L’Erytrhina i el vent

És estrany que no hagi caigut abans !!!

El dissabte, 16 de novembre a la nit, va bufar el vent al barri i també va ploure. Cap de les dues coses fora de mida.

A primera hora del matí hi havia petites branques, i no tant, per terra.

Els més perjudicats els Populus nigra. Branques gruixudes esqueixades, els barrinadors havien fet la seva feina, amb arbres ja debilitats per altres malures i plagues.

Un de sencer, amb mides considerables, estirat a terra, ensenyant un aparell radicular ridícul, incapaç d'aguantar una estructura colossal. Això afegit a la contundent acció dels fongs que han produït la podridura del coll.

Ens voldríem centrar però en una Erytrhina que també a primera hora, estava ajaguda a la vorera de la Plaça Angel Pestaña, amb alguna flor escadussera, excel•lint sobre el ciment.

Havia estat abatuda, més que pel vent i la pluja, per unes males praxi i /o negligències.

De les seves "arrels " el que destaca és un manyoc format per unes arrels espiralades, retorçades, cansades de donar voltes per les parets d'un contenidor. El viverista no va pensar que, al menys cada dos anys, necessitava un espai més gran per desenvolupar-se?

Tampoc el receptor de la planta es va lluir. Si va ser privat, fet que ignorem, l'administració tenia l'obligació de retornar-la. Per un professional, no hi ha d'haver cap dubte.

Però, una vegada més, es fixen unes normes que després, sembla, que ningú es preocupa de la seva aplicació. A la pàgina 71, del Plec de prescripcions tècniques per al disseny, execució, manteniment d'obra nova de jardineria de L'Ajuntament de Barcelona es diu : "...No es poden admetre plantes que presentin enrotllaments o forts torçaments en les arrels...". Sembla ben clar que es descriu el cas del què estem parlant. Miraven cap un altre costat quan va arribar l'arbre o no tenien capacitat per controlar-ho ? Potser les dues coses.

Unes mans hàbils, esporgant les arrels, podien haver resolt alguna cosa. Posar la confiança a un dèbil aspre no sembla la millor solució.

El que ha succeït amb el vent no és gens estrany, el que sembla mentida és que hagi aguantat fins ara!!!

La qualitat de l'aparell radicular és bàsica per el normal desenvolupament. Si no és així, la tenim condemnada: a ser susceptible a la sequera, a que creixi poc, a que sigui dèbil, afectable per qualsevol malura, acabi morint-se, que per poca estabilitat mecànica caigui.

El dimarts, 19, l'arbre ja no hi era. Tampoc hi havia restes de serradures. Cal pensar que han carregat l'arbre sencer. Per replantar-lo al viver ? No s'han atrevit a tallar-lo en públic i ho faran privadament?

No ha calgut posar ni una palada de terra per tapar el clot. La pobre Erytrhina estava al terra com un vaixell surant sobre l'aigua, amb la bodega buida, la càrrega a dalt i sense àncores !!!"

Joan Catafal Roca, Alberto Sanagustín

Barri de La Prosperitat, 9 Barris, Barcelona.

Voluntaris, Botànics i Amics arbres · Arbres amics recullen llavors per la Trapa

Jornada de voluntariat del GOB
en favor de la Trapa

Diumenge passat un gran grup de voluntaris encapçalats pels botànics Joan Rita i Carles Cardona i 2 membres d’Amics Arbres · Arbres Amics. en Joan Bibiloni i jo mateix, anàrem a recol·lectar llavors per dur a terme tasques de disseminació de llavors a la zona incendiada de la Trapa. L’objectiu era arreplegar fruits per poder extreure les llavors, per posteriorment poder dur a terme tasques de dispersió a la finca pública propietat del GOB, intentant imitar la dispersió duta a terme pels aucells. Amb la germinació d’aquestes llavors i l’establiment de noves plàntules es vol aconseguir evitar la pèrdua de sòl per erosió.

Duguérem a terme una jornada de recollida de fruits de llentrisca o mata (Pistacia lentiscus) i aladern Phyllirea angustifolia. La zona de recollida va ser un camí de la perifèria del poble de Bunyola, i en un tram petit de recorregut varem arribar a recollir 15,5 quilograms de fruits de llentrisca, un grapat de fruits d’aladern i uns quants quilos de fruits d’ullastre o olivó (Olea europaea var. sylvestris) totes 3 espècies presents a la finca de la Trapa.

L’activitat estava organitzada pel GOB i comptava amb la col·laboració de Joan Rita, biòleg botànic i professor de la Universitat de les Illes Balears que explicà curiositats de les plantes mediterrànies de les quals agafaríem la llavor i característiques ecològiques del bosc mediterrani.

Carles Cardona, biòleg botànic, explicà com s’havien de recol·lectar els fruits amb una tècnica que anomenava “munyir” la mata, emprant tots els dits de la ma. També va explicar característiques ecològiques dels pins i la seva estratègia per fer front als incendis.

 

En Joan Bibiloni, metge i botànic amateur, gran coneixedor de les plantes, arbres i expert en falgueres, i membre de la comunitat Amics arbres · Arbres Amics, anava explicant als diversos grups de gent els noms de les plantes, curiositats i el perquè de la formació dels empelts de bruixa o escopinades de gegant, provocats per l’organisme Candidatus phytoplasma pini.

En Carles Cardona va trobar un pi que era tot ell un empelt de bruixa. En Carles també va explicar les diferents tècniques i processos que es duen a terme per tractar els fruits per afavorir la germinació de les seves llavors. Jo, en Rafel Mas, biòleg i ornitòleg del GOB, i membre d’Amics arbres,  vaig explicar el perquè de l’activitat, el destí de la llavor, i de com alguns aucells, els frugívors migrants i sedentaris actuen com a dispersors naturals de les llavors i l’efecte del pas de les llavors a través del digestiu de les aus, que és l’escarificació de la clovella i facilitació de la hidratació i posterior germinació. També vaig fer observar les larves del paràsit que crea les gal·les sobre les fulles de mata, l’insecte Aploneura lentisci.

 

En total, un grup de 38 voluntaris més els 4 guies varem gaudir d’una jornada ben entretinguda, lúdica i amena. Qui més qui manco va aprendre alguna cosa que no sabia. Na Lydia E. Larrey, que també estava de voluntària entre nosaltres, ens va fer un reportatge al diari local Última Hora i quedàrem així de guapos tots. La gent s’ho va passar tan bé que demanava quan feim la pròxima.

Rafel Mas, 14 de novembre de 2013

La mort del “nostre” fasser

Al senyor del becut vermell
des de la indignació i l’impotència

Avui mentre comprovava que ha caigut el nostre tercer fasser Phoenix canariensis, m’he cagat amb tothom que pens és responsable del desastre i he fet davallar uns quants sants. No n’he amollada ni mitja de paraula, però la ràbia m’ha roegat per dins i se m’han inflat les venes temporals.

Aquest fasser com el de moltes altres famílies, té (tenia) una història al darrera. Durant anys, potser més de 12 va presidir el centre de la terrassa del pis de cals meus pares a Palma. Cada parell d’anys, mon pare el treia del seu cossiol de test i com si d’un bonsai es tractés, li tallava un terç de les arrels, li afegia terra bona i el tornava a ressembrar a dins del mateix cossiol. Fa uns 28 anys vàrem decidir que ja estava bé de putejar-lo i el sembràrem a la foravila, al camp, a l’entrada, inconscientment sabíem que donaria la benvinguda a coneguts i a alguns estranys. 28 anys són molts i hem vist créixer el fasser i fer-se un arbre imponent. Ara és mort, o gairebé, em sap greu, bastant de greu, però em crema molt més el perquè ha passat això que el fet de perdre aquesta peça arbòria.

He de reconèixer que n’he arrabassat molts de fassers, sembrats per les dispersives mèrleres que traginen els menuts dàtils per menjar-se’ls a un lloc més arrecerat. N’he arrabassat de fins i tot ben grossos pel simple fet d’haver nascut allà “on no tocava”, i reconec que és una feina que em tocava bastant els nassos i la genitàlia. 

En el darrer mes he vist com dos altres fassers morien podrits i pudents per mor del becut, els vaig cremar i vaig pensar que era qüestió de temps que atacassin al fasser gros, al padrí de tots. Vaig pensar en fer un tractament preventiu, em vaig informar i abans d’anar a comprar les cànules, alguna cosa em va dir que havia fet tard, el fasser no era ufanós i poderós com un temps, presentava un aspecte descambuixat i algunes fulles s’havien trencat i mostraven floridura. Vaig decidir deixar-ho córrer, estava immers dins d’una zona d’alt nivell d’afectació. Era qüestió de temps que això passàs, no em lament de no haver actuat.

El fasser en un intent desesperat de perdurar ha produït unes violes de dàtils immenses i carregadíssimes de datilets que han anat madurant. Feia anys que no en madurava...ha cremat els seus darrers cartutxos. En guardaré un parell per fer planter, per quan hagi passat l’hecatombe.

M’indigna, com supòs que a molts, la mala idea que varen tenir els que varen importar palmeres en massa plenes de l’escarabatot per vestir passeigs marítims i urbanitzacions; m’indigna que l’administració no hagi fet res mai per controlar les plantes de viver que entren a la comunitat, tenint en compte que el fet de ser una illa podria aprofitar-se per establir una frontera a les plagues i malalties; m’idigna que l’administració que no ha fet res per perseguir la procedència de la plaga, ni l’autor/s i/o responsables de la importació de la plaga, i demanar-lis danys i perjudicis (en la plaga de la Paysandisia archon se sap que provenia de 2 vivers i no se’ls ha reclamat res, i farà desaparèixer els garballons que són de tots, patrimoni natural), i en canvi amenaci amb multes als particulars que no eliminin palmeres que són focus d’infecció; m’indigna que es faci negoci sobre la desgràcia de propietaris que s’han deixat una pasta intentant salvar palmeres; m’indigna que s’obligui als propietaris a incinerar i després s’acumulin les restes sense incinerar a la incineradora (com s’ha pogut veure a fotos d’algun company), això sí, ells ja han cobrat...

Me sap greu, m’emprenya, m’indigna i en aquests moments ho volia expressar. Quan tengui temps, i no serà ni demà, ni passat, quan me llegui cremaré les restes del fasser, fulles i valona, ara els becuts ja circulen i són el problema d’un altre. La batalla està perduda, perdudíssima, només cal esperar l’extermini total de fassers i palmeres similars. Mentre tant que no vengui cap mandat a dir-me que he de fer per eliminar les restes i evitar que s’escampi la pandèmia...que “se n’anirà a porgar fum” per la via ràpida, i si em vol multar que ho faci, tendré un paper amb el que torcar-me el...bé bona nit.

Rafel Mas, Búger 10 de novembre de 2013