L'estimat arbre

Alt,
i ben atxurat,
era durant tot l’any
l’orgull d’un carrer
ple de casetes senzilles
amb teulats de pissarra.

Quan arribava l’hivern
aquella parella de vellets
amb el primer fred s’adonaven
que igual que l’infant nounat
ell també estava despullat.

Enfilats damunt d’una escala,
amb llumetes de colors l’abrigaven
i, fent gala d’equilibris impossibles,
un preciós i diuen que màgic estel
a l’aresta superior hi penjaven.

No pretenia ser cap brúixola,
ni marcar tampoc cap direcció,
era només un estel de celebració
per compartir amb veïns i veïnes
i amb els que davant s’hi aturaven,
un gest sincer ple d’immensa gratitud
per tants anys l’un al costat de l’altre,
per tants Nadals engalanant l'estimat arbre.

Franc Guinart i Palet

(Capellades)

Imatges: Arbres de Nadal de Vincent van Gogh

Arbres enfilferrats

Arbres escanyats

Un lector del blog ens ha enviat aquestes fotografies i ens diu “No en sé gaire d'arbres, però em sembla aberrant que no és treguin els cables i filferros que estrangulen el coll dels arbres, ... Ajuntament de Palma”

Realment és una pràctica molt galdosa. Potser diran que no sigui tan greu això, que al cap i a la fi el ferro es podreix, però és com sembrar arbres que ja s'han enrevoltat l'arrel sobre ells mateixos i acaben auto estrangulant-se; arbres als que no deixen gens de garangola on créixer; o arbres que planten en llocs inadequats que alcen paviments, com ara els arbres botella, i que quan ja fan planta, van i els tallen.

De vegades no és culpa de l'Ajuntament, sinó de la subcontracta que ha guanyat el concurs i que no té ni idea de jardineria. A Palma el pastís es divideix per 2 empreses, i cada una duu un "districte". A vegades l'empresa que fa el manteniment de jardineria és una macro empresa que igual te fa això, que la neteja d'oficines, que duu la seguretat ... saben de tot.

Hi ha filferros que són fets d'aleacions males de rovellar. La diferència estriba en una feina ben o mal feta. Que sigui una subcontracta no lleva la responsabilitat administrativa.

El fet de plantar arbres escanyats d'una forma o altra és només el producte d'una terrible falta de consciència individual. És una falta de dignitat personal que s'escampa com un xancre a la societat actual. Encara no sé si és una irresponsabilitat o una discapacitat però una cosa està clara: ho ha fet un cagamandurries, no l'empresa la qual li paga el jornal. Totes les empreses tenen el seu catàleg d'homes, homenets, cagamandurries i manillars de bicicleta. Que l'arbre tingui la capacitat de superar aquest entrebanc no vol dir que se l'hagi de tractar així.

Cal dir que això també és un problema de seguretat i sanitat publica, aquests filferros rovellats poden ser un perill per les persones, la mainada i els animals que transiten, descansen, s’esplaien o juguen al voltants d’aquests arbres.

Abans hi havia tres palmeres

Adéu a un arbre històric a Sant Martí

La plaça de la Palmera es queda sense palmera

• Barcelona tala l'arbre centenari que donava nom a una plaça i un col·legi de la Verneda
• L'exemplar estava afectat per la plaga del morrut i serà substituït per un altre quan arribi el bon temps, segons el consistori

Enrique Zancajo llegeix una novel·la al sol, en una de les grades de la plaça. És dilluns i són les 11 del matí, així que la plaça està tranquil·la. Aixeca la vista un moment de la lectura i l'absència se li fa present. "Quan hi era no la valoràvem. Sempre hi havia sigut. Ens adonem del que teníem ara que l'hem perdut", explica aquest veí de la plaça que rep el nom de l'arbre ara absent. La plaça de la Palmera, així es diu, s'ha quedat sense palmera. "La van tallar la setmana passada", explica tancant el llibre. Li interessa més parlar de l'arbre, del qual ja només queda la base del tronc com a testimoni, al costat del rètol municipal que recorda que es tracta(va) d'un arbre d'interès local. Una palmera canària que també dóna nom al col·legi en uns dels laterals, que també ha perdut el seu símbol.

"Quan la van tallar vaig venir amb els meus néts a veure-ho. Ells s'han criat en aquesta plaça, com els meus fills", prossegueix Zancajo. La van fer miques estesa sobre el terra per emportar-se-la en un camió. "Era tan gran que no se la podien emportar sencera", recorda.

Francisco Santiago regenta des de fa 18 anys un bar a la plaça, abans davant de la palmera. "Diuen que és perquè estava malalta i que en plantaran una altra, però no serà la mateixa, és clar", explica el cambrer sense deixar la baieta. Fonts municipals confirmen que estava "greument afectada pel morrut vermell", sense opció de ser salvada. També confirmen que quan arribi el bon temps -el temps de plantar les palmeres-, es replantarà. Una altra, és clar. La centenària palmera ja és història. "La nova serà d'una espècie no sensible al morrut vermell", diuen les mateixes fonts.

"Abans hi havia tres palmeres. En van arrencar dues i els veïns van aconseguir salvar aquesta. Fins ara", apunta Manel García, veí del lloc des del 1975, que recorda la història de la fins ara supervivent.

A més de per l'ara desapareguda palmera, aquesta plaça de la Verneda és famosa pels murs blancs que la divideixen, obra de l'escultor Richard Serra. Cosa -que no són uns simples murs, sinó una obra d'art- que molts desconeixen. No és el cas de Santiago i de García, vells del lloc i coneixedors de la seva història. "Per entendre-la s'ha de mirar des de dalt, abans venien turistes i tot a fotografiar-la", destaquen.

Coneixedors o no del seu valor artístic, molts veïns no acaben de veure-hi la gràcia a l'escultura, instal·lada el 1984 (fa molt, encara que no tant com la palmera). "Serveix perquè els incívics hi pixin", lamenten els contraris. "Encara que per a pipís, els dels gossos. És urgent un pipicà perquè tots els veïns del barri no portin els seus gossos a fer les seves necessitats", assenyalen.

Helena López

· Article publicat a El Periódico el 12 desembre 2016.

· Més informacions a :
· BTV. Desapareix la palmera de la plaça de la Palmera de Sant Martí