dimecres, 4 d’abril de 2018

Novena Jornada del Hanami

Sakura
o la flor del cirerer.

Una sola flor,
l’ànima endolceix.
Tota una munió
ja la sedueix.

Marisa Olivera

花見

Celebració del Hanami
Masquefa / La Beguda
• Contemplació dels cirerers florits •

Diumenge 8 d’abril del 2018
A les 10 del matí :
Trobada al davant del supermercat PUNT TARONJA, Carretera Martorell-Capellades B224z, 5-7, entre La Beguda i Masquefa, per anar passejant cap a l'Hort dels Cirerers.
Les persones que vinguin amb tren, poden baixar a l'estació de Can Parellada.

A l'Hort dels Cirerers, mentre s’esmorza o es fa una mossada,
asseguts sota els arbres:
Recital de poesia sota els cirerers florits amb els poetes :
Margarida Bernús, Francesc Guinart, Javier Morillo, Mercedes Delclós, Marisa Olivera, Esperança Castell, Josepa Ribera, Ruben Gilgado, Alexandra Farbiarz, Jordi Muntaner.

També es diran algunes poesies en groc, poesies per la llibertat.

Aquest any el Hanami es farà en un altre camp de cirerers, on anàvem ja no hi ha cap cirerer, per això el punt de trobada serà en un altre lloc. La trobada serà a les 10 del matí al davant del supermercat PUNT TARONJA, Carretera Martorell-Capellades B224z, 5-7, entre La Beguda i Masquefa :

· Cadascú s’hauria de portar un entrepà o una mossada i alguna beguda).
· Es demana als assistents que portin dolços casolans (coques, galetes, pastes) per prendre i compartir mentre es gaudeix de l'entorn i dels poemes.
· Com que allà no hi ha lloc per seure, els assistents s'han de portar una estora, catifa, coixí o sac de plàstic per seure a terra, o cadiretes plegables.
· A l’acte es podrà comprar un recull de poemes dels autors del recital.

· Més informació :
· Organitza :
· Amics arbres · Arbres amics · Arxiu Jaume Mas ·
· Amb la col·laboració de :
· Els Poetes · Els Voluntaris · L'Hort dels Cirerers ·

お花見

dilluns, 2 d’abril de 2018

Sobre uns arbres que van podar severament

Uns arbres escapçats

Aquestes fotos són de plataners que malauradament van escapçar aquest Gener a la carretera de Manlleu a la Gleva, a la comarca d'Osona.

Quan ho vam veure jo i el meu pare i altres persones ens vam escandalitzar i vam fer mans i mànigues per aturar-ho. I sembla que ho hem aturat, perquè no n'han tallat més i tampoc d'altres carreteres.

El meu pare va trucar a un càrrec de la Diputació explicant perquè no són bones aquestes podes i com s'ha de fer i ho hem aconseguit!

Adam Macià
Manlleu

divendres, 23 de març de 2018

La música per curar els arbres

Un arboricultor empra el mètode «genòdic» contra la Sharka
A Sant Feliu d'Avall, la música cura arbres malalts

Curar arbres amb música és un procediment que funciona a Sant Feliu d'Avall. Com 130 altres explotacions a l'estat francès, l’EARL Saint-Feliu sol·licità aqueix mètode desenvolupat des dels anys 1960.

Els beneficis de la música sobre els vegetals són generalment encausats i comparats a una pseudociència, especialment per part de l’Institut Nacional francès de la Recerca Agronòmica (INRA). Però es confirmen a Catalunya del Nord, on una explotació arborícola de Sant Feliu d'Avall aplica aquest procediment, amb èxit, als seus presseguers afectats pel virus de la sharka. Des de 2015, dues seqüències musicals difoses quotidianament a prop dels arbres han dividit per dos la mortalitat dels presseguers de l'explotació Réart Vallée, administrada pel productor de préssecs i nectarines Patrick Bolfa. El 2015, aquest pagès altament al·ludit per la sharka va haver de sacrificar 7.000 presseguers en la seua explotació de 400 hectàrees. Contra aquesta plaga, ha fet confiança a la musicoteràpia.


Melodies imitant fenòmens vibratoris i quàntics
La tècnica musical emprada és procedent de l'empresa parisenca Genodics, que reivindica un «nou enfocament de l'ésser vivent». Aquesta societat practica la «genòdica», fundada des dels anys 1960 pel francès Joël Sternheimer. Aquest, també conegut com a cantant amb el nom d’Evariste, és Doctor en física teòrica, retranscriu en melodies uns fenòmens vibratoris i quàntics sorgits dels nuclis cel·lulars. La reproducció musical afavoreix el creixement dels vegetals i cura determinades malalties. Aquest manera de procedir, sol·licitat a l'estat francès per 130 agricultors, es tradueix a Sant Feliu d’Avall per la difusió de melodies produïdes amb sintetitzador, en seqüències d'entre 4 i 10 minuts, a les 8h00 i a les 12 del migdia. Uns altaveus situats per damunt dels arbres escampen el so en un radi de 200 metres, en 70 hectàrees.
· Article publicat a La Clau, el 23.03.2018

dimecres, 21 de març de 2018

Dia dels boscos

21 de març
Dia internacional dels boscos 2018 :
Ciutats més verdes, saludables i felices

Com més va, més s’estan massificant les ciutats. I d’un temps ençà a ningú se li escapa la preocupació i els esforços que s’estan fent per a fer les ciutats més habitables.
Queda encara molt camp per a córrer: la lluita contra l’especulació urbanística és vital per a tenir accés a un habitatge digne i paga la pena aprofitar més el sòl com a recurs limitadíssim que és.

És en aquest sòl que hi creixen els nostres amics arbres defensant-nos de l’aridesa, apaivagant el canvi climàtic i la contaminació. Fan la seva feina malgrat ésser engabiats a la ciutat. Els arbres de bosc ho tenen molt més fàcil…
Arbres de carrer autèntics amics vegetals que ens ajuden a viure més feliços !
J.D.Fernàndez i Brusi

diumenge, 11 de març de 2018

Aquest savi genial

Jorge Wagensberg :
la més sorprenent de les notícies previsibles

Tenia necessitat d’entendre el món que m’envolta i vaig trobar un mestre únic.
Tot un personatge: artista, filòsof, científic…
La seva forma de resumir coneixement en aforismes, quan encara no existien les piulades del Twitter, era fascinant. Qualsevol reflexió d’ell m’alleugeria de la meva tensió intel·lectual, era com una medicina que curava la meva ignorància.
Part de la meva concepció de la realitat està en deute amb aquest savi genial.
Estava repassant temes d’avaluació de risc d’arbrat al saber la trista notícia. I no me’n puc estar de fer-vos arribar una petita mostra dels seus aforismes, extreta de “A màs cómo menos por qué ” (col·lecció Metatemas de Tusquets) :
• [193] Los árboles se caen en el bosque aunque no haya nadie delante para verlo.
• [299] El tronco de un árbol es todo lo esférico que se puede ser cuando una dirección domina sobre todas las demás: la verticalidad.
• [300] Un cilindro, abandonado a su propio peso, puede evitar el pandeo derivando hacia el cono o (y) enroscándose en torno de si mismo; o sea , más o menos, los árboles.

Freixe de Pennsilvània al Jardí Botànic Vell de Barcelona
Wagensberg deixa un llegat tan important que es fa difícil pensar que mori mai.
Aquest petit homenatge només pot acabar amb una de les seves brillants reflexions: “La muerte es la más sorprendente de todas las noticias previsibles”. 
 J.D.Fernàndez i Brusi

• Jorge Wagensberg en d’altres anotacions al bloc :
De la frondositat dels arbres
Llenya d’hivern

dissabte, 10 de març de 2018

Serren 15 arbres perquè lluïen un llacet groc

Li serren 15 arbres perquè lluïen un llacet groc i diu: ''Els seguiré posant, si ens arronsem, malament!''

"A mi no em molesten gens els seus signes ni les seves identitats, el que ens preocupa és l'absència de les nostres i que ens treguin les que nosaltres volem posar"

Un hortet a la barriada de La Valldan, a Berga. Més de quinze anys tenint cura d'uns fruiters, l'Àngel Guixé es va trobar al matí de dimarts 15 arbres destrossats: els havien tallat amb una serra. Perquè només aquells 15 arbres? Tots ells lluïen un llacet groc que Guixé explica els té posats des que els Jordis són a la presó (més tard també membres del Govern) i hi ha el Govern a l'exili.

Un dels arbres d'Àngel Guixé tallats per portar un llacet groc. Foto de Mar Guixé
"Devia ser el dilluns a la tarda o cap al tard, perquè hi passa molta gent per aquí de dia" explica Àngel Guixé a directe!cat. "Vaig marxar diumenge i vaig tornar dimarts i m'ho vaig trobar així. L'hort es troba a 5 minuts de Berga i molt a prop de La Valldan. "El mateix dia a la tarda ja ho vam denunciar als Mossos" narra amb serenor.
Guixé ha patit un clar atac d'odi polític. "Només han tallat els arbres que tenien un llacet groc, els altres no els van tocar". També recorda: "hem estat mesos fent el gat i la rata. Ja el primer cop van durar uns dies i mels treien. Jo els tornava a posar. Ara han decidit tallar-los". Els unionistes, carregats de ràbia, van venir amb alguna serra mecànica "una d'aquelles fines que no són de fuster, perquè el tall és prim i net".

Alguns dels arbres tallats per portar un llacet groc. Foto de Mar Guixé
Els tinc posats des que van tancar els Jordis i el Govern va marxar a l'exili. Guixé explica que no s'arronsarà pas: "aquí seguirem igual, els tornarem a posar als altres arbres, ni un pas enrere, sinó... malament!". Encara no se sap si és un veí de Berga o de la comarca o algú que hi té una segona residència.
"A mi no em molesten gens els seus signes ni les seves identitats, el que ens preocupa és l'absència de les nostres i que ens treguin les que nosaltres volem posar".
La seva fia, la Mar Guixé, va penjar les fotos i l'anunci es va fer viral: "sí, hem rebut molts suports de la xarxa, dels veïns i dels mitjans de comunicació, us vull donar les gràcies".
· Article publicat a directe!cat el 08.03.2018

divendres, 9 de març de 2018

Rosa de presseguer florit

Presseguers en flor a la Catalunya Nord. Foto de mmercevf

Presseguer a la llum de la lluna

Mireu les flors. Quina delicada
vida o mort les sorprèn
després de fer-se elles mateixes
per a la mirada de les dames.

Ertes, al costat dels guants,
abandonades, inconcretes,
a la nit respiren, terribles,
a llurs efímers destins.

Joan Perucho
(Barcelona, 7 novembre 1920 - 28 octubre 2003)

Presseguers en flor a Villella. Foto de lluispb

Prou sé que he de dir-vos
adéu, núvol lila i de foc, neu
de Vidalba
El temps de l’home és breu i
la posta de sol es confon amb la
claror de l’alba.
Però espero que un dia veuré,
renovada i més gerda, la
terra: potser encara hi haurà,
rosat, el presseguer
i encara la mel d’or adormida
a la guerra.

del llibre 'El cant amagadís'

Marià Manent
(Barcelona, 27 novembre 1898 - 24 novembre 1988)

Flors de bresquilla a Carlet, La Ribera Alta. Foto de José Vana

Primavera

Quin pòmul d'infant t'ha dat el seu rosa
presseguer florit?

Campaneta rosada,
vestit de Pasqua,
Primavera!

(Somiava el vestit de la noia que estimo)
-el vestit
rosa seda
d'aurores romàntiques.

Joan Llacuna i Carbonell
(Igualada, 15 octubre 1905 — Burzet, França, 6 agost 1974)

Presseguers en flor a la Catalunya Nord. Foto de mmercevf

Presseguer florit

Damunt aquest greny petit
—on nostre esguard juraria
que entre l’oratjol destria
un bell presseguer florit—,

Venus fou visible als ulls
del merlot de la ribera:
aquí s’ajustà, lleugera,
son cinyell o bé sos rulls.

Tocatardans la conversa
ens féu; i en ésser al turó
sobtem l’aparició
en el moment que es dispersa.

Josep Carner
(Barcelona, 9 febrer 1884 - Brussel•les (Bèlgica), 4 juny 1970)

Els primers presseguers florits a Subirats. Ffoto de Maria Rosa Ferré

Fruiterar florit

[....]

[....]

Cadascú té el seu estil

Aquest presseguer florit
aclofat, massa guarnit,
hores mata contemplant-se.
Menys badoc el cirerer,
alt, empolvat i lleuger,
no pensa sinó en la dansa.

El presseguer amagadís

Cofat d’un ròssec de bromes,
captiu d’un penyal forcat,
de les velles oliveres
darrera el vel agrisat,
un presseguer solitari
mig amaga el doll rosat,
com el fi, furtiu incendi
de la breu felicitat.

[....]

Josep Carner
(Barcelona, 9 febrer 1884 - Brussel•les (Bèlgica), 4 juny 1970)

Vinya i presseguers en flor, Sant Pau d'Ordal, Subirats, Alt Penedès. Foto de Angela Llop

Vistes al mar

I
Vora la mar eternament inquieta
floreix immòbil la pomera blanca,
i el presseguer vermell, que riu i brilla
prop la mar inquieta aquietadora.

II

Degué ser un dia així que el bon Jesús
caminà sobre el mar; el cel i l'aigua
serien, com avui, llisos i blaus...
I la Visió anà ràpida a l'encontre
dels encantats deixebles en la barca.

III

El cel ben serè
torna el mar més blau,
d'un blau que enamora
al migdia clar:
entre pins me'l miro...
Dues coses hi ha
que el mirar-les juntes
me fa el cor més gran:
la verdor dels pins,
la blavor del mar.

Joan Maragall
(Barcelona, 10 octubre 1860 - 20 desembre 1911)

Presseguers en flor a la Catalunya Nord. Foto de mmercevf

D'una visita

Recordo el cementiri
dels monjos, a Poblet,
la dignitat d'un hort
entre murs i xiprers.
Lenta, la pluja queia
i aplanava les tombes
com una dolça mà.
Les despulles dels monjos
són en una clausura
més severa a la terra;
vora les creus de ferro
una remor de vida
venia des d'un rec
i des d'uns presseguers
florits, com un enigma.

Joan Margarit i Consarnau
(Sanaüja, Ponent, 11 maig 1938)

Flors de presseguer a Kinokawa. Foto de k chami

Al Mont de Jade

Em pregunteu per què m’estic al Mont de Jade...
Somric i no responc, el cor asserenat.
Les flors de presseguer es deixen dur per l’aigua.
I és que hi ha un altre món que no és entre la gent.

Li Bai
(19 maig 701 - 30 novembre 762)
Versió d'Eduard J. Verger

Les flors de presseguer estan en plena floració! Foto de Tatsuya Toba

碧山棲

問余何意棲碧山
笑而不答心自閑
桃花流水窅然去
別有天地非人間

李白

Flors de presseguer i el Fuji. Foto de Tatsuro Kano

Cercant un ermità taoïsta a la muntanya de Tai-Tien

Prou es senten lladrucs allà on l'aigua murmura.
Ha plogut. Són més fosques les flors del presseguer.
Al cor del bosc una daina s'atura,
però els aires no em duen cap tritlleig matiner.

Ara es gronxen bambús en la boirina blava;
veig cascades que lluen, entre boscos, endins.
Ai! Prou cerco l'amic: quina ruta triava?
I, tot trist, em recolzo a la soca dels pins.

Li Bai
(19 maig 701 - 30 novembre 762)
Traducció de Marià Manent

Flors de presseguer. Foto de kazuhiro715

“La flor del presseguer és realment fascinadora: al moment en què aquest arbre floreix, que és a la primavera, es cobreix d’unes minúscules flors d’un raig evaporat, pàl•lid, exsangüe, flors que segueixen les branques nues de l’arbre com petits cucs de cristall transparent, d’una puresa de transparència realment fascinadora.”

del llibre 'Les Hores'

Josep Pla
(Palafrugell, 8 març 1897 – Llofriu, 23 abril 1981)

Presseguers en flor a Villella. Foto de lluispb

dimecres, 7 de març de 2018

Esclat de color rosa amb la floració del presseguer

Contemplar la bellesa dels presseguers en flor,
el ‘hanami’ de les Terres de Ponent

Durant dues setmanes, els camps d’Aitona viuen
un esclat de color rosa amb la floració del presseguer

Aitona. Foto de Joan Morales
Al Japó, el ‘hanami’ és una activitat molt freqüent a la primavera que consisteix a anar a contemplar la floració dels arbres. Una de les més concorregudes és la que es fa amb la flor del cirerer, la ‘sakura’, que fins i tot va acompanyada d’una festa. Però aquesta activitat, que deriva de la filosofia zen, també es pot fer amb la floració dels pruners o qualsevol altre arbre. I des de fa poc temps, les Terres de Ponent tenen la seva versió del ‘hanami’ amb la ruta de la flor rosa del presseguer, que es fa en diversos indrets on abunden els camps d’arbres fruiters.

Aitona.Foto de Joan Morales
A partir d’ara i durant un parell de setmanes, el presseguer comença a florir i ho fa amb una flor de color rosat. I en indrets on hi ha milers de presseguers, com ara la zona del Baix Segre, l’espectacle és una meravella. Una autèntica explosió de color amb una durada molt efímera. Per això a Aitona organitzen aquesta ruta, que a més té molt valor afegit. Dura unes tres hores aproximadament i es divideix en dues parts. La primera, la guia un pagès que explica totes les coses que cal saber sobre el cicle i el cultiu de la fruita de pinyol. També es fan parades en diversos miradors i entre els camps per a poder admirar el paisatge. I la segona part és una visita pel nucli de la població que explica el patrimoni arquitectònic i cultural de la zona.

Aitona. Foto de Joan Morales
En el cas d’Aitona, rere aquesta iniciativa hi ha Fruiturisme, un projecte que vol difondre la riquesa natural, cultural i patrimonial del món de la fruita dolça. Per això no tan sols organitzen la ruta dels presseguers en flor a la primavera sinó que durant l’any ofereixen tot d’activitats turístiques al voltant del principal conreu de la vila. Així, el juny es pot contemplar el naixement del fruit i, durant l’estiu, es pot participar en la recol·lecció i degustació de les varietats que es conreen a la zona. A més, també s’organitzen rutes fotogràfiques, rutes per a fer corrents i una altra d’inspirada en El segon origen, el film dirigit per Carles Porta (i en un començament, per Bigas Luna) inspirant-se en el llibre de Manuel de Pedrolo Mecanoscrit del segon origen i que es va filmar a Aitona.

Imatge de 'El segon origen'
· Article publicat a Vilaweb el 03.03.2018

dimarts, 13 de febrer de 2018

Arbres emblemàtics, simbòlics, ...

Monuments vius
Arbres emblemàtics, simbòlics, de rècord...
Fem un repàs dels més remarcables del país

Tenen centenars d’anys, fan desenes de metres d’alçària, han estat testimonis de fets històrics i alguns necessiten deu persones per poder-los abraçar. Parlem dels arbres monumentals, patrimoni viu que trobem arreu del territori català. La Generalitat en té protegits uns 250, però entre els que han declarat municipis i comarques, n’hi ha 1.500 de destacats. En repassem alguns dels més importants de la mà d’experts en la matèria.

Els de benvinguda
Els Xiprers del Palau de l’Abat de Santes Creus, ara dos, però antigament tres, assenyalaven als pelegrins que hi arribaven que podien passar-hi nit. A Catalunya era sabut que si hi havia un xiprer davant d’una casa volia dir que es tenia dret a un petit àpat; si n’hi havia dos, a un àpat complet, i si n’eren tres, també s’hi podia dormir. “Potser no són els més destacats de tots, però són arbres que ens saluden des de l’entrada com a símbol de benvinguda”, explica Eduard Parés, tècnic de Medi Natural de la Generalitat, ara jubilat. Va ser una de les persones que va començar el procés de protecció d’arbres monumentals fa 30 anys.

Xiprers del Palau de l’Abat de Santes Creus
Els més emblemàtics
El Pi de les Tres Branques és un dels primers arbres que es va protegir i és un dels més singulars. Es tracta d’un arbre mort molt ben conservat, que es pot trobar al Berguedà i que representa la unitat dels Països Catalans arran d’un poema de Jacint Verdaguer. “A part de l’edat, l’alçària i les dimensions, els arbres també es protegeixen per la seva història, per la simbologia que tenen o perquè un poema o la tradició oral els ha fet coneguts”, explica Parés. El Roure de Can Codorniu, emblema de les caves Raventós i Blanc i de Sant Sadurní d’Anoia, també és un símbol i un altre dels primers arbres que es va declarar monumental el 1987. “Són tan coneguts que fins i tot un cop morts continuen sent populars”.

Pi de les Tres Branques / Wikipedia
Els més vells
“L’edat no és fàcil de saber i, a més, per esbrinar-la s’ha de ferir l’arbre”, recorda Parés, que considera difícil demostrar els anys exactes d’un arbre. Però n’hi ha que es diu que són mil·lenaris, com Lo Parot, una olivera d’Horta de Sant Joan que també és una de les més gruixudes de Catalunya i alguns li atribueixen 2.000 anys. Competeix amb les Fargues de l’Arion, a Ulldecona, un grup d’una de les varietats més antigues d’oliveres, la farga, i també amb els Teixos de Marturi, al Parc Natural dels Ports. Josep Maria Forcadell, tècnic del parc, explica que oliveres i teixos són varietats molt longeves. “S’ha estimat que els de Marturi tenen 1.500 anys, però no és una mesura científica, és estimatòria a partir d’estudis que s’han fet en altres països”.

Teixos de Marturi, Parc Natural dels Ports
Els més grossos
Amb 13 metres de volt de canó (perímetre del tronc), el Castanyer Gros de Can Cuc, al Montseny, és considerat l’arbre més gros de Catalunya. Buit de dins, després de patir un incendi als anys 30, el 1961 va servir d’aixopluc a un carboner, que s’hi va instal·lar durant un any. El Roure dels Capellans, a l’Alt Empordà, és el roure més gruixut, amb 6,23 metres. El nom prové de quan es deia que es necessitaven set capellans per abraçar-lo.

El Roure dels Capellans, Alt Empordà
Els més alts
Si parlem d’alçària, hem de desplaçar-nos fins a la Devesa de Girona, on s’ha mesurat un plàtan de 60 metres. “Comparat amb les sequoies americanes, és de riure. Allà no és estrany tenir arbres de fins a 100 metres, però aquí més de 50 ja és una cosa extraordinària”, apunta Parés. Les coníferes (arbres que fan pinyes) també guanyen molta alçària. Al cor de les Guilleries, el Cedre d’Encens de Masjoan, amb 47 metres, és un dels arbres més alts de la zona. Com a espècie autòctona, els faigs també destaquen per la seva alçària. La Fageda Monumental de la Grevolosa, a la Vall del Ges (Osona), és una arbreda amb molts faigs grossos on hi ha exemplars de fins a 48 metres. A més, aquest espai presumeix de tenir una de les concentracions més grans d’arbres singulars del país. “Per a molts és considerat una catedral botànica”, apunta Parés.

Plàtans de la Devesa de Girona
Els més concentrats
Però la finca on hi ha la concentració més gran d’arbres monumentals de Catalunya es pot trobar a Espinelves i es coneix com l’Arborètum de Masjoan. “Són arbres que es van plantar entre el 1860 i el 1911 amb llavors procedents d’Amèrica del Nord -explica Parés-. És un lloc singular perquè hi ha varietats diferents com sequoies, pins, cedres i avets en un espai molt reduït”. També destaca que tant aquest grup com el de la Grevolosa són a Osona, la comarca on hi ha més arbres monumentals. Una altra zona amb molts exemplars destacats és el Parc Natural dels Ports. “És de difícil accés i això ha fet que estigui menys humanitzat i menys explotat”, considera Forcadell com a motiu que se n’hi concentrin tants. En canvi, el Baix Penedès i la Segarra, amb més hectàrees de cultiu, són els que en tenen menys.

Arborètum de Masjoan, Espinelves
Els més urbanites
Si bé és cert que parcs naturals com el d’Aigüestortes, el Cadí-Moixeró, el Montseny o els Ports són zones amb gran varietat d’espècies, també existeix un petit reducte de natura a la ciutat de Barcelona. El Jardí Botànic Històric, a Montjuïc, és un lloc poc conegut darrere del Palau Nacional. “La seva situació, entre dos sots, li dona unes condicions d’humitat i temperatura ideals per al creixement d’arbres”, exposa Parés, que en destaca una noguera alada, dues freixes i un plàtan fals com a arbres que estan a l’espera de ser declarats monumentals per la seva singularitat.

Noguera alada, Jardí Botànic Històric, Montjuïc
Els més històrics
Hi ha arbres que si poguessin parlar explicarien part de la història del país. Es coneixen com els Arbres de la Llibertat i els trobem a les places de poblacions com Llançà, Colera o Arbúcies. Són plàtans que es van plantar com a símbol de la llibertat i alguns es van intentar arrencar precisament pel que significaven. “Tant el de Llançà com el d’Arbúcies van ser salvats pels rectors d’aquestes poblacions”, recorda Parés.

Arbre de la Llibertat de Llançà
Els supervivents
Altres arbres han superat desastres naturals. L’Avet de la Cremada, al Parc Nacional d’Aigüestortes, va sobreviure a un incendi de la zona, i el Plàtan de la Font de la Pineda, a la Vall del Tenes (Vallès Oriental), ha demostrat que és invencible. L’any 1992 va sobreviure un bufarut que es va endur altres arbres del voltant, l’estiu del 1994 va salvar-se d’un greu incendi, i a la tardor del mateix any, d’un aiguat que va cobrir-li el tronc un metre i mig.

Avet de la Cremada, Parc Nacional d’Aigüestortes
Els arbres museu
“Quan un arbre mor, intentem conservar-lo in situ i de vegades implica posar-hi suports perquè no caigui”, explica Parés. Aquest és el cas del Roure de Can n’Oriol (Rubí) que es va deixar com a monument de fusta per la seva singularitat. “En altres ocasions, si corre perill de caiguda, es talla i es deixa part del tronc amb un rètol com a record”, explica Parés. Com es va fer amb el Pi Gros de Can Gallego, a l’Anoia, al qual li va caure un llamp que el va ferir de mort. “Els arbres monumentals són com un geriàtric, són grans i cal cuidar-los amb molt d’amor”.

Roure de Can n’Oriol, Rubí
La importància de preservar-los
“Protegir els arbres monumentals va més enllà d’evitar-los cap dany físic”, explica Parés. Per a ell, són “monuments vius que expliquen històries”. El mateix pensa Forcadell, que afegeix que “el fet que hi hagin passat moltes civilitzacions amb moltes més necessitats pel que fa a la natura que nosaltres i no els hagin tallat, vol dir que tenen implícita una importància extraordinària”. “Si hem sigut capaços de fer desaparèixer espècies animals com els llops i els ossos, però en canvi hem preservat alguns arbres i hem decidit no tallar-los, vol dir que el sentiment de respecte és enorme”, conclou Forcadell.
Cristina Torra
· Article publicat al diari Ara el 09.02.2018