divendres, 8 d’octubre de 2021

Es demana als amants del bosc que enviïn fotografies

Any complicat per als boscos de Catalunya

El projecte DEBOSCAT està quantificant durant el setembre la superfície forestal de Catalunya afectada per la manca de pluges, però els efectes ja són evidents en algunes zones de l’Empordà, el Berguedà, el Bages, el Gironès i la Selva. El projecte de ciència ciutadana AlertaForestal demana a les persones amants del bosc que enviïn fotografies.

A l’Empordà, els efectes de la sequera ja són evidents des de juliol, com en aquestes alzines sureres. Autor: Eduard Pla.
Si bé el 2020 va ser un any bo pels boscos de Catalunya degut a les pluges abundants, les perspectives per al 2021 no són les mateixes i es preveu un any complicat per les masses forestals. La primavera i estiu molt secs a tot el territori, sobretot a l’extrem nord-est i àrees del litoral i prelitoral central, sumat a l’onada de calor molt forta de l’agost, està afectant greument els boscos. A hores d’ara, els efectes de la sequera ja són evidents a moltes zones, com l’Empordà, el Berguedà, el Bages, el Gironès i la Selva, entre altres. Aquest mes de setembre el CREAF arrenca la desena temporada del DEBOSCAT, la xarxa de seguiment de l’estat de salut dels boscos que promou el Departament d’Acció Climàtica de la Generalitat de Catalunya, per valorar la magnitud dels efectes de la sequera al costat del cos d’Agents Rurals de la Generalitat. A la vegada, el centre de recerca fa una crida a la ciutadania perquè col·labori enviant fotografies de l’estat del bosc a l’aplicació AlertaForestal.



"Tot fa pensar que aquesta serà una campanya molt intensa en la que registrarem moltes hectàrees afectades per sequera"
Mireia Banqué, experta del CREAF en afectacions forestals per sequera.
 
“Algunes comarques ens han avisat que tenen afectacions grans, altres les estem visitant nosaltres mateixos i tot fa pensar que aquesta serà una campanya molt intensa en la que registrarem moltes hectàrees afectades”, apunta la Mireia Banqué, experta del CREAF en afectacions forestals per sequera. Algunes d’aquestes zones ja han patit decaïment durant l’estiu amb pèrdua de fulles, per exemple, però si a partir d’ara plou, les precipitacions podrien esmorteir una mica la situació o fins i tot evitar-la en altres llocs.
Els experts del CREAF han comprovat que d’uns anys ençà a les zones on hi ha fortes anomalies de precipitació és on hi ha més probabilitat que apareguin símptomes del decaïment del bosc. Per això,  amb les dades del Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) creuen que aquest any la situació podria ser més greu al litoral i prelitoral central i nord i part de la Catalunya central.

Mapa del percentatge de precipitació acumulada respecte de la mitjana climàtica 1961-1990 de l’estiu 2021. Font: SMC.
"Les afectacions segurament seran cada vegada més greus i afectaran fins i tot els boscos més mediterranis i més ben adaptats a la sequera”, Jordi Vayreda, investigador del CREAF
Jordi Vayreda, investigador del CREAF, alerta: “el canvi climàtic està donant lloc a fenòmens climàtics cada vegada més extrems (sequeres de llarga durada i més intenses, onades de calor…) la qual cosa fa preveure que les afectacions siguin cada vegada més greus i que afectin fins i tot els boscos més mediterranis i més ben adaptats a la sequera.” La zona mediterrània té espècies d’arbres acostumades a passar set a l’estiu i tenen mecanismes que els permeten resistir més o menys bé. Però les condicions de sequeres continuades i d’altes temperatures que ens està portant cada any el canvi climàtic representen unes exigències molt fortes als arbres. Com més altes són les temperatures, més aigua evaporen els arbres i cada cop fa més calor i plou de forma més irregular.
 
Dades definitives, a l’octubre
Ara, com cada mes de setembre des de fa 10 anys, el CREAF i els cos d’Agents Rurals de la Generalitat de Catalunya es troben immersos en la nova campanya de camp per calcular la superfície exacta afectada per sequera i avaluar-ne el nivell de gravetat un cop passada l’època més seca. Es tracta del projecte DEBOSCAT, coordinat pel CREAF i impulsat pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya, que se centra en registrar els episodis de decaïment als nostres boscos. “De l’1 al 30 de setembre, els Agents Rurals fan els mostrejos de camp i fins que no s’acabi la campanya no podrem saber en detall la gravetat de la situació”, explica la Mireia.

Sureda afectada per sequera a l’Empordà aquest agost de 2021. Autor: Eduard Pla.
Els ulls dels boscos
Amb aquest escenari en el qual les afectacions són visibles i fàcilment identificables, qualsevol persona amant dels boscos pot ajudar a saber on s’estan produint aquestes efectes participant en el projecte AlertaForestal, una plataforma de ciència ciutadana que analitza l’estat de salut dels boscos de Catalunya mitjançant observacions realitzades per la ciutadania. Participar-hi és tan senzill com enviar fotografies de paisatge de boscos afectats per sequera a través de la seva web-app o app mòbil gratuïta per a dispositius Android i iOS. Tant al web del projecte com a la pròpia app, es faciliten unes infografies que ajuden a valorar el grau d’afectació. Des del CREAF es fa una crida a la ciutadania per convertir-se en els ulls dels boscos.
Esquema per ajudar a valorar el grau d’afectació per sequera de l’aplicació d’AlertaForestal.
AlertaForestal accepta observacions de cinc tipus d’afectacions forestals: sequera, processionària, papallona del boix, ventada i nevada. Està coordinat pel CREAF i compta amb el suport de la Generalitat de Catalunya i del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC).

La història recent dels nostres boscos
Des de 2012, el projecte DEBOSCAT registra els efectes de les sequeres als boscos de Catalunya. Durant aquests nou anys, n’hi ha dos que destaquen sobre la resta: el 2012 i el 2016.
  • El 2012 representa un rècord, amb unes 40.000 hectàrees amb boscos afectats per sequera a Catalunya. Un 66 % de l’afectació va correspondre a espècies de planifolis (com el roure i l’alzina) i un 34 %, espècies de coníferes (com el pi roig i el pi negre). En ser el primer any de dades, però, és difícil diferenciar quines afectacions són d’anys anteriors i quines són noves d’aquell any.
  • Els anys 2013, 2014 i 2015 van donar una treva, ja que es registra molt poca afectació nova. Visitant els llocs afectats al 2012 es veu que els planifolis tenen una recuperació destacable –majoritàriament perquè rebroten– mentre que les coníferes o bé aguanten l’embat o bé moren si pateixen danys severs. L’any 2015 es comencen a cicatritzar episodis i algunes zones es recuperen de forma total o parcial.
  • Al 2016 la sequera va ser severa, però no tan forta com la del 2012. Es registren 30.000 hectàrees amb afectació, sobretot degut a la manca de precipitació que es va donar. Quasi 2/3 dels episodis nous de decaïment forestal provocat per sequera es troben en àrees on va ploure menys del 30 % del que plou habitualment i quasi 1/4 dels episodis, en zones on va ploure entre un 30 i un 50 % del que és habitual. Per altra banda, també es detecta que unes 9.600 hectàrees afectades el 2016 ja havien estat afectades al 2012, de manera que en només quatre anys de diferència aquests boscos han rebut l’impacte de dues fortes sequeres. Aquest és un punt clau, ja que no és el mateix resistir una sequera puntual que haver-ne de resistir freqüentment. Així, la capacitat dels arbres per recuperar-se pot ser molt diferent segons la recurrència de les sequeres.
  • Al 2017 i 2018 es va produir una nova treva. Es registra poca superfície nova afectada però una quantitat semblant de superfície total.
  • Al 2019 es va donar un inici de la recuperació. Aquest any mostra un descens important de l’afectació tant en episodis nous com en superfície total.
  • El 2020 va ser un any de pluges excepcionals que van ajudar els boscos a recuperar-se. Després d’un hivern i primavera extraordinàriament plujosos, el 2020 va suposar la menor superfície registrada de la sèrie i tan sols quatre noves afectacions testimonials que representen 163 hectàrees noves de bosc afectades per sequera. Aquest any es donen per recuperades unes 10.400 hectàrees després de tres anys seguits de poca sequera.
D’aquests nou anys de seguiment, els experts del DEBOSCAT han extret dues conclusions essencials. La primera és que els boscos acostumats a tenir aigua abundant pateixen molt més quan no en tenen que els boscos que ja creixen amb escassetat, i que les calorades fora del que és habitual també fan estralls. I la segona, és que les espècies de planifolis sempre són les que registren major quantitat de superfície afectada, però alhora són les que es recuperen millor. Les coníferes mostren habitualment menys superfície afectada però també una menor capacitat de recuperació.
Pau Guzmán 
Tècnic de Comunicació del CREAF. Biòleg ambiental i gestor de recursos naturals i paisatgístics especialitzat en comunicació científica i ambiental.
· Article publicat a el blog Creaf el 16.09.2021


dijous, 9 de setembre de 2021

Els boscos mediterranis en risc si pugen les temperatures

Ecologia forestal
Els serveis ecosistèmics dels boscos mediterranis, en perill si la temperatura global puja més de 2 graus

Per primera vegada, es revisen les evidències científiques sobre com el risc d’incendi i els serveis ecosistèmics als boscos mediterranis es veuen afectats per un augment o disminució de la temperatura global per sobre dels 2 °C.

Si l’escalfament a la conca mediterrània augmenta per sobre dels 2 ° C, els nombrosos indicadors sobre el risc d’incendis i el clima augmenten una mitjana del 64%. Imatge: Domini públic.
Els boscos amb espècies temperades –propis de zones amb 4 estacions– s’espera que viuran un declivi significatiu si l’augment de la temperatura mitjana de la conca Mediterrània es manté al llindar dels 2 graus. Ara bé, si el termòmetre puja per sobre d’aquest límit establert per l’Acord de París de 2015, fins i tot les espècies acostumades a la sequera, com ara l’alzina o el pi blanc, en patiran les conseqüències i es veuran compromeses. Aquesta és una de les principals conclusions de l’estudi ‘Ecosystem Services provision by Mediterranean forests will be compromised above 2ºC warming’, publicat avui a la revista científica Global Change Biology, liderat per Alejandra Morán-Ordóñez, investigadora del CREAF i associada del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), i Aitor Ameztegui, investigador de la Universitat de Lleida (UdL) i de la Joint Research Unit CTFC-Agrotecnio, entre d’altres.
El treball és la primera revisió sistemàtica i quantitativa que es fa dels potencials impactes del canvi climàtic sobre la provisió de serveis ecosistèmics (serveis que s’aporten) i el risc d’incendi, tant per sobre com per sota del llindar dels 2 graus de temperatura respecte als nivells preindustrials, als països del nord i el sud de la Mediterrània.
"Si l’escalfament a la conca Mediterrània augmenta per sobre dels 2 graus de temperatura, els nombrosos indicadors sobre incendis i riscos climàtics experimenten un augment mitjà del 64%"
Així mateix, s’apunta com a tendència que, si la temperatura puja per damunt dels 2 graus, els indicadors sobre incendis i altres riscos relacionats amb el clima augmenten un 64% als territoris de la Mediterrània. Aquests indicadors utilitzats per extraure aquest percentatge són molt diversos i inclouen el Fire Weather Index, el número d’hectàrees cremades, el número de dies amb risc elevat de foc, el número de jornades amb sequeres prolongades i altres riscos relacionats amb el clima, entre molts d’altres.
L’article publicat a Global Change Biology forma part d’un informe més ampli impulsat per l’equip de coordinació del projecte MedECC, amb la voluntat d’avaluar les conseqüències de l’escalfament global i altres factors de canvi antròpic –per exemple, canvi d’usos del sòl i la sobre explotació de recursos– sobre els serveis ecosistèmics a la Mediterrània. D’aquesta manera es busca complementar els recents informes del Panell Intergovernamental de Canvi Climàtic (IPCC), sobre les particularitats geogràfiques mediterrànies amb realitats climàtiques comuns.


Un mar petit
“La Mediterrània és un mar petit i relativament tancat, que s’escalfa de mitjana un 20% més ràpidament que la temperatura mitjana anual global i amb particularitats que no són assimilables a les tendències de la resta d’Europa, ni de l’Àfrica”, explica Alejandra Morán-Ordóñez. Aquesta realitat geogràfica condiciona l’increment dels riscos d’incendi vinculats al clima d’aquesta zona.
L’augment de sequeres a la conca Mediterrània té moltes possibilitats de transformar els boscos: “podem arribar al moment en què el bosc absorbeixi una bona proporció de l’aigua disponible, que en flueixi menys als rius i, per tant, que n’hi hagi menys per al consum humà i per mantenir els cabals ecològics sostenibles als rius”, apunta Morán-Ordóñez. En la línia d’ajudar a identificar escenaris possibles, el treball publicat a Global Change Biology fa una aproximació  quantitativa relacionada amb els serveis ecosistèmics. “Resumim l’evidència científica sobre com afectarà el canvi climàtic a la provisió de fusta, a la fixació de carboni, a la producció de bolets, etc., intentant posar-hi xifres, amb una clara voluntat de “fugir del catastrofisme”, explica Aitor Ameztegui de manera gràfica. I afegeix que la seva intenció és “sintetitzar l’evidència científica sobre els impactes del canvi climàtic sobre els boscos mediterranis, per aportar informació que ajudi a limitar els efectes de l’escalfament a la Mediterrània”.
“La Mediterrània és un mar petit i relativament tancat, que s’escalfa de mitjana un 20% més ràpidament que la temperatura mitjana anual global i amb particularitats que no són assimilables a les tendències de la resta d’Europa, ni de l’Àfrica”. Alejandra Morán-Ordóñez, investigadora del CREAF.“
Alineats amb grans preguntes
La tasca dels investigadors ha suposat revisar els 78 treballs publicats fins a dia d’avui sobre aquesta qüestió, avaluant les prediccions actuals i futures (gràcies a l’elaboració de models predictius) dels boscos respecte a la seva capacitat d’adaptació i mitigació del canvi climàtic. Donada la dificultat de quantificar molts impactes amb mesures comunes, Morán-Ordóñez i Ameztegui han impulsat una revisió sistemàtica, en la que es compara el valor de la predicció de futur amb la xifra actual de provisió de cada servei, per tal d’aportar un sentit de conjunt.
La pregunta que l’article busca contestar és si els treballs que avaluen la provisió de serveis a futur detecten la diferència de comportament possible per sobre i per sota dels 2 graus de temperatura. I quina situació s’esbossa si no som capaços de mantenir-nos per sota d’aquest límit.


Referència:
L’estudi ‘Ecosystem Services provision by Mediterranean forests will be compromised above 2ºC warming’, per Alejandra Morán-Ordóñez, Aitor Ameztegui, Lluís Brotons et al. es publica el 7 de juliol de 2021 a Global Change Biology. doi https://doi.org/10.1111/gcb.15745

   Adriana Clivillé     
Periodista amb interès en la comunicació i el màrqueting digital, fils conductors de la meva experiència en estratègies de comunicació corporativa, creació de continguts, gestió de xarxes socials i campanyes, gabinet de premsa, formació de portaveu, comunicació de crisi i reputació i marca. M'he involucrat en iniciatives de divulgació sobre el medi natural, les energies renovables, la tecnologia, el territori i la seva gestió amb criteris ambientals per a empreses, univeristats, administració pública i consultoria.
· Article publicat a el Blog del CREAF el 7.07.2021

dissabte, 28 d’agost de 2021

El present de la història antròpica forestal a Mallorca

 Puja aquí i veuràs Porto-Pi

L’endarreriment fins als nostres dies, en tots els terrenys, economia, educació, cultura, art, salut, justícia, valors democràtics... que al meu parer ha provocat la història política (i militar) d’Espanya, és ben patent arreu dels paisatges urbanístics i forestals de Mallorca, així com en la creativitat cultural i producció acadèmica de molts camps. Si jo volgués trobar, per exemple, una història forestal de Mallorca, crec, a no ser que algú me’n pugui informar del contrari, que no la trobaria, per tant a qui estigui interessat en aquesta temàtica per poder resoldre certes equacions del present, li caldrà utilitzar altres aspectes i observacions sobre història, economia, botànica, antropologia... que poden ajudar a determinar una idea de la seqüència històrica que l’actuació humana ha provocat al paisatge forestal i a les conseqüències que aquestes avui encara, o ara més que mai, perduren.

Que jo recordi dels meus anys d’estudiant a primària i secundària, batxillerat antic, llevat d’alguna referència escassa al nom dels cims més alts de Mallorca, ningú em va explicar que, per exemple, a Mallorca hi ha un arbre autòcton que es diu teix (Taxus baccatta), o un altre que es diu fleix (Fraxinus angustifolia), o que cadascun d’ells viu en uns àmbits físics i de comunitat forestal ben diferents. Ningú em va explicar com així foren talats els teixos de les muntanyes i perquè avui, a més de suposar una relíquia d’altres èpoques climàtiques, també ho és com a joia botànica supervivent als nostres excessos.

De fet, és gairebé un miracle l’existència de teixos a Mallorca. Si anau al Maçanella fixau-vos en aquell teix solitari que hi ha entre el rocam habitat per les cabres.... perquè al teix, molt verinós tot ell llevat de la funda vermella del pinyol, també el se mengen amb voracitat les cabres.

Sense voler ser especialment exhaustiu i només a títol informatiu, amb el teix també hi tenim a la Serra arbres o arbusts com l’arç (Acer granatense), servera (Sorbus aria), una mata caducifòlia (Pistacea terebintus), arbre de visc (Ilex aquifolium) (el de la fulla punxeguda amb les bolletes vermelles de Nadal), pomera borda o corner (Amelanchier ovalis) i altres... plantes totes elles que viuen autènticament confinades entre les roques dels penyals de la Serra de Tramuntana on s’han aconseguit salvar del foc i, especialment, del barram de les cabres.

Igualment arraconades als indrets més inaccessibles, hi trobam molts endemismes d’autèntic valor patrimonial de la humanitat, en perill d’extinció, gràcies darrerament també a la presència massiva d’excursionistes, corredors, escaladors que no es conformen en utilitzar els itineraris regulats, sinó els que els exigeix l’ego protagonista de les xarxes.

Els alzinars actualment són deserts fossilitzats, literalment. Les alzines acompanyen un paisatge de roques nues, desforestades, tant dels arbusts, lianes, herbes i també darrerament, segons estudis recents, de molses, com d’arbres caducifolis que en una altra seqüència històrica forestal avui podrien ser acompanyants d’un alzinar bell, vell i exuberant.

La història forestal de Mallorca en tot cas es caracteritza, en perspectiva europea, per una manca absoluta de planificació silvícola, però sobretot per una depredació total dels recursos del bosc. Els carboners, justet, justet, deixaven una alzina perquè els fes ombra devora la sitja. Arreu del territori (potser amb l’excepció per la seva dificultat d’accessibilitat i transport, de la zona central de la Serra de Tramuntana, des de Son Nebot a son Massip i fins a Binifaldó) arreu es tallava arreu i arran, gairebé sense contemplacions. En altres casos els alzinars servien com a corral per a surar els porcs, les ovelles i les cabres.

On es talava l’alzinar, si aquest no era envaït per les cabres, al cap d’uns anys es reproduïa de tanyada o llavor un nou alzinar, però això ja és història, actualment deu fer una trenta o quaranta anys que cap alzinar regenera de llavor i de tanyada si ho fa, és amb molta sort i dificultat. Les cabres solen pelar la pell de les alzines menors de deu o quinze cm. de diàmetre a una alçada d’un metre i mig. L’abandonament de la pagesia de muntanya, que pasturava amb coneixement els ramats de cabres i ovelles va descontrolar totalment la població de cabres que es convertiren en el que són: una plaga invasora que devora i devasta les nostres muntanyes.

Si poguéssim mesurar la quantitat de biomassa que significa la desaparició d’un sotabosc dens de fins a dos metres d’altura, la desforestació crònica de boscos i seqüències de vegetació forestal provocada per cabres i foc, podria informar-nos ben bé de fins a quin punt les grans escorrenties que generen torrentades ràpides cap a zones inundables i cap a la mar, la manca de filtració de l’aigua per alimentar aqüífers subterranis són conseqüència de la història forestal de Mallorca.

Hom hauria de creure que avui, al segle XXI, amb governs democràtics, en alguns casos auto definits com eco-sobiranistes i amb certa autonomia d’actuació política, es corregirien els errors del passat: Puja aquí i veuràs Porto-Pi!

Joan Vicenç Lillo Colomar

28ag21

També publicat a "DBalears" el 28.08.2021

dijous, 12 d’agost de 2021

Regulació hídrica forestal

 

Gestió forestal i regulació hídrica

Fa uns dies, dia 10 d’agost, la Conselleria de Medi Ambient del Govern Balear, va informar entre signes d’admiració que “Les reserves hídriques de les Illes Balears se situen en el 49% i que la meitat de les Unitats de Demanda es troben en escenari de prealerta”. Alhora, el seu Conseller Sr. Miquel Mir comentava al twitter que “La situació és preocupant. La pressió antròpica i els efectes del canvi climàtic fan de les reserves hídriques un factor de cada vegada més escàs. Gestió sostenible i límits; l'única manera de sortir-ne i ser resilients. I començar a dir, sense tabús, quina és la realitat!”. Sense parar esment en altres factors importants de pressió antròpica com l’abús d’aigua per a l’agricultura, jardins, urbanisme en general o efectes del canvi climàtic...com a resposta li vaig comentar que “La pressió antròpica de la que parlau, la vos heu d'aplicar a vosaltres, polítics de la @cmat_ib i @ConselldeMca pèssima i irresponsable gestió dels boscos en afavorir la presència d'una espècia invasora arboricida com les cabres. Boscos madurs sinònims de regulació hídrica”. Comentari que no va obtenir resposta ni dels polítics responsables ni de ningú més, tampoc cap “retuit” o “m’agrada”.

Cap novetat al front. Fa anys, molts d’anys ja, tants com una quarantena, d’una manera o altra mitjançant el blog “amicsarbres”, articles, fòrum del GOB, cartes al diari, opinions en àmbits professionals, crides a actuar per part de l’entitat ecologista de referència sense resposta... vaig afegir la meva veu, la meva anàlisi crítica a la de qui entenia que un dels problemes greus dels nostres boscos són les cabres, tan simple, si. Però és difícil fer entendre a qui només fa dos dies tracta de bruts els boscos amb densa, rica i protectora vegetació mediterrània i els culpabilitza de la provocació del foc.

Per comprovar la devastació que les cabres provoquen, cal anar a la muntanya, trepitjar el terreny forestal, no només un dia o dos a l’any quan s’ha produït un accident meteorològic d’un cap de fibló o una acció criminal en forma d’incendi negligent o intencionat per fer-se la foto, no, cal caminar-hi, observar la degradació de la vegetació ja ben de dins estadis molt vulnerables, l’erosió, la manca de defensa per regular les correnties, la poca absorció i canalització al subsol,  les torrentades... tot això forma part, efectivament com diu el Conseller, de la pressió antròpica i aquí sí, per manca d’una correcta gestió que durant anys des d’instàncies polítiques i tècniques responsables han permès i fins i tot, com és el cas del Consell de Mallorca, han estimulat, no només amb conseqüències negatives pel que fa a l’esmentada regulació hídrica, s’afebleix també la resistència de l’hàbitat, la seva resiliència front els incendis, augmenta la temperatura del seu sòl, es redueix la seva humitat relativa, provoca l’afebliment dels seus efectius, afavoreix efectes plaga, no pot assolir la maduresa necessària... És enorme la responsabilitat de l’estat actual dels boscos per qui durant anys han dirigit o gestionat la funció pública en l’aspecte de gestió forestal i no s’hi veu cap indici d’esmena.  

Joan Vicenç Lillo Colomar

12agost2021

També publicat a DBalears

dimarts, 25 de maig de 2021

De la consciència dels arbres

“Les arrels dels arbres senten,
assaboreixen i decideixen”
 
Peter Wohlleben, enginyer forestal

Vaig néixer el 1964. Visc al bosc de Hümmel, Alemanya. Casat, tinc dos fills. Dirigeixo una iniciativa per recuperar els boscos primigenis, necessaris per a la nostra supervivència. Considerar que la crema de fusta sigui una cosa ecològica és erroni. Desitjaria tenir creences espirituals, seria tot més fàcil

El batec de bosc
Va passar més de vint anys treballant com a guarda forestal, gestionant fusta. L'observació i la curiositat el van portar a voler saber més del que passava al bosc i ho va fer a fons. Convertit ja en un gran expert, el seu llibre La vida secreta dels arbres va ser un supervendes i portat a el cinema el 2020. Ara s'edita a Espanya El vincle secret entre l'home i la natura (Obelisc), en el qual explica els últims i sorprenents descobriments científics sobre el comportament dels boscos i sobre el que ens uneix a ells. "Cada vegada descobrim més que encara som part de la natura, aquest sistema meravellós, i que funcionem seguint les mateixes regles que les altres espècies. Quan aquesta idea s'imposi aconseguirem protegir la natura ".

Vostè va començar administrant arbres com a fusta.
Sí, encara avui dia quan estudies per ser guarda forestal t’ensenyen a administrar fusta. Jo he hagut de fer un procés per entendre la grandesa dels arbres.

Què va passar?
El desencadenant va ser un tronc vell talat que continuava donant fulles. Em vaig adonar que la resta d’arbres del seu entorn l’estaven ajudant a mantenir-se viu, l’alimentaven, hi havia col·laboració entre ells, i això em va fascinar.

I va començar a investigar?
Sí, col·laboro amb la universitat, lluito per crear una carrera per poder estudiar el manteniment de l’ecosistema dels boscos, i he creat una acadèmia del bosc.

Parli’m de la vida dels arbres.
Sabem que a les puntes de les arrels hi ha una espècie de cervell. Els arbres mare reconeixen mitjançant aquestes terminacions els seus propis fills i els subministren nutrients. A les arrels es prenen decisions.

Quines altres decisions?
Per exemple, si han de rebaixar el consum d’aigua i tancar els porus de les fulles. Les arrels tenen impulsos elèctrics –tal com ocorre al nostre cervell– per comunicar-se sobre la presència d’insectes nocius. Però de moment només podem detectar comunicació d’estrès i no de benestar.

Potser parlen de les seves coses.
La comunicació d’estrès també es pot olorar. Aquella olor típica que percebem en els pins quan anem al bosc a l’estiu és una comunicació d’estrès per la sequera.

Els arbres s’organitzen en famílies, en tribus...?
Els arbres fruiters són individualistes, però s’ha confirmat que els arbres dels boscos d’Europa són familiars i poden arribar a crear amistats amb altres tipus d’arbres, ho sabem per com s’ajunten les seves arrels.

El món vegetal té consciència?
Sí, existeix una consciència perquè perceben el dolor. Les plantes tenen la capacitat de suprimir el dolor emanant unes substàncies, tal com fa l’home.

Com és la consciència dels arbres?
Els arbres s’obren camí amb la punta de les arrels. L’arbre sent, assaboreix, prova i decideix on i com continuar.

Què entenem per consciència?
No hi ha una definició consensuada, però sí que es pot dir que és saber qui ets i on ets. Ho saben els mamífers, animals com les abelles i també el món vegetal. Els arbres memoritzen, aprenen i transmeten el seu aprenentatge.

Per què ajuda una espècie d’arbre un altre d’una altra espècie?
És com un sistema social, els arbres saben que només en comunitat poden aconseguir la seva supervivència. En les últimes dècades sempre s’ha parlat d’una lluita entre les plantes, però els biòlegs han vist que no és una lluita sinó una cooperació. La natura és cooperativa.

Hi ha comunicació entre el món vegetal i l’animal?
N’hi ha entre els arbres i els insectes, de fet hi ha unes vespes que posen les larves a les fulles dels arbres i si hi ha una amenaça per a elles els arbres els hi comuniquen.

Quin és el vincle entre els humans i la natura?
Els arbres tenen una clara influència en nosaltres. Per a mi el més fascinant ha estat veure que hi ha una baixada de la pressió arterial quan som al bosc.

Esclar.
Un altre estudi confirmat és que un pacient hospitalitzat només pel fet de tenir un contacte visual amb un arbre necessita menys analgèsics. Hi ha una relació emocional entre l’home i els arbres i això em fa creure que hi ha esperança: que intentarem lluitar per la seva conservació.

Però ells no ens necessiten.
Els arbres existeixen des de fa 300 milions d’anys i nosaltres només fa 30 milions, així que segurament no estan interessats en nosaltres.

La ciència està estudiant si els arbres tenen alguna cosa similar a un cor.
Intuïm que hi ha un ritme cardíac. L’aigua es bomba del terra fins a les copes dels arbres i s’ha vist amb mesuraments làser que els arbres es contreuen i deixen caure les seves branques i tornen a aixecar-les cada tres o quatre hores.

Parlem d’intel·ligència.
L’ésser més ximple és un organisme unicel·lular, com una espècie de fongs, que sabem que tenen una consciència espacial. També s’ha pogut demostrar que fins i tot les mosques de la fruita tenen la capacitat de somiar i que les plantes tenen una certa capacitat d’ajudar-se entre elles, de cuidar les altres.

On vol arribar?
La concepció que nosaltres som éssers superiors és més aviat cultural i ideològica i no tant una consideració biològica o científica.

Què vol transmetre’ns?
Passegi pel bosc, això ens fa connectar amb ell i crear consciència. I reduir el consum de carn seria una gran ajuda per a la creació de boscos. Als EUA i a Europa, el 80% de les terres s’utilitzen per a la cria de bestiar.

Ima Sanchís
· Article publicat a La Vanguardia el 25.052021

divendres, 22 de gener de 2021

Vandalisme a dos verns de Barcelona

Dos verns de la Verneda
·
Fa aproximadament dos anys vaig descobrir dos verns, una espècie d'arbre poc freqüent a Barcelona, a prop del carrer de la Verneda. Els verns són arbres que necessiten molta aigua. Per tant, atès que em vaig adonar que els n'hi faltava, vaig decidir regar-los pràcticament cada dia.
 
Durant aquests dos anys, aquests arbres han anant patint atacs vandàlics. Sovint els trobo amb branques mal tallades que no poden ser conseqüència de tasques de poda. Aquests atacs s'han intensificat últimament. Els dos arbres tenen la guia tallada. A més, com malauradament passa en altres indrets de la ciutat, és freqüent trobar-hi deixalles i cigarretes.
 
M'agradaria denunciar aquests atacs i de pas demanar més respecte i protecció als arbres en general ja que, entre altres avantatges, podem respirar gràcies a ells. També voldria destacar que, a més de donar nom a un barri de la ciutat, possiblement aquests dos arbres són els únics de l'espècie Alnus glutinosa que hi ha a Barcelona.  
Martí Queralt

dijous, 17 de desembre de 2020

El net i l'olivera centenària

Molts veïns ja parlaven de màgia,
l’olivera centenària del jardí abandonat
enguany també brillava engalanada.

Junt amb altres companys de la llar d’avis,
el vell que hi penjava les quatre llumetes
feia mesos que havia estat enterrat.

El seu net, sense que ningú el veiés,
homenatjant-lo, travessà la petita tanca,
prenent el relleu i perpetuant una il·lusió.

Franc Guinart i Palet
Nadal-2020

dimecres, 9 de desembre de 2020

Cremes prescrites




Foc i càrritx

Quan hom es posiciona en contra d’actuacions administratives qualificades com a tècniques, especialment en àmbits tan desconeguts i marcats per la indiferència del 99% de la població com la forestal, s’arrisca a ser titllat entre el no ja tan nou ecologista radical o, pitjor i que s’entén com a insult, “vegetalista” per transposició a l’”animalista” d’encefalograma pla pel que fa a entendre la realitat biològica-forestal.

Determinades actuacions tècniques de gestió forestal, consistents a pegar foc a més d’una hectàrea de vegetació forestal de muntanya en ple Espai Natural Protegit de la Serra de Tramuntana qualificat com de “ús limitat”, amb el nom de “crema prescrita” i impune a qualsevol crítica o denúncia, venen amb la signatura del director general d’Espais Naturals i Biodiversitat, Sr. Llorenç Mas Parera.

La informació, en bon bilingüe com cal en una realitat impositiva-política-territorial com la nostra, és aquesta: “Paratge Natural de la Serra de Tramuntana. Pla Especial de Prevenció d’Incendis Forestals. Crema prescrita per a la prevenció d’incendis forestals en punt crític planificat. Comellar de ses Sínies (Galatzó). Objectius: Reduir la càrrega de combustible vegetal a nivell estratègic i a escala de massís. Reduir la possibilitat de consolidació de gran incendi forestal en aquest punt. Regenerar pastures i matollars per diversificació estructural del paisatge. Conservar, a escala de massís, els hàbitats naturals. Ús del foc com a eina de gestió i prevenció” I es queden tan amples.



El problema no rau en que cap d’aquests punts no tan sols no justifiquen pegar foc a aquesta superfície forestal de muntanya concreta, sinó que és una autèntica propaganda al seu ús, a l’ús del foc amb la mateixa funció, que pot ser en un moment donat, indiscriminat. I no dic per part de gestió forestal, que no crec que s’aturin en aquesta crema prescrita i ja en deuen pensar d’altres, sinó per gent particular a qui donen arguments clarament a-na-crò-nics perquè facin el mateix. Perquè no? Amb autorització signada, clar.

Aquest anacronisme, amb arguments com “regenerar pastures i matollars per diversificació estructural del paisatge” a la Serra de Tramuntana del segle XXI, ja dic que no és només fora de temps, és directament imprudent fer-ne ostentació tècnica. Com ho és també anacrònic el tecnicisme de càrrega de combustible forestal. Això vol dir més o menys que sense arbres, arbusts, herbes... no hi pot haver foc. El famós triangle aquell del foc, suprimint un marge del triangle el foc no existeix. Això de “conservar... els hàbitat naturals” pegant-li foc, és gairebé insultant, és voler justificar l’actuació en un Espai Natural Protegit, que també ho hauria de ser de “protegit” precisament per evitar això. “Reduir la possibilitat de consolidació de gran incendi forestal en aquest punt”. Certament, en el cas molt improbable que aquests dos propers anys un foc progressi cap aquesta parcel·la afectada de “crema prescrita” es reduirà aquesta progressió, però només el temps que li calgui al càrritx a regenerar, amb més força si cal, és a dir dos tres anys com a molt.

Tot plegat és un poc infantil si no fes plorera. Gran part de la superfície de muntanya, d’alta muntanya, de la Serra de Tramuntana ha tengut la gran desgràcia i la gran sort d’estar coberta de càrritx (Ampelodesmos mauritanica). Desgràcia perquè ha servit precisament al llarg de molts anys com a regenerador de pastures. Especialment en l’època d’abandonament de la pagesia de muntanya, on els darrers “pagesos” ja no empraven cap més eina de gestió que el foc. Em venen al cap els noms dels darrers “pastors”, “pagesos de muntanya”, de la part de Mortix, Míner, Tossals, Mossa, Cosconar, muntanyes d’Artà... es dedicaven a gestionar, a reduir la càrrega de combustible vegetal, regenerar pastures i matollars per diversificació estructural del paisatge, conservar, a escala de massís, els hàbitats naturals i ús del foc com a eina de gestió.

Per sort el càrritx després del pas d’aquests “gestors” de la crema consolida el sòl, també ho fa després d’un incendi, d’un gran i greu incendi, donant cobertura a una gran diversitat de vegetació dinàmica, de biodiversitat. Tot té un límit però i el canvi climàtic l’aproxima.

El problema del corporativisme en general quan gaudeix de cert poder, en tenim exemples recents, és que avantposen els seus principis i objectius inqüestionables, indiscutibles... als interessos propis del terreny, territori, que trepitgen.

Si a Galicia, Catalunya, Andalusia o Estats Units d’Amèrica fan cremes prescrites, perquè no n’hem de poder fer aquí? En tot cas hauria de preocupar aquesta usurpació de funcions pel que fa a la cura i cautela que hauria de regir la gestió dels Espais Naturals Protegits o de Rellevància Ambiental. Ben cert que amb el pas del PP per la Conselleria de Medi Ambient, especialment en l’etapa Company, es va suprimir literalment el ser i la funció d’aquesta autoritat dels Espais Naturals Protegits i a canvi sempre s’ha donat una molt més importància en recursos econòmics i de personal a la gestió forestal. IBANAT n’és la marca.

Autoritzar aquestes cremes, aquests incendis controlats que haurien de sumar-se estadísticament a les superfícies anuals cremades, és donar passes enrere en la necessària i adequada gestió forestal dels Espais Naturals Protegits.

Gràcies.

Joan Vicenç Lillo Colomar. 

També publicat a DBalears 




dilluns, 16 de novembre de 2020

Àrees recreatives

 50 Caubets

Fa pocs dies el Govern i el Consell, ha encetat una campanya amb el lema “Els espais naturals són per a tu. Gaudeix-los amb seny”, perquè entre altres raons enguany, 2020, han descobert i comprovat que els Espais Naturals Protegits, especialment la Serra de Tramuntana suporten una afluència de visitants massiva. Fa molts d’anys, i encara ara hi soim, es va haver de posar límit a la circulació de motocròs per boscos i muntanyes, es varen haver de regular esdeveniments de travesses i carreres amb itineraris per llocs naturals realment singulars, s’ha hagut de controlar l’escalada, les acampades, els vols de tota mena d’aparells, drons inclosos...

Enguany, a causa de la pandèmia, les àrees recreatives gestionades per IBANAT o ajuntaments s’han hagut de tancar per imperatiu d’ordre sanitari i per tant l’afluència de gent que simplement té la sana i necessària necessitat de gaudir de l’aire lliure de manera individual com en família, ha augmentat i alhora s’ha dispersat molt envaint literalment molts espais naturals que haurien de restar efectivament protegits.

El primer enunciat del lema de la campanya “Els espais naturals són per a tu” crec que no és una bona manera d’enfocar-la. L’ordre de preferència o prioritats en tot cas hauria de ser: 1 Els espais naturals no són teus: cal respectar i mirar primer de tot per a la conservació del lloc. 2 Cal regular i facilitar la teva presència humana, pública, massiva, diversa en aficions, a aquests llocs en funció i condicionats al primer punt. 3 Cal respectar la propietat privada (en tant que aquest és del 90% del territori, aproximadament) atenent alhora el drets i interès públic.

Molta de la gent que visita la Serra de Tramuntana surt de Palma i ha de  recórrer al vehicle motoritzat per accedir als entorns d’aquesta, posteriorment s’interna a peu o amb bicicleta per dins aquests espais muntanyencs. Per a molts, però, n’hi hauria ben prou podent accedir a una àrea recreativa com la de Caubet, situada en el que va ser un antic quarter de l’exèrcit, vora una estació del tren de Sóller i la urbanització de sa Coma. Té una extensió d’unes tres hectàrees, està gestionada per IBANAT i disposa d’una bona quantitat de fogons d’obra i taules per a poder torrar i seure. Hi ha pins, garrovers, ullastres i algunes planes rases on poder fer botar una pilota o jugar a encalçar. Durant els caps de setmana molts ciutadans agafen torns des de primera hora per poder ocupar i utilitzar un d’aquests fogons i taules. Vos puc ben assegurar que l’ambient que s’hi respira, apart de l’olor de carn, xulla o sardina torrada, és alegre. Molts dels seus usuaris és gent que durant tota la setmana treballen, si poden, i viuen molt probablement a un pis senzill, a vegades amb fills. És de tota necessitat per a la salut física i mental poder esbargir-se i gaudir d’un lloc tan accessible i fàcil com és una àrea recreativa com aquesta.

El que cal demanar-se, no ara sinó fa molts anys, com és que ajuntaments, el Consell o el Govern, especialment els governats per l’esquerra, no han dissenyat de manera perimetral a les grans ciutats, més àrees recreatives com la de Caubet? Parc de la Riera, Parc de la Mar, Parc de les Estacions, Parc de Llevant... no tenen res a veure amb les funcions d’esbarjo i divertiment que aquestes àrees ofereixen.

La majoria d’àrees recreatives es troben ben dins o amb partió amb el Paratge Natural de la Serra de Tramuntana, moltes gestionades per el Govern Balear i altres per els seus ajuntaments: Son Tries, Esporles. Es Fornassos, sa Coveta Negra, Caimari. Es Puig. Lloseta. Menut, Ca s’Amitger, Els Pixarells, Gorg Blau, sa Font des Noguer, Escorca. Fornalutx... Totes s’omplen de famílies quan el seu us està permès. Una bona xarxa perimetral d’àrees recreatives, a l’estil de la de Caubet, al voltant de Palma minvaria força l’afluència d’aquest tipus d’usuaris cap a la Serra de Tramuntana. Molta gent no demana més.

I ara un poc de demagògia: quantes àrees recreatives perimetrals a Palma com aquestes, només amb el ciment necessari per fer fogons i estalonar taules, es podrien planificar amb 30 milions d’euros que pot costar una autopista no gens sostenible, o d’alçar i tornar col·locar per enèsima vegada el trespol de les voravies de s’Arenal per alegria dels hotelers?  Gràcies.

Joan Vicenç Lillo Colomar

També publicat a DBalears 

dimecres, 28 d’octubre de 2020

Foc i fum

Foc i fum pel cul den Cresta!

A Alaró, a Los Damunt, tenim un carrer anomenat can Cresta i una dita “Foc i fum pel cul den Cresta!”. Desconec qui va ser aquest tal Cresta ni el fet que va provocar el naixement d’aquesta dita, però en tot cas crec que fa menció a un fet on tot crema de manera aparatosa, desordenada i sense control.

Canvi climàtic és el canvi de clima produït per l’activitat humana. Aquest concepte o definició abstracte a primera vista i així percebut per molta gent, és ben concret en els fets que el produeixen i també en la certesa de resultats futurs negatius per a la nostra pròpia supervivència, per molt que encara resulti difícil determinar-ne la forma i l’abast final.

Durant milions d’anys la terra, la natura, talment com un tot viu, va oxigenar l’atmosfera absorbint amb les plantes el CO2, convertint-lo en matèria orgànica i emmagatzemar-lo en forma de carbó o petroli en capes profundes del subsol. En poc més d’un centenar d’anys la humanitat ha tornat a l’atmosfera milions de tones d’aquest diòxid de carboni. Els resultats no s’han fet esperar.

Pel que fa a Mallorca, mancat d’una industria manufacturera, és sens dubte el turisme qui més participa en la nostra quota generadora d’escalfament global: el trànsit i conseqüent contaminació d’avions, cotxes de lloguer i de serveis, allotjaments i complements d’oci nocturn o la visita d’embarcacions i creuers en són exemples clars; però n’hi ha més on hi participam de manera activa i individual.

Un exemple gràfic clar el podíem observa dia 16 d’octubre passat arreu del territori de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera. A Palma desconeixen fins a quin punt aquesta data es té en compte i és a moltes converses de bar o de carrer de la part forana. El  Decret 125/2007, de 5 d’octubre, pel qual es dicten normes sobre l’ús del foc i es regula l’exercici de determinades activitats susceptibles d’incrementar el risc d’incendi forestal, estableix entre dia 1 de maig i el 15 d’octubre el que denomina “època de perill d’incendis forestals” i dicta que durant aquest període les cremes en zona forestal estan prohibides i són autoritzables en franges agrícoles a menys de 500 m. de zona forestal. Per tant a partir de dia 16 d’octubre pràcticament no existeix cap limitació o impediment normatiu per a realitzar cremes agrícoles, ja que, al menys pel que jo conec i a no ser que ordenances municipals concretes ho facin, aquestes no estan regulades per cap normativa jurídica d’obligat compliment, tan sols subjectes al sentit comú de la gent. Molt plausible vist com eludeix el tema l’administració.  

Durant dies, mesos abans, qui té un hort, un trast, un tros petit o gros de terra, ha anat acumulant restes de tala, poda, eixerma per tal de pegar-li foc en fer bo i estar permès, per aquest ordre. L’extremada parcel·lació de bona part de Mallorca fa que aquests munts a punt de cremar es multipliquin arreu i que en un percentatge important, hom afegeixi al munt plàstics, materials sintètics, fustes tractades amb vernís o pintura, cartrons o residus fins i tot perillosos, que s’haurien de dur al Punt Verd. Si aquesta aportació de materials no vegetals és a solars de polígons, magatzems de construcció o industrials, pot ser especialment important.

Dia 16 d’octubre, ja de bon matí, hom podia determinar amb un grau important de fiabilitat i pel color del fum, quins munts aportaven a l’aire que respiram contaminants de plàstics, dissolvents o altres substàncies de derivats del petroli i, per tant, generadores de CO2 a l’atmosfera, participant així de manera activa en el canvi climàtic.

És clar que l’eliminació mitjançant la crema d’aquests tipus de residus no vegetals és ben prohibida, però també és ben clar que, llevat de visites ben puntuals i sovint per denúncies de tercers, la policia municipal, guàrdia civil o agents de medi ambient, hi fan ben poques intervencions en relació a la magnitud del problema.

Ben cert que es tracta en primer lloc d’un cas d’educació ambiental en què una persona conscient del problema difícilment no ja no pegarà foc a plàstics, espumes o cartró en una foguera, sinó que intentarà evitar tant com pugui cremar fins i tot rama, branques, herba... que ben bé i fàcilment poden convertir-se en un simple munt d’adob i terra de mata o, al menys, cremar-la a la xemeneia i a l’estufa ni que sigui per iniciar el foc.

Per altra banda, el recompte d’expedients sancionadors en la matèria també podrien informar-nos del grau d’exemplaritat i consciència que l’administració demostra tenir en el problema greu del canvi climàtic. Al meu parer, poca.

Joan Vicenç Lillo i Colomar

26 d'octubre de 2020

També publicat al DBalears 

divendres, 16 d’octubre de 2020

El potencial de les plantes silvestres comestibles

Jornada tècnica en línia
Divendres 23 d’octubre de 2020
 
Setmana Bio per a l’alimentació ecològica 
El potencial de les plantes silvestres comestibles

Cada cop és més habitual sentir a parlar d’espècies silvestres comestibles que han tornat a l’escenari gastronòmic, tant en el si de la restauració professional com en l’àmbit domèstic. Moltes d’aquestes espècies silvestres comestibles presenten, en termes organolèptics, nutricionals, i culinaris, un gran atractiu per als consumidors, i per tant és previsible que la seva demanda experimenti un creixement notable en els propers anys. Tots aquests factors, juntament amb una gran adaptació de les espècies silvestres comestibles a les condicions ambientals locals, posen de relleu la necessitat de considerar aquestes espècies com elements clau per a la diversificació i innovació de les explotacions agràries, per fer-les més sostenibles, i per poder reforçar i reequilibrar vers els agricultors la cadena de valor generada a partir dels productes agraris.

Programa
08.50 h Presentació de la jornada
Sr. Ramon Lletjós. Director dels Serveis Territorials del DARP a la Catalunya Central.
09.00 h Espècies silvestres comestibles amb potencial d’esdevenir nous cultius
09.30 h Maneig agronòmic de les espècies silvestres comestibles
10.00 h Comercialització, cadena de valor i casos d’èxit
10.30 h Fi de la jornada
Les ponències aniran a càrrec del Sr. Marc Talavera, president del Col·lectiu Eixarcolant i Dr. en Biologia per la UB.
Aquesta jornada es realitza en línia. Us hi podeu inscriure mitjançant l’enllaç que trobareu a l’apartat d’Inscripcions.
El dia abans de la jornada rebreu l’enllaç d’accés a l’aula virtual des d’on podreu seguir-la.

Inscripcions
La jornada es gratuïta, us podeu inscriure a través de RuralCat:
ruralcat.gencat.cat/inscripcionspatt
Per a més informació podeu contactar amb l’Oficina Comarcal de l’Anoia:
(A/e: aanoia.daam@gencat.cat)

dissabte, 3 d’octubre de 2020

Les cabres, una plaga invasora dins els boscos

La importància de les cabres per a l’economia balear

Durant la meva infància, vàrem romandre durant algunes temporades a una possessió de la Serra de Tramuntana, juntament amb els meus dos germans baix la protecció i direcció matriarcal de ma mare i la seva germana. Molts de dies teníem la sort de nodrir-nos de llet de cabra. Aleshores habitava aquella contrada un vell pastor amb una guarda de devers un centenar o més d’animals. Durant anys he patit la intolerància a la llet de vaca fins que fa uns anys n’he poguda trobar de cabra a grans supermercats, actualment cada quinze dies si puc, faig una visita a una finca a la vall den March a Pollença, “Formatges Tramuntana” on vaig a cercar llet i un formatge excel·lent, amb un darrer assortit per cert condimentat amb suc de garrova. Ho recomano. Finalment, guard encara algun record al meu barri de Los Damunt, d’una dona vella amb mocador al cap i llarga trunyella, pasturant una cabra que li subministrava a ella i a altri la llet diària. Tenc per tant un bon record i estimació d’aquelles cabres a les que m’agradava acaronar i donar un manadet d’herba.

Deu fer quatre o cinc mil anys com a molt que la cabra fou portada com animal domèstic a Mallorca, i per dir-ho ras i curt entrant de ple al cau de l’article, mai des d’aleshores hi havia hagut un descontrol i una colonització tan massiva d’aquesta espècie invasora a la seva forest. Un indicador més de la incapacitat manifesta i progressiva que tenim com a humans d’establir un cert equilibri, pacte, amb el medi natural per no empitjorar les nostres pròpies condicions de vida.

He pogut llegir un document relatiu a les escriptures de contracte de lloguer d’una finca de Tramuntana, crec que de son Amer a Lluc, on s’establia com a motiu de ruptura del mateix, que s’augmentés el nombre de cabres, no més de quatre o cinc crec recordar, o que aquestes anessin a lloure pel bosc.

Durant centenars d’anys les cabres varen ser acompanyants domèstics de les poblacions humanes i a les grans possessions de la Serra si existia algun ramat un poc més important era guardat amb molta cura per un pastor o un bon tancat. La producció d’oliva, cereals, llegums, hort era massa important per a la pròpia supervivència com per deixar que un parell d’exemplars caprins li fessin cap mal. És clar que se n’escapaven i anaven colonitzant els llocs més remots i confinades en petites poblacions en grans extensions de muntanya alta. Capturar-les amb cans i llaç no es feia  per esport, sinó sobretot per a mantenir la seva població a retxa.

Durant el segle XX amb la deserció i desaparició de la pagesia de muntanya, però sobretot, encara que poc valorada en el cas, per la irresponsabilitat de grans propietaris d’importar ramats de cabra per fer “net” el bosc (conec el cas concret de l’amollada a lloure de devers 300 cabres) la població de caprins augmentà considerablement. Cal recordar que les cabres més que no herbívors tenen predilecció per espècies arbustives i arborícoles.

No m’allargaré aquí en com l’acció sobre el sotabosc i arbrat debilita el conjunt de l’ecosistema del bosc, redueix la seva humitat relativa, augmenta la seva temperatura i facilita tot plegat l’augment excessiu de poblacions de descomponedors com el banyarriquer que troba poques barreres de contenció i molta feina, ni que fa vint o trenta anys que el bosc no es pot regenerar de llavor, ni d’aglans, murtons, arboços, cirerers de betlem...amb arrelament i informació genètica renovada, ni que no hi ha tanyades menors de quinze centímetres de diàmetre...

Amb tot, el greu problema ecològic actual pels nostres boscos, amb conseqüències fatals relacionades amb la pròpia desaparició del bosc, manteniment d’aqüífers i agreujament dels efectes del canvi climàtic en general i al qual assistim estupefactes els quatre espectadors conscients que soim, no prové en importància d’aquell abandonament del camp i forassenyades accions d’ignorants, sinó en la resposta política i la cobertura tècnica que aquesta ha de menester.

Si no record malament fou en Pere J. Morey, conseller d’agricultura en temps de Gabriel Cañellas i també imputat per prevaricació i frau, qui va convertir l’any 1995 amb l’assessorament tècnic necessari, la cabra en una espècie cinegètica i l’Ordre d’Homologació de Trofeus de Caça, on s’inventen la història de la cabra “salvatge” mallorquina, fina.

En Jaume Matas president de CAIB i el seu Conseller de Medi Ambient, Jaume Font, reblen el clau del disbarat amb el “Decret 91/2006, de 27 d’octubre, de regulació de poblacions caprines, d’ordenació de l’aprofitament cinegètic de la cabra salvatge mallorquina i de modificació dels plans tècnics.”

Les legislatures progressistes de Francesc Antich o Francina Armengol, amb Consellers de Medi Ambient en mans de MES, Biel Vicens, Vicenç Vidal o Miquel Mir i del Consell de Mallorca amb Joan Font també de MES dirigint les competències de caça, no han pres en consideració l’abast del problema, han seguit la mateixa línia argumental tècnica d’arrel i donat continuació a una política de clientelisme i pou de vots molt lligat al mon de la caça.

Crida l’atenció la poca força argumental i de convicció per fer front al problema que deuen tenir, si és que existeixen, les consideracions tècniques de qui ostenta competències en gestió forestal, espais naturals protegits o espècies salvatges a la Conselleria de Medi Ambient.

Per altra banda la Universitat si bé hom ha de creure que per força han de tenir feta una valoració real i científica de l’abast del problema, no dona signes de vida ni molt menys cap veu d’autoritat o alarma al respecte... sempre tancada dins la seva torre d’ivori.

Tant per acció com per omissió, “qui estima Mallorca no la destrueix”.

Gràcies.

Joan Vicenç Lillo Colomar

També publicat a DBalears