DECLARACIÓ DE NYÉLÉNI
27 de febrer de 2007
Fòrum Sobirania Alimentària: Declaració final
Nyéléni, Selingue, Malí
Nosaltres, les i els més de 500 representants de més de 80 països, d’organitzacions de pagesos i pageses, agricultures familiars, pescadors tradicionals, pobles indígenes, pobles sense terra, treballadors rurals, emigrants, pastors, comunitats forestals, dones, nins, joventut, consumidors, moviments ecologistes i urbans, ens hem reunit en el poble de Nyéléni a Selingue, Malí per a enfortir el moviment global per a la sobirania alimentària. Ho estam fent, maó a maó, vivint en cabanyes construïdes a mà segons la tradició local i menjant aliments produïts i preparats per a la comunitat de Selingue... Hem donat al nostre treball el nom de “Nyéléni”, com a homenatge, inspirats en la llegendària pagesa malienca que va cultivar i alimentar a la seva gent.
La majoria de nosaltres som productors i productores d’aliments i estam disposats, som capaços i tenim la voluntat d’alimentar a tots els pobles del món. La nostra herència com a productors d’aliments és fonamental per el futur de la humanitat. Hi ha particularment el cas de dones i pobles indígenes que són creadors de coneixements ancestrals sobre aliments i agricultura, i que són infravalorats. Però aquesta herència i aquesta capacitat per a produir aliments nutritius, de qualitat i en abundància, es veu amenaçada i soscavada per el neoliberalisme i el capitalisme global. Enfront d’això, la sobirania alimentària ens aporta l’esperança i el poder per a conservar, recuperar i desenvolupar el nostre coneixement i la nostra capacitat per a produir aliments.
La sobirania alimentària és el dret dels pobles a aliments nutritius i culturalment adequats, accessibles, produïts de forma sostenible i ecològica, i el seu dret a decidir el seu propi sistema alimentari i productiu. Això posa a aquells que produeixen, distribueixen i consumeixen aliments en el cor dels sistemes i polítiques alimentàries, per damunt de les exigències dels mercats i de les empreses. Defensa els interessos de, i inclou a, les futures generacions. Ens ofereix una estratègia per a resistir i desmantellar el comerç lliure i corporatiu i el règim alimentari actual, i per a encarrilar els sistemes alimentaris, agrícoles, ramaders i de pesca perquè passin a ser gestionats per els productors i productores locals. La sobirania alimentària dona prioritat a les economies locals i als mercats locals i nacionals, i atorga el poder als pagesos i a l’agricultura familiar, la pesca artesanal i la ramaderia tradicional, i col·loca la producció alimentaria, la distribució i el consum sobre la base mediambientalment, social i econòmicament sustentable. La sobirania alimentària promou el comerç transparent, que garanteix ingressos dignes per a tots els pobles, i els drets dels consumidors per a controlar la seva pròpia alimentació i nutrició. Garanteix que els drets d’accés i gestió de la nostra terra, dels nostres territoris, de les nostres aigües, les nostres llavors, el nostre bestiar i la biodiversitat, estiguin en mans d’aquells que produïm els aliments. La sobirania alimentària suposa noves relacions socials lliures d’opressió i desigualtats entre els homes i dones, pobles, grups racials, classes socials i generacions.
A Nyéléni, gràcies als molts debats i a la intensa interacció, estam aprofundint en els nostre concepte de sobirania alimentària, i hem intercanviat sobre la realitat de les lluites dels nostres respectius moviments per a conservar l’autonomia i recuperar el nostre poder. Ara entenem millor els instruments que necessitam per a crear un moviment i promoure la nostra visió col·lectiva.
Envers quins objectius lluitam?
Un món en el que...
...tots els pobles, nacions i estats puguin decidir els seus propis sistemes alimentaris i polítiques que proporcionin a cadascú i cadascuna de nosaltres aliments de qualitat, adequats, assequibles, nutritius i culturalment apropiats;
...es reconeixien i respectin els drets i el paper de les dones en la producció d’aliments i la representació de les dones en tots els òrgans de presa de decisions;
...tos els pobles de cada un dels nostres països puguin viure amb dignitat del seu treball, i puguin tenir l’oportunitat de viure en els seus llocs d’origen;
...la sobirania alimentaria sigui considerada un dret humà bàsic, reconegut i respectat per a les comunitats, els pobles, els estats i les institucions internacionals;
...poguem conservar i rehabilitar els entorns rurals, zones pesqueres, els paisatges i els aliments tradicionals, basant-se en una gestió sostenible de la terra, del sòl, l’aigua, les llavors, el bestiar i la biodiversitat;
...valorem, reconeguem i respectem la diversitat del nostre coneixement, alimentació, llengües i les nostres cultures tradicionals, i la manera com ens organitzam i ens expressam;
...existeixi una vertadera reforma agrària integral que garanteixi a la pagesia plens drets sobre la terra, defensi i recuperi els territoris dels pobles indìgenes, garanteixi a les comunitats pesqueres l’accés i el control de les zones de pesca i ecosistemes, que reconeixi l’accés i el control de les terres i rutes d’emigració, de ramaderia, garanteixi llocs de treball dignes amb sous justos i drets laborals per a tots els treballadors, i un futur per els joves del camp, on les reformes agràries revitalitzin la interdependència entre productors i consumidors, garanteixin la supervivència de la comunitat, la justícia econòmica i social, la sostenibilitat ecològica i el respecte per a l’autonomia local i el govern amb igualtat de drets per a les dones i els homes;
...on es garanteixi el dret als territoris i a l’autodeterminació dels nostres pobles;
...compartir els nostres territoris en pau i de manera justa entre els nostres pobles, ja siguem pagesos, comunitats indígenes, pescadors artesanals, pastors nòmades o altres;
...si es viuen catàstrofes naturals i provocades per a les persones, i situacions posteriors als conflictes, la sobirania alimentaria actuï com una autèntica garantia que enforteixi els esforços de recuperació local i mitigui l’impacte negatiu. On es tengui present que les comunitats afectades desamparades no són incapaces, i on una sòlida organització local per a la recuperació per medis propis constitueixi la clau per a la recuperació;
...es defensi el poder dels pobles per a decidir sobre les seves herències materials, naturals i espirituals.
Contra què lluitam?
L’imperialisme, el neoliberalisme, el neocolonialisme i el patriarcat, i tot sistema que empobreixi la vida, els recursos, els ecosistemes i els agents que els promouen, com les institucions financeres internacionals, l’Organització Mundial del Comerç, els acords de lliure comerç, les corporacions multinacionals i els governs que perjudiquen als seus pobles.
El dumping d’aliments a preus per davall el seu cost de producció a l’economia global.
El control dels nostres aliments i dels nostres sistemes agrícoles en mans de companyies que anteposen els guanys a les persones, la salut i el medi ambient.
Tecnologies i pràctiques que erosionen la nostra capacitat de producció alimentària en el futur, danyen el medi ambient i posen en perill la nostra salut. Aquestes inclouen els cultius i animals transgènics, tecnologia terminator, aiguacultura industrial i pràctiques pesqueres destructives, l’anomenada “Revolució blanca” de les pràctiques industrials en el sector lacti, les anomenades “Nova i vella Revolucions Verdes”, i els “Deserts Verds” dels monocultius de biocombustibles industrials i altres plantacions.
La privatització i la mercantilització dels aliments, serveis bàsics públics, coneixements, terres, aigües, llavors, bestiar i el nostre patrimoni natural.
Projectes/models de desenvolupament i industries d’extracció que desplacen als pobles i que destrueixen el nostre medi ambient i la nostra herència natural.
Guerres, conflictes, ocupacions, bloquejos econòmics, fam, desplaçaments forçats i confiscació de les seves terres, i totes les forces i governs que els provoquen i els donen suport; i els programes de reconstrucció després d’un conflicte o catàstrofe que destrueix el nostre medi ambient i capacitats.
La criminalització de tota aquella gent que lluita per protegir i defensar els nostres drets.
L’ajuda alimentària que encobreix el dumping, introdueix OGMs als entorns locals i els sistemes alimentaris i crea nous patrons de colonialisme.
La internacionalització i la globalització dels valors paternalistes i patriarcals que marginen a les dones i a les diverses comunitats agrícoles, indígenes, de pastors i pescadors en el món.
Què podem fer i farem al respecte?
De la mateixa manera en la que estam treballant amb la comunitat de Selingue per a crear un espai de trobada a Nyéléni, ens comprometem a construir el nostre moviment col·lectiu per a la sobirania alimentaria, forjant aliances, donant suport a les nostres diferents lluites i fent que la nostra solidaritat, força i creativitat arribin als pobles de tot el món que tenen un compromís amb la sobirania alimentària. Cada lluita per a la sobirania alimentària, independentment del lloc del món on es lliuri, és la nostra lluita.
Hem acordat una sèrie d’accions col·lectives per a compartir la nostra visió de la sobirania alimentària amb tots els pobles del món, que estan detallades al nostre document de síntesi. Durem a terme aquestes accions a cada una de les nostres respectives àrees locals i regions, als nostres propis moviments i conjuntament en solidaritat amb altres
moviments. Compartirem la nostra visió i la nostra agenda d’acció per a la sobirania alimentària amb aquells que no hagin pogut estar amb nosaltres a Nyéléni, perquè l’esperit de Nyéléni es dissemini a tot el món i es converteixi en una poderosa força que faci de la sobirania alimentària una realitat per als pobles de tot els món.
Per acabar, donam el nostre suport incondicional i absolut als moviments pagesos de Mali i a ROPPA en la seva lluita perquè la sobirania alimentària es converteixi en una realitat a Mali i per extensió a tota Àfrica.
És hora de la sobirania alimentària!
Cliqueu:
Aquestes fotografies que comparteixo amb voltros mostren la sabiduria acumulada al llarg de cents d’anys. La branca de cert gruix produïda de la poda anual es pot guardar per la xemeneia però mentres s’ha de menester es pot deixar al “tros”, a la finca, assecant-se. I perquè no faci nosa s’acumula sobre els forcalls de branques principals, aconseguint-se així un triple efecte: 1) la llenya no toca el terra i no acumula humitat i no es podreix; 2) la llenya està retirada del terra, no molesta i evita que s’hagin de fer llobades per a esquivar el caramulls a l’hora de llaurar; i 3) amb el pes de la llenya s’aconsegueix que les branques s’”aixenquin” i prenguin aquest aspecte horitzontal que facilita la producció i la recol·lecció.
Rafel Mas
Entrades
