dimarts, 21 de març de 2017

Un tany de palmera

L'oasi de Jericó
(excursió facultativa)

"Vaig veure a Delos un tany de palmera
que s'enfilava vinclant-se sublim..."
"A sota teu posà el Senyor riu prim
i a sobre el tronc fructuós de la palmera..."

"La teva alçada és com una palmera.
Els teus dos pits en són sucós raïm..."
Ritme, cançó, poema, vers i rim
bàlsam i mirra, dàtils de palmera

del teu amor el fruit més desitjat...
i el tasto sens baixar de l'autobús
lletraferit, turista ben confús

car Josuè maleí la ciutat
però els camps de refugiats palestins
encara viuen dels ullals divins...

TURÍSTIQUES (sonet 125/U/162)
Pere de can Nyanya

Palmeres del mosaic de l'església de Sant Jordi de Jericó

dilluns, 20 de març de 2017

Ramblada de vells tamarius

Tamarius, Aleix, el nostre símbol

Tamanrasset, també Tam pels amics
versos corals, viatge sense motius
batecs del cor, llombrígol de melics...
i els anys: cap canvi en el desert dels vius!

Muntanyes minerals, encesos pics
l'ued des de sempre, i els orgulls esquius
militars, nòmades, turistes rics...
i un flash: ramblada de vells tamarius!

Oh llum, la vida cada dematí!
Generós arbre, company de camí
per marges, closes, ran del mar blavís...

I ara, avui, en mar de sorra groga
la sal floreix per tu poesia nova:
somni de maduixes, verd paradís!

DESÈRTIQUES (sonet 8/71) (15/01/03)
Pere de can Nyanya

Tamarius a Tamanrasset

divendres, 17 de març de 2017

A l'altra banda del desert

B A O B A B
                                            
                                              a n'en Joan Contijoch
                                  in memoriam

A l'altra banda del desert, al sud
lla on el clima fronteres allaus
país buidat d'or, de fe i d'esclaus...
(poema viu, oral, encara en brut!)

a l'altra banda del Sàhara mut
hi ha la Terra dels Negres: veus, blaus
ritme, ferida, turistes babaus...
(cançó resum, humana solitud!)

Al centre, però, al mig d'aquest paisatge
un arbre un símbol: mític baobab!
Independent, príncep, griot sense cap!

Doncs l'hem sentit, naltros, en el viatge
a clarianes, cants d'ocells, fruits, flaires
i... oh com dansa, cent braços pels aires!

                                                             DESÈRTIQUES (sonet 54/71)
                                                             Pere de can Nyanya

dijous, 16 de març de 2017

Garrofer ferit, garrofer mort


Males notícies

A Olocau, poble de la comarca del Camp de Túria, a la Serra Calderona i terra de garrofers, ahir van matar a un garrofer.

Sembla ser que una de les seves arrels va esquerdar el mur de la bassa de reg.

Potser haguessin pogut trobar un altre manera de fer compatibles l’arbre i la bassa.

Ara només podem lamentar la seva pèrdua.

Imatges del garrofer abans de ser ferit i mort.

· Fotos del garrofer ferit, de algarrobos_en_olocau ·
· Imatges del garrofer abans, de Google Maps ·

dijous, 2 de febrer de 2017

Isabel Núñez i el ginjoler d'Arimon

En honor a una activista social

L'ànima del ginjoler

L'ajuntament rendirà homenatge dissabte a l'escriptora Isabel Núñez amb una placa al seu simbòlic arbre de Sant Gervasi

Foto : Cèsar Cid

Abans de la seva prematura mort, l’escriptora Isabel Núñez (Figueres, 1957-Barcelona, 2012) va guanyar la batalla per salvar un ginjoler de Sant Gervasi, que s’alça davant del número 7 del carrer d’Arimon i a què ella va dedicar el llibre La plaza del azufaifo (Melusina). Aquest arbre amb petites flors grogues, fruits rogencs i branques ondulades, va simbolitzar entre el 2007 i el 2011 la resistència d’un grup de veïns liderats per la cronista, i també traductora, contra una immobiliària contractada per l’ajuntament que volia talar aquest exemplar bicentenari per aixecar un edifici municipal. La seva lluita era un crit contra la construcció desaforada que envaeix la ciutat que tan bé va retratar Núñez en el seu text Mis postales de Barcelona (Triangle).
Aquest ginjoler serà el primer arbre a tenir un distintiu amb un nom: el de la seva salvadora. Dissabte que ve, l’alcaldessa Ada Colau convida els ciutadans a la inauguració de la placa en record i homenatge a Núñez, pel seu activisme social i per la seva lluita en defensa d’aquest arbre.
Colau té previst assistir a aquest acte, en el qual participaran Guillermo Aguirre, antropòleg i fill d’Isabel; l’escriptor David Cirici i el cineasta José Luis Guerín, per a qui l’escriptora era «valenta, sensible, eclèctica, intel·ligent, bella i inconformista». També hi intervindrà Itziar González, exregidora de Ciutat Vella, que defineix Núñez com una ciutadana que va donar veu a un arbre. «Amb les seves cròniques [en referència als seus blogs, entre ells Crucigramas] va aconseguir desafiar tot el govern municipal. La seva obsessió eren les arrels, el que no es veu, i que, en canvi, és el més important», considera González.
Aguirre acaba d’arribar de Copenhaguen, on estudia un màster de Tecnoantropologia, per parlar sobre la seva mare dissabte que ve, a les onze del matí. «Ella no està enterrada enlloc. Aquest arbre, per a mi, és el seu lloc de descans i l’al·legoria del que hauria de ser una ciutat. És un reconeixement a la força de la lluita veïnal. Aquest arbre sí que importa», afirma el seu fill.
Cirici recorda que a França un arbre simbolitza la llibertat. «Aquí mai els hem respectat ni valorat. Només cal recordar el que relata Josep Pla a Els pagesos, on els arbres són una molèstia. Núñez i jo pertanyíem, com molts intel·lectuals de la nostra generació, a l’extrema esquerra.Volíem canviar el món de manera radical. Lluitàvem per la revolució. La Isabel, almenys, va aconseguir salvar un arbre. Els altres, res», afirma.
Per ell, hi ha grandesa en l’entrega de Núñez a un ginjoler i en la seva contesa contra una immobiliària, i qualitat en la seva obra escrita. «Va aconseguir que la construcció es paralitzés i que l’ajuntament hagués de negociar amb la constructora perquè respectés la vida d’un arbre», assenyala l’autor d’I el món gira, que cada dia passa pel carrer d’Arimon per portar els seus fills a l’escola: «I sempre veig la Isabel».

Cristina Savall
· Article publicat a El Periódico el 1 febrer 2017

· Informacions sobre el ginjoler d'Arimon a Amics arbres · Arbres amics :
· Salvarem el ginjoler? · Salvem el Ginjoler · Un ginjoler intens ·
· El vell i enorme ginjoler · El vell Ginjoler espera la seva sort ·
· Un ginjoler motiu de reflexió ... · La Festa del Ginjoler · El ginjoler i els llibres ·
· La plaça del Ginjoler · El ginjoler d’Arimon encara està en perill ·
· Ens ha deixat una gran amiga del arbres ·

dilluns, 30 de gener de 2017

El roure Gros del Barranc dels Horts

El futur del roure Gros

El 31 de gener es celebra el Dia de l’arbre amb la plantació de centenars d’exemplars i la participació de milers de persones d’arreu del País Valencià. D’entre la multitud d’actes festius per a reivindicar la importància d’aquests éssers vius ens hem fixat en un projecte de la Fundació Caixa Castelló que pretén convertir el moribund roure Gros del Barranc dels Horts (Ares del Maestrat, Alt Maestrat, Castelló de la Plana) en un ésser immortal.
video
El roure Gros és un gegant de més de 700 anys que suporta amb prou feines els últims dies de la seua llarguíssima vida. El colós viu al Barranc dels Horts, una finca forestal privada propietat de la Fundació Caixa Castelló que s’ubica a la població castellonenca d’Ares del Maestrat. El paratge és desconcertant, ja que en poc més de 700 hectàrees creixen més de 2000 arbres monumentals. Una mena de museu a l’aire lliure de gegants arboris convertit en un prodigi de conservació. El seu arbre monumental més conegut també és el més gran i portentós. Però des de fa uns anys el roure Gros ha deixat de créixer. Està cansat de suportar fortes gelades i nevades i vendavals i sequeres i tots els entrebancs que li posa la dura meteorologia d’aquesta zona castellonenca.

L’arbre immortal
Els cuidadors i propietaris de l’arbre conscients del seu final, més o menys pròxim van decidir acomiadar-lo d’una manera molt emotiva. Fa 1 any la Fundació Caixa Castelló va encetar un projecte per a acomiadar l’arbre amb la participació de diverses famílies valencianes. L’experiència va consistir a visitar l’arbre, conèixer-lo de prop, acomiadar-se per mitjà de fotografies, i arreplegar els seus aglans per germinar-los a casa. Ara poc més d’1 any després les 40 persones participants en el projecte han aconseguit més de 100 plançons de roure d’entre 20 i 50 centímetres. El final o l’inici d’aquesta bonica història acabarà o començarà la pròxima primavera amb la plantació dels arbres al peu del roure Gros del Barranc dels Horts i Samarucdigital estarà allí per a contar-ho.
Abel Campos
· Article publicat a SamarucDigital el 30 gener 2017

dimarts, 17 de gener de 2017

Ajudeu a salvar els arbres de la Guineuta

L’Ajuntament vol talar uns arbres
al costat de la Ronda de Dalt

Veïns del barri de la Guineueta de Barcelona demanen ajuda per tal que no tallin aquests arbres que estan al costat de la Ronda de Dalt. Amb l’excusa d’unes obres els han marcat per talar-los, sense parlar d’altres arbres que ja han eliminat. Han provat de parlar amb l’Ajuntament de Barcelona però no troben ningú que els vulgui escoltar. Al telèfon del civisme de la ciutat els han dit que després ja en plantaran d’altres d’arbres.

Hi ha polítics i responsables municipals que sempre menyspreen el paper dels arbres a la ciutat. A més dels innumerables efectes positius mediambientals, aquests arbres també son un referent molt important per els veïns que cada dia els veuen i els acompanyen, els arbres son com uns amics i companys que proporcionen alegria i benestar, tallar-los és com eliminar una part substancial dels mateixos ciutadans. Encara que per alguns polítics i responsables municipals aquests arbres només són una cosa que es pot reemplaçar haurien de saber i comprendre que per molta gent cada arbre és una cosa molt valuosa i això els bons gestors del municipi ho haurien de respectar.

Si us sembla podeu enviar missatges demanant respectar aquests arbres a l'alcaldessa de Barcelona Ada Colau, ho podeu fer mitjançant aquests enllaços: Correu de Ada Colau Pàgina de contacte de Ada ColauFacebook de Ada ColauTwitter de Ada Colau

dimarts, 10 de gener de 2017

Amics arbres a Ràdio Vilafranca

Entrevista en el programa “Penedès gamma extra”

Ahir dilluns dia 9 de gener del 2017 Amics arbres • Arbres amics va estar convidat en una entrevista al programa “Penedès gamma extra” de Ràdio Vilafranca, de Vilafranca del Penedès, en la secció de la Penedesfera d’aquest programa. 
Olivera de la Plaça del Penedès de Vilafranca, al fons Ràdio Vilafranca
La Penedesfera és la comunitat de bloguers i interessats en el web 2.0 del Penedès: Anoia, Alt i Baix Penedès i Garraf i aquest blog, de Amics arbres • Arbres amics, també pertany en aquesta comunitat bloguera, ja que el blog es va començar a fer a Masquefa i un dels seus autors, el Francesc Mas, és de Masquefa.
Pi de l'Avinguda del Pla del Diable, a Vilafranca.
Gràcies aquest pi, el carrer no va ser una via ràpida de 14m d'amplada,

i per conservar-lo van haver de fer-hi un parterre al mig
i es va convertir en un carrer urbà normal i de transit lent.
En aquesta entrevista del programa “Penedès gamma extra”, aconduït per Silvia Delgado, hi van participar en Daniel García Peris de la Penedesfera i en Francesc Mas Castanyer de Amics arbres • Arbres amics. Si us ve de gust la podeu escoltar en aquest àudio :

dimarts, 20 de desembre de 2016

L'estimat arbre


Alt,
i ben atxurat,
era durant tot l’any
l’orgull d’un carrer
ple de casetes senzilles
amb teulats de pissarra.

Quan arribava l’hivern
aquella parella de vellets
amb el primer fred s’adonaven
que igual que l’infant nounat
ell també estava despullat.

Enfilats damunt d’una escala,
amb llumetes de colors l’abrigaven
i, fent gala d’equilibris impossibles,
un preciós i diuen que màgic estel
a l’aresta superior hi penjaven.

No pretenia ser cap brúixola,
ni marcar tampoc cap direcció,
era només un estel de celebració
per compartir amb veïns i veïnes
i amb els que davant s’hi aturaven,
un gest sincer ple d’immensa gratitud
per tants anys l’un al costat de l’altre,
per tants Nadals engalanant l'estimat arbre.


Franc Guinart i Palet
(Capellades)

Imatges: Arbres de Nadal de Vincent van Gogh

dijous, 15 de desembre de 2016

Arbres enfilferrats

Arbres escanyats

Un lector del blog ens ha enviat aquestes fotografies i ens diu “No en sé gaire d'arbres, però em sembla aberrant que no és treguin els cables i filferros que estrangulen el coll dels arbres, ... Ajuntament de Palma”

Realment és una pràctica molt galdosa. Potser diran que no sigui tan greu això, que al cap i a la fi el ferro es podreix, però és com sembrar arbres que ja s'han enrevoltat l'arrel sobre ells mateixos i acaben auto estrangulant-se; arbres als que no deixen gens de garangola on créixer; o arbres que planten en llocs inadequats que alcen paviments, com ara els arbres botella, i que quan ja fan planta, van i els tallen.
De vegades no és culpa de l'Ajuntament, sinó de la subcontracta que ha guanyat el concurs i que no té ni idea de jardineria. A Palma el pastís es divideix per 2 empreses, i cada una duu un "districte". A vegades l'empresa que fa el manteniment de jardineria és una macro empresa que igual te fa això, que la neteja d'oficines, que duu la seguretat ... saben de tot.

Hi ha filferros que són fets d'aleacions males de rovellar. La diferència estriba en una feina ben o mal feta. Que sigui una subcontracta no lleva la responsabilitat administrativa.

El fet de plantar arbres escanyats d'una forma o altra és només el producte d'una terrible falta de consciència individual. És una falta de dignitat personal que s'escampa com un xancre a la societat actual. Encara no sé si és una irresponsabilitat o una discapacitat però una cosa està clara: ho ha fet un cagamandurries, no l'empresa la qual li paga el jornal. Totes les empreses tenen el seu catàleg d'homes, homenets, cagamandurries i manillars de bicicleta. Que l'arbre tingui la capacitat de superar aquest entrebanc no vol dir que se l'hagi de tractar així.

Cal dir que això també és un problema de seguretat i sanitat publica, aquests filferros rovellats poden ser un perill per les persones, la mainada i els animals que transiten, descansen, s’esplaien o juguen al voltants d’aquests arbres.

dimecres, 14 de desembre de 2016

Abans hi havia tres palmeres

Adéu a un arbre històric a Sant Martí

La plaça de la Palmera es queda sense palmera
  • Barcelona tala l'arbre centenari que donava nom a una plaça i un col·legi de la Verneda
  • L'exemplar estava afectat per la plaga del morrut i serà substituït per un altre quan arribi el bon temps, segons el consistori
Enrique Zancajo llegeix una novel·la al sol, en una de les grades de la plaça. És dilluns i són les 11 del matí, així que la plaça està tranquil·la. Aixeca la vista un moment de la lectura i l'absència se li fa present. "Quan hi era no la valoràvem. Sempre hi havia sigut. Ens adonem del que teníem ara que l'hem perdut", explica aquest veí de la plaça que rep el nom de l'arbre ara absent. La plaça de la Palmera, així es diu, s'ha quedat sense palmera. "La van tallar la setmana passada", explica tancant el llibre. Li interessa més parlar de l'arbre, del qual ja només queda la base del tronc com a testimoni, al costat del rètol municipal que recorda que es tracta(va) d'un arbre d'interès local. Una palmera canària que també dóna nom al col·legi en uns dels laterals, que també ha perdut el seu símbol.
"Quan la van tallar vaig venir amb els meus néts a veure-ho. Ells s'han criat en aquesta plaça, com els meus fills", prossegueix Zancajo. La van fer miques estesa sobre el terra per emportar-se-la en un camió. "Era tan gran que no se la podien emportar sencera", recorda.
Francisco Santiago regenta des de fa 18 anys un bar a la plaça, abans davant de la palmera. "Diuen que és perquè estava malalta i que en plantaran una altra, però no serà la mateixa, és clar", explica el cambrer sense deixar la baieta. Fonts municipals confirmen que estava "greument afectada pel morrut vermell", sense opció de ser salvada. També confirmen que quan arribi el bon temps -el temps de plantar les palmeres-, es replantarà. Una altra, és clar. La centenària palmera ja és història. "La nova serà d'una espècie no sensible al morrut vermell", diuen les mateixes fonts.
"Abans hi havia tres palmeres. En van arrencar dues i els veïns van aconseguir salvar aquesta. Fins ara", apunta Manel García, veí del lloc des del 1975, que recorda la història de la fins ara supervivent.
A més de per l'ara desapareguda palmera, aquesta plaça de la Verneda és famosa pels murs blancs que la divideixen, obra de l'escultor Richard Serra. Cosa -que no són uns simples murs, sinó una obra d'art- que molts desconeixen. No és el cas de Santiago i de García, vells del lloc i coneixedors de la seva història. "Per entendre-la s'ha de mirar des de dalt, abans venien turistes i tot a fotografiar-la", destaquen.
Coneixedors o no del seu valor artístic, molts veïns no acaben de veure-hi la gràcia a l'escultura, instal·lada el 1984 (fa molt, encara que no tant com la palmera). "Serveix perquè els incívics hi pixin", lamenten els contraris. "Encara que per a pipís, els dels gossos. És urgent un pipicà perquè tots els veïns del barri no portin els seus gossos a fer les seves necessitats", assenyalen.
Helena López
· Article publicat a El Periódico el 12 desembre 2016.

· Més informacions a :
· BTV. Desapareix la palmera de la plaça de la Palmera de Sant Martí
video

dilluns, 28 de novembre de 2016

Dins el cafè negre

Cafetar, Chagualá, Armenia, Colombia. Foto de Alejandro Bayer Tamayo

El Cafetal

Per a Voro Suay

Al cafetar
l’aroma del desig
desassossega.

Pere Bessó
(València, 1951)

Planta del cafè (Coffea arabica), Cuba. Foto de Rafael Medina

Un vell

Al cafè sorollós, a dins, hi seu un vell
amb el cap cot damunt la taula. Davant d’ell
té el diari, i ningú no li fa companyia.

I, en el menyspreu del seu pobre cos envellit,
pensa que, al cap dels anys, a penes ha gaudit
de quan tenia enginy, bellesa i vigoria.

Ja ho sap, que s’ha fet vell; prou que ho nota
i que ho veu.
I és com si fos ahir, que era un galifardeu.
Quin interval més curt! Que curt li sembla, ara!

Comprèn fins a quin punt el Seny l’ha ensarronat,
el mentider, a qui ell es confià —l’orat!—,
que li deia: «Demà. Tens molt de temps, encara».

Rememora els impulsos que reprimí, la por
i el goig sacrificat. I cada ocasió
perduda ara fa escarn del seu tan foll saber.

... Però, de tant rumiar, de tant recordar,
el vell s’ha atabalat. I es deixa adormissar,
repenjant-se damunt la taula del cafè.

1897

Konstadinos Kavafis
(Alexandria, Egipte, 29 abril 1863 - 29 abril 1933)
Traducció de Joan Ferraté

Ενας γέρος

Στου καφενείου του βοερού το μέσα μέρος
σκυμένος στο τραπέζι κάθετ' ένας γέρος·
με μιαν εφημερίδα εμπρός του, χωρίς συντροφιά.

Και μες στων άθλιων γηρατειών την καταφρόνεια
σκέπτεται πόσο λίγο χάρηκε τα χρόνια
που είχε και δύναμι, και λόγο, κ' εμορφιά.

Ξέρει που γέρασε πολύ· το νοιώθει, το κυττάζει.
Κ' εν τούτοις ο καιρός που ήταν νέος μοιάζει
σαν χθες. Τι διάστημα μικρό, τι διάστημα μικρό.

Και συλλογιέται η Φρόνησις πώς τον εγέλα·
και πώς την εμπιστεύονταν πάντα -- τι τρέλλα! --
την ψεύτρα που έλεγε· «Αύριο. Εχεις πολύν καιρό».

Θυμάται ορμές που βάσταγε· και πόση
χαρά θυσίαζε. Την άμυαλή του γνώσι
καθ' ευκαιρία χαμένη τώρα την εμπαίζει.

....Μα απ' το πολύ να σκέπτεται και να θυμάται
ο γέρος εζαλίσθηκε. Κι αποκοιμάται
στου καφενείου ακουμπισμένος το τραπέζι.

Κωνσταντίνος Π. Καβάφη

Cafetar, Amazònia del Perú. Foto de betoscopio

Érem sols. I vivíem

I va dir un pènsol que la llibertat
era tenir-ho tot quan ho volguessis.
Mai no esperar. No haver de treballar.
S'equivocà, no creus? Bescanviava
el sentit clar de les dues paraules.
A treballar li va posar esperar.
Esperar per ell es deia fer feina.

"Al cafè, de matí, quan faig cafès
no pens, treball, matí... Quan repleg taules
just faig pensar coses que no vull dir.
Després mirar si ja han tocat les nou.
Després mirar si ja han tocat les dotze."

Digué "La llibertat és una feina"
i la ciutat feia l'olor del moll.
Pel camí no trobàrem massa gent.

Carles Rebassa
(Palma, Mallorca, 21 octubre 1977)

Coffea arabica, fruits i fulles, Olinda, Maui, Hawaii. Foto de Forest and Kim Starr

El cafè

La cullera cafeteja.
La sinuosa cua d'escuma
pica trenejant
cullera i ceràmica i tassa.
Hipnòtic remolí
que arrissa l'eterna
presència de l'aroma seductor...
cli-clic, cli-clic
cli-clic, cli-clic
regira al viu
pensant que aviva
cli-clic, cli-clic
cli-clic, cli-clic
rajant al glop
la idea captiva
cli-clic, cli-clic
cli-clic, cli-clic

Cugat Robert Vil•lajoana

Cafetar, Costa Rica. Foto de I HQ

A la Claror de la Terra
cantava
L’ hi era agradable a la Pastora
cantava
L’ hi era agradable al Pastor
Es feia agradable per tot arreu.
Tothom estava feliç amb tothom.
Avui ja és ahir,
i el demà és aquí també.
Sortiu tots de la cabana
Xais negres i camells grisos
i l’elefant , i el ruc,
i la guineu, i el ratolí.
És agradable a tots els pastorets
És agradable a tots i per a tots.

I el blanc creixent de la lluna
la gran fabricant el dia que llueix
pren el seu bany tots els matins
dins el cafè negre de la nit
i diu bona nit al capvespre
bon viatge a la claror quan fuig
i les agulles dins del pèndul
teixeixen el bon temps dia i nit.

Jacques Prévert
(Neuilly-sur-Seine, 4 febrer 1900 - Omonville-la-Petite, Manche, 11 abril 1977)

Il chantait au clair de la terre
Il chantait il fait bon bergère
Il chantait il fait bon berger
Il fait beau comme tout partout
tout le monde est content comme tout

aujourd’hui est déjà l’hiver

et demain est là lui aussi
sortez tous de vos chaumière
moutons noirs et dromadaires gris

avec l’elephant et l’âne
et le renard et la souris
il fait beau comme tout partout 

il fait beau comme tout partout


Et le blanc croissant de la lune
au grand comptoir du jour qui luit
prend son bain soir et matins
dans le café noir de la nuit

Et dis bonjour, au crépuscule
Bon voyage à l’éclair qui fuit
et les aiguilles dans la pendule
tricotent le beau temps jour et nuit.

Jacques Prévert

Coffea arabica, Waipio, Maui, Hawaii. Foto de Forest and Kim Starr

Dama d'anit, no voldria enutjar-vos,
però he pensat que sou la meua mort
quan, al café, us vaig veure asseguda
amb el marit i no massa distreta.
Des d'un racó us vaig veure de sobte:
no vaig poder deixar ja de mirar-vos.
La meua mort és una mort burgesa,
blanca de carns i freda d'entrecuix.
És una mort ordenada i altiva.
S'alça del llit al temps que la criada,
no deixa res sense la seua cura,
va revisant els racons de la casa,
mirant si hi ha pols damunt les cadires.
Sols ix de nit algun dissabte que altre
i només pren llet i un dit de café,
car el café la sol desvetlar massa.
Dama d'anit, que el vostre esguard altiu
vàreu vessar pel quartet i les taules
negligentment, sense cap de tendresa,
creuant les mans bovament al baix ventre.
La meua mort té vostre encarnadura.
La meua mort és como vós de fidel.
La meua mort m'ho és de tan honesta.

Car no hi ha res més fidel que una mort.
La meua mort se'n ve amb mi a totes bandes,
exactament com vós amb el marit,
complint només un deure, com feu vós.
Exactament un deure conjugal.

Vicent Andrés Estellés
(Burjassot, 4 setembre 1924 – València, 27 març 1993)

Cafetar La Hermandad, cultiu ecològic, San Ramón, Matagalpa, Nicaragua.
Foto de Tomàs Badia Navarro

Non si male nunc

És el moment d’empenyorar tendreses,
d’aplegar les engrunes de la taula
abans de voleiar les estovalles.
Al rebost,
només hi ha llet en pols, i rosegons
de pa que un dia foren flonjos,
i el cafè t’aigualeix els matins
entelats de tristesa.

La hivernada inclement
no durarà per sempre:
se l’endurà el mateix que va portar-la,
un déu capriciós i sense feina,
i tu, que hauràs après
(o hauràs conclòs), et miraràs la calma
amb ulls desconfiats (prudents i savis)
i provaràs de no somriure gaire,
de no assaborir gaire,
de no rumiar gaire,
només per si de cas,
per si torna el moment
de tancar la tendresa amb pany i clau
i empenyorar-la.

Sònia Moll
(Barcelona, 1974)

Flor de Coffea racemosa, Zongoene, Moçambic. Foto de Ton Rulkens

La insistència en la revolta

La revolta.
La insistència en mirar-te.
(Altrament dit divisar el teu far).
Necessitar acostar-me al teu cos.
La insistència. Tornar-te a mirar
i que tu m'enxampis
i tu mirant-me.
I insistir un altre dia.
I endevinar quina brusa duràs avui.
I un dia una trobada al metro
(visca l'atzar!, l'atzar és vida!);
i després un mail
i un cafè dos cafès tres cafès...
La insistència en fer-te un poema
i donar-te'l el dia que et vaig acariciar els cabells.
La insistència en tornar-te a mirar
i que tu m'enxampis per cinquè cop,
i jo seguint mirant-te
i tu un somriure
i jo acostant-me als teus llavis
i tu mirant-me els llavis...
I ballar dues cançons seguides
i agafar-te de la mà
i tornar junts en tren
i anar a dormir pensant en tu
i en tornar-te a trobar al metro en un transbordament.
La insistència en capgirar la raó.
La insistència en posar potes avall l'ordre establert
i el desordre també establert.
La revolta. Insisteixo.
La revolta. La revolta. La revolta.

Fidel Picó
El poeta roig
Octubre de 2016

Cafè, Maquipucuna, Ecuador. Foto de Vilseskogen

A Rússia

Catedrals plenes de sargantanes,
són verdes, són blanques,
i una flor surt dins una teulada
més groga i més alta.

Dues cullerades de sucre,
suc de taronja, sa boira d’Escòcia.
Dues cullerades de sucre,
suc de cafè, cafè de Colòmbia.

Catedrals amb dormideres i dones,
se tanquen ses portes,
i, dedins, jo sé que ja som a Rússia
i tocant sa veritat
d’una rasca insuperable.
A Rússia hi viu sa gent amb zero graus,
se congelen i s’aguanten.

Dues cullerades de sucre,
suc de taronja, ses faldes d’Escòcia.
Dues cullerades de sucre,
suc de cafè, cafè de Colòmbia.

Catedrals amb dormideres i dones,
se tanquen ses portes,
i, dedins, jo sé que ja som a Rússia
i tocant sa veritat
d’una rasca insuperable.
A Rússia hi viu sa gent amb zero graus,
se congelen i s’aguanten.

A Rússia i tocant sa veritat
d’una rasca insuperable.
A Rússia hi viu sa gent amb zero graus,
se congelen i s’aguanten.

A Rússia i tocant sa veritat
d’una rasca insuperable.
A Rússia hi viu sa gent amb zero graus,
se congelen i s’aguanten.

Joan Miquel Oliver
(Sóller, Mallorca, 1974)

Varietat de cafè de fruit groc, Colòmbia. Foto de Multivac42

Setanta matins

Aiguaneu
remulla teulades,
les brases a la llar
donen calor encara

Un cafè,
setanta matins

Seus mirant
en càmera lenta
com van i vénen
els núvols i els vespres

Els matins són més llargs,
els dies són com anys,
No val penedir-se
Ara ets, i demà?

No saps quan
les teves paraules
eternament seran
lluny del que veus ara

Els records del que
vas ser un dia tornaran
com si els visquessis ara com abans

Cançó del grup Élena

El cafè d'ombra (Coffea arabica) sota un arbre de la pluja (Saman), Kona, Hawaii.
Foto de Scot Nelson