La família de les Bignoniaceae està formada per 650 espècies repartides en 110 gèneres d'arbres, arbustos, lianes i algunes herbes àmpliament distribuïdes per tot el món, especialment a regions tropicals, subtropicals i en menor nombre a zones temperades. Totes destaquen per la gran bellesa de les seves esplèndides flors. Heus aquí alguns exemples.
Ígnies inflorescències de Spathodea campanulata, Tuliper del Gabon, com a fulgurants flamarades de foc dirigides cap al cel intensament celeste de la localitat de Tazacorte a l'illa canaria de La Palma. (Recoman ampliar les fotos amb un doble clic)
La bellesa dels seus pètals és insuperable, paradisíaca, de jardí de somni, digna d'un oníric i meravellós conte de fades, només real en la imaginació.
Vermell sang vorejat d'or, un disseny més bell sembla impossible de superar.
Com en totes les Bignoniaceae les seves flors són hermafrodites amb cinc pètals soldats a la seva base en forma de tub acampanat o d'embut de colors molt vius. El seu aparell reproductor consisteix en un pistil i quatre estams, a excepció dels gèneres Catalpa i Pseudocatalpa les flors dels quals tenen només dos estams. Els fruits són càpsules seques amb dues valves més o menys allargades, en general en forma de llegum.
En aquesta imatge d'una inflorescència d'un Tuliper del Gabon sembrat a un carrer de la ciutat de Puerto de la Cruz a l'Illa de Tenerife es veuen bé els quatre estams acabats en dues anteres divergents i el pistil més llarg que els estams acabat en un estigma bilobulat, que a la foto queda parcialment amagat pel pètal superior dret.
Tuliper del Gabon en plena floració a mitjan maig, embellint un carrer del poble de Tazacorte de l'illa canaria de La Palma.
Tulipers del Gabon a un carrer de la ciutat de Funchal, capital de l'Illa de Madeira.
Visió propera del Tuliper del Gabon de la foto anterior.
Flors de Spathodea campanulata retallarnt-se a contrallum al cel del capvespre de Madeira.
Belles flors de la nord-americana Catalpa bignonioides, anomenada Arbre indi, que embelleix els frondosos boscos d'Alabama, Florida, Geòrgia, Louisiana i Mississipí.
El seu bellíssim disseny és alhora senzill i espectacular.
Catalpa bignonioides al maig lluint una fantàstica floració, conreada com a arbre ornamental a la bellíssima ciutat andalusa de Jerez de la Frontera.
Lluminosa flor de l'americana Tabebuia avellanedae, sinònim de Handroanthus impetiginosus, anomenada Lapacho rosat, distribuïda per Amèrica Central i del Sud, des de Mèxic fins a l'Argentina.
Les seves flors tenen la forma tubular típica de totes les bignoniàcies. Els cinc pètals estan coberts per una pilositat vellutada.
Jove Lapacho rosat creixent feliç a ple sol a una marjada del meu jardí orientada cap al sud-oest. Procedeix d'una llavor que em va enviar un jove uruguaià fa uns set anys, amb la il·lusió de veure qualque dia un arbre seu florint al meu jardí de Mallorca. No record el seu nom, però des d'aquí li don les gràcies. La flor de les dues fotos anteriors és la primera que va obrir. El Lapacho rosat, també anomenat Ipê roxo do Brasil, a principis de la primavera es cobreix de flors rosades abans de la brotació de les fulles. La seva bellesa és extraordinària amb la capçada rosada retallant-se contra el blau lluminós del cel sud-americà.
Llavors de Lapacho rosat.
Les càpsules seques de les Bignoniaceae produeixen nombroses llavors alades que són dispersades amb l'ajuda del vent com si d'Ales Delta es tractés. Heus aquí algunes llavors d'altres espècies de Tabebuia:
Llavors de Tabebuia chrysotricha.
Llavors de Tabebuia roseo-alba.
Les espectaculars flors de la Jacaranda mimosifolia s'agrupen en inflorescències que es retallen contra el cel. Com veureu en la següent foto, resulta difícil aconseguir una bona imatge de les flors al natural. El seu color entre blau i violeta es resisteix a ser captat en tota la seva plenitud amb una simple càmera compacta.
La meva Xicarandana de 21 anys ja fa uns quants anys que floreix. Va néixer d'una llavor que vaig recollir a l'estació del tren de Sóller a Mallorca.
Aquí la teniu tal com era fa uns 5 anys. En l'actualitat ha doblat la seva grandària.
No tenc cap foto de llavors de Jacaranda mimosifolia, però si de Jacaranda cuspidifolia.
A diferència de les anteriors bignoniàcies, la
Incarvillea sinensis, en anglès Cheron pink, té un port herbaci. És originària de la Xina i als seus teixits conté un alcaloide monoterpènic anomenat Incarvillateina amb un efecte analgèsic molt superior a la morfina.
Mateixa flor anterior vista de costat.
Fulles d'aquesta interessant planta asiàtica, conreada exitosament al magnífic Jardí botànic de Sóller a Mallorca.
Com en totes les bignoniàcies els seus fruits són bajoques seques en forma de llegum.
La
Tecomaria capensis, de Sud-àfrica, anomenada Tecoma o Bignonia del Cap, és una liana molt utilitzada en jardineria per les seves flors espectaculars que s'assemblen molt a les del Tuliper del Gabon.
Una altra liana de jardí amb unes flors espectaculars és la
Podranea ricasoliana de Sud-àfrica, anomenada arbust de Pandora o Bignonia rosada.
Una altra liana espectacular de la família de les Bignoniaceae és la
Pyrostegia venusta endèmica del Brasil.
El famós Arbre de les Salsitxes,
Kigelia aethiopica, tantes vegades vist en documentals sobre la fauna de la sabana africana, els fruits grans i allargats de la qual són una delicatessen per als elefants i les girafes, aconsegueix sobreviure en un clima subtropical com el de la ciutat de Funchal a l'Illa de Madeira.
En aquesta imatge més propera podem veure els fruits en forma de salsitxes penjants.
Detall d'un fruit de l'arbre de les salsitxes que penja d'un llarg pecíol.
L'arbre americà
Tecoma stans, anomenat trompeta daurada o roure groc, produeix unes flors d'un color daurat intens. Viu des del sud d'EUA fins a l'Argentina. L'exemplar de la imatge procedeix d'una llavor que vaig sembrar fa uns 12 anys.
Així era el Tecoma stans anterior als pocs dies de néixer.
Fantàstiques flors, veritat?
Abans d'obrir-se les poncelles tenen un color vermellós.
Com la majoria de flors de la Terra que s'obren durant el dia, les de les Bignoniaceae són adoradores del déu Sol. Fixau-vos com miren al seu déu amb veneració, com si fossin antenes parabòliques. Saben que només així podran ser vistes pels insectes pol·linitzadors, els ulls dels quals són cecs per als colors que nosaltres veiem i les veuen en tonalitats ultraviolades, només si els rajos solars incideixen sobre els seus pètals.
Visió frontal d'una flor de Tecoma stans.
L'híbrid aconseguit en jardineria per creuament entre Tecoma arequipensis i Tecoma stans,
Tecoma x smithii, té les flors més boniques i vistoses que el Tecoma stans. És un arbust molt florífer que no supera els quatre metres d'altura. Me'l va regalar l'amo dels Vivers de Santa María, un dels millors vivers de Mallorca.
Aquest arbust produeix flors durant tota la primavera, tot l'estiu i part de la tardor.
.01.jpg)
.02.jpg)
Entrades
