- ¿Es posa moltes vegades les mans al capdavant quan veu l'elecció i gestió de l'arbratge urbà per part dels ajuntaments?
No sempre, encara que és freqüent veure que les espècies emprades en alguns carrers de la ciutat o en determinades zones no són les adequades, o bé comprovar el que en molts municipis entenen per gestió de l'arbratge viari.
La sensació que se sent és semblant a la del protagonista de ‘El dia de la marmota’, Bill Murray. Veus que arriba la tardor i surten les brigades de poda amb les seves cistelles com si no hi hagues un demà.
Quin llibre de biologia, d'arboricultura o de vida vegetal diu que calga mutilar les branques dels arbres cada ics anys? Si un detall així estiguera escrit, penso que immediatament després del títol es donaria una explicació biològica raonada o anatòmica comprensible del sentit d'aquesta pràctica, que d'altra banda és summament absurda i perjudicial per a l'arbre i per a nosaltres. Mutilant a l'arbre perjudiquem la nostra salut, perquè aquest arbre durant uns anys ni reté contaminants, ni aporta oxigen, ni ens dona ombra, però no obstant això augura una bona podridura de la fusta a l'altura del tall de poda, generant possible risc de caiguda de branques.
L'error principal de per què es poda així ve dels escocells cada 4 metres. Plantar cada 4 metres no val per a totes les espècies. Hi ha espècies de gran desenvolupament que deixant-les créixer 2 metres a cada costat del tronc, és summament un espai insuficient.
Per a la ciutat i el ciutadà és millor plantar arbres grans que diversos petitets, perquè ofereixen més beneficis. Però clar, un plàtan de passeig, d'entre 28 o 30 metres d'envergadura, no podem ficar-ho amb calçador cada 4 metres. Això seria un error molt greu de disseny, i les conseqüència les paga l'arbre, perquè cal podar-ho perquè encaixi en aquests escocells i en la butxaca municipal. En l'actualitat es planten més arbres dels que caben als carrers, perquè es preval la quantitat enfront de la qualitat, i aquesta decisió comporta que calga pagar el cost de la poda, el del camió de la trituradora, tallar el carrer, etc. I alhora, aquest pseudomanteniment, està generant molt CO₂. Necessitem arbres ben seleccionats, que no precisen de podes ni de tractaments.
Un altre problema freqüent originat per error en l'elecció del lloc de plantació, i del qual el temporal Filomena ha tirat molt, ha estat el de les plantacions de pins en prades. Aquest tremend error és molt freqüent i les normatives municipals hagueren de prohibir realitzar una plantació tan summament equivocada i de risc de cara al futur.
- Què aporten els Enginyers Agrícoles en la gestió de l'arbratge urbà?
Els Enginyers Tècnics Agrícoles hem estat sempre a peu d'obra en la jardineria i, després, en l'arboricultura urbana. En conèixer els criteris de jardineria els ha sigut més fàcil passar-los als de gestió d'arbratge, de fet, hem sigut una referència.
No obstant això, trobo a faltar unes assignatures clares sobre arbratge urbà i gestió. M'agradaria col·laborar en aquesta nova assignatura on s'abordaren tots els criteris i coneixements que han de tenir-se, com, per exemple, que els marcs de plantació depenen de l'espècie. No hem d'oblidar que el tema escocells i les seues distàncies depèn de Gerència i Urbanisme, però som nosaltres els que coneixem les espècies.
Els titulats haurien de saber gestionar aquestes matèries. Els carrers tenen orientacions a l'oest i al nord, això vol dir que en un carrer toca el sol tota la vesprada i l'altra a penes veu el sol tot el dia. El fonamental és conèixer l'espècie i posar la que ve de zona d'ombra al carrer ombria i la que ve del sol, a ple sol. Si convides a l'estiu a la teva casa a un noruec i a un habitant de Dubai, quin creus que t'aguantaria millor l'habitació orientada a l'oest?. Si ens equivoquem ens quedem sense amics i sense arbres.
- Vostè ha sigut un dels Enginyers Agrícoles que ha participat en l'anàlisi de situació de l'arbratge a Madrid després del pas de Filomena i, a més, ha sigut molt crític amb la poda que va fer l'Ajuntament de la capital després del temporal. Com estan els arbres que van resultar danyats i quines conclusions és necessari extraure?
No he participat directament en l'anàlisi, aquest important treball l'han realitzat els estupends tècnics municipals. He participat en la Mesa de l'Arbre convocada immediatament després, la qual cosa honra a la regidoria.
L'1 de febrer vaig escriure un article per a El País, “És l'home un Filomeno per a l'arbre?” on el propi títol ho diu tot.
Si Filomena ens ha llevat un 5% de la massa foliar que és la que filtra la contaminació, aporta oxigen i ofereix aquesta llarga llista de beneficis ecosistèmics, la qual cosa no pot ni deu fer el manteniment posterior, o els plecs dels concursos, és ordenar podar i llevar-nos un altre 5% d'aquesta massa foliar, la situació que es crea a la ciutat pot ser respiratòriament greu.
Filomena, de manera natural, ha danyat als arbres perennifolis. A Madrid el més perjudicat han sigut els gèneres Pinus i Quercus. S'ha tractat d'una borrasca excepcional i consegüentment ha d'entendre's que milers de branques s'hagin trencat pel pes de la neu.
A les branques els ha faltat adaptació, és difícil que l'arbre generi fusta de reacció per a suportar un pes si aquest pes és sobtat i rar. Amb 3 nevades semblants a l'any i des de l'arbre jovenet, la cosa hauria sigut menys greu, però no estem en la Taigà, és Madrid i l'ocorregut amb aquesta tempesta ha sigut el normal.
Molts arbres han perdut el port, la presencia, la aparença, i l'ajuntament ha d'establir els criteris tècnics pels quals deixa o quitació aquest arbre, encara que donada la terrible poda realitzada per Filomena, recomanaria retirar només els arbres de risc i deixar els merament antiestètics, perquè la pèrdua total de massa foliar pot ser enorme.
- Aquestes crítiques les han elevades a l'Ajuntament de Madrid? Han obtingut resposta?
En la mateixa Mesa de l'Arbre vaig comentar que la poda sistemàtica i periòdica dels carrers ha de desaparèixer dels plecs i només s'ha d'actuar sobre els exemplars que ho necessiten per risc. També vaig comentar que només s'han de podar els arbres que Filomena al seu pas haja deixat perillosos, la resta deixar-los. En ple segle XXI això de mutilar l'arbratge és una cosa ancestral, una tradició que ha de desaparèixer, com va desaparèixer la del canibalisme.
- Durant 7 anys va tenir l'honor de presidir l'Associació Espanyola d'Arboricultura, amb què es queda d'aquest període?
He estat de president en dues etapes i realment em quedo amb aquest treball que hem fet tots els socis per alçar una associació, de prop de 200 socis, en l'I Congrés Fundacional de Barcelona, i haver-la portat entre tots als 840 socis, convertint-la en referència.
El nostre últim congrés en el Palau de Cibeles, amb 340 assistents, va ser un èxit important, però em quedo també amb tots els nostres altres congressos per les diferents ciutats espanyoles, i desitjant que ens conviden a organitzar el congrés en altres ciutats en les quals encara no hem estat.
- El paisatgisme és una altra de les seues passions i vessants professionals, quins 3 reptes pot destacar de dos dels seus projectes estrela, el disseny del Jardí Tropical d'Atocha i el del Palmetum en el Real Jardí Botànic-CSIC?
Al Jardí Tropical d'Atocha el primer repte va ser fer un jardí en aquest lloc tan emblemàtic que anaven a veure milions de persones. El treball de disseny i elecció d'espècies, juntament amb Arturo i Ernesto Fernández, va ser molt dur perquè havíem d'acoblar un jardí botànic tropical en una estació.
El segon repte va ser la direcció d'obra, ja que les plantacions de flora tropical es van fer el mes de gener per a inaugurar a l'abril de 1992. Veia arribar a Atocha els camions amb les Roystonea règia, la Palma reial cubana, i amb una nevada, sense arribar a ser Filomena, clar, i imaginava les palmeres congelades i amb pudricions. Però al final les plantes solen ser més resilients i resistents del que citen les dades dels llibres.
El tercer repte va ser el de la paciència, veure que el plec de manteniment que tant de treball va costar escriure, no es duia a terme. Un dels problemes del manteniment de palmeres en recintes tancats és que en ser monocotiledònies, tenen estomes també en el feix i això fa que si no es netegen de tant en tant les frondes, aquestes es vagin omplint de pols i brutícia, alguna cosa que les afebleix. En la naturalesa la pluja llava el feix de les palmeres, però en un recinte tancat, o es compleix el plec i es tira aigua des d'una cistella, o la planta va afeblint-se a poc a poc.
Respecte a l'altre projecte, el del Palmetum del RJB-CSIC, vaig comptar amb l'ajuda inestimable d'un altre Enginyer Tècnic Agrícola que va estudiar a Madrid encara que és nascut a Cartagena, Javier Segura, company de promoció i director del viver Palmasur, un dels millors especialistes en palmeres d'Espanya.
El primer repte va ser, sens dubte, voler establir un palmerar en una ciutat on només es cultivaven de manera habitual dues úniques espècies de palmera (Trachycarpus fortunei i Phoenix canariensis). En el RJB-CSIC es va dedicar l'espai de l'Escola Botànica.13, íntegrament a la família ARECACEA. S'han arribat a tenir cultivades fins a 46 espècies distintes de palmeres d'Europa, Àsia, Àfrica, Amèrica i Oceania.
El segon repte va ser el de dissenyar un sistema de reg com s'estableix en els oasis, per inundació, i la veritat és que el resultat ha sigut espectacular.
El tercer repte ha sigut observar i patir l'actuació de Filomena. Perquè el pitjor per al RJB-CSIC no ha sigut la neu de Filomena, al cap i a la fi la borrasca ha afectat el 4,8% de l'arbratge del jardí. El pitjor per a nosaltres ha sigut la gelada posterior, ja que sent un jardí botànic alberguem una col·lecció de 5.600 tàxons, molts provinents de clima temperat.
I sens dubte el pitjor de la gelada ha recaigut sobre el Palmerar. Algunes espècies moriran, però no ho sabrem fins al mes de maig o juny. Les palmeres tenen només una gemma en el capitell i encara que la palmera estiga gelada, que estiga morta no ho sabrem, amb seguretat, fins d'ací a uns mesos. Unes altres presenten un aspecte terrible perquè s'han gelat les seues frondes, però amb tota seguretat pot ser que la gemma continue viva, ja que tarda uns mesos a emergir la nova fronda.
- Vostè és col·legiat del Col·legi d'Enginyers Tècnics Agrícoles de Centre, què li diria als indecisos amb la col·legiació?
Si he de ser sincer, he estat molts anys sense col·legiar-me però ara que he tornat m'he adonat que el Col·legi té la fortalesa d'obrir portes i fer pressió, i per això crec que la força la dona la unió i així s'aconsegueixen metes fonamentals. Una d'aquestes metes seria aconseguir que la professió tinga visibilitat en els projectes de jardineria i arbratge de les ciutats, juntament amb altres professions que estudien i treballen només el medi natural.
Ara s'està tractant d'organitzar cursos professionals per a formar als nostres col·legiats en aspectes que Filomena ha deixat a l'aire: l'arbratge, plantar-los adequadament i en lloc correcte, reconèixer el risc per a podar l'indispensable i necessari i sobre temes de jardineria per a actualitzar i reciclar a la nostra gent en sostenibilitat i biodiversitat, treballant en equip amb altres professions.
- Què li sembla si ens acomiadem anant-nos amb la imaginació al Real Jardí Botànic de Madrid, on vostè desenvolupa el seu dia a dia? Què veuríem ara mateix (inicis d'abril) si ens férem un volt per ell?
Sens dubte aquest mes destaco les tulipes, els 18.000 bulbs que hem plantat al novembre perquè floreixin aquest mes en una mar de color espectacular que atrau a milers d'aficionats.
Enguany la visita també té les seves zones grises perquè encara arrepleguem branques de Filomena, estem restaurant el reixat, els fontines i l'emparrat, i l'aspecte del jardí sembla estar en obres però tot es fa pel benefici futur.
Ja l'any passat en el confinament, en veure que aquesta bellesa de les tulipes i aquest treball quedava sense ser vist, regalem unes 6.000 flors de tulipa, narcís, peònies, lliris, etc. als hospitals i residències de Madrid que ho van sol·licitar.
Aquest mes estem restaurant el roserar per a donar-li una lluentor especial que serà visible l'any vinent. L'avantatge de treballar en un jardí històric és que la pressa no és l'element que regeix el jardí.
· Article publicat al web del Colegio General de Colegios Oficiales de Ingenieros Técnicos Agricolas de España el 9 d’abril del 2021
Entrades
