Cadena humana per la llengua!

Grip porcina : un sistema alimentari que mata

La industria de la carn desferma una nova plaga

http://www.grain.org/articles/?id=49

abril 2009

Mèxic es troba sumit en una repetició infernal de l’emergència de la grip (o influenza) avícola a Àsia, encara que amb un major grau de mortalitat. Una vegada més, la resposta oficial de les autoritats arriba massa tard i plena de falsedats. I una vegada més, la industria mundial de la carn és el centre de la situació i fabrica tot tipus de desmentits a mesura que s’acumula evidència sobre el seu paper a la crisi.

Només cinc anys després del començament de la crisi de grip avícola causada per el virus H5N1 i després de altres tants anys d’una estratègia mundial contra les pandèmies d’influenza coordinada per l’organització Mundial de la Salut (OMS) i l’Organització Mundial de la Sanitat Animal (OIE), el món resta atònit amb el desastre provocat per la grip porcina.

L’estratègia global ha fracassat i l’hem de reemplaçar amb un sistema públic de salut en el que la població pugui confiar.

El que sabem de la situació a Mèxic és que oficialment han mort més de 150 persones degut a una nova variant de grip del porc que, en realitat és un còctel genètic dels virus de les soques d’influenza porcina, d’aus i humana. El nou virus ha evolucionat fins a convertir-se en una forma que es transmet fàcilment de persona a persona i és capaç de matar gent que fins aleshores era perfectament saludable. No sabem amb exactitud on es produí l’evolució i recombinació genètiques, però el lloc obvi per a cercar el seu origen està en els llocs de cria industrial de Mèxic i Estats Units.[1]

Els experts han alertat per anys que l’augment de llocs de cria industrials a gran escala a Amèrica del Nord ha creat les condicions perfectes per el sorgiment i dispersió de noves formes d’influenza altament virulentes. “Degut a que els sistemes d’alimentació tendeixen a concentrar grans quantitats d’animals en molt poc espai, faciliten la ràpida transmissió i mescla dels virus”, varen dir investigadors de l’Institut Nacional de la Salut (NIH) d’Estats Units el 2006.[2] Tres anys abans, la revista Science advertí que el grip del porc evolucionava una vegada més en fase ràpida per l’augment en la mida dels llocs de cria industrials i a l’ús generalitzat de vacunes en aquests establiments.[3]

Es repeteix la història del grip de les aus. Les condicions insalubres i d’amuntegament dels llocs de cria fan possible que amb molta facilitat el virus es recombini i desenvolupi noves formes. Una vegada que això ocorre, el caràcter centralitzat de la industria garanteix que la malaltia es dissemini arreu, ja sigui per els pòsits fecals, l’aliment, l’aigua o fins i tot les botes dels treballadors.[4] Tanmateix, segons els Centres per el Control i Prevenció de Malalties dels Estats Units “no existeix un sistema nacional de monitoratge que determini quins són els virus que prevalen a la població porcina d’Estats Units”[5]. La situació és la mateixa a Mèxic.

Les comunitats a l’epicentre

Una cosa que sí sabem quan al brot de grip i influenza porcina a Mèxic, és que la comunitat de La Gloria a l’estat de Veracruz va intentar que les autoritats responguessin a un brot virulent d’una estranya malaltia respiratòria que els afectà els darrers mesos. Els habitants de La Gloria tenen la certesa que la malaltia està relacionada amb la contaminació provocada per el gran planter de porcs recentment instal·lat per Granjas Carroll, una subsidiària de l’empresa d’Estats Units Smithfiels Foods, el major productor de porcs del món.

Després d’innumerables esforços de la comunitat per assolir ajuda de les autoritats –esforços que foren resposts amb l’arrest de líders comunitaris i amb amenaces de mort contra qui parlaren en contra de les instal·lacions de l’empresa Smithfiels- a finals de 2008 alguns funcionaris locals de salut varen decidir investigar. Les proves revelaren que més del 60% de la població de tres mil persones estaven infectades amb una malaltia respiratòria, però les autoritats no confirmaren de quina malaltia es tractava. Smithfiels negà qualsevol connexió de l’afecció amb les seves instal·lacions. El 27 d’abril de 2009, dies després que el govern federal mexicà anunciés oficialment l’epidèmia d’influenza porcina, la premsa revelà que el primer cas diagnosticat en el país fou el de un nin de 4 anys de la comunitat de La Gloria, el 2 d’abril de 2009. El secretari de Salut de Mèxic diu que la mostra que li prengueren al nin fou la única d’aquesta comunitat que les autoritats conservaren. Això a pesar que una firma privada d’avaluació de riscs d’Estats Units, Veratect, havia notificat a funcionaris de l’OMS a la regió dels brots de la potent malaltia respiratòria a La Gloria des de començaments d’abril de 2009.[6] Quan a la mostra obtinguda del nin se li feren proves de laboratori, es confirmà que era influenza porcina.[7]

Llegiu l’article complet a: http://www.grain.org/articles/?id=49

Un arbre molt bonic

"El van portar del Nord"

Estimats amics meus ... tant amics com els arbres:
He vist un arbre aquí, a la Patagònia, que és d'una altra terra. Em diu la gent "el van portar del Nord".
Ningú sap com es diu.
Els envio fotografies de l'arbre i del seu fruit. Serà possible esbrinar el seu nom? És molt bonic.
Una abraçada.

Fruit de l’arbre

Aquí es veu l'interior del fruit d'aquest arbre

Ramón Minieri
(des de Río Colorado, província de Río Negro, Patagònia, Argentina)

·

El bosc del dol

Jugar a conillons dins del té

殯の森 / Mogari no Mori / El bosc de Mogari
El bosque del luto / La fôret de Mogari

Japó 2007 - Direcció i guió: Naomi Kawase - El bosque del luto

Dues persones, un vell i la seva cuidadora han d'atravessar cadascú el seu dol. El bosc els ajudarà a fer-ho.

Ben recomanable. Una fotografia cuidada i preciosa, i una música deliciosa. A mi em va agradar.

·

·

·

El morrut mata les palmeres de Pineda

Pineda es resigna a perdre la majoria del centenar de palmeres del passeig per culpa del morrut

Els tractaments preventius no funcionen i la plaga ha matat ja 391 exemplars

Palmeres afectades pel morrut en el passeig
Marítim de Pineda de Mar. Foto: T.M.

Pineda de Mar, el municipi més afectat per la plaga de l'escarabat morrut, que es menja les palmeres, està a punt de llançar la tovallola. L'insecte ha començat a estendre's per la zona del passeig Marítim, on s'acumulen un centenar de palmeres, i els estralls són prou evidents, amb un constant degoteig d'exemplars tallats. La regidoria de Medi Ambient començarà a substituir els arbres afectats per una altra espècie autòctona i prou resistent a la zona dels hotels.

L'últim recompte que ha fet públic el servei de Sanitat Vegetal de la Generalitat –amb data de 31 de març– comptabilitza en 391 el nombre de palmeres afectades per l'escarabat morrut a Pineda de Mar. És el municipi de tot Catalunya on la plaga d'aquest insecte ha fet més mal i tot fa pensar que el continuarà afectant. L'última zona on els estralls de la plaga són més evidents és el passeig Marítim, que uneix el barri del Poblenou amb el centre de Pineda. Allà s'hi acumulen un centenar de palmeres a banda i banda del carrer que en els últims mesos han començat a morir infectades per l'insecte. La regidora de Medi Ambient, Mònica Palacín (ERC), assegura que els mitjans actuals per lluitar contra la plaga no funcionen. «Les mesures preventives que apliquem, basades en productes fitosanitaris preventius, no donen els resultats esperats i els arbres van caient amb un degoteig constant», assenyala la regidora.

Exemplars condemnats

Cada arbre nou en què es detecta la presència de l'insecte és sotmès a una revisió per conèixer l'abast de la infecció. La majoria de vegades l'exemplar està condemnat i s'ha de sacrificar. «La Generalitat continua fent-se càrrec de tallar i cremar la palmera malalta, perquè el cost que això representa seria pràcticament impossible d'assumir per a un ajuntament com el nostre, tan afectat», reflexiona Mònica Palacín. La plaga, que al Maresme ja s'ha estès a 28 dels 30 municipis, ha matat fins ara 2.110 palmeres canàries i datileres, i els principals focus on es manté l'insecte, a banda de Pineda, són Santa Susanna, amb 273; Vilassar de Mar, amb 238, i Cabrera de Mar, amb 182.

Espècies autòctones

La regidora de Medi Ambient va avançar que després de Setmana Santa es començaran a substituir les palmeres tallades a la zona dels hotels per una altra espècie d'arbre autòcton resistent a la salinitat d'una zona tan propera al mar. «Hem parlat amb els propietaris dels establiments que ens demanaven millorar l'estètica d'uns panots on ara només queda un tros de tronc de la palmera, i hem decidit començar a actuar en aquella zona», apunta Mònica Palacín amb referència a les setze palmeres que s'han hagut d'arrencar a prop dels hotels Sorrabona i Top Pineda Palace. L'objectiu a mitjà termini és substituir totes les palmeres mortes per altres espècies diferents «i evitar així que una altra plaga ens deixi zones del municipi pelades d'un únic tipus d'arbre».

Teresa Márquez. Pineda de Mar

· Article publicat a El Punt el 11/04/09

·

S'està eradicant el morrut a Benicàssim

El tractament que van aplicar contra el Morrut Roig a les palmeres de Benicàssim dóna els primers fruits

Els primers controls realitzats mostren que l’insecte adult ha sigut parasitat pel fong, amb la qual cosa s’espera eradicar la plaga i evitar que es propague cap al nord

Un grup d’investigadors de la Universitat d’Alacant, juntament amb el Servei d’Inspecció Fitosanitària de la Conselleria de Agricultura, Pesca i Alimentació, van posar en pràctica, el passat mes de gener a Benicàssim, un tractament en fase experimental, per a minimitzar els efectes de la plaga del moorut roig en 25 palmeres de diferents punts de la localitat. En aquesta primera visita, es va inocular un fong, creat al laboratori de Fitopatologia de la Universitat d’Alacant, en l’ou, la larva o l’adult, al cor central de la palmera, per a que en escampar-se per l’arbre infectara i matara el morrut, i evitar-ne així la reproducció.
Dos mesos més tard de l’atac del fong, els investigadors i els tècnics s’han desplaçat novament fins al nostre municipi per a observar-ne l’evolució i detectar si es troben animals morts dins de la palmera. En aquesta ocasió, s’ha talat i s’ha diseccionat una de les més afectades per a constatar si evoluciona positivament l’atac del fong en el morrut. Els tècnics han arreplegat diverses mostres de les distintes categories de l’insecte, tant dels vius com dels morts i dels morts parasitats pel fong, amb els quals realitzaran un balanç final. A primera vista s’ha constatat que hi ha diversos exemples d’adult parasitat pel fong, per la qual cosa els resultats estan sent positius. L’interés d’aquest innovador tractament, i que s’ha realitzat per primera vegada a Espanya, rau en el fet que el morrut abans de morir pot volar amb el fong fins a una altra de les palmeres que estiga infectada, depositar-s’hi i parasitar nous morruts.
L’elecció de Benicàssim per a tractar l’epidèmia es deu al fet que és la població valenciana afectada situada més al nord. D’esta manera, si aquests treballs resulten efectius s’eradicaria aquesta plaga que afecta l’espècie Phoenix Canariensis, i s’evitaria que es propagara cap al nord.
Fa aproximadament un any es van detectar algunes espècies infectades per morrut roig a Benicàssim, majoritàriament en palmeres mascle, que són les que produeixen les flors mascle, i en àrees privades. A partir d’eixe moment, tècnics de l’àrea de Medi Ambient de l’Ajuntament van seguir una investigació per a visualitzar i detectar les possibles espècies afectades.
El tinent d’Alcaldia i regidor de Medi Ambient, Sebastián Esparducer, ha assenyalat que “des de l’Ajuntament ens estem esforçant per a salvar el patrimoni natural i ornamental d’alt valor paisatgístic per a la localitat d’aquestes palmàcias, tant en àrees privades com en zones públiques”.

· Article publicat a VilaWeb el 20.04.2009

·

Viatge a l'interior de l'arbre

Exposició de fustes

Aprofitant el Campionat de Grimpada i la Jornada i Fira d’Arboricultura que es farà al Parc de Vallparadís de Terrassa, el proper 9 de maig, Gerard Passola i Parcerissa organitza una exposició de més de 130 mostres de fusta que en un viatge a l'interior de l'arbre descriuen l’anatomia arbòria (unió branca-tronc, compartimentació, dendrocronologia, arrels, malalties, etc.).
Hi esteu convidats.
· Gerard Passola i Parcerissa · Parc de Vallparadís ·

Siguem el canvi que volem

FESTIVAL DE LES ARTS

“SIGUEM EL CANVI QUE VOLEM”

Podeu apuntar-vos-hi a través del web:

www.siguemelcanviquevolem.net

El Manifest

Ja fa temps que ens intoxiquen en el que sembla que ha de ser la nova Epopeia del S.XXI. Canvis i mes canvis majoritàriament vistos de forma negativa: En la societat, en l'economia, en el sistema, en el planeta, que en moltes ocasions i sobre tot últimament es denominen CRISI.

Nosaltres volem fugir d'aquesta visió en la qual ens immergim a diari, rebent constant agressió mediatica d'aquest fet. Els canvis en moltes cultures i formes de pensament, es viuen com oportunitats, noves possibilitats per derruir el vell pensament i construir-ne de nou. Gandhi, Einstein, Maria-Mercè Marçal, Martin Luther King, Rosa Parks, Victor Hugo, Lluís Maria Xirinacs, Vandana Shiva, David Henry Thoreau, Anna Bosch, John Lenon... podriem seguir citant noms de lliure pensadors i pensadores que ja han transmès aquesta idea al llarg del temps.

La nostra aposta de "Siguem el canvi que volem", parteix de la creativitat. És la creativitat, la imaginació, l'obertura, la que ha de moure i guiar allò que volem ser, allò que volem crear que encara està per fer. Per tant des de l'optimisme, vivim aquesta situació com una oportunitat de creixement personal i de madurar cap a nous paradigmes de vida que s'acostin a una forma de viure més acord amb els nostres temps i més aprop de l'equilibri, amb la terra, la natura i les persones.

Siguem el canvi que volem, és també un festival, un espai d'interacció i punt de trobada d’unes persones que tenim ganes d'aportar el nostre granet de sorra a partir de la creativitat i de l'intercanvi, d'informació, d'experiències i de tot el que puguem imaginar.

Hem buscat un espai dins de la natura, on nosaltres l’equip organitzador posem les bases, el material, la logística, perquè aquells que creieu en els canvis vingueu a oferir i compartir la vostra visió, alhora que podreu gaudir i aprendre de moltes altres visions que en el dia a dia no tenim la oporunitat de trobar, doncs moltes vegades aquestes no pertanyen a la visió imperant.

Hi haurà un espai per la música, pel teatre, per la dança, pel circ, per les arts plàstiques, per la paraula... i tot allò que pugui donar de si aquest experiment social.

Us proposem un repte

Participar en allò que cregueu que podeu aportar, esperem que la línia que separa el creador de l'espectador, desaparegui o sigui el menys visible. Per tant podeu participar en aquest encontre de tres formes o maneres: Com artista, com a col·lectiu o com a participant.

Artistes

Els i les que tingueu ganes de compartir la vostra experiència creativa, la vostra visió de la vida, el vostre do, les ganes de transformar i motivar als altres, és aquesta la vostra oportunitat.

Col.lectius

Aquelles entitats, associacions, ONGs, cooperatives, que ja treballeu per posar en marxa les vostres idees i materialitzar-les, teniu aquí un fantàstic aparador per mostrar i compartir a la resta de participants i així augmentar el vostre potencial i sinergies.

Participants

Tot ésser humà és potencialment un ésser creador d'experiències. Veniu a gaudir a escoltar, a veure, a sentir, però també a participar. Hi ha moltes formes per fer-ho. Tria tu la teva. Si vols ajudar-nos, necessitem gent com tu que ajudi a moure i difondre la nostra idea, ens pots ajudar donant-nos un cop de mà amb la logística, a participar de forma voluntària, a aportar la teva energia per moure això que tenim entre mans i sobre tot, aporta la teva experiència creativa.

Qui som

Com podeu veure aquest Festival, o Encontre, el farem entre totes i tots. A partir d'aquí si us convenç la nostra invitació podeu seguir inscrivint-vos en l'espai que més us ressoni. És un Festival completament altruista, els possibles beneficis que obtindrem de la beguda, del menjar i dels bons d'ajut, aniran íntegrament a finançar les despeses d'organització i material estructural (escenaris, equips de so, permisos...). Si hi hagués un possible benefici ,en farem públic el seu ús i sempre serà per construir canvis que tots i totes volem.

En els diferents apartats d'aquesta web trobareu les butlletes d'inscripció, els col·laboradors de l'experiència, les vostres possibles aportacions, així com el cartell del festival, que fins uns dies abans anirà creixent amb les diferents sinergies. Esperem que ens ajudeu a materialitzar aquesta idea, difonent, compartint, imaginant...

Som un grup de persones que creiem en els canvis que volem i aquest acte forma part del nostre somni, del nostre canvi. Res més.

www.siguemelcanviquevolem.net

Un arbre de bellesa imperial

Els arbres d'Alaró
Paulownia tomentosa

Com parlar d’un arbre d’Alaró que no he vist mai a Alaró? Hi ha qualcú que conegui on hi ha plantada una Paulownia tomentosa i que m’ho pugui indicar? Així doncs, d’on treu parlar d’un arbre d’Alaró que no hi és?

O sí. Jo l’he vist, més ben dit, he vist i he tocat la seva fusta llisa, polida, marcada de les línies per on va córrer la seva saba. Jo he vist un koto (o una koto?) És a dir, una arpa japonesa. També l’he escoltada en un màgic concert a les mans de Yoko Namura, amiga japonesa d’Alaró.

Ara mateix la Paulownia, el Kiri, està florit. Si en voleu veure tot un seguit d’arbres esplèndids ho podeu fer anant vora la carretera entre el Foro de Mallorca i Inca, a l’alçada i ben davant la serradora de Can Just. Per qualque raó que desconec el propietari l’ha triada per a plantar-la amb profusió. Probablement és un arbre car al viver comercial.

És una espècie del Sud-est asiàtic, molt popular i utilitzada a la Xina. A certs llocs d’aquest gran país existeix la tradició de plantar un kiri en néixer una nina, i en casar-se es talla l’arbre i s’empra la fusta per a fabricar mobles o utensilis per a la seva dot. Aquesta dada ens indica que deu ser de creixement ràpid. Els monjos budistes el plantaren molt com a arbre d’ombra. Les closques de les seves llavors, lleugeres i fortes, foren emprades per protegir la porcellana en el comerç i exportació.

Va arribar a França des del Japó el 1834 i a Chiswick, Londres el 1838. L’exemplar del Jardin des Plantes de París començà a florir el 1841 i de les seves llavors s’han cultivat dotzenes de milers d’exemplars.

El nom del gènere, Paulownia, recorda a Anna Paulowna, princesa dels Països Baixos, 1795-1865. El nom de l’espècie, tomentosa, fa referència a les fulles i brots envellutats. Sembla ser que aquests pèls puguin tenir una funció de retenció de petits insectes voladors. El que no se és de quina manera se n’aprofita l’arbre.

De la Paulownia, com de gairebé qualsevol arbre, en trobareu molta informació a la xarxa. La primera vegada que en vaig sentir parlar (a Son Servera, Mallorca el coneixia de vista de fa molts més anys) va ser precisament a través d’una notícia on es recomanava la sembra i plantació a gran escala i a nivell mundial del kiri. L’objectiu era la producció d’oxigen amb l’argument que l’abundós i gros fullatge d’aquest arbre absorbeix molt CO2 i n’allibera un altra tant d’oxigen. El debat a internet va ser intens. Jo no hi vaig participar, però, mediterrani com som, em preocupava la qüestió de l’absorció d’aigua per a abeurar tant de fullam.

Per altra banda, és un arbre que sí que jo recomanaria en jardineria. Personalment n’he feta una proposta per a l’antiga estació de busos de Palma que sembla que la volen reconvertir en jardí. El disseny d’aquest jardí ve condicionat per la presència d’una dotzena de ficus que han estat maltractats amb el sistema de col·locar-los una plataforma per aixopluc dels usuaris just per sobre de la seva capçada, em sap greu no tenir-ne cap foto per mostrar. Bé idò, amb l’esmentat condicionant, la proposta seria plantar pawlonia amb profusió i en forma de bosquet, anàrquicament. I les bardisses de marfull i lil·lera, què vos sembla? Crec que es tracta d’un arbre realment bell i esponerós, “imperial”, com també se l’anomena. I especialment als jardins de les grans ciutats és un arbre que pot donar prestigi i bellesa arbrada. Sembla també que no sol viure més enllà dels 250 anys. Ja n’hi ha.

En Francesc Mas, de Masquefa, amic dels arbres i amic meu m’ha fet arribar aquest petit conte japonès...

L’arpa domesticada

En la gorja de Lungemen s’aixecava fa molt de temps, molt de temps, un arbre Kiri que era el veritable rei de la boscúria. El seu cim era tan alt, que podia enraonar amb els estels, i les seves rels s’enfonsaven tan pregonament dins la terra, que barrejaven llurs anells de bronze als del dragó d’argent que dormia al seu dessota. I s’esdevingué que un poderós màgic féu d’aquest arbre una arpa meravellosa, l’esperit ferreny de la qual sols podia ésser amansit pel més gran dels músics. Durant molt de temps aquest instrument va formar part del tresor de l’emperador de la Xina, però cap dels qui, l’un darrere l’altre, havien provat d’obtenir una melodia de les seves cordes no aconseguí veure la seva temptativa coronada d’èxit. En resposta a llurs esforços suprems, l’arpa no donava sinó dures notes de desdeny, gens en harmonia amb els cants que ells volien cantar. L’arpa es negava a reconèixer un senyor.

A la fi vingué Peiwoh, el príncep dels arpistes. Amb els dits delicats va amoixar l’arpa, com aquell qui cerca amorosir un cavall rebec, i va posar-se a tocar dolçament les cordes. Va cantar la natura i les estacions, les altes muntanyes i les aigües corrents; i tots els records de l’arbre varen despertar! Un altre cop la dolça brisa de la primavera jugà entre les seves branques. Les joves cascades, cantant gorja avall, somreien a les flors en poncella. Un altre cop van sentir-se les veus somnioses de l’estiu amb llurs miríades d’insectes, i el bonic murmuri de la pluja, i el plany del cucut. Escolteu! un tigre ha rugit, i l’eco de la vall li respon. És la tardor; en la nit deserta, tallant com una espasa, la lluna lluenteja sobre l’herba glaçada. L’hivern regna per tot, i a través de l’aire ple de neu giravolten els cignes, i calamarsa sonora colpeja les branques amb una joia salvatge.

Després Peiwoh va canviar de to i va cantar l’amor. El bosc va inclinar-se com un jove ardent perdut en els seus pensaments. Allà dalt, semblant a una noia altívola, volava un núvol blanc enlluernador; però el seu pas arrossegava per terra ombres llargarudes, negres, com la desesperació. El to canvià encara. Peiwoh cantà la guerra, les espases que entrexoquen i els cavalls que renillen. I de l’arpa va alçar-se la tempestat de Lungmen; el rabastall de tro. El monarca celeste, extasiat, va demanar a Peiwoh quin era el secret de la seva victòria.

–Senyor, va respondre, tots han fallit, perquè no canten sinó ells mateixos. Jo he deixat que l’arpa triés el seu tema, i en realitat, no sabia si era l’arpa que era Peiwoh o si era Peiwoh que era l’arpa.

Okakura Kakuzo, El llibre del te (p. 51-52)

Joan Vicenç Lillo i Colomar

Aplecs sobre la Pawlonia

Alaró a 24 d’abril de 2009.

· Els Arbres d’Alaró ·

Manca de respecte pels arbres a Almeria

D'Espanya ni bon vent ... ni bona poda!

Almeria (Andalusia, Espanya) - Abril 2009

El mal dels altres no ens han de consolar ...

Però cal remarcar que el problema de la manca de respecte per l'arbre està lluny de ser una exclusiva lusitana.

· Article publicat a A sombra verde el 20.04.2009

·

Podem viure sense capitalisme

Divendres 24 (17 hores). Xerrada: «Podem viure sense capitalisme».

Presentació de la publicació «Podem!» i del llibre
d'Enric Duran. Locals del GOB (Manuel Sanchis Guarner, 10 bxs / Palma)

Aquesta a càrrec de Sara Marin i de Blai Dalmau, del «Col·lectiu
Crisi» i del «Grup de Suport Enric Duran».

Blai Dalmau és activista de la Xarxa pel Decreixement, del Col·lectiu Crisi i del projecte Détourné. Especialment dedicat a la producció i difusió de cultura crítica, adreçada cap a la transformació social.

Autor d'assaigs com "L'aventura situacionista", "Sobre la misèria del treball i la seva possible superació" o "La nova era del decreixement i el projecte de la Democràcia Inclusiva", i realitzador d'assaigs audiovisuals com NO-VIDA, El Canvi o Prediccions per l'any 2012.

Sara Marin és activista de la Xarxa pel Decreixement i el Col·lectiu Crisi, especialment dedicada a la difusió d'alternatives al capitalisme i la sensibilització sobre la insostenibilitat del model sistèmic actual. Ha participat en la Marxa pel Decreixement que va recorre tot Catalunya en bicicleta durant dos mesos, de poble en poble, exposant i fent tallers sobre qüestions com la crisi energètica, la creació de diners, la construcció de contrapoder i l'economia contrahegemònica.

Us hi esperem!

Més informació: http://estelnegre.balearweb.net/post/69306