dimecres, 31 de gener del 2018

Un altre espoli d'oliveres

Nou espoli d’oliveres mil·lenàries a Ulldecona
A Catalunya no hi ha cap llei que protegeixi aquests arbres

Un camió transportant oliveres mil·lenàries extretes de finques d’Ulldecona per posar-les a la venda. / Tjerk Van Der Meulen
L’espoli d’oliveres mil·lenàries torna a ser notícia a Ulldecona, on l’empresa Cultius Ponç, de Sant Celoni, ha començat a emportar-se amb camions de gran tonatge arbres monumentals d’una finca que va comprar a la falda de la serra del Montsià. En aquest terreny hi havia nou exemplars catalogats dins l’inventari d’oliveres monumentals d’Ulldecona: les que tenen un perímetre de tronc de més de 3,5 metres. “Dues superen els 4,20 metres”, precisa l’alcaldessa d’Ulldecona, Núria Ventura.

Fotos de Salvem lo Montsià
De fet, l’Ajuntament va enviar un requeriment a l’empresa perquè aturés l’operació d’extracció d’arbres en detectar fa deu dies que s’havien començat a podar les oliveres, el pas previ a arrencar-les. Però l’empresa, que fins i tot es va reunir amb l’alcaldessa la setmana passada, no n’ha fet cas, i s’ha afanyat a emportar-se-les. Com a mínim tretze exemplars. “No sabem encara si entre els arbres arrencats hi ha els que teníem catalogats”, assenyala Ventura, que destaca que l’actuació de l’empresa ha sigut “extremadament ràpida”. “No ens ha deixat marge d’acció”, afirma.

Desenvolupar el territori
A la finca s’hi han traslladat efectius de la policia local i dels Agents Rurals, que han pogut comprovar que l’empresa tenia tots els permisos de Sanitat Vegetal per fer el trasllat dels arbres. Aquest nou espoli d’oliveres mil·lenàries a Ulldecona torna a posar de manifest la necessitat d’un marc normatiu que serveixi per protegir aquests arbres. “Ningú es planteja emportar-se una església per plantar-la en un altre lloc”, diu Teresa Adell, gerent de la Mancomunitat de la Taula del Sénia, un organisme que fa més de deu anys que dona valor a aquest patrimoni a través del projecte de l’oli mil·lenari. “No només volem preservar-les perquè són boniques sinó també perquè ajuden al desenvolupament econòmic del territori”, afegeix Adell, que com Ventura veu més sensibilitat en les institucions europees o estatals que no pas en les catalanes, incapaces d’aprovar una llei sobre la matèria. Una llei que amb les seves limitacions sí que existeix al País Valencià. Des de la plataforma Salvem lo Montsià també s’han mostrat indignats i estudien quines accions emprendran. “Cal conscienciar la gent que qui vulgui una olivera mil·lenària l’ha de plantar i esperar mil anys que creixi”, afirma un dels seus portaveus, Manel Mas.

Fotos de Salvem lo Montsià
L’empresa Cultius Ponç no ha volgut fer declaracions, però en la seva pàgina web s’anuncien com a especialistes en oliveres mil·lenàries i al seu catàleg posen a la venda exemplars amb troncs de 5 metres de diàmetre. Ulldecona, la Jana i Traiguera (Baix Maestrat) són els tres municipis on es concentren més oliveres mil·lenàries de tot el Mediterrani. La Mancomunitat de la Taula del Sénia en té catalogades prop de cinc mil.
Roser Royo, Ulldecona
· Article publicat al diari ARA el 31.01.2018

Foto de Salvem lo Montsià
· Més informació:
· Salvem lo Montsià
· Salvem lo Montsià denuncia que amb l'arrencada d'oliveres monumentals a Ulldecona s'espolia un valuós patrimoni mundial
· Cultius Ponç desoeix el requeriment de l'Ajuntament d'Ulldecona i s'endú les oliveres mil·lenàries
· Cultius Ponç s'endú les oliveres mil·lenàries d'Ulldecona, desoint el requeriment de l'ajuntament

diumenge, 28 de gener del 2018

El groc viu de la mimosa

Mimosa i xiprer. Fotografia de la Lloll al parc Güell. 27.01.2018
Mimosa i Xiprer

El verd serè del xiprer
i el groc viu de la mimosa
ens parlen de llibertat,
de dignitat, d'esperança.

Malgrat el fred de l'hivern
la natura planta cara.
Contra el mal temps de ponent,
República desplegada.

Celdoni Fonoll, 27.01.2018

dimarts, 23 de gener del 2018

Per una muntanya de Montjuïc més verda

Salvem Montjuïc!

La muntanya de Montjuïc es veu de nou amenaçada per un equipament projectat a la falda del Poble Sec, sota el camp del Sec, una nova pèrdua d’un tros de natura que minvaria la superfície del parc en la façana, just allà on la ciutat grisa es troba amb el verd de la muntanya, un bé tan escàs i imprescindible a Barcelona.
El talús verd afectat, camí natural d’entrada a diverses escoles i als horts urbans de la Font Trobada, de creació recent, és molt estimat i freqüentat per famílies i veïnes de totes les edats que no volem acceptar aquesta urbanització com a necessària quan al barri hi han alternatives possibles d’aprofitament d’allò construït. El Palau d’Esports i les piscines de salts són dues grans construccions infrautilitzades i l’edifici de la FECSA a les Tres Xemeneies roman tancat i barrat des de la seva inauguració. A més d’altres peces de dimensió menor.
Alguna o vàries d’aquestes possibilitats es sumarien a la conquesta de la Casa de la Premsa, ja acordada, pel necessari cobriment d’un dèficit d’equipaments històricament reivindicat per les entitats del barri, Castellers del Poble Sec entre les més significatives.
Montjuïc no ha de pagar per enèsima vegada el preu de ser fàcil sòl d’equipament dels barris perimetrals. Mantinguem aquesta parcel•la com a parc, tot respectant l’esperit de la Modificació de PGM de 2014, que encertadament pretén posar en valor i recuperar els seus malmesos valors naturals i reforçar la innegable condició de parc central de la nostra ciutat.. És per això que cridem ...
No a l’equipament al Passeig de l’Exposició
Defensem una muntanya de Montjuïc més verda!

Plataforma Salvem Montjuïc
Hi donen suport:
Associació de l’Hort de la Font Trobada
AMPA Bosc-Montjuïc
AMPA Jacint Verdaguer
FAVB- Federació d’Associacions de Veïnes i Veïns de Barcelona
Centre d’Estudis de Montjuïc
Associació de Veïnes i veïns de La Satalia
Associació Galanthus
S’estan recollint signatures per recolzar aquesta campanya impulsada per la Plataforma Salvem Montjuïc amb la finalitat de mantenir l’espai verd de la muntanya amenaçada per la construcció d’un equipament al Passeig de l’Exposició.
Tothom que hi vulgui col•laborar pot anar a signar als locals dels grups que signen el manifest o bé al ‘Centre social de Sants’ carrer Olzinelles 30, també és poden recollir firmes mitjançant el full de signatures que trobareu aquí o imprimint la imatge d’aquí sota. Els fulls es poden portar a qualsevol dels grups que hi donen suport o bé enviar-los a avvsatalia@hotmail.com

· Més informació :
· Hort de la Font Trobada. Salvem Montjuïc!
· Centre Social de Sant. Estem recollint signatures per salvar Montjuïc
· Estudi Volumètric Satalia

dissabte, 20 de gener del 2018

De l'ús històric dels boscos a Catalunya

Resum de la jornada
‘Ús històric dels boscos a Catalunya i el seu significat davant els reptes del futur’

El passat 7 de novembre va tenir lloc a Barcelona aquesta jornada amb l’objectiu de comprendre millor la capacitat que tenen els boscos de respondre als canvis d’usos i de clima. El seminari el va organitzar conjuntament el CREAF, la ICHN i la SCB.

Els boscos tenen un funcionament i dinàmica condicionats per la seva història. Existeixen exemples que aquest llegat determina patrons de biodiversitat i funcionament durant molts anys. Tanmateix, el coneixement que tenim de l’ús històric dels boscos de Catalunya és limitat o està força dispers, en part per les mancances de les fonts. En aquest sentit, la jornada pretenia pal·liar aquest dèficit, convertint-se en un punt de trobada entre grups d’investigadors que treballen en aquest àmbit.
L’acte va començar amb una benvinguda de l’investigador del CREAF i Catedràtic d’Ecologia de la UAB Francisco Lloret. Seguidament, Enric Tello, Catedràtic d’Història i Institucions Econòmiques de la UB, va obrir el programa amb una conferència que repassava el context socioeconòmic de l’ús dels boscos catalans durant els darrers dos segles.



A continuació, va ser el torn de Raquel Cunill, investigadora postdoctoral del Grup de Recerca en Àrees de Muntanya i Paisatge (GRAMP-UAB). Ella va explicar un exemple de recerca d’informació forestal històrica a Catalunya a través de fonts documentals.


A continuació, va ser el torn de Raquel Cunill, investigadora postdoctoral del Grup de Recerca en Àrees de Muntanya i Paisatge (GRAMP-UAB). Ella va explicar un exemple de recerca d’informació forestal històrica a Catalunya a través de fonts documentals.
La següent ponència es va centrar en el coneixement que tenim de l’ús dels boscos a l’edat mitjana a través d’arqueologia i documentació disponible. Va ser a càrrec de Marta Sancho, Maria Soler i Rosa Lluch, Professores del Departament d’Història Medieval, Paleografia i Diplomàtica de la UB.
Després del descans-cafè, va ser el torn de Manel Martínez. Ell va explicar l’evolució històrica d’un cas concret: el bosc de Poblet (Conca de Barberà, Tarragona), un espai natural de protecció especial el qual es troba al vessant nord de les muntanyes de Prades.
Tot seguit, Albert Pèlachs, Titular Universitari del Departament de Geografia de la UB, va fer una interpretació del paisatge actual de les valls de l’Alt Pririneru a partir de l´ús històric que s’hi ha fet dels seus boscos.
Per acabar la jornada, es va organitzar una taula rodona. Moderada per J.M. Espelta, investigador del CREAF, aquesta va girar al voltant de l’ús històric dels boscos i de com això ha influït en el seu estat actual i en la capacitat de resposta dels mateixos davant dels reptes de futur. També es va reflexionar sobre les mancances d’informació que existeixen per donar resposta a aquestes qüestions.
Tècnic de Comunicació del CREAF. | Fascinat pel funcionament de la Natura i de l’Univers i per com els ésser humans som capaços de comprendre'l (en algunes coses), m’entusiasma transmetre aquests coneixements a les persones, especialment a través d’audiovisuals. | Sóc Màster en Comunicació Científica, Mèdica i Ambiental (UPF-BSM, 2017), Graduat en Biologia Ambiental amb menció en Biologia Vegetal (UAB, 2016) i Tècnic Superior en Gestió i Organització de Recursos Naturals i Paisatgístics (Institut Rubió i Tudurí, 2011).

· Article publicat al blog del CREAF el 15 de desembre 2017

divendres, 19 de gener del 2018

Els boscos i el canvi climàtic

Els boscos frenen, de moment,
l’augment de CO2 i el canvi climàtic

Un estudi liderat pel CREAF constata que la disminució de les deposicions de contaminants, i sobretot l’increment de CO2 atmosfèric, han estimulat la fotosíntesi i el segrest de carboni per part dels boscos. És clau, doncs, entendre com circula el carboni entre l’atmosfera, els éssers vius, els oceans i els sòls per anticipar els efectes del canvi climàtic.

El bosc de Brasschaat, situat al nord de Bèlgica, tocant a Holanda, és un bosc temperat caducifoli i un dels emplaçaments utilitzats durant 14 anys per a la investigació. Autor: Johan Neegers (CC BY-SA 3.0)
L’augment del CO2 a l’atmosfera és el gran responsable del canvi climàtic i l’escalfament del planeta. Per això és molt important conèixer el cicle del carboni i quins mecanismes modifiquen com circula per la Terra. Un estudi publicat a la revista Scientific Reports, i en el que hi han participat diversos investigadors del CREAF, destaca que el cicle del carboni i els efectes del canvi climàtic varien en funció d’un complex entramat d’interaccions entre els components de l’atmosfera —gasos que la formen, contaminants i emissions humanes, i altres partícules.

La investigació ha analitzat 23 boscos d’Europa i dels Estats Units i ha comprovat que els boscos han fixat un 1% més de carboni cada any des de 1995 fins el 2011.

L’article en primer lloc avalua com ha interaccionat el CO2 de l’atmosfera amb els boscos. Els vegetals absorbeixen el CO2 per créixer mitjançant la fotosíntesi. Si augmenta el CO2 a l’atmosfera la fotosíntesi és més eficient perquè les plantes en tenen més de disponible, i per tant, creixen més, com quan s’utilitza un fertilitzant. La investigació ha analitzat 23 boscos d’Europa i dels Estats Units i ha comprovat que els boscos han fixat un 1% més de carboni cada any des de 1995 fins el 2011.
D’aquesta manera, durant les darreres dues dècades, els boscos han estat uns grans aliats per frenar el canvi climàtic. S’estima que han segrestat de mitjana el 30% del CO2 emès per l’activitat humana. Tanmateix, d’altres estudis alerten que aquest efecte fertilitzant s’està reduint i que els ecosistemes terrestres, saturats i limitats per la manca d’aigua i altres nutrients com el sofre i el nitrogen, cada cop poden capturar carboni a menor ritme i podrien passar a emetre’n més del que n’absorbeixen.

Durant les darreres dues dècades, els boscos han estat uns grans aliats per frenar el canvi climàtic. S’estima que han segrestat de mitjana el 30% del CO2 emès per l’activitat humana.

D’altra banda, segons els autors, els boscos ara són més productius perquè la millora de polítiques ambientals ha frenat la deposició de sofre i nitrogen provinents de gasos contaminants als ecosistemes. Aquests dos elements són els principals responsables de la pluja àcida, i amb la seva reducció ha millorat la salut dels boscos. Tot i això, l’estudi fa palès que l’entramat és tan complex que cal tenir en compte la menor arribada de nitrogen a l’ecosistema. Això el pot haver convertit un nutrient escàs i provocar que el creixement de les plantes, i la conseqüent captura de carboni atmosfèric, es frenin.
“Per tant, cal considerar tots els elements que componen l’atmosfera i com fluctuen en ella. El flux o moviment de carboni a través dels ecosistemes respon a un conjunt complex de relacions que estimulen alhora la captació i l’emissió de carboni”, explica l’autor principal de l’estudi i investigador del CREAF i de la Universitat d’Anvers, Marcos Fernández Martínez.

Efectes de la pluja àcida en un bosc de la República Txeca. Font: Wikipedia
El canvi climàtic encara no és el principal responsable dels canvis en el balanç de carboni
L’estudi també ha servit per demostrar que, de moment, el canvi climàtic no ha estat l’únic responsable de modificar la capacitat dels boscos per emetre i capturar carboni. En cap dels 23 boscos estudiats, ni la temperatura ni les condicions hídriques —dues condicions pròpies del clima— no han canviat significativament durant el període de temps que ha durat l’estudi (de 10 a 19 anys segons el lloc). Per tant, “ha d’haver estat la disponibilitat de nutrients i de CO2, i la presència de contaminants els màxims responsables que hagi canviat el balanç de carboni, no el clima. Però és possible que a partir d’ara sigui el canvi climàtic, més intens cada vegada, qui més afecti el balanç del carboni a nivell mundial”, alerta l’investigador.
Finalment, l’estudi remarca la necessitat d’obtenir dades de períodes més llargs i d’altres regions de la Terra per poder comparar-les i veure com afecta en general la deposició d’elements i el canvi climàtic en el flux del carboni. “Les tendències seran diferents ja que s’espera que els estats emergents augmentin la deposició de sofre i nitrogen, com han estat fent els països occidentals fins fa poques dècades”, clou Marcos Fernández Martínez.

Article
Fernández-Martínez M., Bartrons M., Sardans J., Verger A., Peñuelas J, et al.(2017). Atmospheric deposition, CO2, and change in the land carbon sink. Scientific Reports 7: 9632. DOI 10.1038/s41598-017-08755-8

Fascinat per la singularitat de la nostra Terra, ha estat recentment viatger per necessitat, i abans aprenent de professor de Ciències d’institut per vocació. I encara abans, quatre anys de Biologia Ambiental (2010-14) i quatre més de Periodisme (2006-10), sempre a la UAB, que m’han servit per ser tècnic en comunicació al CREAF des del 2 de desembre de 2015.

· Article publicat al blog del CREAF el 4 de desembre 2017

dimecres, 17 de gener del 2018

Boscos sans per a una societat saludable

Un estudi pioner

Primera recerca en boscos mediterranis que analitzarà amb base científica el vincle entre els boscos i la salut de les persones.

Boscos sans per a una societat saludable no només estudiarà el paper que juguen els boscos com a potencial font de salut per a les persones, sinó també com l’estat de salut de les masses forestals pot tenir efectes en la salut humana. Autor: (c) Pepepué.
Un projecte que analitzarà el paper que juguen els boscos com a potencial font de salut per a les persones i quin és l'estat de salut d'aquestes masses forestals.

Martí Boada, professor i investigador de l’ICTA, Jordi Vayreda, investigador del CREAF i Àngel Font, director corporatiu de Recerca i Estratègia de la Fundació Bancària “la Caixa”, han presentat el projecte pioner Boscos sans per a una societat saludable. Un estudi d’investigació que analitzarà no només el paper que juguen els boscos com a potencial font de salut per a les persones, sinó també com l’estat de salut de les masses forestals pot tenir efectes en la salut humana. La investigació, que neix del creixent interès social i científic sobre els efectes del contacte amb el medi natural en la nostra salut, se sustentarà en una línia experimental i una línia participativa.

La línia experimental del projecte analitzarà els principis actius que emeten les plantes i com interaccionen amb la nostra salut
La primera d’elles està liderada per l’ICTA-UAB, i el seu propòsit és conèixer com els boscos poden afectar la salut de les persones. Per això, els investigadors analitzaran en boscos del Montseny els principis actius que emeten les plantes, i de quina manera poden interaccionar amb la nostra salut. En una fase posterior mesuraran si la maduresa del bosc, entre altres característiques, fa variar les concentracions d’aquestes substàncies químiques i investigaran com aquestes substàncies s’incorporen i es metabolitzen en el cos humà després d’estar dins el bosc.

Faigs al Montseny. Autor: José Luís Ordoñez.
La línia participativa estudiarà l’estat de salut dels boscos a través de ciència ciutadana
El CREAF estudiarà quin estat de salut tenen els boscos actualment i com canviarà en un futur més càlid i àrid com el que es preveu. Per a això, comptarà amb una plataforma de ciència ciutadana anomenada Alerta Forestal. Així, es crearà una xarxa de vigilants dels boscos que avisaran, enviant fotografies amb els seus mòbils, si veuen algun bosc afectat per processionària, sequera, vent o neu, una informació imprescindible per obtenir dades a temps real i de gran detall. El projecte també buscarà la participació dels usuaris de drons, que comprenen grans extensions. Aquesta informació servirà per crear i millorar models matemàtics que ajudin a predir com seran els boscos del futur i com variarà la relació entre aquests i la salut de les persones. “Els boscos aporten serveis i béns tan beneficiosos i tan imprescindibles que podem afirmar que la vida a les ciutats seria molt pitjor sense la presència de boscos al nostre territori”, explica Jordi Vayreda, investigador del CREAF.

Gràcies a les imatges obtingudes amb dron, com la d’aquesta pineda afectada per processionària, es podran fotografiar afectacions de grans extensions i, fins i tot, crear models 3D. Autor: Jaume Balagué.
El Montseny, un laboratori natural per investigar els efectes del bosc a la salut
La part experimental es durà a terme en boscos mediterranis d’alzines, sureres, pins i en boscos de faigs, en zones del Parc Natural del Montseny – Reserva de la Biosfera. Aquest paratge s’ha escollit perquè és molt divers i és un dels parcs més visitats a Catalunya, però els resultats seran extrapolables a altres regions. Es prendran mostres d’aire per analitzar les substàncies químiques que emeten les plantes en cada bosc i veure quins aspectes les fan variar.

"Tractarem de trobar l'evidència científica de què li passa a una persona quan entra en contacte amb els compostos volàtils del bosc" explica Albert Bach.

L’interès per aquests temes ha derivat avui en dia en una oferta d’activitats dirigides a espais naturals, com els banys de bosc, dels que ningú actualment encara no se n’han demostrat experimentalment els seus efectes. Aquest projecte serà el primer en intentar-ho. El que pretén l’estudi presentat avui és, segons els seus investigadors, comprendre els mecanismes químics i fisiològics pels quals el bosc pot tenir un paper directe en la salut humana. “No centrem l’atenció en el bosc com un lloc on anar en cas de patir una malaltia – indica Albert Bach, investigador de l’ICTA-UAB -, sinó que tractarem d’esbrinar de manera experimental el que li passa a qualsevol persona quan entra en contacte amb alguns dels compostos orgànics volàtils més comuns que emeten les plantes presents en els nostres boscos “, aclareix.

Els ciutadans, els vigilants dels boscos
Des d’avui mateix, totes les persones que visitin els boscos amb els seus telèfons mòbils, o que tinguin com a afició fer volar drons i fer fotografies, podran alertar a través del web Alerta Forestal sobre zones forestals afectades per sequera, processionària i ventades.
Fins al moment, part d’aquesta informació ja està sent recollida de manera precisa gràcies a la dedicació i el criteri expert dels agents rurals. Aquestes campanyes, però, tenen una durada limitada i en ocasions la natura mostra els efectes de les sequeres fora del període esperat. Per això, tenir un sistema d’alertes primerenques amb la col·laboració ciutadana serà un complement molt interessant a la informació que ja tenim, encara que no pugui tenir la mateixa precisió.

Es poden pujar observacions d’afectacions als boscos amb la web-app d’Alerta Forestal. Autor: CREAF.
Un bosc afectat per sequera o per l’eruga de la processionària ofereix unes pitjors condicions per al passeig i per a altres usos en comparació amb aquells boscos que es troben en un bon estat de salut. Per això, per planificar itineraris saludables es necessita conèixer amb precisió on es troben els boscos més sans i els menys sans. A més, es necessita saber com canvia la salut dels boscos en funció del clima local, el pendent, l’orientació, l’estructura del bosc i l’existència o absència de gestió forestal. Amb tota aquesta informació s’utilitzaran models matemàtics per predir quins seran els espais més saludables en un futur proper, tenint en compte que les condicions ambientals i climàtiques estan canviant a tot el planeta.
Anna Ramon Revilla
Responsable de comunicació del CREAF. Sóc llicenciada en Biologia per la UAB
i Màster en Comunicació Científica i Ambiental per la UPF.
Apassionada de la comunicació corporativa amb més de 7 anys d'experiència en el sector de la R+D en l'àmbit ambiental.

· Article publicat a el blog del CREAF el 14 novembre 2017

divendres, 12 de gener del 2018

Inventari de la Xarxa de Custòdia del Territori

El VIIè Inventari d’entitats i acords de custòdia del territori constata la maduresa de la custòdia a Catalunya
  • El VIIè Inventari d’entitats i acords de custòdia, elaborat per la Xarxa de Custòdia del Territori, registra més de 40.000 hectàrees custodiades per 69 entitats a través de 765 acords, 76 dels quals s’han firmat entre el 2015 i el 2017
  • Els acords de custòdia tenen un important paper en la Xarxa Natura 2000: el 44% d’acords es troben parcialment o totalment dins XN2000
  • L’acord de custòdia es consolida com a una eina eficaç per gestionar i protegir espais d’interès natural a Catalunya, sent especialment útil per a projectes de conservació d’hàbitats
La XCT ha publicat recentment el VIIè Inventari d’acords i entitats de custòdia del territori. El conjunt de dades, recollides en un informe, demostra que la custòdia es consolida com a una eina per la conservació del medi ambient a Catalunya. De les dades també es constata l’enfortiment de les entitats ambientals i el compromís creixent d’aquestes per executar projectes de custòdia de qualitat.
L’Inventari s’elabora des de l’any 2003, amb una freqüència periòdica d’entre 2 i 3 anys, en base a les dades facilitades per les entitats de custòdia del territori català. Com a novetat, en aquesta darrera versió les dades recollides van acompanyades de la cartografia dels acords, que es pot consultar fàcilment online. L’accés a la cartografia té com a objectiu facilitar informació rellevant dels acords (superfície, any de signatura, durada, solapament de l’acord amb espais protegits, detecció de presència d’hàbitats d’interès, etc..), promovent així la transparència i difusió dels projectes vigents.
Des de la XCT es mostren molt satisfets de la tasca que realitzen les entitats i de l’evolució que la custòdia del territori està tenint a Catalunya. S'encaren els reptes del futur amb entusiasme i amb el convenciment que, juntament amb les entitats, la custòdia del territori esdevindrà una estratègia clau de conservació.

Cartografia dels acords de custòdia solapats amb espais Xarxa Natura 2000 i amb Espais Naturals de Protecció Especial
En aquesta edició de l’inventari s'ha obtingut la cartografia del 74.2% dels acords totals registrats a l’inventari. En aquesta figura s'hi troben representats el 63.5% dels acords vigents a data de tancament de l’informe (desembre 2017). Per als restants, o bé no s’ha pogut obtenir cartografia o bé no hi ha autorització expressa per publicar-la. Es pot consultar l’informe complet a www.xct.cat/ca/cdt/inventari.html
  • Dades clau del VIIè Inventari d’acords i entitats de custòdia del territori
  • 69 entitats estan custodiant el territori, 41 de les quals són entitats privades i 28 són entitats públiques.
  • Entitats com la Diputació de Girona, el Consorci de les Gavarres, la Fundació Catalunya - La Pedrera i l’IAEDEN destaquen especialment pel que fa al nombre d’acords que gestionen, que supera els 40 en cada entitat.
  • Entitats com l’Associació d’Amics del Projecte Boscos de Muntanya (PBM), el Consorci de l’Alta Garrotxa i el Grup d’Estudi i Protecció dels Ecosistemes Catalans (GEPEC), juntament amb la Fundació Catalunya - La Pedrera, destaquen per la superfície en custòdia que gestionen, que superen les 3500 ha en cada cas.
  • 765 acords de custòdia, dels quals 76 s’han firmat entre el 2015 i el 2017.
  • Les comarques de l’Alt Empordà (57), el Gironès (49) i el Baix Empordà (46) són les que presenten més acords de custòdia.
  • La superfície coberta per acords de custòdia és de 40.072,14 ha, a les que cal afegir 308.200 ha de custòdia marina que, per les seves peculiars característiques, no consten en el còmput final.
  • Les comarques amb més superfície sota acords de custòdia són l’Alt Urgell (5.361 ha), la Conca de Barberà (3.629 ha) i el Pallars Jussà (3.481 ha).
  • El 44% dels acords es troben parcialment o totalment dins la Xarxa Natura 2000, concretament 26.560 ha, un 66% de la superfície total en custòdia a Catalunya.
  • L’àmbit d’actuació més afavorit és el forestal, tant pel que fa a nombre d’acords (373) com a superfície coberta (19.982 ha), seguit per l’agrícola ramader, el fluvial i el marí.
  • Els acords de custòdia tenen com a principal objectiu la conservació d’hàbitats (437 acords que cobreixen 13.662 ha). Destaquen també els objectius associats a la conservació de la gestió tradicional del territori i a la conservació d’espècies de fauna. Destacar que el 36% dels acords inclouen hàbitats d’interès comunitari.
  • Bona part dels acords de custòdia s’implementen en finques privades (531 acords que cobreixen 25.345 ha).
  • Aquestes i altres dades es poden consultar a l’informe del VII Inventari d’acords i entitats de custòdia del territori, disponible a la web de la XCT.
    Mapa integrat d’entitats, acords i superfície en custòdia

    La custòdia del territori: persones que tenen cura de la terra
    La custòdia del territori és un conjunt d’estratègies i instruments que impliquen els propietaris i usuaris del territori en la conservació i el bon ús dels valors i els recursos naturals, culturals i paisatgístics. En els projectes de custòdia, les entitats de custòdia assessoren als propietaris de la finca i tracen un pla de gestió orientat a la conservació dels aspectes d’interès. De la mateixa manera, possible la participació de la societat civil en la conservació del territori.
    Per tal de garantir la continuïtat de les accions i per comptar amb una certa seguretat jurídica, els projectes solen ser recolzats per acords de custòdia, una eina legal recentment reconeguda en Codi Civil Català.
    La Xarxa de Custòdia del Territori (XCT), entitat declarada d’utilitat pública, és una organització sense ànim de lucre constituïda per entitats, institucions i persones que impulsen el desenvolupament i l’ús de la custòdia del territori al nostre país. La XCT elabora el VII Inventari amb l’objectiu d’informar a tota la societat sobre l’estat actual de la custòdia del territori a Catalunya.

    · Més informació a: www.xct.cat

    dijous, 11 de gener del 2018

    A l'ombra de l'eucaliptus

    Foto de Gala Medina - Eucaliptus. Torrevella

    Salvació

    Que passe ja el dia amb la seua llum.
    Per què triga tant la nit?
    En l'ombra dels pins m'espera
    una cadira de braços.

    S'apagaran els llums de les cambres
    i la son vindrà com un desmai.
    Ací un llit buit no fa
    cap impressió.

    M'envoltarà la foscor i tanmateix
    m'enganyaré pensant, dintre les negres tenebres,
    que de bell nou sóc part
    d'aquest món.

    S'enfonsarà en la por la nit
    quan arribe el vent de sobte.
    L'eucaliptus sacsejarà els seus cabells
    juntament amb els secrets dels somnis.

    Escoltaré el secret combat
    de la tardor, enemic immòbil.
    Em bressarà com alegre cançó,
    murmuri sense esperança.

    Encara que no l'espere, sé que ha de venir
    el gat que volta pertot quan cau la nit,
    un gat que no sap què és una carícia
    i per ço ni la dóna ni la cerca.

    Prop dels meus peus seu tot sol,
    insensible a la fredor intensa,
    discretament el meu esguard l'evita
    i és com si no em conegués de fa temps.

    Maria Poliduri
    (Kalamata, 1 abril 1902 - Atenes 29 abril 1930)
    Traducció de Jesús Cabezas Tanco

    Foto de Alejandro Bayer Tamayo - Eucaliptus grandis

    Σωτηρία

    Ας περάσει πια η μέρα με το φως της.
    Η νύχτα γιατί τόσο αργοπορεί;
    Στων πεύκων τις σκιές μια πολυθρόνα
    με καρτερεί.

    Των θαλάμων θα σβήσουνε τα φώτα
    κι' ο ύπνος θάρθη σα λιγοθυμιά.
    Ένα αδειανό κρεββάτι, εδώ δίνει
    εντύπωση καμμιά.

    Θα με διπλώση το σκοτάδι κι' όπως
    μέσ' στις βαθιές σκέψεις θα μπερδεφτώ,
    πως είμαι θα πιστέψω πάλι κάτι
    από τον κόσμο αυτό.

    Μέσα στο φόβο θα βαθαίνη η νύχτα
    όταν ο άνεμος θάρθη ξαφνικά.
    Ο ευκάλυπτος τα μαλλιά του θα τινάξη
    και των ονείρων μαζί τα μυστικά.

    Το μυστικόν αγώνα θα γροικάω
    του φθινοπώρου, ανίκητος εχθρός.
    Θα με λικνίζη χαρωπό τραγούδι
    ο απελπισμένος θρος.

    Κι' αν δεν την καρτερώ, ξέρω πως θάρθη
    η γάτα αυτή που νυχτοπερπατεί,
    μια γάτα που δεν ξέρει τι είνε χάδι
    και δεν το δίνει και δεν το ζητεί.

    Στα πόδια μου κοντά κάθεται μόνο,
    αδιάφορη στο κρύο το παγερό,
    διακριτικά το βλέμμα μου αποφεύγει
    κ' είνε σα να με ξέρη από καιρό.

    Μαρία Πολυδούρη

    Foto de Manel Zaera - Eucaliptus als Ullals de Baltasar

    L'eucaliptus de Quarto dei Mille

    Es un dia d'hivern sense malícies,
    i al meu davant, amb son or fi de mel,
    omple un vell eucaliptus de carícies
    tot un gran pany de cel.
    I que coses mig vela o mig indica!,
    el rengle de xiprers de més a baix;
    una mica de mar, sols una mica,
    lluent, dormida com un llargandaix,
    les oliveres tan enriolades
    amb llur petit argent bon companyó,
    les tres cases rosades
    parlotejant-se al caire del turó,
    la carretera on llisquen el clergue, l'hortolana
    i els tramviets curulls,
    i el pontarró del tren, que tot s'ufana
    d'una dotzena d'ulls.
    Quan passa el vent gosat
    vibra la pols amb un xiulet allargassat
    i cada porta sembla que a donar cops s'esbravi,
    però el vell eucaliptus és un savi
    i no un eixelebrat.
    Per més que empenyi la ventada
    no fa anar mai en doina tot el seu bell tresor;
    a cada revolada aferrissada
    mou un floquet només de penjarelles d'or.
    Així davant del tendre paisatge
    que ara agita un sobtat exaltament, -
    l'arbre que indica amb gest benèvol mon estatge
    és com una coqueta que en l'acompassament
    d'un ritu sacre,
    fins en jorn de revolta i de tropell,
    mou ara el coll on hi ha un fulgor de nacre,
    ara el peuet ensetinat i bell
    o el dit amb un anell.

    Josep Carner
    (Barcelona, 9 febrer 1884 - Brussel·les, 4 juny 1970)

    Foto de Xevi V - Eucaliptus

    El botxí interior

    El botxí dina en silenci,
    el botxí pensa en la feina.
    La seva dona se’l mira,
    els fills mengen amb presses.

    El botxí beu en silenci.
    Baixa de la claraboia
    una llum de lluna freda.
    La dona sempre dreta.

    Els dos germans són rossos;
    riuen entre ells en silenci,
    la dona despara taula,
    el botxí pensa en la feina.

    Els fills del botxí s’escapen
    a l’ermot de l’eucaliptus.
    El botxí pren cafè amb gotes
    d’esquena a la finestra.

    La dona renta i eixuga
    amb aigua salada i cendra.
    El botxí fa un eructe
    i encén una caliquenya

    Els infants juguen a selva
    entre llaunes i runa;
    el gran apunta amb la canya
    i l’altre estrafà la hiena.

    La dona passa l’escombra
    amb una fressa seca.
    Més endins sona el rellotge.
    El botxí pensa en la feina.

    La dona escup a l’aigüera.
    En mànigues de camisa
    i en un balancí de lona
    el botxí dorm la sesta.

    Els infants compten estampes.
    La dona sempre dreta.
    El silenci no es detura.
    El botxí somia feina.

    Pere Quart
    [Joan Oliver i Sallarès]
    (Sabadell, 29 novembre 1899 - Barcelona, 18 juny 1986)

    Foto de Eleonora - Eucaliptus a Sicilia

    L’eucaliptus

    A sol ixent i al vespre s’encén de piuladissa,
    i quan els llamps retronen de penyal en penyal,
    un món alat recull, com els pollets la lloca,
    mentre que, ferm de soca,
    com un navili invicte, capeja el temporal.

    Oh, i com lluita llavors, majestuós i gràcil!
    Esmuny i obri ses rames, branda i branda, valent.
    Solta sa cabellera, ni es dóna ni s’espanta.
    I fins l’escolt que canta
    quan dins la nit poruga s’abraona amb el vent.

    Després, el sol l’emporpra i sa testa aurifica,
    o li ofereix la lluna son escut argentat.
    De sa tràgica lluita, balsàmiques despulles,
    queden uns brots i fulles,
    que les mares estotgen, cercant-hi sanitat.

    Isidor Macabich i Llobet
    (Eivissa 10 setembre 1883 - Barcelona, 22 març 1973)

    Foto de Manel Zaera - Eucaliptus a l'Illa de Buda

    Todo necio
    confunde valor y precio.
    Antonio Machado

    Recordant la iaia Remei

    Quelcom colpeja des de l'esgorfa
    desvetllant-me d'un itinerari oníric:
    Pujo les escales, el soroll em sona,
    ve d'un bagul on hi ha calendaris grocs:
    l'obro i d'un bot apareix un nen,
    felicitats!!! em diu, m'abraça!!!
    Nit amunt, el cel mostra alguns estels,
    l'infant n'assenyala un, mira, la iaia,
    tots dos ens enlairem amb les ninetes o el cor,
    vés a saber, és tan quiet
    i paradoxalment fantàstic el viatge.
    Contemplem la pagesa enamorada de la terra
    amb somrís d'un groc de llimoner cridaner:
    a ell li regala un eucaliptus,
    a mi una mirada de complicitat
    ornada amb la seva veu:
    –A voltes tot plegat costa, oi, Albert?
    –Sí, iaia, a voltes costa.
    –Però tot plegat a voltes és tan bonic,
    com la primera cirera al bec del pardal
    o el gust dels melons que et duia
    o els panellets de Tots Sants
    que amb tant delit feia per a tu.
    –O com l'eucaliptus que m'has regalat.
    –A què té gust?
    –A infantesa i a persona inoblidable.
    –Compte Albert, fins i tot els estels s'apaguen.
    –Sí, iaia, però l'infinit de l'eucaliptus no.
    –Tots tres riem: el nen, la iaia Remei
    i jo que en faig quaranta-dos.
    Baixo les escales sol,
    el nen ha tornat al bagul de les màgies,
    al mitològic món de les fotografies.

    A l'alba, al cel, no hi ha estels,
    però sí que queda al paladar
    de qui contempla al mirall el meu rostre:
    La sentor i el sabor de tots els eucaliptus
    que de nen em regalà la iaia,
    ensenyant-me que la felicitat de veres
    pot esdevenir tan senzilla
    i contradictòriament inversemblant,
    com assaborir un eucaliptus
    vingut de la nit estelada,
    amb el paladar d'un nen fugit
    i el cor d'un nét agraït.

    Albert Guiu Bagés
    (Flix, 1972)

    Foto de Marie-Pierre et Nathalie - Eucaliptus

    Primavera

    A l'ombra de l'eucaliptus, les paraules
    se'ns tornen blaves, com si un zèfir molt suau
    les desprengués d'un quadre de Botticelli.
    Primavera és quan la terra ha fet la volta
    al sol, quan el calendari ha fet la volta
    al cor, quan l'espectre dels colors ha fet
    el gir complet de la ruleta i caiem
    novament en la casella de la llum.

    Gemma Gorga
    (Barcelona, 10 juny 1968)

    Foto de .Bambo. - Eucaliptus. Camuflatge vespertí

    La casa

    Veig l'escorpí a la paret
    surten els dracs que esperen amb gana de nit
    a que arribin mosquits i d'altres perduts
    que m'entren quan no els bufa el vent
    tomba la roba estesa, cau la falguera al balcó
    catifes d'una flor que es desfà de l'eucaliptus que hi ha veí

    Tinc dues claus que em tanquin bé
    no surto com ho feia, tenia remei
    Judit un moment! ja se't torna a fer tard
    frego com un llamp quan tu véns, deixo tot obert vaig descalç

    Si tenim ós polar que custodia aquest lloc
    un dipòsit que sona com un ascensor
    passen cotxes volant
    i maquinen tractors
    és ara aquí on comença tot

    Ix!
    Cançó de la banda sonora de  "Estació de l'oblit"
    Foto de Enzo Miceli - Eucaliptus. Basilicata

    Vaig escriure el teu silenci

    Vaig escriure el teu silenci
    amb lletres toves i febles.
    Vaig veure el vell eucaliptus
    sota la cendra decrèpita
    rentar engrunes, de fums negres,
    tenyir-les amb sang anèmica.
    Vaig escriure el teu silenci
    amb lletres toves i febles.

    El vell arbre cremarà
    dins de les crestes goludes
    del foc prenyat d'estelles.
    Deixa'm abans no sigui tard
    oblidar músiques mudes,
    i diluir inferns en diamants.

    Els fums fugen amb paraules
    i tu saps que, no t'enganyis,
    tenyides no valen res.
    Quan travessis el llindar
    llença el vermell sanguinari
    i vés-te'n sense plorar.

    EI vell arbre cremarà
    dins de les crestes goludes
    del foc prenyat d'estelles.
    Deixa'm abans no sigui tard
    oblidar músiques mudes,
    i diluir inferns en diamants.

    Eva Pellicer

    Foto de Jacinto Perez - Eucaliptus a la platja Cristo

    Cançó protesta

    Hi ha nois que no aprenen a llegir
    correctament La terra erma de T.S. Eliot,
    d’altres saben ser feliços olorant els dissolvents
    de les pintures de Vermeer.

    Dos-cents eucaliptus esponerosos ploren
    pels ebenistes anglesos del segle XVIII.
    Han tacat el fons marí
    en napar el meu mig llamàntol a l’americana.

    Cada dia baixa el nivell d’aigua
    a la piscina perquè ma germana s’hi llença de bomba.
    Aquest món nostre va tot ple de pobres
    d’ànima.

    Guillem Troté Daroca
    (Les Borges del Camp)

    Foto de Florecita viajera - Eucaliptus gegants

    Inventari de Montjuïc

    Pedra de Montjuïc que s’esllavissa, gresos
    i pissarres que treuen el morro per damunt
    d’on reposava el delta i còdols de granit
    que imperceptiblement llisquen cap al fondal,
    carreus que ja mai no seran tallats, que els carros
    no carregaran cap a cap nou mur de càrrega,
    tot aquest pedregar per fonament, i nínxols
    mimètics que s’escampen fins al penya-segat.
    Les figueres de moro com cascades als freus
    de les abandonades pedreres, i atzavares
    que xuclen regalims de les escombraries
    que durant centenars d’anys van entaforar
    als seus queixals corcats que ara tot just poleixen.
    Muntanya dels jueus que ja no hi són, de camps
    de blat cap a ponent, canons als bastions,
    bastaixos i molers, soldats forans i guaites
    que miren cap al mar i distingeixen veles,
    de bòbiles i gent que va a berenar els diumenges,
    d’anarquistes que passen per les armes, del tir
    al colomí, barraques i parc d’atraccions, curses
    de la Penya del Rhin, merlets i matacans,
    pedra rosa que entinta la ciutat durant segles,
    Barcelona que no li dóna ni les gràcies.
    Fossar de la Pedrera, la Font dels Geperuts,
    turó dels malendreços, pedaços mal cosits
    al cul de tantes coces, el pes del cementiri
    decanta Montjuïc cap a garbí. No mira
    la ciutat: sap que hi és, sempre als seus peus estesa.
    Entremig de les quatre columnes com les quatre
    barres i el tronc d’acer tan blanc que es recargola,
    gairebé tot s’hi troba, bellugadís de dia,
    de nit fantasmagòric com el poble fictici:
    telefèric, piscines, pavellons firals, fonts
    de coloraines màgiques, palaus d’esports, teatres
    on abans es venien flors, un estadi sempre
    buit, museus a palaus i encaixats en antigues
    fàbriques tèxtils, camps de rugbi, carreteres
    i aparcaments, botànics jardins de plantes crasses,
    el formigó d’en Sert, turistes com formigues
    que esborren l’últim rastre de tot el que hi havia,
    d’anissos i bolados als antics merenderos,
    gitanos i xaboles, gasoses i xeringues,
    d’afusellaments, làpides, capelles i fortins.
    Un estrat tapa l’altre, s’hi sobreposa, el prem
    i la muntanya es torna més muda i més compacta.
    I a la vegada, com si res, tot s’esllavissa,
    tot cau daltabaix fins als troncs de pell pansida
    dels eucaliptus, contra els contraforts que aguanten:
    corrent líquid de cotxes que s’aturen i engeguen
    sota el Morrot abrupte a mig vessant del qual,
    neoclàssic, de nit el far que giravolta
    de cara als inflamables i els cotxes de colors
    que esperen els vaixells. Si aquí no hi hagués port
    ni tampoc cementiri, si aquest turó ferreny
    hagués fet la viu-viu, la ciutat no seria
    com és, ni trobaria recer. Tampoc repòs.
    Hi hauria els espadats que desgasta la pluja
    i on nien les gavines i res no advertiria
    dels laietans convulsos però sempre sotmesos
    al reialme aliè, que només alçar els ulls
    ja contemplen la mola del castell malaurat
    de castellana jeia. Els molls s’han menjat tota
    romanalla de costa i ara no hi guarden fustes,
    ni s’hi arrauleix l’angoixa sinó contenidors
    en estibes massisses, dipòsits de melassa
    i ponts grua que corren de costat i enforquillen
    el ferro dels vaixells i sembla que no pesin.
    I sitges on fermenten tones esmicolades
    en grans de cereals –sitges que no s’assemblen
    a les de la Magòria–, o bé líquids viscosos,
    com si l’aixecament tectònic que reté
    els sediments i engolfa la plana del Besòs
    deixés anar les restes de les hortes i els boscos
    que van desaparèixer dins l’aigua que s’allunya,
    puntes de jade i còdols d’enrunades ermites
    que feien equilibris a dalt de la cornisa,
    les filtracions més pures d’aquest encavalcat
    mont dels jueus que vessa conglomerats de roca
    i sang, moll i memòria i fel de Barcelona.

    Marcel Riera i Bou
    (Badalona, 6 juny 1956)

    Foto de Amante Darmanin - Eucaliptus. Luqa, Malta