Tamarius, Aleix, el nostre símbol
Tamanrasset, també Tam pels amics
versos corals, viatge sense motius
batecs del cor, llombrígol de melics...
i els anys: cap canvi en el desert dels vius!
Muntanyes minerals, encesos pics
l'ued des de sempre, i els orgulls esquius
militars, nòmades, turistes rics...
i un flash: ramblada de vells tamarius!
Oh llum, la vida cada dematí!
Generós arbre, company de camí
per marges, closes, ran del mar blavís...
I ara, avui, en mar de sorra groga
la sal floreix per tu poesia nova:
somni de maduixes, verd paradís!
DESÈRTIQUES (sonet 8/71) (15/01/03)
Pere de can Nyanya
Tamarius a Tamanrasset |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada