Esqueixada de Bacallà, pa amb formatge i les figues de’n Llorenç de Lloret

La figa de casta Son Serveret

Va ser el passat estiu. En Llorenç de Lloret ens telefonava per convidar-nos a berenar. Ens veuríem a les deu a un bar de Lloret de Vista Alegre. Arribarem prest i ja férem tard, els amics pagesos ja havien començat a moure les barres. Ens feren seure, ens passaren un perol ple d’esqueixada de bacallà, i venga pa i venga formatge maonès...Per acompanyar a tot aquest carro-i-portal, un bon plat de figues de les figueres de’n Llorenç.

“Això és bordissot blanca” deia un, “ses millors figues del món!”, “això són coll de dama, per jo són encara més fines...” deia l’altre. “I aquestes de quina casta són?”, vaig agafar una figa, una mica abaldufada, verd clar, com si fos una pereta de Sant Joan, i amb unes costelles bastant marcades.

En Llorenç va explicar que era d’una figuera que ja estava al seu tros fa molts d’anys, el seu padrí sempre la havia vist allà. La resta de companys pagesos, uns més saberuts que els altres en “figuerologia”, se l’anaven passant i examinant i amollaven qualque nom, “a aquestes no les diuen de la...” Res no aclarirem. Vaig demanar per quedar-me’n una i així intentar classificar-la amb l’ajuda del llibre de les figues de’n Monserrat Pons: Les figueres amigues oblidades

No vaig arribar a res, simplement vaig pensar que podria ser del grup de les Alicantines.

Pel que es veu en Llorenç es va quedar amb la mosca darrera de l’orella i va telefonar a en Monserrat per dir-li que tenia una figa un poc “rara”. No sé com va seguir el procés però en Monserrat va examinar les figues que li va passar en Llorenç i va arribar a la conclusió de que aquesta varietat no estava recollida a dins de la seva immensa col·lecció de més de 350 castes de figuera.

El final de la història és que aquesta figa és “nova per a la ciència” dels tocats per l’amor a les figueres. Com que es desconeix el nom antic d’aquesta varietat propietat de’n Llorenç, en Monserrat l’ha batejada de nou i (seguint un bon criteri) el seu nom és el de la finca on està allotjat aquest exemplar: Son Serveret. Així doncs, Figa Son Serveret.

Rafel Mas, Búger 25 de març de 2010

Arbres i natura a l’Equador

Diversitat, exuberància i preocupació

Conforme va creixent, aquest arbre va traient les arrels des de dalt cap a terra. Les noves arrels són plenes de punxes, els Kichwas n'utilitzen l'escorça per rallar aliments i, si mai et topes amb un jaguar a la selva, pots amagar-te dins de les arrels ja que aquests animals, sovint poc simpàtics, tenen por de les punxes.
Aquesta planta té unes cavitats a la base de la fulla on hi fan el niu les formigues "limón". Les formigues es poden menjar i quan et piquen la llengua deixen anar un verí inofensiu amb gust de llimona. Quant les formigues hi han fet un niu, es cuiden de que no creixi cap altre planta al voltant, un exemple de coevolució fascinant!
Poca gent sap d'on surten les pinyes... És una bromèlia que neix a terra. Cal comentar que en el seu cultiu s'utilitzen molts químics fan malbé els ecosistemes tropicals.
El fal·lus del fantasma, un fong tòxic que recorda a la "guita de bruixa" catalana
Elles sempre treballant! Són capaces de defoliar un arbre sencer. Les fulles que retallen les portenal niu, on tenen unes cambres de fermentació, elles no mengen la fulla, mengen els fongs que hi fan
créixer.
Jugant amb un mono aranya. Els seus jocs són bastant agressius...
"Lora harinosa", se li diu farinosa perquè té l'esquena com si li haguessin espolvorejat farina.
Una papallona ben bonica!
Aquests bambús gegants són un bon recurs per a la set en plena selva.
D'això en diuen boscos a la serra equatoriana. No són més que plantacions d’eucaliptus, pinastres i xiprers. Aquestes plantacions, al no ser autòctones fan malbé el "pàramo", un ecosistema maquíssim, súper divers i importantíssim per a l'absorció de l'aigua. Prop d'Otavalo.
Un llangardaix a la llacuna de lago Agrio, Sucumbios.
Algun tipus d'arpella, també a la llacuna de lago Agrio.
Aquesta granoteta, que no és més gran que una moneda de 10 cèntims d'euro, és summament tòxica al contacte.
Un taràntula
El "martín pescador amazónico", com el nostre blauet. Chloroceryle amazona
Endinsant-nos a la comunitat Cofán de Dureno amb canoa. Un dels paratges més bonics que he vist a l'Amazonia equatoriana
Nens coáns despedint-nos.
La preciosa papallona Morpho menelaus. Quan vola per la selva es veu com un raig de llum blava, i és que la part interior de les ales és blau elèctric.
Un company al costat del Seibo, un arbre sagrat per als Cofáns. De fet diuen que tots els arbres grans són sagrat perquè hi viuen esperits. Esperits que només els xamans poden veure i conversar-hi.
Jo dins de les estranyes formes que fan les arrels del Seibo.
Les lianes que baixen de les branques del Seibo fan uns 30 metres abans d'arribar a terra.
Com destaca aquest arbre entre tots els altres! Sembla un seibo, però no ho puc assegurar. Això és en el Cantón Dayuma, territori Waorani, a Orellana, Equador.
De lianes n'hi ha de tants tipus... Cada waorani coneix unes 150 espècies de lianes per les quals tenen de 4 a 6 usos diferents.
Matapalo. És una planta epífita durant el primer estadi de creixement. Després fa arribar les arrels fins a terra i creix com un arbre que acaba escanyant a l'arbre hoste per apoderar-se de la llum i els nutrients tan escassos a la selva.. Del gènere Ficus.
Orquídies de bosc plujós, prop de Papallacta, Napo, Equador.
La Chonta. Una palmera molt utilitzada i cultivada a l'Amazonía. La seva fusta és molt dura i serveix per a construir cases, eines, llances, etc... A més si cau i es podreix a terra, a dins s'hi fan unes larves que a part de bones són molt nutritives i apreciades.

Les plantacions d'espècies foranies destrossen el paisatge per tota la serra andina. Els camperols perden terra de pastura, la terra perd la fertilitat i la capacitat d'absorbir aigua, els rius s'assequen...

Bartomeu Mas

· Fotos de Bartu Mas, fetes a l’Equador durant el 2009-2010.

Arbres Fashion-Victims

Els arbres també són Fashion-Victims

Dissabte passat a un mostrador d'una boutique fashion del carrer de Sant Miquel, a Palma.

Un arbre construït, de forma molt original, amb fulles seques de pita, Agave americana.

L'amic espolsa-pins

Un ull de bou polinitzador

Heu vist els pins aquests dies? Tornen a anar ben carregats de flors mascle, són ben grocs.

Les flors masculines o cons portadors de pol·len fan entre 1 i 2 centímetres, estan formades per nombrosos estams o microsporòfils disposats en espiral al llarg d’un eix. Cada microsporòfil duu 2 sacs pol·línics o microsporangis. En el seu interior es diferencien les cèl·lules mare del pol·len o microsporocits, cada una de les quals donarà origen, per meiosi, a quatre microspores o grans de pol·len.
La dispersió del pol·len dels pins es fa mitjançant el vent, no és cap secret. Podeu veure uns grocs estols de pol·len quan aquest bufa fort i engronsa les branques. Se’n diu dispersió Anemocora, es dispersen per Anemocòria.

Fa 2 diumenges, mentres dinava, m’entretenia amb les evolucions i volatejos d’un Ull de bou (Phylloscopus collybita) sobre els branquillons, a les puntes d’un pi. Cercava i caçava, evidentment petits insectes. Cada bot i propulsió del petit Ull de bou produïa un estol de pol·len visible a distància. Quan el pol·len o les llavors d’una planta són dispersades o transportades per un animal es parla de Zoocòria.
Aquest menut animal va rompre per uns instants les regles quadriculades que apareixen als llibres i va protagonitzar una acció d’Anemo-Zoocòria, i és que a la natura, no només existeix el blanc i el negre.

Rafel Mas, Búger, 26 de març de 2010

Fotos Ull de bou: R. Mas

Brutor a les carreteres

Brutor a les voreres
d'un camí de Mallorca,
instants abans que el Consell de Mallorca
la netegi amb una bona esquitada d'herbicida

Fotos JV25març10