dijous, 10 novembre de 2011

Montserrat Roig i el temps de les cireres

Homenatge blocaire a Montserrat Roig
En el 20 aniversari de la seva mort

“... per voler el temps de les cireres, cal tenir fe que un dia arribarà. Què és el temps de les cireres? La Natàlia li ho explicà. Enraonaren molta estona, mentre els sorolls de la ciutat prenien consistència i les boires de la nit desapareixien del tot ...”
De “El temps de les cireres”, de Montserrat Roig.

La novel•la “El temps de les cireres” de Montserrat Roig és un dels llibres més recordats i representatius d’aquesta escriptora. El temps de les cireres és una crònica de la burgesia barcelonina a l'època franquista, els seus dubtes i les seves contradiccions. El títol de la novel•la és una referència a la cançó francesa “Le temps de cerises”.
Le temps des cerises” és una cançó de 1866, amb lletra de Jean-Baptiste Clément, i musica d'Antoine Renard. “Le temps des cerises” inicialment escrita com una cançó d'amor posteriorment es va convertir també en un himne revolucionari fortament associat a la Comuna de París. El seu autor, Jean-Baptiste Clément, fou un dels comuners que van lluitar durant la Setmana Sagnant i va dedicar aquesta cançó a una infermera morta en els fets d’aquesta Setmana. La Setmana Sagnant, del 22 al 28 de maig del 1871, és l'últim episodi de la Comuna de París, on els seus membres foren massacrats i executats en massa.
Amb els anys, la cançó esdevé un símbol i un record d’un temps que havia generat grans esperances. El text s’entén com una metàfora poètica de la revolució. Les cireres evoquen diferents coses, representen els forats de bala i recorden, pel seu color, la sang i la bandera vermella, lligats entre altres a la comuna, el que fa que la cançó continuï encara ara associada a la idea de llibertat, de solidaritat, i de resistència de cara a l'opressió.
Aquesta cançó ha estat interpretada per molts cantants francesos i d’arreu, Charles Trenet, Tino Rissi, Mouloudji, Yves Montand, Léo Ferré, Juliette Greco, Nana Mouskouri, Noir Désir, entre d’altres. El cantant rossellonès Joan Pau Giné en va fer i cantar una versió en català. Ara i aquí, en record i homenatge a la Montserrat Roig, posem la cançó en francès i la seva versió en català.

Le temps des cerises

Quand nous chanterons le temps des cerises
Et gai rossignol, et merle moqueur
Seront tous en fête
Les belles auront la folie en tête
Et les amoureux, du soleil au coeur
Quand nous chanterons le temps des cerises
Sifflera bien mieux le merle moqueur

Mais il est bien court le temps des cerises
Où l'on s'en va à deux cueillir en rêvant
Des pendants d'oreilles
Cerises d'amour aux robes pareilles
Tombant sous la feuille en gouttes de sang
Mais il est bien court le temps des cerises
Pendants de corail qu'on cueille en rêvant.

Quand vous en serez au temps des cerises
Si vous avez peur des chagrins d'amour
Evitez les belles
Moi qui ne crains pas les peines cruelles
Je ne vivrai point sans souffrir un jour
Quand vous en serez au temps des cerises
Vous aurez aussi des peines d'amour

J'aimerai toujours le temps des cerises
C'est de ce temps-là que je garde au coeur
Une plaie ouverte
Et Dame Fortune en m'étant offerte
Ne saurait jamais calmer ma douleur
J'aimerai toujours le temps des cerises
Et le souvenir que je garde au coeur

Jean-Baptiste Clément
(Boulogne-sur-Seine, 30 maig 1836 – París, 26 febrer 1903)
Música: Auguste Renard


El temps de les cireres

Quan el cantarem el temps de les cireres
Pel rossinyolet i el merle rialler
Serà dia de festa
Les nines tindran la mirada llesta
I els enamorats un sol al paller
Quan el cantarem el temps de les cireres
Xiularà de bo el merle rialler

Mireu que és ben curt el temps de les cireres
Quan de dos en dos se cull en somiant
Penjolets d'orelles
Cireres d'amor de roba vermella
Vessant pel fullam com gotes de sang
Mireu que és ben curt el temps de les cireres
Penjols de coral cullits en somiant

Un cop (que) hi sereu al temps de les cireres
Si vos fan fremir les penes d'amor
Aneu lluny de les nines
Jo que tinc pas por d'engolir espines
Belleu (sempre) patiré de la mala sort
Un cop hi sereu al temps de les cireres
També ne tindreu de penes d'amor

L'estimaré sempre el temps de les cireres
És ell que em va fer al mig del meu cor
Una esgarrinxada
I si la fortuna me sigués donada
Per jo mai seria un remei prou fort
Sempre estimaré el temps de les cireres
I aqueix record que n'hi tinc al cor

Jean-Baptiste Clément
(Boulogne-sur-Seine, 30 maig 1836 – París, 26 febrer 1903)
Traducció i versió al català:
Joan Pau Giné

(Bages de Rosselló, 1947 - 1993)


Montserrat Roig i Fransitorra
(Barcelona, 13 juny 1946 - 10 novembre 1991)

#20aniversariMRoig - 20 anys sense Montserrat Roig
· Fotos de Cirerers i cireres :
· M. José Ferré Roig · Mª Africa · Sergi Bernal · Joan Grífols ·
· Participants a l'homenatge pel 20 aniversari de la mort de Montserrat Roig ·

6 comentaris:

Carme ha dit...

Moltes gràcies!
Un homenatge ben complet!
T'enllacem!

fanal blau ha dit...

Quin homenatge més bonic!
I que bonics són els cirerers!

Quadern de mots ha dit...

M’has fet venir ganes de menjar cireres i de rellegir el llibre. Bon homenatge i com sempre, en companyia dels bons arbres.

vpamies ha dit...

Vas bé, cirerer! Com no! Havíeu de parlar de les cireres de Montserrat Roig...

Unknown ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Franc Guinart ha dit...

Sovint el llenguatge necessita la força de metàfores per crear imatges que perduren al llarg del temps. En aquest cas, les "cireres" van servir per a una cancó que esdevingué himne revolucionari i, també, a la Montserrat, per a una novel.la que va quedar per sempre com un dels exemples on el català escrit es fa indispensable per parlar de coses i sentir que les anem deixant enrere.