La música per curar els arbres

Un arboricultor empra el mètode «genòdic» contra la Sharka

A Sant Feliu d'Avall, la música cura arbres malalts

Curar arbres amb música és un procediment que funciona a Sant Feliu d'Avall. Com 130 altres explotacions a l'estat francès, l’EARL Saint-Feliu sol·licità aqueix mètode desenvolupat des dels anys 1960.

Els beneficis de la música sobre els vegetals són generalment encausats i comparats a una pseudociència, especialment per part de l’Institut Nacional francès de la Recerca Agronòmica (INRA). Però es confirmen a Catalunya del Nord, on una explotació arborícola de Sant Feliu d'Avall aplica aquest procediment, amb èxit, als seus presseguers afectats pel virus de la sharka. Des de 2015, dues seqüències musicals difoses quotidianament a prop dels arbres han dividit per dos la mortalitat dels presseguers de l'explotació Réart Vallée, administrada pel productor de préssecs i nectarines Patrick Bolfa. El 2015, aquest pagès altament al·ludit per la sharka va haver de sacrificar 7.000 presseguers en la seua explotació de 400 hectàrees. Contra aquesta plaga, ha fet confiança a la musicoteràpia.

Melodies imitant fenòmens vibratoris i quàntics

La tècnica musical emprada és procedent de l'empresa parisenca Genodics, que reivindica un «nou enfocament de l'ésser vivent». Aquesta societat practica la «genòdica», fundada des dels anys 1960 pel francès Joël Sternheimer. Aquest, també conegut com a cantant amb el nom d’Evariste, és Doctor en física teòrica, retranscriu en melodies uns fenòmens vibratoris i quàntics sorgits dels nuclis cel·lulars. La reproducció musical afavoreix el creixement dels vegetals i cura determinades malalties. Aquest manera de procedir, sol·licitat a l'estat francès per 130 agricultors, es tradueix a Sant Feliu d’Avall per la difusió de melodies produïdes amb sintetitzador, en seqüències d'entre 4 i 10 minuts, a les 8h00 i a les 12 del migdia. Uns altaveus situats per damunt dels arbres escampen el so en un radi de 200 metres, en 70 hectàrees.

· Article publicat a La Clau, el 23.03.2018

Dia dels boscos

21 de març

Dia internacional dels boscos 2018 :

Ciutats més verdes, saludables i felices

Com més va, més s’estan massificant les ciutats. I d’un temps ençà a ningú se li escapa la preocupació i els esforços que s’estan fent per a fer les ciutats més habitables.

Queda encara molt camp per a córrer: la lluita contra l’especulació urbanística és vital per a tenir accés a un habitatge digne i paga la pena aprofitar més el sòl com a recurs limitadíssim que és.

És en aquest sòl que hi creixen els nostres amics arbres defensant-nos de l’aridesa, apaivagant el canvi climàtic i la contaminació. Fan la seva feina malgrat ésser engabiats a la ciutat. Els arbres de bosc ho tenen molt més fàcil…

Arbres de carrer autèntics amics vegetals que ens ajuden a viure més feliços !

J.D.Fernàndez i Brusi

Aquest savi genial

Jorge Wagensberg :

la més sorprenent de les notícies previsibles

Tenia necessitat d’entendre el món que m’envolta i vaig trobar un mestre únic.

Tot un personatge: artista, filòsof, científic…

La seva forma de resumir coneixement en aforismes, quan encara no existien les piulades del Twitter, era fascinant. Qualsevol reflexió d’ell m’alleugeria de la meva tensió intel·lectual, era com una medicina que curava la meva ignorància.

Part de la meva concepció de la realitat està en deute amb aquest savi genial.

Estava repassant temes d’avaluació de risc d’arbrat al saber la trista notícia. I no me’n puc estar de fer-vos arribar una petita mostra dels seus aforismes, extreta de “A màs cómo menos por qué ” (col·lecció Metatemas de Tusquets) :

• [193] Los árboles se caen en el bosque aunque no haya nadie delante para verlo.

• [299] El tronco de un árbol es todo lo esférico que se puede ser cuando una dirección domina sobre todas las demás: la verticalidad.

• [300] Un cilindro, abandonado a su propio peso, puede evitar el pandeo derivando hacia el cono o (y) enroscándose en torno de si mismo; o sea , más o menos, los árboles.

Freixe de Pennsilvània al Jardí Botànic Vell de Barcelona

Wagensberg deixa un llegat tan important que es fa difícil pensar que mori mai.

Aquest petit homenatge només pot acabar amb una de les seves brillants reflexions: “La muerte es la más sorprendente de todas las noticias previsibles”. 

 J.D.Fernàndez i Brusi

• Jorge Wagensberg en d’altres anotacions al bloc :
• De la frondositat dels arbres
• Llenya d’hivern

Serren 15 arbres perquè lluïen un llacet groc

Li serren 15 arbres perquè lluïen un llacet groc i diu: ''Els seguiré posant, si ens arronsem, malament!''

"A mi no em molesten gens els seus signes ni les seves identitats, el que ens preocupa és l'absència de les nostres i que ens treguin les que nosaltres volem posar"

Un hortet a la barriada de La Valldan, a Berga. Més de quinze anys tenint cura d'uns fruiters, l'Àngel Guixé es va trobar al matí de dimarts 15 arbres destrossats: els havien tallat amb una serra. Perquè només aquells 15 arbres? Tots ells lluïen un llacet groc que Guixé explica els té posats des que els Jordis són a la presó (més tard també membres del Govern) i hi ha el Govern a l'exili.

Un dels arbres d'Àngel Guixé tallats per portar un llacet groc. Foto de Mar Guixé

"Devia ser el dilluns a la tarda o cap al tard, perquè hi passa molta gent per aquí de dia" explica Àngel Guixé a directe!cat. "Vaig marxar diumenge i vaig tornar dimarts i m'ho vaig trobar així. L'hort es troba a 5 minuts de Berga i molt a prop de La Valldan. "El mateix dia a la tarda ja ho vam denunciar als Mossos" narra amb serenor.

Guixé ha patit un clar atac d'odi polític. "Només han tallat els arbres que tenien un llacet groc, els altres no els van tocar". També recorda: "hem estat mesos fent el gat i la rata. Ja el primer cop van durar uns dies i mels treien. Jo els tornava a posar. Ara han decidit tallar-los". Els unionistes, carregats de ràbia, van venir amb alguna serra mecànica "una d'aquelles fines que no són de fuster, perquè el tall és prim i net".

Alguns dels arbres tallats per portar un llacet groc. Foto de Mar Guixé

Els tinc posats des que van tancar els Jordis i el Govern va marxar a l'exili. Guixé explica que no s'arronsarà pas: "aquí seguirem igual, els tornarem a posar als altres arbres, ni un pas enrere, sinó... malament!". Encara no se sap si és un veí de Berga o de la comarca o algú que hi té una segona residència.

"A mi no em molesten gens els seus signes ni les seves identitats, el que ens preocupa és l'absència de les nostres i que ens treguin les que nosaltres volem posar".

La seva fia, la Mar Guixé, va penjar les fotos i l'anunci es va fer viral: "sí, hem rebut molts suports de la xarxa, dels veïns i dels mitjans de comunicació, us vull donar les gràcies".

Gerard Sesé

· Article publicat a directe!cat el 08.03.2018

Rosa de presseguer florit

Presseguers en flor a la Catalunya Nord. Foto de mmercevf

Presseguer a la llum de la lluna

Mireu les flors. Quina delicada

vida o mort les sorprèn

després de fer-se elles mateixes

per a la mirada de les dames.

Ertes, al costat dels guants,

abandonades, inconcretes,

a la nit respiren, terribles,

a llurs efímers destins.

Joan Perucho

(Barcelona, 7 novembre 1920 - 28 octubre 2003)

Presseguers en flor a Villella. Foto de lluispb

Prou sé que he de dir-vos

adéu, núvol lila i de foc, neu

de Vidalba

El temps de l’home és breu i

la posta de sol es confon amb la

claror de l’alba.

Però espero que un dia veuré,

renovada i més gerda, la

terra: potser encara hi haurà,

rosat, el presseguer

i encara la mel d’or adormida

a la guerra.

del llibre 'El cant amagadís'

Marià Manent

(Barcelona, 27 novembre 1898 - 24 novembre 1988)

Flors de bresquilla a Carlet, La Ribera Alta. Foto de José Vana

Primavera

Quin pòmul d'infant t'ha dat el seu rosa

presseguer florit?

Campaneta rosada,

vestit de Pasqua,

Primavera!

(Somiava el vestit de la noia que estimo)

-el vestit

rosa seda

d'aurores romàntiques.

Joan Llacuna i Carbonell

(Igualada, 15 octubre 1905 — Burzet, França, 6 agost 1974)

Presseguers en flor a la Catalunya Nord. Foto de mmercevf

Presseguer florit

Damunt aquest greny petit

—on nostre esguard juraria

que entre l’oratjol destria

un bell presseguer florit—,

Venus fou visible als ulls

del merlot de la ribera:

aquí s’ajustà, lleugera,

son cinyell o bé sos rulls.

Tocatardans la conversa

ens féu; i en ésser al turó

sobtem l’aparició

en el moment que es dispersa.

Josep Carner

(Barcelona, 9 febrer 1884 - Brussel•les (Bèlgica), 4 juny 1970)

Els primers presseguers florits a Subirats. Ffoto de Maria Rosa Ferré

Fruiterar florit

[....]

[....]

Cadascú té el seu estil

Aquest presseguer florit

aclofat, massa guarnit,

hores mata contemplant-se.

Menys badoc el cirerer,

alt, empolvat i lleuger,

no pensa sinó en la dansa.

El presseguer amagadís

Cofat d’un ròssec de bromes,

captiu d’un penyal forcat,

de les velles oliveres

darrera el vel agrisat,

un presseguer solitari

mig amaga el doll rosat,

com el fi, furtiu incendi

de la breu felicitat.

[....]

Josep Carner

(Barcelona, 9 febrer 1884 - Brussel•les (Bèlgica), 4 juny 1970)

Vinya i presseguers en flor, Sant Pau d'Ordal, Subirats, Alt Penedès. Foto de Angela Llop

Vistes al mar

I

Vora la mar eternament inquieta

floreix immòbil la pomera blanca,

i el presseguer vermell, que riu i brilla

prop la mar inquieta aquietadora.

II

Degué ser un dia així que el bon Jesús

caminà sobre el mar; el cel i l'aigua

serien, com avui, llisos i blaus...

I la Visió anà ràpida a l'encontre

dels encantats deixebles en la barca.

III

El cel ben serè

torna el mar més blau,

d'un blau que enamora

al migdia clar:

entre pins me'l miro...

Dues coses hi ha

que el mirar-les juntes

me fa el cor més gran:

la verdor dels pins,

la blavor del mar.

Joan Maragall

(Barcelona, 10 octubre 1860 - 20 desembre 1911)

Presseguers en flor a la Catalunya Nord. Foto de mmercevf

D'una visita

Recordo el cementiri

dels monjos, a Poblet,

la dignitat d'un hort

entre murs i xiprers.

Lenta, la pluja queia

i aplanava les tombes

com una dolça mà.

Les despulles dels monjos

són en una clausura

més severa a la terra;

vora les creus de ferro

una remor de vida

venia des d'un rec

i des d'uns presseguers

florits, com un enigma.

Joan Margarit i Consarnau

(Sanaüja, Ponent, 11 maig 1938)

Flors de presseguer a Kinokawa. Foto de k chami

Al Mont de Jade

Em pregunteu per què m’estic al Mont de Jade...

Somric i no responc, el cor asserenat.

Les flors de presseguer es deixen dur per l’aigua.

I és que hi ha un altre món que no és entre la gent.

Li Bai

(19 maig 701 - 30 novembre 762)

Versió d'Eduard J. Verger

Les flors de presseguer estan en plena floració! Foto de Tatsuya Toba

碧山棲

問余何意棲碧山

笑而不答心自閑

桃花流水窅然去

別有天地非人間

李白

Flors de presseguer i el Fuji. Foto de Tatsuro Kano

Cercant un ermità taoïsta a la muntanya de Tai-Tien

Prou es senten lladrucs allà on l'aigua murmura.

Ha plogut. Són més fosques les flors del presseguer.

Al cor del bosc una daina s'atura,

però els aires no em duen cap tritlleig matiner.

Ara es gronxen bambús en la boirina blava;

veig cascades que lluen, entre boscos, endins.

Ai! Prou cerco l'amic: quina ruta triava?

I, tot trist, em recolzo a la soca dels pins.

Li Bai

(19 maig 701 - 30 novembre 762)

Traducció de Marià Manent

Flors de presseguer. Foto de kazuhiro715

“La flor del presseguer és realment fascinadora: al moment en què aquest arbre floreix, que és a la primavera, es cobreix d’unes minúscules flors d’un raig evaporat, pàl•lid, exsangüe, flors que segueixen les branques nues de l’arbre com petits cucs de cristall transparent, d’una puresa de transparència realment fascinadora.”

del llibre 'Les Hores'

Josep Pla

(Palafrugell, 8 març 1897 – Llofriu, 23 abril 1981)

Presseguers en flor a Villella. Foto de lluispb

Esclat de color rosa amb la floració del presseguer

Contemplar la bellesa dels presseguers en flor,
el ‘hanami’ de les Terres de Ponent

Durant dues setmanes, els camps d’Aitona viuen
un esclat de color rosa amb la floració del presseguer

Aitona. Foto de Joan Morales

Al Japó, el ‘hanami’ és una activitat molt freqüent a la primavera que consisteix a anar a contemplar la floració dels arbres. Una de les més concorregudes és la que es fa amb la flor del cirerer, la ‘sakura’, que fins i tot va acompanyada d’una festa. Però aquesta activitat, que deriva de la filosofia zen, també es pot fer amb la floració dels pruners o qualsevol altre arbre. I des de fa poc temps, les Terres de Ponent tenen la seva versió del ‘hanami’ amb la ruta de la flor rosa del presseguer, que es fa en diversos indrets on abunden els camps d’arbres fruiters.

Aitona.Foto de Joan Morales

A partir d’ara i durant un parell de setmanes, el presseguer comença a florir i ho fa amb una flor de color rosat. I en indrets on hi ha milers de presseguers, com ara la zona del Baix Segre, l’espectacle és una meravella. Una autèntica explosió de color amb una durada molt efímera. Per això a Aitona organitzen aquesta ruta, que a més té molt valor afegit. Dura unes tres hores aproximadament i es divideix en dues parts. La primera, la guia un pagès que explica totes les coses que cal saber sobre el cicle i el cultiu de la fruita de pinyol. També es fan parades en diversos miradors i entre els camps per a poder admirar el paisatge. I la segona part és una visita pel nucli de la població que explica el patrimoni arquitectònic i cultural de la zona.

Aitona. Foto de Joan Morales

En el cas d’Aitona, rere aquesta iniciativa hi ha Fruiturisme, un projecte que vol difondre la riquesa natural, cultural i patrimonial del món de la fruita dolça. Per això no tan sols organitzen la ruta dels presseguers en flor a la primavera sinó que durant l’any ofereixen tot d’activitats turístiques al voltant del principal conreu de la vila. Així, el juny es pot contemplar el naixement del fruit i, durant l’estiu, es pot participar en la recol·lecció i degustació de les varietats que es conreen a la zona. A més, també s’organitzen rutes fotogràfiques, rutes per a fer corrents i una altra d’inspirada en El segon origen, el film dirigit per Carles Porta (i en un començament, per Bigas Luna) inspirant-se en el llibre de Manuel de Pedrolo Mecanoscrit del segon origen i que es va filmar a Aitona.

Imatge de 'El segon origen'

· Article publicat a Vilaweb el 03.03.2018