dissabte, 14 de novembre del 2026

Els arbres a la tardor

Els cauen les fulles seques

A la tardor les fulles dels arbres es van assecant i van caient a terra, al camp i al bosc aquestes fulles alimenten la vida, fan que el terra es mantingui més humit i que es vagin convertint poc a poc en un bon nutrient. Als carrers i places dels pobles i ciutats cada vegada se’n veuen menys, els ajuntaments generalment les escombren i arrepleguen de seguida, alguns ajuntaments fan la gran barrabassada que a principis de la tardor fan una poda radical als arbres per tal de no haver d’arreplegar les fulles.

Però quan jo era petit en aquells temps el carrer era ple de fulles i a la canalla ens agradava molt jugar amb elles, trepitjant-les, xutant-les i admirant l’espectacle de les fulles que corrien amb el vent i a vegades feien saltirons i remolins. Ho explica molt bé la sardana de Àngel Guimerà i Enric Morera : Les fulles seques fan sardana, d’ací d’allà saltironant, I quin seguit de fulles roges, que enjogassades porta el vent; les que més corren, semblen boges, altres se’n venen dolçament. D’aquell temps hem trobat la imatge d’una portada del Cavall Fort número 24 del 1963  dibuixada per Cesc.

Però ara si alguna vegada en trobes de fulles al carrer és molt perillós fer-ho, moltes vegades al trepitjar et pots quedar enganxat amb una tifa de gos, com més va més gent té un gos i els treuen a passejar i els fan cagar al carrer. Tot hi així hem trobat una foto de no fa gaire temps. El dilluns 29 de novembre del 2021 els nens i nenes de P3/P4 de l'Institut Escola Barnola d'Avinyó van anar al Parc Maragall a jugar amb les fulles caigudes dels arbres. Van jugar amb totes les fulles que hi havien a terra i van esmorzar allà mateix i van passar un matí de tardor molt divertit!!!!
 
Nens i nenes de l'Institut Escola Barnola d'Avinyó
Les fulles seques han generat moltes poesies i cançons. A més dels poemes en català cal destacar «Les feuilles mortes» la famosa cançó francesa composta l'any 1945, amb lletra de Jacques Prévert i música de Joseph Kosma. «Les fulles mortes es recullen a cabassos, Veus, jo no he oblidat...». Que va popularitzar Yves Montand i també Edith Piaf, Juliette Greco, Nat King Cole, Miles Davis o Eric Clapton, entre molts altres.
 
Fulles de tardor caigudes. Les Alyscamps. Vincent van Gogh 
Les fulles mortes. Ernest Bieler
Jan Voerman.Jr
També trobem aquest tema en la pintura, molt artistes ho han dibuixat i pintat, entre d’altres destaquem en Van Gogh, Ernest Bieler, Jan Voerman Jr., Maja Lindberg, JohnEverett Millais, ...
 

Fulles Seques. Maja Lindberg
Sir John Everett Millais
 
落ち葉 アート  (Otxiba àto)
L’Art de les fulles caigudes
 

Al Japó però les coses son una mica diferents, gaudeixen molt de les petites coses.  Tot i conviure en grans urbs, per als japonesos la contemplació de la natura és saba de la vida i aliment espiritual. Els seus costums i festes tradicionals tenen l'origen en la connexió ancestral amb el medi ambient. Les seves celebracions nacionals principals estan vinculades als canvis d'estació, potser una manera d'aconseguir equilibri amb la seducció que els aporta la transitorietat.

A les ciutats i camps, a jardins i avingudes, a petits santuaris o grans temples, la Mare Natura aixopluga tots amb el seu mantell. I quan les fulles s'assequen i cauen es converteixen en art, molts reprodueixen un dibuix, una imatge o un missatge, cosa que en japonès es coneix com a  落ち葉 アート , ochiba āto, l'art amb fulles caigudes.  L'art amb fulles és una manualitat natural on es creen animals i patrons disposant fulles de colors que han caigut a terra o sobre paper de dibuix, o utilitzant les seves formes.

No és només una temporada de cirerers, com el Hanami, que mostra els bells colors de Japó. La tardor ha proporcionat el llenç perfecte per als habitants de tot el país per animar els paviments amb un art de fulla increïble.
 
Les fulles comprenen una gran varietat de dissenys. Alguns artistes tenen en compte el minimalisme i formen formes simples, mentre que altres dispositius estan molt més implicats. Personatges populars  fan una aparició en el fullatge per a un efecte deliciós. Aquí, els artistes sovint incorporaran petits pinyes per separar els colors o dibuixar línies. Sense importar l'enfocament, aquestes peces ens inspiren a sortir i fer el nostre propi full de fulles caigudes, fins i tot si és per poc temps.  S’expressa una sensació de lleugeresa i dolçor, recordant, com en poemes haïku, la vida curta i efímera i la importància que podria tenir per fer-la harmònica.
 
El personal de la neteja surt cada dia als carrers de la ciutat i també participa a vegades de l’art de les fulles caigudes a la tardor. A més, les fulles caigudes són retornades naturalment al sòl d'aquesta zona i absorbides per l'arbre. Generalment els transeünts i els botiguers son molt feliços veient això. Així els dies de la tardor son més divertits i alegren els llocs entre es fa la feina, l'alegria que senten és increïble.
 
Al Japó, la cultura de gaudir de les fulles de tardor està arrelada en el passat. Això comporta una sensació més profunda de la tardor.
 
Haikú de fulles de tardor

Plàtan, erable
faig, roure i auró blanc.
Bedoll, pollancre.
 
Irremeiable 
el comiat per sempre
que propicia
la tardor quan provoca
l'èxode de les fulles.
 
Calma. Se sent
un ocell que trepitja
les fulles mortes.
 
Fulles d'or al sòl,
pinten catifes quietes
sota el cel humit.
 
Qualsevol que pensi que les fulles caigudes estan mortes
mai no les ha vist ballar en un dia ventós.
 
Les fulles caigudes,
les melangies dels colors de la tardor,
gebraran soles al carrer.

Que a dins de casa
un amor vestit de serenor
us ompli tots els racons.
 
Catifa de fulles
marró i roig s’han trobat
encontre inesperat.
 
Mosaic de fulles de tardor,
perfecte en cada lloc cada color,
no posades així per cap autor
sinó per l'atzar, de vegades colpidor.
 
Fulles molts seques,
herba fresca sota el peu,
cruixen al passar.
 
落ち葉 アート

dissabte, 7 de novembre del 2026

Savines verdes, Savines fortes

Juniperus turbinata subsp. canariensis
Savina a Punta Grossa    

Aquesta divina aspror 
de la branca de savina 
el fons del cor m'endevina 
amb ganivetes d'amor 
i sagetes de cançó; 
que l'estimat és així, 
que té les mans de setí 
i quan cerca l'abraçada 
hi deixa l'escarrinxada 
regust de fonoll marí.

Celia Viñas Olivella 
(Lleida, 16 juny 1915 - Almeria, 21 juny 1954) 

Savina albar (Juniperus thurifera), La Trabina. País Valencià
Oda en blau de Formentera

Profunditat del blau, blau en el blau,
envoltada de blau tot Formentera,
plana i exigua i aspra, Formentera,
porta blava, finestra, sòcol blau.

Costa gratada, os que arrana el blau,
intrèpid blau amb nom de Formentera,
perquè neix i no mor a Formentera,
ombra del cel translúcida, mar blau.

Blau amb un toc de verd o el verd més blau,
brisa que s'espesseix dalt Formentera
i el pi gronxa vinclat al doble blau.

Aljub, molí, figuera, Formentera,
camins, parets, estanys de Formentera,
savina, farigola, elèctric blau.

Josep Marí
(Eivissa, 1948) 

Savina vora el mar, Ses Salines, Eivissa
Càntics

Canta, canta, verderol,
jo tocaré la guitarra;
cantarem fort a l’amor,
jo per terra i tu dalt l’arbre.

El vent ens ajudarà
aquesta pàl·lida tarda
i les ones de la mar,
que amb la remor ens acompanyen.

Pins, cepells i el savinar
ens ajuden en la tasca
i ametllers florits llunyans
pareix que rient s’abracen.

Obriré, amor, com que ets lluny,
més el meu cor i els meus llavis,
per fer volar per dalt tu
en ardades els meus càntics.

Francesc Escandell
(Sant Francesc de Formentera, 1948 - 2024)

Branques de Juniperus phoenicea
Cisterna

Ni les clivelles de la pedra calcària
on tenen les sargantanes el seu secret imperi
i pugen per l'escorça del garrofer, sempre vibrants,
ni aquesta terra cansada, de camps abandonats
on la savina abraça la figuera feixuga
i els ametllers eteris posen el seu verd àcid
sobre el més immutable, tranquil, de l'olivera,
sinó aquest cor ombrívol,
aquesta entranya fèrtil que conserva
tots els plors de l'hivern i en sap fer vida
latent. Per ella
l'estiu angoixat de cigales
que es veu cremar la pell mentre impassible mira
com es fan vells els arbres, com s'assequen
branques i camps enyorosos d'arades, es torna tendre.
Per ella, també,
tota altra sequedat es veu reconfortada.

A sol batent, en la nit més obscura,
tresor de cristalls fresquíssims,
reserva de memòria,
cova d'amor, cisterna...

Narcís Comadira
(Girona, 22 de gener de 1942)

Savines centenàries. Racó d'Ademús
Memòria contra la mort

No oblidis la carn encesa, la figura
de vidre, aquell orgasme total.
No oblidis haver tingut
infantesa i pubertat,
ni la carícia blanca
devora savines d’un torrent.
No oblidis que ens deixàvem dur
per la riada, pels mots ocults.
No oblidis, tan sols això:
que hem estat i encara som.
De bell nou garfits a la proa
del ferm vaixell que avança,
tornem
a escriure la nostra història.
I si algú ens pregunta què som,
direm: memòria contra la mort.

Jean Serra
(El-Biar, Alger, Algèria, 1952- Eivissa 20 novembre 2024)
 
Juniperus Pfitzeriana
Llenç marí de l'Empordà

S'aquieten les ombres
dels dúctils tamarius
de pluja rosa...
S'adorm la tramuntana
al cau de la badia.
Una savina d'arrels remotes
recupera el perfil,
perduda entre llentiscles,
rocams i margallons.

Branques feréstegues
parlen del vent!

Josefina Peraire i Alcubierre
(Barcelona, 1947 - 30 de maig de 2016)
 
Savina albar. Juniperus thurifera
Les savines

Savines
atemorides:
vida a cops
de destraló.

José Miguel Gràcia Zapater
(La Codonyera, la Franja, Terol, 1941)
 
Savines centenàries. Racó d'Ademús
L’ombra de la savina

Verd verí de la llum, desembrolla cabelleres entre el brancatge
bru de les teves cames.

El ressol enlluerna la suor que llepen les savines d’ombra
migrada, captaires de desig a prop dels sorrals.

Clapoteig en l’aiguamoll salobre, els meus dits com puces de
platja, corren insadollables pels teus peus enfangats.


Paco Murall
 
Savines albar. Juniperus thurifera
Cala desperta

Acaba ací la terra, amb la fillada
de vegetal frondositat: els pins,
la savina. Ací moren valls, camins.
Cingles i arena entorn de llum emmirallada.
Enllà ja és l'amplària i la blavor
deserta, lliure, amb pes i pregonesa
damunt l'enfonsament del món suspesa,
oh, alts, al cel dels peixos, la vela i el timó!
Paratge per a semidéus, antigues
maus i una faula en límits oblidats.
Petjades de peus nus en soledats
ardents. Quilles eixutes en drt d'ones amigues.
Tot el foc de l'estiu, tot el seu pes,
callats sobre altes roques i pinedes.
Del mar ve un fregadís de fresques sedes,
i al pols com el record d'un somni jove, encès.


Marià Villangómez 
(Ciutat d'Eivissa, 10 gener 1913 - 12 maig 2002)
 
Juniperus thurifera var. africana. Atles, Imlil, Marroc
Als poetes catalans amicvs

Darrera de les naus, com una estela
que el temps no esborra, com un solc obert
a la sement més noble, fou complert
el destí d'una llengua amb llast i a vela.

Redossada entre roques, ara anhela
retornar al mateix port, no pas desert,
oh gallardets i pals on és despert
un neguit i on un flam es desentela!

El mot illenc duu salabror marina,
soledat, llum de feixes en saó,
aires on el pi vola amb la savina,

el goig amb rels d'esforç i de dolor.
Veureu un batec d'ales de gavina
i brins novells de l'íntima llavor.


Marià Villangómez
(Ciutat d'Eivissa, 10 gener 1913 - 12 maig  2002)
 
Savinar de Torrecuadrada de los Valles
Savines verdes, Savines fortes, verdes,
guarda'm entre les teves arrels
quan tots els altres marxen.

*
Sabinas verdes, fuertes sabinas, verdes,
guardadme entre vuestras raíces
cuando todos se vayan.


Rafael Alberti
(El Puerto de Santa María, Cadis, 16 desembre 1902 - 28 octubre 1999)

La senyora del vent.  La Signora del Corrasi. Supramonte. Sardenya
Les Illes 

Les illes 
enramades de savines 
i de somnis de gavines 
engronxades per la mar. 
Qui us reveurà 
sense plorar? 

Les albes 
batejant l'alta muntanya 
i omplint la terra plana 
de remors i mitges llums. 
De la llar, fum 
de pau, perfum. 

I el blau sense fites... 
I els blancs farbalans 
que broden les ones 
les ones del mar 
i els pàmpols que escolten 
la cançó del blat. 

Les illes coronades com núvies 
de mil boires i falzies 
i de flors blanques i grins 
i cor endins, 
remor de pins. 
Els homes entrecavant l'esperança 
i portant ansa per ansa 
la somada de la Sort 
i a bé coll la mort i el sol. 
 
Guillem d’Efak
(Asobla, 23 març 1930 - Palma, 15 febrer 1995)
 

Branques de savina. Juniperus sabina
· Recull dedicat a la meva nebodeta Savina Jorba Mas ·

dijous, 5 de novembre del 2026

La «núvia del vent»

 
Juniperus phoenicea subsp. turbinata
La savina és un arbre que no se’n parla gaire, no és conegut com el pi, l’alzina o el xiprer, hi ha força gent que si els preguntes que és una savina diran que no ho saben, però també és un arbre molt important. 

Juniperus Thurifera
La savina, principalment Juniperus phoenicea, és una conífera de la família de les cupressàcies que viu com a arbre petit o arbust. El seu aspecte i característiques principals son : Té un tronc robust, sovint tortuós, i una copa densa. Les fulles són petites, amb forma d'escata, i es superposen de manera compacta. Pot arribar als 8 m. d'alçada, el seu tronc és robust i les branques surten des de la base. La fusta és molt dura, resistents a la putrefacció i de gra fi, motiu pel qual s'ha utilitzat tradicionalment en la construcció i l'ebenisteria. Creix en zones seques, rocoses o arenals costaners. És molt coneguda i emblemàtica a les illes Pitiüses (Eivissa i Formentera), i també apareix en altres zones del territori catalanoparlant i de la península Ibèrica. La savina turífera o trabina (Juniperus thurifera) és un arbre escàs.

Juniperus Thurifera
A vegades es confonen el ginebró i el càdec amb la savina, però no son el mateix arbre. No, no són el mateix arbre, tot i que pertanyen a la mateixa família i gènere (Cupressaceae i gènere Juniperus), per la qual cosa estan estretament emparentats i comparteixen algunes característiques. A diferència de la majoria de cupressàcies, són plantes amb fruits no llenyosos, sinó carnosos. Sense anar més lluny, us heu preguntat mai per què els fruits dels ginebres punxeguts del Port poden ser de tres colors diferents? La resposta és molt senzilla: n’hi ha dos espècies diferents. Els fruits blaus corresponen al ginebre (Juniperus communis), els rojos al càdec (Juniperus oxycedrus) i els verds són els immadurs de les dos espècies. Però no són les úniques variacions morfològiques evidents entre aquestes dues espècies, ja que també són fàcils de diferenciar segons les seves fulles. Mentre les fulles del ginebre tenen una única línia blanca al revers, les del càdec en tenen dos.

Juniperus phoenicea subsp. turbinata
La savina Juniperus phoenicea subsp turbinata guss nyman és una subespècie que viu sobre substrats arenosos on poden formar savinars compactes amb exemplars de gran mida, sovint vivint juntament amb pins. Es diferencia d’altres subespècies per la mida dels gàlbuls. També les podem trobar sobre substrats rocosos, a llocs amb poca terra, llavors els individus solen ser més petits. 

Savina de Sa Tanca d'Allà Dins
A les illes Balears la savina és molt coneguda i emblemàtica a les Pitiüses (Eivissa i Formentera).  A Formentera la savina de sa Tanca d’allà dins, és una savina, Juniperus phoenicea. Està al municipi de Sant Francesc Xavier, destaca una per les dimensions i per la forma de la capçada. Fa 5,5 metres d’alçària, amb un diàmetre de copa de quasi 9 metres, i la soca fa 54 cm de diàmetre, amb un perímetre de quasi 2 metres.  És un exemplar relativament jove, de menys de 100 anys. Té una capçada molt compacta, que recorda la d’un pi ver, més que el d’una savina i es troba en molt bon estat de salut. La Savina de ses Salines, a la zona dunar del Cavall d'en Borràs, a prop de la platja de ses Illetes (Sant Francesc Xavier, Formentera). És la savina més gran de les Balears i probablement la més vella, amb més de 500 anys d'història. Fa 7,5 metres d'alçària, una copa de 12 metres de diàmetre i un tronc amb gairebé 3 metres de perímetre.
 
Savina de Ses Salines
A Eivissa és trobada abundantment a tota l'illa, especialment als voltants de Can Frare. A Eivissa és considerada un regal de la natura. Savines i ginebres i de sa Rota a Santa Eulàlia del Riu (Eivissa). Un conjunt protegit format per exemplars de savines i ginebres de dimensions considerables integrat en el catàleg insular.
 
Savinar. Eivissa
Temps era temps, Quan regnava Mujāhid, a Eivissa, ﻳﺎﺒﺳﺔ (Yābisa, en àrab clàssic), l’illa alegre, Eivissa era coneguda per les savines que hi creixien; vet ací el per què del malnom dels seus habitants, els xibinīyīn, «saviners», i que el seu poeta més reconegut Abū ‘Alī Idrīs ibn al-Yamānī al-‘Abdarī fos motejat ax-Xibinī, o el que és el mateix al-Yābisī, «l’Eivissenc». No debades, quan el poeta pitiüs dedicà una qāsida a Mujāhid de Dénia, senyor de les Balears i príncep d’una cort de filòlegs i literats, aquest –ensopit per l’estil rebuscat de la composició– li engegà «el teu poema fa olor a savina». 

Savines centenàries del Racó d'Ademús
La Pobla. Savinar de Les Blanques
Al País Valencià, les principals poblacions i boscos de savines (principalment savina turífera, Juniperus thurifera, i altres varietats) es concentren en zones d'alta muntanya interior amb clima continental extrem. 
El savinar de Les Blanques (La Pobla de Sant Miquel, Racó d'Ademús). Considerat un dels boscos més extraordinaris i antics (amb exemplars de mil anys d'antiguitat), situat a l'ombra de l'Alt de les Barraques (el pic més alt del territori valencià). Va ser reconegut com un dels espais naturals més emblemàtics de la zona.
 
Savina La Juana Trabin. Alpont, Els Serrans
La savina Juana (Alpont, Els Serrans). Coneguda per ser l'arbre amb el perímetre de tronc més gran de tot el País Valencià. Les savines turíferes del Toro (Alt Palància). Agrupacions importants d'aquesta espècie adaptada a sòls pobres, freds hivernals i estius secs.  Cal destacar també la savina de Los Responsos que fa una altura de 12,9 metres i el perímetre del tronc és de 5,23 metres. És un dels exemplars de majors dimensions i longevitat del País Valencià. Des que el van catalogar com a monument natural el 2009, l’arbre ha sigut “rescatat de l’oblit” i l’han recuperat a través dels treballs de conservació.  

Savina dels Responsos
A Catalunya l'espècie més comuna és la savina comuna o marítima (Juniperus phoenicea), habitual en zones costaneres, garrigues i penya-segats de la Catalunya central i litoral. D'altra banda, la savina turífera (Juniperus thurifera) és un arbre pirinenc i d'interior molt més rar i protegit (vulnerable a Catalunya).
 
Savina del Turó del Coll Prunera. Matadepera
Els exemplars monumentals i boscos més importants de savines són : Savina d'Arati (Alins, Pallars Sobirà): És la savina turífera més grossa i coneguda de la Vall Ferrera. Un arbre mascle centenari que s'ha salvat històricament de la tala per trobar-se en un vessant de difícil accés.
 
Savina d'Arati
Savina de Borente (Ribera de Cardós, Pallars Sobirà): Un altre dels grans exemplars singulars de savina turífera que sobreviuen al Pirineu central.
 
Savina de Borente
Savines de la Serra de les Planes (Olesa de Bonesvalls, Garraf): Una mostra excel·lent de savina comuna adaptada a terrenys calcaris de mitjana muntanya litoral. Savines del Coll de Ca la Llebre (Serra de Miralles, Anoia): Àrea on es poden observar exemplars ben formats integrats en el paisatge prepirinenc central.
 
Savines del Coll de Ca la Llebre
A Catalunya també es troba a la muntanya de Montserrat, on ha donat nom a diversos massissos rocosos. 
 
Roca de la Savina inferior. Montserrat
Roca de la Savina inferior. Montserrat

La savina  simbolitza principalment la resistència, encarna la bellesa agresta, l'adaptació davant de l'adversitat i l'eternitat. A causa de la seva capacitat per créixer en terrenys pobres, pedregosos, amb vents huracanats i hiverns extrems, representa la força per suportar els embats de la vida sense fallir-se. Dir «ser com una savina» fa referència a aguantar amb dignitat. La «núvia del vent»: Les seves formes recargolades, modelades per la força constant del vent, evoquen el moviment perpetu i la unió indissoluble entre la terra i l'atmosfera.
 
Arbre del Vent
Eix del món i espiritualitat: En diverses tradicions antigues, es considerava un arbre sagrat que unia els tres plans, inferns subterranis, terra i cels. La resina aromàtica s'ha emprat històricament en rituals religiosos i per les seves propietats purificadores. Longevitat i fòssil vivent: En pertànyer a estirps molt antigues, com la savina albar, procedent de l'Era Terciària, se l'associa amb la immortalitat, la memòria del territori i el pas del temps. Emblema territorial: En llocs com l'illa de El Hierro, El Sabinar, la savina és el símbol oficial de la identitat insular, reflectint el caràcter tenaç dels seus habitants davant dels elements.
 
Juniperus phoenicea subsp. turbinata
El nom popular de savina sembla tenir els seus orígens en l’antic poble dels Sabins que habitarem la Itàlia central, van ser un antic poble itàlic de la península Itàlica que vivia a les muntanyes dels Apenins centrals i al nord del riu Aniene, a la regió coneguda com a Sabínia (actualment entre Rieti i l'Aquila). Habitaven zones entre el Tíber, el Nera i l'Aniene, amb ciutats principals com Reate (Rieti), Nursia (Norcia) i Amiternum.

El Rapte de les Sabines. Picasso, 1962
La savina també té algunes propietats medicinals i bioquímiques, però cal anar molt en compte ja que és molt tòxica. Conté grans quantitats del compost Sabinè, al qual s'atribueixen propietats antifúngiques. Antigament s'havia emprat el seu oli essencial per combatre berrugues i calmar dolors de reumatisme. Els fruits i la fusta s’utilitzaven per afavorir la suor, la menstruació i la eliminació de líquids. Les infusions o preparats de savina tenen efectes tòxics i propietats abortives, per la qual cosa el seu ús intern és molt perillós i està desaconsellat.

Juniperus phoenicea subsp.

En molts massissos d’altura mitjana-baixa de Catalunya hi abunden les savines. Aquest arbust té unes propietats que el fan ser estimat i molt valorat pels escaladors com a bon element d’assegurança i d’ancoratge, fins al punt que s’ha arribat a evocar, de part de diferents escaladors, la dita Santa savina, patrona dels escaladors. La seva presència en indrets escarpats inversemblants, la seva preuada resistència, que es conserva al cap d’anys fins i tot estant seca i morta, provoca aquest sentiment envers la savina. L’escriptor i destacat muntanyenc, escalador, escriptor, poeta, vinculat estretament al món de l'excursionisme català, Josep M Villalba Ezcay l’evocava així : 

Juniperus thurifera
Santa Savina

Santa Savina,
patrona dels escaladors.
Santa Savina gloriosa, 
patrona de ràpels difícils,
protegiu-nos ...!
 *

 
Santa Sabina,
patrona de los escaladores.
Santa Sabina gloriosa, 
patrona de “rappels” difíciles,
¡protégenos…!
*

Josep M Villalba Ezcay
(1915 - 1984)


També hi ha poemes i cançons que parlen de la savina i també algunes endevinalles.

Endevinalla

Arbust no sóc
arbre no semblo
el meu nom és molt savi
les meves fulles són petites com formigues
el meu fruit es rodó com petites pinyetes.
Saps qui sóc ?

Juniperus turbinata

Un capvespre et portaré a Formentera

Llunyana i just a tocar, 
sola i fent-nos companyia, 
cap a la part de migdia 
Formentera ens clou la mar.

I entre ribera i ribera, 
amb un rosari partit
d'illots que treuen el pit, 
resta la mar presonera,

terrassa del mariner, 
íntim quintà de les illes, 
blau laberint de cruïlles 
que dobla costa reté.

Formentera breu i dura, 
creuada de l'oratjol, 
estesa davall el sol 
en una tarda madura!

Un i esquerp pla formenter 
de marès i roca viva, 
sense defensa en l'aspriva 
mossegada del febrer!

La Savina, zenital
el foc, i la terra estreta. 
Una carretera dreta, 
estanys, savines i sal.

Assolellats els camins 
de sorra; de roques netes, 
la plaça amb quatre casetes; 
i, més amunt, uns molins.

Molins on la vela espera, 
entre vuit vents, quin vindrà 
a moldre aquest poc de gra 
d'on prengué nom Formentera.

Camps de pedra, algun bocí 
de terra més agraïda, 
figueres d'ombra adormida 
i front auster d'algun pi.

Formentera no té hortada, 
però no manquen tancons 
d'algues í i peixos, al fons 
de l'aigua verda i salada.

Són els homes, amb l'escassa
terra, amb volts de mar tan grans,
més que fidels terrassans 
veles que el vent arrabassa.

Formentera: mar i cel 
entorn d'un cor d'avidesa. 
Es despulla la bellesa 
per unir-se a eixuta arrel.

Marià Villangómez
(Ciutat d'Eivissa, 10 gener 1913 - 12 maig 2002)
 
Aquest poema l'han interpretat:    Uc :

Juniperus turbinata
· Article dedicat a la Savina més bonica ·
· La meva nebodeta Savina Jorba Mas ·