dilluns, 7 de maig de 2018

Amb més densitat d’arbres la gent està més sana

“Els banys de bosc potencien
el sistema immunitari”

Colab.LV | Foto: Xavier Cervera. Dr. Qing Li
Dr. Qing Li, immunòleg, director de la Societat Japonesa de Medicina Forestal
Tinc 55 anys. Vaig néixer a la Xina i visc a Tòquio, on em vaig doctorar en medecina. Considero l’estrès el mal del món, segons l’OMS és l’epidèmia del segle XXI i jo visc per combatre’l. Investigo com el Soc budista

L’impacte del verd
Considerat el màxim expert en medicina forestal, porta amb ell la salut dels boscos. Ha demostrat que passar temps envoltats d’arbres ens beneficia de manera notòria i per això proclama la necessitat de tornar a la natura. Hi ha estudis que corroboren que a les províncies amb més densitat d’arbres la gent està més sana. Els banys de bosc, avui convertits en ciència, formen part del Programa de Salut Nacional del Japó, amb 62 boscos inclosos i guies terapeutes especialitzats en la matèria. A 'El poder del bosque' (Roca), recorre les seves investigacions i n’afegeix d’altres de diverses universitats. Al dr. Qing Li li agrada dinar al parc, envoltar-se de plantes i utilitza l’aromateràpia, conscient que el verd és sinònim de felicitat .

El Dr. Qing Li al lloc de naixement del bany forestal (foto subministrada per Q. Li)
Passejar pel bosc ens cura?
Prevé la malaltia perquè fa disminuir notablement l’hormona de l’estrès. Redueix la tensió arterial i el sucre a la sang, millora la salut cardiovascular i metabòlica, la concentració, la memòria i el llindar del dolor.

Quin resultat de les seves investigacions l’ha sorprès més?
El Shinrin-Yoku potencia el sistema immunitari perquè augmenta el nombre de les cèl·lules NK (cèl·lules assassines) i la producció de proteïnes anticancerígenes.

Podem dir que prevé el càncer?
Les NK són un tipus de glòbuls blancs que poden atacar i matar cèl·lules no desitjades com les tumorals amb l’ajuda de proteïnes anticancerígenes. Les persones amb una activitat més gran de les cèl·lules NK mostren una menor incidència de càncer.

En què han consistit els seus estudis?
El primer d’una sèrie d’estudis de banys de bosc el vaig fer a Iiyama i vaig observar que després de tres dies i dues nits al bosc les cèl·lules NK dels participants havien augmentat un 50% i la seva activitat un 52,6%, juntament amb l’augment de la presència de proteïnes anticance­rígenes.

Gran bosc de cedres a Japó (foto proporcionada per Q. Li)
Quant dura l’efecte?
En tots els estudis el resultat després de passar tres dies i dues nits ha estat de fins a 30 dies.

I si només hi passes un dia?
L’efecte és d’una setmana. Hem estudiat la ­relació entre la distribució dels boscos del Japó i les morts causades per diferents tipus de ­càncer.

I quina és la conclusió?
Les persones que viuen en zones amb menys arbres no només presenten més estrès sinó també índexs de mortalitat més alts que els que viuen on hi ha una bona densitat d’arbres.

Quan va començar a interessar-se pels banys de bosc?
Als anys vuitanta el govern del Japó, amoïnat pels alts índexs d’estrès de la població i per l’augment del karoshi, va decidir promoure el Shinrin-Yoku, terme que va inventar l’aleshores ministre d’Agricultura Tomohide Akiyama, però no hi havia cap dada científica.

Vostè ha estat l’encarregat d’investi­gar-ho.
Jo vaig néixer en un poble de la Xina i la meva infància va transcórrer jugant en un bosc, així que atresorava els seus efectes i la tradició popular dels seus beneficis, però també desconeixia el perquè.

Bany forestal en un bosc de xiprer japonès (foto subministrada per Q. Li)
I es va proposar esbrinar-ho.
Sí, després de doctorar-me al Japó me’n vaig anar a Stanford a estudiar Medicina del medi ambient i quan vaig tornar al Japó vaig crear la disciplina de Medicina Immunitària del Medi Ambient i el govern em va contractar perquè dirigís les investigacions sobre el Shinrin-Yoku.

Qualsevol bosc serveix?
Han de ser boscos amb una alta densitat d’arbres grans i vells.

Què tenen els arbres que donen aquest gran impuls al sistema immunitari?
El bosc afecta els nostres cinc sentits reduint l’estrès. Però l’aire de bosc, en concret, és ple de fitoncides, que són els olis naturals que els arbres segreguen per protegir-se d’insectes, fongs i bacteris. El seu sistema de defensa beneficia el nostre.

I segons la fitoncida els efectes varien?
Hi ha molt per investigar, però segons un estudi de la Universitat de Mie al Japó, la fragància cítrica de la fitoncida D-limonè és més efectiva que els antidepressius per potenciar el bon humor i assegurar el benestar emocional en pacients amb trastorns mentals.

Els banys de bosc poden ser una teràpia per a l’agressivitat?
Científics de la Universitat de Bristol van injectar en ratolins una de les substàncies que respirem al bosc i que es troba a la terra, la Mycobacteriumi van comprovar que potencia el sistema immunològic.

Un grup de dones gaudeixen del bany forestal (foto subministrada per Q. Li)
Potser els presos haurien d’estar reclosos als boscos.
La idea de crear presons als boscos és molt interessant, sisplau, escrigui-ho, m’encantaria investigar-ho.

Hauríem de tenir a les ciutats zones de boscos a més de jardins?
Com més urbanització, més estrès. La Universitat de Michigan va fer un estudi per observar els efectes del bosc en la memòria i l’atenció, i va concloure que les persones podem retenir un 20% més després d’un passeig entre arbres que després d’un passeig per una ciutat.

Tot i això, cada vegada hi ha més gent a les ciutats.
Hem de tornar a la natura i aquest és el meu missatge per al món.

Més arbres signifiquen més felicitat?
No són estudis meus, però segons investigadors de la Universitat d’Exeter, al Regne Unit, els efectes positius dels arbres sobre el benestar mental duren més que les injeccions de felicitat que ens aporta casar-nos o un augment de sou.
...
El que jo afirmo és que l’absència d’estrès i la presència de relaxació són la base de la felicitat.

Vostè recomana una manera de ser-hi, dins el bosc. No n’hi ha prou caminant-hi?
Caminar molt a poc a poc, cinc quilòmetres per hora i descansant; gaudint amb els cinc sentits, oblidant-se de mòbils i càmeres. També recomano tancar els ulls, afinar el sentit de l’ oïda i l’olfacte i respirar fondo.
Ima Sanchís
· Article publicat a La Vanguardia el 05.05.2018


· Més informació :
· El poder del bosque. Shinrin-Yoku. Editorial Roca
· Fer «banys de bosc» millora la salut, segons Qing Li
· An Interview with Forest Medicine and Shinrin Yoku
· Forest Medicine
· La xarxa de boscos terapèutics de Catalunya
· L’estudi “Boscos sans per a una societat saludable”
· Boscos sans per a una societat saludable. Un estudi pioner

diumenge, 6 de maig de 2018

La processionària un element biològic desconegut

La processionària
(Thaumetopoea pytiocampa)
una amiga

Intentaré explicar-me sotmès a la brevetat exigida: Ens pensàvem que la terra era plana i l’home el centre de l’Univers, i no és així. Podem considerar als arbres que perden totalment les fulles, de manera biològica natural, com a demacrats, debilitats, en perill, sotmesos a estrès per defoliació quan estan desfullats per factors estacionals?  No. Així perquè hem de considerar que, de manera natural, els pins desfullats per un element biològic, com és una cuca, un lepidòpter, resten debilitats, demacrats, atacats per una plaga?  

Aquesta defoliació de la processionària, es produeix en aturada vegetativa, a l’hivern, durant la primavera el pi es torna a vestir i a l’estiu resta esplendorosament vestit de fulles altra vegada.
Perquè no podem pensar, estudiar i veure, abstraient el factor antròpic, que l’ecosistema ha creat un mètode de descomposició i reciclatge en forma d’adob verd per aprofitar les fulles del pi i crear humus de qualitat en un hàbitat molt auster? Les fulles seques del pi són de difícil descomposició biològica, en canvi verdes generen, en l’excrement de les cuques, unes boletes d’adob en abundància i qualitat de nutrients.

La intervenció humana, especialment qui hauria de protegir d’aquesta al factor natural biològic, pensa encara que la terra és plana i la natura hostil, crea pública alarma i ataca virulentament amb atacs i fumigacions aèries massives que, ara sí de bon de veres, debiliten greument tot l’ecosistema. Tot deixant apart, en aquesta brevíssima exposició, l’àmbit urbà.

Gràcies. 

Joan Vicenç Lillo Colomar

dissabte, 5 de maig de 2018

Atemptat a les Xicandres de Burjassot


La ciutat que no vol els seus arbres

És dur començar amb aquest títol però no sé com dir el que vull explicar-vos.
Les fotos que acompanyen aquesta publicació són d'aquest mateix matí, 4 de maig. L'Oficina de Sostenibilitat ha rebut un avís per a anar a veure uns arbres que tenen "alguna cosa estranya".

Resulta que algun "presumpte" veí o veïna del nostre poble ha foradat 20 exemplars adults de xicranda (Jacaranda Mimosifolia) en el carrer Mestre Serrano de Burjassot (L'Horta Nord).

El nostre "presumpte" veí ha dedicat el seu temps i el seu esforç a fer dos forats en la base de cada exemplar per a després, injectar-li oli cremat de motor.

El motiu? només aquesta persona el sabrà... potser la vida en el seu barri el molesta tant com per a intentar matar a 20 arbres adults d'una estacada. Potser un, o dos d'aqueixos arbres li embruta el seu vehicle...

No és el primer cas, segurament no serà l'últim. Amb aquest fet queden algunes coses clares; La ciutadania, en general, necessita (necessitem) grans dosis d'educació i civisme, de criar-nos en el respecte cap a la vida. L'administració té molt a fer en aquest sentit, és comprensible que la manera en la qual s'ha treballat durant molt temps derive en una societat capaç de fer aquestes coses i hem de saber reinventar-nos, no solament per a fer efectiu un canvi en les maneres de procedir, sinó també per a saber fer educació ambiental i provocar un canvi social centrat en el respecte.

Dit això, i sense entrar en la important multa i la denúncia que aquesta persona pot arribar a tindre, espere que aquesta persona senta una forta vergonya quan escolte a altres veïns del seu barri, més sensibles i respectuosos que ell, criticar en el forn, o en replà de l'escala, a la persona que ha sigut capaç d'intentar matar a aquests 20 arbres.

· Publicat al facebook de l'Oficina de Sostenibilitat Local de Burjassot ·

dijous, 3 de maig de 2018

Són mèlies

Les mèlies del carrer de Garbí

Des de ben jovenet que m’enamoraven uns arbres situats al final del carrer de Garbí de Capellades, entre el Passeig Immaculada Concepció i el Rec del Corronaire, vorejant una de les parets que formen part del perímetre de la Piscina Blava.
Tenia ganes de saber de quina espècie eren, com es deien, potser com una manera de sentir-los més a prop, de crear un primer vincle de coneixença. Saber el nom de les coses, de les persones, dels animals, dels arbres, és senzillament treure de l’anonimat allò que et crida l’atenció i et provoca algun tipus de pensament o d’emoció.

Sense massa sort vaig començar a preguntar als qui creia que podrien saber-ne el nom. No podien ajudar-me perquè eren uns arbres no massa coneguts dins del meu petit cercle de gent interessada per la natura.
Finalment vaig topar amb algú que va sadollar la meva inquietud botànica: són, mèlies, Franc, són mèlies, Melia azedarach n’és el nom botànic; popularment se’n diu arbre sant o parenostre perquè de les dures llavors se’n fan rosaris; es tracta d’un arbre caducifoli originari de l’Índia, sud de la Xina i Austràlia.
Mai he oblidat el seu nom. De llavors ençà quan passejo pel carrer de Garbí puc dir que realment em sento ben acompanyat.

Franc Guinart i Palet
Capellades 1-05-2018.

Com algú que tens ganes de conèixer
i de qui ni tan sols saps el seu nom,
com aquella filera d’arbres del carrer de Garbí
custodiant l’aigua blava a l’altre costat.

Com aquelles clivelles solcant el tronc
que sense voler et parlen de l’experiència,
com aquelles arrugues solcant el front
que et recorden els avis de la residència.

Com aquelles copes a l’estiu frondoses i verdes
que transformen el carrer i l’omplen de bellesa,
com aquelles mèlies, segrest del meu esguard,
que parlen del meu poble abans de jo arribar.

Franc Guinart i Palet
Capellades, 1-05-2018.

dimecres, 2 de maig de 2018

Mèlia, que ens fas rosaris

Foto de Luc Coekaerts. Melia azedarach, Corfú, Grècia.
Preneu les roses

Mireu, és tan sols un moment. Contempleu
com entra la primavera de sang verda.
Preparo el meu quadern per escriure una estona
sobre aquest fenomen que arriba en silenci.
Potser un vent lleu, potser un mestral
mourà les fulles de les mèlies,
de les moreres i dels avellaners,
portarà el perfum dels jacints a les places,
sobre tombes recents, sobre les oblidades,
i recordarà a vius i morts que en aquest mes de març
hi ha un dia que en diuen dels poetes. De la poesia.
Tolstoi va escriure Resurrecció, la contundent entrada
a la força del viure i a l’ambició dels homes,
tot en una sola pàgina, la primera.
Oh, sí, llegiu-la. Perquè si alguna cosa cal que digui el poeta
és que la vida torna i es fa lloc, i que els homes
lluiten contra tota natura. Contempleu, també,
La primavera, d’Odilon Redon al Museu Puixkin:
la dona rosa i nua sota l’arbre immens,
i no cal dir res més en aquest dia vint-i-u de març.
L’he escrit ja fa molts anys, aquesta primavera,
mentre els llorers creixien i oferien
corones victorioses. Preneu les roses
abans no s’esfullin. Fulles i fulls de llibre
s’abandonen a la fràgil esperança del poeta.

Olga Xirinacs
(Tarragona, 11 maig 1936)

Foto de 11299883. Melia azedarach, Vilafranca del Penedès, Catalunya.
Pell salvatge

El sol ens treu de les cases
i passes creant el paisatge
d'una cala de roca llisa
que et sala la pell salvatge.

Amb els peus fregant-te a la sorra,
surts de l'aigua venint amb l'onatge
i cargoles els cabells per escorre'ls.
Ets el centre de tota la platja.

I el dia desperta alegries.
I el teu para-sol salvavides.
I es banyen i es canten i diuen:
-Un home planeja sobre les onades!

I seuen al festejador,
fa un dia de sol i d'agost.
I al vespre els seus cors es disparen
quan la música sona de fons.

I la perd entre caps i cerveses,
entre mil decibels que bateguen.
Que bonica que està quan es gira
cantant amb tota la resta.

La Júlia plantava una mèlia,
protegint-la amb unes pedretes,
avisant que naixia una vida
i deixaria la seva per veure-la créixer.

El dia desperta alegries,
i el teu para-sol salvavides,
i es banyen i es canten i riuen
i tot a la platja s'atura un moment.

Gracià Pedro

· Cançó de 'Bremen' :
Foto de KUEN-CHERNG DAY.
紅腹鹿子蛾 Euchromia elegantissima formosana & 苦楝 Melia azedarach
Oh, arbre amic,
mèlia, que ens fas rosaris.
ombrel·la alta.
De llunya procedència,
universal n'és l’ombra.

Marisa Olivera

Foto de Shang-fu Dai. 苦楝樹 ~ 綠色隧道 / Mèlies ~ Túnel verd. Taiwan, Formosa.
Record de la Plaça de les Mèlies

Florien ben aviat, les mèlies de la plaça,
escampaven olors de bon temps pressentit,
encara els falciots no xisclaven als vespres,
encara eren ben fresques les tardes i les nits.

Amb el seu blau tan tendre gronxaven el capvespre,
nosaltres érem joves, els fills eren menuts,
cada cap de setmana ens trobàvem a un càmping
amb amics com nosaltres que amb els anys hem perdut.

De vegades m’arriba, mentre passejo amb calma,
la flaire de les mèlies al carrer del record,
ara ja soc una àvia que passeja tranquil•la
i espera que retornin els ocells xiscladors.

Júlia Costa
(Barcelona, 24 abril 1948)

Foto de Forest and Kim Starr.
Melia azedarach, flors i fulles, Molokini, Keokea, Maui, Hawaii.
III. Afrodísies

Sol, nenúfars
i carpes de colors
embruixaven
la tropicalitat
d'aquarel·la,
de llima dolça i verd
de les mèlies,
til·lers i gessamins
que embogien
d'olors afrodisíaques
els tentacles
d'anhels insospitats
de passió.

La calidesa blava
d'una tarda
se'ns esdevingué efímera,
potser massa,
des de l'illa del somni
mar enllà.

[de 'Tres moments i una veu']

Vicenç Ambrós i Besa
(Berga, Berguedà,25 gener 1982)

Foto de Antoni Albalat Salanova.
Factals al campus (Melia azederach). Castellò de la Plana. País Valencià.
Hora perfecta

La llum d’aquest matí
m’ha tornat primitiva,
essencial,
transparent.

Ara
m’assemblo als gats,
a la mèlia
i a les pedres.

Cada cosa callada
respira suaument;
el desig és un cicle
que es consuma lent
i recreant-se
en la fugacitat.

Cada cosa important
—sempre tan invisible—
desperta sense agulles
i va fluint
i va
cremant tranquil•la.

La llum del matí
amb el temps més verd,
m’ha regalat el do
de la carícia.

"Ogigia"

Foto de 11299883. Ocellet a la Mèlia. Can Figueres dels Barrancs, Sant Quintí de Mediona.

dissabte, 28 d’abril de 2018

Les mèlies, per a perfumar maig

Al·legoria de les mèlies

Per fi estan en plena floració perfumant carrers i barris sencers (com Campanar a València). Les tardanes mèlies, Melia azedarach, volen deixar part de les seues flors per a perfumar maig. Sempre he sentit feblesa per aquest arbre. S'adapta als entorns urbans com a pocs.

Malgrat la seua relativa corpulència es pot contenir en els carrers, fins i tot no gaire amples, sempre que mai es mutile i es pode seguint la seua particular ramificació. Aquesta és de llibre i digna d'exercici d'examen per a professional (si els hi haguera). Veient, reconeixent i admirant la forma de les seues branques és molt fàcil aprendre a podar-lo, i sempre de manera molt lleugera. Una vegada respectat ho dóna tot com a arbre urbà, resisteix plagues, oblit i sequera, ofereix la floració més perfumada d'un arbre de carrer (almenys a Espanya).

Les seues fulles delicadament bicompostes com un encaix són brillants i alegres i proporcionen la millor de les ombres, almenys en les nostres comarques més càlides. Resisteixen com a pocs dels nostres arbres caducs la calamarsa, els sòls secs i calcaris (aquests més aviat li convenen). No presenta malalties, plagues ni clorosis que afecten al seu intens color. Alegra i perfuma les primaveres i ombreja i refresca els nostres estius, en part per les seues profundes arrels que bomben aigua del subsòl, però no afecten a les construccions veïnes. No content amb açò és molt atractiu també a l'hivern per la seua ramificació *divaricada i els seus cridaners fruits que duren tota la estació sinó hi ha forts vendavals.

Com les moreres és originària del sud d'Àsia i per açò té (amb major bellesa i menor necessitat d'aigua que elles) capacitat de suportar el doble escalfament urbà (el global i el de “illes de calor”). La calor ha reduït enormement, i encara ho farà més, la nòmina d'arbres caducs en les nostres ciutats càlides, la qual cosa lamentablement fa que es vagen oblidant els avantatges dels caducs i pervivint per a alguns sol els seus “inconvenients”. En aquest sentit, la pèrdua de fulles, que alguns ignorants veuen com a brutícia indesitjable, es concentra en una sola setmana en aquesta espècie.

Parent proper de l'arbre de Neem i el Azadirachta, les seues fulles són també lleugerament insecticides. Col·locades ací i allà entre les fulles dels llibres els protegeixen dels comuns atacs d'insectes (sobretot Lepisma, o peixets de plata).

Lamentablement se'l denomina erròniament, i amb massa freqüència (com a l'arbre de la canyella o el camforer) “cínamom” malgrat que no està en absolut emparentat, negant-li personalitat pròpia.

Finalment és un arbre barat que solament la incomprensió i el mal tracte fa que no siga més benvolgut en desconèixer tota la seua bellesa en els llocs on se’l mutila enlletgint-lo.
Armand Paz Rico

(*) divaricada. botànica bot. Dit de les branques que divergeixen segons un angle molt obert.

dimecres, 4 d’abril de 2018

Novena Jornada del Hanami

Sakura
o la flor del cirerer.

Una sola flor,
l’ànima endolceix.
Tota una munió
ja la sedueix.

Marisa Olivera

花見

Celebració del Hanami
Masquefa / La Beguda
• Contemplació dels cirerers florits •

Diumenge 8 d’abril del 2018
A les 10 del matí :
Trobada al davant del supermercat PUNT TARONJA, Carretera Martorell-Capellades B224z, 5-7, entre La Beguda i Masquefa, per anar passejant cap a l'Hort dels Cirerers.
Les persones que vinguin amb tren, poden baixar a l'estació de Can Parellada.

A l'Hort dels Cirerers, mentre s’esmorza o es fa una mossada,
asseguts sota els arbres:
Recital de poesia sota els cirerers florits amb els poetes :
Margarida Bernús, Francesc Guinart, Javier Morillo, Mercedes Delclós, Marisa Olivera, Esperança Castell, Josepa Ribera, Ruben Gilgado, Alexandra Farbiarz, Jordi Muntaner.

També es diran algunes poesies en groc, poesies per la llibertat.

Aquest any el Hanami es farà en un altre camp de cirerers, on anàvem ja no hi ha cap cirerer, per això el punt de trobada serà en un altre lloc. La trobada serà a les 10 del matí al davant del supermercat PUNT TARONJA, Carretera Martorell-Capellades B224z, 5-7, entre La Beguda i Masquefa :

· Cadascú s’hauria de portar un entrepà o una mossada i alguna beguda).
· Es demana als assistents que portin dolços casolans (coques, galetes, pastes) per prendre i compartir mentre es gaudeix de l'entorn i dels poemes.
· Com que allà no hi ha lloc per seure, els assistents s'han de portar una estora, catifa, coixí o sac de plàstic per seure a terra, o cadiretes plegables.
· A l’acte es podrà comprar un recull de poemes dels autors del recital.

· Més informació :
· Organitza :
· Amics arbres · Arbres amics · Arxiu Jaume Mas ·
· Amb la col·laboració de :
· Els Poetes · Els Voluntaris · L'Hort dels Cirerers ·

お花見

dilluns, 2 d’abril de 2018

Sobre uns arbres que van podar severament

Uns arbres escapçats

Aquestes fotos són de plataners que malauradament van escapçar aquest Gener a la carretera de Manlleu a la Gleva, a la comarca d'Osona.

Quan ho vam veure jo i el meu pare i altres persones ens vam escandalitzar i vam fer mans i mànigues per aturar-ho. I sembla que ho hem aturat, perquè no n'han tallat més i tampoc d'altres carreteres.

El meu pare va trucar a un càrrec de la Diputació explicant perquè no són bones aquestes podes i com s'ha de fer i ho hem aconseguit!

Adam Macià
Manlleu