dijous, 30 de novembre del 2006

Caminant per Prats de Segarra

Fotografia de tardor
Passejar per voltants de Prats de Rei (antigament anomenat Prats de Segarra) és un plaer pels sentits en aquesta època de l'any. El verd del cereal d'hivern acabat de brotar ens envolta per tot arreu, sense perdre mai de vista els pedaços de bosc d'alzines, pins, roures, arços i, a mesura que ens acostem a la riera de Calaf, enormes pollancres que poc a poc van perdent la fulla. Tot això mentre gaudim d'unes àmplies panoràmiques de la plana segarresa, amb Prats de Rei com a població més propera, envoltats de pedra en sec per tot arreu: marges, barraques, rescloses, pous… són part del paisatge que ens envolta.
· Article publicat a Vila de Copons :: Copons i el seu entorn el 24.11.2006 ·
*

dimecres, 29 de novembre del 2006

ANDRATX


14 de novembre de 2006

El Consistori atorga sistemàticament llicències irregulars.

EL GOB REMET A LA FISCALIA UNA VINTENA DE NOUS PRESUMPTES DELICTES URBANÍSTICS D’ANDRATX

A més de les denúncies registrades l’estiu passat, el GOB ha anat presentant davant la Fiscalia de les Balears nous casos on se posen de manifest presumptes deliEl GOBctes urbanístics i contra l’ordenació del territori.

En concret, el mes passat se presentaren davant la Fiscalia 20 nous casos de presumptes delictes, agrupats en dues tipologies d’irregularitats:

* Llicències il·legals dins el sòl rústic, fonamentades en la Disposició segona de la Llei del Sòl Rústic: parcel·les sense la superfície mínima per a poder ser edificades, s’acaben construint en base a una llicència municipal, basada en informes i certificats irregulars. En la totalitat dels casos afecten a zones protegides. El GOB adjunta 14 casos d’aquest tipus.

* Llicències il·legals d’edificis d’apartaments dins sòl rústic, atorgades per l’Ajuntament, sota l’aparença de sòls urbans. En molts de caos se tracta de sòls urbanísticament protegits. El GOB ha presentat denúncies per 6 casos que representen 167 habitatges.


Ja fa estona que al municipi d’Andratx se detecten nombroses situacions irregulars que a més de suposar destrosses paisatgístiques i territorials tant a l’interior com a la costa, en alguns casos podrien representar delicte urbanístic. Hem de recordar que Andratx, aprofita l’ambigüitat de la normativa urbanística, antiga i desfasada i la complicitat municipal més absoluta.


L’AJUNTAMENT UTILITZA DE FORMA FRAUDULENTA UNA DISPOSICIÓ DE LA LLEI DEL SÒL RÚSTIC

Ja fa estona que el GOB denuncia un ús de forma fraudulenta del punt 2 de la disposició transitòria segona , de la Llei del Sol Rústic, per a atorgar llicència municipal d’obra. Aquesta norma permet ampliar aquelles cases edificades legalment que no haguessin esgotat els paràmetres edificartoris en el moment de donar-li l’antiga llicència.

En base a aquest aspecte l’Ajuntament permet l’ampliació de qualsevol edifici dins sòl rústic o dins zones protegides i fins i tot quan no hi ha edificis.

Sembla que l’Ajuntament d’Andratx utilitza aquest criteri per a autoritzar l’edificació de xalets a llocs on legalment no és possible fer-ho.

FALSOS SÒLS URBANS PER A CONSTRUIR BLOCS DE PISOS

També fa estona que l’Ajuntament d’Andratx aprofita l’ambigüitat de la seva normativa urbanística per a permetre l’edificació d’edificis, fins i tot blocs de pisos i d’apartaments a terrenys que tenen la consideració legal de sòl rústic, fins i tot sòl rústic protegit.

El Consistori manté la teoria que molts d’aquests terrenys són urbans (per disposar de serveis o per consolidació) , a pesar que no ho són. D’aquesta manera atorga llicències a llocs, que fins i tot són indefificables.

RESULTAT DE TANTA IL·LEGALITAT

Dissortadament no només estam parlant de llicències irregulars, de presumptes delictes urbanístics, d’incompliments de lleis, ... sinó que estam parlant de situacions que estan provocant la degradació i la massificació més absoluta del sòl rústic, dels espais naturals i sobretot del litoral.


Andratx, un dels municipis amb un litoral privilegiats , està veient com s’està degradant d’una forma accelerada i a més a més de forma il·legal.

dimarts, 28 de novembre del 2006

Escampa la llavor


PERSPECTIVA AMBIENTAL 3

Pedagogia activa

Fa més de deu anys, l’Associació de Mestres Rosa Sensat i la Fundació Terra van arribar a l’acord d’impulsar els quaderns Perspectiva Ambiental. Al ritme d’uns tres exemplars anuals, s’ha arribat a més de 35 números on s’han abordat temes pioners en l’àmbit de l’educació per a la sostenibilitat. Concretament el número 3 d’aquesta revista, de juny de l’any 1995 vol ser un manual per conèixer quines són les plantes més idònies per a revegetar, com també les tècniques per a reproduir-les i així contribuir a la recuperació dels nostres boscos. En farem només un tast, ja que si ho voleu ampliar, preferentment la gent que estigueu relacionada en l’educació ambiental a escoles o clubs d’esplai, ho podeu fer visitant la web de l’enllaç de ecoterra
En aquesta web podeu trobar la col·lecció sencera de tots els quaderns d'educació ambiental PERSPECTIVA AMBIENTAL en format PDF Acrobat d'ADOBE que es publica des de l'any 1995.


Afrontar el canvi climàtic

En temps prehistòrics, els boscos formaven grans extensions en àrees que avui dia són deserts. Sense anar més lluny, el mateix Sàhara era una extensió de boscos que s’unien amb les masses boscoses tropicals. Els canvis climàtics d’aquest darrer període geològic i la pròpia activitat humana han anat definint el paisatge forestal que avui tenim.

La península Ibérica, en època dels romans, estava coberta d’arbres des de l’estret de Gibraltar fins a la Jonquera, i així ho comenta Estrabó, geògraf i historiador grec que vivia en aquell temps a l’anomenada Hispania: « ... un esquirol pot anar sense cap dificultat, saltant de capçada en capçada d’arbre, des de les muntanyes dels Pirineus fins a l’estret de Gibraltar».

En aquests darrers decennis, el bosc no ha estat un recurs gaire ben tractat al nostre país. Avui, els efectes del canvi climàtic poden tornar a canviar l’aspecte del nostre país. Hem de preveure la possibilitat que, en un futur proper, plantar tota mena de plantes sigui una necessitat si no volem veure la terra els científics que estudien els efectes del canvi climàtic. Les seves dades ens obligaran a rectificar molts dels conceptes que hem aplicat fins ara. Tanmateix, una idea clau a mantenir és la importància de tenir cura dels nostres paisatges vegetals presents o futurs.

Paisatges vegetals, comunitats vives

La vegetació organitza els paisatges naturals; una comunitat de plantes és un suport per a la vida animal. A vegades l’actor principal són arbres, altres són arbustos i matolls o simplement plantes herbàcies. Boscos, màquies o brolles, fenassars i praderies tipifiquen alguns dels paisatges vegetals més comuns del nostre país. El bosc és un dels ambients que té una complexitat biològica més gran, però les altres formacions vegetals són igualment importants per a un país. Una de les característiques de la vegetació natural és que no ha estat feta o plantada per persones, sinó que és el resultat de les relacions espontànies i interdependents entre els sers vius i el medi físic com és ara la climatologia, el tipus de sòls.

La funcionalitat que podem apreciar entre un paisatge vegetal espontani i un jardí pot ser molt semblant. La diferència rau en el fet que el jardí, abandonat de la mà del jardiner, es converteix a poc a poc en una formació natural. Tanmateix, un jardí pot acomplir funcions ecològiques semblants a les d'un bosc. Ara bé, un bosc creix i es desenvolupa només amb energia natural, mentre que un jardí requereix que tant l'aliment per a les plantes com l'aigua provinguin de l'aportació energètica artificial.

Plantes font de vida

Les plantes contribueix a mantenir la vida sobre la Terra. Les plantes regulen el règim de pluges, contribueixen a la producció d’oxigen, mantenen un important contingent de comunitats animals i eviten l’erosió, és a dir la pèrdua de sòl fèrtil. Tanmateix, el grau de maduresa d’un paisatge natural, a casa nostra, en general, té com a final la forma de bosc. El bosc és un símbol de biodiversitat, és a dir, d’un espai on el nombre d’espècies de plantes i animals és ric i variat. Malauradament, l’actuació de l’home tendeix a homogeneïtzar les masses forestals provocant una pèrdua de biodiversitat. A Catalunya hi podem trobar una bona varietat de formacions boscoses.

Actualment, al nostre país trobem que segurament hi ha un mantell vegetal superior
al que existia a principis del segle XX, però també és cert que en els darrers 10 anys, sobretot els estius de 1986 i el de 1994, s’han cremat més de 150.000 ha. de bosc i matolls a Catalunya.

Al nostre país hi ha moltes àrees naturals degradades per raons diverses: abandó de terres de conreu, solars municipals abandonats, riberes de riu degradades, terrenys que han patit un incendi, etc. Tots aquests llocs són potencialment susceptibles de ser revegetats o de convertir-se en zones útils per a la conservació de l’entorn i la seva utilització controlada per al lleure. Avui, les entitats cíviques, les escoles o els municipis tenen molt a fer per contribuir a la conservació del nostre patrimoni forestal.

Associació de Mestres Rosa Sensat
Drassanes, 3 • 08001 Barcelona
• Tel: 934 817 373 • Fax: 933 017 550
Fundació TERRA
Avinyó, 44 • 08002 Barcelona
• Tel: 936 011 636 • Fax: 936 011 632

Cafè contra mosquits


Cafè contra dengue


Com anomenau vosaltres als restes o residus del cafè? Aquell producte, que ja sabeu que també podem fer servir com adob per a les plantes i que resulta del que ens resta després de fer el cafè? En tot cas al Brasil li diuen “borra” i d’aquest país m’ha arribat una informació que intentaré traduir-vos i que potser també ens ajudarà a combatre el nouvingut a casa nostra, el mosquit tigre (Aedes albopictus).

Informació publicada recentment al “Jornal do Commercio”, de Rio de Janeiro, va sent distribuïda via correu electrònic per a tot Brasil i dona compta d’una recepta per a combatre el dengue, inofensiva, doncs no comporta perill per a la salut humana ni per la dels animals de l’ecosistema urbà.

El mosquit Aedes aegypti pot ser combatut col·locant “borra” de cafè (residus del cafè) als recipients de col·lectors d’aigua, als testos de cossiols de plantes, etc. Qui va descobrir aquest efecte anti-Aedes de la “borra” del cafè fou una científica de Sao Paulo, la biòloga Alessandra Laranja, de l’Institut de Biociències, Lletres i Ciències Exactes de la Universitat Estatal de Sao Paulo, campus de Sao José do Rio Preto, durant la investigació de la seva tesi, orientada per la professora Hermione Bicudo.

La “borra” de cafè, produïda diàriament a pràcticament totes les cases, té un cost zero. L’únic treball és el de col·locar-la a l’aigua o escampar-la sobre el sòl del jardí. Les proves realitzades en laboratori comprovaren que la “borra” de cafè és una arma molt eficient contra el mosquit transmissor del dengue. Impedeix la posta i quan aquesta es produeix, impedeix el desenvolupament dels ous d’aquest mosquit.

L’estudi demostrà científicament, que, en quantitats adequades, els restes del cafè bloqueja el desenvolupament de la larva d’Aedes aegypti. Sembla una panacea, però no destaca la biòloga: els residus del cafè poden revolucionar la lluita contra aquest insecte, convertint-se en una poderosa arma contra la malaltia. La novetat assoleix major importància en el moment en què al Brasil, ja assolat per dengues de dos tipus 1 i 2, es prepara per el creixement de dengue tipus 3, serotip més lligat a la forma hemorràgica, altament letal.

Els especialistes en salut pública, entre ells els metges sanitaris, estan saludant la descoberta d’Alessandra Laranja, ja que a més de l’amenaça del dengue 3, amb possibilitat de succeir degut a les fortes pluges d’aquest estiu, sorgeix una altra amenaça, que prové de l’exterior, el dengue tipus 4. Conforme explica la biòloga, 500 micrograms de cafeïna de residus de cafè per mil·límetre d’aigua bloquegen el desenvolupament de la larva en el segon dels seus quatre estadis o redueix el temps de vida dels mosquits adults.

En el seu estudi ella demostrà que la cafeïna de restes de cafè altera les fases responsables de processos fisiològics fonamentals com el metabolisme hormonal i de reproducció, podent ser aquesta la causa dels efectes verificats sobre les larves i l’insecte adult.

La solució amb cafeïna pot ser substituïda per dues culleres de sopa de restes de cafè per cada mig tassó d’aigua, cosa que facilita el seu ús per la població de renda baixa. La solució pot ser aplicada en plats que posam vora les plantes o en terra de terrasses, jardins i horts. Insecticida natural, serveix també com adob. Com Alessandra Laranja explica, l’Aedes es desenvolupa sobre una pel·lícula fina d’aigua que a vegades es forma sobre la terra dura dels jardins i horts. Es desenvolupa també en l’aigua dels bassiots i altres recipients d’aigua estancada (lates, garrafes, gomes, pneumàtics etc.)

"A borra não precisa ser diluída em água para ser usada" (Les restes de cafè no precisen esser diluïdes en aigua per a ser usades ) destaca la biòloga. Pot ser col·locada directament als recipients, ja que l’aigua del reg per a les plantes la diluirà posteriorment.

Organofosforats

Actualment el mètode més usat en el combat de l’Aedes aegypti és la dispersió d’insecticides organofosforats, altament tòxics per a persones, animals i plantes. La biòloga discrepa de la utilització d’aquests: “A borra de cafè, além de ter custo zero, näo é tóxica nem prejudica as plantas, podendo servir até como adubo” (Els residus del cafè, a més de tenir un cost zero, no és tòxica ni perjudica les plantes, podent servir també com adob). La investigació ja fou presentada a la Superintendència de Control d’Endèmies (Sucen) de l’Estat de Säo Paulo i a Vigilància Sanitària Federal. La Prefectura de Säo José do Rio Preto fou la pionera en la campanya de difussió de la informació sobre els residus del cafè com a verí contra l’Aedes. En aquest municipi s’està distribuint informació sobre l’ús de la “borra”.

Anestesiologia Brasil


El dengue, anomenat febre trencaossos en alguns països d'Amèrica Llatina, és una malaltia febril de començament sobtat, epidèmica i contagiosa d'origen víric. Es transmet als humans mitjançant la picada d'un mosquit Aedes aegypti i amb menor freqüència per el Aedes albopictus o mosquit tigre que estigui infectat.

Es caracteritza per febre i dolor intens en les articulacions i músculs, inflamació dels ganglis linfàtics i erupció ocasional de la pell. Amb freqüència té una evolució de sis a set dies, però la convalescència és llarga i lenta.

Una forma més greu és el dengue hemorràgic, amb una baixada perillosa de les plaquetes, que pot arribar a ocasionar la mort, especialment als infants.

És freqüent en zones de la Índia, Sud-est Asiàtic, Centre i Amèrica del Sud, i Àfrica central i occidental. És causada per qualsevol dels quatre virus DONIN-1, DONIN-2, DONIN-3 o DONIN-4 que estan estretament relacionats.


Per a més informació:

· Jornal do commercio · Biblioteca Chico Mendes · Apromac ·

Agonia d'un arbre

Assassinats?

Ens comenta un veí de la plaça de Sant Francesc que un arbre resultava molt molest per un altre ciutadà, que sol·licità a l'Ajuntament que el retiràs perquè li llevava vistes. Com que la pretensió resultava insòlita, no li feren cas. Mira per on que l'arbre, ple de vida, començà a emmalaltir de sobte. El nostre comunicant està convençut que era regat els vespres amb salfumant. La qüestió és que l'agonia de l'arbre no es perllongà gaire més, perquè d'un dia per l'altre va ser retirat i no reposat. El veí que ens conta la història ens prega que la facem pública i que demanem a Cort que substitueixi l'arbre per un de similar. Així ho feim, tot esperant que quedi complagut.

Diari de Balears 28 de novembre de 2006


dilluns, 27 de novembre del 2006

Una tardor a Mallorca






diumenge, 26 de novembre del 2006

Soja contra la vida


El desert verd

La soja és un llegum d'origen xinès cultivat a Àsia des de fa uns 5.000 anys. Té un alt valor nutricional i fins el segle XIX no va tenir una expansió important. Però la seva explosió és a finals del segle XX: l'any 1970 se'n produïen en el món 40 milions de tones i en el 2005 ja se'n produïen 216 milions. Aquesta producció està concentrada en un 90% als EUA i Argentina. Argentina s'ha convertit en l'exemple mundial d'aquesta revolució agrària: el 1970 la soja sols ocupava un 1% de la seva superfície agrària i era un cultiu gairebé exòtic, com ho era la presència de soja en l'alimentació humana, ara el 60% de la producció agrària de l'Argentina és deguda a la soja transgènica. L'àrea més gran a nivell planetari de transformació de la soja en olis i altres derivats comercials es troba a la zona de Rosafé, sobre el riu Paranà. Al Brasil la soja ja ocupa també prop del 30% de les terres cultivades. La soja contra la vida és el nom d'una campanya de diverses ONG franceses que posen de manifest les conseqüències de la sojització de l'agricultura mundial a partir del moment en què la implantació del monocultiu soger (productor essencial de proteïnes per a l'alimentació animal) com a cultiu agroindustrial destinat a l'exportació, esdevé massiu a gran part d'Amèrica, Àsia i Europa. Els impactes que ha provocat a escala mundial aquest model agrari són diversos: desforestació massiva, expulsió de les poblacions indígenes, ruïna dels petits i mitjans agricultors (el monocultiu està reservat per a les grans explotacions), contaminació química dels sòls, etc. L'expansió de la soja va lligada a l'expansió dels conreus transgènics perquè la soja transgènica roundoup ready de la casa Monsanto ocupa el 60% de la superfície cultivada de soja en el món. L'empresa Monsanto (creadora de l'agent taronja emprat per l'exèrcit nord-americà per desforestar la selva vietnamita) és la propietària de la llavor i del glifosat (l'herbicida al qual aquesta soja és resistent). Cargill, però, és la gran potència mundial de l'exportació de soja.

Amb la soja transgència s'està produint el gran somni utòpic de transformar l'agricultura en una activitat totalment industrial. Les hectàrees s'incrementen per milions cada any i es modifica el paisatge agrari i la geografia humana. El monocultiu de soja també és anomenat edesert verd perquè els camps són verds però a costa de l'eliminació de la biodiversitat i de l'expulsió de milers de camperols de les seves terres. L'expulsió dels petits pagesos per les grans explotacions de soja al Brasil provoca l'aparició d'un gran nombre de sense terra (Paraná, Rio Grande do Sul) que són engegats cap a la desforestació de l'Amazònia o cap a integrar-se a les masses marginals de les grans ciutats. Les grans explotacions fortament mecanitzades, amb menors demandes de mà d'obra i amb un ús molt intensiu d'herbicides i insecticides, s'estenen com una taca d'oli i amb elles augmenta la desocupació, la pobresa i la degradació ambiental.

Les dades de desforestació a l'Amèrica del Sud s'estan fent senzillament incontrolables (a l'Argentina entre 1998 i 2002: 118.000 ha desforestades al Chaco, 160.000 ha a Salta, 223.000 ha a Santiago del Estero...). L'expansió de la soja es coneix com pampeanització (l'exportació del model industrial de l'agricultura de la Pampa argentina a altres regions). El monocultiu ho acaba absorbint tot: boscos, altres cultius i la ramaderia extensiva tradicional. I amb les fumigacions, fetes amb avionetes, apareixen problemes inesperats: irritacions a la pell de les persones, malalties respiratòries, contaminació greu de les aigües i a vegades, fins i tot, la mort dels petits animals domèstics per intoxicació. Els promotors de la campanya le soja contra la vie aclareixen que no tenen res en contra d'aquesta planta, però sí contra la funció social i ambiental que està assolint el seu conreu industrial.

Aquest, sembla, és el futur que tenim a les portes. La pressió de les multinacionals i de les estratègies financeres dels estats cap a aquest model agrari, i també de societat, és forta. Els transgènics ja els tenim dins el plat, ara ens demanen entrada per ocupar el territori.

Mateu Morro.


Diari de Balears

Soja contra la vie

Greenpeace Argentina


divendres, 24 de novembre del 2006

Salvem el Tibidabo

¡S.O.S TIBIDABO!
*
Tala a Collserola!

Estan tallant arbres a sac per ampliar el parc d’ atraccions !!

Concentració tots els diumenges a les 11:30 del matí
a l’entrada del pàrking del Parc.

Defensem Collserola !!!!

· Col·lectiu Agudells ·
· Imatges: · [ greips ] · [ Psycrow ] ·
*

dijous, 23 de novembre del 2006

Sibthorphia africana


Sibthorphia, dedicada al botànic Sibthorp. Africana, Linné cregué erròniament que aquest endemisme de les Balears, també es trobava a l'Àfrica. És abundant per tota la Serra de Tramuntana i per les muntanyes d'Artà, fins als cims més alts. Estén les seves fulles peludes puntejades de floretes grogues per les encletxes de les penyes, cocons, parets, síuies i altres llocs humits. A pesar de la seva abundància no té nom vulgar. (F.Bonafé Flora de Mallorca. Tom IV pag. 127).


La dona arbre


Wangari Maathai

Record que fa anys, de jove i més insolent que ara, m'agradava enmig d'una discussió sobre l'existència de Déu o l'origen de la vida, aficar el nas amb el comentari de que jo també hi creia en Déu, però era negra i amb unes mames molt grosses. Volia dir que creia en una mare natura salvatge, bella i acollidora. Quan vaig rebre el correu electrònic d'una amiga per parlar-me del llibre sobre Wangari Maathai, em varen venir al cap dues coses, una que havia oblidat aquesta dona negre premi Nobel de la Pau i l'altra la imatge de la meva antiga Deesa. És curiós, quan no, que no n'hagués tornat a sentir a parlar d'aquesta dona africana, nascuda a Nyeri (Kènia) l'any 1940 i premi Nobel per la Pau 2004. Segons he pogut llegir, Maathai “ va produir un rebombori entre els mitjans de comunicació quan, a la conferència de premsa que seguia a l’anunci del premi, va suggerir que el virus VIH causant de la SIDA, era producte de l’enginyeria genètica i que va ser posteriorment alliberat a l’Àfrica per investigadors occidentals no identificats com una arma de destrucció massiva (...)”. Podria ser que la presència humana de Maathai fos enfosquida al món occidental, a causa d’aquestes opinions que més endavant va matisar i suavitzar? En qualsevol cas a aquesta dona africana, graduada en biologia al Mount St. Scholastica College d’Atchinson, Kansas (1964), estudiant de la University of Pittsburg fins el 1966 i després d’una estada a diverses universitats alemanyes doctorada a la University of Nairobi d’on és catedràtica al departament d’Anatomia Veterinària des del 1977, li varen concedir el premi Nobel per plantar arbres.

“El problema de la desforestació és la manca d’autonomia econòmica de les comunitats, amb les conseqüències que això té sobre el nivell de vida, la inseguretat alimentària, la desigualtat social i la degradació ambiental.” Des del Consell de Dones s’inicià en les activitats de conscienciació ambiental front la desforestació, com ara les plantades d’arbres (1976). Es calcula que de llavors ençà se n’han plantat uns 30 milions. Maathai va fundar el moviment que fa possible aquesta acció, el Green Belt Movement (Moviment del Cinturó Verd), que a partir de 1986 estén els seus objectius a altres grans territoris africans. El 1998, Maathai fou una de les principals impulsores de la campanya internacional per l’abolició del deute exterior i des de 1990 és una col·laboradora destacada de les Nacions Unides en qüestions ambientals, educatives i de desarmament.

A la vessant feminista, ambientalista i social, cal afegir l’activitat de Maathai en la lluita per la democràcia i els drets humans. Durant el règim de Daniel Arap Moi (1978-2002), fou empresonada en diverses ocasions per reivindicar l’establiment del multipartidisme (assolit el 1991). Membre del Mazingira Green Party, el 1997 no aconseguí ser nominada candidata a les eleccions presidencials, les darreres que guanyà Moi. Gràcies a gairebé només ella, es va salvar el Parc Uhuru de Nairobi el 1989 en aturar la construcció d’un complexe urbanístic promogut pels associats del president Moi.

En les eleccions del desembre del 2002, Moi ja no s’hi podia presentar i nomenà hereu Uhuru Kenyatta, que fou derrotat per Mwai Kibaki. Maathai, per la seva banda, fou elegida membre del Parlament Kenià amb un 98% dels vots de la seva circumscripció. Des de llavors és viceministra d’Ambient, Recursos Naturals i Vida Salvatge de Kènia del govern Kibaki.

El Comité Nobel noruec en la seva lectura en proclamar-la guanyadora del premi Nobel per la Pau 2004 va dir que “Maathai va resistir amb coratge l’anterior règim opressiu de Kenya. Les seves formes d’actuar úniques han contribuït a prestar l’atenció a l’opressió política, nacionalment i internacionalment. Ha estat pou d’inspiració per a molts en la lluita pels drets democràtics i especialment ha encoratjat les dones a millorar llur situació”.

Informació extreta en bona part del blog de Dídac Lopez. Gràcies.


Wangari Maathai
La Madre de los árboles
Stefan Ehlert
Colección Encuentro, 15
Icaria Editorial
Barcelona, 2006.

dimarts, 21 de novembre del 2006

Visquem la natura

De Llevant cap a Ponent, de Viladecans cap a Gavà~
La plataforma Salvem Oliveretes us convida a participar a la
Jornada FESTIVA I REIVINDICATIVA

Visquem la natura, no a aquest Pla de Ponent
Volem vivenda amb respecte per la natura

Programa d'activitats per a tota la família:
~
Dissabte 25
de Novembre de 2006

11 h.
Acampada. Sortim del Parc del Mil·leni

12,30h
Pintada de pancartes reivindicatives

14,30h
Dinar: portem menjar per compartir

18 h.
Xerrada - taller sobre la vivenda

19 a 21h
Música en viu, amb Jam Sessions, cantautors, etc.
~
Diumenge 26
de Novembre de 2006

10,30 h.
Ioga a la natura

11,30 h.
Jocs infantils d'educació ambiental

12,30 h
Excursió de descoberta botànica dels prats i boscos del Pla de Ponent

14,30 h.
Dinar popular: escalibada i botifarra per tothom

16 h.
Plantada d'alzines i garrofers al Pla de Ponent
~
Us hi esperem!!!

I recordeu que
~
Dijous dia 30 de Novembre de 2006
a les 19:00 h. davant del Ajuntament de Viladecans
Projecció del Audiovisual
“Viladecans, MUNTANYES DE CIMENT”
-Premiat al festival internacional de cinema
de muntanya i aventura de Torelló-
(La coincidència amb el lloc i l’hora del ple municipal
de l'Ajuntament de Viladecans és pura casualitat)

~
Diumenge dia 3 de Desembre de 2006
a les 10:00 h. del matí a la Plaça de la font dels Voluntaris
(davant del Camp de Beisbol) de Viladecans

“caminada popular per la zona agrícola forestal d’Oliveretes”
Dinar popular (cal confirmar assistència)
A la tarda Assemblea de Plataformes de
defensa del Territori del Baix Llobregat

~· Plataforma Salvem Oliveretes · salvemoliveretes@hotmail.com ·
*

diumenge, 19 de novembre del 2006

Tocat del bolet (VIII)





dissabte, 18 de novembre del 2006

Una veritat incòmoda per canviar el xip


El documental que ens mostra el discurs de l’exvicepresident nordamericà en l’etapa Clinton, Al Gore en el preocupant tema del canvi climàtic i l'escalfament global, "Una veritat incòmoda", ens situa en la problemàtica amb molts arguments perfectament hilvanats en la seva realització. Ens esperona a un canvi de mentalitat, tot i que al final només situa les propostes en el camp de l'acció personal, però penso que falta un discurs d'accions a gran escala, des dels governs i les grans empreses. Aquestes accions són les que realment invertiran la tendencia actual de l’emissió de gasos d’efecte hivernacle. Tot i que és clar, és bó que els ciutadans prenguem consciència, com intenten els títols de crèdit del documental, oferint idees de petites accions que també tenen un efecte positiu per revertir el canvi climàtic. En el marc de la nostra preocupació pels arbres, el documental, tot i que no aposta clarament per la plantació d’arbres com a sumiders de CO2, sí que dóna dues dades que són prou aclaparadores. Una, la raó que el contingut de CO2 a l’atmosfera tingui una pujada a la tardor-hivern i una devallada a la primavera-estiu és precissament que a l’hemisferi nord és on es concentren els boscos i s’explica perquè a la primavera-estiu de l’hemisferi nord és quan les fulles tenen una major activitat (consum de CO2), que disminueix a la tardor-hivern quan cauen les fulles. L’altra dada és una fotografia de la fromtera entre Haití i la República Dominicana, on es pot observar la desforestació de la primera i els boscos de la segona. Com explica Al Gore, aquí es poden veure els efectes de dues politiques diferenciades. Esperem doncs que el documental, apart de obrir les consciencies dels ciutadans d’a peu que l’anem a veure, obri consciències entre els polítics i els empresaris de tot el món i les politiques de lluita contra el canvi climàtic siguin una realitat arreu.

divendres, 17 de novembre del 2006

El codonyer, un fruiter bandejat


Els arbres d’Alaró

El codonyer
(Cydonia oblonga)


Albert Camus, l’escriptor francès nascut a Algèria, conta a un dels seus llibres com esclafa unes llavors de llentiscle i tanca els ulls ensumant-les amb la flaire de la nostra mar mediterrània. Agafau un codony de l’arbre, tancau els ulls i ensumau-lo: qualque raó deu tenir per donar-nos un instant tan agradable. És un petit moment que no s’assemblarà a cap altra. La nostra infància, la dels que avui som al voltant dels cinquanta, era rica en aquests matisos, naturals, senzills, sense anar a cercar. Esdevenien perquè hi havia codonys a l’abast de la mà, o passava que eren valorats, apreciats per això, per la seva olor, senzillament. Com qui roba un petit tresor descobert qualcú els podia amagar entre els llençols i la roba per, en honor a Afrodita, rememorar l’instant viscut abans, ara però al moment d’estimar o de somiar. També era apreciat per el producte final que n’extreien una vegada acomplert el ritual de transformació de cru en elaborat.

Els codonyers són molt bells quan estan florits, per tant és un arbre que també es podria emprar per embellir els nostres carrers i jardins. Resistent a la sequera i al fred, els seus fruits, però, són molt vulnerables als atacs de certs insectes i fongs. Una solució a poder aplicar quan es tracta de pocs arbres, és cobrir cada fruit amb una bossa quan és verd, però ja gros. Una altra seria recuperar les varietats antigues que trobam bandejades per voreres de xaragalls i torrents. Sembrant les llavors i fent una bona tria podríem també recuperar les races antigues que, si bé els fruits no són ni la meitat de grossos, seran segurament més olorosos i resistents.

Els orígens genètics del codonyer cal anar a cercar-los on sembla que s’ubicava l’antic paradís que es va perdre a causa d’una poma, o era un codony? A l’antiga Babilònia ja es cultivava fa més de 6.000 anys. Els grecs i més tard els romans relacionaven aquesta fruita amb l’amor i la felicitat i la consagraven a Afrodita. Quan a l’origen etimològic del seu nom científic i segurament vulgar, prové del nom d’una ciutat de l’illa de Creta, Cidònia, en llatí Cydon.

Passem però a la part pràctica, la culinària. Quan al codonyat, transcric una recepta que, amb més o manco variacions, és la que a casa nostra hem fet servir:

Codonyat:

Netejam els codonys, els pelam i extrèiem el cor i pinyols. Preparem els cors i pells i els posam lligats en un drap gasa per després col·locar-los dins l’olla on bullirem els codonys amb sucre. Agafam els codonys pelats, tallats o esqueixats a trossos i els posam en una cassola coberts d’aigua. Els fem arrencar el bull. Després els escorrem i els pesam. Per cada quilo de codony hi afegim 250 g. de poma cuita que hauríem de tenir preparada a part. El fet de barrejar el codony amb la poma és perquè el codonyat prengui consistència. Pesam després la barreja obtinguda (codony i poma), afegim igual quantitat de sucre i ho posam al foc. En el mateix moment hi afegim canyella, unes pells de llimona, un tassonet de conyac (optatiu) i un drap amb els cors i pells lligats a dins. Deixam coure unes dues o tres hores, fins que quedi ben espès, remenam sovint perquè no s’enganxi. Abans no es refredi del tot es col·loca en motlles perquè agafi la forma de barra que coneixem. Val a dir que aquesta recepta té moltes variacions, per exemple n'hi ha que no empren aigua o que sempre mesclen les pells, els cors, la canyella i tres claus en el mateix pedaç gasa. Què millor que fer-ne unes quantes proves!

Com que som un gran defensor dels galliners familiars vos transcriuré una recepta per cuinar pollastre amb codonys:

Ingredients:
1 pollastre de 1Kg i mig.
1 Kg de codonys.
3 cebes.
Mig tassó d’oli.
1 cullereta de pebre bord.
1 brotet de coriandre.
llorer, safrà, sal i pebre bo al gust
Mig litre d’aigua.

Netejam el pollastre, el tallam, fregam de sal i pebre bo. En un cassola hi posam l’aigua, el pollastre, les cebes trossejades, l’oli i les herbes aromàtiques, ho deixam coure tot uns 20 minuts a foc mitjà.
Netejam els codonys i, sense pelar, es trossegen llevant-los els cors. Els doram amb oli.
En una greixonera de fang hi posam el pollastre una vegada cuit amb tots els seus ingredients, hi incorporam en aquest moment els codonys.
Posam la resta de l brou de la cocció a la greixonera i ho cobrirem amb paper d’alumini foradat.
Fornejam uns 30 minuts a 170 graus.

Quan a les seves propietats medicinals, el pare Bonafè a la Flora de Mallorca ens diu: “Les llavors són calmants i emol·lients. La popa és astringent, antidiarreica, cura la ronquera i les afeccions de les vies respiratòries. El mucílag de les llavors s’empra contra les cremadures, sedes, talls de la pell i inflamacions oculars.”.

Aplecs sobre el codonyer

Joan Vicenç Lillo i Colomar
Alaró a 17 de novembre de 2006.