Els origens de la poma o el Jardí de l'Eden retrobat

"Les origines de la pomme
ou le jardin d'Eden retrouvé"
 

Aquest és el titol d´un article sobre els origens de la pomera cultivada arreu del mon. M´ha arribat amb el correu que m´envia mensualment la web francesa Tela Botanica. Quan l´he llegit m´ha semblat molt interessant i he pensat que tal vegada a vosaltres us podria agradar. Aquest és l´enllaç de la noticia:

Les origines de la pomme

Per si no enteneu el francès, l´he intentat traduir al català:

"Malus sieversii, l´ancestre vivent de totes les pomes conreades

Per a comprendre la història del Malus sieversii és necessari saber que fins el 1989 -any de la caiguda del mur de Berlín- tots els treballs realitzats per investigadors soviètics eren desconeguts pel món occidental. Se suposava que les nostres pomeres conreades procedien de pomeres salvatges disseminades pel gran bosc d´arbres que cobria l'hemisferi Nord. Les fruites petites i amargues d'aquestes pomeres eren un régal pels ocells i petits mamífèrs, però no pels humans. Quan en 1989 el genetista Herb Aldwinckle va viatjar al Kazakhstan, va descobrir immensos boscos de pomeres salvatges que no tenien cap element de comparació amb els arbres solitaris d´occident. Les seves fruites d'una sorprenent biodiversitat, seleccionades per les seves qualitats pels ossos durant milers d'anys, són cada vegada més grosses i sucrades. Arran d´aquest descobriment es va assebentar que dos eminents investigadors, Nicolaï Vavilov i Aymak Djangaliev, ja s´havien adonat temps enrera d´aquest fenomen únic. Des de 1929, el rus Vavilov ja afirmava que el Tian Shan és el centre de l'origen de la poma, i Aymak Djangaliev, el seu deixeble, va consagrar la seva vida a fer un cens i a estudiar les pomeres Malus sieversii. La darrera paraula d'aquesta història l´ha aportada el genetista Barrie Juniper en 2002. Gràcies a eines moleculars ha demostrat que Malus sieversii, la poma del Kazakhstan, és a l'origen de totes les pomes conreades. Animats per aquestes revelacions, un equip europeu dirigit per Velasco proporcionarà la prova irrefutable d'aquest origen amb l'ajuda de la sequenciació del genoma complet de la poma a finals de 2009.

La ruta de la poma

Des del Kazakhstan, aquesta poma comença el seu viatge més de 10.000 anys abans de la nostra era, portada pels nòmades amb les seves caravanes per la ruta de la seda, a mercè de les guerres i de les migracions de poblacions. Travessa les civilitzacions de l'antiguitat, creua les terres dels Perses i els Grecs i arriba a la Galia dels Romans. Fruita il·lustre de la renaixensa aquesta poma arribarà a les terres del nou món amb les caravelles dels grans exploradors.

Les particularitats de Malus sieversii

1-Medi natural: Les pomeres Malus sieversii creixen a les estepes i vessants de les muntanyes fins a 2400 m d'altitud. Soporten els rigors de l'hivern amb -40°C al nord i de l'estiu sufocant i molt sec al sud amb +40°C.

2- Una sexualitat desenfrenada assegura la seva biodiversitat: el Malus sieversii té necessitat d'un soci sexual per a reproduir-se. Com als humans cada individu-arbre és únic. Aquesta diversitat es troba en la forma i la talla dels arbres però també en les fruites. Un arbre amb les pomes vermelles està al costat d'un altre amb les fruites verdes, un petit arbust de fruita groga es troba a alguns metres de mastodontes abigarrats. Amb les pomes salvatges del Kazakhstan es desplega una increïble diversitat de color, de talla i de gust.

3- Una increible resistència a les malalties: Habituades a viure en estat salvatge des de milions d'anys seguint els principis de la selecció natural, les Malus sieversii han sabut desenvolupar resistències a les malalties, sobretot a les que colpegen avui els nostres horts moderns tals com el motejat de les fulles i fruits, l´oïdium i el temible foc bacterià. Aquestes pomeres salvatges són doncs una alternativa a les pomes industrials que avui necessiten més de 36 tractaments amb pesticides per any per a ser comercialitzades.

Un patrimoni mundial en perill

La política de destrucció iniciada per la URSS, la ignorància, la desforestació salvatge, la urbanització sense quarter: 70% dels boscos de pomeres salvatges ja han desaparegut. El vast bosc primitiu es redueix sense fre, desapareixent un patrimoni genètic inestimable. I la presa de consciència es fa esperar... Les pomeres salvatges desapareixen progressivament amb la indiferència general. Amb la mort de Djangaliev, han perdut el seu més actiu defensor.

Daniel Mathieu

La pel.lícula sobre aquest article la podeu veure a aquest enllaç:

L´origine de la pomme 

Més informació a :
ALMA, associació per a la protecció de la poma Malus sieversii.

Bones festes a tots!!!

Si el morrut ja t'ha fotut...

Solucions ingenioses davant la 
catàstrofe del morrut roig

Molts són ja els afectats per aquest bell corcó de les palmeres, el morrut roig o becut vermell de les palmeres (Rhynchophorus ferrugineus). Davant la pèrdua irremeiable d’espectaculars exemplars de fasser i palmera canària, algunes persones han deixat volar la imaginació per arribar a solucions tan originals com aquestes que segueixen.

En Thomas Debionne, col·laborador del blog d’amics·arbres i membre de l’Associació Balear de l’Arbre (ABA) ha dissenyat i fabricat aquest tresillo tan original.

A búger, un propietari d’un antic imponent fasser, ha optat per fer-ne una jardinera on ha sembrat unes aus del paradís (Strelitzia reginae).

Rafel Mas, Búger 14 de desembre de 2012

Fotos del sofà i butaques: T. Debionne

Foto jardinera: R. Mas
Foto Rhyncophorus ferrugineus: G. Morlà

Arbres que perden les fulles més tard

Arbres i arbusts caducifolis tardans

És curiós que alguns arbres o arbusts caducifolis, perdin les fulles molt més tard que la majoria. Hi ha varies raons, pel clima, per poc fred, per llum artificial etc, però també per la biologia de l’espècie. Un poso unes fotos d'uns exemples, d'arbres que tinc al jardí i que encara ara al desembre encara tinguin fulles verdes o colors de tardor. Un arbre és un roure americà (Quercus rubra (?) sp), però podria ser un híbrid, perquè tinc dubtes de quina especies és. El més curiós es que tarda molt a perdre les fulles, però finalment li cauen cap el gener.

L'altre arbre és el pomer, en tinc uns quants d'arbres i tots encara tenen fulles verdes. I també afegeixo un arbust poc conegut que es diu Corylopsis, i prové d'Àsia i és un arbust que floreix a ple hivern a casa meva a Manlleu (Osona) encara que faci gelades importants. Té unes flors petites groc pàl•lid amb una olor molt bona. Aquest arbust encara té fulles verdes tot hi que n’hi han caigut algunes amb el vent.

Adam Macià

Un vell ametler qualsevol, un revolt del camí onsevulla

Natura escultora

Passejava el quissó, i un revolt m'han pistat. "Pst! Pst!, guaita s'ametler, guaita quins forats!"

Cavitats de disseny "Gigerdianes" pel puput i la rata cellarda, pel dragó i pel mussolet.

Feresta capacitat acollidora.

 

Rafel Mas, Búger 11 de desembre de 2012

Solidaritat amb els espais naturals de les Illes Balears

En dies com aquests que les esbutzadores remouen la terra de ses Fontanelles per cimentar-les i devastar un hàbitat escàs i delicat. En dies que perillen altres indrets de gran valor, alguns situats dins espais declarats Reserva de la Biosfera o que fan partió de territoris legalment protegits per a procurar la seva conservació, com es Guix, son Bosc, sa Ràpita,alzinars.... aquests dies, el govern d’en Bauzà, Biel Company i resta de tropa pepera, engeguen a l’atur del ja poc personal que hi ha adscrit a Espais de Natura o a Ibanat, a treballadors públics que procuren de forma efectiva amb la seva feina tècnica o de manteniment,  la protecció, conservació i millora dels espais protegits, és a dir els seus hàbitats i espècies que l’habiten.

Si alçau la vista cap al cel o l’esteneu pels camps verds, observareu com les siluetes de milanes o esparvers ja no són rares, que els esplugabous, martinets o gallinetes d’aigua han tornat a ocupar els seus antics hàbitats.

Perquè avui això sigui possible no ha calgut tan sols que s’Albufera de Mallorca o des Grau a Menorca, Es Salobrar de Campos, Mondragó o Ses Salines d’Eivissa, la península de Llevant, sa Dragonera o la Serra de Tramuntana es declaràssin, després de llarga i dura lluita ecologista Espais Naturals Protegits. Ha calgut que professionals naturalistes de primera categoria, ara acomiadats, s’hi dedicàssin en cos i ànima, o que treballadors d’aquestes empreses públiques combatessin innumerables incendis forestals que, especialment aquests dos darrers anys han devastat part dels nostres boscos.

Quatre llocs de treballs d’un any de durada com dels que s’han suprimit es poden pagar amb els prop de cent mil euros que, cada hora, cal repetir-ho, cada hora, el govern del PP d’en Bauzà paga als bancs. Un govern semblant a aquest, el del PP d’en Matas, va suprimir de manera fulminant una eco-taxa que hauria permès ara la protecció més efectiva dels nostres hàbitats naturals, que a la vegada són, per a major glòria dels hotelers, el nostre valor turístic més preuat.

Cal el reconeixement i suport de la societat als treballadors públics que defensen aquest patrimoni natural i en especial als qui han estat acomiadats. Cal la seva reincorporació als seus llocs de treball de manera immediata i que no es torni a tocar més la plantilla d’aquests  treballadors públics, ja de per sí molt i molt precària. Sens dubte que allò contrari perjudicarà greument els nostres espais naturals, hàbitats i espècies salvatges, tot el món ho hauria de saber.

Joan Vicenç Lillo i Colomar

Cent anys de la Flora de Catalunya

La primera gran obra de síntesi sobre les
espècies botàniques de Catalunya

L’Institut d’Estudis Catalans va començar a publicar, ara fa cent anys, la Flora de Catalunya, en forma de fascicles. Enguany és, també, el setanta-cinquè aniversari de la publicació del sisè i darrer volum de l’obra. La Flora de Catalunya és la primera gran obra de síntesi sobre les espècies botàniques de Catalunya, i, tal com explica el botànic i membre de l’IEC Josep Vigo, «va servir de base per a l’elaboració de la flora europea». Per a commemorar-ho, el 22 de novembre es va celebrar, a la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona, la sessió «L’obra de Joan Cadevall, en el centenari de la Flora de Catalunya». En la sessió, organitzada pel Centre de Documentació de Biodiversitat Vegetal de la UB (CeDocBiv), la Institució Catalana d’Història Natural i l’Institut Botànic de Barcelona, hi van participar J. M. Camarasa, Àngel M. Hernàndez, Neus Ibàñez, Joan Vallès i Josep Vigo.

La Flora de Catalunya és una obra iniciada pel botànic i geògraf Joan Cadevall, que, en morir, el 1921, va continuar ―per encàrrec de l’IEC― Pius Font i Quer, deixeble de Cadevall. Els nous fascicles, però, no es van poder reprendre fins al 1932, a causa de la dictadura de Primo de Rivera. L’obra Flora de Catalunya conté claus de determinació i la descripció de cada espècie, acompanyada d’una il·lustració i de dades diverses referents a l’hàbitat, la distribució geogràfica i als noms vulgars, entre d’altres. Amb motiu del centenari de la publicació, s’ha preparat una exposició sobre l’obra que es podrà veure, fins a Nadal, al vestíbul principal de l’edifici Ramon Margalef de la Facultat de Biologia de la UB.

· Article publicat a El Butlletí de l'Institut d'Estudis Catalans del 12.2012

Els reis de l'oxigen

Etnoarboricultura nepalesa

Temple de Swayambhunath. Kathmandú

El meu primer contacte amb un Pipal tree va ser a Kathmandú, sense saber-ne res d’ell em va estranyar veure aquell arbre sembrat a una vorera d’aquell carrer estret, ple de gent, de cotxes, de pols, de contaminació, estret entre les cases i amb just-just 9 metres quadrats de terra, elevat en una pastera d’un metre d’alt, com si es trobes a dalt d’un cadafal. L’arbre estava malalt i mig mort, però seguia allà respectat dins aquell caos circulatori.

Fulles de l'arbre Pipal

Fulles de l'arbre Bar

Arbre Bar sembrat a un pedrís

 

 Arbre Pipal sembrat a un pedrís vora un Bar

Dos dies més tard érem a l’inici d’un dels trekkings més populars de Nepal, la volta als Annapurnes. Caminarem una hora i mitja o més, i el nostre camí pujava costa amunt travessant arrossars ben verds però ja espigats, que formaven terrasses sinuoses perfectament col·locades dins les corbes de nivell del paisatge, i rivetejades de fileres de llentieres o mongeteres de soia. En arribar a un poblet anomenat Bahundanda trobarem una espècie de pedrís que enrevoltava un gran arbre. Allà hi havia una senyora asseguda amb les cames flexionades, que venia guaiabes. Nosaltres havíem comprat guaiabes més avall a un pagès que tan sols tenia un arbre. Ens asseguérem en aquell pedrís a beure i descansar i a menjar les fruites. Sobre una llosa llisa del pedrís hi havia un tauler de un joc similar al tres-en-ratlla, marcat sobre la pedra amb un punxó. Aquell era clarament un lloc de descans i de joc i també de contacte social. Més tard sabria que també de meditació.

Detall de la fulla del Pipal

Pedrís amb un imponent Pipal 

Un Pipal a un llogaret nepalí

Més endavant del camí ens asseguérem en un pedrís similar. En Sarjan Adhikari, el nostre guia (guia de trekking i bon coneixedor de la seva cultura), ens va explicar que aquell arbre que ens acollia baix de la seva ombra era un Pipal tree, arbre sagrat pels hinduistes i també pels budistes. Ens explicà que aquell arbre, com tots els que estan sembrats en aquesta mena de pedrissos, són arbres sagrats, i a més a més segons els havien explicat a l’escola, eren “els reis” en la producció d’oxigen. Ens va dir que normalment es sembrava el Pipal tree, la muller (Wife en anglès) al costat esquerre i a la dreta es sembrava el marit (Husband en anglès) i que aquest era un altre arbre diferent que ells anomenaven Bar tree. Deia que l’arbre femení era suau i de fulles delicades i que el masculí era fort, gruixut i groller. I com sabre on està la dreta i on l’esquerra en un pedrís que pots enrevoltar?.

 Pipal i Bar prop de Sarangkot

Cercant més informació sobre aquest dos arbres vaig trobar que l’espècie anomenada Pipal tree, també és coneguda com a Peepal tree, Sacred bo tree (Arbre Bo sagrat), figuera de les pagodes o figuera sagrada. El seu nom científic és Ficus religiosa i pertany a la família de les Moraceae. Tant el seu nom científic com el populars fan referència al seu caràcter sagrat i religiós. En la religió budista es creu que Siddhartha Gautama (després Buda) va arribar al Nirvana després d’haver-se assegut a meditar baix un arbre d’aquests. Pels Hinduistes també és un arbre sagrat ja que creuen que baix ell va néixer el deu Vishnu i baix ell va morir el deu Krishna. És un arbre natiu de Nepal, la India, Sud-oest de la Xina, Indoxina i est de Vietnam. Les seves fulles són peciolades i en forma de cor i acabades en un coarrí ben llarg. Els seus fruits són petites figuetes que serveixen de menjar als aucells.

 Pipal i Bar a la vila de Pokhara

Carrers de Pokhara

Bon exemplar de Pipal. Pokhara

L’altre arbre, el marit, el Bar tree o Borh tree, es també més conegut com a Indian Banyan tree, Banyan, Banaya, figuera de Bengala o figuera de la India. És també un arbre sagrat i degut a la seva bona ombra a Nepal s’hi desenvolupa baix d’ell molta de vida social. És originari de la India i Ceilan. El seu nom científic és Ficus benghalensis. Les seves fulles són grosses i ovalades lluentes per l’envers i envellutades pel revers. És també una moràcia. Ambdues espècies tenen múltiples propietats medicinals i a més a més són una bona font d’aliment pel bestiar.

Enorme Pipal prop de Pokhara

Vaques sagrades sestejant. Pokhara

A la vila de Pokhara, a la zona turística anomenada amb l’anglicisme Lakeside, a la ribera del llac Phewa Tal, es poden veure uns magnífics exemplars de les dues espècies (a més d’altres) de port gegantí, monstruós. Aquests arbres es troben sembrats sobre pedrissos i gairebé sempre que hi ha un Pipal, també hi ha un Bar. Baix aquests arbres es poden veure dones feinejant i fent manufactures, vaques sagrades sestejant, gent a l’ombra...cada un d'aquests arbres recorda a un munyoc de Brachyosaures amb els cossos i les cames junts, formant el troc i els seus colls llargs i sinuosos formant les branques. Monstres vegetals preciosos i amables.

Durbar square. Kathmandú

Dels arbres de Nepal no sabria amb què quedar-me: anoguers gegantins de més de 12 metres d'alt d'anous indestructibles, boscos tropicals i subtropicals amb arbres immensos carregats d’epífites, alzines i arços gegantins a 2.200 metres d'altitud, boscos de pins que ploren reïna per les pinyes a 3.600 metres, savinars i ginebrars a gairebé 4.000...és per això potser que he triat aquests 2 arbres, emblemes de la natura exuberant i del respecte als éssers vius, com a resum a tanta grandiositat vegetal d’aquest país.

Rafel Mas, Búger 30 de novembre de 2012

Danaus genutia. Chitwan

Més informació:

Sobre el pipal tree: Buzzle. Pipal Tree

Un article de revisió sobre els arbres del gènere Ficus de Nepal i els seus usos tradicionals: Ficus (Fig) species in Nepal [pdf  69.5Kb]

Bolets als troncs socarrimats

Blanc sobre negre:

L’empremta del foc a la biodiversitat urbana

Que es cremin els arbres comporta tot un seguit d’aspectes negatius que ja he comentat en diverses ocasions. Tal com estan les coses no m’hi encantaré una altra vegada. Aquest cop m’esforçaré en veure-ho des d’un altre perspectiva.

Quan un arbre es crema, o més ben dit: quan algú li cala foc a un contenidor i aquest incendi afecta un arbre, la biodiversitat augmenta i també l’interès paisatgístic dels troncs socarrimats.

Aquests troncs són el substrat ideal per a que diversos fongs colonitzin les ferides provocades pel foc i després s’engalanin amb bolets de tots colors.

Quan les condicions ambientals acompanyen l’espectacle és sobtat, d’un dia per l’altre com aquell qui diu.

Ara que diuen que caminem cap a les ciutats intel·ligents caldrà veure com encaixa l’eficiència i la sostenibilitat amb les causes que provoquen aquestes magnífiques aparicions.

Mentres tant contactaré amb els amics del programa “Caçadors de bolets” aviam que me’n diuen de les seves qualitats gastronòmiques…

J.D.Fernàndez i Brusi

· D'altres apunts sobre els bolets:

· Bolets arborícoles ·  Microbellesa garangolera ·
· Bolets, avançant-me a la temporada · Els bolets d'Alaró ·
· Picornells i esclata-sangs  · La girgola de carboner ·
· Arròs brut de bolets (lleuger) · Rebosteria forestal aplicada ·

Ens ha deixat una gran amiga del arbres

Isabel Núñez ha mort

Amb prou feines m’ho puc creure però és cert: "Mor l'escriptora, traductora i crítica literària Isabel Núñez"
Pels arbres i pels seus amics és una pèrdua irreparable. La Isabel era pura defensa del arbres. Sensible i combativa,era d’un activisme essencial contra la lletjor, els desgavells i els nyaps que afecten el ciutadà castigat per la ruqueria institucional.
Essent com era de l’ofici d’escriure era una molt bona blocaire, vegeu Isabel Núñez - Crucigrama i també Polis.

Ho sentim molt per ella per la seva família i pels seus amics.

També els arbres la trobaran a faltar, especialment el vell ginjoler del carrer d’Arimon. Valenta com ella sola, es va enfrontar als especuladors i als mentiders municipals. Amb la Ninca van reunir els veïns per a salvar el ginjoler d’una execució segura. La seva lluita va quedar recollida al llibre: “ La plaza del azufaifo” de la editorial Melusina.

Qualsevol dia ens retrobarem.

Ara per ara, només demano a la vida que si ha marxat una Isabel en vinguin moltíssimes més.

M’hauré d’apropar al vell ginjoler d’Arimon, potser és l’únic que pugui encaixar la ràbia del meus renecs i entendrem incondicionalment. Els dos sabem que qui el volia condemnar està viu i que la Isabel està morta.

J.D.Fernàndez i Brusi