dimarts, 17 de novembre del 2026

Arreplegant fulles seques

Fulles de tardor, fulles de color de mel
Les fulles tremolen, el vent les fa caure

Fulles seques
 
-Fes-nos ballar una sardana!
-diuen les fulles al vent.
-Ho faré de bona gana;
espero que aneu caient.
Elles cauen engrescades
a dotzenes, a grapats,
i el vent, amb quatre bufades
ja té els rotllos endegats.
Les ajunta, les separa
i les fa giravoltar.
Quina gresca! Que gatzara!
Quin tip de saltar i ballar!

L'únic que fa mala cara
és l´home que ha d'escombrar.


Joana Raspall i Juanola
(Barcelona, 1 juliol 1913 - Sant Feliu de Llobregat,  4 desembre 2013)
 
La tardor 

Els arbres es muden 
de roig i de groc, 
les fulles tremolen
sota un sol de foc. 
El vent les fa caure, 
les duu fins al port.
Quan surtis de casa, 
trepitja-les fort!
Les mosques s'amaguen, 
l'hivern és a prop.
Les flors, espantades,
es tanquen de cop.


F. Bofill; A. Puig; F. Serrat
 
Tardor

Bufa el vent
despullant els arbres
Una catifa de fulles seques
ens recorda que ha arribat

Canvien els colors
Canvien els sons
Canvia la claror

Tot d'una
ens adonem
que és temps de tardor


Jordi Pinyol i Mercadé
 
El vent

Bufa, bufa, vent!

Treu la polseguera 
i les fulles seques 
de la carretera. 

I, després, un núvol
tot ho ruixarà,
i quina fresqueta
que farà demà!


Joana Raspall i Juanola
(Barcelona,  1 juliol 1913 - Sant Feliu de Llobregat,  4 desembre 2013) 
 
Després de l'escola. Leonid Afremov
Mantells de foc 

Us esperava feia hores
sense cap pressa ni neguit,
sabent que no fallaríeu
al vostre encontre complit.
Ara cobriu camps i boscos
amb el vostre color enrogit.


Alba Panisello
 
La tardor 

A l'arbre hi ha una fulla
que ja està a punt de caure
i l'últim raig del dia, 
que ho sap encar la daura.


Josep Carner
(Barcelona, 9 febrer 1884 - Brussel·les, 4 juny 1970)
 
Cançoneta per anar a caçar fulles

Fulla
de color de mel,
puja, puja
cap al cel.

Vola, vola,
mai vas sola,
i si a terra et vols quedar,
jo et podré trepitjar !


Lola Casas
(Mataró, 30 juny 1951)
 
Les fulles de tardor
esquitxen l'asfalt
com les pigues
la teva cara.

Daniel Ruiz Trillo
(Barcelona, 1973)
 
Contemplo els arbres:
del dret, o del revés?
Al bosc hi ha màgia.

La Fageda d'en Jordà, octubre 2023
Núria Llorente
 
Chiunque pensi che le foglie cadute
siano morte 
non le ha mai viste danzare in una
giornata di vento.


Shira Tamir
 
Qualsevol que pensi que les fulles caigudes
 estan mortes
no les ha vistes mai ballar en un
 dia de vent.


Shira Tamir
 

Tardor al parc King's Hintock

Aquí, al costat de la branca pelada
    Arreplegant fulles,
Sovint penso com
    La primavera enganya-
Jo, ara una vella,
    Arreplegant fulles.

Aquí a l'avinguda
    Arreplegant fulles,
Les dames dels senyors es passegen,
    Fins que algú sospira
Davant la tonalitat vermellosa de la vida,
    Arreplegant fulles!

Així com veieu la meva forma
    Arreplegant fulles,
Jo hi veia, quan era jove i lliure,
    Aquells que la memòria teixeix
Com grisos fantasmes al meu costat,
    Arreplegant fulles.

Tot i que, Estimat, algú pugui sospirar,
    Arreplegant fulles,
Noves fulles ballaran a dalt-
    La Terra no s'afligeix mai!-
  Jo no ho faré, quan se'm trobi a faltar,
    Arreplegant fulles.


Thomas Hardy
(Dorchester, Anglaterra, 2 juny 1840 - 11 gener 1928)

Autumn in King's Hintock Park

Here by the baring bough
   Raking up leaves,
Often I ponder how
   Springtime deceives,--
I, an old woman now,
   Raking up leaves.

Here in the avenue
   Raking up leaves,
Lords' ladies pass in view,
   Until one heaves
Sighs at life's russet hue,
   Raking up leaves!

Just as my shape you see
   Raking up leaves,
I saw, when fresh and free,
   Those memory weaves
Into grey ghosts by me,
   Raking up leaves.

Yet, Dear, though one may sigh,
   Raking up leaves,
New leaves will dance on high--
   Earth never grieves!--
Will not, when missed am I
   Raking up leaves.


Thomas Hardy
(Dorchester, Anglaterra, 2 juny 1840 - 11 gener 1928)
 
A la tardor
record de fulles seques
endutes pel vent

arbre impassible
vent de tardor et despulla
sense recança

Pepa Torres
 
Mosaic de fulles de tardor,
perfecte en cada lloc cada color,
no posades així per cap autor
sinó per l'atzar, de vegades colpidor.
 
Com papallones,
encara volen fulles
per l'arbre nu.

 
M. Dolors Pellicer
(Oliva, València, 1956)
 
La Tempesta de Tardor. Maja Lindberg
~

dissabte, 14 de novembre del 2026

Els arbres a la tardor

Els cauen les fulles seques

A la tardor les fulles dels arbres es van assecant i van caient a terra, al camp i al bosc aquestes fulles alimenten la vida, fan que el terra es mantingui més humit i que es vagin convertint poc a poc en un bon nutrient. Als carrers i places dels pobles i ciutats cada vegada se’n veuen menys, els ajuntaments generalment les escombren i arrepleguen de seguida, alguns ajuntaments fan la gran barrabassada que a principis de la tardor fan una poda radical als arbres per tal de no haver d’arreplegar les fulles.

Però quan jo era petit en aquells temps el carrer era ple de fulles i a la canalla ens agradava molt jugar amb elles, trepitjant-les, xutant-les i admirant l’espectacle de les fulles que corrien amb el vent i a vegades feien saltirons i remolins. Ho explica molt bé la sardana de Àngel Guimerà i Enric Morera : Les fulles seques fan sardana, d’ací d’allà saltironant, I quin seguit de fulles roges, que enjogassades porta el vent; les que més corren, semblen boges, altres se’n venen dolçament. D’aquell temps hem trobat la imatge d’una portada del Cavall Fort número 24 del 1963  dibuixada per Cesc.

Però ara si alguna vegada en trobes de fulles al carrer és molt perillós fer-ho, moltes vegades al trepitjar et pots quedar enganxat amb una tifa de gos, com més va més gent té un gos i els treuen a passejar i els fan cagar al carrer. Tot hi així hem trobat una foto de no fa gaire temps. El dilluns 29 de novembre del 2021 els nens i nenes de P3/P4 de l'Institut Escola Barnola d'Avinyó van anar al Parc Maragall a jugar amb les fulles caigudes dels arbres. Van jugar amb totes les fulles que hi havien a terra i van esmorzar allà mateix i van passar un matí de tardor molt divertit!!!!
 
Nens i nenes de l'Institut Escola Barnola d'Avinyó
Les fulles seques han generat moltes poesies i cançons. A més dels poemes en català cal destacar «Les feuilles mortes» la famosa cançó francesa composta l'any 1945, amb lletra de Jacques Prévert i música de Joseph Kosma. «Les fulles mortes es recullen a cabassos, Veus, jo no he oblidat...». Que va popularitzar Yves Montand i també Edith Piaf, Juliette Greco, Nat King Cole, Miles Davis o Eric Clapton, entre molts altres.
 
Fulles de tardor caigudes. Les Alyscamps. Vincent van Gogh 
La col·leccionista de fulles mortes. Ernest Bieler
Les fulles mortes, fulles de tardor. Jan Voerman.Jr
També trobem aquest tema en la pintura, molt artistes ho han dibuixat i pintat, entre d’altres destaquem en Van Gogh, Ernest Bieler, Jan Voerman Jr., Maja Lindberg, JohnEverett Millais, ...
 

Fulles Seques. Maja Lindberg
Fulles de tardor. Sir John Everett Millais
 
落ち葉 アート  (Otxiba àto)
L’Art de les fulles caigudes
 

Al Japó però les coses son una mica diferents, gaudeixen molt de les petites coses.  Tot i conviure en grans urbs, per als japonesos la contemplació de la natura és saba de la vida i aliment espiritual. Els seus costums i festes tradicionals tenen l'origen en la connexió ancestral amb el medi ambient. Les seves celebracions nacionals principals estan vinculades als canvis d'estació, potser una manera d'aconseguir equilibri amb la seducció que els aporta la transitorietat.

A les ciutats i camps, a jardins i avingudes, a petits santuaris o grans temples, la Mare Natura aixopluga tots amb el seu mantell. I quan les fulles s'assequen i cauen es converteixen en art, molts reprodueixen un dibuix, una imatge o un missatge, cosa que en japonès es coneix com a  落ち葉 アート , ochiba āto, l'art amb fulles caigudes.  L'art amb fulles és una manualitat natural on es creen animals i patrons disposant fulles de colors que han caigut a terra o sobre paper de dibuix, o utilitzant les seves formes.

No és només una temporada de cirerers, com el Hanami, que mostra els bells colors de Japó. La tardor ha proporcionat el llenç perfecte per als habitants de tot el país per animar els paviments amb un art de fulla increïble.
 
Les fulles comprenen una gran varietat de dissenys. Alguns artistes tenen en compte el minimalisme i formen formes simples, mentre que altres dispositius estan molt més implicats. Personatges populars  fan una aparició en el fullatge per a un efecte deliciós. Aquí, els artistes sovint incorporaran petits pinyes per separar els colors o dibuixar línies. Sense importar l'enfocament, aquestes peces ens inspiren a sortir i fer el nostre propi full de fulles caigudes, fins i tot si és per poc temps.  S’expressa una sensació de lleugeresa i dolçor, recordant, com en poemes haïku, la vida curta i efímera i la importància que podria tenir per fer-la harmònica.
 
El personal de la neteja surt cada dia als carrers de la ciutat i també participa a vegades de l’art de les fulles caigudes a la tardor. A més, les fulles caigudes són retornades naturalment al sòl d'aquesta zona i absorbides per l'arbre. Generalment els transeünts i els botiguers son molt feliços veient això. Així els dies de la tardor son més divertits i alegren els llocs mentre es fa la feina, l'alegria que senten és increïble.
 
Al Japó, la cultura de gaudir de les fulles de tardor està arrelada en el passat. Això comporta una sensació més profunda de la tardor.
 
Haikú de fulles de tardor

Plàtan, erable
faig, roure i auró blanc.
Bedoll, pollancre.
 
Irremeiable 
el comiat per sempre
que propicia
la tardor quan provoca
l'èxode de les fulles.
 
Calma. Se sent
un ocell que trepitja
les fulles mortes.
 
Fulles d'or al sòl,
pinten catifes quietes
sota el cel humit.
 
Fulles sonores,
trenca-disset a cada pas,
catifa de bosc.
 
Lourdes Calverol
 
Les fulles caigudes,
les melangies dels colors de la tardor,
gebraran soles al carrer.

Que a dins de casa
un amor vestit de serenor
us ompli tots els racons.
 
Andreu Martí Cortada
 
Catifa de fulles
marró i roig s’han trobat
encontre inesperat.
 
Mosaic de fulles de tardor,
perfecte en cada lloc cada color,
no posades així per cap autor
sinó per l'atzar, de vegades colpidor.
 
Fulles molts seques,
herba fresca sota el peu,
cruixen al passar.
 
落ち葉 アート

dissabte, 7 de novembre del 2026

Savines verdes, Savines fortes

Juniperus turbinata subsp. canariensis
Savina a Punta Grossa    

Aquesta divina aspror 
de la branca de savina 
el fons del cor m'endevina 
amb ganivetes d'amor 
i sagetes de cançó; 
que l'estimat és així, 
que té les mans de setí 
i quan cerca l'abraçada 
hi deixa l'escarrinxada 
regust de fonoll marí.

Celia Viñas Olivella 
(Lleida, 16 juny 1915 - Almeria, 21 juny 1954) 

Savina albar (Juniperus thurifera), La Trabina. País Valencià
Oda en blau de Formentera

Profunditat del blau, blau en el blau,
envoltada de blau tot Formentera,
plana i exigua i aspra, Formentera,
porta blava, finestra, sòcol blau.

Costa gratada, os que arrana el blau,
intrèpid blau amb nom de Formentera,
perquè neix i no mor a Formentera,
ombra del cel translúcida, mar blau.

Blau amb un toc de verd o el verd més blau,
brisa que s'espesseix dalt Formentera
i el pi gronxa vinclat al doble blau.

Aljub, molí, figuera, Formentera,
camins, parets, estanys de Formentera,
savina, farigola, elèctric blau.

Josep Marí
(Eivissa, 1948) 

Savina vora el mar, Ses Salines, Eivissa
Càntics

Canta, canta, verderol,
jo tocaré la guitarra;
cantarem fort a l’amor,
jo per terra i tu dalt l’arbre.

El vent ens ajudarà
aquesta pàl·lida tarda
i les ones de la mar,
que amb la remor ens acompanyen.

Pins, cepells i el savinar
ens ajuden en la tasca
i ametllers florits llunyans
pareix que rient s’abracen.

Obriré, amor, com que ets lluny,
més el meu cor i els meus llavis,
per fer volar per dalt tu
en ardades els meus càntics.

Francesc Escandell
(Sant Francesc de Formentera, 1948 - 2024)

Branques de Juniperus phoenicea
Cisterna

Ni les clivelles de la pedra calcària
on tenen les sargantanes el seu secret imperi
i pugen per l'escorça del garrofer, sempre vibrants,
ni aquesta terra cansada, de camps abandonats
on la savina abraça la figuera feixuga
i els ametllers eteris posen el seu verd àcid
sobre el més immutable, tranquil, de l'olivera,
sinó aquest cor ombrívol,
aquesta entranya fèrtil que conserva
tots els plors de l'hivern i en sap fer vida
latent. Per ella
l'estiu angoixat de cigales
que es veu cremar la pell mentre impassible mira
com es fan vells els arbres, com s'assequen
branques i camps enyorosos d'arades, es torna tendre.
Per ella, també,
tota altra sequedat es veu reconfortada.

A sol batent, en la nit més obscura,
tresor de cristalls fresquíssims,
reserva de memòria,
cova d'amor, cisterna...

Narcís Comadira
(Girona, 22 de gener de 1942)

Savines centenàries. Racó d'Ademús
Memòria contra la mort

No oblidis la carn encesa, la figura
de vidre, aquell orgasme total.
No oblidis haver tingut
infantesa i pubertat,
ni la carícia blanca
devora savines d’un torrent.
No oblidis que ens deixàvem dur
per la riada, pels mots ocults.
No oblidis, tan sols això:
que hem estat i encara som.
De bell nou garfits a la proa
del ferm vaixell que avança,
tornem
a escriure la nostra història.
I si algú ens pregunta què som,
direm: memòria contra la mort.

Jean Serra
(El-Biar, Alger, Algèria, 1952- Eivissa 20 novembre 2024)
 
Juniperus Pfitzeriana
Llenç marí de l'Empordà

S'aquieten les ombres
dels dúctils tamarius
de pluja rosa...
S'adorm la tramuntana
al cau de la badia.
Una savina d'arrels remotes
recupera el perfil,
perduda entre llentiscles,
rocams i margallons.

Branques feréstegues
parlen del vent!

Josefina Peraire i Alcubierre
(Barcelona, 1947 - 30 de maig de 2016)
 
Savina albar. Juniperus thurifera
Les savines

Savines
atemorides:
vida a cops
de destraló.

José Miguel Gràcia Zapater
(La Codonyera, la Franja, Terol, 1941)
 
Savines centenàries. Racó d'Ademús
L’ombra de la savina

Verd verí de la llum, desembrolla cabelleres entre el brancatge
bru de les teves cames.

El ressol enlluerna la suor que llepen les savines d’ombra
migrada, captaires de desig a prop dels sorrals.

Clapoteig en l’aiguamoll salobre, els meus dits com puces de
platja, corren insadollables pels teus peus enfangats.


Paco Murall
 
Savines albar. Juniperus thurifera
Cala desperta

Acaba ací la terra, amb la fillada
de vegetal frondositat: els pins,
la savina. Ací moren valls, camins.
Cingles i arena entorn de llum emmirallada.
Enllà ja és l'amplària i la blavor
deserta, lliure, amb pes i pregonesa
damunt l'enfonsament del món suspesa,
oh, alts, al cel dels peixos, la vela i el timó!
Paratge per a semidéus, antigues
maus i una faula en límits oblidats.
Petjades de peus nus en soledats
ardents. Quilles eixutes en drt d'ones amigues.
Tot el foc de l'estiu, tot el seu pes,
callats sobre altes roques i pinedes.
Del mar ve un fregadís de fresques sedes,
i al pols com el record d'un somni jove, encès.


Marià Villangómez 
(Ciutat d'Eivissa, 10 gener 1913 - 12 maig 2002)
 
Juniperus thurifera var. africana. Atles, Imlil, Marroc
Als poetes catalans amicvs

Darrera de les naus, com una estela
que el temps no esborra, com un solc obert
a la sement més noble, fou complert
el destí d'una llengua amb llast i a vela.

Redossada entre roques, ara anhela
retornar al mateix port, no pas desert,
oh gallardets i pals on és despert
un neguit i on un flam es desentela!

El mot illenc duu salabror marina,
soledat, llum de feixes en saó,
aires on el pi vola amb la savina,

el goig amb rels d'esforç i de dolor.
Veureu un batec d'ales de gavina
i brins novells de l'íntima llavor.


Marià Villangómez
(Ciutat d'Eivissa, 10 gener 1913 - 12 maig  2002)
 
Savinar de Torrecuadrada de los Valles
Savines verdes, Savines fortes, verdes,
guarda'm entre les teves arrels
quan tots els altres marxen.

*
Sabinas verdes, fuertes sabinas, verdes,
guardadme entre vuestras raíces
cuando todos se vayan.


Rafael Alberti
(El Puerto de Santa María, Cadis, 16 desembre 1902 - 28 octubre 1999)

La senyora del vent.  La Signora del Corrasi. Supramonte. Sardenya
Les Illes 

Les illes 
enramades de savines 
i de somnis de gavines 
engronxades per la mar. 
Qui us reveurà 
sense plorar? 

Les albes 
batejant l'alta muntanya 
i omplint la terra plana 
de remors i mitges llums. 
De la llar, fum 
de pau, perfum. 

I el blau sense fites... 
I els blancs farbalans 
que broden les ones 
les ones del mar 
i els pàmpols que escolten 
la cançó del blat. 

Les illes coronades com núvies 
de mil boires i falzies 
i de flors blanques i grins 
i cor endins, 
remor de pins. 
Els homes entrecavant l'esperança 
i portant ansa per ansa 
la somada de la Sort 
i a bé coll la mort i el sol. 
 
Guillem d’Efak
(Asobla, 23 març 1930 - Palma, 15 febrer 1995)
 

Branques de savina. Juniperus sabina
· Recull dedicat a la meva nebodeta Savina Jorba Mas ·