Un pi de llarga branca

El rap del pi

Sóc un pi de llarga branca
molt amic dels meus amics;
no hi ha ocell que mai no estiga
ajocat damunt de mi.

Faig olor de primavera
i d'estiu si molt convé;
la tardor és ma fal·lera
car l'hivern ja diu que ve.

La muntanya a mi m'estima
perquè sempre estic content,
tant si el dia es despentina
com si bufa un fort ponent.

Tinc pinyetes a desdir
i orenetes despistades
que sovint em fan patir
perquè fan animalades.

“Xiu-xiu-piu", diuen a crit
tot piulant esperitades
com si no els tinguera dit
¡que han de ser més assenyades!

”¿No veieu que amb tant de crit
no feu més que rebombori?
Feu bondat a dins del niu
¡o ens fotran fora del barri!”

Andreu Galan i Martí
(Alboraia, 1980)
·

· Fotos : Francesc Mas

·