dilluns, 29 de maig del 2006

L'ombra suau d'un tell

~
Tarda

He aspirat el perfum
dels teus llavis, la prada
ondulant dels teus besos.
He aspirat el perfum.
Braçades de ginesta,
pésols d'olor, roselles
i aquest núvol d'abelles
que feinejava al til.ler.
La mel més pura vessa
d'aquestes flors blancoses.
Or i tarda em són lleus.
Ah! Rendit de desesma,
m'endormisco per perdre'm
dins un doll de murmuris.

Narcís Comadira
Girona 1942
~
~
Sol i de dol
[fragment]

Em plau, d'atzar, d'errar per les muralles
Del temps antic, i a l'acost de la fosca,
Sota un llorer i al peu de la font tosca,
De remembrar, cellut, setge i batalles.

De matí em plau, amb fèrries tenalles
I claus de tub, cercar la peça llosca
A l'embragat, o al coixinet que embosca
L'eix, i engegar per l'asfalt sense falles.

I enfilar colls, seguir per valls ombroses,
Vèncer, rabent, els guals. Oh mon novell!
Em plau, també, l'ombra suau d'un tell,

L'antic museu, les madones borroses,
I el pintar extrem d'avui! Càndid rampell:
M'exalta el nou i m'enamora el vell.

J.V. Foix
(1894-1987)

~
~
· Fotos: · [airportugalphoto] · · [Lalallallala] ·
· [mikey delgado] · · [Ivo Stad & Land] · · [arboreus] ·

~