Desequilibri estato-dinàmic

Arbres que cauen sense avisar ?

Les mèlies (Melia azedarach) del carrer Ricardo Ortega de Palma no són una excepció.
Després d’una poda que ha anat sempre destinada a fugir de les façanes, tenim uns arbres desequilibrats cap al centre del carrer. Els exemplars de més de 12 metres d’alt i de més de 50 centímetres de diàmetre s’alcen en un equilibri dinàmic a dins garengoles de 60 per 60 centímetres. Afegiu-li les podridures internes. És mal de creure com amb tan poca arrel i un espai tan reduït, han pogut desenvolupar aquest brancam.
Fa 2 dies 3 de les mèlies caigueren sobre el carrer, una d’elles sobre un cotxe sortosament desocupat en el moment dels fets.
El futur d’aquests arbres d’aquest carrer està més que cantat, l’eliminació. I si l’ajuntament no elimina aquests disbarats d’arbre productes de la mala elecció i de la mala poda, potser haurem de plànyer alguna desgràcia. Els arbres no tenen cap culpa, cauen perquè no els deixen mantenir-se drets en condicions dignes.
Si es duu a terme l’eliminació anam a l’arboricidi, però quan va començar aquest arboricidi?

on és el pa d'arrels??

i amb aquesta espasa envestiràs al tronc de 60?

No és la cadena més tensada que hagi vist mai...

Si la motoserra s'enganxa, feim palanca...i tu estires

Tallar més amunt que les pròpies espatlles no és gens segur...

Rafel Mas, Búger 30 de setembre de 2009

fotos: R.Mas

Un altre arboricidi al barri de les Corts

Aquest estiu l’Ajuntament de Barcelona
ha talat els arbres del carrer Comtes de Bell-Lloc

Visc des de tota la meva vida a Barcelona i sempre he estat una enamorada dels seus arbres. De menuda, cada diumenge, anava caminant des de casa meva al barri d'Horta fins la Porta de la Pau o fins la font del bacallà o fins l'ermita de Sant Genis o fins el xalet suís. El meu pare m'explicava cada arbre i m’ensenyava el seu nom, considerava els arbres com a éssers vius que ens ajuden i alegren la vista i la vida. A l'escola m’ensenyaven els noms en castellà i mai he sabut de quins arbres em parlaven. Els meus arbres eren els que jo veia passejant per Barcelona i caminant amb la meva família pels seus carrers. Aquest arbres per mi són tan importants com els monuments de Barcelona i formen part de la meva memòria d'infantesa, joventut i tardor.
Últimament els arbres dels carrers de Barcelona estan desapareixent i finalment els ha tocat als arbres del meu carrer, el carrer Comtes de Bell-Lloc del districte de les Corts entre Caballero i Marqués de Sentmenat.
Vaig rebre a casa meva un escrit de l’ajuntament del barri explicant-me que em farien "el gran favor" d’arreglar el carrer i repoblar l'arbrat, vaig avisar a un amic forest i va venir a veure les acàcies del meu carrer. La conclusió va ser ràpida, era una animalada tallar uns arbres de més de 80 anys, que no estaven malalts, que no destorbaven i ens donaven ombra a l’estiu. Vaig trucar sensa dilacions a l'ajuntament de Barcelona i em van dir que no patís que no els tallarien.

Tinc 60 anys i mai més tornaré a veure el meu carrer tal com era, tots els records associats als arbres ja no existeixen, els van tallar a primers d'agost.
Després de trucar a tots els telèfons possibles de Barcelona, ningú sabia res de res, una persona em va explicar que eren raons de índole política i que jo no podia entendre aquestes qüestions.
Vostès com amics dels arbres saben quines són aquestes raons? És fa alguna cosa per defensar els arbres dels carrers de Barcelona? És pot fer alguna cosa per parar això que esta passant no tant sols al meu carrer sinó a molts carrers de la nostra ciutat?.
M'agradaria que m’ajudessin a conèixer la resposta a les meves preguntes i superar la tristesa que tinc dins del meu cor i a deixar de pensar que no pot ser que les persones a les qui els em donat les claus per governar la nostra ciutat són tan insensibles. Per a mi des de que van tallar els arbres, la conselleria de Medi Ambient és un enemic. No té cura dels meus arbres, els mata.
Fa unes setmanes que dedico les meves vacances a passejar pels carrers de Barcelona i estic espantada per la quantitat d’arbres petits, secs i mig morts que he vist on abans hi havien magnifiques acàcies, plàtans, oms, lledoners, ... i molts altres que han format part de la memòria històrica d'aquesta ciutat.
Si no canvia la mentalitat de la gent que governa ni tan sols els nostres nets podran veure els arbres que nosaltres hem gaudit.

Immaculada Herrero

Veïna de Les Corts - Barcelona

Pel poble, a l’esquena i al marge del poble

Històries com les que ens explica la Immaculada Herrero malauradament passen cada dia. Desconec els motius de l'ajuntament en aquest cas, però les raons d’índole política que li van dir poden ser qualsevol excusa difícil d’explicar; que tenen ganes de gastar-se alguns diners, que deuen algun favor a alguna empresa i així fent obres li tornen el favor, que algun polític no li agraden aquests arbres, ...., mil coses. És molt possible que siguin unes obres d’arranjament d’aquest carrer acollides al Fons Estatal d’Inversió Local del govern d’Espanya per a pal·liar l’atur, unes ajudes que el govern d’Espanya va convocar precipitadament i molt malament i que han ocasionat en molt poc temps la tala indiscriminada d’arbres als carrers de molts pobles i ciutats, els ajuntaments que es van acollir a aquest fons en general també ho van fer de manera precipitada i s’ho estan gastant molt malament, en obres poc o gens prioritàries i molt mal planificades. Massa sovint es té la impressió que molts polítics estan governant per al poble sense tenir en compte el poble, a l’esquena i al marge del poble.
Quan passen coses com aquestes, el que hauríem de fer sempre la ciutadania és queixar-se i denunciar-ho de totes les maneres possibles; queixar-se, denunciar-ho i demanar explicacions a les autoritats responsables d’aquests fets, en aquest cas a l'Ajuntament de Barcelona, cal demanar sempre que ens contestin per escrit, cal recordar que les administracions públiques en les qüestions mediambientals tenen la obligació de contestar per escrit tot el que es pregunti. També cal fer saber i denunciar aquesta mena de fets a les diverses autoritats competents, inclosa la fiscalia de medi ambient. I, sobretot, cal explicar-ho bé a tots els mitjans de comunicació tot demanant que se’n facin ressò, cal que la gent sàpiga totes les agressions als arbres que fan les autoritats i cal que les autoritats sàpiguen que la gent no hi estem d’acord, que estem a l’aguait del que fan i de la manera que es gasten i malgasten els diners.
En el proper plenari del Districte de les Corts, que es farà a l’edifici de l’Ajuntament de la plaça Comes el dijous dia 1 d’octubre a les 19.30, hi aniran una colla de veïns amb la intenció de preguntar la raó d'aquesta tala. Estaria bé que en aquest plenari hi anessin el màxim nombre possible de persones i també dels diversos mitjans de comunicació per interpel·lar a les autoritats i per veure el que hi diuen. Esperem que l’Ajuntament sigui sincer, s’expliqui clarament i no s’inventi excuses de mal pagador.

Francesc Mas

Amics arbres · Arbres amics

·

www.350.org

Una acció pel Dia Internacional del Clima

24 d'octubre de 2009

http://www.350.org/actions

Joan Buades: Copenhaguen, compte enrere

Cuidant el clima (de negocis):

Abandonar el Sud més empobrit, oblidar Montreal, per Joan Buades.

Segon article de la sèrie COPENHAGUE, COMPTE ENRERE, elaborada per Joan Buades, membre d’ALBA SUD, sobre el debat previ a la celebració de la Cimera de Nacions Unides sobre Canvi Climàtic que tindrà lloc del 7 al 18 de desembre de 2009 a Copenhague.

Superant els temors recents suscitats per la coincidència d’una recessió econòmica profunda i la pluja d’informes sobre l’agudització i acceleració dels efectes del canvi climàtic, els líders mundials han aprofitat els darrers mesos per vendre optimisme de cara a la crucial cita de Copenhaguen. El propi president Obama, en un discurs inquietant per la seva buidor, ha delimitat allò que és possible d’aconseguir (un acord de paraules benintencionades i donant llargues fins al 2050 als canvis urgents) i on són les línies roges (el tractat no pot fixar cap objectiu rellevant de reducció d’emissions abans del 2020, no té per què ser vinculant i no té res a veure amb la qüestió de com respectar els drets del Sud, començant pels alimentaris).

Hi ha molts nervis, bé que de naturalesa prou diferent. Per exemple, la indústria turística (la primera economia sectorial del planeta) i la del transport (que ostenta el rècord d’increment de les emissions letals per al clima) no dormen davant la por que a Copenhaguen es decideixi a imposar una ecotaxa que també les afecti. Una idea no gens esbojarrada, per cert. La secció alemanya del WWF acaba de demostrar que el cost en carboni d’un viatge d’un turista centreeuropeu a Mèxic és descomunal (7,2 de CO2 en un paquet de set dies), especialment pel pes del transport aeri exonerat del tractat de Kyoto. Un simple viatge de Frankfurt a Mallorca genera tant de CO2 com un cotxe que circuli tot l’any. Des d’una entitat financera fora de tota sospita, el Deutsche Bank, s’acaba de fer públic un informe esborronador sobre la fam al món, cridant l’atenció sobre la dificultat d’alimentar 9.000 milions de persones (+2.500 milions respecte al 2005) en un context de creixent vulnerabilitat ambiental i climàtica. Al capdavall, hi ha l’angúnia davant el risc que una bona part del Sud, el que no és ni la Xina o l’Índia sobretot, a la vista del col•lapse agrícola i climàtica, decideixi emigrar al Nord en les pròximes dècades generant caos i inestabilitat en el cor del sistema industrial. El 2009 hem arribat a 1.100 milions de persones amb fam (especialment a l’Àfrica subsahariana i a l’Àsia del sud). Un tercer temor el constitueix quant costarà la “mitigació” del canvi climàtic i qui el finançarà. El prestigiós International Institute for Environment and Development de Londres critica els càlculs oficials de l’IPCC (el Panell Internacional sobre el Canvi Climàtic de l’ONU), que l’avaluava en un màxim de 170 miliards de dòlars anuals (el cost d’organitzar tres Jocs Olímpics), perquè ignora sectors clau com la mineria, l’energia, el turisme o els sosteniment dels ecosistemes. Segons l’IIED, el cost seria de dues a tres vegades més car i l’impacte seria molt desigualment perjudicial en àmplies àrees del Sud. Vist des del Pacífic, Centramèrica i el Carib o Àfrica, amb emissions per càpita molt per sota de la mitjana, les transnacionals i el Nord haurien de ser els únics finançadors si volen evitar l’abisme.

Enmig d’aquests interrogants colossals, els líders mundials i moltes indústries multipliquen els seus gestos de compromisos voluntaris amb el clima (el del sector aeronàutic és el més espectacular i il•lusori) així com les promeses d’ajuts (sempre sense quantificar) al Sud més empobrit del Planeta. Se’ls veu el llautó. Perquè la pregunta clau és: per què no és possible que a Copenhaguen es signi un tractat per protegir el clima seguint el model de l’únic tractat ambiental mundial que ha funcionat de veres, el Protocol de Montreal que va portar a la desaparició ràpida dels CFCs? Potser perquè el de Montreal era un acord vinculant per a empreses i governs, amb terminis d’abandonament complet i definitiu de la fabricació d’enginys industrials lesius per a l’escut d’ozó de la Terra? Ni l’aire que respirarem el propers anys ni la immensa majoria de la humanitat, que viu al Sud, mereixen l’atenció de la climatocràcia que domina el camí a Copenhaguen i que té, com a única meta, millorar el clima...per fer negocis. La prioritat, doncs, ha de ser exigir des de tots els racons del Planeta un canvi de prioritats en favor del clima i de la millora de les condicions de subsistència de la majoria de la humanitat. La convocatòria global ciutadana del proper 24 d’octubre ha de ser un èxit. Només així hi haurà espai per a un optimisme real a Copenhaguen.

Relacionat amb:

Notícia: COPENHAGUE 2009: COMPTE ENRERA (1)

Per a més informació:

Solidaritat amb Hondures

Carta de Solidaritat amb Hondures des de la reunió de LVC a Menorca

Les organitzacions que conformam LA VIA CAMPESINA ens definim com moviment social i popular, i tenim com a visió acompanyar processos de canvi, denunciar i solidaritzar-nos en contra de qualsevol tipus de violació als drets humans, i als principis democràtics i de justícia, i contra tot allò que atempti contra els nostres pobles.

Enfront dels successos de repressió al poble hondureny per part dels dictadors, aquesta trobada de la VIA CAMPESINA, Amigos de la Tierra, GRAIN, Associació Entrepobles i Veterinaris sense Fronteres realitzat a Menorca, assenyala que:

Condemnam el cop civil militar que instal·là una dictadura al nostre país germà d'Hondures, representant això un retrocés històric cap aquells anys en què a Amèrica Llatina foren instal·lades les dictadures feixistes amb el suport de la dreta, els grans poders econòmics, els militars i la CIA.

Exigim es restabliment immediat de la democràcia i la reinstal·lació immediata del President Manuel Zelaya Rosales, que fou elegit democràticament per el poble i te la legalitat i legitimitat per a governar al seu país.

Demandam el cessament de la repressió i del toc de queda, així com la llibertat immediata de tots els detinguts i el respecte a la vida i a la integritat física del President Zelaya i de qui l'acompanyen en defensa de la democràcia.

Ens solidaritzam amb la lluita dels nostres pobles i amb els moviments camperols, sindicals i socials, que treballen sempre per una societat més justa i democràtica.

Demandam la investigació i sanció als culpables i responsables de l'atemptat criminal que sofrí el nostre company Rafael Alegria, representant de la VIA CAMPESINA per a Centre Amèrica.

Alertam que el cop civil militar que es donà a Hondures des del 28 de juny d'enguany, revela una vegada més la desesperació dels grups de poder econòmic i la dreta política, davant l'avançament democràtic de les forces progressistes i patriòtiques que promouen canvis profunds. Resulta fonamental mantenir i enfortir la unitat i la integració dels pobles a fi de prevenir i evitar tot intent colpista a qualsevol altre país.

Donam suport a la iniciativa de la Federació Internacional de Drets Humans de requerir a la Cort Penal Internacional de Justícia que declari al cop i a la repressió a Hondures com un crim contra la humanitat.

Les i els delegats a la trobada sobre Canvi Climàtic, convocam la més ampla i sostinguda mobilització cívica i popular de suport a la democràcia i a la voluntat sobirana del poble Hondureny.

Menorca, 25 de setembre de 2009

Per a més informació:

G20

Tasio

Gara

Son Bosc Parc Natural!

La Conselleria de Medi Ambient no permet que la Junta Assessora del P.N. de s’Albufera de Mallorca es pronunciï sobre Son Bosc

28/09/2009 · Palma

El proper 6 d’octubre ha estat convocada reunió de la Junta assessora del Parc Natural de s’Albufera de Mallorca, bàsicament amb l’objectiu d’informar sobre la memòria d’actuacions de l’any 2008 i aprovar el pla de feina del 2009.

Les juntes assessores són organismes consultius que tenen entre les seves funcions el vetllar per la conservació de l’espai natural. En aquest sentit, a la passada reunió celebrada el 24 de juny de 2008 en el punt de precs i preguntes el GOB va plantejar la incorporació de Son Bosc al Parc Natural, proposta que va ser acceptada de forma unànime tal i com figura a l’acta de la sessió. Tot i això, la proposta no va tenir el caràcter formal d’acord, ja que no figurava a l’ordre del dia. Per això el passat 7 de maig de 2009 el GOB sol·licità formalment que a la propera reunió de la junta assessora figuràs un punt sobre la proposta d’incorporació de Son Bosc al Parc Natural. Ara, a la vista de la convocatòria rebuda fa uns dies per a la propera reunió, la proposta de discussió ha estat rebutjada.

Des del GOB lamentam que la Conselleria de Medi Ambient limiti la capacitat d’opinió de la junta assessora de s’Albufera, bloquejant la possibilitat que s’acordi sol·licitar la inclusió de Son Bosc en el Parc Natural. Recordem que una part de Son Bosc ja va formar part del Parc Natural de s’Albufera l’any 2003, tot i que posteriorment la protecció va ser anul·lada pel govern de Jaume Matas per permetre que tiràs endavant el projecte de camp de golf. En aquell cas, tampoc per la desprotecció es va demanar opinió a la junta assessora.

Igualment lamentam que, a l’hora de la veritat, el paper d’aquests organismes consultius es limiti a simples qüestions de tràmit (informar memòries i plans), cosa que fins i tot es fa a deshores (haurem d’informar el pla de feina del 2009 en el mes d’octubre!).

Proposta de petició d’incorporació de la zona de Son Bosc al Parc Natural de s’Albufera de Mallorca

Segons queda establert al Decret 40/2002, de 15 de març, pel qual es modifica el Decret 4/1988, de 28 de gener, de declaració del parc natural de s’Albufera de Mallorca, la Junta Rectora del Parc Natural de s’Albufera de Mallorca té, entre les seves funcions, ” vetlar per la conservació de la zona”.

L’ajuntament de Muro aprovà el passat mes de març de 2008 la llicència per a la construcció d’un camp de golf a la zona de Son Bosc, colindant amb el Parc Natural. El començament de les obres pot esser imminent.

Son Bosc ha estat reconegut per diferents estudis i investigadors com una zona d’altíssima biodiversitat (vegin-se els documents adjunts), molt superior a la presentada per la majoria d’àrees incloses dins el Parc Natural. Entre altres valors, alberga dues terceres parts de la població europea d’Orchis robusta.

La construcció d’un camp de golf en aquesta zona no només suposarà la transformació de Son Bosc i la pèrdua dels seus valors naturals, sinó que a més a més pot generar efectes indesitjats sobre el Parc Natural, tal i com es reconeix a diferents informes científics i tècnics.

Bona part de Son Bosc ja va formar part del Parc Natural de s’Albufera de Mallorca, entre el maig de 2003 i el gener de 2004. La protecció de la zona fou justificada per informes tècnics de la pròpia Conselleria, en els quals es destacaren els importants valors naturals de la zona.

Entre altres prestigioses entitats de conservació, fins i tot la Unió Mundial per la Naturalesa (IUCN) ha instat la Conselleria de Medi Ambient a protegir la zona de Son Bosc incloent-la dins el Parc Natural de s’Albufera de Mallorca (document adjunt).

Per tot això, la Junta Assessora del Parc Natural de s’Albufera de Mallorca insta la Conselleria de Medi Ambient a fer urgentment les gestions oportunes per incloure la zona de Son Bosc dins l’àmbit del Parc Natural.

Una informació de

Tribuna Mallorca

Jesús León Santos

El Nobel d’Ecologia

Pocs ho saben, però hi ha un Premi Nobel d'ecologia. L’any passat, el 2008, el va guanyar Jesús León Santos, de 42 anys, un camperol indígena que porta realitzant en els últims 25 anys un excepcional treball de reforestació a la seva regió d'Oaxaca, Mèxic.

El veritable nom de la recompensa és “Premi Ambiental Goldman”. Va ser creat el 1990 per dos generosos filantrops i activistes cívics nord-americans Richard N. Goldman i la seva dona Rhoda H. Goldman. Consta d'una dotació de 150.000 dòlars (uns 100.000 euros) i es lliura cada any, al mes d'abril, a la ciutat de San Francisco, Califòrnia (Estats Units). Fins ara ha estat atorgat a 126 defensors del medi ambient de 72 països. El 1991, el va guanyar l'africana Wangari Maathai, qui després va obtenir el Premi Nobel de la pau el 2004.

Un arbre a la Mixteca de Oaxaca amb les arrels al descobert per l'erosió

A Jesús León Santos li van donar perquè, quan tenia 18 anys, va decidir canviar el paisatge on vivia a la Mixteca alta, la "terra del sol". Allò semblava un panorama lunar: camps erms i polsosos, desproveïts d’arbreda, sense aigua i sense fruits. Havia de recórrer grans distàncies a la recerca d'aigua i de llenya. Gairebé tots els joves emigraven per mai tornar, fugint de semblants erms i d'aquesta vida tan dura.

Amb altres comuners del lloc, Jesús León es va fixar l'objectiu de reverdir els camps. I va decidir recórrer a unes tècniques agrícoles precolombines que li van ensenyar uns indígenes guatemalencs per convertir terres àrides en zones de cultiu i arbrades. Com portar el projecte a terme? Fent reviure una eina indígena també oblidada: el “tequio”, el treball comunitari no remunerat.

Va reunir a unes 400 famílies de 12 municipis, va crear el Centre de Desenvolupament Integral Camperol de la Mixteca (Cedicam), i junts, amb recursos econòmics limitadissims, es van llançar a la gran batalla contra la principal culpable del deteriorament: l'erosió. En aquesta regió mixteca hi ha més de 50.000 hectàrees que han perdut uns cinc metres d'altura de sòl des del segle XVI. La cria intensiva de cabres, el sobrepasturatge i la indústria de producció de calç que va establir la Colònia deterioraren la zona. L'ús de l'arada de ferro i la tala intensiva d'arbres per a la construcció dels imponents temples dominics van contribuir definitivament a la desertificació.

Jesús León i els seus amics van impulsar un programa de reforestació. A pic i pala van cavar rases-trinxeres per retenir l'aigua de les escasses pluges, sembrar arbres en petits vivers, van portar abonament i plantaren barreres vives per impedir la fugida de la terra fèrtil. Tot això va afavorir la recarrega de l'aqüífer. Després, en un esforç titànic, van plantar al voltant de quatre milions d'arbres d'espècies natives, aclimatades a la calor i sòbries en l'absorció d'aigua.

Pagesos del CEDICAM llaurant els seus camps

Després es van fixar l'objectiu d'aconseguir, per a les comunitats indígenes i camperoles, la sobirania alimentària. Desenvolupar un sistema d'agricultura sostenible i orgànica, sense ús de pesticides, gràcies al rescat i conservació de les llavors natives del panís, cereal originari d'aquesta regió. Sembrant sobretot una varietat molt pròpia de la zona, el “cajete”, que és de les més resistents a la sequera. Es planta entre febrer i març, que és allà l'època més seca de l'any, amb molt poca humitat en el sòl, però quan arriben les pluges creix ràpidament.

Terrasses anti desertificació a la Mixteca de Oaxaca

Al cap d'un quart de segle, el miracle s'ha produït. Avui la Mixteca alta està restaurada. Ha tornat a reverdir. Han sorgit brolladors amb més aigua. Hi ha arbres i aliments. I la gent ja no emigra.
Actualment, Jesús León i els seus amics lluiten contra els transgènics, i sembren uns 200.000 arbres anuals. Cada dia fan retrocedir la línia de la desertificació. Amb la fusta dels arbres s'ha pogut rescatar una activitat artesanal que estava desapareixent: l'elaboració, en tallers familiars, de jous de fusta i estris d'ús corrent. A més, s'han enterrat en llocs estratègics cisternes de ferrociment, de més de 10.000 litres de capacitat, que també recullen l'aigua de pluja per al reg d'hivernacles familiars orgànics.

Paisatge de la Mixteca

L'exemple de Jesús León és ara imitat per diverses comunitats veïnes, que també han creat vivers comunitaris i organitzen temporalment plantacions massives.
En un món on les notícies, amb freqüència, són negatives i depriments, aquesta història exemplar ha passat desapercebuda. Una prova més del desastre mediàtic en què vivim.

Ignacio Ramonet

· Article publicat a El País el 04.06.2008

·

·

· Més informació:
· Galardonado con el Premio Ambiental Goldman 2008 para Norteamérica
· Del páramo al paraíso. Miguel Angel de Alba
· Un creador de bosques en México ayuda a su gente. Bosques de alimentos
· Ways of Ancient Mexico Reviving Barren Lands
· Empresas de transgénicos mienten y sobornan
· Los que cuidan el medio ambiente son premiados
· 2008 Goldman Prize Winner Jesus Leon Santos on Bringing Desert Lands Back...
· Premio Ambiental Goldman para un campesino indígena de México
· Jesús León Santos gana el Premio Nobel de ecología
· Jesús León Santos ganador del Premio Ambiental Goldman en Ecología

·

·

A Inca no s'estimen els arbres 3

Ara els hi peguen una bona pallissa

Seguint la mateixa dinàmica destructiva amb els pins de l'avinguda dels reis catòlics a Inca, després de tallar les arrels i talar bona part dels pins d'aquesta avinguda, ara els hi peguen una bona pallissa. Peró no ens hem de preocupar que, segons el batle d'inca, tornaran ha sembrar pins i aquesta vegada no els deixaran créixer tant. Això vol dir que es gastaran els nostres doblers per sembrar els mateixos arbres que han llevat i que els apallissaran any rere any per mantenir-los en les pitjors condicions possibles.

Una víctima de la tala descontrolada dels pins:
· A inca no s'estimen els arbres 1
· A inca no s'estimen els arbres 2

El risc de jugar amb el clima

El perillós negoci de la manipulació climàtica

“Les empreses i governs que han causat el canvi climàtic impulsen propostes cada vegada més perilloses, com la geoenginyeria o manipulació voluntària del clima. Quasi cap govern i cap industria es planteja qüestionar les causes de l'escalfament global”.

La crisi climàtica ja es sent a totes bandes: pluges abundants i fora de temporada, sequeres més importants i a llocs on no n'hi havia, més inundacions, freds i calors extrems, huracans més forts i a noves regions, pèrdua de collites, devastació d'ecosistemes...

Enfront d'això, les empreses i governs que han causat el canvi climàtic impulsen propostes cada vegada més perilloses, com la geoenginyeria o manipulació voluntària del clima.

Quasi cap govern i cap industria es planteja qüestionar les causes de l'escalfament global: l'agricultura industrial (monocultius agrícoles i d'arbres, pecuària intensiva, ús d'agrotòxics) i el canvi d'ús de sòl (incloent-hi desforestació, desertificació, creixement urbà i de carreteres) són els principals factors de canvi climàtic, seguits per la industria automobilística i les emissions de gasos d'efecte hivernacle de les grans industries. Però les propostes a la taula són manipulacions de mercat (com el comerç de carboni, que no redueix gens les emissions però és un sucós negoci empresarial); augmentar els monocultius agrícoles i d'arbres (causes principals del canvi climàtic); i nous remeis tecnològics que tampoc serviran, però de nou, són un negoci per a les empreses que en volen les patents.

La nova carta del poderós lobby petrolier, químic i d'agronegocis és la geoenginyeria. Aquestes industries, els seus científics de lloger i el govern dels Estats Units, s'han dedicat durant dècades a negar que hi havia canvi climàtic i per tant, no hi havia necessitat de retallar les emissions. Ara canviaren el discurs: reconeixen que el canvi climàtic és greu i s'han de prendre mesures. La solució perfecte, diuen, és la manipulació del clima a gran escala. No implica reduir emissions, ni canviar els patrons de producció i consum – que ells controlen i són la seva font de lucre- sinó fer enginyeria climàtica per a refredar el planeta, que renovada tot el temps, permetrien fins i tot augmentar les emissions, perquè es contraresten els seus eventuals efectes climàtics. La geoenginyeria, afegeixen, és una solució de guanyar-guanyar: no s'ha de canviar res i crea noves fonts de negocis.

Els governs de les grans potències mostren un creixent entusiasme enfront de la perspectiva de no haver de reduir emissions a les seves fonts i ja han començat a desviar recursos públics per a investigació i experimentació en geoenginyeria. El primer de setembre, la Societat Real (Acadèmia de Ciències del Regne Unit) es sumà de manera irresponsable al concert, publicant un reportatge elaborat per un selecte grup de científics – la majoria involucrats en geoenginyeria- que encara que reconeix que la geoenginyeria implica riscs, diu que s'ha de prendre en compte i augmentar la seva investigació i experimentació, com un pla B.

Entre les propostres de geoenginyeria està la fertilització de grans àrees de l'oceà amb ferro o urea (per augmentar el plàncton, absorbir carboni i baixar la temperatura de la mar), llançar immenses quantitats de compostos sulfatats a l'estratosfera creant una ombra que tapi els raigs del sol, posar en òrbita milers de milions de miralls que reflecteixin el raigs solars, manejar i desviar huracans, immenses plantacions de cultius i arbres transgènics per a agrocombustibles i abocadors de carboni o l'anomenat bioxar: cremar quantitats industrials de matèria orgànica amb piròlisis par a enterrar-lo en el sòl.

Cada proposta porta en ella mateixa enormes riscos i efectes secundaris. Per exemple, les partícules de sulfat a l'estratosfera cauran després a la terra, produint la mort prematura de 500.000 persones; la manipulació de la mar amb fertilització o algues transgèniques, desequilibra les cadenes alimentaries i els ecosistemes marins; els miralls en el cel seran manejats des de la Terra – què tal si decideixen usar-los com a arma per a fregir qualque país que molesti a qui controli els ordenadors? Cap on es dirigirà el reflex si hi ha una caiguda del sistema?

A més, totes les propostes comparteixen altres impactes. Perquè el clima prengui nota, necessàriament ha de realitzar-se a mega-escala. Una vegada posades en marxa, no hi ha volta enrere. El clima és una sistema global i no hi ha forma de predir els impactes que la manipulació climàtica produirà en altres regions: els països i poblacions més vulnerables del Sud – que no contribueixen al caos climàtic, però ho sofreixen- podrien rebre els pitjors impactes, amb més descontrol climàtic i devastació dels seus ecosistemes, afectant més als pobres, pagesos, indígenes, pescadors artesans. Tenen a més un alt potencial d'usos bèlics.

Els que proposen i tenen doblers per a finançar la geoenginyeria són els que han causat el canvi climàtic. Addueixen que esperar a un consens global sobre el tema és massa lent per a la gravetat de la crisi. D'on treuen autoritat moral per adjudicar-se el control del termòstat global?

Seran només experiments, diuen a la Societat Real. Llevat per a qui sofreixi els impactes, que serà una crua realitat. La geoenginyeria no solucionarà res i augmentarà el problema. Allò únicament raonable és una prohibició global que impedeixi als nous senyors del clima experimentar amb tot i tots els demés.

Silvia Ribeiro, Investigadora del Grup ETC

Font: Biodiversitat a Amèrica Llatina

Coablanca (Oenanthe oenanthe)

Oenanthe oenanthe

Quin ocell més polit. També és molt esquiu. Avui l'he observat a la comuna de Bunyola i s'ha deixat fotografiar. M'agradaria tenir una càmera més bona, però em conform.

Fotos JV

Com el so del pal d'aigua

Omphalapion laevigatum

Un curculiònid apiònid molt sociable i musical.

Vos ho escric així com ho he deixat al fòrum fauna del gob:

"Coneixeu aquell instrument musical que és com un tros de pita buida i a dedins hi ha llavoretes? que quan es mou fa com un renou d'aigua? Idò això és el primer que he escoltat abans de descobrir de què es tractava en realitat. Bé encara no ho sé fins que en Xavi m'ho digui en la seva resposta. El que fan aquests animalons és deixar-se caure quan perceben un perill i llavors, d'aquesta manera, provoquen aquest renouet que et despista un munt, al manco a mi, que cercava on era l'albelló. És curiós comprovar, però, que una vegada entenen que no els vols fer mal es posen tranquils i van a la seva, amb un ull despert per un sí de cas."

I efectivament, en Xavier Canyelles me n'ha donat les entresenyes, jo diria que molt aproximades: "No estic segur de l'espècie. Es tracta de curculiònids de la família dels Apiònids. Abans tots eren del gènere Apion però darrerament s'han ordenat en altres gèneres diferents. A primera vista i amb un marge d'error (la identificació és difícil fins i tot mirant-los amb lupa binocular) podria tractar-se de Omphalapion laevigatum (Paykull, 1792)."

Fotos JV 24set09