Aquesta bitàcola va d’arbres, de qualsevol cosa que ens sembli d’interès sobre els arbres, i com és diu en el subtítol: ".. sobretot de la seva importància als pobles i ciutats, de com se'ls tracta i de com se'ls hauria de tractar, als arbres amics". I és que hi ha alguns llocs que tracten molt bé els arbres, però son massa nombrosos els llocs que els tracten amb un desdeny esborronador. En aquesta pàgina indexarem, amb el seu corresponent vincle, tots els escrits que parlin de com se'ls tracta i de com se'ls hauria de tractar, als arbres amics.
· Índex d’escrits :
· Molts arbres dels pobles i ciutats es poden erròniament
· Per a salvar els arbres
· Escollir els arbres adequats per millorar l'aire urbà
· A presó per tallar arbres
· Mendoza la ciutat dels arbres
· Tala de pins a Dénia
· La poda d’arbres a Cochabamba
· La bona poda de Tucumán
· Potser val la pena posar un granet de sorra
· Masquefa estima els arbres?
· Pins de Vilafranca
· Els arbres de Sant Feliu de Guíxols
· Les ombres dels arbres
· Arboricidi a Lleó
· Contra les tales massives
· A recollir llavors d’arbres
· A Mataró fan una poda correcta
· Tala d'arbres a Mataró
· Ombú tallat sense misericòrdia
· El dret de l’Arbre a la ciutat
· L'arbre a l'espai urbà
· Plàtans de l'Eixample
· Tala d'una garrofera de 300 anys
· La deixadesa del manteniment de les palmeres de Barcelona
· L’esporga ben feta
· Ontinyent salva una Carrasca
· Arrela’t a Calaf
· Maten 20 Plàtans de l'Aleixar
· Més arbres a l'Alcudia de Crespins
· Un Arbre Ferit
· La mala poda perjudica els plàtans
· Que no tallin els plataners de Palamós
· Aleixar i els arbres
· La Festa de l'Arbre de Guardamar
· També hi havia una Magnòlia
· Mallorca necessita parcs periurbans
· Més plàtans tallats
· Canvis en els criteris de poda
· Planten 85 plàtans al Trabuc
· "Som un arbre maltractat"
· Els pollancres de Maria.
· Dia de l’Arbre a Ontinyent
·
Entrades
4 comentaris:
Bon dia!
Es cert que els arbres són un món (com qualsevol altre cosa, dirien molts, però la gent que ens estimem la natura sabem que hi ha molt més a part d'una afició, professió, revelació...)
Al llarg dels anys, de viure en ciutats i pobles, observo l'estima de la gent cap a aquests pares, aquests gegants, alhora orgullosos i humils, de sabis consells que ens envolten, ens veuen crèixer i morir.
És trista la política que és segueix envers ells, el mal-nom de moviliari urbà que se'ls hi dona , les podes indiscriminades i il.legals que se'ls perpetren a ciutats com Barcelona i Girona...
En aquesta ciutat, l'anomenada Girona-Inmortal, a la Plaça Marquès de Camps és va aplicar la "tècnica" de poda del "cap de Gat", molt extès arreu i sobretot en el cas del exemplars de morera, "perque-així-a-l'estiu-dona-més-ombra", total, que tant vàren tallar que els arbres són morts, evidenment vàren resoldre el problema dels estornells que són uns ocells que "molesten" molt als gironins.
M'agradaria saber si, així com hi ha una Carta del Dret de l'Arbre a la Ciutat, n'hi ha una sobre els drets dels Animals a la Ciutat...
A la província de Girona, hi han arbres preciosos.
Vaig a més a més consultant la llista que va fer la Generalitat al 2003 dels arbres monumentals i d'interès local. Coneixeu alguna pàgina, llibre..., on és pugui consultar la seva localització exacta...? Doncs tot passejant m'adono que no hi ha cap senyalització per tal d'arribar-hi i veure'ls.
Una salutació i felicitats per la pàgina.
Hola Adriana,
Gràcies per tot.
Si que és trista la política que segueixen massa ajuntaments amb els arbres.
Una mica, la intenció d’aquesta web és parlar-ne i denunciar-ho.
Sobre els arbres monumentals, a part de la llista de la Generalitat, no sé res de més complert.
Salut.
L'Ajuntament de Barcelona, a través de Parcs i Jardins, està aplicant uns conceptes de jardineria sostenible ben curiosos. Tenen un catàleg d'espècies on es dona prioritat a les autòctones i a les ben adaptades al nostre clima. Fins aquí d'acord. Però sota aquest paraigües estàn fent una jardineria cada cop més monòtona i que no està oberta a experimentar amb noves espècies. Els he escrit en aquest sentit en diverses ocasions i addueixen que no volen plantar espècies exòtiques. Però la realitat és que la ciutat és monòtonament plena d'exotismes com ara tipuana, brachychiton, sophora, jacaranda, pissardi, melia, phoenix, washingtònia, etc. A mi em sembla molt bé aprofitar les espècies més ornamentals del món per a la jardineria urbana, però llavors quan se'ls proposa alguna espècie nova que no em vinguin amb que prioritzen les autòctones, quan tret del celtis i alguna olivera gairebé totes son forànies.
En opinió meva hi ha algunes espècies molt desitjables i ben adaptades al nostre clima, ja que creixen bé en municipis veïns. Si cerquem espècies monumentals i espectaculars no hi hauría de faltar el Ficus macrophylla , del que només en tenim un exemplar en l'antic parc d'atraccions de Montjuich. Aquest arbre esdevé un monument vegetal en totes les ciutats mediterrànies que el poseeixen i a Barcelona no hi ha manera que en plantin algún. I seguint amb els ficus , espècies com el ficus retusa o microcarpa, es un magnífic arbre d'ombra de gran talla i els pocs que tenim estàn plantats al Poble Sec en carrers estrets on cal podar-los intensament per a mantenir-los manejables , perdent el seu port natural. I encara hi ha més espècies que prosperen als voltants de Barcelona com ficus rubiginosa oferint una densa ombra als passejants, resistint la sequera i el fred moderat del nostre clima. Fins i tot el ficus elàstica, més delicat que les espècies citades prospera en jardins privats mentre als nostres carrers és una raríssima excepció.
Una altre monotonia son les palmeres amb només 3 gèneres ben representats, massa i tot: washingtonia, phoenix i chamaerops . Mentrestant als municipis veïns veiem sabals, buties, syagrus romanzoffianum, livistones, jubaea, etc. creixent perfectament. A barcelona només veig un parell de syagrus en un carreret estret de Gràcia on no hi llueixen per manca d'espai. Sembla que no es planifiqui i les coses es plantin arbitràriament allà on sigui.
Imaginem qualsevol plaça amplia amb un gran ficus macrophylla i un grupet d'arecastrum romanzoffianum i unes strelitzies, semblaria que fóssim a La Habana! i deixaríem un llegat monumental a les generacions successives.Per no parlar de deixar als turistes bocabadats.
Cal diferenciar molt bé l'error que és introduir espècies exòtiques a la natura del que és enriquir amb exotismes la jardineria ornamental. I dit sigui de pas , tant costaria replantar d'alzines la vessant barcelonina de Collserola?
Crec que la jardineria Barcelonina necessita una injecció d'innovació i difondre més espècies interessants , que eritrines o chorisies no siguin una excepció, que els liquidambar i els gingkos il.luminin les tardors, que oms xinesos ( ulmus parvifolia) resistents a la grafiosis ens donin ombra, que les strelitzies nicolai aportin un toc tropical a les nostres places, uns quants dragos repartint la seva màgia ( per sort n'hi ha un prop del fòrum)camsis, podraneas i pandoreas regalant flors, penetrats aromes com el del cestrum nocturnum, en fi la llista és infinita.. Només cal veure que hi creix als jardins privats per adonar-se'n que la jardineria municipal no treu tot el profit que podria del nostre clima i de les espècies que s'hi adaptarien, si fins hi tot en alguns prosperen howeas, archontophoenix, monstera, chamaedoreas, raphis, etc, si bé és cert que estàn al límit de la seva resistència i un mal hivern o una sequera les pot segar, per tant no arriscaria tant en la jardineria pública..
Ben segur que hi ha un rerafons econòmic, però amb un nombre moderat d'exemplars repartits per la ciutat n'hi hauria prou, només cal plantar-los en llocs ben visibles i estratègics on tinguin l'espai adeqüat per la seva mida adulta. A més , només que es replantessin les espècies dels jardins privats que es destrueixen en les remodelacions de la via pública o s'acceptessin donacions desinteressades dels ciutadans obtindrían material gratuït de sobres.
No vull deixar de reconèixer les grans millores que s'han fet, però també vull fer notar que estem estancats i cal avançar.
Publica un comentari a l'entrada