· Vinyeta de Ferreres publicada a El Periódico de Catalunya el 30-07-2009.
divendres, 31 de juliol del 2009
dijous, 30 de juliol del 2009
Tala d'arbres a la Gran Via de Barcelona
dimecres, 29 de juliol del 2009
La Càcia que ja no hi és
La Robinia PseudoacaciaLa Càcia, Robinia Pseudoacacia, és un arbre de la família de les lleguminoses i és d'origen americà. El botànic francès Jean Robin (1550-1629), un jardiner encarregat de cuidar les plantes medicinals dels reis francesos Enric lV i de Lluís Xlll, en va portar llavors des de les muntanyes Apalatxes a l'estat de Virgínia del nord d’Amèrica a l’any 1601. D’aquestes llavors, en Jean Robin en va plantar al jardí de casa seva a la plaça del Delfinat de Paris i al cap de 35 anys el seu fill Vespasien Robin va trasplantar les dues primeres robinies d’Europa, una a la plaça René-Viviani, Saint Julien le Pauvre, que encara viu i és l’arbre més vell de Paris i l’altre al Jardí del Rei, anomenat desprès Jardí Reial de les Plantes Medicinals i actualment Jardí de les Plantes, aquesta Robinia Pseudoacacia va viure fins a la dècada dels 1980.Ja en els segles XVII i XVIII es va anar introduint l’arbre per bona part d’Europa, primer en els parcs i jardins reials i després fou àmpliament difós com a planta ornamental utilitzada com a arbre de passeigs i d’alineacions. Sembla que a Barcelona fou introduït cap a mitjans del segle XVIII. Amb el temps aquest arbre s'ha naturalitzat i asilvestrat en moltes regions europees, com a Catalunya, on es troba sovint en boscos de ribera.La Robinia Pseudoacacia s’ha utilitzat sovint com a arbre d’alineacions als marges i les vores de les carreteres i de les vies del tren. És útil per fixar talussos i fixar sòls. El seu sistema radicular és capaç de controlar l’erosió, gràcies als nombrosos rebrots que desenvolupa.La seva fusta s’havia fet servir molt per fer travesses de les vies del ferrocarril. Té una elevada resistència i una durabilitat natural molt bona, és molt dura i resistent a la podridura. S’ha utilitzat en carreteria, ebenisteria, torneria, per fer mobles, graons en jardineria, jocs per a nens a l'aire lliure, estaques, parquet, ... S’usa també com a llenya per fer foc ja que té un alt poder calorífic comparable al de l'antracita.La Robínia fa unes flors papallonejades, blanques, en raïms penjants, lleugerament perfumades i amb gust dolcenc, són comestibles, hi ha qui se les menja. Es mengen tal qual com a llaminadures i també se’n fan dolços i pastissos. En algunes zones d’Itàlia, al Vèneto, la Toscana i d'altres regions, amb les flors amb, un arrebossat dolç i fregides, és fan uns bunyols dolços boníssims, d’aquells que en cada zona i cada casa tenen una recepta particular una mica diferent. La Robínia és una planta melifera, les seves flors agraden molt a les abelles, que n’elaboren una mel molt preuada. D’aquestes flors també es preparen saborosos xarops i un vi tònic i s’extreu un oli, anomenat “essència d’acàcia”, usat en perfumeria. També hi ha una varietat de jardineria d’Acàcia Robínia de flors de color rosa.La Càcia pot arribar a fer 25 metres d’alçada i pot viure de 200 a 300 anys i més. La Robínia del Jardin des Plantes de Paris va viure més de 380 anys, la de René-Viviani ja en té més de 400.Alguns dels noms comuns de la Robinia Pseudoacacia emprats en català són: Robínia, Acàcia falsa, Falsa Acàcia, Acàcia blanca, Acàcia de bola, Càcia, Escàcia, Escàrcia, Acàcia borda, ...
diumenge, 26 de juliol del 2009
G8: Infinita tristesa
El G8 i la crisi climàtica: hi coincidiran els fets amb les paraules?
Els governs d’alguns dels països més poderosos del mon es reuniren recentment a Itàlia i produïren un document titulat “Un Lideratge Responsable per a un Futur Sostenible”. A la seva declaració informen al mon que estan “decidits a assegurar el creixement sostenible i a enfrontar els desafiaments interrelacionats de la crisi econòmica, la pobresa i el canvi climàtic”.
Podria ser divertit, si no fos perquè la situació actual és tan tràgica.
El mon enfronta una greu crisi econòmica, la pobresa augmenta a totes bandes – i també en aquests 8 països- i la crisi climàtica està propera al desastre. Tot com a conseqüència directa del lideratge “responsable” dels governs d’aquests i altres pocs països durant moltes dècades.
Òbviament, ningú pot culpar a països com Tuvalu, Fiji, Laos, Cambodja, Papua Nova Guinea, Gambia, Namíbia, Uruguai, Cuba o la majoria dels 192 estats membre de les Nacions Unides d’haver creat aquests problemes. Tan mateix, la majoria d’ells ja estan impactant greument sobre els seus pobles.
El G8 ara promet que “encapçalarà la lluita contra el canvi climàtic”, però la realitat mostra que està fent exactament l’oposat: en el Regne Unit es criminalitza a militants que intenten impedir l’ús del carbó, es planteja obrir Alaska a l’explotació petroliera, les empreses petrolieres i gaseres dels països del G8 es continuen lucrant amb els combustibles fòssils, a la vegada que el consum en aquests països accelera la destrucció de boscos tropicals.
Els països que ja sofreixen a causa del canvi climàtic mai manifestaren el desig de ser “liderats” per el G8. Al contrari, estan exigint que ells i altres governs poderosos acceptin la seva responsabilitat per els problemes que han creat i facin qualque cosa al respecte. No per el 2050 sinó ara mateix. No amb declaracions sinó amb accions concretes. No a traves de “mecanismes de mercat” sinó a través d’estrictes mecanismes legals.
El mon –els seus pobles i ecosistemes- ja no poden tolerar un sistema on uns pocs governs, en base al seu poder econòmic, polític i militar, usen i destrueixen el planeta en benefici propi. En tal sentit, els països del G8 han de recordar el significat de la paraula democràcia i acceptar que constitueixen una petita minoria que no ha rebut de ningú, llevat d’ells mateixos, el mandat de liderar als demés.
El mon no vol ni necessita el seu “lideratge”, però sí necessita que actuïn de manera “responsable” per enfrontar el desastre climàtic que han creat. El món necessita que facin coincidir les seves paraules amb fets.
Per a més informació:
Moviment Mundial per els Boscos Tropicals
divendres, 24 de juliol del 2009
Volen tallar 3.000 pins del Penyagolosa
· Proposta didàctica:
· El Pinar Negral
· Camins i Sendes
· Article publicat a Biologia-Geologia, Bloc de Biologia i Geologia de l'IES Penyagolosa de Castelló de la Plana, el 19.07.2009
dijous, 23 de juliol del 2009
Els boscos estan de dol
El passat dimarts dia 21 de juliol van morir 4 bombers en aquest l'incendi i dos més van resultar ferits de gravetat.
·
dimecres, 22 de juliol del 2009
El soroll d'una moto-serra
Trobareu "Tallar un arbre, cremar un llibre, matar un fill" en el número 8 de La Lluna en un Cove.
· El Penjoll, art de paraula.
· La Lluna en un Cove, relats de ficció, número 8.
dimarts, 21 de juliol del 2009
dilluns, 20 de juliol del 2009
A Llíria també arrabassen els arbres
· Article de Vicentgalduf publicata a Des de Llíria cap a Itaca el 20.07.2009:
· (I) (II) (III) (IV)
dijous, 16 de juliol del 2009
"...ni un pam més de territori"
Son Bosc o la inseguretat jurídica
Ho he dit moltes vegades que el nostre entorn, el medi ambient, està ben desprotegit i que és ben vulnerable a les nostres tribulacions humanes. El camp de golf de son Bosc, què no és sinó una nova mostra de prepotència humana sense esma? Les paraules “inseguretat jurídica”, les he escoltades de persones que es queixaven de no poder urbanitzar a llocs declarats ANEI (Àrea Natural d’Especial Interès). En canvi, què no és més que “inseguretat jurídica” la desclassificació per part d’un govern del PP d’uns terrenys declarats Parc Natural i aprofitada l’avinentesa per un altre, el del segon Pacte de Progrés, per convertir-lo en camp de golf? I no parlem de la macro-mega desclassificació del Parc de Llevant, talment està com talment ho deixà el PP. Perquè, amb tot, qui va nomenar Conseller de Medi Ambient a Grimalt? Com així donar aquesta Conselleria, tan important per a la terra, a una UM durant anys aliada i garant de la política més regressiva ambientalment del PP?
De tot s’aprèn, maldament sigui tard: Lluny s’està de garantir amb aquest govern de n’Antic i cia. d’ara, la seguretat jurídica necessària dels pocs bens naturals protegits que tenim i de que gaudim.
Joan Vicenç Lillo i Colomar
Granada a 16 de juliol de 2009
dimecres, 15 de juliol del 2009
Llum verda al golf de Son Bosc
14 de juliol de 2009
Llum verda al golf de Son Bosc
El Consell Assessor de Flora i Fauna informa favorablement el Pla de Conservació de l’orquídia de prat, el darrer escull que mancava superar per poder començar les obres
Tot i això, per afegir encara més a la parcialitat que ha impregnat tot el procediment, un recent informe, encarregat (i ignorat) per la pròpia Conselleria recomanava incrementar l’àrea de protecció a Son Bosc
--
Ahir es va reunir el Consell Assessor de Flora i Fauna de les Illes Balears (CAFFIB), organisme consultiu que té entre les seves funcions informar sobre els plans de conservació d’espècies amenaçades, per dictaminar sobre la proposta de pla de conservació de l’orquídia de prat (Orchis palustris). El Plenari va decidir informar favorablement el pla amb el vot majoritari dels assistents.
A la proposta de pla, presentada per la Conselleria de Medi Ambient, hi presentaren esmenes Joan Rita (expert en botànica designat pel Conseller) i Toni Muñoz (representant del GOB) tot i que per decisió del president del CAFFIB aquestes propostes ni tan sols foren sotmeses a votació.
L’esmena més rellevant era la que proposava incrementar l’àrea de protecció en una zona on l’espècie s’està expandint, tal i com s’ha pogut confirmar els darrers dos anys. En aquesta zona, que en el projecte serà ocupada pels carrers 8 i 9 del golf, hi ha hàbitat favorable que les orquídies han anat ocupant els darrers anys i on la població es podria seguir expandint en el futur. De fet, un informe encarregat recentment per la pròpia Conselleria de Medi Ambient a una consultora externa assenyala que “Se debe incluir dentro de la ABC -(àrea biològica crítica, zona de protecció)- toda la superficie al sur de las casas de Son Bosc, ocupada en el proyecto por las calles 8 y 9 del campo de golf, por ser una unidad ambiental dentro de los parámetros ecológicos que definen el hábitat de Orchis palustris”. Lamentablement, la Conselleria ha decidit fer cas omís a aquest informe i fins i tot ha bloquejat (impedint la votació) l’esmena que en aquest sentit s’ha presentat al CAFFIB.
El pla tampoc inclourà la informació actualitzada sobre la distribució i població de l’orquídia a Son Bosc, tot i que enguany s’ha detectat el màxim de població (1533 exemplars de Son Bosc) i l’ocupació de noves àrees, cosa que hauria de motivar la modificació de la cartografia del pla.
Des del GOB consideram lamentable la forma en que s’ha aplicat el “rodillo” en aquest organisme consultiu, per aprovar sigui com sigui un pla que en la nostra opinió no garanteix la conservació de l’orquídia a Son Bosc, on s’hi troba més de la meitat de la població d’aquesta espècie a les Balears.
Una vegada aprovat aquest pla (que la Conselleria de Medi Ambient estava obligada legalment a tramitar i aprovar) ja no hi ha cap entrebanc per què puguin començar les obres de construcció del camp de golf a Son Bosc.
Des del GOB, i davant el més que evident suport de la Conselleria de Medi Ambient al projecte de camp de golf, reclamam una vegada més la implicació del President del Govern i dels partits que li donen suport (a excepció d’UM, és clar) per evitar aquest desastre ambiental.
dimarts, 14 de juliol del 2009
Noves dades sobre els anells dels arbres
Els anells de creixement dels arbres tenen la capacitat d’enregistrar informació climàtica del seu entorn. Així, el seu estudi, conegut amb el nom de dendroclimatologia, permet datar i analitzar la freqüència de determinats esdeveniments ambientals com ara els focs, les tempestes, les plagues, etc. amb una resolució aproximada d’un any. Però la dendroclimatologia no només permet estudiar esdeveniments puntuals sinó que també aporta informació sobre períodes climàtics, canvis ambientals i sobre processos més complexos i tan difícils de mesurar com ara l’evolució del clima.
Octavi Planells, investigador del Departament d’Ecologia de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona, primer signant del treball, explica que una de les principals conclusions de l’estudi «desmenteix un dels principis bàsics de la dendroclimatologia, ja que el treball demostra que l’estabilitat en el temps de la relació entre el clima i el creixement dels arbres reflectit als anells no és sempre certa». Atès que les variables ambientals que determinen el creixement dels arbres poden canviar amb el temps, les reconstruccions del clima que es puguin fer a partir d’aquesta suposada relació constant poden ser esbiaixades. La dendroclimatologia estableix relacions entre sèries dendrocronològiques i sèries climàtiques. D’aquesta manera es descriu quines variables atmosfèriques afavoreixen o limiten el creixement dels arbres en períodes concrets. Un cop s’identifiquen aquestes relacions, és possible fer el camí invers i valorar els fenòmens meteorològics d’èpoques passades dels quals no hi ha registres instrumentals. Tot i així, amb aquest estudi es demostra que algunes reconstruccions basades en relacions lineals entre el clima i els anells podrien estar esbiaixades.
Alguns factors climàtics que van ser limitadors del creixement dels arbres a principis del segle xx s’han substituït per altres de diferents al llarg de les últimes dècades, quan les condicions de creixement han estat més restrictives, especialment a causa del canvi climàtic. Aquest fet ha provocat que els arbres sincronitzessin els seus patrons de creixement, tant respecte a l’amplada dels anells com a la composició química.
El treball investigador es va dur a terme a dos boscos diferents del Sistema Ibèric estudiant tres tipus de variables dels anells de creixement dels arbres (el gruix i les signatures isotòpiques de carboni i oxigen estables). Aquest disseny permetia comparar la informació que oferia cada una de les variables i observar les diferències entre aquestes. A més, gràcies a l’anàlisi de dues espècies d’arbres de zones properes es pretenia detectar possibles diferències interespecífiques. El treball ha demostrat que, efectivament, hi ha diferències entre la informació que aporta cada una de les variables, i que, per tant, l’ús d’isòtops estables podria complementar la dendroclimatologia clàssica basada en l’estudi del gruix dels anells.
Per tant, amb els resultats d’aquest estudi es podria dir que els troncs dels arbres amaguen moltes respostes a preguntes sobre la història climàtica del nostre entorn. En aquest sentit, Octavi Planells afirma que «descobrir noves fonts d’informació climàtica a la fusta dels arbres només depèn de la creativitat dels investigadors».
· Article publicat a Noticies Universitat de Barcelona el 14.07.2009.
· Resenya de l'article a Climatic Change
· Article en format Pdf (841,2 KB)
dilluns, 13 de juliol del 2009
Marietes als arbres
diumenge, 12 de juliol del 2009
Plàtans víctimes de la insensibilitat
divendres, 10 de juliol del 2009
A Inca no s'estimen els arbres 1
No se quin és el motiu de les obres, però segur que hi havia manera de fer ho sense ferir d'aquesta manera les rels.
Quan fa molta calor
La incoherència augmenta si es té en compte que està àmpliament estudiat que quan fa molta calor un cert raonable nivell de confort es pot obtenir sense consum energètic passant l'estona sota una arbreda. Vivim en un país que té moltes arbredes i que no se sap què fer-ne. Per això estan brutes i deixades. Una manera d'usar-les seria condicionar-ne a cada municipi algunes per ser espais on es pogués passar l'estona quan fa calor. Alguns espais com aquests ja havien existit de manera espontània en el passat, però sota la pressió del ciment la majoria d'espais arbrats i sense pendent han desaparegut o són zona urbanitzable.
De moment tot indica que l'aire condicionat és la solució preferida: l'Ajuntament de Barcelona obre davant del mar una enorme esplanada a la Barceloneta i, lluny de plantar-hi arbres que donin bona ombra, hi fica algunes palmeres, inexplicable obsessió d'alguns polítics. L'Ajuntament de Castelldefels ha decidit talar bona part d'una pineda plantada fa cent anys per la Mancomunitat de Catalunya, per fer pistes de pàdel. Gairebé no puc esperar a fer salut tot jugant un partidet a les 12 del migdia d'un dia de calor com els que acabem de passar.