Prevenció i por als incendis forestals

Incendis forestals i prevenció

No hi ha dubte que l'incendi d'Andratx va significar un trauma psicològic important per els principals responsables dels operatius d'extinció d'incendis forestals a la CAIB. Qui varem viure de prop altres molt extensos i devastadors incendis forestals a la dècada dels vuitanta, ens ve de nou aquesta por, pànic sobtat, per el gran i, gairebé definitiu incendi que s'augura. És clar que ens ha de preocupar la possibilitat real d'un gran foc forestal, el que no pot ser és la cronificació d'aquesta por i actuar en funció d'aquest estat.

L'exemple de prevenció que a l'article “Cuenta atrás para el incendio salvaje”, exposa el Sr. Berbiela, cap de gestió forestal de la Conselleria de Medi Ambient, de la intervenció a Sa Canova, és el pitjor que es podria apuntar, no només per el menyspreu a altres opinions preocupades per la conservació del fràgil ecosistema dunar, sinó perquè demostra que la necessitat d'elaborar un estudi, un coneixement i alhora sensibilitat envers aquests hàbitats o altres és nul fora de la sola mirada d'una prevenció molt subjectiva, poc estudiada i sotmesa a jocs de probabilitats incerts.

Precisament la meva discrepància en els al·legats intervencionistes contra la massa forestal en general, radica en el principi de considerar aquesta mateixa massa desprenent-la de la seva funció biològica, salvatge, dinàmica... lliure, desprenent-la també de les característiques pròpies que marca cada lloc concret, i dotar-la d'una particularitat especialment perillosa, nociva, enemiga de la prevenció en incendis forestals.

Al cap i a la fi, aquest debat, és vell i recurrent. A una part, una banda d'acció contra un enemic forestal format per combustibles, en realitat de vegetació mediterrània, densa, complexa, rica, dinàmica, mala d'aregar, i a l'altra una mirada que demana més calma i atènyer el que de veres i sense animadversions forestals, signifiqui prevenció: recuperació d'antics bancals agrícoles de muntanya, faixes de defensa eficients als costats de carreteres i camins i perimetrals en zones urbanitzades... i, però, un estat permanent de prevenció, vigilància i investigació sobre les causes, dotades alhora d'informació de qualitat i educació ambiental a l'opinió pública.

Finalment, és ben cert que al canvi climàtic que ho agreuja molt tot plegat, s'hi ha d'afegir la no menys greu nefasta gestió forestal consistent a deixar que d'aquesta se'n cuidin les cabres, una gestió antròpica de desertificació irreversible.

Joan Vicenç Lillo Colomar

Defensors del bosc

El bosc de Białowieża

El bosc de Białowieża té un valor incalculable i és una mostra viva de la nostra història. Forma part del nostre patrimoni comú i com a tal ho hem de valorar i protegir de la cobdícia i l'estupidesa humana.

Defensors i guardians del bosc que sou en primera línia per a defensar el bosc, els seus arbres centenaris i la seva increïble varietat de fauna i flora.

Lluitau en nom de tots i totes i no estau sols. Comptau amb el nostre suport, la nostra solidaritat i el nostre agraïment. Des de tots els racons d'Europa, som testimonis de la vostra lluita per a defensar al bosc.

A l'est de Polònia, la tala d'arbres està destruint el bosc de Białowieża amb el beneplàcit del govern. Es tracta del darrer bosc verge d'Europa i forma part del nostre patrimoni comú, el valor del qual és incalculable. S'estan talant els seus arbres per a fabricar contraxapat i palès. L'única cosa que s'interposa entre els arbres i les màquines taladores és el poder de la veu de la gent.

Després d'assumir el poder, el govern polonès actual aprova la tala intensiva en zones protegides del bosc amb l'excusa de lluitar contra una plaga d'un escarabat a l'escorça – un pretext que ha estat rebatut per científics polonesos i europeus. En realitat, la venda de fusta té finalitats lucratives. Ja s'han talat més de 50.000 arbres, molts d'ells centenaris.

Fa tan sols unes setmanes, el Tribunal de Justícia Europeu (TJE), va respondre a la denúncia interposada per la Comissió Europea i ordenà a Polònia que aturàs la tala per a evitar danys irreversibles mentre el Tribunal dicta la sentència definitiva. Tan mateix, el govern polonès ha ignorat totes les peticions per salvar el bosc, incloent les de la comunitat científica i ONGs, les protestes i peticions de la UNESCO i fins i tot l'ordre del TJE. Així, Polònia s'ha convertit en el primer país de la UE en desobeir una ordre del Tribunal.

Cap autoritat pot parar-los els peus?

S'anomenen Defensors del Bosc. Son les persones que aturen les màquines taladores, bloquegen els camins d'accés i interrompen la tala, a vegades amb els seus propis cossos. Les seves accions han salvat centenars d'arbres. Ara molts d'ells s'enfronten a l'assajament, multes, accions judicials i violència física. Per a seguir la seva lluita necessiten saber que no estan sols. I per a sentir-se segurs, necessiten visibilitat.

Podem ajudar-los atraient l'atenció internacional, perquè els defensors -i els taladors- sàpiguen que estam vigilants. Podem donar-los força amb un potent missatge de solidaritat procedent de tots els racons d'Europa. I podem facilitar-los l'ajuda que tant necessiten mitjançant donatius, perquè la seva defensa del bosc es mantengui fort durant el cru hivern.

Traslladarem tots i cadascun dels vostres noms al Campament de Defensors del Bosc. El teu nom hi podria ésser. Amb la teva signatura no només els demostres la teva solidaritat, sinó que tu mateix et converteixes en un guardià més del bosc.

Els defensors del bosc 

Arbres tot el carrer

La darrera collonada urbana

Senyalètica arbòria

Un nou senyal afegit al catàleg de contaminació paisatgística de la ciutat: "Arbres tot el carrer". Què caldria entendre amb aquest advertiment de perill ?

• Que els arbres són un perill per ells mateixos ?
• Que els arbres poden caure en qualsevol moment ?
• Que el ciutadà està obligat a conviure amb un perill indefinit ?
• Que és un experiment sociològic per tal de veure quan triga la patuleia en demanar la tala d’aquests arbres ?

Si es suposa que he de modificar el meu comportament en funció de les indicacions rebudes pels qui regulen el trànsit, què he de fer ?

1. ) Córrer més per tal d’estar menys temps exposat al risc d’aquest carrer.
2. ) Anar més poc a poc per a poder detectar el perill i si el trobo avisar a la guàrdia urbana.
3. ) No passar mai més per aquest carrer.

Com més va, més anem de pet a la ciutat dels prodigis. Ara ja no caldran ni diagnosi ni valoracions de risc de l’arbrat. Ni jardiners ni arboristes. Ni ofici ni responsabilitat.

Ara n’hi prou amb plantar un pal i tal dia farà un any: estaves avisat, els arbres són un perill a la ciutat ! 

J.D.Fernàndez i Brusi

PS: Sobre la valoració dels riscos al bloc teniu, entre d’altres anotacions, aquesta: Malalts de sostenibilitat?

Beneficis de l’abandonament de la gestió forestal

Canvi global, Ecologia forestal

La manca de gestió dels boscos mediterranis està accelerant la substitució de pins per alzines

Un estudi del CREAF constata que la colonització d’alzines, i altres arbres de fulla ampla, és molt més ràpida del que s’esperava. Les causes principals són l’abandonament de la gestió forestal i el canvi climàtic.

Fulla d’alzina al Montseny. Autor: Jose Luís Ordóñez

Els arbres de fulla ampla (planifolis) de la península Ibèrica —alzines i roures principalment— s’han mantingut sovint en segon terme sota les capçades de diferents espècies de pins. Però, les sequeres repetides i l’augment del nombre d’incendis, conseqüències del canvi climàtic, han fet que els planifolis agafessin protagonisme enfront les pinedes, perquè s’adapten millor a aquestes pertorbacions. Ara, un estudi publicat a la revista Global Change Biology adverteix que l’abandonament de la gestió forestal també decanta la balança cap als planifolis, especialment els alzinars, que estan colonitzant els boscos mediterranis més ràpid del que s’havia previst. L’estudi s’ha dut a terme amb les dades d’unes 33.000 parcel·les dels Inventaris Forestals Nacionals (IFNs).

Aquesta substitució podria ser considerada, de fet, una reocupació: “L’alzina és una espècie típicament mediterrània que ja fa anys que podria haver ocupat grans extensions de la península. Però amb la gestió forestal i per raons econòmiques s’han afavorit els pins ─en detriment de les alzines─, perquè la fusta es pagava millor”, recorda l’autor principal de l’article, Jordi Vayreda.

"Els boscos del nord i de les muntanyes mitjanes són els més perjudicats per la substitució, ja que podrien no resistir les sequeres previstes en un futur"

Queda per demostrar si aquests canvis en la gestió podrien derivar en un problema per l’estabilitat dels boscos, sobretot al nord d’Espanya. En aquesta regió hi predominen espècies típiques del centre d’Europa i, per tant, menys adaptades al clima mediterrani, com és el cas de les pinedes de pi roig. També aquí s’està donant la substitució i les pinedes estan desapareixent en favor del faig. Les fagedes no estan adaptades a les sequeres acusades i, si es compleixen les prediccions d’aridesa generada pel canvi climàtic, podrien tenir greus problemes per sobreviure.

Pineda de pi roig amb planifolis creixent al sotabosc. Autor: Lluís Comas

Els animals dispersors de llavors i la resistència a l’ombra també afavoreixen els alzinars

L’estudi destaca almenys dos motius més, a banda de l’abandonament forestal, pels quals s’està donant a terme la substitució dels pins per faigs, roures i alzines. El primer és que les llavors dels planifolis es dispersen gràcies a animals, per tant tenen un abast de colonització més gran i més ràpid. I el segon és que la majoria de planifolis poden germinar i créixer en condicions d’ombra, mentre que la major part de pins només poden fer-ho sota condicions de molta llum.

També la temperatura hi té relació. S’ha vist que a més alçada, on el clima és més fred, el ritme de colonització dels planifolis és més ràpid i, en canvi, els pins desapareixen més veloçment de les altituds baixes.

En definitiva, sense l’escalfament global també es produiria aquesta substitució d’espècies, tot i que probablement no tan ràpid com ara. “Aquest estudi posa en relleu, un cop més, la importància de la gestió forestal per adaptar els nostres boscos al canvi climàtic”, conclou Vayreda.

Verónica Couto Antelo

15 de maig 2017

· Articles de referència :
· Al blog del CREAF
· Jordi Vayreda, Jordi Martinez-Vilalta, Marc Gracia, Josep G. Canadell, Javier Retana, 2016). Anthropogenic-driven rapid shifts in tree distribution lead to increased dominance of broadleaf species. Global Change Ecology. 22: 3984-3995. DOI: 10.1111/gcb.13394