Amb més densitat d’arbres la gent està més sana

“Els banys de bosc potencien
el sistema immunitari”

Colab.LV | Foto: Xavier Cervera. Dr. Qing Li

Dr. Qing Li, immunòleg, director de la Societat Japonesa de Medicina Forestal

Tinc 55 anys. Vaig néixer a la Xina i visc a Tòquio, on em vaig doctorar en medecina. Considero l’estrès el mal del món, segons l’OMS és l’epidèmia del segle XXI i jo visc per combatre’l. Investigo com el Soc budista

L’impacte del verd

Considerat el màxim expert en medicina forestal, porta amb ell la salut dels boscos. Ha demostrat que passar temps envoltats d’arbres ens beneficia de manera notòria i per això proclama la necessitat de tornar a la natura. Hi ha estudis que corroboren que a les províncies amb més densitat d’arbres la gent està més sana. Els banys de bosc, avui convertits en ciència, formen part del Programa de Salut Nacional del Japó, amb 62 boscos inclosos i guies terapeutes especialitzats en la matèria. A 'El poder del bosque' (Roca), recorre les seves investigacions i n’afegeix d’altres de diverses universitats. Al dr. Qing Li li agrada dinar al parc, envoltar-se de plantes i utilitza l’aromateràpia, conscient que el verd és sinònim de felicitat .

El Dr. Qing Li al lloc de naixement del bany forestal (foto subministrada per Q. Li)

Passejar pel bosc ens cura?

Prevé la malaltia perquè fa disminuir notablement l’hormona de l’estrès. Redueix la tensió arterial i el sucre a la sang, millora la salut cardiovascular i metabòlica, la concentració, la memòria i el llindar del dolor.

Quin resultat de les seves investigacions l’ha sorprès més?

El Shinrin-Yoku potencia el sistema immunitari perquè augmenta el nombre de les cèl·lules NK (cèl·lules assassines) i la producció de proteïnes anticancerígenes.

Podem dir que prevé el càncer?

Les NK són un tipus de glòbuls blancs que poden atacar i matar cèl·lules no desitjades com les tumorals amb l’ajuda de proteïnes anticancerígenes. Les persones amb una activitat més gran de les cèl·lules NK mostren una menor incidència de càncer.

En què han consistit els seus estudis?

El primer d’una sèrie d’estudis de banys de bosc el vaig fer a Iiyama i vaig observar que després de tres dies i dues nits al bosc les cèl·lules NK dels participants havien augmentat un 50% i la seva activitat un 52,6%, juntament amb l’augment de la presència de proteïnes anticance­rígenes.

Gran bosc de cedres a Japó (foto proporcionada per Q. Li)

Quant dura l’efecte?

En tots els estudis el resultat després de passar tres dies i dues nits ha estat de fins a 30 dies.

I si només hi passes un dia?

L’efecte és d’una setmana. Hem estudiat la ­relació entre la distribució dels boscos del Japó i les morts causades per diferents tipus de ­càncer.

I quina és la conclusió?

Les persones que viuen en zones amb menys arbres no només presenten més estrès sinó també índexs de mortalitat més alts que els que viuen on hi ha una bona densitat d’arbres.

Quan va començar a interessar-se pels banys de bosc?

Als anys vuitanta el govern del Japó, amoïnat pels alts índexs d’estrès de la població i per l’augment del karoshi, va decidir promoure el Shinrin-Yoku, terme que va inventar l’aleshores ministre d’Agricultura Tomohide Akiyama, però no hi havia cap dada científica.

Vostè ha estat l’encarregat d’investi­gar-ho.

Jo vaig néixer en un poble de la Xina i la meva infància va transcórrer jugant en un bosc, així que atresorava els seus efectes i la tradició popular dels seus beneficis, però també desconeixia el perquè.

Bany forestal en un bosc de xiprer japonès (foto subministrada per Q. Li)

I es va proposar esbrinar-ho.

Sí, després de doctorar-me al Japó me’n vaig anar a Stanford a estudiar Medicina del medi ambient i quan vaig tornar al Japó vaig crear la disciplina de Medicina Immunitària del Medi Ambient i el govern em va contractar perquè dirigís les investigacions sobre el Shinrin-Yoku.

Qualsevol bosc serveix?

Han de ser boscos amb una alta densitat d’arbres grans i vells.

Què tenen els arbres que donen aquest gran impuls al sistema immunitari?

El bosc afecta els nostres cinc sentits reduint l’estrès. Però l’aire de bosc, en concret, és ple de fitoncides, que són els olis naturals que els arbres segreguen per protegir-se d’insectes, fongs i bacteris. El seu sistema de defensa beneficia el nostre.

I segons la fitoncida els efectes varien?

Hi ha molt per investigar, però segons un estudi de la Universitat de Mie al Japó, la fragància cítrica de la fitoncida D-limonè és més efectiva que els antidepressius per potenciar el bon humor i assegurar el benestar emocional en pacients amb trastorns mentals.

Els banys de bosc poden ser una teràpia per a l’agressivitat?

Científics de la Universitat de Bristol van injectar en ratolins una de les substàncies que respirem al bosc i que es troba a la terra, la Mycobacteriumi van comprovar que potencia el sistema immunològic.

Un grup de dones gaudeixen del bany forestal (foto subministrada per Q. Li)

Potser els presos haurien d’estar reclosos als boscos.
La idea de crear presons als boscos és molt interessant, sisplau, escrigui-ho, m’encantaria investigar-ho.

Hauríem de tenir a les ciutats zones de boscos a més de jardins?

Com més urbanització, més estrès. La Universitat de Michigan va fer un estudi per observar els efectes del bosc en la memòria i l’atenció, i va concloure que les persones podem retenir un 20% més després d’un passeig entre arbres que després d’un passeig per una ciutat.

Tot i això, cada vegada hi ha més gent a les ciutats.
Hem de tornar a la natura i aquest és el meu missatge per al món.

Més arbres signifiquen més felicitat?

No són estudis meus, però segons investigadors de la Universitat d’Exeter, al Regne Unit, els efectes positius dels arbres sobre el benestar mental duren més que les injeccions de felicitat que ens aporta casar-nos o un augment de sou.

...

El que jo afirmo és que l’absència d’estrès i la presència de relaxació són la base de la felicitat.

Vostè recomana una manera de ser-hi, dins el bosc. No n’hi ha prou caminant-hi?

Caminar molt a poc a poc, cinc quilòmetres per hora i descansant; gaudint amb els cinc sentits, oblidant-se de mòbils i càmeres. També recomano tancar els ulls, afinar el sentit de l’ oïda i l’olfacte i respirar fondo.

Ima Sanchís

· Article publicat a La Vanguardia el 05.05.2018

· Més informació :
· El poder del bosque. Shinrin-Yoku. Editorial Roca
· Fer «banys de bosc» millora la salut, segons Qing Li
· An Interview with Forest Medicine and Shinrin Yoku
· Forest Medicine
· La xarxa de boscos terapèutics de Catalunya
· L’estudi “Boscos sans per a una societat saludable”
· Boscos sans per a una societat saludable. Un estudi pioner

La processionària un element biològic desconegut

La processionària

(Thaumetopoea pytiocampa)

una amiga

Intentaré explicar-me sotmès a la brevetat exigida: Ens pensàvem que la terra era plana i l’home el centre de l’Univers, i no és així. Podem considerar als arbres que perden totalment les fulles, de manera biològica natural, com a demacrats, debilitats, en perill, sotmesos a estrès per defoliació quan estan desfullats per factors estacionals?  No. Així perquè hem de considerar que, de manera natural, els pins desfullats per un element biològic, com és una cuca, un lepidòpter, resten debilitats, demacrats, atacats per una plaga?  

Aquesta defoliació de la processionària, es produeix en aturada vegetativa, a l’hivern, durant la primavera el pi es torna a vestir i a l’estiu resta esplendorosament vestit de fulles altra vegada.

Perquè no podem pensar, estudiar i veure, abstraient el factor antròpic, que l’ecosistema ha creat un mètode de descomposició i reciclatge en forma d’adob verd per aprofitar les fulles del pi i crear humus de qualitat en un hàbitat molt auster? Les fulles seques del pi són de difícil descomposició biològica, en canvi verdes generen, en l’excrement de les cuques, unes boletes d’adob en abundància i qualitat de nutrients.

La intervenció humana, especialment qui hauria de protegir d’aquesta al factor natural biològic, pensa encara que la terra és plana i la natura hostil, crea pública alarma i ataca virulentament amb atacs i fumigacions aèries massives que, ara sí de bon de veres, debiliten greument tot l’ecosistema. Tot deixant apart, en aquesta brevíssima exposició, l’àmbit urbà.

Gràcies. 

Joan Vicenç Lillo Colomar

Atemptat a les Xicandres de Burjassot

La ciutat que no vol els seus arbres

És dur començar amb aquest títol però no sé com dir el que vull explicar-vos.
Les fotos que acompanyen aquesta publicació són d'aquest mateix matí, 4 de maig. L'Oficina de Sostenibilitat ha rebut un avís per a anar a veure uns arbres que tenen "alguna cosa estranya".

Resulta que algun "presumpte" veí o veïna del nostre poble ha foradat 20 exemplars adults de xicranda (Jacaranda Mimosifolia) en el carrer Mestre Serrano de Burjassot (L'Horta Nord).

El nostre "presumpte" veí ha dedicat el seu temps i el seu esforç a fer dos forats en la base de cada exemplar per a després, injectar-li oli cremat de motor.

El motiu? només aquesta persona el sabrà... potser la vida en el seu barri el molesta tant com per a intentar matar a 20 arbres adults d'una estacada. Potser un, o dos d'aqueixos arbres li embruta el seu vehicle...

No és el primer cas, segurament no serà l'últim. Amb aquest fet queden algunes coses clares; La ciutadania, en general, necessita (necessitem) grans dosis d'educació i civisme, de criar-nos en el respecte cap a la vida. L'administració té molt a fer en aquest sentit, és comprensible que la manera en la qual s'ha treballat durant molt temps derive en una societat capaç de fer aquestes coses i hem de saber reinventar-nos, no solament per a fer efectiu un canvi en les maneres de procedir, sinó també per a saber fer educació ambiental i provocar un canvi social centrat en el respecte.

Dit això, i sense entrar en la important multa i la denúncia que aquesta persona pot arribar a tindre, espere que aquesta persona senta una forta vergonya quan escolte a altres veïns del seu barri, més sensibles i respectuosos que ell, criticar en el forn, o en replà de l'escala, a la persona que ha sigut capaç d'intentar matar a aquests 20 arbres.

· Publicat al facebook de l'Oficina de Sostenibilitat Local de Burjassot ·

Són mèlies

Les mèlies del carrer de Garbí

Des de ben jovenet que m’enamoraven uns arbres situats al final del carrer de Garbí de Capellades, entre el Passeig Immaculada Concepció i el Rec del Corronaire, vorejant una de les parets que formen part del perímetre de la Piscina Blava.

Tenia ganes de saber de quina espècie eren, com es deien, potser com una manera de sentir-los més a prop, de crear un primer vincle de coneixença. Saber el nom de les coses, de les persones, dels animals, dels arbres, és senzillament treure de l’anonimat allò que et crida l’atenció i et provoca algun tipus de pensament o d’emoció.

Sense massa sort vaig començar a preguntar als qui creia que podrien saber-ne el nom. No podien ajudar-me perquè eren uns arbres no massa coneguts dins del meu petit cercle de gent interessada per la natura.

Finalment vaig topar amb algú que va sadollar la meva inquietud botànica: són, mèlies, Franc, són mèlies, Melia azedarach n’és el nom botànic; popularment se’n diu arbre sant o parenostre perquè de les dures llavors se’n fan rosaris; es tracta d’un arbre caducifoli originari de l’Índia, sud de la Xina i Austràlia.

Mai he oblidat el seu nom. De llavors ençà quan passejo pel carrer de Garbí puc dir que realment em sento ben acompanyat.

Franc Guinart i Palet

Capellades 1-05-2018.

Com algú que tens ganes de conèixer

i de qui ni tan sols saps el seu nom,

com aquella filera d’arbres del carrer de Garbí

custodiant l’aigua blava a l’altre costat.

Com aquelles clivelles solcant el tronc

que sense voler et parlen de l’experiència,

com aquelles arrugues solcant el front

que et recorden els avis de la residència.

Com aquelles copes a l’estiu frondoses i verdes

que transformen el carrer i l’omplen de bellesa,

com aquelles mèlies, segrest del meu esguard,

que parlen del meu poble abans de jo arribar.

Franc Guinart i Palet

Capellades, 1-05-2018.

Mèlia, que ens fas rosaris

Foto de Luc Coekaerts. Melia azedarach, Corfú, Grècia.

Preneu les roses

Mireu, és tan sols un moment. Contempleu

com entra la primavera de sang verda.

Preparo el meu quadern per escriure una estona

sobre aquest fenomen que arriba en silenci.

Potser un vent lleu, potser un mestral

mourà les fulles de les mèlies,

de les moreres i dels avellaners,

portarà el perfum dels jacints a les places,

sobre tombes recents, sobre les oblidades,

i recordarà a vius i morts que en aquest mes de març

hi ha un dia que en diuen dels poetes. De la poesia.

Tolstoi va escriure Resurrecció, la contundent entrada

a la força del viure i a l’ambició dels homes,

tot en una sola pàgina, la primera.

Oh, sí, llegiu-la. Perquè si alguna cosa cal que digui el poeta

és que la vida torna i es fa lloc, i que els homes

lluiten contra tota natura. Contempleu, també,

La primavera, d’Odilon Redon al Museu Puixkin:

la dona rosa i nua sota l’arbre immens,

i no cal dir res més en aquest dia vint-i-u de març.

L’he escrit ja fa molts anys, aquesta primavera,

mentre els llorers creixien i oferien

corones victorioses. Preneu les roses

abans no s’esfullin. Fulles i fulls de llibre

s’abandonen a la fràgil esperança del poeta.

Olga Xirinacs

(Tarragona, 11 maig 1936)

Foto de 11299883. Melia azedarach, Vilafranca del Penedès, Catalunya.

Pell salvatge

El sol ens treu de les cases

i passes creant el paisatge

d'una cala de roca llisa

que et sala la pell salvatge.

Amb els peus fregant-te a la sorra,

surts de l'aigua venint amb l'onatge

i cargoles els cabells per escorre'ls.

Ets el centre de tota la platja.

I el dia desperta alegries.

I el teu para-sol salvavides.

I es banyen i es canten i diuen:

-Un home planeja sobre les onades!

I seuen al festejador,

fa un dia de sol i d'agost.

I al vespre els seus cors es disparen

quan la música sona de fons.

I la perd entre caps i cerveses,

entre mil decibels que bateguen.

Que bonica que està quan es gira

cantant amb tota la resta.

La Júlia plantava una mèlia,

protegint-la amb unes pedretes,

avisant que naixia una vida

i deixaria la seva per veure-la créixer.

El dia desperta alegries,

i el teu para-sol salvavides,

i es banyen i es canten i riuen

i tot a la platja s'atura un moment.

Gracià Pedro

· Cançó de 'Bremen' :

Foto de KUEN-CHERNG DAY.
紅腹鹿子蛾 Euchromia elegantissima formosana & 苦楝 Melia azedarach

Oh, arbre amic,

mèlia, que ens fas rosaris.

ombrel·la alta.

De llunya procedència,

universal n'és l’ombra.

Marisa Olivera

Foto de Shang-fu Dai. 苦楝樹 ~ 綠色隧道 / Mèlies ~ Túnel verd. Taiwan, Formosa.

Record de la Plaça de les Mèlies

Florien ben aviat, les mèlies de la plaça,

escampaven olors de bon temps pressentit,

encara els falciots no xisclaven als vespres,

encara eren ben fresques les tardes i les nits.

Amb el seu blau tan tendre gronxaven el capvespre,

nosaltres érem joves, els fills eren menuts,

cada cap de setmana ens trobàvem a un càmping

amb amics com nosaltres que amb els anys hem perdut.

De vegades m’arriba, mentre passejo amb calma,

la flaire de les mèlies al carrer del record,

ara ja soc una àvia que passeja tranquil•la

i espera que retornin els ocells xiscladors.

Júlia Costa

(Barcelona, 24 abril 1948)

Foto de Forest and Kim Starr.
Melia azedarach, flors i fulles, Molokini, Keokea, Maui, Hawaii.

III. Afrodísies

Sol, nenúfars
i carpes de colors
embruixaven
la tropicalitat
d'aquarel·la,
de llima dolça i verd
de les mèlies,
til·lers i gessamins
que embogien
d'olors afrodisíaques
els tentacles
d'anhels insospitats
de passió.

La calidesa blava
d'una tarda
se'ns esdevingué efímera,
potser massa,
des de l'illa del somni
mar enllà.

[de 'Tres moments i una veu']

Vicenç Ambrós i Besa
(Berga, Berguedà,25 gener 1982)

Foto de Antoni Albalat Salanova.
Factals al campus (Melia azederach). Castellò de la Plana. País Valencià.

Hora perfecta

La llum d’aquest matí

m’ha tornat primitiva,

essencial,

transparent.

Ara

m’assemblo als gats,

a la mèlia

i a les pedres.

Cada cosa callada

respira suaument;

el desig és un cicle

que es consuma lent

i recreant-se

en la fugacitat.

Cada cosa important

—sempre tan invisible—

desperta sense agulles

i va fluint

i va

cremant tranquil•la.

La llum del matí

amb el temps més verd,

m’ha regalat el do

de la carícia.

"Ogigia"

Foto de 11299883. Ocellet a la Mèlia. Can Figueres dels Barrancs, Sant Quintí de Mediona.