Un Cedre per Nadal

Cedres del Líban. Gravat antic

Cedrus libani. Cedre del Líban

Un moment d’esperança

L’observació atenta dels arbres ens dona pau i serenor, així com ens ajuda a entendre els significat de la generositat. No és en va que durant les vacances nadalenques existeixi la tradició d’engalanar-los i d’il·luminar-los. Malgrat tot, la llum que desprenen sovint posa de relleu un munt de desigualtats i d’injustícies que res tenen a veure amb l’essència original. Cada any és una oportunitat i un moment d’esperança, però cada any, l’home, sord a qualsevol pregària, boicoteja mil i una petites iniciatives enfocades al tòpic d’un altre món és possible. El meu desig per enguany seria veure moltes més places com les que descriu aquest petit poema.

Franc Guinart i Palet

14.12.2019

Cedres del Líban. Gravat antic

Cedre del Líban dels Jardins de Casa Bas (Capellades)

Ell,

diu la llegenda,

només era allà,

al bell mig de la plaça,

flanquejat per quatre bancs

disposats en forma de quadrat:

el del nord pels romanesos,

el del sud pels marroquins,

el de l’est pels pakistanesos,

el de l’oest pels equatorians.

Damunt d’ells un rumor s’abraonà,

la possible execució d’un projecte:

fer un aparcament sota la plaça,

la foradarien i la desfigurarien.

L’Andrei va anar a veure la Yasmin,

plegats van anar a buscar l’Abdul,

reunint-se finalment amb la Vicenta;

amb urgència calia fer alguna cosa.

Recolliren signatures de tots els coneguts,

dels que eren del barri i dels de més enllà;

no volien veure aquell espai malbaratat,

ni tampoc caigut el seu meravellós amic,

aquell que tanta pau i silenci els regalava.

Anys després, continua dient la llegenda,

encara recorden els noms dels quatre bancs,

ara, però, ja no tenen colla fixa ni denominació,

ara són els bancs on tots i totes parlen de tot

sota l’ombra impagable d’aquell vell cedre del Líban.

Franc Guinart i Palet

19.11.2019

Cedres del Líban. Gravat antic

Cedres del Líban. Gravat antic

Bon Solstici d'Hivern !

"A vegades els lledoners no son invisibles"

Bon Solstici d'Hivern !

Diumenge 22 de desembre de 2019 a les 5:19 hores.

Teoría geocéntrica :
La teoria geocèntrica impulsada per Ptolemeu considera que la Terra és el centre de l'univers i que els altres astres, inclòs el Sol, giren al seu voltant. Encara que científicament aquesta teoria no és vigent, ens és molt útil i la seguim usant en les nostres vides quotidianes. Ex: El Sol surt per l'est.

Teoría heliocéntrica
La teoria heliocèntrica, impulsada definitivament per Copèrnic, situa al Sol en el centre del sistema solar i als planetes orbitant al seu voltant.

Per a la Defensa Jurídica del Medi Ambient

Jornades Formatives per a la
Defensa Jurídica del Medi Ambient

Estàs interessat en la defensa jurídica del medi ambient? 

Aprendràs com defensar el medi ambient amb les eines que ens aporta el dret.

Del 18 de novembre al 9 de desembre de 2019 (dilluns i dimecres de 18 a 19:30H9. Seu de DEPANA, carrer de Sant Salvador 97 de Barcelona.

Dilluns 18 de novembre

El dret internacional i el dret europeu com a eina per a la defensa del medi ambient: vies de participació pública.

Mar Campins i Eritja, Catedràtica de Dret internacional públic de la UB i titular de la Càtedra Jean Monnet de Dret ambiental de la Unió Europea

Adriana Fabra i Aguilar, Consultora en dret i política ambiental (entre d’altres institucions, de la FAO) i coordinadora de la Tuna Compliance Network.

Dimecres 20 de novembre

La protecció del dret al medi ambient a la Constitució espanyola i a l’Estatut d’Autonomia de Catalunya

Mar Aguilera i Vaques, Professora titular de Dret constitucional de la UB i coordinadora de la Clínica jurídica ambiental de la UB

Dilluns 25 de novembre

L’accés a la informació ambiental

Sonia Lozano Goldberger, Assessora jurídica del Fons de Defensa Ambiental

Mònica López Escardívol, Membre del Fons de Defensa Ambiental

Dimecres 27 de novembre

La participació pública davant de les administracions públiques i l’accés a la justícia per a la defensa del medi ambient

Àlex Peñalver i Cabré, Professor titular de Dret administratiu de la UB i coordinador de la Clínica jurídica ambiental de la UB

Francesc Espinal i Trías, Advocat del Fons de Defensa Ambiental

Dilluns 2 de desembre

Els delictes ambientals i la participació de la ciutadania i dels grups en el procés penal

Antoni Pelegrín López, Fiscal coordinador d’urbanisme i medi ambient del TSJC

Dimecres 4 de desembre

Vies de defensa ambiental en l’ordenació del territori i l’urbanisme: en particular, el sòl no urbanitzable i els espais protegits

Lluís-Xavier Toldrà i Bastida, Advocat ambientalista i membre del Fons de Defensa Ambiental

Dilluns 9 de desembre

La prevenció i el control ambiental de les activitats i l’avaluació d’impacte ambiental

Judit Ligüerre, Presidenta de la Secció de Dret ambiental de l' Il·lustre Col·legi d'Advocats de Barcelona i advocada sòcia de Sinergia EDM

Les sessions seran a la seu de l'associació Depana, carrer de Sant Salvador 97 de Barcelona, amb un cost de 15 € per a membres d’associacions i estudiants, o 25 € per a altres persones. Per a inscripcions cal enviar un correu electrònic a fda@fonsdefensaambiental.org abans del 7 de novembre de 2019.

Per a més informació consulteu el programa de les Jornades.

M'entristeix saber que s'atansa el foc

Un clam

Ja des de molt jovenet, quan a l’escola ens parlaren de la fotosíntesi, vaig adonar-me de la meravellosa feina que la pell verda del planeta duia a terme en benefici de la salut global, alterada considerablement per l’home a partir de la revolució industrial. Des de llavors que he considerat els arbres com els grans benefactors pel que fa la seva capacitat d’amortir el desequilibri creixent per la crema exponencial de combustibles fòssils com són el carbó, el gas o el petroli.

He fet servir la paraula benefactors però si sortim del terreny de la biologia i entrem en el de l’economia la cosa ja canvia. Des d’aquest punt de vista un arbre només val el seu pes en fusta morta, que pot variar considerablement en funció de l’espècie botànica. Al seu preu caldria afegir el lloc que ocupa; és a dir, un arbre mort té el plus d’alliberar el sol que on estava arrelat. Aquest sol es pot fer servir per plantar altres especies que ofereixin major rendibilitat… i ja som al final del camí.

La devastació de massa forestal de la selva amazònica és una constant que dura fa dècades: cada any hi ha incendis i pèrdua d’hectàrees d’arbreda tropical. Es parla que actualment disposem del 10% de la que hi havia fa 150 anys. El problema s’agreuja quan les regulacions polítiques afavoreixen aquest procés de tala i crema d’arbres (a Brasil el nivell d’incendis ha crescut un 83% des de l’any passat, més de 72000 incendis des de gener).

Un cas molt similar el tenim ben a prop de casa, a la illa de Gran Canaria, quan la revisió de les polítiques de sol (alliberament d’us del sol cremat rebatent la prohibició que legislava fins fa poc, és a dir que cap tipus d’explotació era permesa sobre sol cremat) ha provocat un terrorisme contra la natura executat per un interès especulador mai vist anteriorment. A Brasil les multinacionals agrícoles, ramaderes i mineres de gran escala ja es freguen les mans amb el botí que quedarà una vegada extingides les flames.

Segons el meu punt de vista, el capitalisme neoliberal corre el risc d’anihilar-se a sí mateix. Només podrà sobreviure anant a colonitzar altres planetes i posant sucursals de la City i Wall Street entremig d’aquestes geografies siderals. És imperant una nova conscienciació on el creixement i el benefici financer no estigui per damunt de la sostenibilitat. Una de les tesis interessants en aquest sentit és l’anomenada “teoria del decreixement” (Serge Latouche), en ella s’arriba a la conclusió que per mantenir l’actual ritme de creixement (producció, consum,...), necessitaríem un segon planeta terra com a rebost de recursos naturals. Una altra seria l’optimització dels esmentats recursos des de l’òptica de la socialització i de la satisfacció de les necessitats bàsiques.

En el tema de l’alimentació, per exemple, podríem parlar de les milers de tones que es llencen cada any o de la diferencia de consum energètic quan el cereal s’utilitza com aliment directe per al ser humà o com a base per a fabricar pinso d’engreix. És a dir, encara que potser ens costi de veure, la reducció del consum de carn també incideix directament en frenar aquesta destrucció enorme de massa forestal: a menys demanda de pinso per engreixar bestiar menys demanda de sol per a ampliar les plantacions. No cal afegir el tema dels cereals com a matèria primera per a obtenir biocombustible, és prou obvi. Aquí també ens podríem preguntar sobre el malbaratament individual que fem de la mobilitat en termes de motors d’explosió.

Sense ser gaire agosarat diria que en certa manera és a les mans de l’home del carrer contribuir a frenar el desastre ecològic que una colla de psicòpates estan efectuant amb total impunitat atesa la passivitat de governants corruptes que són de la mateixa corda. El que després d’aquest estiu nefast hauria de quedar ben clar és que cal moure fitxa: no serveix de res fer campanyes contra determinades multinacionals si abans no reflexionem sobre el nostre estil de vida (hàbits de consum, per exemple). La resposta l’ha de trobar cadascú, i a partir d’aquí obrar en conseqüència.

M'entristeix saber que s'atansa el foc

i mentre que jo puc bellugar-me

altres no tenen aquest grau de llibertat.

M'entristeix encara més saber que és l’home

qui deliberadament encén el llumí

només per engreixar llur riquesa.

I m’esperona profundament que tothom sàpiga

que l'absoluta manca de sensibilitat

sigui patrimoni o bé de la follia o bé del mal.

No ens és permès esperar més.

Franc Guinart i Palet

25-08-2019

~

La muntanya cremada

De la fragilitat que uneix
inextricablement l’home i la natura

Avui fa una setmana de l’inici de l’incendi de Capellades. Aquest va generar-se el passat dimecres 24 de juliol arran d’un cotxe que va incendiar-se quan circulava per la C-15 al seu pas per Capellades. Moltíssima gent va quedar-se hores i hores a la Ronda del Capelló badant, plena d’impotència, mentre les flames anaven avançant muntanya amunt. Quan al cap de dos dies, extingit el foc i esventat el fum, es va poder veure l’abast del desastre, vaig adonar-me, ple de tristesa, de les ferides que patia la muntanya de Miramar. Això va dur-me a reflexionar sobre com donem per fet la immutabilitat del paisatge: els mateixos arbres, de la mateixa mida i forma, ocupant el mateix lloc, com taques dins d’un paisatge. No cal dir, però, que qualsevol ser viu que forma part de la natura està sotmès a l’agressió dels elements. Aquesta fragilitat és la que uneix inextricablement l’home i la natura. La vida que es va desenvolupant fins que inevitablement arriba el moment de la mort.

De la mateixa manera que es fa ressò de la mort de personatges cèlebres mentre la gent del carrer fa el traspàs de manera quieta i només amb el dol dels amics i familiars, també els arbres monumentals gaudeixen d’una certa rellevància mediàtica ben al contrari de la resta que no poden exhibir cap tret espectacular. És per això que en aquest escrit, sense dubte una mica trist, vull dedicar-lo a tots els pins de la muntanya de Miramar que de manera anònima l’han vestida i l’han fet bonica per a gaudi visual del poble de Capellades, pins que el seu esperit verd ara ja no hi és.

I seria injust si m’oblidés de felicitar el cos de bombers de Capellades i la inestimable ajuda dels setze helicòpters dels bombers de la Generalitat que van treballar de manera incansable durant dos dies per controlar amb la major rapidesa possible l’avenç d’unes flames que enlloc de cinquanta sis hectàrees podrien haver-ne cremat més de dues mil. Gràcies a Déu no teníem el triple 30; vull dir les condicions fatídiques perfectes que fan propagar un incendi convertint-lo sovint en devastador. Estàvem molt propers al 30% d’humitat relativa, superàvem els 30ºC, però el vent lluny de tenir la velocitat dels 30Km/h semblava gairebé absent,... a diferencia de la mala feina que va fer a l’incendi de Ribera d’Ebre.

Franc Guinart i Palet

1-08-2019

Anònims

I vàreu néixer els uns entre els altres,

sense cap afany de destacar,

assumint que la unió és també grandesa;

i vàreu créixer els uns entre els altres,

sense establir competències absurdes

entre unes alçades o unes gruixàries;

i vàreu regalar tots al mateix temps

la vostra presència silenciosa,

la vostra bellesa generosa,

la vostra serenor immanent

al poble de Capellades,

que des del balcó del Capelló,

contempla la muntanya de Miramar;

i vàreu morir els uns entre els altres,

engolits cruelment per les flames,

sense tenir opció, sense poder escapar.

Franc Guinart i Palet

1-08-2019

~

Terrorisme mediambiental

Barcelona actualment és una ciutat insegura

Aquesta és una anotació prou significativa per a mi: a nivell personal per la superació d’una mandra crònica que venia arrossegant a l’hora d’escriure al bloc i a nivell socioecològic per tractar-se d’una aproximació a la realitat mediambiental barcelonina des de la més absoluta perplexitat.

Res millor que un bon incendi urbà(*) per a sacsejar la meva condició d’analista del verd i superar la mandra que deia.

L’espectacle dantesc que ofereix un incendi és d’una brutalitat extrema, més quan veus que és just davant de casa teva i a tocar d’una gasolinera i d’un aparcament de cotxes de tres plantes d’alçada…

Surto al carrer a comprovar l’eficiència dels bombers (salut i llarga vida als Bombers de Barcelona !) i me’n vaig a dormir amb el pensament excitat per la idea que més que un acte vandàlic això es podria catalogar d’acte terrorista per la desgràcia que podria haver suposat.

A l’endemà puc calmar la sensació d’impotència i de ràbia gràcies a entendre què a passat.

El pertorbat de torn va muntar una falla amb res més ni menys que una plataforma elevadora (cistella) utilitzada per a podar els arbres i les palmeres d’un interior d’illa.

El cas és que aquesta mena de maquinària no s’hauria de fer servir per a les tasques de poda i menys deixar-les estacionades sense cap mena de vigilància. És habitual el robatori de les bateries o del combustible. Potser els delinqüents les hi tenen una mania especial pel soroll i el fum que generen?

El servei d’arbrat de Barcelona ha fet un pas de gegant al començar a emprar sistemàticament moto serres elèctriques en comptes de les clàssiques de motor tèrmic.

Però la ciutat no es pot permetre invertir de forma immediata en allò que seria una revolució: cistelles elèctriques dissenyades exclusivament per al treball de l’arbre.

Barcelona actualment és una ciutat insegura i això els manaires no ho volen admetre. Demaneu-ho als turistes que aparquen a les platges o a Montjuïc, als que agafen el metro o els que treballem al verd: a mi em van robar una càmera de dins d’un camió municipal a la Ciutadella (i això em va fer molt de mal).

Fa temps ens van entrar a robar a casa i també a d’altres vivendes de l’edifici.

Surts al carrer i tot està cagat i pixat. Vas per la vorera pendent d’esquivar bicicletes i patinets elèctrics d’aquells que van a tota llet. Vols contemplar una mica de verd i veus uns nyaps esperpèntics en les noves obres que tenen una especial predilecció per castigar l’arbrat ja existent o bé plantar-ne de nou passant-se els plecs de condicions per allà…

És evident que els indicadors de qualitat mediambiental que jo llegeixo difereixen dels emprats institucionalment…

La protecció del verd hauria d’ésser un fet real: ens hi va la vida. Potser mai s’arribi ha demostrar però és possible que hi hagi una correlació entre el cretinisme vandàlic i la contaminació.

Els espais verds ens proporcionen bellesa i salut però si no comptem amb la seguretat que ens haurien de proporcionar… malament rai.

J.D.Fernàndez i Brusi

• (*) D’altres anotacions sobre aquest tema:
• Incendis urbans. Escalivades esgarrifoses
• Bolets als troncs socarrimats

El diòxid de carboni és el menjar de les plantes

Els boscos tropicals augmenten la capacitat
de segrestar carboni de la Terra

Un estudi que va publicar el 17 de desembre de 2018 la revista Nature Climate Change confirma que els ecosistemes terrestres han incrementat la seva capacitat d’absorbir CO2 a nivell global en els últims 20 anys (1994 – 2014). A més, remarca la necessitat de protegir els boscos tropicals, doncs són els que més han augmentat el seu segrest darrerament.

Selva nebulosa (o bosc de boira). Font: Pixabay (CC0).

En les últimes dècades, els ecosistemes terrestres han estat absorbint un 15-30% de les emissions de CO2 que fem els humans a l’atmosfera. Un equip internacional d’ecòlegs confirma, per primer cop a escala global i per tots els tipus d’hàbitats terrestres, que la capacitat de segrestar carboni ha anat in crescendo els darrers vint anys. “El diòxid de carboni és el menjar de les plantes per fer la fotosíntesi, per això quant més n’hi ha a l’atmosfera, més actives estan i més n’absorbeixen” explica Marcos Fernández-Martínez, investigador de la Universitat d’Anvers i col·laborador del CREAF. L’estudi també ha comprovat que quant més càlid és el clima, menys diòxid de carboni absorbeixen els ecosistemes a nivell planetari. Així mateix, s’ha descobert que les regions que més han augmentat la seva capacitat de segrestar carboni de l’atmosfera i que tenen, per tant, un rol molt important, són els boscos tropicals.

Els models proposats analitzen la superfície del planeta píxel a píxel i com ha canviat la capacitat de retenir diòxid de carboni durant els últims 20 anys.

Els resultats s’han obtingut a partir de dos models d’inversió atmosfèrica (MACC-II i Jena CarboScope) i 10 models dinàmics de vegetació global (TRENDY). Amb aquests models s’ha analitzat, per una banda, la superfície del planeta píxel a píxel—no només dels boscos, com s’havia fet anteriorment— i per altra banda, com ha canviat la seva capacitat de retenir diòxid de carboni des del 1994 fins al 2014. Amb les dades obtingudes, Fernández-Martínez dóna un toc d’alerta: “No sabem encara quant durarà aquest efecte fertilitzant que té l’increment de diòxid de carboni a l’atmosfera, però creiem que la capacitat d’embornal se saturarà més d’hora que tard, possiblement durant els propers anys, perquè l’augment de temperatures està contrarestant-lo cada cop més”.

Fernández-Martínez, M., Sardans, J., Chevallier, F., Ciais, P., Obersteiner, M., Vicca, S., Canadell, J.G., Bastos, A., Friedlingstein, P., Sitch, S., Piao, S.L., Janssens, I.A., Peñuelas, J. Global trends in carbon sinks and their relationships with CO2 and temperature. Nature Climate Change.

Verónica Couto Antelo

Tècnica de Comunicació del CREAF des de març del 2016.
Graduada en Biologia (UB, 2015) i Màster en Comunicació Científica,
Mèdica i Ambiental (BSM-UPF, 2016).

· Article publicat al BlogCreaf el 18.12.2018

Natura és salut

Reptes de futur per a Catalunya

El passat 30 de gener es va celebrar la jornada final "Natura és salut. Reptes de futur per a Catalunya" del Cicle "Salut i Natura". Durant la jornada es va presentar la Declaració sobre la Interdependència entre salut i natura a Catalunya.

El cicle, iniciat el 8 d'octubre, ha posat en valor la contribució de la natura a la salut de les persones i la importància de disposar d’un entorn ben conservat, amb una rica biodiversitat, per garantir un desenvolupament humà més sostenible social, econòmic i ambientalment.

Ha permès reunir experts de referència que han mostrat estudis recents i experiències d’èxit sobre com el contacte amb la natura afavoreix el benestar i la salut, en les tres dimensions constitutives de l’ésser humà: física, psicològica i espiritual. Alhora, ha promogut debats intensos durant tres jornades de treball en àmbits temàtics diversos sobre com generem territoris sans i sostenibles, com garantim l’accés equitatiu a la natura, i com construïm ciutats saludables.

Fruit de tot el treball realitzat durant el cicle, s’ha pogut constituir una Declaració sobre la interdependència entre Salut i Natura a Catalunya, oberta a adhesions i amb el compromís dels sotasignats d’impulsar iniciatives estables de diàleg i col·laboració, com ara una Taula intersectorial “Salut i Natura” de Catalunya, formada per administració, entitats, sector privat i recerca, amb la missió d’afavorir el treball col·lectiu, transversal i transdisciplinari, i consensuar i emprendre una estratègia comuna sobre la interdependència entre la salut de la societat i la de la natura a Catalunya.

Us recomanem que feu una lectura a la Declaració i, si ho creieu convenient, hi doneu suport tot adherint-vos mitjançant el formulari en línia que s’ha creat. Us hi podeu adherir a títol personal o bé adherir l'organització de la qual formeu part.

• Declaració sobre la interdependència entre salut i natura a Catalunya
• Formulari per adherir-se a la declaració

• Els materials resultants d'aquest cicle de debats es poden consultar a la pàgina web de la Xarxa de Custòdia del Territori.

L'Any Joan Brossa i els arbres

A Joan Brossa i Cuervo

(Barcelona, 19 de gener de 1919 - 30 de desembre de 1998)

en el centenari del seu naixement

~

~

A segona línia

El paisatge es va fent ferreny.

Al fons hi ha un bosc d’alzines carregades d’anys.

Muntanya amunt es va engrandint el panorama.

Descobreixo pobles i pagesies.

Emergeixen nous termes de valls i muntanyes.

Enllà se sent un bombardeig continu.

(30 Divisió, 1950)

~

Ideograma corpori "Bàrcino",
instal·lat entre la plaça Nova i l'avinguda de la Catedral barcelonina. 1994

~

El sofà

Un sofà cruix i se li trenca un peu. Un ocell

ve a posar-se dalt d’un arbre.

Travessa, per l’esquerra, un vell.

S’atura. Amb el bastó traça a terra un cercle. Se’n va.

Travessa, per la dreta, un home. Esborra el cercle i se’n va.

Travessa, per la dreta, una dona amb un cistell i surt.

L’ocell arrenca el vol i fuig enllà de l’horitzó.

(‘Em va fer Joan Brossa’, 1950)

~

Poemes visuals, 1989

~

Truc fantasmagòric

Efecte

Tots

heu pogut admirar, de nit,

el firmament.

A la terra es produeixen tota

mena de plantes.

Serveix l'arbrat per a regularitzar

les pluges.

Els rius solquen pertot arreu

la terra...

(Cau de poemes, 1960)

~

Jardiner, 1985-1988

~

Una onada

Una onada

o un arbre, encara que poden

ser molt detallats, representen

una onada

o un arbre.

I no em cusis més botons

inútils a les mànigues

de l’americana.

(Poemes civils, 1960)

Poema musicat per Abús, titulat com a "Onadarbre"

~

Poema visual 'Cap de bou' de Joan Brossa a la Vinya dels Artistes

del celler Mas Blanch i Jové, La Pobla De Cervoles.

Escultura d'Esteve Casanoves.

~

Sonets a Gofredina

[XXIV]

Hostessa amiga, amor blanca en el vent

em plau obrir-te sense fullaraca;

el firmament és com un peix que ataca

i el meu amor incendi transparent.

Tu dónes tombs oberta entre or i argent,

tota de lluna, sense ni una taca;

tancada ahir, avui no ets opaca

i t'embanderes de mirar el present.

Tu ets el bosc. Em moc com gra de sorra

i al fons de tu m'has fet blau esteler

del teu amor. Ho diré enllà, diré

la meva joia i arrencaré a córrer

unit a tu, amb força, pel carrer,

torre d'amor, gentil, la meva torre.

~

Jardins de Joan Brossa. Parc de Montjuïc. Barcelona

~

Viatge per la sextina

Nocturnal

Drets nous, velles raons, hores i hores

de vanitat, cabellera a la sorra.

Casals i estels retornen als grans arbres;

totes les mans arrenquen en mala ombra

la cara de l'Amor, síndria als segles.

S'enfilen tots els pins, fanga la fusta.

Tremola l'herba al si d'aquesta fusta

i pel mateix camí s'escolen les hores;

giren els sastres els cosits dels segles,

i els nens als pisos són com grans de sorra;

la neu en la negror pessiga l'ombra,

i la muntanya es perd en races d'arbres.

Aprèn de sospirar com fan els arbres,

tots saberuts en contrapunts de fusta;

les roses ronquen i un notari, l'ombra,

tomba els hereus i, carnissera d'hores,

conversa sense dents damunt la sorra,

xerrameca del temps d'esquena als segles.

S'afanyen les entranyes cap als segles,

les portes de la clau són fulles d'arbres;

de mica en mica el cel es torna sorra

i el clar de lluna bat damunt la fusta,

com els instants a l'arbre de les hores

disfressen la tristor estreta de l'ombra.

Tota la cua independent de l'ombra

cava un parany a la paret dels segles.

Si compto els rocs, m'espanten tantes hores;

passen els dies i, entremig dels arbres,

no fa calor ni fred. Tota la fusta

posa barba a les sales de la sorra.

La sorra dóna cops; crec que la sorra

se'n va a la lluna a coll-i-be de l'ombra.

Les lletres del poema són de fusta;

raspallo la cullera de vells segles;

s'adormen els matins damunt els arbres.

Quin pou rega aquest tedi de les hores?

Fanals les hores, i la vida sorra,

filla dels arbres, dins, ressona l'ombra,

la nit s'estén i els segles són de fusta.

(Dins Sextines 76)

~

Arbre Fruiter

Poema-objecte. Ploma d'au, plàstic i fusta, 1988

~

Cent nou diapositives

Paisatge. Banderes. Vaca.

Els rails (agulla). Pont. Urna.

Finestral. Envelat. Vista.

Armari. Brollador. Noia.

Muntanyes. Font. Oques. Casa.

Camp de blat. Flors. Vaivé d'ones.

Plaça. Gos. Contrallum. Ones

(negatiu). Màscares. Vaca.

Avets (solstici). Actor. Casa.

Plantes. Vidriera. Urna.

Ou. Cotxe. Paraigües. Noia.

Dos guants. Carnaval. Mur. Vista

de Roma. Sardanes. Vista.

Edificis. Cavall. Ones.

Carrer de nit. Una noia.

Un vell. Camp d'herba. Gat. Vaca.

Retrat de Frègoli. Urna.

Pèrgola. Pallassos. Casa.

Molí de vent. Jardí. Casa

de la Vila. L'arbrat. Vista

damunt el pla. Núvols. Urna.

Onze de Setembre. Ones

i roques. Masia. Vaca.

Parell de bous. Cap de noia.

Posta de sol. Penell. Noia.

Clars-obscurs. Viarany. Casa.

Bosc. Salt d'aigua. Poble. Vaca.

Fira de galls d'indis. Vista

de Girona. Portal. Ones.

Mar bonança. Concurs. Urna.

Horta. Joana. Ocells. Urna.

Castell de focs. Noi i noia.

Estació. Parc Güell. Ones.

Record de Grècia. Casa.

Els moltons d'un ramat. Vista

panoràmica. Gorg. Vaca.

Vaca pasturant. Far. Urna.

Vista. Mosca de prop. Noia.

Casa. Detall. Un pou. Ones.

(Dins Vint-i-set sextines i un sonet)

~

~

Sextina de les Clepsidres

¿Es fa petita la selva

quan l'hivern buida els arbres?

Gotes sense platja,

fem una passa

i ja el terra

du sorra.

La sorra

de la selva

roda amb la Terra.

Amic i vells arbres

ens estiren la passa

pel laberint de la platja.

Canto en un extrem de platja

amb fil de bona sorra.

El Mot és la passa

que dóna selva

a aquests arbres

per terra.

I al terra

de la platja,

hi veig fruits d'arbres,

i en la justa sorra

puc trepitjar la selva

o seguir el vent passa a passa.

Ningú no em comprèn la passa,

però ens mena la terra:

si per dins som selva

per fora platja:

grans de sorra

o arbres.

Els arbres,

peix de passa;

terrosa sorra

i sorrenca terra,

l'arbrat té bona platja

i l'aigua camí de selva.

Fem que la selva ens deixi veure els arbres.

Mar sense platja, així la nostra passa.

Roda la Terra i va caient la sorra.

(Dins Quart llibre de sextines)

~

Poema visual transitable en tres temps.1984

~

Sextina per a un poema visual transitable,

en tres parts,

situat en un espai urbà, a l'entorn del Velòdrom d'Horta

Als arquitectes Esteve Bonell i Quico Rius

La primera de les pedres,

alta de setze metres, és de pedra,

enmig de balancins, voltada d’arbres.

(Més endavant la podrem veure a trossos.)

Ve a ser com la primera part d’un llibre,

on els signes no són res més que signes.

Sobre un parterre hi ha els signes

de puntuació. Entre les lletres

corre un camí vermell (el curs del llibre).

Per fi, entre desmais hi ha els blocs de pedra

de la mateixa lletra feta a trossos.

El caminal és vorejat per arbres.

Aquest “text” rodejat d’arbres

i junt amb el parterre ple de signes

apunta el pas dels dies fins als trossos

de la segona A. Entre les lletres,

hi trobeu plantes, arbres, herba i pedra,

i, tot plegat, ho imagineu un llibre.

Vol ser, com la vida, un llibre

que té comes i punts enmig dels arbres,

un naixement i un curs damunt la pedra

i un sol final, ben lluny de falsos signes,

perquè la vida aquí fuig de les lletres

si amb el teu seny ajuntes parts i trossos.

Moltes miques fan bons trossos.

Aquí el secret escapa de tot llibre

i en passejar pel mig de dues lletres

podeu mirar el camí o escoltar uns arbres.

Les coses i el paisatge són els signes

Per entonar el discurs de pedra a pedra.

L’ultima lletra de pedra

ens recorda el destí, caiguda a trossos:

l’assolament de la vida; i els signes

d’entonació o pausa – com al llibre-

són incidents del discurs. (També els arbres

poden enraonar més que les lletres...)

Amb dues lletres, i pegant en pedra,

en camí d’arbres veus desfer-se trossos

de mots d’un llibre nat sota mals signes.

~

Poema visual (destrucció)

~

El meu poble

Una vegada passada la Porta de la Llibertat,

des de la plaça Méliès trenqueu pel carrer

de Fruitós Canonge, on podreu admirar

el Palau de la Música Catalana. Des d’aquí

pugeu per les grades de Busby Berkeley

a la plaça Robert-Houdin, enllaç del museu

Gauguin i el del Picasso. Pel pintoresc carrer

dels Clowns arribeu a la plaça Frègoli,

al cinema Keaton, a la plaça Joan Miró

i al pati de les Tres Taronges, al bell mig

del barri Gaudí i Jujol, i d’aquí

us podeu dirigir al teatre Richard Wagner.

(Passat festes, 1993-1995)

~

~

· Més d'arbres de Joan Brossa :

· Les teves mans · Arbres de Joan Brossa ·

~

#AnyBrossa #JoanBrossa

· Fundació Brossa · Facebook Fundació Brossa · Twiter Fundació Brossa ·

· Escenari Brossa · Facebook Escenari Brossa · Twiter Escenari Brossa ·

~