dimarts, 31 de març de 2020

Embrancats al baobab

Baobabs

Baobab. Madagascar
Foto de Rodolphe Toots

Tant tu com jo el nom i no l'arbre

Quin és
el color
que m'abrusa?

La verdor
del blat
tendre,

ara que el
sol hi bat.

-A mi
la blancor
d'aquell ànec

i el groc
de petxina.

-L'arbre que
besaria?

El baobab.

-Jo?
L'icac.

-Tant tu com
jo el nom
i no l'arbre.

-El meu bes,
aleshores,

el daria
al beç.

-O a la
Margarida!

Banyarriquer,
quin any vas néixer?

-L'any mil nou
cents cinc,

el quinze d'octubre.
La ciutat

era un fangar,
però encara

hi havia berlines,
t'imagines?

Joan Llacuna i Carbonell
(Igualada, 15 octubre 1905 — Burzet, França, 6 agost 1974)

Baobab. Namíbia
Foto de lousoulei

Vol de nit

A la memòria d’Antoine de Saint-Exupéry

“Antoine et Consuelo”
es llegia
en el teu braçalet d’argent
trobat al mar.
t’esvaïres pel cel, deixant l’escorça,
talment el nen de cabells d’or
que dibuixares.
Et plaïa la nit
i, amb fràgils aeroplans, furgar la fosca,
lluitant pels estimballs de la guerra i la tempesta.
Et plaïa la nit
i el vol ran les estrelles
i els miratges de l’areny
i el punyent perfum de
la innocència.
Planant damunt la mar,
la veu del Petit Príncep et digué:
“Vine.”
I tu el seguires,
cercant el meteorit
de la saviesa.
Certes nits,
quan s’enllumenen les estrelles,
us veig embrancats al baobab,
mirant embadalits
la roda imparable de les postes
i vetllant alhora que el xai no es mengi mai la rosa.

Montserrat Carol
Pseudònim de Montserrat Crusells
(Esparreguera, 1929 - Barcelona, 2011)

Baobab. Mikumi, Tanzània
Foto de Matthias Kihr

La revolució permanent del llenguatge de la poesia amorosa. als trotskistes cansats

Com escriure, l'any 2007, poesia amorosa?
ara és el temps dens de l'amor.

i és que tothom ens estima amb moderació.
la teoria parla de la total absència de moviment.

el mercat ho diu: si parles d'amor,
parles de déu, o a la inversa.

Pogačar ho pensa: tot és déu = déu és no res.
un bombarder carregat de significat perillós.

però en algun racó d'aquest amor, quan l'esclafes contra la paret,
hi creix alguna cosa d'incondicional.

una reserva de rebre i donar.
i a dins un baobab per la capçada del qual puges al cel.

al final ho saps: l'única cosa pitjor que el feixisme
és el feixisme moderat.

Marko Pogačar
(Split (Croacia), 1984)
Traducció a cura d'Àngel Igelmo i Pau Sanchis

Un enorme Baobab a prop de la ciutat de Bagamoyo, Tanzània
Foto de Jason

Permanentna revolucija jezika ljubavne poezije. umornim trockistima

Kako, godine 2007, pisati ljubavni poeziju?
ovo je vrijeme gusto od ljubavi.

svi nas, naime, umjereno vole.
teorija govori o potpunom izostanku kretanja.

tržište kaže: ako govoriš o ljubavi,
govoriš o bogu, ili obrnuto.

Pogačar misli: sve je bog = bog je ništa.
bombarder prepun opasnog značenja.

ali negdje u kutku te ljubavi, kada je pritisneš uz zid,
izrasta nešto bezrezervno.

rezervat uzimanja i davanja.
i u njemu baobab čijom se krošnjom uspinješ k nebu.

na kraju znaš: jedina strašnija stvar od fašizma
je umjereni fašizam.

Marko Pogačar

Baobab. A la ciutat de Dakar, Senegal.
Foto de jim sandkvist

La nit Interior
*
És quan dormo
que hi veig clar
J.V.Foix

Pensar la nit que em pensa
faig,
sabent que l'existència
no és ben bé una propietat.

Adormint-me ja,
només queda ordenar els arbres
en filera,
col·locant a un cap
el bonsai del passat
-una arbocera-
que s'engrandeix
i jo m'esforç a fer minvant,
ubicant a l'altra punta
un somni,
                               un possible,
                                                            un futur,
                                                                                        un baobab.

És de nit,
satèl·lits,
quan jo em faig gran.
*
Emili Sánchez-Rubio
(Palma, 9 abril 1983)

Al voltant d'un baobab. Kissidougou, Faranah, Guinea
Foto de Jonathan D. Müller

La vaga del vell pollastre

Un matí el vell pollastre
ja no va voler cantar.
Les gallines, estranyades,
“què et passa?”, van preguntar.

-Vell pollastre, estàs afònic?
O potser t’has refredat?
Ai, ai, ai se’t veu lacònic.
No estàs pas enamorat?

-Com que avui no has cantat
ningú no s’ha despertat
i les vaques de l’estable
per munyir se’ns han quedat!

-Els garrins de la porquera
no fan res més que plorar
perquè amb la truja d’esquena
ja no han pogut mamar.

I llavors el vell pollastre
va respondre amb dignitat:

-Ja sóc vell i estic cansat
de cantar sense sentit.
A la gent ja no li agraden
cap dels meus quiquiriquis.

- He escaïnat a Alexandria
fins damunt d’un baobab.
I he de dir que no hi ha públic
més roí que el de ciutat!

-Dels matins de tot el món,
n’era jo l’emperador.
I ara mira quina cosa:
s’han comprat despertador!

Andreu Galan Martí
(Alboraia, 1980)

Baobab, Andavadoaka, Madagascar.
Foto de Sarah Perrin

Mossegades blanques en glaç sagnant

Tangents llepades de sol
et salen la pell molla,
sóc llaminera en esguard
de ferm bronze i setí nu.

Pupil·les atzabeja
fiten el meu desig
despullant pensaments
de murmuri albí somort.

Llavis envaïts
per timbres tebis
desperten el zel
en fluctuants ondulacions
baix el meu ventre
en alentida escomesa.

Retallem enquistats
dubtes sublimats,
vogim el ritme
molsut dels baobabs,
esgüellant en l'èter fluid
que reposa omplint-nos
l'espai de la batalla.

Mans vacil·lants tracen
llises mossegades blanques
en les cuixes circumfuses,
amants en dissolució
dels mòrbids fluxos
dissipant àtoms murmurats.

Embats humits llisquen
vers les goles de gel,
altra torn esberlades
en bocins de foc,
reflectint en els llençols
una història secreta
de dúctil cristall trencadís.

Fenedura que s'obre
- amatent esquinç sagnant
de dolçor robada -,
quan en la nit esfereïdora
estremirem escarabats
en ofegat brogit pervers.

Pulsacions sota l'epidermis
de les gemmes que penetren
vels opacs i transparents;
esgarrapem les parpelles,
oint udols banyats en negre.

Submarins de les nostres pells,
et regalo un bocí de la meva carn
oferta palpitant i sagnant encara.

Tu em deleixes en el ritual
llong de consagrar-la,
abans d'assaborir-la
en queixalades viscerals,
sàvies dosis de sal i pebre.

Mentre jo em dessagno i moro
extasiada en la bellesa
del ritu sacramental
dels nostres cossos
pentinant - fora tediosa nit -,
els rastres de cera inflamada.

Marta Coll

Un baobab gegant entre Dakar i Sanit-Louis, Senegal.
Foto de Jess

Els arbres de l'amor

En la llunyania, allà,
- senyalés amb al mà-
on la boira difumina
els únics 5 arbres
que no es poden esborrar
ni quan el cel plora.

Allà, on el salze, el primer,
no ha deixat de plorar,
amb les seves branques i fulles
que cauen per la força
de la tristesa que li dóna
vida per continuar plorant.

O allà, on el roure, el segon,
empès per la falta d'amor,
ha fet de la seva pell,
una cuirassa de plom
on parla amb la soledat
que l'acompanya ja fa tant anys.

O allà, on el faig, el tercer,
recorda tots aquells estius
que temptejava l'amor amb els dits
fins que s'esborraven com un fantasma,
el desamor de la joventut
en dèieu als boscos de faigs.

O allà, on la secuia, el quart,
porta tants anys enyorant
el seu primer amor,
que recorda tant bé i
tant orgullós n'està.

O allà, on el baobab, l'últim,
ha esperat any rere any,
fent de l'esperança la desesperança,
i deixant que les seves fulles
es panseixin, semblant mort
un arbre viu.

En quin dels 5 arbres et vols arrecerar
de les llàgrimes del cel?

Deixa'm continuar sota elles
que em fan sentir viu,
notar la fredor recorrent la meva pell,
la humitat en els meus dits,

Sentint els 5 desamors tots junts
en el lament del meu cor.

Enric Bisbe Gil

El baobab més gran del Senegal !!
Foto de Laeti... ღ

Serengueti mare

Nit a la sabana:
imatges o simfonies.

Núvols prenyats de llavor
sembren musica arreu.
En un llac de sons
cauen gotes de tambors i trons.

El xaman canta;
sons guturals a les cordes:
cor de granotes en zel.

El baobab balla argentat
sota l'astre ple de llum
(i fa ballar les branques).

Crits a la llunyania,
festeig i cants:
l'ofrena de sang a la vida.

Ocells de nit
sobrevolen l'espectacle
i el foc dels ulls del nouvingut
els il·lumina els ventres
blancs com la lluna,
a la que retornen
fidels de matinada.

Tot balla amb les estrelles
al ritme innat de l´herba
acariciada per vents
carregats d’història.

...i tu ballaves també,
descalça en un bassal,
embruixada de nit i musica;
ballaves com una flama
amb el teu fill en braços,
aixoplugat pel teu rostre.

"Quetzcoatl"

Baobab a la platja de Wimbe, Pemba, a Moçambic
Foto de Ton Rulkens
Baobab. Saadani, Tanzània
Foto de Gabi

Cap comentari: