El paisatge en l'àmbit local

Nou document de l'Observatori del Paisatge de Catalunya

La planificació del paisatge en l'àmbit local a Europa

El creixent interès del món local pel paisatge ha impulsat a l'Observatori del Paisatge, amb la col·laboració del Ministeri de Turisme i Medi Ambient del Govern d’Andorra, a realitzar l’estudi “La planificació del paisatge en l’àmbit local a Europa. Els casos d’Alemanya, França, Països Baixos, Regne Unit, Suïssa i la regió de Valònia, a Bèlgica”.

Quines eines existeixen arreu d’Europa per integrar el paisatge a l’escala local? Com es vinculen i articulen aquestes eines amb el planejament local? Quin abast i efectivitat tenen? Quin paper hi juga la societat civil? Amb aquestes preguntes, el document aspira a contribuir al debat sobre com el món local pot abordar el paisatge a partir de l'exploració de les principals experiències europees.

L’elaboració d’aquest document coincideix amb un moment clau per a les polítiques territorials i paisatgístiques tant de Catalunya com d’Andorra. Per una banda, el Departament de Territori i Sostenibili­tat de la Generalitat de Catalunya es troba en ple procés de reflexió sobre la nova Llei de territori, urbanisme, arquitectura i paisatge. Per altra banda, el Govern d’Andorra està duent a terme les accions prioritàries establertes en l’Estratègia nacional del paisatge d’Andorra, aprovades el febrer del 2012.

En aquests moments s’està preparant la seva publicació al català i a l’anglès dins la col·lecció “Documents” de l’Observatori del Paisatge, amb el suport del Govern d’Andorra.

Per Internet es pot consultar aquí:
• La planificació del paisatge en l’àmbit local a Europa
• La planificació del paisatge en l’àmbit local a Europa (pdf 11 Mb)

Dimilin

Flitar pinars 

Capficats tot lo dia en temes urbanites, no param esment en allò que de devastador provocam els humans a l'entorn ambiental, als ecosistemes en general i en particular en aquest cas als boscos de casa nostra, sovint de manera conscient i irresponsable i potser amb la mala fe que acompanya interessos ocults. Poques setmanes abans que la Conselleria d'Asaja del Sr. Gabriel Company es posi a flitar vint i quatre mil hectàrees de pinars de Mallorca, boscos rics en vegetació i fauna mediterrània, s'esmercen en vendre el producte Dimilin, per a gran alegria de la marca. La fumigació amb Difluobenzuron. impedeix que els insectes afectats, no només la Thaumatopoea pityocampa, puguin desenvolupar estadis de muda.

Si la Conselleria de Medi Ambient afirma que deixar de fumigar eleva els nivells de presència de la processionària, més bé hom pot afirmar el contrari: que ha estat precisament la fumigació a discreció durant anys qui ha provocat l'augment de la població del lepidòpter defoliador del pi en afeblir greument aquests tractaments agressius, químics o biològics (Bacillus thuringiensis), les defenses pròpies de l'ecosistema, del bosc.

Un dels arguments de la mal dita Conselleria de Medi Ambient, favorables a esquitar pinars amb mitjans aeris i amb un cost d'uns dos milions d'euros, és l'afectació excepcional a animals domèstics com cans i encara més rars a persones. No cal dir que no és recomanable plantar pins en zones urbanes, carrers o jardins si no es vol conviure amb una permanent presència d'eruges amb defenses, torn dir, defenses urticants durant un període breu d'uns tres mesos l'any, però dit això, l'efecte perjudicial de la processionària per als boscos, per les masses d'arbres, no només no existeix, els pins tornen a vestir-se de fulles, mirau els pinars i comprova-ho, sinó que la funció ecològica de la cuca és incorporar les fulles verdes de pi de les que s'alimenten en excrecions en forma d'adob i nutrient ric i fàcil d'assimilar per a l'humus del bosc, que les fulles de pi seques, més pobres i males de degradar, tenen més difícilment integrar.

Joan Vicenç Lillo i Colomar

Fotos JV

Paisatge i Restauració

Màster en Paisatge i Restauració

Títol propi de la UIB (60 crèdits europeus)

Durant la primera dècada del segle XXI es feren molt palesos símptomes ambientals referits a l’exhauriment de recursos, la contaminació, el canvi global general i la degradació territorial en particular, que ens indicaven uns canvis físics que tard o d’hora es traduirien en problemàtiques econòmiques i socials. Arran d’això, en aquesta segona dècada vivim una situació que no permet altra cosa que no sigui un canvi significatiu en les maneres de fer i entendre el desenvolupament.

Per això, amb aquest màster es pretén formar professionals per al disseny, la restauració i el reciclatge territorial, tant des de la vessant rural com urbana o natural, a través dels coneixements tècnics necessaris i del coneixement dels valors estètics que eleven el territori a la categoria de paisatge.

• Grups
Grup únic · Matriculació oberta · Matricular-me

• Adreçat a
A titulats en Arquitectura, Enginyeria Agrària, Biologia, Topografia, Geografia, Enginyeria Forestal i altres enginyeries superiors tècniques i en títols superiors de disseny.
S'admetran estudiants sense titulació universitària o equivalent si acrediten experiència professional en l'àmbit del paisatgisme i/o la restauració, en la qual es valorarà:
- Expedient acadèmic orientat a l'àmbit del paisatgisme.
- Coneixements de CAD.
- Acreditació de pràctica professional en equips de projectistes.
- Avaluació positiva de les candidatures que acreditin nocions bàsiques de dibuix.

• Preu i condicions de pagament
1.492 euros
La matrícula es pot pagar en dos terminis: 800 euros en el moment de formalitzar la matrícula i 692 euros al mes de desembre.

• Terminis d'inscripció
Fins a l'inici del curs

• Data d'inici
23-10-2014

• Data de finalització
27-06-2015

• Horari del curs
Els dijous i divendres de 16 a 21 hores

• Lloc de realització
Campus universitari de la Universitat de les Illes Balears

• Metodologia
Semipresencial

• Més informació :
• Tríptic M en Paisatge i Restauració (pdf 2140kb)
• Màster en Paisatge i Restauració
• Fundació Universitat Empresa de les Illes Balears
• Universitat de les Illes Balears

Alzina de Raixa, un tresor vivent de Mallorca

La seva bellesa gegantina ens deixa bocabadats

Una venerable alzina de glans dolços, tal vegada una de les més velles, esponeroses i belles de Mallorca, está enrevoltada d'enderrocs i fems, totalment oblidada i denostada per l'administració que hauria de vetllar per ella. Es tracta d'un arbre gegantí situat a la finca pública de Raixa que fou adquirida amb els impostos de tots els espanyols: el 66'66% de la Fundació Parques Naturales i el 33'33% restant del Consell de Mallorca. Creix damunt una paret orientada cap a l'est sud-est que voreja un torrent que travessa la finca i que duu el seu mateix nom, Torrent de Raixa.

Cara nord de l'alzina vista a contrallum. La fotografía està feta des del llit del torrent. La bellesa d'aquest arbre venerable és espectacular.

Vista des de l'altre costat s'aprecia la seva lleugera inclinació cap al nord, tal vegada degut al fort vent del sud-est que sol bufar a Mallorca des del desert del Sàhara anomenat Xaloc o Sirocco.

La seva ramificació impressiona pel seu assimètric equilibri que compensa el pes de la branca quasi horitzontal que es veu a la dreta.

A l'aixecar la vista un es meravella davant la bellesa d'aquest fantàstic éssser de conte de fades.

 Aquestes dues branques creixen gairebé verticals en una bifurcació molt tancada.

Una altra bella vista de la seva estructura.

El meu amic Llorenç posant devora  l'arbre esponerós.

Un servidor fent el mateix. A terra a la dreta es poden veure taulons mig podrits, rodes de carro antic, plàstics, etc... Quin despreci cap a aquest arbre bellíssim tres o quatre vegades centenari!

 La soca és immensa i molt sana, ramificada a un metre i mig de terra. Crida poderosament l'atenció l'engrossiment que es correspon amb un empelt, realitzat tal vegada fa 300 o 400 anys per un pagès mallorquí amb una pua d'alzina de glans dolços. El peu o patró era una alzina silvestre de glans amargs nascuda damunt la paret del torrent.

El mètode tradicionalment utilitzat des de l'antiguitat a Mallorca per a empeltar les alzines és el de Fenedura plena doble, envoltant l'empelt amb una espècie de cucurutxo a manera de cossiol i omplint-lo després amb terra porgada fins a cobrir les dues pues o estaques. Durant diversos mesos s'ha de regar la terra per a mantenir-la humida evitant així que les pues s'assequin, mentre es va formant la unió dels teixits de l'empelt i el patró. Quan brosten les gemmes de les pues, travessen la terra com si fossin llavors que germinen i això significa que l'empelt ha aferrat.  

 Al costat que mira cap a l'interior del torrent es veu part del sistema radicular.

 Des de la base de la soca fins a la línia inferior de l'engrossiment de l'empelt hi ha 85 centímetres.

S'aprecia clarament la diferent orientació de les estries de l'escorça.

Les estries del patró són verticals, mentre que les de l'empelt són horitzontals o lleugerament inclinades. 

En Llorenç mesurant el perímetre o circumferència de la soca per davall l'empelt que va donar un valor de 430 centímetres, és a dir, 4'3 metres. El perímetre just per damunt la part més ampla de l'engrossiment de l'empelt va mesurar 520 centímetres, o sigui, 5'2 metres.

I aquí em teniu fent els deures per a calcular el diàmetre d'aquest ésser extraordinari diverses vegades centenari. Segons la fórmula matemàtica  d = c/π el diàmetre és igual a la circumferència dividida pel número π. Així doncs:

---Diàmetre de la soca mesurat just per davall de la línia inferior de l'engrossiment de l'empelt:
 d = 430/3'1416 = 136'88 centímetres = 1'3688 metres.

---Diàmetre màxim mesurat per damunt de la part més ampla de l'engrossiment de l'empelt:
d = 520/3'1416 = 165'52 centímetres = 1'6552 metres.

Niu de tudó a la part més alta de la capçada. El va veure en Llorenç amb la seva excel.lent vista quan ja partiem.

Esperem que qualque dia l'administració la descobreixi i la tracti amb el respete que es mereix.

Jornada sobre boscos

Boscos: usos, mirades, paisatges

Jornada - Viladrau

17 de setembre 2014

El 17 de setembre de 2014, a l’Espai Montseny de Viladrau, se celebrarà la jornada “Boscos: usos, mirades, paisatges”. El seminari està organitzat per l’Observatori del Paisatge de Catalunya, en col·laboració amb l’Associació de Propietaris del Montseny i el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya.

Un dels objectius que pretén la jornada és posar èmfasi en el bosc com a paisatge a Catalunya, en el bosc com a teló de fons arreu, com a element omnipresent del paisatge. Incidirem en aquesta dimensió paisatgística dels boscos catalans, tenint sempre presents les noves propostes d'aprofitament multisectorial, de gestió pública i privada i de gaudi que, de manera innovadora i imaginativa, s'estan plantejant en aquests moments des d'àmbits molt diversos.

La superfície forestal de Catalunya ocupa més de la meitat del territori, un percentatge altíssim i molt superior a la mitjana europea. En aquest seminari no ens centrarem en les causes que expliquen aquesta elevada superfície forestal catalana, ni tampoc en les conseqüències —tràgiques, a vegades— que aquest fet ha comportat. Posarem l’èmfasi en el bosc com a teló de fons arreu, com un element que esdevé un tret distintiu de gairebé dos terços dels 135 paisatges de Catalunya i que, per tant, forma part del paisatge quotidià de milers de persones. Malgrat, però, aquesta omnipresència visual, molts dels paisatges forestals catalans s’han quedat sense relat, sense discurs, i desperten poc interès, si deixem de banda les propostes d’oci i de gaudi adreçades a una població cada cop més urbana. Conscient d’aquest fet i arran de l’experiència dels catàlegs de paisatge, l’Observatori del Paisatge de Catalunya, des del caràcter interdisciplinari i obert a noves idees que el caracteritza, vol debatre a fons la relació existent entre els diferents valors i usos (socials, productius, ecològics, estètics, espirituals, terapèutics o identitaris) que s’atribueixen als paisatges forestals i agroforestals de Catalunya i proposar-ne noves formes de gestió i intervenció, així com reflexionar a l’entorn del paper del bosc en els nous referents paisatgístics contemporanis.

Programa

9:00-9:15 Inscripcions

9:15-9:45 Benvinguda i presentació del seminari

Antoni Trasobares, director general de Medi Natural i Biodiversitat; Ramon Minoves, coordinador d’Espais Naturals de la Diputació de Barcelona; Miquel Calm, diputat d’Acció Territorial i Medi Ambient de la Diputació de Girona; Denis Boglio, director general del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya; Joan Nogué, director de l’Observatori del Paisatge de Catalunya

9:45-10:25 Paisatge forestal i paisatge de mosaic

Antoni Trasobares, enginyer forestal i tècnic agrícola. Medi Natural i Biodiversitat de la Generalitat de Catalunya

10:25-11:05 El paisatge forestal en els catàlegs de paisatge de Catalunya

Josep Pintó, geògraf. Universitat de Girona

11:05-11:30 Pausa-cafè

11:30-12:10 Els valors dels boscos a escala local

Carles Castell, biòleg. Diputació de Barcelona

12:10-12:50 Imaginant els paisatge forestals catalans del futur en un context de canvi global

Lluís Brotons, biòleg i investigador del CTFC i del CREAF

12:50-13:30 Debat

13:30-15:00 Dinar

15:00-15:40 Boscos, espiritualitat i funció terapèutica

Josep Maria Mallarach, geòleg i consultor ambiental

15:40-16:20 Noves formes de gestió i intervenció en el bosc i la seva influència sobre el paisatge

Roser Vives, enginyera agrònoma i paisatgista. APMontseny

16:20-17:00 Debat

17:00-17:15 Clausura

Manel Basties, tinent d’alcalde de Viladrau; Josep Mataró, president de l’Associació de Propietaris del Montseny; Joan Nogué, director de l’Observatori del Paisatge

17:15 Visita comentada al bosc

A càrrec de Martí Boada, geògraf i naturalista

Inscripció: Per a poder assistir a la jornada és necessari que us hi inscriviu (observatori@catpaisatge.net / 972273564). El preu és de 15€ i inclou el dinar. Forma de pagament: transferència bancària, especificant el vostre nom, al Consorci de l’Observatori del Paisatge, al número de compte 2013 0753 76 0200707266 de CatalunyaCaixa. Un cop realitzada la inscripció no es retornaran els diners.

Lloc: Espai Montseny. C/Migdia, 1. Viladrau (Osona)

Organitza: Observatori del Paisatge de Catalunya

Col·laboren: Associació de propietaris del Montseny
i Centre Tecnològic Forestal de Catalunya

· Jornades Boscos ·

· Twitter: #boscoscat ·

· Programa Boscos 2014(Pdf 1 Mb) ·

2a Setmana Europea de la Custòdia del Territori

Participa a la 2a Setmana Europea
de la Custòdia del Territori!

¡Organitza el teu acte!

La custòdia del territori és un concepte emergent que pretén involucrar a la societat en la conservació de la natura. Participant a la 2a Setmana Europea de la Custòdia del Territori la teva organització s’implicarà en una iniciativa europea per conscienciar a la ciutadania de la importància de conservar el medi ambient. Sigues part d’ella!

La segona edició de la Setmana Europea de la Custòdia del Territori tindrà lloc del 26 de setembre al 5 d’octubre de 2014. És una iniciativa del projecte d’Informació i Comunicació LIFE, 'LANDLIFE' (LIFE10 INF/ES/000540), que té per objectiu principal impulsar la custòdia del territori com a eina per a la conservació de la natura i la biodiversitat per mitjà de la comunicació del seu valor entre el públic en general, les institucions, els planificadors del territori i els actors específics.

Liderada per la Xarxa de Custòdia del Territori, la 2a Setmana Europea de la Custòdia del Territori està recolzada per quatre organitzacions associades - CEN LR (Conservatoire des Espaces naturels du Llenguadoc-Rosselló), Legambiente, Eurosite i PRYSMA - i compta amb el suport vital de les persones, organitzacions i institucions que treballen amb l'objectiu comú de preservar el patrimoni natural i cultural de la nostra terra i l'ús sostenible dels recursos naturals.

Durant la primera edició de la Setmana, un total de 231 organitzacions, organismes públics, grups de voluntaris, municipis, empreses, escoles i altres institucions, van organitzar més de 420 activitats on hi van participar més de 15.000 persones, contribuint a la conservació del territori i ajudant a fer un pas cap endavant per la custòdia del territori a Europa.

Les organitzacions que vulguin fer promoció o participar a la 2a Setmana Europea de la Custòdia del Territori poden posar-se en contacte amb els organitzadors a través de correu electrònic (info@landlifeweek.eu) o visitar www.landlifeweek.eu/ca. Poden registrar el seu esdeveniment a través d'un formulari molt simple o cercar una activitat prop. També poden seguir les últimes notícies de la Setmana a través de la pàgina web o a través de #landlifeweek.

Així mateix hem engegat la campanya ‘Connecta amb la Natura’ que té com a objectiu animar els ciutadans a compartir les seves fotos gaudint de la natura durant aquest estiu i durant la Setmana a # connectnature a través de Twitter o Instagram.

Esperem la vostra col•laboració perquè aquest any torni a ser un èxit!

· Setmana Europea de la Custòdia del Territori ·

· Xarxa de Custòdia del Territori ·

· carrer Sagrada Família, 7 (Universitat de Vic) · 08500 Vic ·
· Tel. 938866135 - e-mail: info@custodiaterritori.org ·

· *xct: persones que tenen cura de la terra ·

El Xiprer de Cal Titulata

El sentinella de Capellades

El Rec del Corronaire és un petit carrer de la vil·la de Capellades, obert només a vianants, el nom del qual fa referència a la canalització que hi transcorre en paral·lel i que condueix aigua de La Bassa fins als Molins de la Costa, conjunt de setze antics molins paperers que es poden trobar, gairebé tots, baixant en direcció al riu Anoia.

Si des de la Plaça de Catalunya agafem aquest bonic carrer per anar cap a la Piscina Blava, o a La Bassa que és al costat, veurem a la banda esquerra un arbre alt i estret que pretén tocar el cel potser algun dia, és el Xiprer de Cal Titulata. No es coneix amb exactitud la seva edat però el Ton Argelich, pare del nou propietari d’aquesta casa, comenta que fou plantat per la família Sastre a finals dels anys quaranta. Actualment l’alçada voreja els 20 metres.

Més d’una vegada, tot contemplant aquest exemplar, m’ha vingut al cap fer-li la pregunta sobre si porta el compte de la gent que ha vist passar anant i venint al llarg d’aquests seixanta i més anys. Mai no m’he atrevit, no perquè no ho pogués saber sinó més aviat per por a que em diguis què n’haig de fer... diuen que els xiprers són arbres seriosos i no tenen gaire sentit de l’humor. I és amb tot el respecte del món que em fa gràcia deixar en aquest espai, reservat als nostres amics els arbres, la seva imponent presència i la sensació que ha provocat en algú que avui mateix passava pel Rec del Corronaire amb la intenció de fer un bany a la Piscina Blava.

Franc Guinart. Capellades, 31-07-2014.

Del Xiprer de Cal Titulata

Vaig pel Rec del Corronaire,

a contracorrent de l’aigua,

camí de La Bassa,

suren juganeres al meu cap

quatre paraules precises i clares:

equilibri i disciplina,

perseverança i majestuositat;

quatre paraules precises i clares

en veure com s’enfila cap al cel

el vell Xiprer de Cal Titulata.

Cert és que qualsevol arbre, ningú no ho dubta,

té la seva importància, la seva personalitat;

cert és, també, que l’indret on arrela,

quan és dipositari d’una bellesa pròpia,

posa de relleu la seva identitat.

Franc G. / 26-07-2014.