Poda d'hàbit natural
...ja me contaràs!
Pere Llofriu in Quercus n. 23, 1986
Campanya eleccions sindicals 2024
Fa 3 setmanes
dissabte, 28 de febrer del 2009
dijous, 26 de febrer del 2009
L'insostenible Parc Central del Poblenou
Manteniment del verd en el Parc Central
La secció sindical de Parcs i Jardins de la CGT ha elaborat un interessant informe sobre l’estructura vegetal d’aquest Parc. Segons aquest estudi, Jean Nouvell, en funció de l’escenografia que vol crear en el Parc obliga a les plantes i als arbres a un creixement totalment artificiós molt lluny de les regles, tècniques i metodologies acceptades per la jardineria.Estructures metàl·liques que obliguen a un creixement vegetal molt forçat, plantes trepadores que escanyen als arbres, densitat d’arbòria i d’estructures sense l’espai vital pel seu correcte desenvolupament, tria d’espècies no adequades, etc. Les conseqüència són que “l’embolicament d'espècies, l'obligatorietat de podes contínues i la contenció del vigor natural de les plantes, l'ús d'espècies sensibles amb necessitats hídriques altes etc, creen un brou de cultiu per malalties i plagues amb la coneguda necessitat de realitzar tractaments fitosanitaris”. Actualment ja es poden observar fongs, insectes i algun que altre arbre mort.
De tot es pot desprendre de que estem davant d’un Parc molt poc sostenible, sent un “trist reflex d'un sistema caduc d'antropocentrisme”. El recinte requereix d’un manteniment continuo molt difícil d’assumir, amb una poda continuada que a voltes necessita de plataformes elevadores. Ens preguntem si d’aquí uns mesos quan el manteniment del parc passi a dependre de l’Ajuntament, aquest estarà a l’alçada de les circumstàncies.
Aquest treball va ser presentat el passat dia 19, en un acte sobre el Parc en el que hi van participar en Josep Maria Muntaner, Catedràtic d’Arquitectura i Joan Maria Soler membre de l’Associació de Veïns i Veïnes del Poblenou.
· Document en pdf 829 Kb · Document en Power_point 4768 Kb ·
· Article publicat a El Poblenou i a Males herbes
· Document en pdf 829 Kb · Document en Power_point 4768 Kb ·
· Article publicat a El Poblenou i a Males herbes
·
dimecres, 25 de febrer del 2009
dimarts, 24 de febrer del 2009
22m09: Plegats contra la destrucció del territori.
22-M: unim-nos contra la destrucció del territori
Un bon nombre d'entitats ecologistes i plataformes estan preparant de fa mesos, una resposta unitària a la política ambiental de la generalitat de Catalunya. La culminació d'aquest procés serà la manifestació a Barcelona el diumenge 22 de març. Durant aquella setmana es proposen accions descentralitzades a nivell local. La política de submissió del govern davant dels interessos especulatius i dels poders financers ocasiona un gran nombre de conflictes (transvasaments d’aigües davant la sequera; línies elèctriques de Molt Alta Tensió; crema de residus en cimenteres, nous abocadors, nous ecoparcs o plantes de trasvassament i noves instal·lacions d’incineració; encobriment del risc nuclears; urbanització especulativa. Per això es prepara una resposta coorganitzada pels col·lectius i plataformes de defensa ambiental que estan fent front a les agressions al medi i les persones arreu del territori català.
Com participar i més informació a: 22marc2009
De la frondositat dels arbres
Els arbres : una extensa realitat
Sobre allò comú i allò divers.Si la realitat té cert interès és perquè
en tot conjunt arbitrari de coses resulta
que no tot és comú ni tot és divers.
El món és intel·ligible perquè no hi pot havermés arbres que branques
Del títol d’aquest text hom en queda convençut en poc més d’un centenar de paraules. La frase oscil·la entre dues afirmacions extremes: totes les branques ho són del mateix arbre (frondositat màxima) i totes les branques són d’arbres diferents (frondositat mínima). Apurem la metàfora, l’estructura de la intel·ligibilitat del món oscil·la entre els mateixos extrems: totes les branques són d’un mateix tronc (la intel·ligibilitat és màxima) i totes les branques són tronc elles mateixes (el món és inintel·ligible). O sigui, donada una realitat amb un nombre n d’objectes reals hi ha una gran quantitat de formes segons el qual aquella és intel·ligible i només una manera segons la qual no ho és. Aleshores, en absència d’ulterior informació, quan més extensa sigui una realitat, menys probable és que sigui inintel·ligible.
Jorge Wagensberg
El gozo intelectual, Tusquets editores, Barcelona 2007.
El gozo intelectual, Tusquets editores, Barcelona 2007.
· Fotos: · [ Sirius 07 ] · [ jordi.martorell ] · [ SBA73 ] ··
dilluns, 23 de febrer del 2009
Aversió als arbres a Sant Esteve Sesrovires
Tala d’arbres indiscriminada a Sant Esteve Sesrovires
És ben coneguda la aversió que té l’Ajuntament de Sant Esteve Sesrovires per els habitats naturals, els boscos, les arbredes, els arbres. De mica en mica i sense parar es van carregant tot el que poden, a Amics arbres · Arbres amics ja vam explicar la destrossa al bosc de la Masia Bach. Ara, després de la ventada que va fer caure arbres a tot el país sembla que a Sant Esteve Sesrovires els arbres que no va fer caure el vent els vol fer caure l’Ajuntament. El passat dia 11 de febrer l’Ajuntament va iniciar la tala dels arbres de l’avinguda Francesc Macià. La majoria de gent no entén com és que a l’Ajuntament li molestin tant els arbres, nosaltres tampoc ho entenem. I això que el nom del poble porta el nom d’una arbreda, potser caldrà plantejar-se el demanar que eliminin o canviïn aquest nom.·
diumenge, 22 de febrer del 2009
dissabte, 21 de febrer del 2009
Vine, et regalaré un cirerer florit
[…] Lo tengo todo a medio hacer.
Me preguntaba si tal vez…
mañana.
Vente a la sombra, amor, que yo te espero;
que tengo el corazón aquí con bien de hielo.
Vente a la sombra, vente, amor, que yo te espero;
que tengo ya el cerezo en flor dentro del cuerpo.[…]
EXTREMODURO.
Segundo movimiento: Lo de fuera
La ley innata. 2008
Ho tinc tot a mig fer.
Em demanava si tal vegada…
demà.
Vine a l’ombra, amor, que jo t’espero;
que tinc el cor aquí ben ple de gel.
Vine a l’ombra, vine, amor, que jo t’espero;
que tinc ja el cirerer en flor a dins del cos.
·
·
Me preguntaba si tal vez…
mañana.
Vente a la sombra, amor, que yo te espero;
que tengo el corazón aquí con bien de hielo.
Vente a la sombra, vente, amor, que yo te espero;
que tengo ya el cerezo en flor dentro del cuerpo.[…]
EXTREMODURO.
Segundo movimiento: Lo de fuera
La ley innata. 2008
Ho tinc tot a mig fer.
Em demanava si tal vegada…
demà.
Vine a l’ombra, amor, que jo t’espero;
que tinc el cor aquí ben ple de gel.
Vine a l’ombra, vine, amor, que jo t’espero;
que tinc ja el cirerer en flor a dins del cos.
·
·
(una cançó xapada en 2 i no ho he sabut trobar a major qualitat)
divendres, 20 de febrer del 2009
25 anys clamant al deser.12.expoInca
Exposició en viu
carretera d'Inca, devers es Flex, 07008, Palma
Els rètols són d'una carta als podadors de Palma, diari Baleares 7 de desembre de 1988
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Entrades
