Què vol tota aquesta gent?

Què volen aquesta gent?

Francina Armengol Socias (PSOE de nissaga)
Presidenta del Consell de Mallorca

Antoni Pascual Ribot (UM imputat)
Conseller d'Obres Públiques del Consell de Mallorca, les carreteres són seves.



Gabriel Vicens Mir (PSM fa poc va botar la tanca de Ternelles)
Conseller de Mobilitat i Ordenació del Territori

Avui de capvespre, a partir de les 3 ens hem reunit unes dues-centes persones a Caimari. Què hi hem anat a fer? Hem anat a demostrar que volem viure a un lloc habitable i que els nostres fills també ho puguin fer. Per tant hi hem anat per protestar contra la destrucció del camp, de l'arrabassament d'arbres, de la destrucció de petits indrets on hi creixen plantes fràgils o hi habiten ocells o insectes menuts. Hem anat a promoure la paralització d'un Pla de Carreteres que provocarà una ferida al territori en forma d'asfalt, renou, contaminació, perill. Hem anat a defensar el patrimoni paisatgístic, arquitectònic i cultural que encara ens resta. Hi hem anat perquè estem preocupats pel canvi climàtic. Perquè volem un canvi de consciència i de política, imprescindible per viure amb i en aquest planeta. Hi hem anat perquè som feliços sense frisar tant. Perquè pensam que els camins han de ser comunicació, coneixement i no un simple tub per on hi circulam amb el cotxe privat per arribar més aviat allà on anam. Hi hem anat perquè sabem que el món és rodó i que només dona voltes sobre sí mateix i al voltant del cel. No frisa no ha d'anar enlloc. Hi hem anat perquè Mallorca es mereix ser patrimoni de la Humanitat. Perquè les persones que la visiten s'hi sentin bé i per tant també l'estimin.

Però molta altra gent no hi ha vinguda. No hi han vingudes perquè no han pogut, per la mala hora, perquè altres esdeveniments o feines els ho han impedit. D'altres no han vingut perquè no estan ben informats del que significa aquest Pla de Carreteres a Mallorca. O perquè no estaven informats de la convocatòria d'aquesta mobilització, els diaris n'han parlat poc o gens. Perquè estaven millor davant l'ordinador o la tele. N'hi ha que no han vingut perquè havien quedat per circular amb motes per les carreteres de Mallorca. O perquè aquest tema no és cap prioritat en absolut per a ells, no els preocupa. O perquè senzillament hi estan d'acord en què es construeixin més i més grans carreteres, segures, on poder circular a una velocitat important com tal d'arribar aviat a casa seva, a la feina o allà on sigui. N'hi ha que no han vingut perquè hi guanyaran més promovent l'aprovació d'aquest Pla de Carreteres, més negocis. N'hi ha que no han vingut per estratègia político-electoral. O senzillament perquè no i ja està, no calen més explicacions.

Però tots plegats vivim a una illa mediterrània, petita, que va ser molt bella i encara ara ho és en certs indrets. Tots plegats vivim a una terra que està perdent la saviesa adquirida durant segles i on justet justet conservam la nostra llengua. Tots plegats hauríem d'entendre que un dia ens hem de morir i això és bo i natural, necessari i en aquesta terra hi han de poder viure altres persones que ens succeiran. Hi han de poder viure be, amb qualitat de vida, amb seguretat en el futur. Aquest Pla de Carreteres és fill d'una forma molt egoista i depredadora d'entendre el territori. És contrari a aquest futur que necessitaran els qui ens succeiran. Tots plegats cal pensar en ells.

Fotos JV

Allò que són boscos i allò que no ho són

Els boscos tornen a encapçalar l'agenda... boscos de veritat?

Com a resultat de la creixent preocupació que suscita el canvi climàtic, els boscos figuren novament entre els primers punts de l'agenda internacional, principalment quan a la seva funció com a magatzem de carboni. Està àmpliament reconegut que els boscos poden contribuir a mitigar (si se'ls conserva) o a empitjorar (si se'ls destrueix) el perill imminent del canvi climàtic. Tan mateix, s'està parlant realment de boscos?

Potser el millor (o pitjor) exemple per a respondre aquesta pregunta sigui el Congrés Forestal Mundial que acaba de tenir lloc a l'Argentina. A dita trobada, boscos i monocultius d'arbres foren tractats com a sinònims. Tal posicionament, venint d'experts forestals, serveix per a donar suport a les empreses que s'ocupen en convertir els vertaders boscos en falsos boscos, la diversitat biològica en monocultius, la natura en guanys.

Un “bosc plantat” és un bosc: tal és el missatge que el món està rebent del Congrés Forestal Mundial. Si aquest missatge fos proposat com exercici “vertader-fals” a un grup d'escolars, la majoria no dubtaria en respondre “fals”. Però, llevat de poques excepcions, els “experts” forestals del món semblen tenir una altra opinió. Per tant, es pot eliminar un bosc i substituir-lo per una plantació d'eucaliptus, pins, palma oliera, cautxú o qualsevol altre arbre i, segons ells, res haurà canviat.

Per empitjorar encara més les coses, una part del programa del Congrés es referia a la necessitat de “millorar” els boscos mitjançant l'ús d'arbres amb gens modificats (GM), a pesar de que els arbres GM podrien fer estralls als boscos del món. En línia amb l'enfocament del CFM, els futurs monocultius d'arbres GM podrien també ser considerats “boscos”, amb la qual la definició de bosc es tornaria encara més absurda... i perillosa.

El mateix problema quan a la definició de boscos i plantacions es plantejà durant les negociacions climàtiques sobre REDD (Reducció de les Emissions degudes a la Desforestació i la Degradació en els Països en Desenvolupament) que varen tenir lloc a Bangkok uns dies abans. El fet que la Convenció sobre el Canvi Climàtic de l'ONU també consideri que les plantacions són “boscos” fou un bon pretext perquè els delegats de la Unió Europea intentassin bloquejar els texts destinats a evitar la conversió de boscos en plantacions. Això va portar a que les negociacions acabessin de sobte, ja que la majoria dels delegats se'n donaren compte del perill de canalitzar fons REDD per el reemplaçament de boscos tropicals per plantacions d'arbres per a cel·lulosa o de palma oliera.

També la producció d'etanol a partir de plantacions d'arbres i d'agrodièsel a partir de plantacions de palma oliera, com alternatives “verdes” als combustibles fòssils, està lligada al canvi climàtic i a la definició de les plantacions com a boscos. Aquests combustibles podrien portar a la destrucció d'extenses zones boscoses que serien convertides en monocultius d'arbres. Segons la definició actual de bosc, això no canviaria res, con tal que la “coberta forestal” es mantingués igual.

Allò més absurd de tot això, així com els interessos creats que s'amaguen darrere, s'està tornant cada vegada més clar, fins i tot per els negociadors de REDD. Evidentment, el procés per excloure les plantacions dels boscos és encara llarg i difícil, però són cada vegada més les organitzacions socials, els moviments camperols, les organitzacions de pobles indígenes, els activistes de drets humans, els acadèmics, els forestals i el públic en general que es reuneixen baix la consigna que “les plantacions no són boscos”. Les comunitats locals que iniciaren aquest procés a través de les seves lluites contra els monocultius d'arbres, ja no estan pus tots sols.

Mes informació a:

Aturem el Pla de carreteres de Mallorca

Marxa festiva-reivindicativa per demanar la retirada del Pla de Carreteres abans de la seva aprovació definitiva en el proper ple del Consell de Mallorca, previst pel dia 5 de novembre de 2009.

On, quan i com?
Dissabte, 31 d'octubre de 2009
Concentració a les 15h (pensau que ara aviat és fosc!)
Lloc: a la creu de Caimari (just a l'entrada del poble de Caimari, venint de Selva)

Com: es farà una marxa reivindicativa per damunt del passeig que voreja la carretera. Ens acompanyaran músics, xeremiers i altres.

Perquè a Caimari: A la carretera de Caimari – Selva - Inca, és on es començarà en breu el proper projecte destructiu d’una de les carreteres més emblemàtiques que dona entrada al paratge de la Serra de Tramuntada. L’actuació prevista pel Consell esdevé l’exemple del que significarà l’aprovació definitiva del Pla de Carreteres, el 5 de novembre, per moltes carreteres situades a les àrees rurals més preservades de Mallorca, a banda de: noves autopistes i autovies, variants i rondes innecessàries… en definitiva, més asfalt, més destrucció i més especulació…

Per conèixer tots els motius d’aquesta mobilització, descarregau-vos el tríptic amb el manifest al qual, en aquests moments, ja hi ha més de 25 entitats i associacions adherides de tot Mallorca: No al Pla de Carreteres : [Pdf 1.500Mb]

És molt important la implicació de tothom en aquesta campanya i en especial la participació en l'acció per al proper dissabte 31 d'octubre. Pensau que no només lluitam per a nosaltres, per ara, sobretot hem de lluitar per deixar un futur digne, millor als nostres fills i nets. Endavant les atxes, les batucades, les xeremies, els saltimbanquis, les pancartes, els crits de protesta.... la nostra lluita és la única garantia de futur.

El Pla de Carreteres de la Sra. Armengol, és inacceptable per continuïsta, obsolet i depredador que afavoreix descaradament el creixement i l'especulació urbanística. Un pla que destrossarà el que ens queda de paisatge rural. Coneix la campanya contra el Pla de Carreteres del Consell de Mallorca : No més carreteres . Deixau els vostres comentaris, feu-nos arribar informació, fotografies, etc.

És el moment d'exigir un canvi!

· NO al Pla Director Sectorial de Carreteres de Mallorca ·
· Assemblea a Sineu contra el Pla de Carreteres ·
·

La dictadura del televisor

TV or not TV?

Tot i que sembli impossible en una societat com l’actual, hi ha gent que no té cap aparell de televisió a casa. I no és sorprenent veure’ls feliços. S’han alçat contra la dictadura del televisor.

Manuel inverteix es hores de després de sopar per llegir novel·les o –de vegades– apunts de classe (estudia a l’Escola d’Hoteleria balear).

Hi hagué un temps en el qual la conversa era la principal forma d'oci. Xerrar plàcidament, en una sobretaula animada per les rocambolesques històries que explicava el pare o la mare. Relats inversemblants que pretenien passar per vertaders, contes de nit i alguna xafarderia.

I, com no podia ser d'altra manera, la partida de truc, o fins i tot el més modern pòquer, al qual no hi ha ningú que jugui amb les mateixes regles. Els nins se n'anaven d'hora al llit, a somiar amb Espinete abans de sentir la veu de la mare llegint un llibre de contes. I amb una mica de sort, rebent unes carícies a l'esquena descoberta i ja amb el llum apagat.

Eren altres temps? Sí..., però de la mateixa manera que els anys passen, les rutines es mantenen. Que el piano de Mozart no inundi la sala cada vespre no indica que la 5a simfonia hagi caducat, sinó que les nostres oïdes se n'han desentès.

Ara bé, no tothom està d'acord amb la dictadura del televisor. Joan Vicenç Lillo, per exemple, ha fet la volta a la campanya del Govern sobre l'apagada analògica: "Si no tens TDT, no tens tele. Enhorabona!". Lillo, veterà militant de la protecció del Medi Ambient, reconeix que tenia una pantalla de TV fins fa pocs mesos. Però la digitalització pot ésser el pretext perfecte per desenganxar-se.

“Si no tens TDT
no tens Tele.
Enhorabona!
Ara podràs
passejar de nit,
xerrar amb la
teva família...”
Joan Vicenç Lillo
Tècnic de Medi Ambient

Joan Vicenç Lillo gaudeix de la natura mallorquina.

La tradició mallorquina d’explicar rondalles
i contes després de sopar mor a poc a poc.
La narració oral no viu els millors moments

Alliberar-se'n

I les alternatives a la TV són innombrables. De fet, sociòlegs com Pierre Bourdie plantegen que no es tracta d'omplir el temps que la televisió deixarà lliure, sinó de recuperar el que ens ha pres. Pareix el mateix, però el matís és important: no és un problema (què farem ara?), sinó una alliberació.

De la mateixa opinió és Manuel, jove universitari resident a Palma. "Amb la merda de televisió que es fa avui dia, quin programa volen que miri? Tot és horrible!", diu desenfadat. És per això que Manuel s'estima més llegir ("tenim descuidada la lectura") o sopar tranquil·lament amb els seus companys de pis. "M'agrada mol més estar de xerrameca i dedicar més temps a cuinar bé".

Com dèiem abans, les alternatives són inexhauribles. Joan Vicenç Lillo ens proposa tornar a la tranquil·litat perduda en aquesta societat postindustrial:

"Passegem també de nit, perquè no! Podrem admirar com l'aranya teixeix la teranyina, com s'aparellen un dins l'altre els cucs de terra, les lluernes màgiques, el so del vent, el vol blanc de l'òliba, la lluna entre les fulles, cercar caragols...". Tota una oda a la natura.

La recepta de Lillo per fer el matí, en canvi, se sosté en el fet que sense tele ens podem aixecar més prest, ja que no en haurem colgat a mala hora. "Ja veureu que això no té preu perquè teniu una gran oportunitat de fer salut: serà més fàcil acordar una excursió un poc més llarga, quedar per anar a cercar bolets o bé a córrer amb la vostra amiga".

El consum televisiu a l’Estat espanyol s’eleva
a 227 minuts diaris per persona. Significa
passar-se 2hores i 47 minuts davant el televisor

Incomunicació

Hi ha un element que impregna la gran majoria d'activitats que es poden fer sense televisor: la comunicació. I és que en aquests dies de sobreinformació, de telèfons mòbils i Skype, de tertulians que tan sols volen vomitar la seva opinió sense sentir la de l'altre... Pareix més necessari que mai trencar amb la incomunicació.

Arribats a aquest punt, caldria observar les dades de consum televisiu a l'Estat de l'any 2008: 227 minuts diaris de mitjana per persona. O sigui, 3 hores i 47 minuts.

"L'alienació de la societat continuarà si no fem res", conclou Manuel. Si els joves són el futur, el futur s'ha enfosquit, perquè la seva ràtio de consum televisiu és fins i tot més gran. I encara no s'ha fet menció als continguts inapropiats per a infants, que podrien contextualitzar el creixent grau de violència que s'observa entre els més joves. Tot i el pessimisme, la TDT dóna una oportunitat immillorable per desenganxar-se.

Ander Zurimendi | dBalears |

· Article publicat a Diari de Balears el 25/10/2009 |Pdf|

·

Votau el premi popular de fotografia de natura

VI Concurs de Fotografia de Natura
"Memorial Climent Picornell"

Premi popular del VI Concurs de Fotografia de Natura
Memorial Climent Picornell

Votau el "Premi popular"
Aquest premi està dotat amb 500 € i és l’únic acumulable

El “Premi popular” és una novetat de l'edició d'enguany
i consisteix a votar per correu electrònic unes fotografies
que s'han presentat al concurs.
La data límit per fer-ho acaba el proper dimecres dia 28 d’octubre del 2009 a les dotze del vespre. Només se permet votar una vegada per correu electrònic, tal i com apareix a les bases.

Aquí podeu veure les fotografies participants

Votau !!!

Per a votar una fotografia concreta enviau un
correu electrònic a l'adreça següent: especies@dgcapea.caib.es

Hi escriviu el codi de la fotografia en qüestió i si voleu,
afegiu un breu comentari. gràcies !!!

Com salvar-nos amb el planeta

Com salvar-nos amb el planeta

Preguntes

•Saps alguna cosa sobre el “decreixement”?

•Si és així, per on i quan t’han arribat les notícies?

•Recordes quina va ser la primera reacció en saber les característiques del “decreixement”?

•Has canviat d’opinió d’aleshores ençà?

•Creus que un altre món és possible?

•En cas afi rmatiu, podries indicar alguns canvis per aconseguir-ho?

•Has patit imposicions ideològiques en algun moment de la teva vida? Pots repassar-les?

•Has aconseguit viure segons els teus propis criteris?

T’ha costat?

•Et fas respectar quan et desqualifiquen sense arguments?

Com actues?

•Gandhi deia que la pau és el camí, de quina manera et preocupen les formes?

•Què respons quan algú t’acusa d’estar als núvols, de viure utòpicament?

•Davant la necessitat de col·laborar amb persones que pensen diferent per a obtenir resultats, on col·loques la ratlla vermella que mai cal traspassar?

•Quan vas conèixer l’Agenda Llatinoamericana? En fas difusió?

•De quina manera creus que podríem afavorir que els polítics tinguessin més en compte el mig termini?

•En cas que fossis de les persones que creuen que no poden liderar ni participar en el canvi social necessari, ets prou oberta per reconsiderar aquesta apreciació?

Agenda llatinoamericana

Com salvar-nos amb el planeta

Les oliveres palestines

Les olives de Palestina

Per Mazin Qumsiyeh

La mare diu que hauria de portar mànigues llargues perquè a vegades les oliveres palestines només comparteixen el seu fruit si hi ha una mica de resistència, però jo trobo que les petites esgarrapades que fan són una marca honorífica i que és el menys que dec als nostres estimats arbres. Tot l’any estem esperant aquests dies. La meva germana, la meva dona, la mare i jo recollim les olives, a vegades en silenci, a vegades parlant de qualsevol cosa encara que quasi mai de coses greus. Però no és que no hi pensem.

Els meus pensaments són per els palestins que han perdut les oliveres en benefici de la colonització (s’han arrencat més d’un milió d’arbres). La fotografia d'una senyora gran abraçant el seu arbre que els ocupants israelians van a tallar no em deixa. I em recorda al pare, mort en aquella època. I estic en pau amb la pena i la còlera, submergit per emocions de gratitud i serenitat sota les oliveres, perquè la collita d’olives és una mena de culte. La estimulació dels sentits quan collim és difícil d’explicar. No es tracta només del perfum vigoritzant de les fulles de les oliveres sinó també de la forma i la sensació de cada oliva mentre amb les mans pentinem la cabellera de les seves filles, i la visió dels éssers estimats encarregant-se del mateix arbre abans de passar a un altre. I rebem amb somriures als veïns que es paren per desitjar-nos bon dia o per fer algun comentari sobre la producció d’aquest any (aquest any, pobre, perquè l’any passat la collita va ser realment bona i aquestes fan alternances).

Els mecanismes de la collita i la feina que fem desprès son habituals per qui ho hagi fet una vegada. Posem catifes velles o llençols sota l’arbre i fem caure les olives (però mai donant cops a l’arbre! ). Separem les fulles de les olives i en traiem les branques que hi ha (sobre un “sidr”, una plata inclinada). Les tapem per preservar-les de l’aire en un lloc sec i les més grosses les posem en salmorra, es a dir, que les partim i les cobrim d’aigua barrejada amb sal, suc de llimona i trossets de llimona i algunes fulles de llimoner. Les altres olives van al premsador per fer oli. Abans el premsador era de pedra, i un animal, un ase o una mula, estirava dos pedres enormes i rodones col·locades dins d’una pedra foradada, com un motlle de pastisseria. Avui, els premsadors moderns (que es fabriquen a Turquia) ho fan en un no res.

És difícil explicar a un que no sigui palestí el que representa una olivera per nosaltres. Podríem parlar de coses pràctiques, però seria com dir que les nostres esposes son importants per a nosaltres perquè... (i fer la llista de tot el que fan). Són, per descomptat, coses importants però això no és tot, i d’aquesta manera no faríem justícia a les persones o a altres elements vius que ens estimem. Però fer la llista del que fa la gent ajuda als altres a visualitzar la seva personalitat, i això també passa amb les estimades oliveres. Els palestins les cultivem des de fa més de cinc mil anys i treuen molts beneficis d’aquests arbres meravellosos i forts:

1. L’oliva (zeitoon) és conservada (rsees) i menjada i és l’únic aliment que trobem ens els tres àpats que fem: esmorzar, dinar i sopar. I atribuïm al seu gran valor nutritiu efectes beneficiosos per la salut.

2. L’oli d’oliva (zeit) és l’ÚNIC oli que hi ha a Palestina. És molt nutritiu i s’utilitza en moltes receptes. La principal i la més comuna, que té més de tres mil anys, és “zeit u zaatar” (a vegades se’n diu zeit u dukka) que consisteix en posar el pa dins l’oli d’oliva i desprès en pols de farigola barrejada amb grans de sèsam i espècies. La farigola i el sèsam, i moltes més plantes, han estat “domesticades” i utilitzades aquí, a Palestina (la part occidental del territori fèrtil). Antigament, l’oli d’oliva era molt utilitzat a Palestina per les làmpades d’oli, per protegir els cabells i la pell, com lubrificant, insecticida, entre d’altres.

3. Amb els pinyols es fan rosaris que han utilitzat durant cents d’anys tant els cristians com els musulmans palestins. El fet de passar els dits per els pinyols en meditació i concentració ens dona un sentiment de tranquil·litats i de pau (cosa molt necessària donada la situació de Palestina durant el pas dels segles).

4. Amb la fusta de l’olivera és fan objectes d’artesania que els palestins venen als pelegrins com a records de la Terra Santa o per guardar a casa seva. I això passa a totes les tradicions monoteistes. Aquí, a Betlem, els nostres avantpassats han viscuts de l’artesania moltes generacions (la meva família ha viscut de l’artesania i l’agricultura des el segle XVI).

5. Les fulles i les branques tallades de les oliveres seran una part important de l’alimentació dels ramats de bens i cabres tot l’any.

6. L’olivera ha estat utilitzada (menys cada vegada) com llenya per escalfar. Es una fusta forta i un quilo proporciona més escalfor que qualsevol fusta que jo conegui. Les foneries de vidre d’Hebron (conegudes per l’art del vidre) utilitzaven carbó derivat de la fusta d’olivera com la principal font d’energia.

7. Les oliveres ofereixen al nostre poble un refugi contra el sol cremant i han inspirat de sempre poetes, enamorats, pintors i profetes.

8. Fins i tot la matèria que queda desprès de produir oli és reciclada com font d’energia.

Veieu unes imatges que la meva dona ha captat, algunes de la nostra collita, del procés de conservació i del premsat per el nostre consum de l’any :

La producció d’olives sempre es gran un any i el següent baixa (1). L’any passat fou molt bona i aquest es mediocre, i l’any vinent, inshallah, serà millor, si no hi ha una nova destrucció a càrrec d’Israel com ha succeït recentment.

Mentrestant, gaudim de les nostres olives i esperem que vindreu a veure’ns a Palestina perquè us puguem servir alguns dels fantàstics plats on hi posem olives o productes derivats, cosa que podrem fer sota les oliveres.

M’he adonat d’una historia interessant d’un palestí a Xina, que prova, una vegada més, que es pot deixar a un palestí fora de Palestina però que no es pot deixar Palestina fora d’un palestí: “China’s first olive harvest strikes oil” (La primera collita d’olives descobreix l’oli).

A la biblioteca de la Universitat de Betlem: “Know your Palestinian Heritage: The Olive Tree” (Conèixer la vostra herència palestina: l’olivera).

Fotografia de Mahfoutha Shtayyey, de 65 anys, que ens va inspirar quan es va resistir davant els soldats israelians i els colons l’any 2004, que arrencaren al seu poble cents d’oliveres, el recurs de tota la comunitat. Sola i sense defensa, es va abraçar al arbres que encara quedaven. El seu gest va denunciar amb fermesa la destrucció gratuïta i els seus desastrosos efectes sobre una població que ja patia”. Article Open Democracy, del 6.12.2007; Mahfoutha, guardonada amb el premi Sindiyanat el-Karama, el 28 de novembre de 2007 a Jordania).

(1) Producció d’oli d’oliva a Cisjordania i a la Franja de Gaza, de 1988 a 2004, en tones, que mostra les diferències cícliques d’un any amb l’altre:

1988 : 31.100

1989 : 1.690

1990 : 27.500

1991 : 570

1992 : 33.700

1993 : 525

1994 : 18.000

1995 : 8.628

1996 : 24.953

1997 : 5.500

1998 : 22.000

1999 : 3.800

2000 : 30.000

2001 : 6.686

2002 : 31.784

2003 : 11.300

2004 : 30.232

Mazin Qumsiyeh

·

Bloc: saber agafar el bon camí

Ternelles, Biel Vicens i Rosa Parks

(Resposta a Antoni Alorda)

Som una de les cinc-centes persones que vàrem saltar la barrera de Ternelles. Me vaig alegrar de veure que hi era Gabriel Vicens i altra gent del PSM, com després he sabut pels diaris.

Érem cinc-centes persones, però el protagonisme mediàtic ha estat per Gabriel Vicens i el regidor destituït de Pollença. Se que vosaltres no en teniu la culpa de llevar el vertader protagonisme als ciutadans i sobretot a l’Associació Pro-Camins Oberts, GADMA, etc. Ho expliques bastant bé al teu article. Són coses de la premsa.

El que em sembla un poc exagerat és comparar el gest de Vicenç amb el de Rosa Parks. Primer per la desproporció històrica, evident, però sobretot pel diferent significat. El gest de Rosa Parks va desencadenar grans mobilitzacions: un boicot d’un any de durada als autobusos d’Alabama, que els va portar gairebé a la ruïna (la majoria de passatgers eren negres) i va culminar amb la Gran Marxa de Washington amb Martin Luther King al davant i el memorable discurs “I have a dream”. El gest de Rosa Parks s’insereix doncs en una dinàmica històrica, mentre que molt me tem que el de Biel Vicens és sols això, un gest.

De gestos semblants des del PP també n’hem vist aquests dies, a favor d’exhumar les fosses de la Guerra Civil o de retirar les esmenes a favor del camp de golf i projectes urbanístics de Campos.

Per això me preocupa sobretot que no sigui qualque cosa més que un gest: una cortina de fum. Igual que el cessament del regidor de Pollença o els de Campos. Una cortina de fum que no ens deixa veure el vertader tema crucial: l’aprovació definitiva del Pla de Carreteres de Mallorca prevista pel novembre. Una de les condicions, pel que sembla, que va posar UM per recompondre el Pacte.

Me preocupa que el PSM doni suport a aquest Pla, per tot el que suposa: perquè és la sentència de mort pel territori mallorquí, de la diversitat de pobles petits i del paisatge de l’interior i de la i de la costa, de l’agricultura del Pla de Mallorca que encara queda.

Sé que contestareu que heu presentat esmenes. Que sense la feina del PSM seria pitjor, que s’han aconseguit algunes coses.....

A jo també m’agrada la història. Posats a fer comparacions, jo identific els mallorquins amb el gest de Tomàs More. Tomàs More va ésser un polític i escriptor britànic del segle XVI, canceller i amic personal del rei Enric VIII, el que es va casar tantes vegades i que va provocar el cisme anglicà amb l’excusa de que el Papa de Roma no autoritzava el seu divorci.

Tomàs More va escriure un llibret, “Utopia”, on descrivia per primera vegada una societat imaginada igualitària, sense rics ni pobres ni explotació de l’home per l’home i que va inspirar les idees socialistes dels segles XIX i XX.

Per la seva oposició a la política del rei, More va ésser condemnat a morir esquarterat. Mentre esperava la seva execució a la Torre de Londres, se va presentar un missatger dient que el rei, en un gest magnànim i en atenció a l’antiga amistat que els havia unit, li commutava la penosa mort d’esquarterament en públic per la decapitació, molt més ràpida. Compten les cròniques que Tomàs More va dir al missatger: “Que Déu alliberi els meus fills d’amistats com aquesta”

Toni: la responsabilitat que anau a assumir és molt gran. Molts esperam que el gest de Ternelles, com el de Rosa Parks sigui només el començament d’una autèntica política de protecció del territori i que el següent pas serà rompre l’actual Pla de Carreteres. I si vosaltres voleu, podeu.

Martí Canyelles
mcanyelles@yahoo.es

Pel control del becut vermell

Seminari sobre control integrat del “Becut vermell”
El 6 i 7 de novembre del 2009
Al Jardí Botànic de València
Carrer Quart, 80 de València

Es desenvoluparan aspectes de legislació, morfologia de l'insecte, detecció i sanejament de palmeres infestades pel becut vermell.

Professorat : Michel Ferry i Susana Gómez

Programa :
· Morfologia del becut vermell
· Components del control integrat del becut vermell
· Infestació i detecció a Phoenix sp.
· Sanejament de les palmeres infestades de becut vermell
· Legislació sobre el becut vermell

Pràctiques :
· Detecció
· Sanejament
· Trampeig
· Tractaments preventius

L'horari de les jornades serà :
Divendres, 6 de novembre : de 11:00 a 14:00 h i de 16:00 a 18:00 h
Dissabte, 7 novembre : de 9:30 a 12:30 h
Les places són limitades

Preu : 100,00 €
Preu Socis AEA : 75,00 €

Forma de pagament:
Mitjançant ingrés al número de compte de l'AEA de La Caixa: 2100-2254-18-0200161192
Un cop fet l'ingrés cal enviar el justificant de pagament a:
info@aearboricultura.com o al número de FAX: 96 3156840

Organitza : AEA

· Fotos ©: [ Wuniatu ] ·

·

Lluitar per un territori per viure-hi

Les carreteres de Mallorca

Fa més de trenta anys que un grup mallorquins s'agruparen en un col·lectiu per tal de defensar Sa Dragonera, amenaçada per un procés d'urbanització. Ni els més ecologistes d'aleshores imaginaven que no fos necessari claudicar i acceptar que es construís una part d'aquesta urbanització. Però gràcies a que no es va rendir l'opció que veia el tot i no només una part del mal, avui podem contemplar, admirar i gaudir d'un territori ben verge, cau de sargantanes endèmiques, fauna i flora diversa i un paisatge dels més bells de tota la mediterrània.

Mallorca, aleshores i també ara resta amenaçada, igual que les altres illes. La diferència és que potser ja hem fet tard. Polítics amb nom i llinatges del Consell o del Govern, com Miquel Pascual, Maria Antònia Munar o Jaume Matas, han governat i han dissenyat un desenvolupament territorial de Mallorca sargit de carreteres, autopistes, variants i tot el devastador complement d'especulació urbanístic que l'acompanya. No només n'han resultat afectats el paisatge rural de Mallorca, el seu patrimoni cultural i natural. També ha quedat malferida l'activitat agrícola i ramadera, la saviesa i personalitat dels pobles, la seva cultura, la qualitat de vida de la gent que d'un any a l'altra veu passar prop de casa, vehicles a més de cent quilòmetres per hora. I a la vegada ja no troba a on aparcar el seu.

Dia 5 de novembre de 2009 el Consell de Mallorca ha de votar la modificació del Pla Director Sectorial de Carreteres de Mallorca. Aquest Pla i les seves greus conseqüències pel desenvolupament territorial de Mallorca és desconegut per la gran majoria de la població. Els responsables polítics que han dissenyat aquest Pla, alguns d'ells imputats en acusacions greus de corrupció per malversació de cabdals públics, no creuen que el poble n’hagi d’estar especialment informat ni hi hagi de tenir res a dir, creuen que als ciutadans només els importa fer via i conduir amb plaer el cotxe particular per bons ferms ràpids. No els importa el futur desenvolupament territorial de Mallorca ni en realitat saben com acabarà tot plegat, en el millor dels casos aposten per un gran territori metropolità apte per fer grans negocis de grava i ciment, de cotxes i benzina, de grans centres d’oci o de consum, de malbaratament del poc que ens queda. És que aquesta gent, aquests polítics, no tenen fills o nets? És que només creuen en els guanys econòmics, en els doblers, que fins i tot n’han de robar a qui els paga?

És del tot necessari que els qui s'anomenen partits d'esquerra, especialment des del PSOE, votin la retirada d'aquest desgavell, d'aquest perill per a la supervivència de Mallorca i també del món, perquè no dir-ho? O és que potenciar l'ús privat del cotxe, la construcció de carreteres ràpides, no és ajudar a l'acceleració del canvi climàtic que posa en perill la nostra existència sobre la terra i des d’ara la de pobles germans més vulnerables? A la torna que dissenyin un pla de mobilitat, de transport ,de desenvolupament econòmic i territorial que respecti a les persones i als pobles, un territori per viure-hi.

Joan Vicenç Lillo i Colomar.

Alaró a 21 d'octubre de 2009

Fotos JV

En defensa de la Vall de Coanegra

Presentació de l’associació

Amics de la Vall de Coanegra

Divendres 30 d’octubre, a les 21 hores
a Ses Cases des Mestres
de Santa Maria del Camí (Mallorca)

Presentaran l’acte:
L’escriptor Biel Mesquida
i membres de l’associació Amics de la Vall de Coanegra

Projecció de l’AudioVisual :
“La Vall de Coanegra”

Al final hi haurà un petit refrigeri

En defensa del territori
La Vall de Coanegra és de tots
·

Contra la MAT des dels arbres

Ocupació forestal!
Acció permanent contra la MAT

El passat 17 d'octubre unes cinquanta persones vam ocupar l'emplaçament de la futura torre 114 a la part de les Guilleries de la comarca de la Selva.

Amb la determinació de saber que per parar la línia de Molt Alta Tensió només necessitem de nosaltres mateixes hem decidit instal·lar-nos en aquest bosc i paralitzar les obres.

Per a que aquesta acció permanent tingui més força convoquem a tota persona que vulgui participar o col·laborar que es posi en contacte amb nosaltres i/o que estigui atenta a les convocatòries [Adreça: desdelsboscos@gmail.com].

Ara per ara, el material necessari és:
- Tot tipus de material d'escalada.
- Cordes de polipropilé de 12mm (60 euros aprox. els rotllos de 200m)
- Fustes d'encofrar.
- Bigues llargues de fusta.

De la mateixa manera que aquesta lluita no és només contra la MAT sabem que a Euskal Herria la lluita que s'està duen a terme no és només contra el TAV. Des d'uns arbres a uns altres una salutació còmplice i anticapitalista.

Ni MAT ni TAV ni el model social que les necessita!

Ocupació forestal contra la MAT...
exposant intencions

Des d’aquí, des dels boscos, des d’on els rebels, els fora de la llei, els maquis i els conspiradors sempre s’han amagat i organitzat... des d’on s’atracaven diligències reials,des d’on es ballaven vora el foc danses populars, des d’on encara avui podem ser invisibles i sentir-nos protegits... des d’aquí convoquem a aquells a qui la MAT els hi treu la son.
I volem aclarir que criticar intensament la barbàrie de la Molt Alta Tensió és denunciar sense miraments l’insaciable gana de les grans ciutats, és declarar la guerra contra les gestions i infrastructures de l’Estat (Govern, Generalitat, Ajuntaments) i al seu cap, el capitalisme. Aquesta organització social que es basa en la cobdícia i la voracitat més impunes, en l’individualisme i en l’amor etern al benefici... tot això ens fa mal, encara que es disfressin com a Plans E, millores elèctriques, de vacunes de la grip A, de trens d’alta velocitat o d’avenços televisius digitals.
Des d’aquí, des del nostre assentament a les Guilleries, rebutgem aquest macrocorredor elèctric que colonitza a cops de talonari i que no fa cas de les clares oposicions que des de fa anys han mostrat no només els afectats, sinó també aquelles persones que encara conserven una mica de mentalitat inconformista i emancipadora, una mica d’honestedat davant la vida. I no pretenem que els polítics de torn o que Red Eléctrica Española (l’empresa que ha creat i gestiona aquest “xiringuito”) ens escoltin i ens respectin; sabem que la seva tasca, per definició, és estar al servei d’uns interessos elitistes al marge de les necessitats socials. De fet, són ells (la burgesia i els seus representants polítics) els que s’han encarregat al llarg de la història d’anar minvant, manipulant i dirigint les autèntiques necessitats del poble, de la gent normal que no hi pinta res.
Aquest és un altre intent de demostrar que certes persones tenim la fermesa, que el desafiament a allò establert és condició per a poder viure tranquil·les. I quin millor lloc que aquest per proclamar, des dels arbres, des de la ocupació a la futura torre 114.
Ja ha passat l’hora d’intentar convèncer als pobles per on passaran els 400.000 volts, a aquelles persones a qui no els provoca rebuig tant menyspreu i dominació per part dels poderosos, a les persones que no volen veure més enllà de les seves mercaderies hipotecades. Tot i això, ens establim en un lloc concret, invitant a qui no toleri la progressiva destrucció de zones forestals; esperem aquelles persones que s’han cansat de la contaminació de les grans ciutats i les seves perifèries condemnades. Intentarem crear comunitat juntament amb aquelles que pateixen per la desaparició d’allò rural, amb aquells que alerten sobre la difusió descontrolada d’agents tòxics que provenen de la indústria, amb aquelles que ja estan cansades de tanta democràcia capitalista creadora de desfets industrials, residus, pesticides i additius alimentaris.
La nostra proposta es basa en resistir comunalment enfront de l’avenç evident de la MAT. Seguirem tenint la confiança ferma que la força dels pobles que s’aixequin, la desobediència dels activistes que vulguin conviure en aquests boscos i, en resum, la convicció d’aquelles persones a les que aquestes paraules els hi puguin resultar familiars o comunes, és el que impedirà l’arribada de les deplorables màquines de la Molt Alta Tensió.
Tot es basa en que ens reconeixem entre nosaltres i que els ho posem més difícil...

Ocupació forestal

Adreça: desdelsboscos@gmail.com