Trafkintu
o la revolució maputxe de les llavors
En el segle XXI, la
rebel·lió és mirar al passat. A la pampa de Koz Koz, la comunitat
maputxe fa una barrina per a compartir el seu coneixement, o “kimun”,
i preservar les llavors autòctones. Amb aquestes iniciatives, volen
recuperar les tradicions que el capitalisme els va arrabassar.
Miguel
Fernández Ibáñez
Són les 10 del matí a
la pampa de Koz Koz, a Panguipulli, a la regió de Los Ríos, i Jorge
Weke insta a començar el ritual on es demana a la mare terra, o
“ñuke mapu”, que protegeixi les llavors i els cultius de qui
assisteixen al trafkintu, una cerimònia on els i les maputxes
intercanvien llavors i plantes autòctones. Davant un arbre jove,
espigat i quasi sense rames, fràgil encara, els assistents formen
vàries files. És Weke l'amfitrió, i qui són al seu costat amb
unes fulles petites i bols de fusta
comencen a espargir a la
terra gotes de “mushay”, una beguda feta a base de blat o blat de
les índies, i llavors beuen uns glops. Després, mentre Camilo toca
de forma intermitent la “trutruka”, aquests bols passen de ma en
ma i totes les persones repeteixen l'escena: fan uns glops i
esparceixen unes gotes a la terra. Amb aquest ritual, “ñuke mapu”
es sent respectada i preparada per a beneir el trafkintu.
El trafkintu és una
tradició maputxe que recorda els temps en els que no existien els
doblers: els agricultors locals canviaven els seus productes per peix
o carn. Marisol Patiño Trui Trui recorda que abans venien des de
Laffkenche amb peix i productes aliens a aquesta regió. “Esperam
fer-ho perquè ja ho varem fer”, insta. “Només s'ha de tenir les
ganes de mantenir això viu”, afegeix. De moment, aquest trafkintu
sembla incipient, encara que algun dia aspira a assemblar-se al que
feien els ancestres maputxe. A més, més enllà de l'aportació
material, volen ampliar la comunitat. “Si no hi ha producte, podem
ajudar amb la ma d'obra. Llavors, la ma ve de tornada, hi ha
reciprocitat, estima. Abans, quan s'intercanviaven animals, els
maputxes restaven agermanats”, recorda Weke.
Aquest trafkintu té dos
objectius principals: impulsar un sistema alimentari alternatiu al
capitalista que permeti l'autosuficiència i preservar les llavors i
plantes autòctones de Wallmapu. A més, apunta Marisol Patiño Trui
Trui, coordinadora del programa de “l'hort” a la organització
maputxe Parlamento Koz Koz, es comparteix el coneixement o “kimun”:
“L'hort maputxe consisteix en recollir tota la saviesa que, sense
anar tan lluny, tenien les nostres mares i padrines. Avui dia tots
els programes estan enfocats en usar químics i la idea és tornar a
cultivar la terra com es feia abans”.
Baix una carpa blanca que
protegeix de la pluja, unes 40 persones, inclosos dos petits grups
d'escolars infantils, expliquen qui són, perquè hi van i quines
llavors, plantes o flors duen per a intercanviar. Algunes persones
parlen en mapudungu, altres en castellà. No falta el mate, tampoc el
cafè i el te, i hi ha coques de blat, castanyes i pinyons enormes.
Maria Elsa du llorer, romaní, menta i un orenga que “des de
sempre” és en mans de la seva família, i cultiva uns fongs que,
creu, a penes coneix la comunitat maputxe. Per la seva banda, Blanca
mostra flors, julivert, pastanagues blanques i espinacs vermells.
Altres persones duen ravenets, tomàtigues o roselles.
“Som una artesana
maputxe i també som una sembradora de llavors antigues. Conserv les
llaors de la meva mare i els faig una bosseta per a guardar-les”,
diu Maria. “De gener a abril les prepar i procés, tenc una cuina
especial per a secar-les i guardar-les correctament. A totes els faig
un procés especial per a conservar-les”, conta, i nomena les seves
llavors, procedents del seu hort a Pucura, a prop del llac Calafquen:
el “üwe” o blat de les índies en dues varietats, de gra vermell
i groc, per a fer locro i chuchoca; la “poñi” o patata morada,
coriandre blanc, bleda, lletuga i “poroto” vermell.
Mir de tenir el meu
corral amb flors; donen una harmonia diferent. Molta gent diu
erròniament que són per a les dones: jo també he escoltat opinions
masclistes”, diu Guido Haiquil, qui ha participat en altres
trafkintu organitzats per altres comunitats a Wallmapu. “Gràcies a
les plantes, podem respirar l'aire pur que ens queda. Les hem de
rescatar. Al ritme que va la societat, en 20 o 30 anys moltes
d'aquestes espècies no existiran, i això significa que tampoc ho
faran els maputxe, els animals, les aus... És una cadena, es mor una
espècie i entra en perill una altra”, considera, i posa com
exemple el “puye”, un peix que s'ha extingit al seu lloc, a
Puyehue, que significa el “lloc del puye”.
La comunitat maputxe
tracta de rescatar i identificar les llavors antigues i autòctones.
Tenen por a perdre-les, sobre tot perquè l'Estat xilè té en ment
estandarditzar les llavors i la producció agrícola: la resolució
número 162 sobre les llavors tradicionals aprovada per el Govern
restringeix el seu ús i intercanvi; tan mateix, el maig passat el
Ministeri d'Agricultura va deixar temporalment sense efecte la
resolució per analitzar si les autoritats estan obligades a
consultar les comunitats nadiues.
Recuperació de la
terra
A més d'intercanviar
llavors, en el trafkintu s'expandeix la comunitat: les persones es
coneixen i expliquen els seus punts de vista sobre els problemes que
afronta Wallmapu. Els temes centrals són la crisi climàtica i el
dret a controlar el seu territori per a impedir l'avançament de les
grans empreses extractores de recursos naturals.
És Francisco Kakilpan
qui millor acobla aquestes dues causes, i deixa clar que està a
Wallmapu i no a Xile. “El context que vivim exigeix que els maputxe
ens organitzem. El canvi climàtic és aquí: en 30 anys no tendrem
glacials i en 50 no hi haurà aigua aquí. L'avantatge és que els
maputxe som aquí, i tenim la responsabilitat de contribuir a aquest
país, que és Wallmapu, el país maputxe”, diu Kakilpan. “Per a
combatre el canvi climàtic només hi ha una solució: que Wallmapu
torni a ser una selva. La única manera de mantenir el clima que
tenim és plantant milions d'arbres”, insisteix. Per això, tan
mateix, abans han de recuperar les terres que els foren arrabassades.
La recuperació de terres
és la punta de llança de la lluita maputxe, però no avança al
ritme esperat: l'Estat permet a les empreses l'explotació de fusta
d'eucaliptus o la construcció de plantes hidroelèctriques, mentre
que als maputxe rara vegada els concedeixen les terres productives.
Terres que l'Estat, a través de la Corporació Nacional de
Desenvolupament Indígena (CONADI), negocia amb els terratinents, que
no les cedeixen o demanen un valor elevat que els maputxe no poden
pagar. Falta finançament, tal vegada voluntat. Com a resultat,
segons reflecteix el mitjà de comunicació 'Ciper', entre 1977 i
2015 les hectàrees en mans de les empreses forestals passaren de 2 a
3 milions, mentre que els particulars maputxe a penes en varen
aconseguir 209.000 en el mateix període.
“La industria forestal
ha generat desigualtat i ha transformat l'ecosistema, amb un migració
de treballadors associats al món forestal i l'arribada d'esglésies
evangèliques. Hi ha una transformació del territori, un nou tipus
de colonialisme a rel d'aquestes plantacions”, subratlla Fernando
Pairican, doctor en Història de la Universitat Catòlica. “Una
altra transformació té a veure amb la incorporació dels maputxe a
la producció, ja sigui com a treballadors o arrendadors de les
plantacions; una espècie de mini-productors. I això està generant
una fissura dins del poble maputxe: alguns treballen per a les
forestals i altres hi estan en contra i consideren que estarien
traint la comunitat”, explica, i subratlla que, en el present, els
maputxe són minoria a Wallmapu.
El poble maputxe viu als
territoris reconeguts a Xile i Argentina i lluita per els seus drets
a través de grups armats, civils i polítics. A Xile, suma al
voltant del 10% de la població i, a més de a les grans ciutats,
s'assenta a les regions centrals i del sud del país. Jorge Weke,
portaveu o “werken” del Parlamento Koz Koz, organització on el
nom recorda la trobada històrica maputxe de 1907 a la regió de Los
Ríos, aposta per el diàleg amb l'Estat xilè, encara que sàpiga
que probablement no funcioni. “Nosaltres sempre aspiram a arribar a
un acord, però l'Estat no ho vol entendre: les empreses segueixen
entrant als territoris amb el suport policial”, explica. “Les
lluites es donen perquè la gent necessita el territori que els fou
arrabassat per el propi Estat”, afegeix, i apunta que nous colons
alteren la balança demogràfica i aposten per un economia basada en
l'extracció de recursos naturals. Qui s'hi oposen, diu Weke, són
assassinats o demonitzats per un Estat que, en el segle XXI, no nega
la identitat de la comunitat maputxe, sempre i quan aquesta es
despulli de la seva relació vital amb la terra.
Naiz 22 agost 2024
https://www.naiz.eus/eu/info/noticia/20240822/trafkintu-o-la-revolucion-mapuche-de-las-semillas
Traducció: Joan Lillo
Entrades
