En defensa de nosaltres
Avui el GOB (Grup d'Ornitologia Balear i de Defensa de la Nauralesa) ha defensat la Iniciativa Legislativa Popular en Defensa del Territori, a la que més de 16.000 persones varen donar suport mitjançant la seva signatura. Mika Noguera en representació de l'entitat ecologista i de totes aquestes persones ha defensat avui al Parlament Balear aquesta ILP. Ja el PP es fa afanyar a anunciar que impedirà la tramitació de la mateixa. Seguidament transcrivim les paraules de Mika Noguera, les seves impressions i parlament a la Cambra legislativa balear. Per acompanyar-les hem triat fotos guapes, ja amb el text en tenim prou per entendre sobre la devastació que lluitam per evitar. Gràcies.
Bones companyes!
Sens dubte han estat uns dies de molta intensitat, primer nervis, il·lusió, esperança, responsabilitat; fins arribar a parir un discurs que me sentis propi.
Avui al Parlament ha estat tot un honor poder representar el GOB, i parlar en nom de totes a la nostra màxima institució. Ha quedat palesa la importància que tenim a grup social i ecologista per formar part de la història del diari de sessions del Parlament, ;-) i també pels canvis en la defensa de les nostres illes que hem aconseguit potenciar, directa o indirectament. Queda clar que som un element imprescindible dins aquesta societat. Com hem dit, el temps ens dóna la raó.
La sensació però, després d'exposar els motius de la nostra proposta i sentir la mediocritat d'aquest govern ha estat més decebedora i indignant del que esperava. Ens hem sentit no només no escoltades, el President del govern, ha sortit per no haver-mos d'escoltar, si no per després tractar-mos, d'incompetents i enriure's del procés de participació que ens ha duit fins al Parlament. Quina vergonya del govern que tenim.
Compartesc aqui el text que he escrit, per si no heu pogut venir i vos fa ganes llegir.
Gràcies a les que heu pogut venir avui a fer caliu i també a totes les que ho heu fet possible.
Una aferrada,
Mika Noguera
Defensa ILP al Parlament
Llei Popular de Protecció del Territori: Unes illes per viure-hi
Moltes Gràcies Sra Presidenta. Senyores Diputades, Senyors Diputats i Estimades fedetàries. Bon dia.
Sóc aquí en representació de més de 16.000 persones que han donat suport a la proposta de Llei Popular per a la Defensa del Territori, que hem presentat els GOB-Menorca, GEN-GOB Eivissa i Formentera i el GOB Mallorca. Els darrers mesos hem estat a peu de carrer, a través de moltes persones que han dedicat temps I esforços a estendre la iniciativa a tots els racons de les illes. Hem aconseguit molt més de les 10.000 signatures necessàries i hem recollit el sentir d'un batec que clama per la defensa del territori. Diferents entitats, col·lectius i partits polítics han donant suport al que defensa aquesta llei. Pretenem elevar al Ple del Parlament la discussió sobre quin model de territori volem, per què ho trobam necessari i urgent.
Presentam aquesta ILP per què sentim com s’esvaeix a toc de llei tota la feina aconseguida per protegir les nostres illes feta durant molts anys de democràcia, lluita ecologista i sentit comú. Cada llei aprovada durant aquesta legislatura suposa un forat que facilita una usurpació del medi afavorint l’interès de determinats grups de pressió.
Normalment les lleis al Parlament les presenten els partits polítics, en aquest cas però, és la ciutadania que es veu forçada a intervenir al més alt nivell.Estem exercint, per tant, una forma de democràcia directa, en temps en què la participació ciutadana a les institucions està quedant relegada a la seva mínima expressió I als carrers no està sent escoltada.
Sembla que les mesures de conservació fan nosa. Considerar el medi ambient i la conservació com una travai no com el que és, un medi indispensable per la nostra vida, ens sembla una greu irresponsabilitat, a més de l'incompliment de l'article 45 de la Constitució. Quan parlam de protegir el territori no parlam només de m2, ens referim a la biodiversitat, a les nostres arrels i la història dels nostres avantpassats, així com també, a la nostra identitat i cultura.
Sabíeu que Economia i Ecologia tenen la mateixa arrel? “oikos” en grec significa “ca nostra”. Per tant, economia vol dir la “gestió” i ecologia vol dir el “coneixement” de la nostra llar. No podem gestionar ca nostra sense abans conèixer-la, i per tant, és l’ecologia la que ha de regir les decisions.
Pensau que la vostra definició de progrés és la única acceptable i correcta. Per nosaltres,l’autèntic progrés és incompatible amb la destrucció del territori, l'augment de les desigualtats socials i el desmantellament del sistema de sanitat i educació públiques.
Amb l’excusa de la crisi de la bombolla immobiliària del 2008 s’ha seguit aplicant un model econòmic que ja ha fracassat i massa indicadors ho demostren. Un model econòmic basat en el monocultiu de la indústria turística que desplaça altres activitats del sector primari i secundari. Des de l’inici de la crisi tots els anys hem tengut xifres rècord de turistes sobre l’any anterior, per tant, ha crescut cada any la pressió sobre el territori. Les rebaixes salarials han millorat la competitivitat i els beneficis dels empresaris del sector, però l’economia balear ha seguit enfonsant-se.
Hem de canviar el “xip”. Del “tots vivim del turisme” hem de passar a dir “alguns viuen molt bé del turisme i la majoria en patim les conseqüències”. Assumir com a punt de partida premisses equivocades ens porta a l’abisme.
La indústria turística depèn absolutament del bon estat de conservació dels nostres espais naturals i paisatges.La gent ens visita per gaudir d’un entorn privilegiat, així ho demostra l’augment de visitants que venen a l’hivern i que opten per fer activitats a la natura. Sabeu què deia l’Arxiduc quan parlava de Mallorca? En deia, La terra dels arbres.
Quan observam els indicadors econòmics, ambientals i socials veiem que hi ha moltes coses que no funcionen. Tenim més desigualtats socials (Balears registra una de les taxes de pobresa i exclusió més altes d'Espanya, (el 27,8%) segons l'informe FAESSO de Càritas. A nivell ambiental ja hem sobrepassat, de molt, els límits que les nostres illes suporten, en aquests moments es necessitarien 14 vegades la superfície de les Illes Balears per poder satisfer la nostra demanda de recursos, energia i aigua i per poder gestionar els nostres residus. La nostra petjada ecològica és del tot insostenible.
El govern actual en només una legislatura ha aprovat tota casta de lleis que tenen incidència sobre el territori i els recursos, debiliten la protecció i afavoreixen l'especulació creant forats legislatius que permeten aplicar el “tot s'hi val”. Lluny d'avançar cap a un model de territori exigent i respectuós, en sintonia amb les directrius europees; s'ha produït un greu retrocés en el panorama legislatiu que ens situa en un escenari pitjor que el que teníem quan es va crear el GOB, ara fa més de 40 anys. Abans de la crisi aquesta cambra feia ordenació del territori, existia una cursa per protegir; ara fa urbanisme a la carta, hi ha una cursa per desregular.
Anem a repassar quines són les lleis que s’han aprovat durant aquesta legislatura en relació al territori.
S’ha aprovat, una Llei d’Urbanisme Sostenible que permet recuperar urbanitzacions dins espais naturals protegits, els ANEIs.
Així com, una Llei de Turisme feta per satisfer el “lobby” hoteler, que permet la construcció d'equipaments esportius en sòl rústic i legalitzar hotels del primer boom turístic.
També, una Llei del sòl que permet legalitzar més de 30.000 edificacions il·legals en sòl rústic. El cas és especialment greu a Eivissa i Formentera on existeix la més alta densitat d’infraccions urbanístiques dins espais naturals protegits.
Una Llei Agrària feta per als propietaris i no per als pagesos; que obri les portes de l'especulació al fora vila, en detriment de la seva funció agrària. Desvirtua l'interès general que havien de menester certs projectes anteposant interessos particulars.
Un Pla Hidrològic aprovat a corre-cuita, tirant per terra un procés exemplar de participació, i que obvia els límits establerts per la Directiva Marc de L'Aigua.
Una Llei de Mines que possibilita la legalització de les pedreres dins espais naturals.
Una Llei de Ports que promou privatitzacions i ampliacions.
Curiosament totes aquestes lleis coincideixen en la mateixa línia; van en contra de l’interès general i posen en joc el futur de les nostres illes i les possibilitats de poder-hi viure dignament. Bona part de les problemàtiques associades al territori són degudes a la improvisació, al canvi constant de les normatives d'ordenació del territori ia lamanca de perspectiva a llarg termini.
Anem a revisar alguns grans projectes que vostès consideren d’interès autonòmic:
Ses Fontanelles. Aquesta legislatura n’ha consolidat la seva destrucció definitiva, desatenent el Conveni Ramsar i les veus dels científics. Ens avergonyeix profundament que la darrera zona humida de Palma, es destrossi amb el vist I plau del govern. I que a més es faci per rendir culte al consumisme que suposarà el macro centre comercial “Palma Springs”. Segons la PIMEM, per cada lloc de feina que es crea a un centre comercial se’n destrueixen 1,8 a petites i mitjanes empreses.
Canyamel. La construcció de l’enorme complex turístic a tocar de l'ANEI suposa un autèntic ecocidi. Són fons inversors de capitals estrangers que acabaran dibuixant la configuració del nostre paisatge.
Ampliació del port d’Eivissa. Es veurà intensament modificada la façana marítima de Dalt Vila, declarada Patrimoni Mundial de la UNESCO.
Pla de Reconversió de Platja d’en Bossa.Té la intenció de re-urbanitzar i fer camps de golf en unes 77 Ha a disposició del senyor Abel Matutes.
Què hem de pensar quan ens trobam que el Govern ni tan sols accepta les decisions del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears, I les recorre? Com en el cas de l'hotel que es vol fer a Sa Ràpita i que unes 12.000 persones van mostrar-ne el seu rebuig en la cadena humana de l'any 2012.
A Menorca s'està construint la gran carretera general.Joan Manel Serrat, Iñaki Gabilondo i Andreu Buenafuente, s’han posicionant a favor de l’illa de la Biosfera i no de l’illa de les rotondes. Aquesta infraestructura suposarà un punt d'inflexió per l'illa reserva de la Biosfera, desfigurarà la seva coherència paisatgística I afectarà el seu propi ritme, desproveint-la dels seus trets més fonamentals. A Mallorca, mentrestant, s'ha apostat per al segon cinturó, la Ronda Nord d'Inca I l'autopista Llucmajor-Campos. No hauria estat més assenyat invertir part dels doblers en acabar l'obra del tren de Llevant?
Els Espais Naturals Protegits es troben amb una gestió de mínims. Tenir un sol tècnic per a tot el paratge de la Serra de Tramuntana ens hauria de fer desmereixedors de la Declaració de Patrimoni Mundial de la UNESCO de la que estem tan orgullosos.
A la nefasta política de residus que no fomenta la reducció i el reciclatge li ha afegit aquest govern la importació de fems per a incinerar. Un sense sentit que només es justifica per garantir els beneficis de les empreses (constructores i elèctriques) que s’amaguen darrera l’accionariat de TIRME.
El nostre model energètic és totalment contaminant i depenent de l'exterior. Ara ens trobam amb la proliferació de les línies d’alta tensió i les canonades del gas. No hauria estat més profitós apostar per la sobirania energètica I les energies renovables?
Les ciutadanes i ciutadans, ens hem organitzat per aixecar la nostra veu contra una política que consideram que és injusta i hipoteca el nostre futur. Volem capgirar les regles del joc territorial, social i econòmic que estan essent marcats per determinats grups de poder. Ho trobam imprescindible per què ens hi estem jugant molt. Ens hi estem jugant les possibilitats de viure a aquestes illes amb dignitat i amb respecte.
Els serveis ambientals que ens ofereixen els ecosistemes,com la depuració de l'aigua que fan els aiguamolls o el carboni que capten les praderies de posidònia s'han de valorar i tenir molt en compte a l'hora de prendre determinades decisions. Necessitam una economia que sigui justa socialment i respectuosa amb l’entorn, que valori el bé comú i compti amb l'assessorament de la comunitat científica. Les nostres illes serien l'escenari perfecte per dur a terme una ordenació del territori valenta I rigorosa; en molts d'aspectes potser ja feim tard. Per això els demanam, senyores i senyors diputades, que votin a favor de la discussió parlamentària de la proposta de llei.
Pretenem assentar les bases per un nou model de gestió i ús del territori a les Illes Balears, que pugui oferir una protecció duradora i ambiciosa. És una proposta de llei alternativa que pretén reformar la Llei 6/1999 de 3 d'abril de les Directrius d'Ordenació del Territori a la Mesa del Parlament Balear.
El que pretén la Llei en Defensa del Territori és:
· Assentar les bases d’un nou model de gestió i ús del territori i dels recursos, que garanteixi la preservació del sòl rústic i les activitats del sector primari que s’hi desenvolupen amb respecte i coherència amb l’entorn.
· Garantir la qualitat i quantitat dels recursos hídrics.
· Acabar amb els negocis bruts vinculats a la gestió i importació de residus per ser incinerats a Mallorca.
· Volem evitar infraestructures desmesurades que rompen amb la realitat i l’escala insular.
· Per evitar nous grans projectes especulatius que fomenten la corrupció.
· Volem garantir un model energètic que deixi fora la possibilitat de realitzar prospeccions petrolíferes i implantar grans línies d’alta tensió i que aposti per l’autoconsum energètic i les energies renovables distribuïdes i democràtiques.
· Volem acabar amb la privatització d’espais de domini públic i la mercantilització dels espais naturals.
Voldria recordar, per acabar, que no és la primera vegada que el GOB impulsa una ILP a les illes.
El 1995 defensàvem el tractament de residus sense incineració. La fallida del negoci de TIRME amb la importació de residus i el tancament de forns ens donen la raó.
El 1998 defensàvem la moratòria urbanística. El 1999 s'aprovaren les DOT i la Llei General Turística; guanyà el Pacte de Progrés que incorporà les nostres propostes i les aplicà legalment mitjançant una llei de mesures urgents.
I l'any 2006 també vam ser aquí presents per denunciar l'agressiva política d'autopistes i hospitals fora de lloc del govern presidit per Matas I Munar. En aquell cas, no es va aprovar dur la llei a discussió, però com sabem, el temps ha posat les coses al seu lloc. Avui a la presó per haver-se demostrat que promovien projectes que a qui afavorien era a ells, no a la ciutadania. En aquell cas, no es va aprovar dur la llei a discussió i nosaltres pagam la factura de la seva corrupció.
Ens agradaria poder creure que els temps han canviat.
La ILPque avui ens ocupa ja ha recorregut bona part del seu camí. A continuació es votarà la seva presa en consideració. Vos encoratjam a que sigau valents de debatre una proposta ciutadana, fruit d’un procés costós en esforç i il·lusió, de moltes persones que us proposen un replantejament, un canvi de direcció,apel·lant al sentit comú i al futur i la terra de totes.
L'esbucament dels apartaments il·legals de Ses Covetes va significar una victòria col·lectiva, un raig d'esperança, per totes les que som aquí presents. Ningú de vostés no s'atreviria a imaginar una Cabrera militar o un casino a sa Dragonera.
Com hem vist, el temps ens dóna la raó i no podem esperar a que sigui massa tard! La història l'escrivim entre totes, nosaltres hem fet la nostra passa envant presentant aquesta ILP, ara els toca a vostès.
Gràcies!
Mika Noguera
24 de febrer de 2015
Entrades
