dimarts, 29 d’agost del 2006

Pobres palmeres de la Catedral


La lenta agonia de les palmeres de la catedral


L’ou com balla i la palmera com balla


Vaig dirigir els meus passos cap a la Catedral. Volia pregar per tots els arbres morts de set, que esperen dempeus el darrer reg municipal abans d’anar a l’abocador.

De fet vaig acabar entrant al claustre, sense saber que seria el testimoni d’una lenta agonia. Un nyap colossal, una imprudència criminal, un acte més propi d’un tribunal inquisitorial que d’un mal anomenat professional.
Les més belles princeses del regne vegetal, agarrotades, torturades, expiant no se sap quin pecat.
Quina mort més lenta, quin dolor més horrorós Senyor Déu meu.
Au Maria Purísima, Pare nostre que esteu en el cel!
Mireu com ballen les palmeres
Massa sensualitat per a tant poc cilici Senyor Bisbe.
Ja ho sabeu : quan pregueu no mireu cap el cel, que encara us escanyareu.
'A'
*

dissabte, 26 d’agost del 2006

Temps de figues


Els arbres d’Alaró

La figuera (Ficus carica) II

Una figa, per ser bona,
ha de tenir tres senyals:
crivellada, secaiona,
bequejada des pardals
(Formentera)


Segons l’Arxiduc Lluís Salvador al seu Llibre Tercer sobre les Balears, al segle dinou a Alaró hi havia plantades unes 10.116 figueres en 198’36 hectàrees, en un càlcul de 51 arbres per hectàrea. Desconec si hi ha qualque altre cens actualitzat, però a simple vista es pot comprovar fins a quin punt s’ha reduït el cultiu d’aquest arbre. Aquesta realitat és extensible a la resta de les illes. Sembla ser que al segle esmentat es va promocionar aquest conreu per a l’exportació de la figa seca. Segons l’apotecari de Llucmajor, Montserrat Pons i Boscana, en el seu treball Les figueres i les figues indica que les causes de la decadència del figueral illenc foren l’encariment de la feina, la pèrdua d’interès com a aliment del ramat porcí, el seu abandonament com a aliment de consum humà i la marginació de l’agricultura a favor d’altres activitats econòmiques.

Citant altra vegada a l’Arxiduc, “Quan la collita de figues ja està en marxa i n’hi ha en quantitat, hom comença a assecar-les. Per a això es trien les figues que a l’arbre ja estan una mica pansides i es posen al sol damunt canyissos, una mena d’estores fetes amb canyes (o albons) ben juntes i fermades amb fils, tant al mateix figueral com davant les cases de la gent que viu al camp. Els figuerals aïllats, que no formen part d’una possessió, o es troben lluny de les cases de possessió, tenen normalment una caseta per aixoplugar la gent que va a collir figues i per guardar els canyissos. Cada vespre els canyissos es posen sota teulada i al matí següent, quan el sol ja està ben alt, es tornen a treure, fins que les figues estiguin completament seques. Després normalment els pagesos, però no tots, les esquitxen amb aigua bullent per evitar que els insectes, que llavors mataran, es quedin a dins. Aleshores es tornen a assecar al sol, de vegades dins un forn, però també simplement dins una cambra davall una flassada per evitar que s’hi posin les mosques i altres insectes. En estar llestes, hom les col·loca en canastres o en botes petites per guardar-les i sovint enmig de cada capa de figues s’hi posen grans d’anís.”

Segons altres informacions, si les pluges han vingut massa aviat se les ha d’acabar d’assecar al forn. Si s’ha fet així ja estan esterilitzades i si no, les figues seques es posen en un pedaç fermat i es fica el bolic dins aigua bullent amb fulles de llorer, llavor d’anís, trossos de fonoll i una pell de poma; es treu el bolic i es repeteix l’operació dues o tres vegades més. Diuen que aquest procés d’esterilització s’ha de fer en la lluna vella i si és possible en la de Sant Francesc (4 d’octubre).

Apa idò, acabau de llegir això i si encara hi sou a temps agafau tall de figueral. Si és que no és temps de figues, llavors podeu començar a construir els canyissos d’albons o de canyes i a tallar els ganxos, arreglar l’escala o adobar els paners.

Figues a l’estiu, aglans a l’hivern sempre ha estat bon aliment pel bestiar, en especial pels porcs, que suraran sans i contents i ens oferiran bones sobrassades o botifarrons com agraïment. Però les figues també són molt bones per a nosaltres, i no només per el gust únic de cada fruit, o pels valors nutritius i medicinals que aportam al nostre cos, sinó per l’oportunitat que ens dona l’arbre d’apropar-nos a ell. La figuera normalment fruita de manera esplèndida i generosa. A més patiment de set i calor, més dolces ens oferiran les figues, però si troba un sòl ric en nutrients ens aportarà figues delicioses i grosses com mig puny.

La despensa de Hipòcrates de Antonio Palomar, ens parla de la figa com “La fruita mil·lenària del Mediterrani. Les figues seques tenen molt més sucre, fibra i minerals. La seva acció laxant suau evita el restrenyiment crònic, la diverticulosi intestinal i la síndrome de l’intestí irritable. Són bones per a les malalties cardiovascular, ja que la pectina baixa el colesterol; són diürètiques i el seu potassi (especialment ric en les figues seques) ajuda a baixar la tensió arterial. Per altra part, les figues tenen una bona relació calci/fòsfor (més calci que fòsfor); i especialment els secs que concentren més els seus minerals, ajuden a mantenir la densitat dels ossos, ja que tres dels seus minerals més importants (potassi, calci i magnesi) s’han relacionat amb un menor risc de osteoporosi. Els secs tenen molt ferro que pot ajudar a corregir l’anèmia ferropènica. Investigadors japonesos estudiaren en animals i en pacients els efectes anticancerígens d’extractes de figa i donaren la causa de l’acció antitumoral a un benzaldehid; no obstant, encara no hi ha evidència científica del poder anticancerígen de les figues. En fitoterapia, al suc de figues se li atribueixen poders bactericides i contra els paràsits intestinals.

Les males condicions de conservació (calor i humitat) fan que les figues seques es contaminin fàcilment amb fongs microscòpics que produeixen aflatoxines, tòxiques i cancerígenes per el fetge; s’ha de comprar gènere de primera qualitat (o realitzar producció pròpia). La gent amb diabetis ha de limitar el seu consum, especialment les seques, per el seu alt contingut en glucosa”.

Llevat del pa de figa, mescla d’ametlles amb figues seques, que segur que ja coneixeu, he trobat una referència a una combinació antiga i fàcil de preparar, coneguda com a “torró de pobre”, que consisteix en obrir una figa seca per la meitat i introduir-hi un aglà dolç en el seu interior. Com a aportació pròpia podria proposar que els aglans podrien ser primer, un poc fregits i acompanyats d’un suquet de sobrassada amb picornells regat tot amb un vi negre d’Alaró. Ehem, ehem...

Quan a la reproducció de la figuera aquesta es reprodueix molt bé de llavor. Especialment si ha passat pels sucs digestius i intestinals dels ocells o dels marts. Si ens neix qualque figuera de llavor a un cossiol, la podrem trasplantar i en tenir la gruixa adequada la podrem empeltar, segur que es farà ben bona. El mètode, però, tradicional de plantació és per estaca, a finals de tardor i hivern, en clots ben fondos de figuera (2x2 m.).

Hi ha bons llibres que parlen de la figuera i que en alguns casos són mals de trobar. Seria bona idea tornar-los a reeditar. Dos d’aquests són La figuera a la taula: receptes de cuina de Felip Munar i La figuera mallorquina de Josep Rosselló, Joan Rallo i Josep Sacarés.

Aplecs sobre la figuera
Joan Vicenç Lillo i Colomar

· La figuera (Ficus carica) (I). La figuera fugitiva dels nostres camps ·
~

divendres, 25 d’agost del 2006

Gràcies Nicolau per la Tipuana

El port peculiar de la Tipuana

L’aclimatació de la Tipuana tipu originària de la zona d’Argentina, s’ha d’agrair a Mr. Thaïs. Aquest arbre va ésser introduït a Barcelona, provinent d’un productor algerià per indicació de Rubió i Tudurí, amb l’assessorament d’en Forestier.
Això està documentat a la prova d’accés que va fer Rubió a l’any 1917 (la qual va durar 9 hores) per a la provisió de la plaça de director d’Arbrat i Jardins de Barcelona. Aquesta entitat era la precursora de l’actual Parcs i Jardins.
Unes tipuanes històriques: les de la plaça de Sant Felip Neri al casc antic de Barcelona.
Si passegem per la ciutat i anem llegint allò que les podes, el clima, els gestors i els vàndals han anat escrivint en les seves capçades entendrem fàcilment que la Tipuana s’ha adaptat perfectament a casa nostra. Però calen uns mínims.
Si vols flor: ple sol.
Si vols un arbre bell : bona poda de formació.
Si vols un arbre natural: dóna-li espai arrecerat del vent i no el toquis.
Si no vols problemes preveu un espai per a la seva capçada d’un mínim de 10 a 12 metres de diàmetre. Les seves arrels quan els hi cal tenen força per a rebentar allò que vulguin i arribar a l’aigua o a l’aire que necessiten. Si el mur o el paviment no són de qualitat i el constructor no ha entès què passa quan plou…
Té un port peculiar, de capçada una mica enrevessada de jove. Si no et vols sentir com un criminal de guerra vessant la seva saba, vermella com la sang, poda-la just després de florir i no esperis a que tingui una branca massa grossa per a retirar-la. Aquest també és un bon moment per a repicar-la (és subtropical).
No li cal cap mena d’adob (és una Fabàcia!) i habitualment no pateix cap plaga ni malura.
Gràcies Nicolau, per la Tipuana, pel teu llegat i per l’escola.
Ah! I no pateixis que aquest noi és conscient i esmenarà el seu error de plantació. Dels arbres de la ciutat no te’n diré res, és un tema de gestió…
Efectes d’una poda dràstica: la fusta no es podreix però la brotada esdevé brancatge perillós.
‘A’
~
La tipuana és un arbre que té un gran desenvolupament horitzontal. Penso que tres metres d'una façana és una distància massa curta. Mai no he tingut problemes d'arrel amb tipuanes. Pensa que la tipuana no perd la fulla completament a l'hivern i segons a quina paret potser no t'interessa que hi hagi ombra a l’època del fred, ara, si la paret és a nord, la tipuana et farà de amortidor vers al fred. Guillem
~
Desconec quin tipus de força tenen les arrels de la tipuana per tal de fer malbé la façana, normalment les arrels segueixen una llei d'estalvi d'esforços, és a dir, cercaran el lloc més fàcil per estendre's, si topen amb una bona paret, crec que l'obviaran i prendran altres camins. Vull dir que són molts els arbres que creixen a aquesta distància d'una façana, i no passa res. El pollancre (Populus sp.) sembla, sí, ser d'arrels més agressives. En tot cas, però, si t'ha de preocupar massa i l'arbre és petit i bo de trasplantar, encara hi ets a temps. Val la pena, però, conservar-li la vida. Salut i gràcies pel comentari. JV
~
· Aquest escrit també contesta la següent pregunta feta
als comentaris de: La tipuana ens anuncia l'estiu :

He plantat una Tipu al jardí, el problema es que crec que ho he fet massa a prop de la façana (~3m). Pel que he llegit després les arrels puden ser força agressives. Amés per les fotografies que publiques, l'arbre agafarà grans dimensions. Estic pensant en arrancar l'arbre. Que en penses? Xavi
~
· La 3ª i 4ª foto són de Vanessa Bertozzi [P.SantFelipNeri6]·[P.SantFelipNeri7] ·
*

dijous, 24 d’agost del 2006

Els arbres disminueixen el soroll

Arbres contra la contaminació acústica del TGV

L'Ajuntament de la Roca (el Vallès Oriental) ha demanat que la línia del tren d'alta velocitat s'envolti, al pas pel municipi, d'un entramat d'arbres i arbustos. Amb aquesta mesura es vol evitar la contaminació acústica que generarà el pas dels trens. La mesura correctora s'aplicaria en els talusos de la via i tindria un efecte especialment positiu per al barri residencial de Can Colet. A més, també seria útil per reduir l'impacte paisatgístic de la nova infrastructura. El consistori confia que l'ens gestor d'insfrastructures ferroviàries, Adif, accepti les mesures correctores proposades.
Foto: Proposta de l'Ajuntament de talús vegetat a Can Colet
Marçal Lladó
LaMalla.net
· Article publicat a La Malla el 24/08/2006.
· Proposta d'Adif per al municipi de la Roca
*

diumenge, 20 d’agost del 2006

A través de cisellada ogiva

La pineda

Caminàvem pel bosc, com se camina
per una catedral. Nos internàvem
plens de recolliment, plens de misteri
i parlant en veu baixa.

Com a través de cisellada ogiva
la llum de l’alba entre el brancall passava,
i amb ses irisacions les negres soques
xapava d’or i grana.

Al cim de cada soca, que emergia,
com columna arrogant, de la muntanya
s’estremia dels pins la verda mesa,
capitell d’esmeralda.

Ocult entre l’espessa nervadura
del brancall ufanós, dormia un àngel,
nimbada de penombra l’àurea testa
i arraulides les ales.

I ha aparescut el sol. Les flors, obrint-se,
i els rossinyols, cantant, han dit hossanna;
llavores les daurades cabelleres
han sacudit els àngels.

I empunyant amb l’esquerra una viola
i amb la dreta un arquet moll de rosada,
han preludiat l’himne eternal del fiat,
despertador de l’ànima.

I creixent amb la llum, que poderosa
la terra i cel enamorada abraça,
l’himne del bosc solemnement s’eleva
amb accents de pregària.

S’eleva al firmament, i apar al fondre’s
una nota, una veu, una paraula;
paraula començada al primer dia
i no acabada encara.

Apel·les Mestres
(Barcelona, 1854 – 1936)
· Aquests fantàstics pins es troben a Sant Llorenç del Munt ·
· Fotografies de Anna Martí i Guitart ·
~

dimecres, 16 d’agost del 2006

Lumes Nunca Mais!

Eucaliptos, imobiliárias, abandono do rural, especulaçom, turistificaçom = INCÊNDIOS

A Galiza sofre a pior vaga de incêndios da sua história durante estes dias. Vimos de todo: arder casas, arder animais, arder monte, arder gente, arder estradas, arder carros... Nos últimos anos o fenómeno dos incêndios vem de agudizar-se a cada vez mais sem consequência algumha para os e as culpáveis. É hora de pará-lo.

Culpáveis:

-Na Galiza nom hai nem cem pirómanos nem cem tarados coordenados para prender os nossos montes diariamente como querem transmitir desde a imprensa e as autoridades. O que aqui há é umha rede organizada que responde a interesses económicos muito grandes que é hora de destapar.

-O nosso monte e o nosso rural, abandonado pola desestruturaçom económica que sofremos e a priorizaçom do sector serviços, é caldo de cultivo perfeito para os incêncios. Nem prevençom, nem planos adequados de ordenaçom das espécies em impendimento para que ENCE , TAFISA e as madeireiras fagam e desfagam como queiram no nosso território. A plantaçom massiva de espécies pirófitas como o eucalipto cria isto: LUME. Os nossos montes som para aproveitar adequadamente e o nosso rural para habitar.

-A conversom da Galiza numha colónia turistia tem consequências como esta. Se o rural se abandona as zonas costeiras priorizam-se, urbanizam-se e aparecem as IMOBILIÁRIAS para repartir o pastel. Arde na costa e arde porque ACS, MAHIA, SAN JOSÉ e cumparsa estám aproveitando ao máximo. Que nom nos enganem com a lei. Só é de aplicaçom em chao forestal. No resto, justo onde arde agora, em terrenos perto de chao já urbanizado si se pode modificar o seu uso. Se bem miramos o mapa de lumes que asola Galiza nestes momentos e comparamos em quais desses concelhos de prepara um PGOM veriamos a cousa muito mais graficamente. Imobiliárias, especuladores, CULPÁVEIS!

- O governo bipartido tem responsabilidades. Que nom neguem a evidência, que assinalem os culpáveis e que comecem a tracejar planos de actuaçom que apresentem no cenário um futuro ordenado e racional dos nossos monte.

-O PP e os seus sequaces, como cara pública da máfia económica que queima os nossos montes, esquece que nos seus anos de governo o nosso País cada verao ficou reducido a cinzas que depois aproveitavam imobiliárias, madeireiras e eólicas, tal e como acontece agora.

Da AMI queremos mostrar a nossa raiva e dor pola vaga de incêndios que a Galiza sofre reiteradamente. Vincamos na necessidade de dar umha resposta ampla, consistente e sem titubeios perante tanta destruiçom incontrolável. A nossa responsabilidade e compromisso como cidadaos dum País colonizado tem que fazer-se palpável mais do que nunca. Mobilizar-se, denunciar, actuar com todos os meior ao nosso alcanço e luitar é umha urgência!

Chamamos a participar a toda a mocidade galega nas convocatórias que de maneira espontánea durante estes dias estám surgindo na geografia galega.

Lumes Nunca Mais!

Viva Galiza ceive e socialista!

AMI

dilluns, 14 d’agost del 2006

Una opinió sobre els incendis de Galícia

Foc i intencionalitat política

Resumesc quatre idees que me ronden aquests dies, per si algú les vol llegir. En la meva opinió, la cosa és així: aquesta gent que crema boscos per Galícia estan pagats, és evident. L'autèntica trama ha d'estar al darrera, me sembla a mi. Escoltes alguns periodistes i tertulians que dedueixen que no hi ha trama per la diversidat i la tipologia de les persones detingudes: gent major, algunes persones alcohòliques, gent jove de famílies desestructurades, etc. Precisament, que és, que aquesta gent no pot ser pagada per altri? No deduïria algú, precisament en base a això, que aquesta és la tipologia de persona que més se presta o és susceptible d'acceptar encàrrecs així?

Hem de pensar que els autèntics responsables són d'una categoria i respectabilitat que per res del món els duria a embrutar-se les mans d'aquesta manera. I si a més a més tenen doblers, què voleu? Que això és una inversió, home !

Hi ha una altra dada significativa: diuen els entesos que pràcticament cap dels detinguts és el típic piròman que pega foc i passa gust de veure cremar.

Altres dades: els focs s'inicien a llocs de difícil accés, o díficils d'atacar, i, a ser possible, aprop de nuclis poblats; i quan ja el tenen apagat, ja hi ha qualcú preparat per tornar a pegar foc. Almanco per aquesta banda, sa mica d'estratègia, hi ha, no?

Total, jo ho veig així: jo crec que al darrera de tot això hi ha la xarxa clientelar d'empreses i negocis, i famílies, interessos, etc., que són, en definitiva, els autèntics amos de Galícia; els amos de sempre, vull dir.

I la façana electoral, o plataforma electoral, d'aquest entramat ja sabem quin nom té. I més encara ho sabem per aquestes illes nostres. Què ens han d'explicar a nosaltres?

Més clar, aigua: aquest és el mateix entramat, a la balear, que va desencadenar aquella onada d'histerisme ("Aquests del Pacte mos mataran a tots de fam amb l'ecotaxa", "són uns dictadors que imposen el català", etc.) i de manipulació informativa en aquells únics quatre anys que s'han vist privats del poder des de la II República (del poder polítíc vull dir; d'altra banda durant la II República ja sabem com s'ho varen fer per llevar-se "els progres de sempre" del damunt. Esperem que no hi tornin.)

Ara, ara sobretot, seria interessant rellegir en Jordi Bayona quan explicava que una de les principals dificultats per treballar que va tenir el Pacte provenia de la mateixa administració, dels acòlits i militants i mantinguts i servils del Partit Popular per parlar clar, amb interessos ben clars per fer caure aquell govern (En concret, és clar, els interessos forts són dels de més amunt, és clar: constructors i hotelers, faltaria més).

D'altra banda, independentment que tenguin èxit o no (tornant a Galícia) t'atures a pensar que són tan banastres que de dedueixes com han raonat: vegent el mal que el Prestige va fer a Fraga, ara han dit ells: "Ja està: a cremar boscos s'ha dit !!, i ara veuràs desastre ecològic, tu, i merda per aquest govern."

En tot cas, amigues i amics, que ens serveixi d'avís a navegants per allò de si algun dia aquestes illes nostres tornen a tenir un govern d'esquerres. Ja ens podem anar preparant des d'ara mateix, per si no ho sabíem: aquesta gent no repara en mitjans.

Jaume Escales i Tous

Ara i sempre

Cinc dies a Galícia

Eucaliptus i foc