dijous, 9 d’agost de 2018

La Grafiosi de l’om

Turisme fitopatològic (II)
“Montjuïc, pol d’atracció per a l’observació i preservació de les patologies vegetals, es consolida com a destí de turisme fitopatològic.”
Tractant-se de Barcelona - ciutat d’innombrables congressos i activitats diverses- no seria un mal titular de premsa, donada la gran varietat d’estralls que es poden observar a la vegetació de la muntanya.

En la lluita per la vida aquest arbre ha perdut: es tracta d’un om afectat per la grafiosi.
El corc, que dispersa el fong patogen, dibuixa unes galeries sota l’escorça que donen nom a la malaltia.
Els arbres no són immortals i el fong també té dret a viure: la lluita per la supervivència està servida…
Els oms debilitats prèviament per la galeruca, o per la sequera, pateixen més l’atac dels escolítids que escampen les espores letals del fong. L’arbre un cop parasitat entra en decadència fins que mort.

Si us trobeu amb un arbre llampat com aquest, per a confirmar que té aquesta malaltia irreversible, només heu de tallar una branca i veure el xilema tacat de fosc…

Què fer davant d’un focus de grafiosi ?
No crec que la ciutat hi hagi cap fitopatòleg de guàrdia… però potser n’hi hauria d’haver un, com a mínim. Tenir cura dels arbres passa pel control de la sanitat vegetal no n’hi ha prou en plantar, regar i podar…calen inspeccions fitosanitàries.
Deixadesa o dilema de gestió ?
Preservar el fong o l’arbre ?
Qui aporta més a la qualitat de vida de la ciutat ?
Quin és l’impacte ambiental de cada espècie ?
Si es tracta de plantar cara el canvi climàtic jo diria que la cosa està clara, malgrat a la natura el paper dels fongs és essencial com a recicladors…
Gràcies al treball en equip de diversos fongs es pot reciclar la matèria orgànica i els arbres perdedors acaben alimentant els guanyadors quan l’escenari és un paratge “natural”.
En un ecosistema artificial és l’home qui decideix què hi posa i què hi treu, com i qui farà de detritívor.
Fins a quin punt es pot arribar a badar ?
A la ciutat la biodiversitat no està gestionada per l’ecologia sinó per la política municipal. És aquesta la que decideix el què, el qui i el com es regula la vida dels arbres en relació els seus patògens.
Políticament els animalistes estan aconseguint una certa protecció dels animals, però no veig cap moviment vegetalista. Poden agonitzar arbres i palmeres que no veureu mai ningú fent escarafalls per això. Són gent que pateixen en silenci i moren dempeus. Només se’n escolta d’ells la retrunyida a l’hora d’ésser abatuts. Tret dels manaires sords…

El gestor que té l’agenda a petar (de seminaris, trobades, ponències i actes socials diversos sobre ciutats intel·ligents, ciutats verdes, ciutats sense por, ciutats solidàries, ciutats contra el canvi climàtic, ciutats verdes, etc.) no se’n enrecorda d’allò essencial:
proporcionar els recursos adequats per a un manteniment digne dels espais verds.
Ara, més que mai, cal molta elegància a l’hora d’alterar l’entorn. S’imposa un disseny paisatgístic que contempli les interaccions ecològiques dels seus elements, dissenys agró ambientals compatibles amb la sostenibilitat.

La història dels arbres urbans s’escriu sola; es pot llegir a través dels arbres supervivents al paisatgisme de postal. Tots som corresponsables del patrimoni vegetal que cal preservar i no ens podem permetre el luxe d’anar perdent arbres, per no veure, per no dir, per no demanar, per no respectar la gent que tenen per ofici cuidar els nostres arbres.

Com a país no ens hauríem de poder permetre tanta deixadesa en la cura de la salut dels arbres: ens ofereixen uns serveis ecosistèmics que es poden valorar objectivament més enllà del seu valor mitològic. 

J.D.Fernàndez i Brusi

dimarts, 7 d’agost de 2018

De banys de boscos

“Un bany forestal
va salvar la meva vida del caos”

Colab.LV | Foto: Xavier Cervera
Annette Lavrijsen, divulgadora dels banys forestals
Tinc 37 anys. Vaig néixer a Reusel (Holanda). Soc periodista, editora de revistes de psicologia, natura i salut. Visc en parella, sense fills. Política? Ecologisme d’esquerres. No professo cap religió. Passejo, llegeixo, faig ioga... al bosc: faig banys forestals.
Shinrin-yoku
L’Annette m’ensenya molt sobre arbres i boscos: en un pícnic campestre, la proximitat d’una noguera foragita els insectes; la visió d’un arbre de copa ampla genera benestar; un bosc de pins joves transmet molta energia; els japonesos es banyen al bosc des de temps immemo­rial; l’ amanyac d’un rierol t’adorm; veure’t en un bosc millora la teva autoimatge; sentir el vent a la cara i la pluja a la pell és una meditació... L’arbre de la sidra és el seu predilecte. És una dona molt inquieta i enèrgica, i el bosc la ­pacifica. M’aconsella buscar-me el meu temps de bosc i provar-ne els beneficis: ella comparteix totes aquestes pistes i moltes més al seu llibre Shinrin-yoku ( Lince).
Què és un bany forestal?
Tu entra en un bosc...

Quin bosc és el seu favorit?
Els pirinencs, l’espessa Selva Negra alemanya, els boscos colossals de Nova Zelanda, els virginals de Tasmània, la Patagònia..

Així qualsevol...
No, no busquis excuses: hi ha boscos a prop, tots tenim algun bosc a mà.

Posem que entro: què faig?
Camina.

Camino.
Abans jo corria: era runner, m’agradava córrer pel bosc. Un dia, crac! El peu.

Es va trencar?
Vaig patir una lesió molt dolorosa, vaig haver de deixar de córrer. I un dia vaig tornar al bosc... a caminar. Va ser una revelació!

Què va descobrir?
L’atmosfera del bosc, les aromes del terra, el perfum de les floracions, la tremolor de les branques, la fricció de les fulles amb la brisa, la música dels ocells, el tacte dels troncs...

Molt bonic.
I molt guaridor, també! Jo estava a punt del col·lapse... i el bosc em va salvar.

Què li passava?
La meva feina a Amsterdam em desbordava, em tenallava l’estrès, la responsabilitat m’angoixava, estava atabalada, accelerada, desencaixada, al límit de les forces físiques, mentals i anímiques, potser d’una depressió... I en aquella crisi... vaig recordar...

Què va recordar?
Soc una nena, soc al llit i el pare em desperta, i m’aixeco en pijama: ens n’anem al bosc, amb llanternes, sense fer soroll. Encara no s’ha fet de dia al bosc...

Vivien al bosc?
En una granja. I teníem un bosc a prop. I llavors ens assèiem en un monticle. I, al cap de poca estona... es feia de dia!

I?
La llum brillant, els colors del cel, el verd dels arbres! Els ocells embogien d’alegria, li cantaven al nou sol! Un cop viscuda aquella bellesa compartida, tots dos tornàvem i esmorzàvem junts.

I què va fer amb aquell record sobtat?
Obeir-lo! Aquell dia, desafiant l’agenda ­laboral més aclaparadora en setmanes, em vaig llevar d’hora, vaig agafar el cotxe... i vaig conduir fins al bosc pròxim.

Per fugir i oblidar-ho tot?
Per salvar la meva vida d’aquell caos que jo mateixa havia creat: vaig tornar serena, ferma, forta, plena d’energia! Vaig fer aquell dia tot el que havia de fer, amb eficàcia i sense perdre els papers.

Gràcies al bosc?
Sí! Aquella estona al bosc va ser la meva millor inversió del dia, de la meva vida. Repeteixo des de llavors els meus banys de bosc.

Anava a explicar-me en què consisteix...
Ja ets al bosc. Estira’t a terra... Mira les copes dels arbres, el cel... Respira fondo... Sent la terra sota el teu cos...

Serà agradable, això segur...
Agradable i més: curatiu! Alça’t i abraça un tronc d’arbre, sent la vitalitat de les sabes, l’energia que l’alça... Respira aquell aire pletòric de fitoncides...

Fitoncides?
Compostos orgànics volàtils secretats per les plantes, antifungicides, antibiòtics, aromàtics... Els boscos de pins i coníferes filtren un aire que és impecable...

I com opera en mi tot això?
Toca. Escolta. Ensuma el petricor, aquella olor de l’humus: és calmant! I mira les bifurcacions de les branques, de les flors: estructures fractals, i contemplar-les t’assossega! La ciència ho confirma: és guaridor!

Acaba de descriure’m un bany de bosc?
Així és: shinrin-yoku, en diuen els japonesos. Ho practiquen des de sempre, atesa la seva reverència mil·lenària cap a la natura. I avui, nombrosos estudis científics ja corroboren l’efecte terapèutic que reporta un bon bany forestal.

En quins casos, per a quines malalties?
Els occidentals urbanites patim “trastorn per dèficit de natura”, que es tradueix en ­estrès, ansietat, angoixa, insomni, astènia, pessimisme, depressió, hipertensió, arrít­mies, asma, al·lèrgies, dèficit d’atenció...

Un bany de bosc..., i curat de tot això?
Passar un parell d’hores al bosc, dos o tres vegades per setmana, regula la pressió ar­terial, alenteix el ritme cardíac, modula els nivells d’adrenalina, preveu malalties car­diovasculars i enforteix les cèl·lules NK.

NK?
Natural killers: defenses naturals. Tonifica el teu sistema immunitari.

Agrairé a qui a partir d’ara em digui “compra’t un bosc i a córrer”...
Ha, ha, sí! Ajudaràs que es recuperi el teu sistema nerviós parasimpàtic –nervis temperats, dormiràs millor!–, descendirà el teu cortisol en sang, és a dir, creixerà el teu bon humor.

Tant mal ens ha fet haver-nos oblidat del bosc?
Posar els peus al seu terra aquieta la teva ment i et re torna a la teva naturalesa: d’allà vens! Contempla la seva bellesa: és tan inspiradora, infon tanta creativitat... Cada vegada que em sento agitada i confusa, no ho dubto: entro en un bosc... i surto aclarida.
Víctor-M. Amela
· Article publicat a 'La Contra' de La Vanguardia del 06.08.2018

divendres, 3 d’agost de 2018

La Galeruca de l’om

Turisme fitopatològic (I)

“Montjuïc, pol d’atracció per a l’observació i preservació de les patologies vegetals, es consolida com a destí de turisme fitopatològic”
Tractant-se de Barcelona - ciutat d’innombrables congressos i activitats diverses- no seria un mal titular de premsa, donada la gran varietat d’estralls que es poden observar a la vegetació de la muntanya.
Un arborista irreductible no s’hauria d’atabalar en identificar les conseqüències del paisatgisme de postal. Montjuïc és una muntanya urbanitzada, que té un grapat d’arbredes que vegeten al seu aire com bonament poden i contribueixen al lleure dels ciutadans més amb la seva quantitat que no pas en la seva qualitat.
Pels naturalistes, ecòlegs i arbròlegs afeccionats és un terreny d’aventura que no deixa d’ésser fascinant. Pels entusiastes de la sanitat vegetal el repte està servit: l’espectacle i l’experimentació són possibles en qualsevol època de l’any.

Els efectes de la galeruca, en forma d’escarabat, són fàcils de veure: les fulles presenten tot un seguit de cribats característics, similars a una perdigonada. En estat larvari la galeruca s’entreté més i deixa la fulla tota menjada, quedant només tota la filigrana de nerviacions. Vist de lluny l’om perd la seva verdor intensa i apareix amb una transparència amoïnant. Amoïnant com la calda que fot una tarda d’estiu, amoïnant com allò que s’intueix que pot passar darrera de l’atac de la galeruca: la rematada per grafiosi.

De fet allò més atribolador és pensar que aquestes pertorbacions aniran més enllà, que ningú es plantejarà dins quina dinàmica de poblacions encaixaria un hipotètic llindar de tractament, que la modernitat més sostenible passarà per continuar veient l’emperador ben vestidet i que tal dia farà un any.

No cal definir un model conseqüent amb la realitat dels recursos disponibles, n’hi ha prou amb una bona propaganda i que el gestor visqui tranquil•lament als llimbs, lluny de la púrria de terra.

Quina càrrega de patògens es poden encabir en el disseny d’un paisatgisme sostenible de la muntanya ? Caldria un control ? És sostenible anar perdent arbres castigats com estem pel canvi climàtic ?
Es resoldran aquests enigmes al proper congrés de la de la societat secreta d’alts comissionats per a la falta de criteri ?

J.D.Fernàndez i Brusi

divendres, 20 de juliol de 2018

Un catàleg de carreteres arbrades

Wikiallee
Un espai col·laboratiu per a fer un catàleg
de les carreteres arbrades a Europa

Wikiallee és un espai web col·laboratiu, que busca construir entre tots, un catàleg de les carreteres arbrades a Europa. El web permet introduir la localització de les allées -carreteres/camins bordejats d'arbres- i visibilitzar les seves característiques específiques gràcies a una fitxa tècnica, fotografies i croquis.
Es tracta d'un projecte de reconeixement del patrimoni paisatgístic comú que caracteritza i dóna identitat al territori europeu; impulsat per la col•laboració entre la Oficina de Paisatge del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya i el programa Vil.la LeNôtre (école nationale supérieure de paysage de Versailles-Marseille, Val'hor professionels du végétal i CA île de France Mécenat).

Definició Consell d'Europa
"Un camí ple d'arbres deliberadament plantats a banda i banda a intervals regulars, siguin camins del parc, carreteres urbanes o camins rurals"
"Les vies fluvials plantades d'aquesta manera també s'assimilaran, i les alineacions dels arbres plantats o subsistents només a un costat de la via també es tractaran"
"Cal assenyalar que, en alguns casos, els arbres no s'han plantat, però el carreró pot ser el resultat d'una selecció deliberada de subjectes a intervals regulars entre les formacions d'arbres existents"

Una mica d'història...
Les Allées són un arquetip de paisatge, ara obsolescent, però que en el passat era característic de tot Europa, i per això el Consell d'Europa -European Landscape Convention Cep-CDPATEP, 5th Council of Europe.- va identificant-los, el 2007, com béns culturals que mereixen ser valorats i conservats.
El seu origen es remunta a gairebé 500 anys, des de la seva primera aparició en els jardins del Renaixement italià de la primera meitat del segle XVI. Tanmateix, només quan són “importats” a França comencen a desenvolupar la seva vessant pública, com a forma d'ordenació territorial vegetal.

Evidentment, aquests “allées” estan indissolublement lligades a les avingudes formals de França que acompanyen les fortificacions militars, fins al segle XIX, quan el paisatge es transforma completament i l'arquetip de carretera arbrada es globalitza i conquereix els principals països europeus.
Aquest model es difondrà i s'adaptarà als requeriments nacionals i regionals, adoptant diversitat de variables (Divergència en la selecció d'arbrat, en l'estratègia de plantació, en els valors simbòlics associats...) fins sucumbir finalment com a arquetip, a la rigidesa de la legislació vigent en matèria de seguretat viària.

Des dels anys 80, la tala sistemàtica d'arbres ha estat constant només ritmada en intensitat per les diferències en les legislacions nacionals dels diferent països europeus. Els estats membres, entossudits en millorar la seguretat viària, augmentar les mitjanes de velocitat i, al mateix temps, actualitzar els dissenys viaris amb nous amples i dimensions , han anat eliminant el rastre de les carreteres arbrades en ares d'adaptar la xarxa viària a la mobilitat de l'automòbil a través del territori europeu.

Aquest lloc web intenta oferir un terreny virtual on catalogar i inventariar les allées ben conservades, així com els vestigis coneguts de camins-carreteres arbrades a Europa.
Un catàleg fruit d ela memòria col·lectiva pel reconeixement d'un patrimoni comú que no entén de fronteres, que necessita les vostres aportacions perquè la plataforma sigui rellevant i puguem recomposar la imatge variable de l'allée com a arquetip del paisatge europeu.

· Wikiallee, catàleg de les carreteres arbrades a Europa

dijous, 19 de juliol de 2018

El "Til·ler del Mestre" de Coratxà

El Til·ler de Coratxà i els seus inquilins 

Fa unes tres setmanes el "Til·ler del Mestre" de Coratxà (poble del municipi de la Pobla de Benifassà al Baix Maestrat) ja en flor començava a mostrar la plaga endèmica més comuna dels til·lers, el pugó Eucallipterus tiliae. L'enemic dels pugons són les grans calors, cosa rara ací en la muntanya de Castelló, per la qual cosa passaran un estiu creixent i reproduint-se. Amb sort no en excés, doncs serviran d'aliment a crisopes, marietes i algun insecte carnívor més.

Aquests concentraran l'energia d'aquests mínims animals i al seu torn serviran d'aliment a les aus insectívores que nien en la seua gran copa o prop d'ací (sempre que no es realitzen tractaments plaguicides). En aqueix cas tot s'aniria al trast incloent les niuades dels ocells. Com a resultat, i la falta de calors, el pugó tornaria a reinfectar l'arbre des dels til·lers silvestres abundants en les rodalies.

Aquests són detalls importants que no obstant açò, les empreses de agroquímics, les mateixes de les grans farmacèutiques, posen molta cura a ocultar en les seues campanyes de promoció de plaguicides, agrícoles i domèstics. Si açò fan amb la naturalesa, què poden fer amb la nostra salut?

Un arbre és un conjunt biològic d'animals, fongs, líquens i bacteris que viuen sobre ell però no necessàriament d'ell. En aquest cas en la creu del "Til·ler del mestre" han nascut fongs sapròfits (no paràsits) que no fan mal a l'arbre, viuen de les substàncies acumulades allí, probablement per les aus, i també (si la hi haguera) de fusta morta i innecessària, sense atacar mai, aquest tipus d'espècies, a l'arbre viu.

Coprinus sp. (potser C. domesticus) sembla l'espècie de fong que lluny de ser nociu per al til·ler, proporciona per descomposició cations a les arrels de l'arbre, augmenta la biodiversitat, colorit i alegria del lloc.

Un arbre sa sense cap inquilí és impossible. I si n’hi haguera seria signe de greu contaminació, i perillós per tant també per a les persones del seu entorn.
Armand Paz Rico

dimarts, 17 de juliol de 2018

Heu vist els lledoners?

En Pirsig i la percepció de l’arbre

A l’estiu la calor apreta i el sistema també. El sistema no para de vendre fum, de tan calent com va, amb tant de canvi climàtic. Patògens i putògens, que no paren d’emprenyar, distorsionen allò evident fins a fer-nos creure que allò normal és el defecte o la malaltia. Arriba un punt en el qual les incoherències cansen i cal desconnectar o connectar de forma diferent: les vacances encara queden lluny.
Necessito una perspectiva diferent i només la puc trobar mitjançant la filosofia. L’esforç paga la pena, per tots els arbres que, florits o no, ens regalen la seva ombra i la seva energia.

Canten hipnòticament les cigales, mentre vaig rumiant que res no hi ha que es pugui resoldre per art de màgia, que l’estratègia per a solucionar el problema dels lledoners no caurà del cel. Seran moltes hores de treball, a foc lent, per a contrastar les hipòtesi adequades, capficar-se de forma optimista i saber somriure davant el fracàs.
El Robert m’ajudarà veure allò que s’hi cou, i em conformo en polir el criteri que em permeti actuar dins la microgeografia del lledoner, aquests lledoners tan cardats que ningú vol veure.
Tan cardats que fins i tot salta a la vista de qualsevol fitopatòleg de pega.

Caldrà lluitar molt per a resoldre alguna cosa, per que avui per avui, el paisatgisme si no és de combat no és paisatgisme…
Pirsig m’ofereix una bona fugida cap endavant amb “Zen y el arte del mantenimiento de la motocicleta”.
El títol em porta a enyorar aquells temps d’aventura, quan podíem estar setmanes visquent paisatges sublims, sense saber on dormiríem, només amb un mapa i una brúixola. El contingut passa per explorar les rutes del pensament… al llarg de cinc-centes pàgines !

… ”Senzillament volia dir que en l’aresta del temps, abans que un objecte pugui ésser distingit, hi ha d’haver una espècie de percepció no intel·lectual, la qual era anomenada per ell percepció de la Qualitat. No pots adonar-te’n de que has vist un arbre fins després d’haver-lo vist, i entre l’instant de visió i l’instant de consciència hi ha d’haver un lapse de temps. A vegades pensem que aquest lapse no té importància, però no hi ha justificació per a pensar que no la tingui, cap justificació.
El passat només existeix a la nostra memòria, el futur només en els nostres projectes. El present és la nostra única realitat. L’arbre que perceps intel·lectualment, donat aquest petit lapse de temps, sempre està en el passat i per tant és sempre irreal. Qualsevol objecte intel·lectualment concebut està sempre en el passat i és, per tant, irreal.“
Robert M. Pirsig, Sexto piso,
Zen y el arte del mantenimiento de la motocicleta

J.D.Fernàndez i Brusi

dimecres, 11 de juliol de 2018

Volen destruir la Pineda del Castell de Castelldefels

La zona verda de la pineda de Castelldefels
sota l'amenaça del ciment

La plataforma Defensem el castell es mobilitza per aturar les obres per construir blocs de pisos a la centenària pineda del castell de Castelldefels. És una zona propera a l’espai natural protegit del Garraf i té moltes espècies protegides, entre elles, la rata cellada o el xoriguer comú.

Es vol destruir la centenària pineda del castell de Castelldefels per construir blocs de pisos, alguns de protecció oficial i d’altres al mercat “lliure” en uns terrenys propietat de la constructora Santiveri Crespo S.L. i del mateix Ajuntament.
El veïnat de Castelldefels mai havia pensat que era una zona privada, perquè mai ningú l’ha netejat o n’ha tingut cura, fins que fa dues setmanes es van trobar un cartell que anunciava que les obres començarien el dimecres 11 de juliol. El dia següent, la zona on es faran els dos primers edificis ja estava vallada. Segons el Consistori, en una primera fase es construiran dos blocs d’habitatges per al mercat lliure sobre terrenys de la constructora i en una segona, dos edificis més sobre sòl públic. La plataforma Defensem el castell, assegura que en són sis i critica l’opacitat amb què s’està desenvolupant el projecte.

És una zona característica de Castelldefels i els veïnat demana que no s’hi edifiqui ja que el 90% del poble ja està construït i creuen que s’han de conservar les zones verdes. En canvi, l’Ajuntament argumenta que s’ha de construir perquè es necessiten pisos per a la gent més desprotegida, però els veïns responen que hi ha altres zones edificables. “Estem a favor de l’habitatge, però no a costa de la natura”, explica el portaveu de la plataforma, Ramon Sanahuja. A més, segons el mateix Consistori, només dos dels quatre blocs seran protegits i seran els darrers en construir-se. La zona de La Pineda és una zona propera a l’espai natural protegit del Garraf i té moltes espècies protegides, entre elles, la rata cellada o el xoriguer comú.
Els edificis es comencen a construir en una zona propera a l’espai natural protegit del Garraf i té moltes espècies protegides, entre elles, la rata cellada o el xoriguer comú
Les mobilitzacions per aconseguir paralitzar les obres no s’han fet esperar. La plataforma Defensem el castell han acampat a la zona on es faran els primers dos edificis i estan mantenint reunions amb l’alcaldessa María Miranda Cuervas i estan recollint firmes al poble i a través de la plataforma Avaaz. Sanahuja, denuncia que “l’Ajuntament és coproductor de tot això i ho vol vendre com si fos inevitable”.

L’any 1976 es va aprovar un pla urbanístic amb el qual es va vendre el terreny de la pineda a petits propietaris. A partir de l’any 2006, l’empresa Vertix va començar a comprar aquestes propietats fins a acumular-les totes i ara, segons el Consistori, són propietat de la constructora més important de Castelldefels Santiveri Crespo S.L. L’any 2006, amb un Pla General Metropolità (PGM) es va projectar l’edificació de la zona i al 2008 es va aprovar la construcció. Tot i així, degut a la crisi econòmica, les obres encara no havien començat.

Carolina Navarro | @carolinavvar
· Article publicat a Directa el 11 juliol 2018

· Facebook 'Defensem El Castell' · Twitter 'Defensem El Castell' ·

divendres, 6 de juliol de 2018

Un pi centenari que val la pena salvar

Salvem la Pina de Can Boloix

Recordo amb moltíssim afecte una pel·lícula de 1982 del mataroní Lluís Josep Comerón, anomenada “La Revolta dels Ocells”. Una història que començava amb la mort súbita de tots i cadascun dels ocells d'una gran ciutat i on, davant la passivitat dels adults vers aquest estrany fenomen, els nens i nenes de la ciutat decidien marxar de casa i quedar-se a viure al bosc com a protesta per l'actitud dels pares i com a campanya per conscienciar sobre la sostenibilitat ecològica, la contaminació i el reciclatge. Evidentment, la pel·lícula, protagonitzada per Assumpta Serna, Jorge Sanz i Montserrat Carulla (i que comptava amb actuacions del grup Regaliz), acabava fantàsticament bé, els ocells tornaven a la ciutat i els nens i nenes tornaven amb les seves famílies. Es una pel·lícula reivindicativa, que crec haurien de veure tots els nens i nenes en algun moment de la seva educació. Perquè crec que és molt important que tots tinguem un coneixement profund sobre l'ecologisme, sobre la necessitat de cuidar el nostre entorn i sobre la necessitat de respectar la vida de la flora i la fauna que ens rodeja en tots els seus aspectes. Perquè a més de generar mà d’ obra, l'educació a les escoles hauria de servir per crear persones… Però això donaria per un altre article d'opinió.

Tanmateix, de què serveix educar en aquests valors als nostres fills i filles si quan arriba el moment, si quan tenim davant nostre la responsabilitat de conèixer, cuidar i respectar la vida no som prou ferms i no defensem la natura amb totes les nostres forces davant de l'especulació?

El passat dilluns 2 de juliol es van culminar unes decisions del govern de Sant Feliu de Llobregat totalment errònies que van portar a desprotegir tres pins centenaris a l'antiga finca de Can Boloix, entre els carrers d'Anselm Clavé i Armenteres. El passat dilluns 2 de juliol els operaris de la constructora Barceló, que aixecaran un edifici de set plantes, van assassinar dos dels tres pins centenaris, escanyant-los amb una cadena de ferro al tronc i estirant-los, després d’ haver-los mutilat amb una serra mecànica, fins que van cedir i es van precipitar al terra amb un crepitar que feia gelar el cor. Jo mateix vaig gravar com ho feien amb el segon arbre i no vaig poder contenir les llàgrimes al veure aquella imatge. Tan de bo hi haguessin estat els responsables del consistori d’aquell brutal assassinat. Tan de bo haguessin vist com volaven els ocells esparverats, que molt probablement havien niat, ja que encara n’ és temporada. Tan de bo haguessin vist un arbre centenari partit en dos degut a les seves decisions i a la seva inacció per la protecció del nostre patrimoni natural.

I no només perquè sentissin directament el patiment que vaig sentir jo mateix, que veiessin en primera persona en què poden acabar les seves decisions preses en freds despatxos a partir de subjectius informes tècnics que l'únic que pretenen és generar riquesa a partir de l'especulació… Sinó també perquè encara en queda un, encara queda un pi centenari que val la pena salvar. Que necessita que el salvem. I per això ara… M’agradaria donar-li la paraula a ell mateix, o a ella mateixa, si així desperto més consciències.

Hola, amics i amigues… soc la Pina.
Sóc un pi de l'antiga finca de Can Boloix, i encara més antiga finca de Can Majó. El passat dilluns dia 2 de juliol vaig veure com uns homes assassinaven salvatgement els meus germans davant meu sense que jo mateixa pogués fer res per evitar-ho. Va ser horrible, terrorífic, i sentir com el seu cos es trencava fins col·lapsar, com es partia fins caure al terra, ha estat la pitjor experiència de la meva vida… i això que tinc moltíssims anys. Tanmateix, els botxins dels meus germans em mantenen amb vida perquè per ara els dono ombra, quines coses, oi...? Però tot això acabarà un dia i em faran el mateix, a mi també em lligaran una freda cadena de ferro al tronc, em mutilaran amb una serra elèctrica i m'estiraran fins que les meves profundes i fortes arrels no ho suportin i col·lapsi partint-me en dos... i mori. Mori jo, i mori tot el que represento. Moriran també els insectes que es barallen per aconseguir aliment per tota la meva escorça i que alhora serveixen d'aliment als ocells que em fan pessigolles quan es passegen feliços per les meves branques en veure que els seus pollets ja han sortit dels ous. Ells també moriran, els ocells, si més no els pollets i els ous que encara no hagin eclosionat. Morirà l'enfiladissa que m'abraça enamorada i s'enfila, donant sentit al seu nom, per tot el meu tronc. Moriré jo i tot el que dono, ja no podré donar-vos més oxigen, ja no podré donar-vos més ombra, ja no podré nodrir la terra i ja no la podreu fer servir per plantar flors. Però sobretot, ja no podré veure-us a vosaltres i gaudir de la vostra companyia.
Per mi el temps passa molt lent, i en tot aquest temps us he observat, i us he vist patir, i us he vist barallar-vos i vessar la sang dels vostres propis veïns. Però també us he vist alçar-vos i us he vist aixecar una ciutat orgullosa de si mateixa i orgullosa de la natura que l'envolta. Que estima i protegeix tant la serra que li regala les seves famoses rieres com el riu on hi descansen. Jo també vull ser estimada, perquè també us estimo i ara, quan per fi sóc lliure, quan per fi podia formar part d'una plaça de la ciutat, ja que sóc al bell mig de la plaça que s'ha projectat en aquest solar, quan podia arribar el moment de jugar amb els nens i nenes de Sant Feliu, que gaudíssiu de la meva energia en abraçar-me, que sentíssiu el meu consol en recolzar-vos sobre el meu tronc, algú ha decidit que ja no faig falta. Us demano, si us plau que ho reconsidereu. Sé que si voleu podeu mantenir-me i sé que si voleu podeu construir una plaça que s'avingui tant a les vostres necessitats com a les meves. Si us plau, salveu-me, perquè vull viure d'aventures i vull viure-les amb vosaltres… perquè se que també m'hi voleu.
Atentament, la Pina.
Espero que aquesta carta serveixi de quelcom, que entre tots i totes ens adonem de la gravetat de perdre un arbre com la Pina, però sobretot la gravetat de que no fem res per salvar-la, de que ens defineix això com a societat, si permetem que l'especulació i l'avarícia posin cadenes a la nostra natura i l'estiri fins assassinar-la davant dels nostres propis ulls. Desitjo de tot cor, i més que mai, que aquestes paraules que escric serveixin per moure la nostra societat i remoure les nostres consciències.

Si no ho aconsegueixo, o tot i no aconseguir-ho, sí que us demano una cosa… aneu a veure la Pina. És un ser realment majestuós. Dissortadament la constructora hi ha instal·lat unes tanques metàl·liques de dos metres d'alt i és difícil de veure-la, però intenteu-ho. Aneu a veure-la, contempleu el seu enorme tronc abrigat per una enfiladissa de fulles d’ un verd intens. Observeu com els ocells surten i tornen a entrar. Com les branques ballen al so del vent. Com les fulles punxegudes esperen el seu torn per obrir-se a les parts més altes de les branques, amb un verd intens… Joves, desitjant tenir una llarga vida oferint ombra, vida, energia, oxigen, confort, consol, i sobretot amor. Aneu a veure a la Pina, i gaudiu-ne una bona estona, però sobretot no li digueu adéu, digueu-li que fareu tot el possible per tenir la oportunitat d'abraçar-la a la nova plaça de Sant Feliu de Llobregat.

Vull dedicar aquest article d'opinió a les persones que han de prendre la decisió de tirar a terra el darrer pi de la antiga masia de Can Boloix: a l'Ajuntament, l'estudi d'arquitectura, la constructora, els operaris... Els demano de tot cor que no ho facin.
· Article publicat a 'fetasantfeliu' el 5.07.2018

dijous, 5 de juliol de 2018

Cal mantenir en bon estat de salut els boscos

Un bosc debilitat pel factor humà és més susceptible a patir problemes de salut

En Jordi Vayreda, ecòleg del CREAF i coordinador científic d’Alerta Forestal, ens parla sobre un ecosistema clau que cal mantenir en bon estat de salut: els boscos. Deixa’t sorprendre, descobriràs que els boscos tenen memòria, que la seva salut està compromesa i que la ciutadania pot ajudar-los. T’hi apuntes?

L’investigador Jordi Vayreda extreu un testimoni d’un arbre. Autoria: CREAF.

Comencem bé la casa i anem a les bases: Jordi, què és un bosc sa?
Per entendre què és un bosc sa, hem de filar encara més prim i entendre què és un bosc, com funciona i què pot fer que emmalalteixi. Un bosc no són només els arbres i els arbusts que tots veiem, sinó també el sòl on arrelen, els ocells que hi habiten, els mamífers, els fongs i els bacteris… Totes aquestes espècies tenen el seu paper dins l’ecosistema, es troben dins una xarxa d’interaccions que fa que tot plegat funcioni. Podríem dir que un bosc és com un organisme complex que s’altera quan hi ha pressions, com ara un incendi, una sequera intensa, una ventada, etc., fins al punt que si la pressió és molt intensa o recurrent pot ser difícil que es recuperi.
Quan parlem de bosc sa, parlem d’un bosc on tots els processos que s’hi donen funcionen correctament, com el creixement dels arbres, les interaccions entre espècies o la descomposició de la matèria orgànica. És a dir, que totes les peces d’aquell ecosistema que abans mencionàvem encaixen i estan en equilibri. En el moment en què aquesta situació s’altera i una peça falla augmenta la probabilitat de que emmalalteixi, per exemple, amb l’aparició de plagues que se n’aprofitin. Aleshores ja podem dir que no és un bosc sa, sobretot si no és capaç de recuperar-se.

I es fàcil que tota aquesta estructura d’interaccions es mantingui estable?
La veritat és que no. En el context actual de canvi climàtic és difícil que un bosc pugui mantenir tot aquest engranatge en perfecte estat, perquè justament la manca d’aigua o les elevades temperatures són pressions afegides. Però no només afecta el canvi climàtic, sinó també altres pressions que hi exercim les persones directa o indirectament, per això preferim parlar de canvi global i de la importància de la memòria dels boscos.

La memòria dels boscos?
Sí, l’estat de salut d’un bosc no és només qüestió del present, sinó de les condicions que va patir en el passat, de la seva història i vivències, tant per efectes humans com per situacions climàtiques anteriors. Justament les pressions que exercim els humans sobre els boscos, com la introducció d’espècies invasores, els aprofitaments forestals per treure’n llenya o l’erosió del sòl, deixen cicatrius al bosc que poden tenir conseqüències a molt llarg termini. Així que, vist des de fora, un bosc pot semblar sa perquè té bon aspecte, però si indaguem en la seva història podem descobrir que ha patit varies alteracions prèvies i que poden ser la causa del seu debilitament actual. I un bosc debilitat és més susceptible a patir problemes de salut. Cal tenir-ho en compte.

Bosc afectat per la processionària. Autoria: Alerta Forestal.

I els boscos que ens envolten, els mediterranis, són sans?
En el cas de la conca mediterrània es fa difícil trobar boscos amb un estat de salut perfecte, perquè històricament han rebut moltes pressions. A aquesta història se li afegeixen les alteracions climàtiques actuals, que provoquen situacions d’aridesa acusada i aparicions de plagues que acaben perjudicant els arbres. Podria ser el cas de la plaga de la processionària, que afecta els pins i que porta tres anys seguits menjant-se les seves fulles.

Cert, és una situació preocupant. De fet, aquest any se n’està ampliant la informació gràcies a la col·laboració ciutadana, no?
Sí, des de fa mig any qualsevol persona que passegi per la muntanya pot donar-nos un cop de mà si veu alguna afectació forestal i en fa una foto. Hem creat la plataforma Alerta Forestal per recollir aquestes imatges i intentar veure com podem avançar-nos i preveure l’efecte de la sequera o de les plagues als nostres boscos. Sabem que existeixen fenòmens que perjudiquen els boscos, quina trajectòria segueixen al llarg del temps, però cal conèixer més com afecten, on i en quin moment.
Com a ecòleg, quan tens un seguit de situacions prèvies que es compleixen, ja t’ajuden a fer una diagnosi per saber què està passant al bosc. Tot i això, es necessita moltíssima informació per a què les previsions siguin acurades, i sobretot cal acumular dades per a una bona gestió a llarg termini: quines són les espècies més vulnerables, quins són els factors ambientals que més incidència tenen (tipus de sòl, pendent, temperatura, sequera,…).

A tota aquesta informació que ens proporciona Alerta Forestal a través de les usuàries i usuaris de la plataforma, caldrà que hi afegim el factor humà. Només així podrem saber si un bosc és sa i com cal gestionar-lo.

Verónica Couto
· Article publicat a Alerta Forestal el 5 juny 2018

dimecres, 4 de juliol de 2018

Nova Guia de la Xarxa de Custòdia del Territori

Una guia per adaptar-se al canvi climàtic
en les regions vulnerables

La 'Xarxa de Custòdia del Territori' ha publicat una nova Guia pràctica sobre canvi climàtic i custòdia del territori. Aquesta nova publicació s'ha elaborat conjuntament des de la Xarxa de Custòdia del Territori (XCT) amb el Foro de Redes y Entidades de Custodia del Territorio (FRECT) en el marc del projecte "Adaptación al cambio climático en los proyectos de custodia del territorio”, que compta amb el suport de la Fundación Biodiversidad del Ministerio para la Transición Ecológica.

Guia Pràctica
“Com planificar els projectes de custòdia per adaptar-se al canvi climàtic en les regions vulnerables d'Espanya”

El canvi climàtic és ja una realitat que s'està manifestant de diferents maneres i a la qual s'haurà de fer front al llarg del segle XXI.
Es considera una de les cinc pressions principals que impulsen la pèrdua de la biodiversitat en el món. La custòdia del territori té un paper potencial en la lluita contra el canvi climàtic i l'adaptació a aquest. Així doncs, és important que els projectes de custòdia adoptin mesures per adaptar-los al canvi climàtic.
Aquesta guia té com a objectius principals incentivar les entitats de custòdia a adoptar mesures per adaptar els seus projectes al canvi climàtic i donar les pautes i la informació necessària per tal que es pugui realitzar correctament i s'obtinguin resultats satisfactoris.
La guia te diversos capítols. En el primer i el Segon capítol és facilita informació bàsica sobre el canvi climàtic i a els seus principals impactes en la biodiversitat. Aquesta informació és complementa amb fitxes d'acció susceptibles a ser aplicades en projectes de custòdia.
El tercer capítol explica com incorporar l'adaptació al canvi climàtic en els plans de gestió dels projectes de custòdia.
En el quart capítol s'analitzen 5 casos pràctics de projectes de custòdia a Espanya on s'ha incorporat l'adaptació al canvi climàtic.
Finalment en el cinquè capítol es presenten 4 proves pilot en què s'han redactat nous plans de gestió o s'han adaptat versions anteriors per incloure accions d'adaptació al canvi climàtic. El contingut dels plans de gestió es poden consultar a la Guia.


Podeu consultar el Webinar de presentació de la Guia, realitzat el passat 26 de juny, en el següent enllaç, on tècnics dels casos pràctics i de les proves pilot expliquen la seva experiència:
· Veure webinar (Youtube) - https://bit.ly/2Kw2MZN
· Consultar el programa del webinar - https://bit.ly/2lqAncF

dimarts, 3 de juliol de 2018

Arbrecidi a Sant Feliu de Llobregat

Talen dos arbres centenaris

Ahir van assassinar dos arbres centenaris perquè feien nosa, perquè així ja hi pot cabre un nou i flamant enorme edifici d’habitatges privats. La natura al servei de la especulació, ICV i el PSC al servei de l’especulador.

No teniu cap dret a arrancar-li la vida a un ser viu com aquest. Ara vindran les excuses de que si estaven malalts o tenien ves a saber que... tot mentida. El projecte és el que és, i el projecte del nou edifici d’habitatges no admetia tres arbres centenaris, com si això es pogués acceptar.

Aquí teniu el moment en el que han tallat el segon, al primer no hi he estat a temps... perdoneu el pols, no he pogut contenir les llàgrimes. Estic desolat.
Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, no teniu vergonya.

dilluns, 7 de maig de 2018

Amb més densitat d’arbres la gent està més sana

“Els banys de bosc potencien
el sistema immunitari”

Colab.LV | Foto: Xavier Cervera. Dr. Qing Li
Dr. Qing Li, immunòleg, director de la Societat Japonesa de Medicina Forestal
Tinc 55 anys. Vaig néixer a la Xina i visc a Tòquio, on em vaig doctorar en medecina. Considero l’estrès el mal del món, segons l’OMS és l’epidèmia del segle XXI i jo visc per combatre’l. Investigo com el Soc budista

L’impacte del verd
Considerat el màxim expert en medicina forestal, porta amb ell la salut dels boscos. Ha demostrat que passar temps envoltats d’arbres ens beneficia de manera notòria i per això proclama la necessitat de tornar a la natura. Hi ha estudis que corroboren que a les províncies amb més densitat d’arbres la gent està més sana. Els banys de bosc, avui convertits en ciència, formen part del Programa de Salut Nacional del Japó, amb 62 boscos inclosos i guies terapeutes especialitzats en la matèria. A 'El poder del bosque' (Roca), recorre les seves investigacions i n’afegeix d’altres de diverses universitats. Al dr. Qing Li li agrada dinar al parc, envoltar-se de plantes i utilitza l’aromateràpia, conscient que el verd és sinònim de felicitat .

El Dr. Qing Li al lloc de naixement del bany forestal (foto subministrada per Q. Li)
Passejar pel bosc ens cura?
Prevé la malaltia perquè fa disminuir notablement l’hormona de l’estrès. Redueix la tensió arterial i el sucre a la sang, millora la salut cardiovascular i metabòlica, la concentració, la memòria i el llindar del dolor.

Quin resultat de les seves investigacions l’ha sorprès més?
El Shinrin-Yoku potencia el sistema immunitari perquè augmenta el nombre de les cèl·lules NK (cèl·lules assassines) i la producció de proteïnes anticancerígenes.

Podem dir que prevé el càncer?
Les NK són un tipus de glòbuls blancs que poden atacar i matar cèl·lules no desitjades com les tumorals amb l’ajuda de proteïnes anticancerígenes. Les persones amb una activitat més gran de les cèl·lules NK mostren una menor incidència de càncer.

En què han consistit els seus estudis?
El primer d’una sèrie d’estudis de banys de bosc el vaig fer a Iiyama i vaig observar que després de tres dies i dues nits al bosc les cèl·lules NK dels participants havien augmentat un 50% i la seva activitat un 52,6%, juntament amb l’augment de la presència de proteïnes anticance­rígenes.

Gran bosc de cedres a Japó (foto proporcionada per Q. Li)
Quant dura l’efecte?
En tots els estudis el resultat després de passar tres dies i dues nits ha estat de fins a 30 dies.

I si només hi passes un dia?
L’efecte és d’una setmana. Hem estudiat la ­relació entre la distribució dels boscos del Japó i les morts causades per diferents tipus de ­càncer.

I quina és la conclusió?
Les persones que viuen en zones amb menys arbres no només presenten més estrès sinó també índexs de mortalitat més alts que els que viuen on hi ha una bona densitat d’arbres.

Quan va començar a interessar-se pels banys de bosc?
Als anys vuitanta el govern del Japó, amoïnat pels alts índexs d’estrès de la població i per l’augment del karoshi, va decidir promoure el Shinrin-Yoku, terme que va inventar l’aleshores ministre d’Agricultura Tomohide Akiyama, però no hi havia cap dada científica.

Vostè ha estat l’encarregat d’investi­gar-ho.
Jo vaig néixer en un poble de la Xina i la meva infància va transcórrer jugant en un bosc, així que atresorava els seus efectes i la tradició popular dels seus beneficis, però també desconeixia el perquè.

Bany forestal en un bosc de xiprer japonès (foto subministrada per Q. Li)
I es va proposar esbrinar-ho.
Sí, després de doctorar-me al Japó me’n vaig anar a Stanford a estudiar Medicina del medi ambient i quan vaig tornar al Japó vaig crear la disciplina de Medicina Immunitària del Medi Ambient i el govern em va contractar perquè dirigís les investigacions sobre el Shinrin-Yoku.

Qualsevol bosc serveix?
Han de ser boscos amb una alta densitat d’arbres grans i vells.

Què tenen els arbres que donen aquest gran impuls al sistema immunitari?
El bosc afecta els nostres cinc sentits reduint l’estrès. Però l’aire de bosc, en concret, és ple de fitoncides, que són els olis naturals que els arbres segreguen per protegir-se d’insectes, fongs i bacteris. El seu sistema de defensa beneficia el nostre.

I segons la fitoncida els efectes varien?
Hi ha molt per investigar, però segons un estudi de la Universitat de Mie al Japó, la fragància cítrica de la fitoncida D-limonè és més efectiva que els antidepressius per potenciar el bon humor i assegurar el benestar emocional en pacients amb trastorns mentals.

Els banys de bosc poden ser una teràpia per a l’agressivitat?
Científics de la Universitat de Bristol van injectar en ratolins una de les substàncies que respirem al bosc i que es troba a la terra, la Mycobacteriumi van comprovar que potencia el sistema immunològic.

Un grup de dones gaudeixen del bany forestal (foto subministrada per Q. Li)
Potser els presos haurien d’estar reclosos als boscos.
La idea de crear presons als boscos és molt interessant, sisplau, escrigui-ho, m’encantaria investigar-ho.

Hauríem de tenir a les ciutats zones de boscos a més de jardins?
Com més urbanització, més estrès. La Universitat de Michigan va fer un estudi per observar els efectes del bosc en la memòria i l’atenció, i va concloure que les persones podem retenir un 20% més després d’un passeig entre arbres que després d’un passeig per una ciutat.

Tot i això, cada vegada hi ha més gent a les ciutats.
Hem de tornar a la natura i aquest és el meu missatge per al món.

Més arbres signifiquen més felicitat?
No són estudis meus, però segons investigadors de la Universitat d’Exeter, al Regne Unit, els efectes positius dels arbres sobre el benestar mental duren més que les injeccions de felicitat que ens aporta casar-nos o un augment de sou.
...
El que jo afirmo és que l’absència d’estrès i la presència de relaxació són la base de la felicitat.

Vostè recomana una manera de ser-hi, dins el bosc. No n’hi ha prou caminant-hi?
Caminar molt a poc a poc, cinc quilòmetres per hora i descansant; gaudint amb els cinc sentits, oblidant-se de mòbils i càmeres. També recomano tancar els ulls, afinar el sentit de l’ oïda i l’olfacte i respirar fondo.
Ima Sanchís
· Article publicat a La Vanguardia el 05.05.2018


· Més informació :
· El poder del bosque. Shinrin-Yoku. Editorial Roca
· Fer «banys de bosc» millora la salut, segons Qing Li
· An Interview with Forest Medicine and Shinrin Yoku
· Forest Medicine
· La xarxa de boscos terapèutics de Catalunya
· L’estudi “Boscos sans per a una societat saludable”
· Boscos sans per a una societat saludable. Un estudi pioner