Més de 1000 pins morts

Balears
Medi Ambient investiga la mort de més de 1.000 pins en una finca d'Escorca

Tècnics de la Conselleria de Medi Ambient estan investigant la mort de més de mil pins adults en una finca del terme municipal d'Escorca i han detectat l'aplicació directa d'un herbicida que provoca la mort dels arbres en un període que oscil·la entre els 15 dies i els tres mesos.
En un comunicat, la Conselleria va sostenir que la utilització d'aquest herbicida -dels que serveixen per matar la vegetació de les voreres en camins i carreteres- es tracta d'una actuació no autoritzada per la Conselleria i que vulnera el Pla d'Ordenació de Recursos Naturals (PORN) de la Serra de Tramuntana i la Llei estatal de Muntanyes.

El Govern va apuntar, tanmateix, que el nombre d'arbres morts “podria ser superior”. A més, va indicar que el PORN de Tramuntana estableix que no es poden tallar ni matar pins en pendents superiors al 30 per cent i, en aquest cas, arriben al 60 per cent.
Aquesta pràctica, a més d'implicar una important pèrdua de la qualitat del paisatge forestal de la Serra de Tramuntana, posa en perill la recuperació de les alzines joves ja que, sense la pineda, estan més desprotegides davant dels temporals, la insolació, la pèrdua de terra i la menor disponibilitat de recursos hídrics.
La finca ha estat visitada per agents mediambientals i tècnics de la Direcció General de Biodiversitat, que van constatar la mort dels pins i van redactar l'acta de denúncia. L'eliminació dels pins pot obeir a una “interpretació equivocada” de la gestió forestal si el que es pretén és la creació o la recuperació d'un alzinar.

· Noticia publicada a Diari de Balears el 22.08.2008 [pdf]

*

Medi Ambient investiga la mort de mil pins
Els tècnics apunten que s'ha aplicat herbicida sobre els arbres

La Conselleria de Medi ambient investiga la mort de més de mil pins en una finca del terme municipal d'Escorca després de detectar la presència d'un herbicida, segons va informar ahir aquest departament autonòmic a través d'un comunicat.
Els tècnics de la conselleria de Medi Ambient han detectat l'aplicació directa d'un herbicida sobre arbres adults, en el que, segons assenyalen, es tracta d'una actuació no autoritzada per aquest departament autonòmic i que vulnera el Pla d'Ordenació de Recursos Naturals de la Serra de Tramuntana.
Les primeres investigacions apunten a l'ús d'un herbicida que se sol utilitzar per a matar vegetació de les vores de carreteres, però que en aquesta ocasió ha estat emprat per a eliminar pins adults de més de quaranta anys.
Els efectes de l'herbicida són relativament ràpids i el verí pot provocar la mort de cada arbre en un temps que oscil·la d'entre 15 dies i 3 mesos.
De moment, l'herbicida ha afectat a un miler d'arbres, però el nombre podria ser superior, ja que s'està a l'espera de comprovar l'abast real de l'aplicació de l'herbicida. La finca afectada ha estat visitada per agents mediambientals i tècnics de la direcció general de Biodiversitat, que han constatat la mort dels pins i seguidament han redactat la corresponent acta de denúncia.
La Conselleria recorda que l'eliminació de pins respon en ocasions a una interpretació «equivocada» del que ha de ser una bona gestió forestal.
Si el que es pretén és crear o recuperar un alzinar, la cobertura vegetal i l'ombra que proporcionen els pins són imprescindibles per al creixement de les alzines. Expliquen que «l'eliminació dels pins posa en perill la recuperació de les alzines joves, que sense la pineda estan més desprotegides davant els temporals de vent, pluja i neu, la insolació, la pèrdua de sol i la menor disponibilitat de recursos hídrics».

E. Elosua

· Noticia publicada a Ultima Hora el 23.08.2008

*

Medi ambient aplicarà la llei ´fins al final´ en el cas dels pins morts en Són Massip

A la imatge s'aprecien alguns dels pins morts a la finca d'Escorca.

El conseller de Medi ambient, Miquel Àngel Grimalt, va assegurar ahir que el seu departament aplicarà la llei "fins al final" per a depurar les responsabilitats per la mort de més de mil pins a la finca de Són Massip, una de les més grans del municipi d'Escorca, amb una extensió aproximada de 400 hectàrees.
Segons les investigacions realitzades fins a la data, els pins haurien mort com a conseqüència de l'aplicació directa d'un herbicida sobre els arbres adults. Els pins afectats cobreixen una superfície aproximada de quatre hectàrees de la citada finca.
Fonts de la Conselleria van informar ahir que els propietaris de la finca de Són Massip han estat denunciats i que encara es desconeix si el cas es remetrà a la fiscalia per un presumpte delicte mediambiental, encara que segurament l'expedient obert es traduirà en una "dura sanció" per als autors de la matança de pins.
Les sancions que es contemplen en la Llei estatal de Forests van des dels mil euros d'una sanció lleu fins a la quantitat d'un milió d'euros si la infracció comesa arriba a la categoria de molt greu.

J. Frau. Inca.

· Noticia publicada a Diario de Mallorca el 24.08.2008

*

El Ginjoler de la Concepció

En tornar de viatge en vull tornar a parlar d'aquest arbre, d'aquest vell i digne ginjoler (Ziziphus jujuba). Avui només vos diré que ahir vaig voltar a la seva soca i li vaig fer unes fotografies. Fàcilment una novel·la es va fer camí. Parlava de gent que vivia al voltant d'una plaça. Les cases, els pisos, habitacles de la mida d'una habitació d'avui, es tocaven i es miraven de front des de petites balconades. Enmig, atent als esdeveniments, crits, converses, rialles, bregues i plors de la gent hi creixia esponerós un ginjoler. Ningú recordava qui l'havia sembrat. N'hi havia que deien que l'havien duit directament de la Xina, que qui l'havia plantat era un músic de carrer en agraïment a la fusta de la que estaven treballats els seus instruments de so.

Però els dies feliços, assolellats o plujosos, varen passar i avui resta clos i envoltat de silenci. La placeta va deixar de ser del poble i va passar a ser de Déu. Cal agrair a la sort o la decisió proverbial d'algú que encara resti dempeus, testimoni de dies plens de vida, el ginjoler. Al seu costat hi ha reeixit una tanyada que du força. És la que li deu xuclar al pare. Ell es deixa fer. Sap que és vell, però així i tot la seva soca plena de solcs i arrugues conserva una gran dignitat mala de vèncer.

Crisi alimentària i lliure comerç

El G8 està aprofitant la crisi alimentària per a promoure el seu programa de lliure comerç

Davant la declaració dels líders del G8 sobre seguretat alimentària global a Hokkaido el Sr Yoshitaka Mashima, capdavanter camperol membre de La Via Camperola, va comentar: «No entenem com els líders del G8 pretenen solucionar la crisi alimentària amb més lliure comerç, vist que és la liberalització de l'agricultura i dels mercats d'aliments el que ens està duent a la crisi actual. Per a protegir-se de la inestabilitat dels mercats mundials, la població ha de consumir menjar local. No necessitem més menjar importat».

En una conferència de premsa els capdavanters camperols van afirmar que els governs del G8 estan utilitzant l'actual crisi alimentària i climàtica per a promoure un programa de lliure comerç que beneficia a les grans empreses en comptes dels productors o consumidors. La declaració dels líders del G8 insisteix en reanimar les negociacions moribundes de l'OMC, i a impedir que cada país reguli l'exportació d'aliments.

No obstant això, els petits camperols i camperoles de tot el món han experimentat els efectes devastadors de les polítiques de lliure comerç i de l'OMC a les seves vides i en la producció local d'aliments. Defensen el dret de cada país a protegir els seus mercats locals, a donar suport a l'agricultura familiar sostenible, i a comercialitzar els aliments al lloc en el qual es produïxen.

La declaració dels líders del G8 tampoc esmenta dues de les causes principals de l'actual crisi de preus dels aliments: l'especulació per part de grans comerciants i empreses transnacionals, i el desenvolupament d’agrocombustibles com nova font d'energia. És important tenir en compte que aquestes causes profundes de la crisi alimentària són conseqüència de les polítiques neoliberals que promouen els governs del G8, l'OMC, el Banc Mundial i altres institucions.

Finalment, el G8 també promou explícitament una nova revolució verda a Àfrica (la iniciativa AGRA) i l'ús d'organismes genèticament modificats com solució a la crisi alimentària. El desenvolupament de l'agricultura industrial, que utilitza llavors transgèniques, grans quantitats de pesticides i adobs químics i es basa en monocultius, ha sumit a milions de camperols en el deute, a més de danyar les terres a causa de la contaminació química. Als petits camperols se'ls expulsa de les seves terres i se'ls substitueix per grans agronegocis. Aquest model de producció i distribució d'aliments es basa en l'ús intensiu de combustibles fòssils i contribueix clarament a la crisi climàtica.

La declaració del G8 parla de «promoure l'agricultura de petits terratinents». Referent a això, el Sr Mashima va declarar: «Ens preguntem com les nacions més riques del món pensen donar suport als petits camperols si ni tan sols els permeten entrar en els països en els quals es reuneixen».

Dinou camperols coreans de la xarxa internacional La Via Camperola van ser deportats des de l'aeroport de Hokkaido el 5 de juliol, després de passar 48 hores detinguts sota pretext que podien pertorbar les reunions oficials. Els camperols i petits productors d'aliments actualment produeixen la major part dels aliments del planeta. Promouen la producció local d'aliments a petita escala per als mercats locals, el que crea ocupació i protegeix la salut dels consumidors i el medi ambient, respectant les diverses cultures i comunitats. No es trobarà solució cap a la crisi actual sense escoltar les veus dels camperols.

per a més informació:

Mallorca: un toc d'alerta

El GOB suspèn el Pacte

Fa balanç del primer any de legislatura amb decepció en molts aspectes de la política territorial o la protecció dels espais naturals.

Desencís. Aquesta és la sensació que deuen tenir els membres del Grup Balear d’Ornitologia i Defensa de la Natularesa (GOB) després del primer any d’executius "de progrés" al Govern balear i al Consell de Mallorca. Això es desprèn de la lectura de l’informe que ahir presentà el col·lectiu ecologista, en el qual es fa balanç del primer any d’aquests governs en matèria de territori.

Amb el títol Mallorca, un toc d’alerta, el document fa una anàlisi de la tasca de les dues institucions en diverses àrees concretes com ara les polítiques territorials, la protecció dels espais naturals o els transports. I el Govern i el Consell suspenen aquest examen.

Al parer del GOB, les nostres institucions d’autogovern "tendeixen a potenciar un creixement lluny dels límits que s’haurien d’entreveure d’un govern progressista que va signar un ‘Pacte de governabilitat per a la sostenibilitat de les Illes Balears’".

Fins i tot, els ecologistes assenyalen la continuïtat d’algunes de les polítiques de l’Executiu que encapçalà Jaume Matas en el nou govern com ara en l’àmbit dels espais naturals o les infraestructures.

Protecció vs. continuïtat

Pel GOB, aquest primer any de governs ha deixat una de freda i una de calenta en les polítiques territorials. D’una banda, es destaca de manera positiva l’aprovació del Decret Llei i de la Llei de mesures urgents pel desenvolupament sostenible, que han permès la suspensió del projecte urbanístic de les Fontanelles o la preservació de paratges com Can Vairet (Calvià) o Cala Carbó (Pollença).

En aquest sac entren també la derogació de la Llei de golf i la desclassificació del Guix, a Escorca (vegeu el quadre). Quant als aspectes negatius, el GOB també destaca que s’ha consentit la continuïtat dels projectes de Port Adriano i Son Espases, decisió aquesta darrera que qualifica de primera decepció absoluta i un descrèdit evident de la política i del nou Govern.

L’informe dels ecologistes critica la Llei Carbonero, que planifica la construcció de 10.000 habitatges els propers quatre anys, ja que permet edificar en sòl rústic, si bé amb moltes restriccions.

Com es podia preveure, el document indica la decepció que ha suposat per al GOB el manteniment de les Àrees de Reconversió Territorial (ART) en la modificació del Pla Territorial de Mallorca.

Els ecologistes assenyalen que el manteniment de les ART, que deixen reclassificar determinades zones de l’Illa i que han estat qualificades d’urbanisme a la carta per la Fiscalia Anticorrupció, representa un incompliment "flagrant" del Pacte de governabilitat i "dóna continuïtat a un model territorial marcat per la corrupció i l’especulació". Al capdavall, desencís i decepció.

Per a més informació:

Exposició de fotografies de Tomeu Santandreu

El dia 25 inauguro un exposició fotogràfica a Pollença (ja era hora, tans d'anys de fer fotos...).

Estau tots/es convidats.

Hi haurà bon vinet, cosetes per picar... i si va be hi haurà qualque foto! Hehehehe.

Vos hi espero.

Si fossis terra series llibertat

Un esparver surt al vol amb tota la força del món

Això és vida i si fossis terra series llibertat. Un esparver surt al vol. Els ginebrons són quasi morts i tota la terra sura alzines de llavor. Les arboceres són verdes amb la pell fina.

L’esparver puja aviat amunt cap al cel travessa el sol amb les ales plegades. Piula amb tota la força del món la vida que ara mateix juga al llit amb la nintendo.

Terra fèrtil

Sa Pobla

Juny i juliol 08

Fer veure que planten un arbre

Plantar arbres i riure's de la gent

ara torno

Hi ha vegades que la invitació a la demagògia s'ha d'acceptar. Jo, per exemple, quan veig fotos com la de la setmana passada dels líders del G-8, m'hi tiro de cap. És la que il·lustra l'article. No hi caben tots, però són Silvio Berlusconi (Itàlia), Stephen Harper (Canadà), Dmitri Medvédev (Rússia), George W. Bush (Estats Units), Yasuo Fukuda (Japó), Nicolas Sarkozy (França), Angela Merkel (Alemanya), Gordon Brown (Regne Unit) i José Manuel Barroso (CE). I ja veuen què fan, una comèdia. És un costum que tenen: en cada cimera dels vuit països més rics del món els líders es fan fotos de grup i alguna del tipus de la de la imatge. Vestits de líders mundials, es dediquen a fer veure que planten un arbre, perquè d'aquesta manera es veu que ens transmeten a tots els ciutadans del món la seva preocupació, posem que és el cas, pel medi ambient.

Ells planten arbres per donar exemple i perquè tinguem clar que l'equilibri ecològic al planeta els preocupa molt. Per això també a l'hora de les resolucions es comprometen a reduir les emissions de CO2 a l'atmosfera però avisen que ho notarem el 2050. Quina visió de futur, quin sentit de la responsabilitat! Però no es pensin, encara podria ser pitjor. Ens podrien dir que ho faran per d'aquí a dos anys, sabent que també seria mentida però posant-hi més morro. I encara més pitjor. També es van comprometre, com és costum, a lluitar contra la pobresa i la fam al món. I aquí sí que no van dissimular, perquè després van endrapar un menú de 19 plats en què no faltava de res, no fos cas que quedessin sense energies per poder executar les seves promeses d'arreglar el món. I en aquest escenari pitjor que pitjor, no dubtin que es podrien haver fotografiat alegrement donant menjar a algun negret famèlic. I tan tranquils. Com ha quedat Zapatero quan ha criticat l'ampli menú que es van fotre. «Crec que amb un parell de plats es menja bé», va dir. Ha, ha! Ja poden comptar que si hi hagués estat convidat se'ls hauria acabat tots i fins i tot s'hauria ofert per rentar-los. Per no tenir, no tenen ni vergonya.

Pep Riera. El Punt

· Article publicat a El Punt del 14.07.2008

*

Un cap de fava anomenat Donald R. Currey

Sobre uns arbres molt vells

(PD/Agències).- Matusalén, un dels pins de Bristlecone, descobert fa més de mig segle pel dendroclimatòleg Edmund Schulman en els boscos de les Muntanyes Blanques, al nord-est de Califòrnia -es troben també a Utah i Nevada-, ha estat classificat pels paleobotànics com l'arbre viu més vell del món: tenen 4.767 anys.

Existeixen diverses espècies d'arbres que poden arribar a edats extraordinàries. Alguns exemplars de sequoia gegant, ginkgo o teix, poden datar-se, no per segles, sinó per mil•lennis. Però cap de tant vell com el pi de Great Basin, un rar arbre que creix a les muntanyes de Califòrnia, Nevada i Utah, i a les quals de vegades només un petit nombre de fulles ens indica que en aquest organisme encara hi ha vida.

Els retorçats troncs d'aquests pins, semblen trets d'una novel•la de terror, però no són altra cosa que el resultat de les condicions extremes a les quals viu. El 1953, el científic Edmund Shulman, estudiava els arbres que creia més vells d'Amèrica del Nord, sequoies gegants, pinus flexilis ... quan li va arribar la remor que a les Muntanyes Blanques de Califòrnia habitaven uns arbres que semblaven molt vells.

Sense massa il•lusió, doncs les falses alarmes eren freqüents, va començar a analitzar aquests pins i aviat va descobrir amb gran sorpresa que diversos exemplars superaven els 3.000 anys. Poc temps després, va trobar el primer exemplar amb més de 4.000 anys i ho va anomenar Pi Alfa. Encara que aquest rècord prompte seria superat.

Shulman va descobrir que aquests arbres vivien més quant pitjors eren les condicions ambientals a les quals es trobaven. El 1957 va trobar un exemplar de 4.723 anys al que va anomenar Matusalén, i que a l'actualitat és encara l'arbre més ancià del món, que se sàpiga. Per a evitar actes vandàlics, la localització exacta de Matusalén segueix sent un secret.

Els estudis de Shulman van ser publicats el 1958 a la National Geographic, no obstant això, mai va arribar a llegir el reportatge. Un atac cardíac va acabar amb la seva vida poc abans que la revista sortís al carrer. Aquest mateix any, el Servei Forestal dels EEUU va batejar un vell bosc de les Muntanyes Blanques de Califòrnia com Arbreda de Shulman, en honor del científic que va fer famosos a aquests vells arbres.

En aquests arbres pot succeir que una part de l'arbre mori milers d'anys abans que ho faci un altra. En el Pi Alfa, un dels més antics, tota la seva vida se centra sota una petita tira d'escorça de deu polzades. A més aquests pins tenen una fusta dura i resinosa el que els fa molt resistents a plagues i malalties. Una de les raons per a la qual els pins mes ancians són els que viuen en els climes més durs és que pocs enemics naturals són capaços d'aguantar les dures condicions de vida que suporta el vell pi, tot això, unit al seu lent metabolisme (les agulles poden romandre en l'arbre fins a 30 anys) són els secrets de longevitat del pi de Great Basin.

LA MORT DE PROMETEU

El descobriment de la longevitat dels pins de Great Basin que creixien a Califòrnia, va fer que grups conservacionistes de Nevada es fixessin en els que creixien en el seu estat. Una organització encapçalada per Darwin Lambert va començar a estudiar-los i va batejar als exemplars més destacats amb noms com Buda, Prometeu, Sócrates..., no obstant això, aquest grup estava mancat de fons econòmics, pel que aviat aquestes investigacions van ser abandonades i els Intermountain Bristlecones, com són coneguts a EEUU, van caure a l'oblit.

No obstant això, el 1964, un jove becari anomenat Donald R. Currey que realitzava una tesi sobre les glaceres de la zona es va assabentar de l'existència d'aquests fòssils vivents i es va disposar a estudiar-los, amb el qual cosa va entrar per mèrits propis a la llista dels majors ineptes de la botànica.

Donald R. Currey es va disposar a prendre mostres d'aquests arbres i es va fixar en un que estava situat en el Pic Wheeler al que Lambert havia anomenat Prometeu o WPM-114. Per a conèixer la seva edat, a l'estudiant no se li va ocórrer altra cosa que talar-lo. Va demanar permís al Servei Forestal que inexplicablement va ser concedit. Currey va talar a Prometeu i va determinar que tenia 4.950 anys, és a dir, havia matat l'arbre més vell del món. Prometeu, que havia nascut abans que es construïssin les grans piràmides egípcies, havia sucumbit al destral del becari Donald. R. Currey.

Nombrosos moviments de protesta es van succeir en EUA fins que el Servei Forestal va decidir protegir a aquests vells arbres. Aquesta protecció es veié reforçada el 1986 amb la creació del Parc Nacional de Great Basin.

Acaben de matar la mimosa blava

Han mort un arbre, han trencat un paisatge

Em sento fatal i penso que vosaltres m'entendreu. Acaben de matar la mimosa blava de davant de casa, quan la van marcar vaig saber que l'havien condemnat a mor, però després d'uns mesos, vam venir uns operaris i li van posar una placa identificativa. Vaig respirar tranquil·la. Ara a traïció he sentit les motoserres i he sortit al carrer i l'estaven esquarterant a tota velocitat. us adjunto la carta que he enviat a parcs i jardins de Barcelona. Hi ha un munt de sentiments i pensaments que em passen pel cap, que no sé posar per escrit però és que no puc callar-me.
I és que la manca de respecte envers les plantes és una cosa acceptada com a natural, poques persones son capces de veure malament una actuació com aquesta ja que veuen el món en funció dels éssers humans.
Aquestes són unes fotos de com era el la mimosa fa tres anys i d'aquest més, ara ja no està pas.

Divina Ponsdomènech i Asensio

Barri de Sants, Barcelona

·

·

Heu mort un arbre, heu trencat un paisatge

Parcs i Jardins – Ajuntament de Barcelona
7 de juliol del 2008
Bona tarda!

Acabo de presenciar com un equip de jardiners de parcs i jardins, sota una ordre de treball, han mort un arbre, en concret la mimosa blava que alegrava el meu portal. No sé quin ha estat el motiu, encara que l'encarregat m'ha dit que és perquè s'ha fet molt gran i els camions la colpejaven en passar. Si, d'això fa anys que ja no passa, ja que totes les branques possibles ja li van ser arrencades pels grans camions que permeten circular per un carrer de 7 metres d'amplada.
Fora molt més fàcil no deixar passar aquests grans camions que tan molesten i contaminen amb els soroll i les emissions de gasos el veïnatge, en lloc de enviar un escamot de la mort, armat amb motoserres disposat a deixar-nos òrfenes d'ombra, de color i de tota la vida que proporcionen els arbres.
No hi ha justificació possible per matar un ésser viu sa, que és el que heu ordenat de fer. Totes les justificacions us la podria rebatre, n'estic segura. Només des d'una perspectiva antropocèntrica i dintre d'aquesta sota el prisma del benefici econòmic d'algun individu/entitat sense escrúpols es poden entendre.
Ara, passarem l'estiu sense els beneficis d'aquest arbre estimat que he vist créixer, a l'espera de la incorporació d'un altre arbre d'altre espècie que el deixareu viure fins el dia que li signeu la seva sentència de mort per motius que intentareu fer raonables. No es poden utilitzar els ésser vius amb tanta arbitrarietat, s'ha de preveure totes les possibles situacions que apareixeran al llarg de la vida dels individus, en aquest cas dels arbres i després prendre la millor decisió tant pels arbres com per a les persones implicades (veïnes i jardineres principalment).
Ara ja no és pot fer res per aquesta mimosa, la plorarem i l'enyorarem com a ésser únic i irrepetible que era. Vull que sabeu que actes com aquest fan mal, que no és just que ningú condemni a mort cap individu amb tanta facilitat i que avui heu contribuït a que el món sigui una mica pitjor.

Divina Ponsdomènech i Asensio

Barri de Sants, Barcelona

Per la construcció d'un món rural viu

Enfront de la crisi alimentària, quines alternatives?

La crisi alimentària ha deixat sense menjar a milers de persones a tot el món. A la xifra de 850 milions de famolencs, el Banc Mundial n’afegeix cent més fruit de la crisi actual. El “tsunami” de la fam no té res de natural, sinó que és resultat de les polítiques neoliberals imposades sistemàticament durant dècades per les institucions internacionals.

Però enfront d'aquesta situació, quines alternatives es plantegen? És possible un altre model de producció, distribució i consum d'aliments? És viable a nivell mundial? Abans d'abordar aquestes qüestions, és important assenyalar algunes de les principals causes estructurals que han generat aquesta situació.

En primer lloc, la usurpació dels recursos naturals a les comunitats és un dels factors que expliquen la situació de fam. La terra, l'aigua, les llavors... han estat privatitzades, deixant de ser un bé públic i comunitari. La producció d'aliments s'ha desplaçat de l'agricultura familiar a l'agricultura industrial i s'ha convertit en un mecanisme d'enriquiment del capital. El valor fonamental del menjar, alimentar-nos, ha derivat en un caràcter mercantil. Per aquest motiu, a pesar que a l'actualitat existeixen més aliments que mai, les persones no tenim accés a ells tret que paguem uns preus cada dia més elevats.

Si els camperols no tenen terres amb les quals alimentar-se ni excedent que vendre, en mans de qui està l'alimentació mundial? En poder de les multinacionals de la agroalimentació qui controlen tots els passos de la cadena de comercialització dels productes d'origen a fi. Però no es tracta només d'un problema d'accés als recursos naturals sinó també de model de producció. L'agricultura actual podria definir-se com intensiva, “drogo” i “petro” depenent, quilomètrica, deslocalitzada, industrial... En definitiva, l'antítesi d'una agricultura respectuosa amb el medi ambient i les persones.

Un segon element que ens ha conduït a aquesta situació són les polítiques neoliberals aplicades des de fa dècades en nom d'una major liberalització comercial, privatització dels serveis públics, transferència monetària Sud-Nord (a partir del cobrament del deute extern), etc. L'Organització Mundial del Comerç (OMC), el Banc Mundial (BM), el Fons Monetari Internacional (FMI), entre altres, han estat alguns dels seus principals artífexs.

Aquestes polítiques han permès l'obertura dels mercats del Sud i l'entrada de productes subvencionats, especialment de la Unió Europea i dels Estats Units, que venent-se per sota del seu preu de cost, i per tant a un preu inferior al del producte autòcton, han acabat amb l'agricultura, la ramaderia, el tèxtil... local.

Aquestes polítiques han transformat els cultius diversificats a petita escala en monocultius per a la agroexportació. Països que fins a fa pocs anys eren autosuficients per a alimentar a les seves poblacions, com Mèxic, Indonèsia, Egipte, Haití... avui depenen exclusivament de la importació neta d'aliments. Una situació que s'ha vist afavorida per una política de subvencions, com la Política Agrària Comuna (PAC) de la Unió Europea, que premia el agribussiness per sobre de l'agricultura familiar.

En tercer lloc, hem d’assenyalar el monopoli existent a la cadena de distribució dels aliments. Megasupermercats com Wal-Mart, Tesco o Carrefour dicten el preu de pagament dels productes al camperol/proveïdor i el preu de compra al consumidor. A l'Estat espanyol, per exemple, el diferencial mitjà entre el preu a origen i en destinació és d'un 400%, essent la gran distribució qui se’n duu el benefici. Per contra, el camperol cada vegada cobra menys per allò que ven i el consumidor paga més car el que compra. Un model de distribució que dicta què, com i a quin preu es produeix, es transforma, es distribueix i es consumeix.

Propostes

Però, existeixen alternatives. Enfront de la usurpació dels recursos naturals, cal advocar per la sobirania alimentària: que les comunitats controlin les polítiques agrícoles i d'alimentació. La terra, les llavors, l'aigua... han de ser retornades als camperols perquè puguin alimentar-se i vendre els seus productes a les comunitats locals. Això requereix una reforma agrària integral de la propietat i de la producció de la terra i una nacionalització dels recursos naturals.

Els governs han de donar suport a la producció a petita escala i sostenible, no per una mistificació del que és “petit” o per formes ancestrals de producció, sinó perquè aquesta permetrà regenerar els sòls, estalviar combustibles, reduir l'escalfament global i ser sobirans pel que fa a la nostra alimentació.

A l'actualitat, som depenents del mercat internacional i dels interessos de la agroindustria i la crisi alimentària és resultat d'això. La relocalizació de l'agricultura en mans de la pagesia familiar és l'única via per a garantir l'accés universal als aliments. Les polítiques públiques han de promoure una agricultura autòctona, sostenible, orgànica, lliure de pesticides, químics i transgènics i per a aquells productes que no es conreïn a l'àmbit local utilitzar instruments de comerç just a escala internacional.

És necessari protegir els agro-ecosistemes i la biodiversitat, greument amenaçats pel model d'agricultura actual. Enfront de les polítiques neoliberals cal generar mecanismes d'intervenció i de regulació que permetin estabilitzar els preus del mercat, controlar les importacions, establir quotes, prohibir el dúmping, i en moments de sobre producció crear reserves específiques per a quan aquests aliments escassegin. A nivell nacional, els països han de ser sobirans a l'hora de decidir el seu grau d'autosuficiència productiva i prioritzar la producció de menjar per al consum domèstic, sense intervencionismes externs.

En aquesta mateixa línia, s’han de rebutjar les polítiques imposades pel BM, el FMI, l'OMC i els tractats de lliure comerç bilaterals i regionals, així com prohibir l'especulació financera, el comerç a futurs sobre els aliments i la producció de agrocombustibles a gran escala per elaborar “petroli verd”.

És necessari acabar amb aquells instruments de dominació Nord-Sud com és el pagament del deute extern i combatre el poder les corporacions agroindustrials. Enfront del monopoli de la gran distribució i el supermercadisme, hem d’exigir regulació i transparència a tota la cadena de comercialització d'un producte amb l'objectiu de saber què mengem, com s'ha produït, quin preu s'ha pagat en origen i com en destinació.

La gran distribució té efectes molt negatius a la pagesia, els proveïdors, els drets dels treballadors, el medi ambient, el comerç local, el model de consum... Per aquest motiu hem de plantejar alternatives al lloc de compra: anar al mercat local, formar part de cooperatives de consum agroecologic, apostar per circuits curts de comercialització... amb un impacte positiu en el territori i una relació directa amb qui treballen la terra.

Cal avançar cap a un consum conscient i responsable ja que si tot el món consumís, per exemple, com un ciutadà nord-americà serien necessaris cinc planetes terra per a satisfer les necessitats de la població mundial. Però el canvi individual no és suficient si no va acompanyat d'una acció política col·lectiva basada, en primer lloc, en la construcció de solidaritats entre el camp i la ciutat.

Amb un territori despoblat i sense recursos no hi haurà qui treballi la terra i en conseqüència no hi haurà qui ens alimenti. La construcció d'un món rural viu ens pertoca també a qui vivim a les ciutats. I en segon lloc és necessari establir aliances entre diferents sectors afectats per la globalització capitalista i actuar políticament.

Una alimentació sana no serà possible sense una legislació que prohibeixi els transgènics, la tala indiscriminada de boscos no es pararà si no es persegueixen les multinacionals que exploten el medi ambient... i per a tot això és important una legislació que es compleixi i que anteposi les necessitats de les persones i de l'ecosistema al lucre econòmic.

Un canvi de paradigma a la producció, distribució i consum d'aliments només serà possible en un marc més ampli de transformació política, econòmica i social. La creació d'aliances entre els oprimits del món: camperols, treballadors, dones, immigrants, joves... és una condició indispensable per a avançar cap a aquest “altre món possible” que preconitzen els moviments socials.

*Esther Vives és co-coordinadora dels llibres "Supermercats, no gràcies" (Icaria editorial, 2007) i "On va el comerç just"? (Icaria editorial, 2006).

**Article publicat a Amèrica Llatina en Moviment (ALAI), Nº 433.

L'om mort de sa casa Damunt

Un poc de l'ànima de l'om de sa casa Damunt

No és encara ben be mort. Però no té salvació. He tengut plorera quan m'ho ha dit, sense fer-n'hi cas, el fill de sa casa d'Amunt. Hi he anat, a les dues del migdia. prop d'allà, l'omeda de son Ordines és tota morta. A devora del torrent en queden uns quants. Aquests de sa casa d'Amunt eren l'esperança. Un d'ells, esponerós, assolia, assoleix encara, els 75 cm. de diàmetre a 1'30m.

Què fer? Amb el ben entès que jo crec que ja no hi ha remei i que és qüestió de temps que no en quedi cap de viu, segurament el que ara cal és talar els morts i migmorts i no tocar gens els vius. En tallar cal netejar, esterilitzar l'espasa del motoret o altres eines que emprem per tallar. Allunyar els troncs i rames per eliminar-los aviat.

He contat tot això donant per fet que coneixeu el problema de mortalitat dels oms europeus l'Ulmus minor. L'afectació greu i virulenta d'un fong Ceratocystis ulmi, que provoca un embossament dels conductes de sava i ofega, mata, l'arbre en poc temps. Ja en vaig parlar als arbres d'Alaró.

M'ha vingut plorera. En acabar de fer les fotos n'he parlat amb l'amo de sa casa d'Amunt, que és qui les ha de tallar. Li he demanat que em guardi un piló per fer mànecs de ganivet. Així en certa manera li robaré un poc l'ànima.

Una volta pel cap pinar

Cap Pinar
Nord de Mallorca 6 de juliol de 2008