aquestes terminacions els seus propis fills i els subministren nutrients. A les arrels es prenen decisions.

Quines altres decisions?
Per exemple, si han de rebaixar el consum d’aigua i tancar els porus de les fulles. Les arrels tenen impulsos elèctrics –tal com ocorre al nostre cervell– per comunicar-se sobre la presència d’insectes nocius. Però de moment només podem detectar comunicació d’estrès i no de benestar.

Potser parlen de les seves coses.
La comunicació d’estrès també es pot olorar. Aquella olor típica que percebem en els pins quan anem al bosc a l’estiu és una comunicació d’estrès per la sequera.

Els arbres s’organitzen en famílies, en tribus...?
Els arbres fruiters són individualistes, però s’ha confirmat que els arbres dels boscos d’Europa són familiars i poden arribar a crear amistats amb altres tipus d’arbres, ho sabem per com s’ajunten les seves arrels.

El món vegetal té consciència?
Sí, existeix una consciència perquè perceben el dolor. Les plantes tenen la capacitat de suprimir el dolor emanant unes substàncies, tal com fa l’home.

Com és la consciència dels arbres?
Els arbres s’obren camí amb la punta de les arrels. L’arbre sent, assaboreix, prova i decideix on i com continuar.

Què entenem per consciència?
No hi ha una definició consensuada, però sí que es pot dir que és saber qui ets i on ets. Ho saben els mamífers, animals com les abelles i també el món vegetal. Els arbres memoritzen, aprenen i transmeten el seu aprenentatge.

Per què ajuda una espècie d’arbre un altre d’una altra espècie?
És com un sistema social, els arbres saben que només en comunitat poden aconseguir la seva supervivència. En les últimes dècades sempre s’ha parlat d’una lluita entre les plantes, però els biòlegs han vist que no és una lluita sinó una cooperació. La natura és cooperativa.

Hi ha comunicació entre el món vegetal i l’animal?
N’hi ha entre els arbres i els insectes, de fet hi ha unes vespes que posen les larves a les fulles dels arbres i si hi ha una amenaça per a elles els arbres els hi comuniquen.

Quin és el vincle entre els humans i la natura?
Els arbres tenen una clara influència en nosaltres. Per a mi el més fascinant ha estat veure que hi ha una baixada de la pressió arterial quan som al bosc.

Esclar.
Un altre estudi confirmat és que un pacient hospitalitzat només pel fet de tenir un contacte visual amb un arbre necessita menys analgèsics. Hi ha una relació emocional entre l’home i els arbres i això em fa creure que hi ha esperança: que intentarem lluitar per la seva conservació.

Però ells no ens necessiten.
Els arbres existeixen des de fa 300 milions d’anys i nosaltres només fa 30 milions, així que segurament no estan interessats en nosaltres.

La ciència està estudiant si els arbres tenen alguna cosa similar a un cor.
Intuïm que hi ha un ritme cardíac. L’aigua es bomba del terra fins a les copes dels arbres i s’ha vist amb mesuraments làser que els arbres es contreuen i deixen caure les seves branques i tornen a aixecar-les cada tres o quatre hores.

Parlem d’intel·ligència.
L’ésser més ximple és un organisme unicel·lular, com una espècie de fongs, que sabem que tenen una consciència espacial. També s’ha pogut demostrar que fins i tot les mosques de la fruita tenen la capacitat de somiar i que les plantes tenen una certa capacitat d’ajudar-se entre elles, de cuidar les altres.

On vol arribar?
La concepció que nosaltres som éssers superiors és més aviat cultural i ideològica i no tant una consideració biològica o científica.

Què vol transmetre’ns?
Passegi pel bosc, això ens fa connectar amb ell i crear consciència. I reduir el consum de carn seria una gran ajuda per a la creació de boscos. Als EUA i a Europa, el 80% de les terres s’utilitzen per a la cria de bestiar.

Ima Sanchís
· Article publicat a La Vanguardia el 25.052021

divendres, 22 de gener de 2021

Vandalisme a dos verns de Barcelona

Dos verns de la Verneda
·
Fa aproximadament dos anys vaig descobrir dos verns, una espècie d'arbre poc freqüent a Barcelona, a prop del carrer de la Verneda. Els verns són arbres que necessiten molta aigua. Per tant, atès que em vaig adonar que els n'hi faltava, vaig decidir regar-los pràcticament cada dia.
 
Durant aquests dos anys, aquests arbres han anant patint atacs vandàlics. Sovint els trobo amb branques mal tallades que no poden ser conseqüència de tasques de poda. Aquests atacs s'han intensificat últimament. Els dos arbres tenen la guia tallada. A més, com malauradament passa en altres indrets de la ciutat, és freqüent trobar-hi deixalles i cigarretes.
 
M'agradaria denunciar aquests atacs i de pas demanar més respecte i protecció als arbres en general ja que, entre altres avantatges, podem respirar gràcies a ells. També voldria destacar que, a més de donar nom a un barri de la ciutat, possiblement aquests dos arbres són els únics de l'espècie Alnus glutinosa que hi ha a Barcelona.  
Martí Queralt