diumenge, 8 de gener del 2012

L'alè de l'encens

Només l'amor pot ofrenar l'encens

Només l'amor pot ofrenar l'encens
que perpetuï el front d'un cos efímer.
L'amor és la premissa dels humans,
l'empremta digital, l'únic destí
que pot salvar les naus mentre les crema

Eduard Sanahuja
(Barcelona, 1953)

Els reis

Aquesta nit han passat
i han posat la mà als balcons...
Els somnis dels infantons
han granat.

Cap a Orient se’n van tornant
a llur reialme confús,
a regnar-hi tot pensant
en Jesús.

Heu sentit avui el cor
matinejador dels nens?
Heu sentit el rastre d’or,
mirra, encens?

Joan Maragall
(Barcelona, 10 octubre 1860 – 20 desembre 1911)

Els presents

Gaspar, Melcior, Baltasar,
vasos d’or, mirra i encens,
aire embaumat, sonor i dens,
Baltasar, Melcior, Gaspar.

Fantasia triangular
constel•lada en celatge immens,
aquesta nit tot és propens,
musical, odorós, ignar.

Gaspar, Baltasar, Melcior
són baríton, baix i tenor
del concert blau d’aquesta nit

plena d’encens, or i mirra.
Els tres reis van per l’infinit
sota l’ombrel•la d’un cirre.

Carles Fages de Climent
(Figueres, 16 maig 1902 - 1 octubre 1968)

Correspondències

La natura és un temple de columnes vivents
que deixen anar, de vegades, paraules confuses;
l'home hi camina com per un bosc de símbols
que l'observen amb una mirada familiar.

Com llargs ressons que de lluny es confonen
en una tenebrosa i profunda unitat,
tan vasta com la nit i com la claredat,
els sons, els perfums i els colors es responen.

Hi ha perfums que són frescos com la pell dels infants,
dolços com l'oboè, verds com les prades
-i n'hi ha de corromputs, pletòrics, triomfals,

que s'escampen igual que coses infinites,
com l'arbre, com l'almesc, l'encens i el benjuí,
que canten els transports del cor i dels sentits.

Charles Baudelaire
(Paris, 9 abril 1821 - 31 agost 1867)
(Traducció de Jordi Llovet)



Correspondances

La Nature est un temple où de vivants piliers
Laissent parfois sortir de confuses paroles;
L'homme y passe à travers des forêts de symboles
Qui l'observent avec des regards familiers.

Comme de longs échos qui de loin se confondent
Dans une ténébreuse et profonde unité,
Vaste comme la nuit et comme la clarté,
Les parfums, les couleurs et les sons se répondent.

II est des parfums frais comme des chairs d'enfants,
Doux comme les hautbois, verts comme les prairies,
— Et d'autres, corrompus, riches et triomphants,

Ayant l'expansion des choses infinies,
Comme l'ambre, le musc, le benjoin et l'encens,
Qui chantent les transports de l'esprit et des sens.

Charles Baudelaire

Enyorança de la pàtria

- És que fins i tot he fet de profeta.
- ¿A l’estranger? No té cap importància.
Ibsen, Peer Gynt

Allà lluny, més enllà d’aquelles serralades,
dels erms, de les planúries, dels boscos, dels deserts,
hi ha el país que sé, dels tarongers tan verds
i de les datileres remoroses i alades.

¡I l’alè que les gronxa és l’alè de l’encens!
Allà tot és atzur i or com als retaules,
i el cel s’obre, com un amor sense paraules,
als grans ulls dels ingenus animals i dels nens.

Joan Sales
(Barcelona, 19 novembre 1912 - 12 novembre 1983)

Julieta

Jo també en la nit càlida o freda
he sorprès el perfum torbador.
Entre copes de vi i de xardor
jo també he fet dringar una moneda.

Jo també m’he escapat de la cleda
amb la torxa i el ric dominó
i he tingut arran d’ulls un balcó
i a les mans una escala de seda.

Però quan el nou dia ha dissolt
la celístia, llençant a ple vol
llum, ocells i colors, tot en doina,

el miratge d’ahir, tan intens,
oscil.lava, fumós, en l’encens
d’un sol plany:
Ai, Senyor, ni una almoina!

Ferran Casas-Mercadé
(El Molí de Móra / Valls, 1908 -1988)

Ritu
II
A Pilar

No em parles de mel ni d’abelles
Safo

Parlam de mel i d’abelles. De vi.
Per primer plat: gin i pinya de pi.
Perfum, encens, sàndal, bàlsam. De nit.
Gran sinuós al mató. Vull el pit
flonjo per llit. Oh sortós! Ai de mi!
La flor i un floc de cabells són verí
dels jocs d’amor. Declamant, el rabí
vomita salms.

Vicenç Altaió
(Santa Perpètua de Mogoda, 1954)

Poema de mitja nit
Blasme del temps

Què se te'n dóna a tu, campana pia,
que ens dius, fidel, les hores del temps breu,
si la Ciutat, al bruit que mou de dia,
ta veu no esmenta, que és la veu de Déu...?

Per damunt de l'encens d'idolatria
que al vedell d'or ofrena amb tràgic preu,
brunzen tes hores, volen i fan via,
i al lluny es perden como borralls de neu...
Beneïda nit, que ens poses florida
vesta d'estrelles dins la immensitat,
vers on se'n van les hores de la vida,
de goig i dol, de pler i adversitat,
volves de temps, d'aquesta gran mentida
que és pols i fum davant l'eternitat.

Ramon Garriga i Boixader
(Vic, 1876 — Samalús, 1968)

Càntic dels càntics
(fragment)

Els teus llavis, esposa, regalimen mel verge,
mel i llet tens a la llengua;
i l'olor dels teus vestits
és com l'olor del Líban.
Ets un jardí reclòs, germana meva, esposa,
un jardí reclòs, una font segellada.
Els teus recs formen un verger de magraners
i de fruits exquisits.
Cipres i nards,
nard i safrà;
canya aromàtica i cinamom,
amb tots els arbres d'encens;
mirra i àloes,
amb tots els bàlsams més fins.
Font dels jardins, pou d'aigua viva,
rierols que davallen del Líban.
Desperta, tramuntana, vine, migjorn,
venteja el meu jardí,
que s'escampi el seu perfum!

Salomó
(Jerusalem, Naixement: ca. 1011 a.C. - Defunció: ca. 931 a.C.)
La Bíblia, versió dels textos originals i notes pels monjos de Montserrat


1 comentari:

Margarida ha dit...

Quins poemes més exquisit!!!!
No havia vist mai l'arbre de l'encens, tot i que sabia que la goma s'extreu fent incisions a les branques.
Si aquest perfum està molt concentrat pot arribar a ser una mica desagradable, però sinó crec que és un bon purificador d'ambients.

Petons