Arbrecidi a Olot

Talen un roure centenari del
barri del Xiprer d’Olot per poder
construir el jardí d’un nou habitatge

Entre tristesa i dolor. Aquest és el sentiment que tenen els veïns del barri del Xiprer d’Olot després que aquest dilluns a la tarda s’hagi talat un roure centenari. Desconeixen si hi havia els permisos en regla i l’Ajuntament d’Olot ho investiga.

Durant dècades havia crescut en una zona tranquil·la, al costat de diverses cases i de les instal·lacions de l’INS la Garrotxa d’Olot, en un petit espai verd que delimita els habitatges i un terreny agrícola, molt a prop de l’Hospital d’Olot. Un espai on també hi ha diversos animals, com ànecs, xais i gallines, propietat del centre educatiu i on els alumnes hi fan les pràctiques.

El creixement urbanístic que està vivint la zona, però, amenaçava aquest roure centenari, que ha tingut la desgràcia de trobar-se dins d’una de les parcel·les que s’estan edificant, concretament on s’hi ha de construir el jardí d’una casa, al carrer Llenyataire.

Olot Televisió ha parlat amb diversos veïns que aquest dilluns a la tarda es van apropar fins a la zona preocupats per la tala del roure. L’operari que hi treballava no va poder aportar més informació que les ordres de talar l’exemplar per encàrrec de l’empresa promotora dels habitatges.

Juntament amb el president de l’associació de veïns, Jordi Corominas, també hi va acudir el professor de l’INS la Garrotxa i regidor de l’Ajuntament d’Olot, Josep Guix, qui va alertar a Mas Subiràs, propietari dels terrenys, que va assegurar que desconeixia la situació.

Els veïns van aconseguir parlar amb el propietari de l’habitatge que es troba en construcció, que va assegurar que “l’arbre hauria estat talat sí o sí” perquè feia “nosa”.

Alguns veïns de la zona han lamentat la tala d’aquest arbre, com es pot veure amb aquesta piulada a Twitter. L’Ajuntament d’Olot investiga ara si hi havia permís per la tala. Sigui com sigui, cent anys d’aquest exemplar han desaparegut en qüestió de minuts.

Aquest majestuós roure té les hores comptades. Ja només li queden algunes branques. "Fa brut", diuen. ", Olot è molt verd", diuen. pic.twitter.com/xsBR4Hy8o3

— Ferran Campillo i López ن🎗⧗ (@doktorkampi) 27 abril 2020

· Article publicat a GarrotxaDigital!cat el 28.04.2020

El 23 d'abril recomanem 11 llibres

23 d’abril, Sant Jordi, Llibres i Roses

Llegenda de Sant Jordi. Maximilian Liebenwein

Sant Jordi

Llibertador de donzelles,

brau cavaller, preferit,

- les roses s’obren vermelles

de la sang del vostre pit.-

Repreneu escut i llança

i el cavall feu galopar

que encara, per malaurança

en queden per deslliurar.

13 d’abril del 1929.

Josep Gibernau i Clos

(Castelló d'Empúries, 1887 • Masquefa, 1945)

~

Sant Jordi i el Drac. Raffaello Sanzio

~

Avui és 23 d’abril, diada de Sant Jordi, el dia dels Llibres i les Roses, per això avui fem aquest apunt al blog recomanant, des de l'equip i també d'amics del blog, alguns llibres que van d’arbres o que també hi surten els arbres.

~

En Joan Vicenç Lillo i Colomar ens recomana :
"Eucaliptus" de Murray Bail, Edicions 62.

Aquesta novel·la, aquest llibre, m’ha fet mirar l’eucaliptus d’una altra manera, és a dir m’hi he aproximat amb ganes de poder-lo conèixer millor, si no com amic sí com a explorador interessat i respectuós. El llibre dona nom a una espècie d’eucaliptus a cada capítol, i entre mig n’anomena moltes més. És, però, una novel•la d’amor molt original i moderna, encara que escrita a la manera de les velles rondalles: Un vidu enamorat dels eucaliptus que viu a Austràlia, amb la seva filla Ellen, coneguda per la seva bellesa a toga la regió, promet la mà d’aquesta a aquell que sigui capaç d’identificar i anomenar correctament totes les espècies d’eucaliptus que té plantades a la seva propietat ... Em va agradar molt.

~

J.D. Fernàndez i Brusi ens recomana dos llibre i ens diu :

No són les darreres novetats editorials, ni tampoc cal que ho siguin: sovint darrer no vol dir millor ni més original, aquell que sigui arbreferit les gaudirà igualment però…

El 17 d’octubre de l’any passat, va tenir lloc un dels actes de la commemoració del 20è aniversari del Jardí Botànic de Barcelona: una conferència d’en Francis Hallé. I allà va ésser on vaig trobar una agradable sorpresa: en Gustavo Renobales, de l’editorial “Libros del Jata”, amb el “Plaidoyer pour l’arbre”(setembre 2005, Actes Sud) d’en Francis Hallé amb una cuidada traducció d’en Lander Renteria (ell vol el cognom sense accent !) al castellà.

“Alegato por el árbol”. Francis Hallé. Libros del Jata, és pel gaudiment intel·lectual de trobar respostes a certs enigmes que tot entusiàstic es pot plantejar, per observar i viure l’arbre des d’una perspectiva moderna gaudint dels excel·lents dibuixos d’en Francis Hallé, per l’aventura que suposa l’evocació dels paisatges exòtics viatjant pels arbres d’altres latituds. Al cap i a la fi: un bon pretext per acabar encara fer-nos més preguntes sobre qui són i com viuen els arbres !

 ~

“Els arbres a la poesia catalana” de Jordi Bigues i M. Victòria Solina. Edcions 3 i 4.

Es tracta d’un florilegi molt ben escollit, un trencadís de moltes sensibilitats que ens apropa a la bellesa dels arbres de formes molt diverses. Pels que necessitem guarir-nos de qualsevol confinament (l’imposat per la malaltia, per la feina, per la política) és un refugi on poder anar i en qüestió de minuts viure l’evocació de la natura en forma d’arbre. Versos que arreceren i alliberen l’esperit…

Com deia l’ecòleg Margalef: “per a descriure apropiadament la complexitat d’un arbre cal un poeta”.

He d’afegir que aquest llibre per a mi té un significat molt especial: allà on es va presentar -un marc incomparable com és la Pedrera- vaig conèixer personalment en Francesc Mas. La data era molt ben escollida: naixia la primavera del 2007 i era el dia internacional de la poesia…

J.D. Fernàndez i Brusi

 ~

Rafel Mas ens recomana :
"Árboles y Arboledas Singulares de Canarias. Memorias Vivas de la Tierra". César-Javier Palacios i Domingo Trujillo. Edita Gobierno de Canarias. 2009. Ediciones Turquesa. 263 pàgines a tot color, tapa dura.

Fa uns anys vaig conèixer al gran periodista, geògraf, historiador, naturalista, divulgador i millor persona, que és en César-Javier Palacios. La seva passió per tot el que fa, vessa en els continguts del llibre que vos present. En una visita a l’illa de Mallorca, em va regalar aquesta joia de llibre que guard amb molta estima. És un llibre d’arbres monumentals i singulars de les Illes Canàries, una selecció de 107 arbres i arbredes presents a l’arxipèlag. Evidentment no hi són tots els que podrien ser-hi.

Els textos del llibre són d'en Cèsar i les fotos de Domingo Trujillo i alguna de José Manuel Moreno. De cada arbre que apareix al llibre, trobam una fitxa descriptiva de les característiques morfomètriques, el nom científic de l’espècie, el nom comú de l’arbre i el nom popular de l’exemplar, cosa importantíssima aquesta darrera, doncs dóna la idea del ”arrelament” de l’exemplar a la societat i cultura on pertany. A més es troben dades d’on està situat físicament i com arribar-hi per poder visitar-lo. L’objectiu inicial d’aquest llibre era servir de base per posar en valor aquests magnífics exemplars i servir de base per al desenvolupament dels catàlegs regionals d’Arbres Singulars i Monumentals de les Canàries. Però no és un catàleg simple i pla, en cada un dels fulls dedicats a l’exemplar, es desgrana una gran quantitat d’informació, no només tècnica, que hi és, però sobretot informació recopilada provinent de la tradició oral. Es coneix bé la gran feinada de compilació de dades i llistats fetes per personal tècnic i agents forestals dels departaments de medi ambient, botànics i excursionistes, però també a partir de coneixements de pagesos i pastors, a més de informacions bibliogràfiques de luxe recollides als anys 40. Però una de les coses de més valor que apareixen al llibre, són les històries aconseguides en centenars d’entrevistes fetes a veïnats, d’on sortiren informacions que quedaren reflectides en el textos i que així podran perdurar molts anys.

Cada text és una meravella, com un full d’un llibre de poemes, delicat i just, no n’has de llegir masses de cop, 2 o 3 màxim a la vegada, roegant-lo, assaborint-lo, digerint-lo, xalant-ne...El recull de fotografies és molt bo i complet, afegint de vegades fotografies antigues de gran valor documental. El llibre és de gran format i tapa dura, amb un disseny molt cuidat i fotografies a tot color. Si ja les Illes Canàries tenen enorme bellesa i racons d’indescriptible impacte visual, amb aquest llibre se’ns anima a recórrer racons més secrets i oblidats on el respecte a aquests gegants verds ha perdurat durant segles.

Rafel Mas Ferrer

Sant Jordi, 23 d’abril, Santa Maria del Camí. Mallorca

~

La Susanna Martínez ens recomana i fa la ressenya d’un llibre que va coescriure :
"Cómo plantar un árbol, comer sus frutos y descansar a su sombra". Jordi Bigues, Susanna Martínez. Editorial Fundación más árboles, | Terra.org - Ecología pràctica.

Escriure un llibre mai és fàcil. Ni pels temes econòmics, ni per la soledat que suposa escriure, ni per la indeterminació de si el lector apostarà per ell. D'alguna manera tots els que escrivim, en el format que ho fem, ho fem per ser llegits o escoltats, com en un audiollibre.

Quan em van proposar coescriure "Cómo plantar un árbol, comer sus frutos y descansar a su sombra", allà per 2010, em va fer molta il•lusió. Sóc enginyer tècnic agrícola i era un moment idoni per relacionar la meva part tècnica amb la de comunicació, que sempre he intentat compaginar.

El llibre està dedicat a qui estima els arbres, com vosaltres els que feu i llegiu el blog Amics Arbres • Arbres Amics. Si us submergiu a les seves pàgines hi trobareu des de temes pràctics fins a textos filosòfics, passant per cròniques de la lluita de molts activistes per a preservar arbres i boscos. Us convido a un passeig ben arbrat.

~

Francesc Mas i Castanyer també ens recomana dos llibres :

“Els fruits saborosos” de Josep Carner Puigoriol. N’hi ha diverses edicions, de Edicions 62, Editorial Educaula62, Quaderns Crema.

A Els fruits saborosos, escrit a principis del segle passat i que Carner el va anar revisant al llarg de la seva vida, Carner explicita alguns dels elements que caracteritzaran els postulats del Noucentisme, la Grècia clàssica, la mediterrània, la cultura popular, la Catalunya ancestral i la Catalunya ideal, ... En aquest poemari l’autor parla dels fruits dels arbres del nostre paisatge lligant el destí de cada fruit al d'una figura humana. Unes poesies precioses, molt delicioses i agradables d’assaborir. El llibre ha esdevingut un clàssic de la poesia i la literatura catalana.

~

“Arbres i espiritualitat”. Josep Gordi i Serrat. CPL Editorial.

Josep Gordi és professor de Geografia a la Universitat de Girona i un enamorat dels arbres, els boscos i els paisatges. Sobre aquestes temàtiques ha publicat nombrosos articles i llibres.

Aquestes pàgines parlen del paper dels arbres en diferents cultures i religions per tal de mostrar l’important protagonisme que han tingut en el nostre passat i que els ha convertit en un símbol d’abast mundial que apareix en les imatges de moltes institucions polítiques, educatives, sanitàries i ambientals. La mirada que l’autor ens ofereix se centra en els vincles més emocionals i espirituals que s’han establert entre les diferents civilitzacions i els arbres. Després d’un ampli repàs històric, trobem un capítol titulat "Arbres, folklore i literatura", dedicat a fer un senzill tast dels estrets vincles entre els arbres i la literatura. I finalment entrem en el darrer capítol, titulat "Comunicar-se amb els arbres", que constitueix la part més propositiva d’aquest llibre, ja que el seu objectiu és fornir-nos d’unes senzilles eines per acostar-nos als arbres des d’una altra mirada, molt més emocional i amorosa.

~

La Marisa Olivera ens recomana :

“Llibre de les imatges perdudes”, de Abraham Mohino i Balet, Editorial La Garua

Un llibre on també parla dels arbres. “Llibre de les imatges perdudes” combina la tradició poètica de l'haiku, amb unes proses líriques que en segueixen la pulsió a l'estil dels haibun japonesos i uns detalls gràfics de sumi-e. Un llibre total que defineix molt bé dues de les passions del seu autor: les literàries i les plàstiques... Abraham Mohino i Balet (1969) és escriptor i escultor i és un dels principals haikuistes actuals en llengua catalana i ho és per diferents motius, no sols per la coneixença de la forma i tradició clàssica tan japonesa com catalana, o perquè hagi impartit diversos tallers a escoles d'escriptura sinó perquè ha estat dels pocs que s'han plantejat reformular l'esquelet o explorar noves possibilitats conceptuals d'aquesta composició.

~

L’Àngels Mas i Tort ens recomana :

“Las canciones de los árboles” de David George Haskell, Ediciones Turner.

David George Haskell, biòleg i poeta, és professor a la University of the South i autor de diversos assaigs de divulgació científica. Viu en Sewanee (Tennessee), on ell i la seva dona gestionen una finca dedicada a l'agricultura orgànica.

En aquest llibre, Haskell recorre el món per relatar les històries d'una dotzena d'arbres molt diferents entre si: en reserves naturals, en parcs urbans, a les voreres de la metròpoli o en un turonet japonès, troba el so de la natura comunicant-se i creant el que ell anomena "la comunitat dels éssers vius". I amb la seva característica barreja de poesia i ciència, ens parla d'arrels i records, de llum i de gravetat, de clima i de minerals, de conservació i de destrucció, i finalment del que importa: de la comunitat dels éssers vius, vinculats per les històries fascinants que ens expliquen els arbres.

~

Observatori del Paisatge de Catalunya ens fa saber que acaben de publicar el :
“Catàleg de paisatge de Comarques Centrals”, Pere Sala i Martí, Jordi Grau i Oliveras. Observatori del Paisatge. Departament de Territori i Sostenibilitat. Generalitat de Catalunya.

Aquest Catàleg, el sisè que es publica en forma de llibre, pretén apropar a la ciutadania aquesta eina de servei al planejament i reforçar el coneixement i la posada en valor dels paisatges de les Comarques Centrals. El Catàleg identifica 27 unitats de paisatge, per a cadascuna de les quals es descriuen els elements naturals i humans que constitueixen el paisatge, l'evolució històrica, l'organització actual, l'expressió artística, la dinàmica, els valors paisatgístics, les principals rutes i punts d'observació i gaudi del paisatge, una descripció de la possible evolució de la unitat, l'avaluació d'amenaces i oportunitats, i els objectius de qualitat paisatgística.

Es troba disponible a la pàgina web de l’Observatori. I es pot baixar en format pdf aquí : Catàleg de paisatge de Comarques Centrals (28,1Mb)

~

A Amics arbres • Arbres amics també volem recomanar :

“El lenguaje de los bosques” de Hasier Larretxea. Espasa.

El retorn a les arrels davant de el món d'avui. Prenent com a base cada part dels arbres, arrels, tronc, branques, ..., Hasier Larretxea ordeix la història del seu entorn: el poble, els boscos, la fusta, els arbres, la música tradicional, el seu pare aizkolari. Un llibre sobre com tornar a la naturalesa i les seves bondats, explicant també històries i : de la tala furtiva d'arbres, els últims oficis relacionats amb els boscos com ara els carboners, ...

El seu autor diu “El lenguaje de los bosques” vol ser el sender que escullis quan t'endinses en un bosc. Aquest llibre vol que creixi un arbre en el palmell de la mà desplegada. Vol mostrar l'alè i la respiració dels passos pendent amunt. El so de la traça sobre el mantell de fulles de la tardor. Voldria ser guia, brúixola i essència de tot allò que envolta l'arbre. Aquest llibre és terra, arrel, escorça, branca, fulla i fruit. És nus i tremolor. L'essència empolvorada d'una vida adobada entre l'espessor de la natura. A aquest llibre li agradaria sortejar la boira que ho cobreix tot per alba en un racó del paisatge en què els ocells li canten a el nou clarejar del dia. És la llavor d'una vida que floreix en els retrobaments i en la recerca del full de ruta de la infància que curt mirades i essències. Voldria representar la ramificació que s'eleva cap al cel clar, on es retroben les generacions, el món rural i la vida a la ciutat. Aquest llibre vol ser indagació i reflexió, ruta i aixopluc.

~

~

Desena Celebració del Hanami a Masquefa

Ja cau la pluja;

d’aquesta primavera

són les llàgrimes?

Qui no sent la recança

si el cirerer es despulla!

Ōtomo no Kuronushi
(Japó, Segle IX) 
~

2020
Hanami Virtual • Hanami Confinat

• 花見 •
 ~
-Oh!- només deia
davant la floradissa
del puig Yoshino.

Teishitsu
(Kioto,1609-1673)
 ~

El Hanami a Masquefa
Des del 2010, gairebé cada any, celebrem a Masquefa la festa del Hanami, la jornada de contemplació dels cirerers florits.
Hem adaptat la celebració japonesa i cada any en aquestes dates anem caminant cap un camp de cirerers, allà esmorzem, una colla de poetes amics diuen poesies i després és fa un piscolabis amb begudes i dolços que ha portat l’organització i també molts dels participants.

Copsar els petits bons moments de la vida

El Hanami és la contemplació dels cirerers florits, observar les seves flors efímeres, sabent que duraran pocs dies però que l’any vinent hi tornaran a ser. Gaudint aquests moments en companyia de la família, els amics, els veïns, cantant, dient poesies, explicant histories, ... tot fent un petit pícnic o piscolabis.

El sentit d’aquesta jornada és una barreja de sentiments contradictoris : La bellesa dels cirerers florits i de les seves flors. La tristesa per les coses que són efímeres. La bellesa, la sensibilitat, l'emoció i el gaudiment per les coses petites o efímeres, la consciència de la caducitat i fugacitat de totes les coses i la lleugera sensació de pena agredolça que implica el seu consum, el desig i l’esperança que tornarem a viure bons petits moments. La naturalesa ens ofereix uns espectacles que moltes vegades no sabem mirar ni agrair. La vida moderna no deixa gaire espai per a la contemplació. Per això cal saber copsar els bons moments de la vida, que són preciosos però efímers, com les flors del cirerer. Com la curta durada de la vida i la conseqüent joia i sentiment de gratitud que hem d'expressar pel fet d'estar vius.

 

Hanami Virtual. Hanami Confinat
Aquest any 2020, en que hem d’estar tots a casa, que no podem sortir al carrer i no podem anar a contemplar l’espectacle dels cirerers florits, és per això que hem volgut fer aquest apunt al blog per tal de celebrar i gaudir del Hanami, encara que sigui de manera virtual. Ara més que mai que cal gaudir dels petits i senzills bons moments de la vida, que són preciosos però efímers, com les flors del cirerer.
Així, si voleu, podeu llegir i escoltar aquestes poesies i admirar els dibuixos, pintures i fotografies. I si en teniu ganes podeu acompanyar el moment bevent un té o alguna altra beguda i fer un mos d’allò que més us agradi.

Respira

Respira, ja no hi ha fum

ni a les parpelles mandra.

Una esquerda bat guix i maons

per eixamplar-se.

Amb punys i ungles fes el forat

més gran, immens.

Retrobarem tot el perdut,

i més enllà dels nostres somnis

Jordi Muntaner

Març 2020

~

Ah, com encalça

les flors de cirerer

el calabruix!

Fujiwara no Teika
(Kyoto, 1162 - 26.09.1241)
~

Árbol

Hago cola en el supermercado.

Justo al lado, hay un jardín.

Hay un árbol muy alto cuya copa

parece tocar el cielo gris.

Lo observo mientras una llovizna me acaricia la cara.

Aunque el cielo está gris, hay una luz especial.

O quizá veo que algo se ilumina allá arriba.

Sí, algo se ilumina allá arriba.

¿O es mi mirada la que se ilumina cuando miro hacia el cielo?

Mi mirada es ese cielo que miro desde la cola de la tienda.

¿Soy yo ese cielo ahora?

Siempre me ha atraído mirar

el punto de fusión entre un árbol y el cielo.

Quizá, porque mirar cómo se proyectan

los árboles hacia el cielo me hace viajar

a un espacio que lleva al infinito.

Sí, ahora soy ese infinito,

los instantes que dibujan mi espera en la cola.

Unos momentos de infinitud

mientras soy ese cielo que me mira.

Mercedes Delclós

Premià de Mar, 2 de abril de 2020
~

No ens queixaríem

d’aquesta vida nostra

si ens la prenguéssim

com fem amb la florida

dels cirerers salvatges.

Murasaki

(ss. X-XI)
 ~

'Hanami 3' de Agnès Bompy

                            “Caer fue sólo la ascensión a lo hondo”

                                                          José Àngel Valente

Transformacions

Abril.

Capes de glaç

en els replecs

ombrívols del bosc.

L’ultima llum de l´hivern.

Blancor de la neu,

la fondària et crida.

Batec invisible i arrel.

Aigua profunda,

llum dels cirerers en flor.

Nevaran pètals,

mans invisibles esculpiran

petites cireres verdes.

Igual que vosaltres,

neu i flors,

vull estimar el desésser,

vull que es reveli

-en mi o sense mi-

allò que demana ser.

Esperança Castell

23-4-2017

De ‘Blau argila’ (Meteora 2018)

 ~

 

Cirerer

Cirerer, cirerer que floreix,

cirerer que es marceix.

Santōka Taneda

(Yamaguchi, Hofu, Japó, 3.10.1882 - Matsuyama,

Ehime, Japó, 1.10.1940)
 ~

Josep Madaula, 2012. Cirerers

Cirerer del meu jardí

Poema des del confinament

“Me’l miro cada dia,

ja fa un mes,

potser perquè ara tinc temps,

tot el temps del món.

Em parla de les busques,

del seu moviment,

ara que tot sembla aturat,

com una llàgrima de gel.

Em fa partícip de la bellesa,

sempre efímera,

que neix, creix i se’n va,

seguint la dansa dels astres.

M’assenyala el vol de les abelles,

a la recerca incessant,

nèctar, pol·len, vida,

mentre a dins meu tot emmudeix.

Es despulla d’un bonic vestit

i molt a poc a poc

se’n posa un altre de diferent,

cal, diu, seguir el viatge.

Em regala la força dels seus colors

just a mig matí,

però sap fer-los més bells encara

quan declina la tarda.

Em deixa una confessió del Sol,

farà mil nius sobre els seus braços,

tants com les ganes de viure

tants com la fe en el món.

Enguany he aprés a contemplar-lo,

mai li havia dedicat tanta atenció

malgrat sempre fos tan a prop.

Les gràcies et dono, cirerer del meu jardí.”

Franc Guinart i Palet

4-04-2020
~

Cirerer

Oh Japó,

estan florits els cirerers

dins del mar.

Tōyōjō Matsune

(Tsukiji, Tòquio, Japó, 25.02.1878 - 28.10.1964)
  ~

Fulles

Arbres…

amics arbres,

m´agraden

les vostres fulles.

Quan la fulla es desprèn

d´una branca a la tardor,

goso contemplant-la,

sentint…

forma, tacte, color.

Si la fulla cau al riu,

lliscant per aigües transparents,

té un recorregut FLUIT,

encara que trobi

obstacles… entrebancs…pendents.

Però arriba el moment,

del final del camí,

que es fon

amb la mare mar…

el seu millor destí.

És una lliçó per a la humanitat,

deixar FLUIR la nostra vida

adaptant-nos al camí…

i quan arribi el final,

trobarem l´horitzó sens fi.

Margarida Bernús

(abril 2020)
 ~

He vingut a veure florir els cirerers,

reposo sota les branques en flor

i dormo.

Buson

(1715 -1783)
 ~

'Hanami' de Tessa Lang

El niu del cirerer

Arbre verd del meu record

puntejat d'espurnes grana,

qui et pogués tornar a trobar

pel camí sense tornada!

En els meus somnis em veig

enfilat dalt d'una branca

amb la vermellor a les mans

que del meu cistell vessava.

Jo era tal com un ocell

que tenia el niu a l'arbre

i la rodona dolçor

un bes que m'embriagava.

L'arbre s'anava fent vell

quan jo era al niu encara,

van fer llenya del brancam

i pilons de la socada.

Ja no vaig tenir mai més

ni arbre ni niu. La branca

de la infantesa va ser

tallada amb el cirerer.

Rossend Sellarés
  ~

Els plàtans del meu passeig

Passeig que em portes memòria

de quan jo era molt petit:

de dia anava a l’escola

i, als capvespres de l’estiu,

jugava fins a nit fosca

per no anar-me’n a dormir.

En el meu passeig hi ha plàtans,

tota la vida els hi he vist:

pel seu cor corre la saba,

pel meu, records sense oblit.

No en tenen la culpa els arbres,

dels afanys que em van per dins.

Esgarrapant-ne una escorça,

un diumenge de matí,

vaig festejar-ne una noia

que es va voler casar amb mi.

Qui ho diria que una soca

havia d’unir destins!

Ara, que el passeig em miro,

veig pares, avis i fills;

les imatges ressuscito

com les escenes d’un film.

M’adono que me l’estimo...

i em perdo passeig endins.

Rossend Sellarés
 ~

Al peu de l’arbre

sopetes i vinagreta

!i els cirerers¡

Matsuo Bashô

(Ueno, Iga, Japó, 1644, - Osaka, Japó, 28.11.1694)
  ~

Cirerers florits a la Vall de Lord. 2007. Jaume Adam Vidal

El Magnolio

Te yergues en la tarde como un tótem.

Voz de la tierra,
imagen de sabiduría antigua
que asciende hacia la luz.
Las hojas de hermosura noble
entretejidas de magnolias
en perfecta armonía
parecen los versos de un poema.

Bajo tus ramas de madre
se sosiegan los pensamientos,
enlentecen los días
y la sangre se apacigua.
Quietud de soledad deseada.

Ningún dios me había cobijado
con la misma exacta devoción.
El ser y el no-ser se encuentran
en la nada plena.
Acogida en tu regazo
vislumbro los espacios del misterio.

El tiempo no son horas
sino sol que acaricia.
La lluvia ha mitigado tu sed
y resplandeces en esta tarde de estío,
al borde del anochecer,
sin hacerte preguntas.

Te basta el agua y la tierra.

(En el jardín de El Habana, Asturias).

Trinidad Casas
(Del poemario Escaleras al mar)

 ~

Quantes emocions

Vénen ara al meu cor,

Cirerer florit…!

Matsuo Bashô

(Ueno, Iga, Japó, 1644 - Osaka, Japó, 28.11.1694)
  ~

Els nostres amics

Els darrers dies

Els arbres

A ciutat

Com als pobles

Estan tan estranyats

Com contents

Gairebé no els fuma

Cap cotxe

La seva verdor

Ha recuperat

un resplendor

en aquest inici de primavera

com fa anys

que no es veia.

Els arbres

Que ens donen la vida

Poden respirar-la

Molt millor

Ara que els humans

Estem confinats

A casa

Tant de bo

Que quan sortim

Entenguem la importància

Dels qui ens acompanyen

I ens permeten

Seguir vivint

No som ningú

Sense els nostres amics

Els arbres.

Alexandra Farbiarz Mas
 ~

En aquest món

caminem pel sostre de l'infern

mirant flors.

Kobayashi Issa

(Kashiwabara, Japó, 1763 - 1828)
  ~

Llimoner

Una dona dorm


i una cuereta que saltironeja

va desformigant brancades

del teu llimoner.

* * *

El rou. El cel cobert. L’anunci

de pluja. (Plou. L’aigua vernissa

la pell de les llimones.)

Collita.

AQUEST "LLIMONER" INCLOU DOS FRAGMENTS DEL 

POEMA "VICTÒRIES" DEL LLIBRE ULLS AL BOSC (2019).

Esteve Miralles 
 ~

Devessall de llàgrimes,

pluja de la primavera!

¿Qui no plora digues,

quan el cirerer es despulla

de la seva flor nevada?

(segle VIII)
  ~

Toni Casany. Cirerers a Creixell

Benvinguda

Va sortir d’entre les pedres.
A rebre la dona altament ferida,
que era jo, que ella deia veia trista.
Vam rebregar-nos entre cicatrius pendents,
vas obrir-te pas amb raigs de sol.
Vas cloure plors.
Vas obrir via. Vas obrir esguards.
Vas fer del malson un son. Uns somnis.
Desfer el grotesc, l’udol, el bram,
pintar d’innocència el banc i la barana.
Entraves rosada.
Entraves, Rocío.
Com qui no vol la cosa.
Com qui només passejava pel jardí reclòs
de la ciutat confinada i poruga i callada.
Amb olor de perfum fresc,
amb roba pigada, plena de Chambao,
amb frases divertides
i ulls oberts i bells de quaranta-cinc anys.

Rosa Maria Isart
en confinament general poblacional,
@rmisart dimarts, 31 de març de 2020 23:21h
No deixa de ser #poesiaconfinada
   ~

Flors de cirerer

Benignes joies,

flors de l’eixuta branca

fràgils i albades,

gràcils com papallones

a punt de dansar amb l’aire.

Glòria Judal
  ~

Toni Casany. Cirerers Florits

Murmuri d’abelles

Sota un cirerer florit, murmuri d’abelles, murmuri d’abelles...

sota un cirerer florit, murmuri d’abelles que m’adormí...

Amb aquell Serrat tan proper

vaig rebre l’alenada

que en aquell moment necessitava.

Però el temps d’estimar és tan fràgil…!

“quan menys t’adones es trenca,

se'n va donant-te una empenta

deixant-te un regust amarg”.

Sí, em vaig adormir sota el cirerer

i quan vaig despertar

em vaig trobar les mans buides.

Vaig seguir sota el cirerer florit,
però el murmuri d’abelles ja no em va adormir.

Vaig seguir somiant desperta.

Marisa Olivera
  ~

Flor de cirerer

Claror rosada,

llum prenyada de vida,

s'encén, s'apaga...

s'allunya de la branca;

és breu l'instant de viure.
 ~

M. Goicoechea. Sant Climent. Cirerer florit

La llum més dolça

Trencar-los tots, els miralls on t'emmiralles,

escampar-ne, després, els trossos pel terra

i descalç, fins a fer-te sang, trepitjar-los.

Anomenar-les totes, les formes del mal,

i cridar-ho: tu ets el meu enemic i tu ets jo!

Acceptar la derrota i les cicatrius. Tornar-la a viure,

una vida senzilla. I tornar a tastar, només llavors,

la llum més dolça a la carn molsuda de les cireres.

Ricard Garcia, 2020
  ~

Suau és el març

amb els cirerers florits.

Brunzir d'abelles

Salvatore Vinyatti
  ~

Bon dia

Els ocells fan la seva piuladissa
i cantarella matinal.
La pluja cau agafant forma
fa roimes i plovisqueja.
Les muntanyes de Mediona
les veig entre boires.
I Montserrat treu els seus pics
mes alts, entre teulades veïnes.

Hi ha silenci.
Tèrbol el dia. No fa fred.

Les plantes agafen
un color verd mes intens.
Algunes es posen immenses,
i treuen fills i primeres flors.

Es la primavera.
Aquest cicle nou
que com persones
ens toca reconquistar.

I com a humans,
em de recobrar de viure-ho
amb plenitud.

Respirant amb els ulls,
omplint-nos el nas d’olors variades,
i gaudint, com ha de haver estat sempre.

De totes, tantes...petites coses!!

Josepa Ribera
19-4-2020
  ~

Tallar una part,
Abans del fred, Cirerer.
Per seguir florint.

Blanca Wappenhans i Battestini
 ~

Flor de cirerer

Caurà la flor del cirerer,
d’albor sublim
encatifarà el terra
on jau l’aspror del dia,
acotxarà el cuc,
acollirà la nimfa,
s’hi hostatjarà el pregadéu...
Per als fugitius de mar enllà,
no hi haurà llençols blancs
ni horitzó, ni mortalla.
La bellesa nívia
dels cirerers florits
és per als amos del nord
i per als insectes.

Mercè Bagaria
~

Pels marges càlids,

flaires de farigola

tenyeixen l’aire.
  ~

Camins de pedra

amb flors de farigola…

sabates velles.

Manel-Jaume Sales Carda
 ~

• お花見 •

 ~

Hanami al Japó. 2019. Foto de Yuko Kato

 ~