dimarts, 13 de novembre de 2018

Els líquens ens diuen la qualitat de l’aire de les ciutats

LiquenCity buscarà 16 espècies de líquens
per conèixer la qualitat de l’aire
de Madrid i Barcelona

El projecte ha buscat les setze espècies de líquens que millor informació donaran sobre la qualitat de l’aire d’ambdues ciutats i ha creat ja els materials educatius per convertir els escolars en ciutadans científics.

Evernia prunasti és una espècie que només viu als llocs on l’aire és molt net.
Foto: Sergio Ortega, RJB-CSIC
Sabies que com més líquens hi hagi al teu barri més net és l’aire que respires? Si tinguéssim un mapa amb la distribució dels líquens que creixen en els troncs dels arbres de Madrid i Barcelona, ​​podríem equiparar-lo a un mapa dels nivells de contaminació que hi ha a cada districte. Aquest és l’objectiu del projecte LiquenCity, un projecte de ciència ciutadana que coordina el Node Espanyol d’Informació en Biodiversitat (GBIF.ES), el CREAF, el Reial Jardí Botànic (RJB-CSIC) de Madrid i l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC), amb la col·laboració de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio-UB) i de la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT) del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats.
Des d'aquest mes d'octubre, unes 50 escoles repartides entre Madrid i Barcelona mobilitzaran fins a 1500 estudiants de secundària i formació professional per a fer un mapa amb els líquens que trobin a cada ciutat.
L’alumnat aprendrà a identificar els líquens i sortiran a fotografiar aquells que trobin al seu barri. Les fotos les penjaran a la plataforma Natusfera i allà la comunitat haurà de verificar si han encertat l’espècie.
“Mostrejar líquens per LiquenCity és senzill”, assegura Sergio Pérez Ortega, investigador principal del Real Jardí Botànic (RJB-CSIC) en aquest projecte. “No es requereixen coneixements exhaustius. Només has de buscar-los en els arbres de la teva ciutat, fer-los una foto i penjar-les a Natusfera a través de la seva pàgina web o app mòbil. La comunitat de Natusfera t’ajudarà a identificar l’espècie de liquen que has vist. Recorda: només busquem líquens epífits, és a dir, els que creixen sobre els troncs dels arbres “, afegeix Pérez Ortega.

Hyperphyscia adglutinata es un dels líquens “tot terreny”
que viuen quan l’aire està més contaminat.
Es busquen 16 espècies de líquens urbanites per conèixer la qualitat de l’aire de Madrid i Barcelona

Així de senzill, hi ha líquens que creixen només en zones amb poca contaminació i líquens “tot terreny” que podem trobar també en zones molt contaminades. Per això, a fi de facilitar la participació ciutadana a LiquenCity, s’ha elaborat un llistat amb les 16 espècies de líquens més comuns i fàcils d’identificar que podem trobar a Madrid (9 espècies) o a Barcelona (10 espècies); tres de les 16 viuen a les dues ciutats. En aquesta llista hi ha espècies molt sensibles que només viuen en zones amb aire molt net, com Evernia prunastri (present en les dues capitals), i altres més resistents que poden viure també amb alta contaminació, com Phaeophyscia orbicularis (a Madrid) o Hyperphyscia adglutinata (a Barcelona).
“Tenint en compte tota la diversitat de líquens més enllà de la llista, si en un districte hi ha moltes espècies diferents vol dir que la qualitat de l’atmosfera és millor, així que cal buscar el màxim de líquens a cada zona, no només els més sensibles “comenta Bernat Claramunt, investigador del CREAF.

Phaeophyscia orbicularis creix a Madrid quan l'aire està contaminat.
LiquenCity va a l’escola

Pràcticament en tots els districtes de Madrid i Barcelona es compta ja amb almenys un centre educatiu per realitzar l’activitat. Es faran xerrades i es faran safaris urbans per veure i registrar a Natusfera els líquens que trobin al seu barri. A Madrid l’activitat comença el 16 d’octubre al Col·legi Zazuar de Vila de Vallecas. I a l’àrea de Barcelona, ​​el 22 d’octubre a l’Escola Mestral, de Sant Feliu de Llobregat. Per facilitar la seva tasca, el projecte ha llançat una web molt completa. Tant docents com escolars tenen a la seva disposició diversos materials didàctics: un tríptic que recull les línies essencials del projecte, un cartell explicatiu, fitxes de les 16 espècies de líquens i dels arbres on es poden observar, mapes, l’agenda d’activitats amb les escoles, una metodologia i recomanacions per al mostreig.
Tots els material de LiquenCity es poden descarregar des de la web del projecte.
Així mateix, s’han posat en marxa també el projecte de Natusfera a Madrid i el projecte de Natusfera a Barcelona. En definitiva, “LiquenCity està a ple rendiment i és una bona oportunitat.

No es requereixen coneixements exhaustius.
Només has de buscar-los en els arbres de la teva ciutat,
fer-los una foto i penjar-les a Natusfera a través de la seva pàgina web o app mòbil.
Anna Ramon Revilla
Responsable de comunicació del CREAF. Llicenciada en Biologia per la UAB
i Màster en Comunicació Científica i Ambiental per la UPF.
Apassionada de la comunicació corporativa amb més de 7 anys
d'experiència en el sector de la R+D en l'àmbit ambiental.
· Article publicat al blog del CREAF el 8.10.2018

dilluns, 12 de novembre de 2018

Què són els Fruiters antics

Per què cal conservar-los

L'ABA, l'Associació Balear de l'Arbre, ha organitzat pel proper 16 de novembre a Calvià una conferència sobre Fruiters antics a càrrec d'en Llorenç Payeras al teatre de Sa Societat a les 19:hrs i d'entrada de franc on es podran conèixer moltes curiositats sobre el cultiu de varietats de fruiters poc cultivades i que segueixen essent interessants.

dissabte, 10 de novembre de 2018

Salvem l'Alzina

Salvem l'Alzina
i les casetes del carrer Encarnació

Veïns i veïnes de la Vila de Gràcia de Barcelona es mobilitzen per salvar les cases i l’alzina del carrer Encarnació. Cal dir prou a l’especulació immobiliària que expulsa a la gent de casa i del barri. Cal aturar la destrucció del patrimoni pel lucre especulatiu.
El dimecres 7 de novembre la immobiliària Encarnación Invest S.L va començar l’enderrocament de tres casetes històriques del carrer Encarnació (n° 13-15-17) i dels arbres que hi ha al jardí, entre ells una alzina bicentenària, amb l’objectiu de construir-hi apartaments de luxe.

Això és un nou exemple de l’especulació que es pateix, cada vegada més, arreu i a la Vila de Gràcia. És per això que el veïnat ha ocupat la finca i s’ha organitzat per aturar les obres i fer d’aquest espai un lloc viu on satisfer les necessitats del veïnat.

Gràcia és un dels districtes de Barcelona amb la problemàtica més gran pel que fa a l’habitatge (lloguers impossibles, mobbing immobiliari, salaris miserables, desallotjaments i desnonaments), que resulta en l’expulsió de les veïnes i l’elitització del barri. L’enderrocament d’aquestes cases juntament amb la destrucció del jardí, i la posterior construcció d’edificis de luxe amb una nova zona verda, suposaria un triomf més del capitalisme i l’especulació que ens ofega, i que no es pot acceptar.

A més del lucre especulatiu, aquesta demolició també posa en perill la flora i fauna de la Vila. L’alzina amenaçada té més de 200 anys d’història documentats i compleix les característiques per ser catalogada com a arbre monumental. Actualment hi fan niu diverses espècies d’ocells, algunes de protegides, entre les quals hi ha un mussol, estornells i tórtores. Fonts diverses indiquen que malgrat els propietaris tenen els permisos en regla per a l’obra i un informe favorable a la tala, s’han comès múltiples irregularitats, entre elles els danys provocats al patrimoni natural.

A la Vila de Gràcia hi falten molts equipaments públics reivindicats pel veïnat en diverses lluites: habitatge social, centre de dia públic i 100% gratuït, escoles bressol i centres educatius, espais per a joves, locals per a caus i esplais, locals públics de foment de la cultura, centres cívics… Es pot fer de les parcel·les del carrer Encarnació un espai de vida per a les veïnes,, no sols un projecte d’especulació capitalista. Davant la impunitat de les immobiliàries, mobilització popular i expropiació com a resposta. Si la ciutadania s’organitza, es guanya. Prou gentrificació i prou especulació. Les casetes i l’alzina s’ha de quedar al barri.

Seguiu la informació a les xarxes socials amb aquests Hashtags :
#defensemlalzinadegracia #casetescarrerencarnacio #salvemlalzina
Per col·laborar en les accions per a conservar tot aquest patrimoni podeu seguir aquestes pàgines :
Salvem l'AlzinaSalvem l'Alzina a twitterSalvem l'Alzina a Telegram • 
• Salvem l'Alzina i les casetes d'Encarnació a Facebook 

dissabte, 3 de novembre de 2018

Pels estudiants, entusiàstics i amics dels arbres

Treesearch !

Estem prenent consciència que de forma individual no anem enlloc. Si volem avançar com a humans ho hem de fer col·lectivament. El món s’ha fet massa petit i els problemes que em generat amb el nostre mal anomenat progrés són greus.
I aquí ens perdem sempre en les paraules: els fets queden per a quatre gats escuats amb pocs recursos.
D’entre aquests recursos potser el més important sigui el coneixement. Tal com deia en Newton:
“Si he pogut veure més enllà que els altres és perquè he estat dempeus sobre les espatlles de Gegants”.
Ara gràcies a algú –el qual intueixo prou valent i dissident amb el criteri de l’actual govern americà en relació el canvi climàtic - ha decidit divulgar de franc una bona pila de coneixements. Com? Doncs amb el Servei Forestal del Departament d’Agricultura dels EE.UU. d’Amèrica, mitjançant the Northern Research Station web site: Treesearch.
Trobem 51.414 publicacions gratuïtes a https://www.fs.usda.gov/treesearch/ que poden ésser molt útils en l’estudi dels arbres, l’entorn i la lluita contra el canvi climàtic.
Es tracta d’un gest de molta generositat !

Celtis sinensis
Salut, llarga vida i moltíssimes gràcies als autors d'aquest fet !!

J.D.Fernàndez i Brusi

dimarts, 30 d’octubre de 2018

Observació de la Terra i espai forestal

Jornada
"Observació de la Terra i espai forestal,
eines de diagnòstic"

Dijous 8 de novembre de 2018, 09.00 - 13.00 hores
Sala d'Actes de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC)

Un creixent nombre d'estudis i d'aplicacions orientats a la diagnosi de l'estat de l'espai forestal fan ús de tècniques i de tecnologies pròpies de la geoinformació i, en particular, de l'observació de la Terra, des de satèl·lit, avió, dron o terrestre, per determinar-ne la distribució espacial, els patrons i les dinàmiques dels impactes sobre els espais naturals i, en concret, les masses forestals. Les eines de geoinformació i les tècniques d'observació de la Terra donen una mesura objectiva, sinòptica i amb capacitat repetitiva en el temps, dels impactes sobre el territori, que analitzarem en aquesta jornada, com a eina de suport a la decisió i a la gestió forestal, a través de tres presentacions i d'un espai de debat.

Programa

09.00 - 09.20
Lliurament d'acreditacions als assistents

09.20 - 09.30
Benvinguda i presentació de la jornada
J. Talaya, subdirector de Geodèsia i Cartografia (ICGC)

09.30 - 10.00
Decaïment dels boscos del Maresme amb Sentinel-2
A. Tardà (ICGC), R. Riera (DIBA)

10.00 - 10.30
Anàlisi de les afectacions de la processionària amb UAV i LANDSAT
K. Otsu, M. Pla, L. Brotons (CREAF-CTFC-CSIC)

10.30 - 11.00
Pausa

11.00 - 11.30
Assessment of vegetation conditions on natural parks by using hyperspectral data
M. Kycko (Universitat de Varsòvia)

11.30 - 12.45
Espai de debat i preguntes

12.45 - 13.00
Cloenda

Lloc: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. Parc de Montjuïc. 08038 Barcelona (mapa)

Data: Dijous 8 de novembre de 2018, 09.00 - 13.00 hores

Inscripció: L'assistència és gratuïta però, atesa la capacitat limitada de la sala, és indispensable inscriure’s al més aviat possible.


diumenge, 28 d’octubre de 2018

Arbres que es belluguen

Arbres que bateguen, respiren i mouen el terra

Des del Quebec arriben imatges que no deixen indiferents

El dia 21 d'octubre, l'alerta sísmica mundial es disparava amb 2 forts terratrèmols a l'oest del Canadà, dins del mar. La magnitud, gairebé 7 graus. Ràpidament, el sistema d'alerta de tsunamis va indicar que no hi havia perill.
Uns minuts després, des del Quebec, arribaven imatges d'un bosc amb el terra que "respirava i bategava". Semblava que les arrels dels llargs troncs estiguessin, literalment, tremolant. Ràpidament vàrem relacionar terratrèmol i les imatges. Però no. Separaven l'epicentre i el Quebec milers de quilòmetres.
Observant amb deteniment les imatges, el fort vent sacsejava les copes dels altíssims arbres i els troncs feien moure un terra gens rocallós, més aviat amb un gruix important de material orgànic poc dens.

Senzillament, estàvem davant d'arbres que es bellugaven sencers, fins a les arrels, com mostren aquestes imatges màgiques de "respirar i bategar".
Francesc Mauri
· Article publicat a 'El Temps de TV3' el 25.10.2018

*Món meteorològic*
Arbres que lluiten amb vents intensos a Sacre-Coeur, Quebec, Canadà.

dimecres, 24 d’octubre de 2018

Ètica i estètica de la lluita contra el morrut

O crònica d’una descurança present
i una altra d’anunciada

Aquesta és l’estètica dels paisatges urbans invisibles a l’autoritat ambiental
Arriba un punt en el qual o bé et converteixes en un perfecte mesell o bé et rebel•les i et negues a combregar amb les rodes de molí de la quotidianitat. Una d’aquestes rodes és la degradació ambiental, com les guerres, la fam del món o les necessitats socials d’una gran ciutat. De lluny o de prop tots en som corresponsables, més si -per raons personals del tipus que siguin- en som conscients.
Amb allò de “a mi no em toca”,”el perro es tuyo?” o “it’s not my job”no anem enlloc. Amb la por tampoc.
La bellesa del món vegetal implantat a la ciutat no és gratuïta: requereix d’un esforç constant, una voluntat de ferro i una paciència infinita. Cal un esforç econòmic per a obtenir uns beneficis socials i ambientals que no tenen preu. I no es pot badar.
Mentre que algú es va cobrint de glòria, el morrut va fulminant el patrimoni palmerístic de la ciutat.
Un dels caus de l’escarabat es troba al passeig Carner i és el paradigma de com s’enten la gestió de l’espai públic i l’ecologia urbana a la Barcelona del segle XXI.
Es tracta d’una dotzena de palmeres canàries, la meitat ja podrides i amb les palmes seques, situades al costat de Correus i davant del Parc de Bombers de Montjuïc.

El morrut mai es podrà engabiar…
Les palmeres són de propietat particular, una propietat tan particular que està més enllà del bé i del mal: es passa les ordenances del medi ambient per allà on us podeu imaginar…
L’espectacle és esperpèntic tenint en compte que l’emplaçament és el que és i que a tocar tenim el palmetum més important de la ciutat: el Mossèn Costa i Llobera.

Al mateix passeig hi han diverses palmeres públiques
recuperades gràcies a l’esforç d’Espais Verds
Tot plegat són faves comptades i passarà allò que és totalment previsible que passi: les palmeres que fins ara s’han defensat a aferrissadament -i a càrrec dels parroquians- aniran caient una rera l’altra.
La feinada feta pels tècnics i pels jardiners municipals s’anirà en orris només pel fet de que algú bada davant l’evidència d’allò què passa al carrer.

Desballestament que s’assumirà com a normal amb la nova normativa a la mà
Estem en una ciutat sense autoritat ambiental ?
Es permissible aquest ecovandalisme ?
Els morrudíssims amics del morrut continuaran més amples que llargs ?
Per acabar d’adobar-ho Europa claudica davant del morrut (per què serà?) amb una derogació insostenible gràcies al dictamen del morrudíssim 'Comitè Permanent de Vegetals, Animals i Pinsos' que ha quedat transposada a Catalunya amb l’ordre del DARP
(potser hi trobaria a faltar alguna altra ordre? he deixat passar uns dies per si un cas…)
Ara defensar les palmeres ja és una lluita d’inutilitat pública !

Iupiiiiii !
J.D.Fernàndez i Brusi

dijous, 18 d’octubre de 2018

Un cedre per abraçar

El Cedre de Can Valls

Una de les propines que fan de més bon agrair pels que practiquem el senderisme és la trobada inesperada d’un exemplar arbori de grans dimensions. En el mateix instant que el divisem paga la pena afluixar la marxa fins acabar aturant-nos davant d’ell. Aquells segons o minuts estàtics ens permeten la contemplació i l’admiració d’un ser que probablement vagi néixer abans que nosaltres.

Per il·lustrar aquest paràgraf us convido a fer una ruta circular per la Vall d’Olzinelles (Parc del Montnegre i el Corredor). A prop de Can Valls, ben bé a tocar del camí hi trobareu un magnífic exemplar de cedre (cedrus atlàntica), el Cedre de Can Valls, que fou plantat a l’any 1920 i que és el de majors dimensions mesurades al municipi de Sant Celoni. Es va escapçar al novembre del 2002 després d’unes fortes ventades que van fer caure els últims 5 metres del tronc principal. Actualment llueix una alçada de 20,75 m, un perímetre de 2,8 m i un diàmetre de capçada de 15,8 m.

Val a dir que el cedre no és pas un arbre autòcton sinó que prové del nord d’Àfrica, en concret de la serralada de l’Atles. A Catalunya és cultivat com a arbre ornamental i més rarament en repoblaments i plantacions forestals.

Finalment, i per això no menys important, comentar-vos que podeu també provar de rodejar el tronc amb els braços. Diuen que si aquest gest es fa des del respecte i l’atenció conscient, s’obtenen beneficis relacionats amb la pau interior.
Franc Guinart i Palet
10-oct.-18


Una mica de Zhang Zhuang

Abraçades inabastables
que et transporten al cor de la terra,
que et conviden a tocar els núvols;

abraçades immenses
que et parlen de la paciència,
que et mostren la perseverança;

abraçades que són lliçons,
que sovint et fan sentir petit
però que fan gran la teva mirada.

Franc Guinart i Palet
10-10-2018

dijous, 30 d’agost de 2018

Dues receptes per aprofitar que és temps de figues

'Chutney' de figues i
'parfait' de foie-gras amb gelea de figues

Jordi Esteve és el cuiner del restaurant Nectari, que té una estrella Michelin. Seguidor dels productes de temporada, sap cuinar-los per crear plats creatius, que són atractius tant per a la vista com per al paladar.


'Chutney' de figues
Amb les figues podeu preparar un condiment que podreu guardar durant tot l’any per acompanyar plats tant de carn com de peix. Si se segueix el procediment que s'indica, la recepta es pot guardar a la nevera durant un mes. Si voleu conservar-la durant més temps, un cop fet poseu-lo en un pot de vidre i fiqueu-lo al bany maria, amb la tapa tancada.

Ingredients per a dues racions de 'chutney'


25 g oli d’oliva

25 g ceba
25 g pebrot vermell
5 g gingebre tallat a daus
8 panses
25 g sucre morè
Gingebre en pols
Pebre blanc
Sal
1 clau d’olor
15 g xarop de sucre (almívar d’aigua i sucre)
15 g vinagre de poma
4 figues
1 pell de llima ratllada

Opcional

Flor d’all o all picat

'Chutney' amb figues
Poseu en una cassola un raig d’oli d’oliva i sofregiu-hi la ceba. Remeneu-la. Quan sigui transparent, afegiu-hi el pebrot vermell. Torneu-ho a remenar. Quan estigui estovat serà el torn de posar-hi el gingebre tallat a daus.
Tot seguit, afegiu-hi les panses i el sucre morè. Torneu-ho a remenar tot junt i deixeu-ho uns minuts fins que faci un caramel. Quan estigui fet, afegiu-hi el gingebre en pols, el pebre blanc, la sal, el clau, el xarop i el vinagre de poma. Torneu-ho a remenar.
Per acabar, poseu-hi les figues tallades a daus, amb la pell inclosa, i la pols de llima. Deixeu-ho coure durant 25 minuts. Sabreu que està cuit perquè la textura és de compota.
Per servir el 'chutney' podeu donar-li forma amb l’ajut de dues culleres una vegada estigui al plat. Poseu-hi unes flors d’all o uns daus d’all per acabar-lo i ja podreu fer-lo servir de condiment per als plats que vulgueu.

'Parfait' de Foie-Gras amb gelea de figues

Ingredients per a 1 persona

Per a la gelea de figues:
3 figues
1 fulla de gelatina
Aigua mineral

Per al 'parfait' de foie-gras:
100 grams de foie-gras
50 g ceba blanca
5 g pebre blanc molt
Sal
100 g nata líquida (o bé crema d’arròs)
50 g porto

Per guarnir:
1 figa
Sucre
Boles de 'petazeta' de xocolata negra i xocolata blanca
Fulles de micromesclum
Fulles de temporada

“Parfait” de foie amb gelea de figues
Preparació

Per a la gelea
Peleu les figues (si prèviament les renteu bé, podeu fer la recepta també sense pelar-les). Conserveu-les dins d’un bol.
Hidrateu una fulla de gelatina dins d’un bol d’aigua. Amb tres minuts n’hi haurà prou perquè s’hidrati.
Introduïu aigua natural al bol de les figues, tritureu-les i després escalfeu-les en una cassola. Un cop escalfades, poseu-hi la fulla de la gelatina perquè es fongui mentre ho remeneu. Ja tindreu feta la gelea de figues. Reserveu-la.

Per al 'parfait' de foie-gras

Salpebreu el foie-gras i col·loqueu-lo en una paella calenta amb un pessic de sal. Marqueu-lo banda a banda i reserveu-lo.
Talleu la ceba a daus i caramel·litzeu-la amb el greix que haurà desprès el foie-gras. Després afegiu-hi el porto i la nata líquida (o la crema d’arròs) i remeneu-ho. Poseu-hi el foie-gras, col·loqueu tota la preparació que en un bol i tritureu-la.
Col·loqueu el triturat en un plat i poseu-lo a la nevera durant mitja hora perquè es refredi i prengui una textura compacta. Tot seguit, poseu-hi cullerades de la gelea de figues per sobre i torneu a posar-ho a la nevera tot junt durant 10 minuts més.
Per muntar el plat, talleu a trossos una figa, poseu-hi sucre per sobre i cremeu-la amb l’ajut d’un bufador o amb el ferro de cremar la crema catalana. Si no teniu cap dels dos aparells, passeu-les per la paella, amb el sucre per sobre, volta i volta.
Tot seguit poseu les figues per sobre, juntament amb fulles de micromesclum, 'petazetas' de xocolata negra i xocolata blanca i flors de temporada. Bon profit!
T.Gilbert / A.Om / J.Castellano
· Article publicat al diari Ara el 30.08.2018

S'acaba l'estiu, arriba el temps de les figues

Figues: explosió de sabor
Diversos cuiners ens donen idees delicioses per a plats que podem preparar amb aquest fruit de finals d’estiu

Quan l’estiu s’acaba, arriben les figues. Són tan desitjades que la fraseologia n'està trufada. N’hi ha que les fan servir per referir-se a les situacions o persones toves ('fer figa'; 'ser un figaflor') o per referir-se a situacions diferents de les que pensàvem ('són figues d’un altre paner'). I encara, en la història de les figues, hi ha la fita del 2010, quan el dissenyador gràfic Claret Serrahima va voler il·lustrar amb una figa el cartell de la festa major de la Mercè de Barcelona. El disseny no va tirar endavant, perquè eren tants els significats figuratius que suggeria la imatge (sexuals i pejoratius), que no va ser acceptat.
En gastronomia, els cuiners asseguren que aquesta fruita de finals d’agost i principis de setembre els permet fer volar la creativitat. Al restaurant Nectari el xef Jordi Esteve, que té una estrella Michelin, sosté que la figa li permet el joc dels contrastos entre dolç i salat. “Obertes en forma de flor, hi podem posar un dau de foie-gras salpebrat i després donar-hi un toc de forn, un minut, a 180º, per menjar-les al moment”, explica. El greix del foie-gras es filtra a la fruita i lliga amb la seva dolçor. De fet, el cuiner recomana aquesta recepta per fer-la amb l’excedent de foie-gras que es tingui a la cuina després d’haver preparat la recepta de “parfait” [vegeu-la al vídeo]. Una altra suggerència d’Esteve és fer-les en carpaccio, tallades finament amb un ganivet. El plat l’acaba amb unes bolets de temporada, com ara uns rossinyols, amb pinyons torrats, oli i uns talls de poma àcida; tot plegat, amanit amb oli d’oliva.

Parfait de foie amb figues / Jordi Castellano
Mentrestant, el cuiner Marc Gascons, del restaurant Els Tinars de Llagostera, comenta que en la majoria del plats les figues les acostuma a fer servir en cru. “Per a una amanida de verdures, tallades a quarts, hi van molt bé”, diu.

Les figues són un ingredient ideal per a les amanides / Laura López Pinos
També per col·locar-les en una coca de foie-gras, amb figues esmicolades i una amanida a sobre. “I ara, quan comenci la temporada de ceps, que esperem que sigui primerenca i coincideixi amb la figa, fem ceps a la brasa amb una picada de pinyons i pernil de Jabugo amb uns daus de figues i un allioli suau”, comenta Gascons. En dolç, el xef dels Tinars també marida les figues amb un gelat d’oli d’oliva amb figues crues i una amanida d’herbes. “Postres senzilles i poc dolç, que és molt bo”, comenta.
Seguint el fil de les figues amb postres, els restaurants Plata Bistró i Ca l’Isidre, tots dos a Barcelona, també en preparen. Al Plata Bistró, amb la recepta del pastís 'tatin', i a Ca l’Isidre, dirigit ara per Núria Gironès, al capdamunt d’un pa de pessic i combinades amb la vermellor dels gerds.

Conservar-les més temps
Un consell per conservar les figues durant l’any és congelar-les. “Però jo recomano fer-ho amb un aparell especial, l’anomenat 'pacojet', que aconsegueix fer una pasta perquè les figues es mengin, quan es vulgui, com si fossin un gelat”, diu el cuiner Marc Gascons, que també compta amb una estrella Michelin.
Al restaurant Somiatruites d’Igualada el cuiner David Andrés té al menú un plat de figues farcides de marisc, alfàbrega i mató. “Amb l’ajut d’una cullera parisenca, faig boles amb la polpa de la figa i les ajunto després amb la resta d’ingredients”, explica Andrés, que està considerat un dels millors joves cuiners d’Europa, segons el premi Pellegrino Joves Cuiners 2018.
La tradició de dolç i salat està tan establerta al receptari tradicional dels Països Catalans que dona receptes com l’oliago, a l’illa de Menorca, que, segons explica el xef Miquel Mariano Vadell, es menja amb les figues crues i pelades. “Com que la figa és dolça, contraresta el gust àcid del tomàquet”, diu. A part d’aquesta recepta, a l’illa és molt tradicional el figat, una melmelada de figues amb sucre. “Així tenim reserva de figues durant tot l’any, que mengem després amb formatge madurat”, explica el Mariano.
A Girona, el cuiner Jordi Rollan, del restaurant Divinum, aposta per fer servir fins i tot les fulles de les figueres a l’hora d’emplatar les figues a taula. De fet, aquestes fulles tenen una part rasposa, però una altra, més verda i llustrosa, que és la que Rollan fa servir per emplatar les figues. La fulla, esclar, la neteja curosament perquè es converteixi en un plat net i polit.

Aliment amb calci i fibra
Per acabar, la nutricionista Martina Ferrer considera que les figues són un aliment molt nutritiu, perquè aporten calci “de molt bona disponibilitat” i també fibra, “que és molt interessant per a la salut intestinal”. De fet, el calci de les figues encara és més important quan són seques, és a dir, quan perden l'aigua i es converteixen en fruita seca. Malgrat això, “quan són fresques, també n’aporten, de calci”, diu Ferrer.
Sobre les combinacions de dolç i salat que tan sovint aporten les figues en la cuina, la nutricionista opina que les figues ho permeten perquè “no són una fruita gaire dolça, com passa amb d’altres”. De fet, una de les combinacions estel·lars de les figues és menjar-les amb pernil. Tot i aquesta consideració, la nutricionista Martina Ferrer és del parer que “les nostres papil·les gustatives s’acaben educant en tots els gustos”, així que si estem acostumats al del dolç i salat alhora el paladar acceptarà la combinació amb alegria.
Algunes varietats de figues
Cada terra fa sa figa, podríem dir, de manera que hi ha tantes varietats de figues com figueres repartides pel territori dels Països Catalans. Algunes de les més destacades són les següents:
·Figa de coll de dama (o figa de coll de senyora): Són unes de les més preuades, perquè són grosses i carnoses. Reben aquest nom per la forma del coll, pel qual pengen de la figuera. Són les que més destaquen de la població d’Alguaire. Una de les seves particularitats, com remarca la pagesa Maria Grau de Pacs del Penedès, és que de figa de coll de dama n’hi ha de pell negra i de pell blanca.
·Figaflor: Més enllà de la frase feta, la figaflor és una figa, la primerenca de la figuera. També rep el nom de bacora. No totes les varietats de figueres fan figaflor i, quan en fan, acostuma a ser cap al mes de juliol. En castellà, són conegudes com a 'breves'.
·Blanca: Malgrat que sorprengui, també hi ha varietats blanques de figues, que tenen la pell verda. La seva forma sovint es compara amb la d'una baldufa.
Trinitat Gibert
· Article publicat al diari Ara el 30.08.2018

dijous, 9 d’agost de 2018

La Grafiosi de l’om

Turisme fitopatològic (II)
“Montjuïc, pol d’atracció per a l’observació i preservació de les patologies vegetals, es consolida com a destí de turisme fitopatològic.”
Tractant-se de Barcelona - ciutat d’innombrables congressos i activitats diverses- no seria un mal titular de premsa, donada la gran varietat d’estralls que es poden observar a la vegetació de la muntanya.

En la lluita per la vida aquest arbre ha perdut: es tracta d’un om afectat per la grafiosi.
El corc, que dispersa el fong patogen, dibuixa unes galeries sota l’escorça que donen nom a la malaltia.
Els arbres no són immortals i el fong també té dret a viure: la lluita per la supervivència està servida…
Els oms debilitats prèviament per la galeruca, o per la sequera, pateixen més l’atac dels escolítids que escampen les espores letals del fong. L’arbre un cop parasitat entra en decadència fins que mort.

Si us trobeu amb un arbre llampat com aquest, per a confirmar que té aquesta malaltia irreversible, només heu de tallar una branca i veure el xilema tacat de fosc…

Què fer davant d’un focus de grafiosi ?
No crec que la ciutat hi hagi cap fitopatòleg de guàrdia… però potser n’hi hauria d’haver un, com a mínim. Tenir cura dels arbres passa pel control de la sanitat vegetal no n’hi ha prou en plantar, regar i podar…calen inspeccions fitosanitàries.
Deixadesa o dilema de gestió ?
Preservar el fong o l’arbre ?
Qui aporta més a la qualitat de vida de la ciutat ?
Quin és l’impacte ambiental de cada espècie ?
Si es tracta de plantar cara el canvi climàtic jo diria que la cosa està clara, malgrat a la natura el paper dels fongs és essencial com a recicladors…
Gràcies al treball en equip de diversos fongs es pot reciclar la matèria orgànica i els arbres perdedors acaben alimentant els guanyadors quan l’escenari és un paratge “natural”.
En un ecosistema artificial és l’home qui decideix què hi posa i què hi treu, com i qui farà de detritívor.
Fins a quin punt es pot arribar a badar ?
A la ciutat la biodiversitat no està gestionada per l’ecologia sinó per la política municipal. És aquesta la que decideix el què, el qui i el com es regula la vida dels arbres en relació els seus patògens.
Políticament els animalistes estan aconseguint una certa protecció dels animals, però no veig cap moviment vegetalista. Poden agonitzar arbres i palmeres que no veureu mai ningú fent escarafalls per això. Són gent que pateixen en silenci i moren dempeus. Només se’n escolta d’ells la retrunyida a l’hora d’ésser abatuts. Tret dels manaires sords…

El gestor que té l’agenda a petar (de seminaris, trobades, ponències i actes socials diversos sobre ciutats intel·ligents, ciutats verdes, ciutats sense por, ciutats solidàries, ciutats contra el canvi climàtic, ciutats verdes, etc.) no se’n enrecorda d’allò essencial:
proporcionar els recursos adequats per a un manteniment digne dels espais verds.
Ara, més que mai, cal molta elegància a l’hora d’alterar l’entorn. S’imposa un disseny paisatgístic que contempli les interaccions ecològiques dels seus elements, dissenys agró ambientals compatibles amb la sostenibilitat.

La història dels arbres urbans s’escriu sola; es pot llegir a través dels arbres supervivents al paisatgisme de postal. Tots som corresponsables del patrimoni vegetal que cal preservar i no ens podem permetre el luxe d’anar perdent arbres, per no veure, per no dir, per no demanar, per no respectar la gent que tenen per ofici cuidar els nostres arbres.

Com a país no ens hauríem de poder permetre tanta deixadesa en la cura de la salut dels arbres: ens ofereixen uns serveis ecosistèmics que es poden valorar objectivament més enllà del seu valor mitològic. 

J.D.Fernàndez i Brusi

dimarts, 7 d’agost de 2018

De banys de boscos

“Un bany forestal
va salvar la meva vida del caos”

Colab.LV | Foto: Xavier Cervera
Annette Lavrijsen, divulgadora dels banys forestals
Tinc 37 anys. Vaig néixer a Reusel (Holanda). Soc periodista, editora de revistes de psicologia, natura i salut. Visc en parella, sense fills. Política? Ecologisme d’esquerres. No professo cap religió. Passejo, llegeixo, faig ioga... al bosc: faig banys forestals.
Shinrin-yoku
L’Annette m’ensenya molt sobre arbres i boscos: en un pícnic campestre, la proximitat d’una noguera foragita els insectes; la visió d’un arbre de copa ampla genera benestar; un bosc de pins joves transmet molta energia; els japonesos es banyen al bosc des de temps immemo­rial; l’ amanyac d’un rierol t’adorm; veure’t en un bosc millora la teva autoimatge; sentir el vent a la cara i la pluja a la pell és una meditació... L’arbre de la sidra és el seu predilecte. És una dona molt inquieta i enèrgica, i el bosc la ­pacifica. M’aconsella buscar-me el meu temps de bosc i provar-ne els beneficis: ella comparteix totes aquestes pistes i moltes més al seu llibre Shinrin-yoku ( Lince).
Què és un bany forestal?
Tu entra en un bosc...

Quin bosc és el seu favorit?
Els pirinencs, l’espessa Selva Negra alemanya, els boscos colossals de Nova Zelanda, els virginals de Tasmània, la Patagònia..

Així qualsevol...
No, no busquis excuses: hi ha boscos a prop, tots tenim algun bosc a mà.

Posem que entro: què faig?
Camina.

Camino.
Abans jo corria: era runner, m’agradava córrer pel bosc. Un dia, crac! El peu.

Es va trencar?
Vaig patir una lesió molt dolorosa, vaig haver de deixar de córrer. I un dia vaig tornar al bosc... a caminar. Va ser una revelació!

Què va descobrir?
L’atmosfera del bosc, les aromes del terra, el perfum de les floracions, la tremolor de les branques, la fricció de les fulles amb la brisa, la música dels ocells, el tacte dels troncs...

Molt bonic.
I molt guaridor, també! Jo estava a punt del col·lapse... i el bosc em va salvar.

Què li passava?
La meva feina a Amsterdam em desbordava, em tenallava l’estrès, la responsabilitat m’angoixava, estava atabalada, accelerada, desencaixada, al límit de les forces físiques, mentals i anímiques, potser d’una depressió... I en aquella crisi... vaig recordar...

Què va recordar?
Soc una nena, soc al llit i el pare em desperta, i m’aixeco en pijama: ens n’anem al bosc, amb llanternes, sense fer soroll. Encara no s’ha fet de dia al bosc...

Vivien al bosc?
En una granja. I teníem un bosc a prop. I llavors ens assèiem en un monticle. I, al cap de poca estona... es feia de dia!

I?
La llum brillant, els colors del cel, el verd dels arbres! Els ocells embogien d’alegria, li cantaven al nou sol! Un cop viscuda aquella bellesa compartida, tots dos tornàvem i esmorzàvem junts.

I què va fer amb aquell record sobtat?
Obeir-lo! Aquell dia, desafiant l’agenda ­laboral més aclaparadora en setmanes, em vaig llevar d’hora, vaig agafar el cotxe... i vaig conduir fins al bosc pròxim.

Per fugir i oblidar-ho tot?
Per salvar la meva vida d’aquell caos que jo mateixa havia creat: vaig tornar serena, ferma, forta, plena d’energia! Vaig fer aquell dia tot el que havia de fer, amb eficàcia i sense perdre els papers.

Gràcies al bosc?
Sí! Aquella estona al bosc va ser la meva millor inversió del dia, de la meva vida. Repeteixo des de llavors els meus banys de bosc.

Anava a explicar-me en què consisteix...
Ja ets al bosc. Estira’t a terra... Mira les copes dels arbres, el cel... Respira fondo... Sent la terra sota el teu cos...

Serà agradable, això segur...
Agradable i més: curatiu! Alça’t i abraça un tronc d’arbre, sent la vitalitat de les sabes, l’energia que l’alça... Respira aquell aire pletòric de fitoncides...

Fitoncides?
Compostos orgànics volàtils secretats per les plantes, antifungicides, antibiòtics, aromàtics... Els boscos de pins i coníferes filtren un aire que és impecable...

I com opera en mi tot això?
Toca. Escolta. Ensuma el petricor, aquella olor de l’humus: és calmant! I mira les bifurcacions de les branques, de les flors: estructures fractals, i contemplar-les t’assossega! La ciència ho confirma: és guaridor!

Acaba de descriure’m un bany de bosc?
Així és: shinrin-yoku, en diuen els japonesos. Ho practiquen des de sempre, atesa la seva reverència mil·lenària cap a la natura. I avui, nombrosos estudis científics ja corroboren l’efecte terapèutic que reporta un bon bany forestal.

En quins casos, per a quines malalties?
Els occidentals urbanites patim “trastorn per dèficit de natura”, que es tradueix en ­estrès, ansietat, angoixa, insomni, astènia, pessimisme, depressió, hipertensió, arrít­mies, asma, al·lèrgies, dèficit d’atenció...

Un bany de bosc..., i curat de tot això?
Passar un parell d’hores al bosc, dos o tres vegades per setmana, regula la pressió ar­terial, alenteix el ritme cardíac, modula els nivells d’adrenalina, preveu malalties car­diovasculars i enforteix les cèl·lules NK.

NK?
Natural killers: defenses naturals. Tonifica el teu sistema immunitari.

Agrairé a qui a partir d’ara em digui “compra’t un bosc i a córrer”...
Ha, ha, sí! Ajudaràs que es recuperi el teu sistema nerviós parasimpàtic –nervis temperats, dormiràs millor!–, descendirà el teu cortisol en sang, és a dir, creixerà el teu bon humor.

Tant mal ens ha fet haver-nos oblidat del bosc?
Posar els peus al seu terra aquieta la teva ment i et re torna a la teva naturalesa: d’allà vens! Contempla la seva bellesa: és tan inspiradora, infon tanta creativitat... Cada vegada que em sento agitada i confusa, no ho dubto: entro en un bosc... i surto aclarida.
Víctor-M. Amela
· Article publicat a 'La Contra' de La Vanguardia del 06.08.2018