dimarts, 24 de febrer del 2015

Parlament de presentació de la Iniciativa Legislativa Popular en Defensa del Territori


En defensa de nosaltres

Avui el GOB (Grup d'Ornitologia Balear i de Defensa de la Nauralesa) ha defensat la Iniciativa Legislativa Popular en Defensa del Territori, a la que més de 16.000 persones varen donar suport mitjançant la seva signatura. Mika Noguera en representació de l'entitat ecologista i de totes aquestes persones ha defensat avui al Parlament Balear aquesta ILP. Ja el PP es fa afanyar a anunciar que impedirà la tramitació de la mateixa. Seguidament transcrivim les paraules de Mika Noguera, les seves impressions i parlament a la Cambra legislativa balear. Per acompanyar-les hem triat fotos guapes, ja amb el text en tenim prou per entendre sobre la devastació que lluitam per evitar. Gràcies.


Bones companyes!

Sens dubte han estat uns dies de molta intensitat, primer nervis, il·lusió, esperança, responsabilitat; fins arribar a parir un discurs que me sentis propi.
Avui al Parlament ha estat tot un honor poder representar el GOB, i parlar en nom de totes a la nostra màxima institució. Ha quedat palesa la importància que tenim a grup social i ecologista per formar part de la història del diari de sessions del Parlament, ;-) i també pels canvis en la defensa de les nostres illes que hem aconseguit potenciar, directa o indirectament. Queda clar que som un element imprescindible dins aquesta societat. Com hem dit, el temps ens dóna la raó.
La sensació però, després d'exposar els motius de la nostra proposta i sentir la mediocritat d'aquest govern ha estat més decebedora i indignant del que esperava. Ens hem sentit no només no escoltades, el President del govern, ha sortit per no haver-mos d'escoltar, si no per després tractar-mos, d'incompetents i enriure's del procés de participació que ens ha duit fins al Parlament. Quina vergonya del govern que tenim.
Compartesc aqui el text que he escrit, per si no heu pogut venir i vos fa ganes llegir.
Gràcies a les que heu pogut venir avui a fer caliu i també a totes les que ho heu fet possible.

Una aferrada,
Mika Noguera


Defensa ILP al Parlament

Llei Popular de Protecció del Territori: Unes illes per viure-hi

Moltes Gràcies Sra Presidenta. Senyores Diputades, Senyors Diputats i Estimades fedetàries. Bon dia.

Sóc aquí en representació de més de 16.000 persones que han donat suport a la proposta de Llei Popular per a la Defensa del Territori, que hem presentat els GOB-Menorca, GEN-GOB Eivissa i Formentera i el GOB Mallorca. Els darrers mesos hem estat a peu de carrer, a través de moltes persones que han dedicat temps I esforços a estendre la iniciativa a tots els racons de les illes. Hem aconseguit molt més de les 10.000 signatures necessàries i hem recollit el sentir d'un batec que clama per la defensa del territori. Diferents entitats, col·lectius i partits polítics han donant suport al que defensa aquesta llei. Pretenem elevar al Ple del Parlament la discussió sobre quin model de territori volem, per què ho trobam necessari i urgent.

Presentam aquesta ILP per què sentim com s’esvaeix a toc de llei tota la feina aconseguida per protegir les nostres illes feta durant molts anys de democràcia, lluita ecologista i sentit comú. Cada llei aprovada durant aquesta legislatura suposa un forat que facilita una usurpació del medi afavorint l’interès de determinats grups de pressió.

Normalment les lleis al Parlament les presenten els partits polítics, en aquest cas però, és la ciutadania que es veu forçada a intervenir al més alt nivell.Estem exercint, per tant, una forma de democràcia directa, en temps en què la participació ciutadana a les institucions està quedant relegada a la seva mínima expressió I als carrers no està sent escoltada.

Quin són els motius que ens han dut a presentar la ILP?

Sembla que les mesures de conservació fan nosa. Considerar el medi ambient i la conservació com una travai no com el que és, un medi indispensable per la nostra vida, ens sembla una greu irresponsabilitat, a més de l'incompliment de l'article 45 de la Constitució. Quan parlam de protegir el territori no parlam només de m2, ens referim a la biodiversitat, a les nostres arrels i la història dels nostres avantpassats, així com també, a la nostra identitat i cultura.

Sabíeu que Economia i Ecologia tenen la mateixa arrel? “oikos” en grec significa “ca nostra”. Per tant, economia vol dir la “gestió” i ecologia vol dir el “coneixement” de la nostra llar. No podem gestionar ca nostra sense abans conèixer-la, i per tant, és l’ecologia la que ha de regir les decisions.

Pensau que la vostra definició de progrés és la única acceptable i correcta. Per nosaltres,l’autèntic progrés és incompatible amb la destrucció del territori, l'augment de les desigualtats socials i el desmantellament del sistema de sanitat i educació públiques.

Amb l’excusa de la crisi de la bombolla immobiliària del 2008 s’ha seguit aplicant un model econòmic que ja ha fracassat i massa indicadors ho demostren. Un model econòmic basat en el monocultiu de la indústria turística que desplaça altres activitats del sector primari i secundari. Des de l’inici de la crisi tots els anys hem tengut xifres rècord de turistes sobre l’any anterior, per tant, ha crescut cada any la pressió sobre el territori. Les rebaixes salarials han millorat la competitivitat i els beneficis dels empresaris del sector, però l’economia balear ha seguit enfonsant-se.

Hem de canviar el “xip”. Del “tots vivim del turisme” hem de passar a dir “alguns viuen molt bé del turisme i la majoria en patim les conseqüències”. Assumir com a punt de partida premisses equivocades ens porta a l’abisme.

La indústria turística depèn absolutament del bon estat de conservació dels nostres espais naturals i paisatges.La gent ens visita per gaudir d’un entorn privilegiat, així ho demostra l’augment de visitants que venen a l’hivern i que opten per fer activitats a la natura. Sabeu què deia l’Arxiduc quan parlava de Mallorca? En deia, La terra dels arbres.

Quan observam els indicadors econòmics, ambientals i socials veiem que hi ha moltes coses que no funcionen. Tenim més desigualtats socials (Balears registra una de les taxes de pobresa i exclusió més altes d'Espanya, (el 27,8%) segons l'informe FAESSO de Càritas. A nivell ambiental ja hem sobrepassat, de molt, els límits que les nostres illes suporten, en aquests moments es necessitarien 14 vegades la superfície de les Illes Balears per poder satisfer la nostra demanda de recursos, energia i aigua i per poder gestionar els nostres residus. La nostra petjada ecològica és del tot insostenible.

El govern actual en només una legislatura ha aprovat tota casta de lleis que tenen incidència sobre el territori i els recursos, debiliten la protecció i afavoreixen l'especulació creant forats legislatius que permeten aplicar el “tot s'hi val”. Lluny d'avançar cap a un model de territori exigent i respectuós, en sintonia amb les directrius europees; s'ha produït un greu retrocés en el panorama legislatiu que ens situa en un escenari pitjor que el que teníem quan es va crear el GOB, ara fa més de 40 anys. Abans de la crisi aquesta cambra feia ordenació del territori, existia una cursa per protegir; ara fa urbanisme a la carta, hi ha una cursa per desregular.

Anem a repassar quines són les lleis que s’han aprovat durant aquesta legislatura en relació al territori.

S’ha aprovat, una Llei d’Urbanisme Sostenible que permet recuperar urbanitzacions dins espais naturals protegits, els ANEIs.

Així com, una Llei de Turisme feta per satisfer el “lobby” hoteler, que permet la construcció d'equipaments esportius en sòl rústic i legalitzar hotels del primer boom turístic.

També, una Llei del sòl que permet legalitzar més de 30.000 edificacions il·legals en sòl rústic. El cas és especialment greu a Eivissa i Formentera on existeix la més alta densitat d’infraccions urbanístiques dins espais naturals protegits.

Una Llei Agrària feta per als propietaris i no per als pagesos; que obri les portes de l'especulació al fora vila, en detriment de la seva funció agrària. Desvirtua l'interès general que havien de menester certs projectes anteposant interessos particulars.

Un Pla Hidrològic aprovat a corre-cuita, tirant per terra un procés exemplar de participació, i que obvia els límits establerts per la Directiva Marc de L'Aigua.

Una Llei de Mines que possibilita la legalització de les pedreres dins espais naturals.

Una Llei de Ports que promou privatitzacions i ampliacions.

Curiosament totes aquestes lleis coincideixen en la mateixa línia; van en contra de l’interès general i posen en joc el futur de les nostres illes i les possibilitats de poder-hi viure dignament. Bona part de les problemàtiques associades al territori són degudes a la improvisació, al canvi constant de les normatives d'ordenació del territori ia lamanca de perspectiva a llarg termini.

Anem a revisar alguns grans projectes que vostès consideren d’interès autonòmic:

Ses Fontanelles. Aquesta legislatura n’ha consolidat la seva destrucció definitiva, desatenent el Conveni Ramsar i les veus dels científics. Ens avergonyeix profundament que la darrera zona humida de Palma, es destrossi amb el vist I plau del govern. I que a més es faci per rendir culte al consumisme que suposarà el macro centre comercial “Palma Springs”. Segons la PIMEM, per cada lloc de feina que es crea a un centre comercial se’n destrueixen 1,8 a petites i mitjanes empreses.

Canyamel. La construcció de l’enorme complex turístic a tocar de l'ANEI suposa un autèntic ecocidi. Són fons inversors de capitals estrangers que acabaran dibuixant la configuració del nostre paisatge.

Ampliació del port d’Eivissa. Es veurà intensament modificada la façana marítima de Dalt Vila, declarada Patrimoni Mundial de la UNESCO.

Pla de Reconversió de Platja d’en Bossa.Té la intenció de re-urbanitzar i fer camps de golf en unes 77 Ha a disposició del senyor Abel Matutes.

Què hem de pensar quan ens trobam que el Govern ni tan sols accepta les decisions del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears, I les recorre? Com en el cas de l'hotel que es vol fer a Sa Ràpita i que unes 12.000 persones van mostrar-ne el seu rebuig en la cadena humana de l'any 2012.

A Menorca s'està construint la gran carretera general.Joan Manel Serrat, Iñaki Gabilondo i Andreu Buenafuente, s’han posicionant a favor de l’illa de la Biosfera i no de l’illa de les rotondes. Aquesta infraestructura suposarà un punt d'inflexió per l'illa reserva de la Biosfera, desfigurarà la seva coherència paisatgística I afectarà el seu propi ritme, desproveint-la dels seus trets més fonamentals. A Mallorca, mentrestant, s'ha apostat per al segon cinturó, la Ronda Nord d'Inca I l'autopista Llucmajor-Campos. No hauria estat més assenyat invertir part dels doblers en acabar l'obra del tren de Llevant?

Els Espais Naturals Protegits es troben amb una gestió de mínims. Tenir un sol tècnic per a tot el paratge de la Serra de Tramuntana ens hauria de fer desmereixedors de la Declaració de Patrimoni Mundial de la UNESCO de la que estem tan orgullosos.

A la nefasta política de residus que no fomenta la reducció i el reciclatge li ha afegit aquest govern la importació de fems per a incinerar. Un sense sentit que només es justifica per garantir els beneficis de les empreses (constructores i elèctriques) que s’amaguen darrera l’accionariat de TIRME.

El nostre model energètic és totalment contaminant i depenent de l'exterior. Ara ens trobam amb la proliferació de les línies d’alta tensió i les canonades del gas. No hauria estat més profitós apostar per la sobirania energètica I les energies renovables? 

Quina és la nostra proposta?

Les ciutadanes i ciutadans, ens hem organitzat per aixecar la nostra veu contra una política que consideram que és injusta i hipoteca el nostre futur. Volem capgirar les regles del joc territorial, social i econòmic que estan essent marcats per determinats grups de poder. Ho trobam imprescindible per què ens hi estem jugant molt. Ens hi estem jugant les possibilitats de viure a aquestes illes amb dignitat i amb respecte.

Els serveis ambientals que ens ofereixen els ecosistemes,com la depuració de l'aigua que fan els aiguamolls o el carboni que capten les praderies de posidònia s'han de valorar i tenir molt en compte a l'hora de prendre determinades decisions. Necessitam una economia que sigui justa socialment i respectuosa amb l’entorn, que valori el bé comú i compti amb l'assessorament de la comunitat científica. Les nostres illes serien l'escenari perfecte per dur a terme una ordenació del territori valenta I rigorosa; en molts d'aspectes potser ja feim tard. Per això els demanam, senyores i senyors diputades, que votin a favor de la discussió parlamentària de la proposta de llei.

Pretenem assentar les bases per un nou model de gestió i ús del territori a les Illes Balears, que pugui oferir una protecció duradora i ambiciosa. És una proposta de llei alternativa que pretén reformar la Llei 6/1999 de 3 d'abril de les Directrius d'Ordenació del Territori a la Mesa del Parlament Balear.

El que pretén la Llei en Defensa del Territori és:
· Assentar les bases d’un nou model de gestió i ús del territori i dels recursos, que garanteixi la preservació del sòl rústic i les activitats del sector primari que s’hi desenvolupen amb respecte i coherència amb l’entorn.
· Garantir la qualitat i quantitat dels recursos hídrics.
· Acabar amb els negocis bruts vinculats a la gestió i importació de residus per ser incinerats a Mallorca.
· Volem evitar infraestructures desmesurades que rompen amb la realitat i l’escala insular.
· Per evitar nous grans projectes especulatius que fomenten la corrupció.
· Volem garantir un model energètic que deixi fora la possibilitat de realitzar prospeccions petrolíferes i implantar grans línies d’alta tensió i que aposti per l’autoconsum energètic i les energies renovables distribuïdes i democràtiques.
· Volem acabar amb la privatització d’espais de domini públic i la mercantilització dels espais naturals.

Voldria recordar, per acabar, que no és la primera vegada que el GOB impulsa una ILP a les illes.

El 1995 defensàvem el tractament de residus sense incineració. La fallida del negoci de TIRME amb la importació de residus i el tancament de forns ens donen la raó.

El 1998 defensàvem la moratòria urbanística. El 1999 s'aprovaren les DOT i la Llei General Turística; guanyà el Pacte de Progrés que incorporà les nostres propostes i les aplicà legalment mitjançant una llei de mesures urgents.

I l'any 2006 també vam ser aquí presents per denunciar l'agressiva política d'autopistes i hospitals fora de lloc del govern presidit per Matas I Munar. En aquell cas, no es va aprovar dur la llei a discussió, però com sabem, el temps ha posat les coses al seu lloc. Avui a la presó per haver-se demostrat que promovien projectes que a qui afavorien era a ells, no a la ciutadania. En aquell cas, no es va aprovar dur la llei a discussió i nosaltres pagam la factura de la seva corrupció.

Ens agradaria poder creure que els temps han canviat.

La ILPque avui ens ocupa ja ha recorregut bona part del seu camí. A continuació es votarà la seva presa en consideració. Vos encoratjam a que sigau valents de debatre una proposta ciutadana, fruit d’un procés costós en esforç i il·lusió, de moltes persones que us proposen un replantejament, un canvi de direcció,apel·lant al sentit comú i al futur i la terra de totes.

L'esbucament dels apartaments il·legals de Ses Covetes va significar una victòria col·lectiva, un raig d'esperança, per totes les que som aquí presents. Ningú de vostés no s'atreviria a imaginar una Cabrera militar o un casino a sa Dragonera.

Com hem vist, el temps ens dóna la raó i no podem esperar a que sigui massa tard! La història l'escrivim entre totes, nosaltres hem fet la nostra passa envant presentant aquesta ILP, ara els toca a vostès.

Gràcies!
Mika Noguera
24 de febrer de 2015

Fotos JV14-15

dimecres, 18 de febrer del 2015

El bosc és més que biomassa

Aturem la biomassacre!


La Comissió Forestal d’Acció Ecologista-Agró, amb la col·laboració de la plataforma Bosc Viu i el Centre Excursionista de València (CEV), organitza el proper dimecres, 25 de febrer, un acte per a presentar públicament la denúncia que AE-Agró va a interposar davant de la Unió Europea contra la biomassacre que estan patint els nostres boscos i el desgual i sospitós repartiment de les ajudes europees per a este sector.
Actualment, la Conselleria d’Infraestructures, Territori i Medi Ambient està subvencionant, amb fons europeus per al desenvolupament rural, l’extracció massiva, indiscriminada i salvatge de biomassa forestal, sense efectuar cap tipus de control.
Per això, AE-Agró va a traslladar a Europa una denúncia per a aturar estes brutals actuacions, que afecten fins i tot a paratges protegits, com parcs naturals i espais de la Xarxa Natura 2000, i a zones cremades recentment.
La presentació d’esta denúncia es realitzarà, a partir de les 19:00 hores, a la seu del CEV (Plaça Tavernes de la Valldigna, Núm. 4, València-Ciutat Vella), i comptarà amb la participació dels portaveus de la Comissió Forestal i la Comissió Jurídica d’AE-Agró que han redactat la denúncia.
El bosc és molt més que biomassa!!! Acudix a l’acte i ajuda’ns a aturar esta biomassacre!!!

Per a més informació: 
· A facebook ·

dimarts, 17 de febrer del 2015

Defensar allò salvatge que ens defensa a nosaltres


Per una Llei Forestal de les Illes Balears

No per menys esperat ha deixat de sorprendre, per nociu, l'articulat de la Llei Agrària d'en Company (s'ha d'entendre d'ASAJA, grans propietaris de finques, especuladors urbanístics, productors i comerciants agrícoles diversos i la cúpula d'Unió de Pagesos, antany sindicat progressista). Una Llei 12/2014, de 16 desembre, agrària de les Illes Balears, que pel que fa a les seves conseqüències urbanístiques el GOB en parla així: “La llei representa una clara invasió i usurpació de competències urbanístiques. Possibilita la regulació a la carta d'interessos especulatius al sòl rústic amb l'excusa d'afavorir l'activitat agrària.”

Amb tot el que de greus i alarmants són aquestes sentències de l'entitat ecologista pel que representa de cara al futur de la terra agrària, no és menys impactant i devastador el paisatge que deixarà al món forestal i silvestre, però també per el perill de la convivència de la ciutadania en relació a aquest món silvestre.

Per argumentar, aviat i a corrensos, l'article 74, crea les anomenades reserves i vedats de recursos silvestres, que inclou o poden incloure les espècies com “ caragols, plantes aromàtiques o medicinals, resines, escorces, càrrritx, fulla de garballó, bova, espàrrecs, productes apícoles, pastures, fruits, bolets, tòfones i altres productes micològics i de qualsevol índole similar” de tal manera que “només pot aprofitar els recursos silvestres el titular o qui disposi d'una autorització escrita d'aquest, que ha de ser nominativa, personal i intransferible, i indicar el tipus d'aprofitament”. Si bé, com ja veurem més endavant, s'han “oblidat” de descriure altres tipus d'infraccions en matèria forestal o de restauració agrícola, sí que han parat esment en senyalar com a infracció greu a l'article 167 punt c)L'accés i la recol·lecció dels recursos silvestres en un vedat, sense autorització del titular” i a imposar una sanció mínima a tal efecte de 3.000 euros fins a 15.000 màxima. Podeu fer-vos una idea que les propietats que s'afanyaran a declarar la seva finca “vedat de recursos silvestres” seran les de grans superfícies i també aquelles que hagin creat, a tal efecte, agrupacions o societats d'aprofitaments forestals, de tal manera que ja tenim portes tancades al camp. Què li pot passar a partir d'ara a un excursionista que pren un camí antic, tradicional però no específicament declarat com a públic? Què li pot passar a qui s'atreveixi a “accedir” al bosc a collir un ram de peterrell, un manat d'espàrrecs, una bossa de bolets? A fer una foto? Que el poden denunciar i sancionar, imperativament, amb tres mil euros. I amb qui imaginau que ha pensat en Company per guardar aquests vedats dels senyors? Efectivament, amb els agents de medi ambient, a qui no pot veure ni en fotografia. Perquè si una altra cosa deixa clara aquesta llei és que s'han esmerçat d'allò més en eliminar el terreny forestal. Converteixen en terra agrícola una gran part del sòl forestal, alliberant-lo del control administratiu forestal i deixant qualsevol decisió de gestió al seu propietari, a la propietat privada. Però anem per parts.

Ja al seu article 62, sobre concepte i classes d'aprofitaments forestals, en el seu punt 2 diu el seu redactat literal: “L'aprofitament forestal de productes fusters i llenyosos per a ús domèstic és el que té lloc dins l'explotació agrària, sempre que la quantitat sigui inferior a 10m3 de fusta o a 20 esteris de llenya anuals. Aquest aprofitament queda exceptuat de qualsevol autorització administrativa”. Què vol dir això, senzillament el que diu, que a partir d'ara un propietari pot talar unes 80 alzines, pins o ullastres sense cap tipus de control per part de l'autoritat forestal, això si ho fa per cremar a casa seva. Enlloc la Llei no especifica de quina manera es controlarà aquesta activitat, comprovar que si la llenya surt de la finca potser sigui per vendre-la, o si es talarà arreu, mata-rassa, o si pot afectar alguna espècie de flora o fauna protegida... Fins ara totes, ben bé totes, les sol·licituds d'aprofitament forestal que es tramitaven, per a ús propi o per venda, s'autoritzaven per part de l'administració forestal. Senzillament un agent de medi ambient n'havia d'informar favorablement i al cap de tres dies per silenci administratiu l'autorització era efectiva. Què es pretén ara amb aquest punt de l'articulat? Entre altres intencions tèrboles, la de suprimir la feina de qui ha de mirar pels interessos silvícoles i de conservació del bosc, però també del propietari i del llenyataire, per aquest ordre, que és l'administració forestal i dels seus treballadors de camp, els agents de medi ambient.

Al seu article 66 sobre aprofitaments forestals de caràcter tradicional. Amb l'excusa de definir com aquests “el carboneig, forns de calç o podes, les tales d'arbrat, l'aprofitament de recursos silvestres i altres d'anàlegs”. És a dir, tot. I ho fa amb la consideració que són “actuacions directes amb la gestió dels espais on tenen lloc als efectes del que preveu l'article 39.1 de la Llei 5/2005, de 26 de maig, de conservació d'espais de rellevància ambiental, i, per tant, no estan sotmesos a l'avaluació de repercussions que preveu l'article esmentat”. Aha! Ho heu entès, eh?

Pel que fa a l'article 67, sobre restauració de zones forestals incendiades o afectades per altres desastres naturals, haurem de veure com es menja això pel que fa als terrenys que a partir d'aquesta llei (menys de trenta anys reforestats i marjades de més de trenta anys que es vulguin recuperar) es consideren agrícoles. Ara mateix, per posar un exemple, aquell presumpte infractor o delinqüent d'una malifeta en zona forestal, tala abusiva, provocar un incendi, moviments de terra... si reclama la consideració de zona agrícola a allò que era forestal, probablement no li passi res. I a veure qui fa entrar a l'administració forestal per ajudar a restaurar un terreny densament poblat de sotabosc, pins, ullastres, alzines que s'hagi incendiat si a partir d'ara es considera agrícola.

Allò que sí que se'ls ha d'agrair a ppepperos com en Company i acòlits és la seva franquesa i transparència, no s'hi amaguen gens, no els fa gens de vergonya allò que volen fer i fan, cara alta, i dura. És tan senzill com resseguir el redactat literal dels articles, com el 70.

70.1, sobre recuperacions de cultiu, deixa ben clar que: “... únicament tenen la consideració de forest els terrenys agrícoles abandonats durant un període superior a trenta anys, sempre que hagin adquirit signes inequívocs del seu estat forestal en la major part de la superfície. Les superfícies abancalades amb una antiguitat superior a trenta anys mantindran la possibilitat de recuperar l'ús agrícola de manera permanent”. El 70.2No té la consideració de recuperació de cultius ni tampoc d'aprofitament forestal l'eliminació, duta a terme pel titular de l'explotació agrària, de la vegetació forestal de menys de trenta anys nascuda espontàniament en les parcel·les de cultiu agrícola per a la neteja i el manteniment en bones condicions de conreu”. I per tant 70.3, Per a les activitats que preveuen els apartats 1 i 2 anteriors, no és necessari obtenir cap tipus d'autorització administrativa però s'ha de presentar (per una sola vegada) una declaració responsable a l'administració pública competent en matèria forestal en la qual s'ha de garantir l'ús agrícola efectiu dels terrenys afectats” Enlloc de la Llei no es preveu, ben diferent que pel que fa als vedats com hem vist, on es descriu la infracció i possible sanció a qui hagi desforestat sense realitzar restauració agrícola.

Cal prestar atenció al 70.4 per la repercussió que pot tenir als Espais Naturals Protegits: “Tant les recuperacions de cultiu, que preveu l'article 40 de la Llei 43/2003, com les de terrenys agrícoles que no hagin adquirit la condició de forest per aplicació del que s'estableix en els apartats 1 i 2 d'aquest article, que tinguin lloc en les zones de la xarxa ecològica europea 2000, tenen la consideració d'actuacions de relació directa amb la gestió del lloc, i no els és aplicable l'avaluació de repercussió que preveu l'article 39 de la la Llei 5/2005, de 26 de maig, de conservació dels espais de rellevància ambiental

Personalment sí que em causa vergonya aliena veure com del redactat sobre un recurs ben aprofitable com és la biomassa per a ús d'energia i que s'ha de regular bé, al seu article 72.2 de les actuacions relacionades amb el seu aprofitament en diguin que “compleixen la funció de protecció integral de l'ecosistema i, per tant, tenen la consideració d'usos que s'han de fomentar en els instruments d'0rdenació territorial, urbanística i mediambiental”. Allò que, al meu parer, sí que compleixen la funció de protecció integral de l'ecosistema és la flora i fauna pròpia d'un indret, el dinamisme de les seves comunitats vegetals, la interacció amb la fauna, tots aquells elements que encara desconeixem. Extreure sotabosc o arbrat per a biomassa pot ser un aprofitament sostenible si es fa la feina ben feta, però en cap cas se li ha d'atribuir una funció que no té i que a més és aquí una excusa per a crear més permissivitat urbanística o comercial, enemiga precisament de la funció protectora integral de l'ecosistema.

A Mallorca encara que sigui cert que durant els darrers cinquanta o setanta anys moltes antigues zones agrícoles s'han reforestat, i que moltes d'aquestes zones seria molt convenient, ho he defensat moltes vegades sobre el paper i a la pràctica, pel que fa a prevenció d'incendis, biodiversitat, paisatge, que recuperàssin una funció agrícola, amb restauració i manteniment de marjades, garrovers, oliveres, ovelles. També és cert que les superfícies reforestades, que són moltes, compleixen una funció protectora de la fauna i la flora, paisatgística, de regulació hídrica i defensa davant pertorbacions meteorològiques, amb una funció cada vegada més necessària i important d'esbarjo que s'hauria de regular... no gens menyspreables.

Allò silvestre, salvatge, que no és agrícola ni urbà, a una Mallorca del segle XXI hauria de ser valorat en molta estima, protegit, conservat, aprofitat amb bona fe i bona feina. Aquesta Llei no es limita a posar en perill el paisatge rural que encara ens resta, sinó que serà devastador pel món silvestre i forestal més proper i que ens defensa. Allò necessari seria a efectes pràctics derogar tot l'articulat d'aquesta Llei pel que fa al tema forestal i redactar una Llei forestal específica on el bosc com a ecosistema gaudís de la primera atenció, on es defensàs l'interès públic d'una bona gestió per davant de la propietat privada i la comercial, que, ben clar, també s'han de tenir en compte.

Gràcies.

Joan Vicenç Lillo i Colomar

Alaró 17 de febrer de 2015

Fotos JV15